Tourmalet

2011-11-04T08:42:00.001+01:00

Qui diu que les bicicletes no són per a l'hivern?

El gener serà un bon mes per tenir

DIES DE BICI

El nou lloc a internet, ben aviat.

(+info en breu)

L’hora del comiat

2011-07-25T10:02:00.001+02:00

Amb l’entrada publicada al darrer suplement Indrets d’aquesta temporada, aquest bloc posa fi a les seves activitats. Han estat més de quatre anys i 422 entrades a través de les quals hem procurat promoure i difondre la pràctica del ciclisme en tots els seus gèneres.
El Tourmalet vol agrair el suport de tots els seguidors, lectors, persones que hi han participat activament amb els seus comentaris i als amics que han empès i animat aquesta idea; sense la seva participació aquest exercici de comunicació no hauria estat possible.
Gràcies a tots, salut i pedals.

Andorra, el país de les pujades

2011-07-25T09:35:00.001+02:00

Amb 65 cims, alguns de més de 2.000 metres d’alçada, per als cicloturistes el principat d’Andorra es mereix ben be el nom del país de les pujades. El que passa és que als ciclistes els entusiasma escalar colls de muntanya, i el petit país pirinenc en te una bona colla que formen part, per mèrits propis, del patrimoni ciclista de la humanitat. Ara el govern els ha retolat i n’ha editat una guia, fent de la pràctica del ciclisme una atractiu més per visitar les valls.

Pal, Arinsal, Envalira la Comella o Arcalís són noms vivament associats a l’èpica de les grans competicions ciclistes internacionals. El Tour, la Vuelta i la “Volta” els han escalat en nombroses ocasions, i els grans corredors de tots els temps han escrit damunt el seu asfalt pàgines inesborrables de la història del ciclisme. Ara, igual com ho estan els mítics colls del Tourmalet, l’Aubisque o l’Izoard, vint ports de muntanya de la xarxa de carreteres andorranes han estat senyalitzats amb una retolació especial per a ciclistes. A partir de moment en que comença la pujada hi ha un plafó a cada quilòmetre. A cadascun d’ells s’indica el total de quilòmetres de l’ascensió, quans en resten, el pendent mig del quilòmetre en que el ciclista ingressa i els metres de desnivell. A l’arribada, el darrer dels rètols explica quines curses han escalat aquell port.
Amb un mapa de carreteres i els PDF que us podeu descarregar del web, es pot planificar una excel·lent ruta. Hi ha uns 200 quilòmetres senyalitzats. Això si, cal estar en bona forma, les pujades no són broma.
La ruta que hem dissenyat per descobrir la senyalització dels ports d’Andorra segueix, en part, la de l’etapa reina de la darrera edició de la “Volta” a Catalunya. Aquesta etapa, que va guanyar Alberto Contador, entrava a Andorra pel la Seu d’Urgell i, en arribar a la capital del país, es desviava a l’esquerra en direcció al port de la Comella. El port es troba a 1.347 metres, el desnivell mitjà és d’un 8’1% i la distància és de 4’3 kms, segons diu el primer rètol. A patir d’aquí cames i amunt.
Com que el descens es fa per la mateixa carretera que baixa del llac d’Engolasters, ens proposem pujar al llac. Des d’Escaldes Engordany, el cim d’Engolasters (1.649 m.) és a 6’4 kms, amb un pendent mig de 8’4% i amb un desnivell total de 540 metres.

Aquests dos colls ja posen les cames a to, però encara resten les ascensions més dures de la jornada: l’estació d’esquí de Pal i el port de Cabús, a tocar de la frontera amb la Vall Ferrera (Pallars Sobirà). De les Escaldes cal pujar fins la Massana (5 kms), que no és un port però que puja sense miraments. D’aquí la carretera es suavitza durant 2’5 kms fins a Erts, on comença la doble ascensió. Pal és a 1.900 metres, aquí va acabar l’etapa de la “Volta”. La pujada s’allarga durant 8’4 kms al 6’7%. Són 560 metres de dur desnivell. El port de Cabús, un dels colls més bells del principat, és a 2.302 metres. La distància és llarga, 15’6 kms, i el desnivell total és de 962 metres a un 6’2%.
L’eufòria es desferma en coronar el darrer port de la ruta, i la baixada fa oblidar la fatiga, però nomé sentint la duresa de l’escalada a les cames es pot gaudir de l’epopeia personal que és anar en bicicleta.
Dificultat. Molt difícil. Distància. 72.00 kms Temps: Entre 5h 30’ i 7h Desnivell 2.115 metres. @: http://www.andorra.ad/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

El Bike polo, de moda als EE UU, també a BCN

2011-07-22T09:17:00.000+02:00

Que van a fer tot de colles de ciclistes camí del Fòrum pedalant amb les seves fixies i singletracks i amb masses de polo a l’espatlla? Doncs van a jugar al bike polo, i l’esplanada asfaltada que hi ha darrera del nou museu de Ciències Naturals, l’esplanada del Fòrum, és un dels millors llocs de Barcelona per fer-ho.
El bike polo te els seus arrels a Seatle, però a hores d’ara ja es juga a moltes ciutats dels Estats Units. El primer gran torneig internacional d’aquests esport, el East Side Polo Invitational es es va fer el 2007 a Nova Iork, i el segon a Londres l'any següent. A la ciutat nordamericana és molt habitual veure grups de gent a les pistes d’street basket del Lower Est Side jugant-hi a migdia i a l’horabaixa.
Al bike polo hi juguen equips de dues a cinc persones. Es marquen les porteries amb cons dels de les obres públiques. El partit es juga al primer equip que fa cinc gols, tot i que també es pot fixar un temps. El ciclista que toca amb el peu a terra és penalitzat.

A la pàgina de la U.S. Bicycle polo Association hi trobareu més informació. I al bloc mexicà BicipoloTapatio, Mèxic és un país amb força afició, trobareu tota mena d’entrades i vídeos sobre aquest joc que ja és a BCN.

Cycling in the grass at Prospect Park

2011-07-20T12:10:00.000+02:00

Vida relaxada amb bici i cançons a Brooklyn

Banda sonora: Vitoria Suite.- Wynton Marsalis & Jazz at Lincoln Center Orchestra. Featuring Paco cde Lucia

Per llegir damunt l'herba: Sunset Park.- Paul Auster (Ecicions 62)

La BIlbao-Bilbao 2012 es farà el 18 de març

2011-07-19T12:36:00.001+02:00

Una de les proves més interessants del calendari cicloturista, la Bilbao-Bilbao, ja te data de celebració per a l'any vinent. Apunteu-vos-ho a l'agenda, serà el diumenge 18 de març. La UCi ha confirmat el calendari de la prova basca.
Amb la Bilbao-Bilbao, diumenge 18 de març començarà oficialment la temporada 2012 de cicloturisme. Sense classificacions, amb cinc sortides (des del pont de Deusto a partir de les 8 cada 15 minuts) segons el ritme de cadascú i amb una organització impecable en tots els aspectes, la marxa basca s’ha convertit des de 1988 en un punt de cita de milers de cicloturistes de tot l’estat que ja tenen ganes de començar a pedalar de valent; i amb l’hivern que hem tingut enguany, segur que les ganes encara seran més intenses.

La Bilbao-Bilbao te uns 115 quilòmetres recorreguts íntegrament per carreteres biscaïnes, la majoria de les quals romanen tancades al transit durant tota la proba. Ascendeix a quatre petits ports: Andraka, a 141 m, Umbe, a 232 m., Artebakarra, a 137 m., Gerekiz, a 181 m. I Moega, a 320 m., fet que la fa assequible per a tota mena de ciclistes L’arribada és un llarg i espectacular esprint per una Gran Via bilbaïna plena de públic a vessar, després d’haver pujat fins la basílica de la Begonya, d’haver creuat el pont de la Salve i de passar pel costat del museu Guggenheim. Hi ha premi per a tothom, records de participació (una samarreta i una motxilla) i un ambient extraordinari. L’afecció al ciclisme i la bellesa d’Euskadi hi posen la resta.
L'edició 2011 de la clàssica cicloturista Bilbao-Bilbao va batre tots els seus propis rècords de participació: 9247 ciclistes (txirrindularis en euskera) es van trobar al pont de Deusto per recórer els bellíssims 116 kms de la ruta.

Un plaer que s'encomana

2011-07-19T08:01:00.000+02:00

Rodar en bicicleta per la ciutat és un plaer que s'encomana. Les presses, els neguits, els embussos i les llargues esperes es converteixen en estones de lleure i sensacions de benestar. Un parèntesi en mig de l'atrafegada jornada laboral. Hi ha qui, a més, és capaç de traslladar aquest petit plaer quotidià en esbarjo per als dies de lleure i en pràctica esportiva saludable. La petita bici urbana pren una nova i potent dimensió universal. La pràctica del ciclisme en calma sociabilitza. Digueu-ho als vostres amics, parents o parelles. Els canviarà l'humor pedalar camí de la feina per miserable que sigui el contracte laboral que es te.
Tot això ho expliquen aquests dos magnífics vídeos produïts per la companyia de bicicletes plegables britàniques Brompton. Amb el sentit de l'humor que els caracteritza (i que mantenen perquè van en bici), els de Brompton ens presenten una nova edició del seu peculiar campionat del món. El segon és un divertit exemple dels evidents avantatges de desplaçar-se en bici plegable per la ciutat.

Ens volen morts a tots

2011-07-18T07:40:00.001+02:00

Els ciclistes fem nosa. A l'administració perquè interpel·lem la seva nefasta gestió de l’espai públic, dels recursos energètics i de la política mediambiental i de mobilitat. Als conductors de vehicles a motor perquè, exigint el nostre espai a la via pública, posem en qüestió el poder de l’automòbil, que és la única demostració de força que poden fer la majoria de persones. A les corporacions financeres, perquè qüestionem el paradigma de la civilització del petroli i la indústria de l’automòbil, que és un dels eixos fonamentals de creixement i consolidació del capitalisme.
I el ciclista que fa menys nosa és el ciclista mort. Per això la justícia, submisa al poder, a penes actua contra els conductors que assetgen, atropellen i maten ciclistes amb la contundència penal que una mort comporta.
I tampoc ningú no actua contra els que fan apologia de l’eliminació física dels ciclistes de la via pública i el seu entorn (cas de molts comentaris que surten als diaris relatius a l’atropellament i mort de ciclistes).
Aquest diumenge ha estat un altre ciclista mort per un conductor. Ja no cal ni l’excusa de l’alcoholisme. Simplement se’l mata i un de menys. El pròxim pots ser tu, puc ser jo. Fins que acabin amb nosaltres. Llavors s’haurà acabat el problema.
De moment, però, els ciclistes no parem de créixer i de posar en entredit totes les males pràctiques socials que posem al descobert amb la nostra simple activitat de pedalar.

Quarta trobada de tàndems al Penedès

2011-07-14T09:22:00.000+02:00

Llorenç del Penedès és la població escollida enguany per la quarta edició de la Trobada de Tàndems. La cita més multitudinària d’aquest tipus de bicicletes que es fa a Catalunya serà diumenge 4 de setembre a les 9 del matí.

La intenció dels organitzadors és mantenir la filosofia de concentració; reunir el màxim possible d'amants dels tàndems tant de carretera com de muntanya, fer un recorregut també d’una quarantena de quilòmetres, intercanviar opinions i fer un esmorzar. La zona rural és molt tranquil·la, hi han molts camins asfaltats, carreteres tranquil·les i el paisatge envoltat de vinyes és fantàstic, a més la ruta es realitzarà en plena verema i els participants podran gaudir de les olors i colors d'aquesta feina.
La ruta, molt plana, és apta per a qualsevol model de tàndems, tot i que els de carretera farien bé en portar pneumàtics una mica més gruixuts, doncs el circuit passa per molts camins rurals asfaltats o cimentats
A mig camí s’aturarà a esmorzar en un dels antics casinos de poble que encara queden en aquesta zona. Cada parella pagarà el seu. La inscripció és gratuïta, doncs aquesta trobada no és competitiva, és una volta lúdica per fer cames, gaudir de l'entorn i de la companyia.
Cada parella ha de ser responsable del seu tàndem, portar casc, eines i recanvis. Tanmateix hi haurà un vehicle d'ajuda per si sortís algun problema.
Aquesta cita no està organitzada per cap club ni instància oficial. Es tracta d’una colla d’amics amants dels tàndems que promouen un dia de trobada amb d’altres companys. La trobada està oberta exclusivament a les bicicletes tàndem. És per això que no cal inscriure’s, però si confirmar l’assistència al correu: carlessol@gmail.com.
Trobareu més informació a: http://trobadatandem.blogspot.com

Cannondale Synapse HiMod Sram red: una americana amb glamour italià

2011-07-12T21:45:00.000+02:00

La Cannondale Synapse HiMod és una bicicleta precisa i preciosa, nascuda del compromís entre les prestacions esportives i la comoditat d’ús per a tota mena d’usuaris. Amb components com el grup Sram Red o les llandes Mavic Ksyrium, la màquina de Bedford (Pennsylvania), arrodoneix una posada en escena glamurosa a un preu raonable.

Fins no fa tants anys, els que han tingut alguna Cannondale de les sèries CAAD ho saben, les màquines americanes es definien per una notable comoditat en detriment, però, de la capacitat escaladora i velocista. Els ‘pros’ preferien les clàssiques bicicletes italianes, sempre fidels a unes pautes de competició radicals i sense concessions. Les americanes quedaven per als ‘globeros’, més interessats en la comoditat dels seus cossos i la llarga vida de les seves bicis.
Fundada fa ara 40 anys, Cannondale Bicycle Corporation ha tingut una estreta relació amb Itàlia. Cannondale eren les bicis que equipava el Saeco a les èpoques glorioses del gran Mario Cipollini al Tour de 1999 i les d’Ivan Gotti al Giro de 1997. Posteriorment, Simoni (2003), Cunego (2004), di Luca (2007) i el controvertit Basso (2010), han fet aquesta màquina guanyadora a les carreteres italianes; i encara el basc Igor Astarloa, quan corria al Saeco, la va fer campiona del món al Canadà (2003). A Cannondale saben el que els agrada als que pedalegen damunt bicis italianes. I amb la Sypanse els han fet un vestit a mida i millorat.

Què te que fascina?
La Synapse és una extraordinària muntura esportiva i nerviosa que entusiasma als més radicals i, a la vegada, una bici que enamora a tothom, faci els quilòmetres que faci al cap de la temporada. La clau de volta és la geometria. Sense l’extrema i forçada posició de l’Specialized Tarmac, ni arribant al nivell de generositat de mides d’alguns quadres Trek que recorden el tòpic que abans explicàvem, la Sypanse te una geometria situada just al bell mig, en el punt equidistant entre l’esportivitat i la confortabilitat de marxa. Amb una distància entre eixos suficient per ser una bici tan ràpida pujant i baixant com qualsevol altra de les que usen els equips UCI ProTour, el que diferencia a la Cannondale és la distància entre la forquilla i la potència del manillar. Un centímetre i mig de més és una posició de conducció més fiable als revolts, menys forçada muscularment i més confortable amb l’ús pels que no som ‘pros’ ni aspirem a fer el Tour.
Tot plegat fan de la Cannondale una màquina extraordinàriament fàcil de portar, ràpida en tots els terrenys i senzilla d’adaptar-s’hi. Vam tenir l’ocasió de comprovar-ho en un cap de setmana de ports d’Andorra. Abans de portar un quilòmetre damunt la bici ja estàvem pujant les rampes del 8% de la Comella, i una hora després baixàvem a tota metxa per la costeruda i boteruda carretera dels llacs d’Engolasters. Cap ensurt, cap maniobra arriscada. Poses la bici al revolt i ella segueix la traçada sense immutar-se. I si cal corregir, un gest a l’estret manillar i suaument retroba el camí.

Pujades i pujades
Les llargues ascensions al Port de Cabús i a Arcalís tampoc no van presentar més inconvenient que el de fer treballar cames i pulmons. Les 28 dents del pinyó gros de l’Sram Red t’ajuden a pujar per tot sense deixar-hi l’ànima, i la seva combinació amb la geometria fa que els angles morts de pedalada minvin gairebé fins desaparèixer. Resultat: com si l’haguéssim portat sempre. No vaig enyorar la meva ‘triple’.
Si l’Sram Red és un grup compacte gairebé perfecte pel que respecta a la transmissió, no ens acaba d’agradar la frenada. Les manetes tenen un disseny al qual costa trobar-hi el tacte si s’activen amb les mans als escaladors. I aquests, tanmateix, tenen una ergonomia peculiar; massa peculiar pel nostre gust.
Però les llandes Mavic Ksyrium élite, el comodíssim selló Fi’zik i l’eficaç i ben dissenyat manillar FSA (estret però un dels millors que he provat mai a l’hora d’agafar-s’hi, que és el que compta), fan que aquesta americana adquireixi un glamour italià que la fan desitjable per a molts ciclistes i envejada per moltes marques clàssiques d’aquell país.
A Cannondale la seva llarga experiència italiana els ha anat d’allò més bé. Com a bons americans que són han fet una bici còmode i fàcil de fer córrer, però enamorats d’italià com estan, han construït una màquina esportiva, ràpida i a l’alçada de qualsevol guanyador del Giro...i del Tour?

Tres viles i un poeta

2011-07-11T10:10:00.000+02:00

Al Maresme, Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac són tres municipis pràcticament maclats l’un dins l’altre, amb termes municipals ínfims en algun cas. A fi de promoure la gestió del seu complex territori fa un temps que han creat la marca ‘Tres viles’. Ara un seguit de rutes senyalitzades amb les marques blanca i groga dels senders de petit recorregut, recórrer descobrir un espai que, no per minimalista és menys divers.

De la mateixa riba del mar fins el turó de Montalt un seguit de fondals i petites valls que aquesta ruta pretén descobrir amaguen una rica mostra del paisatge mediterrani. Us proposem, doncs, un petit viatge en blau i verd.
Podeu situar la sortida a la riera de Llavaneres, un cop creuada la carretera Nacional II. És un lloc fàcil d’accedir-hi tant si hi arribeu en tren (estació de Llavaneres) com en cotxe, doncs hi ha espai per aparcar-lo. Agafeu el magnífic carril bici que remunta el curs de la riera. Pedaleu a tocar dels els típics canyars que limiten aquests indrets. Heu de seguir sempre les dues franges groc i blanca. A les principals cruïlles hi ha, amés, pals indicadors de distància i direcció. Cap dels itineraris no te pèrdua.
La ruta presenta múltiples itineraris. Al cap de 500 metres un primer trencall a la dreta (direcció Tenis Mora) us portarà cap a Sant Llop, Montalt Parc i les Tres Torres abans d’entrar a la riera de Caldes per tornar a la línia de la costa. És el trajecte més curt, i te a penes 9 quilòmetres i 190 metres de desnivell. Si seguiu recte,pe`ro, arribareu al nucli de Llavaneres. Aquí us podeu desviar fins l’església vella, fer una marrada cap a can Cabot o seguir ascendint suaument per la serralada en direcció al cim del Montalt (596 m.), el punt més alt i un bon mirador de les tres viles.
El descens també presenta diversos trajectes. El podeu fer en direcció cap al nucli de Sant Vicenç, o anar a buscar el Torrentbò per agafar després cap a la zona coneguda com a Milans del Bosc o be cap a Caldes d’Estrac. Ja sigui pel rial d’en Navarra o per la riera de Caldes, després d’una ràpida baixada aviat veureu la esvelta silueta de la torre dels Encantats, una torre de guaita símbol del petit poble on el poeta Joan Maragall va estiuejar força anys. Aquí va escriure el seu famós poema ‘El pi d’Estrac’.
Abans d’agafar la línia costanera per tornar a la sortida val la pena visitar els nombrosos indrets maragallians de la vila, ara que es commemoren els cent cinquanta anys del naixement i el centenari de la mort de l’escriptor. La fonda de la Providència, l’hotel Colom, la platja de les barques o la casa del carrer Ciudad de la Paz, on va estiuejar amb tota la família, són els més notables.
Recordant com eren aquells bels estius de primers de segle, podeu tornar pedalejant còmodament pel Passeig del Marquès de casa Riera fins el port esportiu del Balís. Un cop l’hagueu creuat, un pas sota les vies i la carretera us tornarà a l’inici del recorregut.
Dificultat. Mitjana. Distància. Entre 9 i 21 kms Temps: Entre 1h 10’ i 2h 30’ Desnivell de 190 a 400 metres. Bibliografia: Joan Maragall a Caldes d’Estrac (Institució de les Lletres Catalanes) @: www.caldetes.cat

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Pedalant per valls occitanes

2011-06-27T09:22:00.000+02:00

Abastant un territori comprès entre el Piemont i la costa atlàntica de les Lanes, Occitània va ser el país més important d’Europa entre els segles XI i XIII. En ple esplendor del romànic arreu del seu territori i amb una influent literatura d’arrel trobadoresca, Occitània ha estat un indret clau per definir l’actual personalitat europea. Només la cobdícia expansiva francesa, que amb ajuda papal va aconseguir aixecar la croada albigesa contra els senyors occitans, va acabar amb la seu protagonisme a la batalla de Muret (1213).

La ruta de BTT anomenada Pedals d’Occitània proposa recórrer diverses valls de la regió de la Gascunya que compren, entre d’altres, els territoris de la Vall d’Aran, Alts Pirineus i Alta Garona, en un circuit de 230 quilòmetres i més de 6.000 metres de desnivell positiu. Es tracta d’una ruta de gran dificultat per a la qual convé estar suficientment entrenat, però el programa que ofereix l’organització de l’activitat facilita la logística del viatge en reservar els llocs per dormir a cada final d’etapa, el transport de l’equipatge i facilitar un llibre de ruta a més de diversos obsequis, el més preuat dels quals és el maillot que reconeix als que han completat el recorregut. A www.pedalsdoccitania.com podeu contractar el viatge.
La ruta us endinsarà per algunes de les recòndites valls d’aquest territori nord pirinenc, totes elles d’una bellesa inqüestionable i tothora presidides per la verdor dels paisatges d’alta muntanya. La Vall d’Aran, el país Luchonais, la vall de la Barouse (cèlebre pel formatge del mateix nom), les valls del Ger, el Job i l’Arbas, la impressionant catedral de Sant Bertran de Comenges, el poblet de Bourg d’Oueil o els ports de muntanya de el Portilló, Paloumères o Menté, són alguns dels paratges pels quals val la pena conèixer aquest antic, ric i noble país a cop de pedal.
Tot i que la ruta es pot fer en tres etapes, la organització recomana realitzar la ruta en cinc etapes. És el temps que us permetrà gaudir del paisatge, els monuments i la gastronomia del territori. La primera etapa va de Vielha a Bagneres de Luchon. El desnivell acumulat: 1340 metres i el temps varia entre 4 h i 5h. La distancia és de 51 km. És una etapa dura que recorre els pobles de Vielha, Gausac, Aubèrt, Arròs, Vilamòs, Arres de Sus, Bossòst, St. Mamet i Bagnères de Luchon.
La segona etapa va de Bagneres de Luchon a Sant Bertran de Comenges. El desnivell és de 1834 metres. El temps està calculat entre 5h3o i 7h. La distancia és de 62 km. Travessareu Sant. Aventin, Benque-Dessous, Cirés, Bourg d'Oueil, Sost, Esbareich, Mauléon Barousse, Bramevaque, Sacoue i St. Bertrand de Commenges.
La tercera etapa va de Sant Bertrand a Aspet. El desnivell és de 851 metres. El temps estimat és de 3h30min a 5h. La distancia és de 46 km. És una etapa mitjana que travessa els pobles de Loures Barousse, Barbazan, Lourde, St. Pé d’Ardet, Genós, Gesset, Bagen, Reston, Lôo, Regades, Encausse-les-Thermes, Soueich i Aspet.
La quarta etapa va de Aspet a Les El desnivell és de 1377 metroes. El temps va de 5h a 6h. La distancia és de 49 km i, tot i la sser curta és una etapa dura. Passa per Gouillou, Girosp, Juzet d’Izaut, Gouillou, Girosp, Juzet d’Izaut, Argut Dessous, Argut Dessus, Fos, Pontaut i Les.
La darrera etapa és força senzilla i discorre tota per la Vall d‘Aran entre Les i Vielha i a tocar de la Garona. El desnivell a penes és de 500 metres i la distància d’uns 25 quilòmetres, la podeu fer en dues hores i passareu pels pobles de Pobles: Bossòst, Era Bordeta, Es Bòrdes, Eth Pònt de Arròs, Aubèrt, Vilac i Vielha. A les oficines de l’empresa organitzadora us espera un maillot que certifica que heu fet els Pedals d’Occitània.
Dificultat. Molt difícil. Distància. 230.00 kms Temps: de 3 a 5 dies Desnivell. més de 6.000 metres. Bibliografia: Pedals d’Occitània (editorial Alpina) @ www.pedalsdoccitania.com

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Midbike in Paris

2011-06-01T19:25:00.000+02:00

Banda sonora: Au bois de mon cooeur.- Christian Escoude (EmArcy)
Per veure en un cine del barri Llatí: Midnight in Paris.- Woody Allen Vegeu trailer

Girona, la dels quatre rius

2011-05-30T20:37:00.000+02:00

Girona és una de les ciutats més belles, i per tant visitades, de Catalunya. El barri vell, les cases damunt l’Onyar, la muralla, la catedral o el call jueu són, probablement, indrets que ja coneixeu. Er avui us proposem una ruta de ciclisme urbà per descobrir la Girona que no tanta gent coneix, però que no per això és menys atractiva que la freqüentada per tants turistes d’arreu del món. I passarem pels seus quatre rius: Onyar, Güell, Ter i Galligans.
El parc de les ribes del Ter i el pavelló de Fontajau, el cèlebre restaurant el Celler de Can Roca, la indòmita Vall de Sant Daniel, els carrerons de Sant Pere de Galligans, l’interior del parc de la Devesa, la plaça de la Independència, la zona universitària de Montilivi i el modern i espectacular parc de migdia són alguns dels mes interessants llocs que visitarem en un recorregut entre els quatre rius de la ciutat.
És un recorregut sense dificultat física i amb alguns trams dotats de carril bici. A la resta aneu amb compte, tot i que els automobilistes d ela ciutat solen ser respectuosos amb els ciclistes. On hi hagi voreres prou amples podeu circular-hi (cas del Passeig de la Devesa); sempre que respecteu els vianants no us diran res.
Hem previst al sortida des de l’aparcament del pavelló de Fontajau on podreu deixar còmodament el cotxe. A partir d’aquí només heu de seguir el següent rutòmetre. Per començar a pedalar situeu-vos a la rotonda de Fontajau.
DRETA.- Joan Badia i Cassanyes. CREUAR.- Rotonda de Taialà. RECTE.- Joan Badia i Cassanyes. ESQUERRA.- Can Sunyer. (El Celler de can Roca). ESQUERRA.- Carretera de Sant Gregori. CREUAR.- Rotonda de Taialà. RECTE.- Carretera de Sant Gregori. CREUAR.- Rotonda Josep Tarradellas. RECTE.- Rambla d’en Xavier Cugat. Rotonda. DRETA.- Pont de la Barca. DRETA.- Passeig de les Ribes. Auditori. ESQUERRA.- Passeig de la Devesa. ESQUERRA.- Entreu al Parc de la Devesa. Centre educació ambiental. DRETA.- camí dins el parc. Sortida per la rotonda del Pont de Pedret. RECTE. Pont de Pedret. Pas inferior de les vies tren. RECTE.- Bellaire. Sant Pere de Galligans. RECTE.- Sant Daniel. Restrurant Mas Sirvent. Mitja volta i tornar pel mateix carrer de Sant Daniel. DRETA.- Monges. Monestir de Sant Daniel. ESQUERRA.- Llucià Ansó. ESQUERRA.- Segle XVI. DRETA.- Sant Daniel. Sant Pere de Galligans. RECTE.- Rosa. DRETA.- Plaça de Sant Pere. ESQUERRA.- Sant Nicolau (Policia Nacional). RECTE.- Jaume Pons i Martí. RECTE.- Plaça Sant Feliu. DRETA.- Pont. ESQUERRA.- José Canalejas. RECTE.- entrada a la Plaça de la Independència. Sortida pel vèrtex diagonalment oposat. RECTE.- Santa Clara. Pont de Pedra. Plaça de Catalunya. RECTE.- General Mendoza. Pont Areny. RECTE.- Rutlla. ESQUERRA.- Emili Grahit. CREUAR.- Plaça dels Països Catalans. RECTE.- Emili Grahit. DRETA.- Joaquim Botet i Sisó (Guàrdia Civil). DRETA.- Anton Agullana. ESQUERRA.- Avinguda de Montilivi. ESQUERRA.- Lluís Santaló. Zona universitària. ESQUERRA.- Maria Aurèlia Campmay. ESQUERRA.- Carril bici dins un jardí. DRETA.- Avinguda de Montilivi. ESQUERRA.- Francesc Palau i Quer. RECTE.- Jaume Marquès. DRETA.- Baldiri Reixac. ESQUERRA.- Joan Reglà. DRETA.- Entrada Parc de Migdia. Volta al parc i sortida del pel mateix punt. DRETA.- Pau Vila. DRETA.- Carretera de Barcelona. ESQUERRA.- Emili Grahit. Pas inferior de la via del tren. Rotonda Plaça Europa. RECTE.- Passeig d’Olot. DRETA.- Riu Güell. Plaça Güell. RECTE.- Josep Tarradellas. CREUAR.- Rotonda plaça Assemblea de Catalunya. Pont sobre el Ter. DRETA.- Rotonda de Fontajau. FINAL.- Aparcament del pavelló de Fontajau.
Dificultat. Fàcil. Distància. 18.00 kms Temps: 2h 15’ Desnivell 90 metres. @: www.girona.cat

Publicatal suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Xavier Tondo, el ciclista consecuente

2011-05-24T07:35:00.000+02:00

En la ciudad de Valls (Alt Camp), patria de los ‘castellers’, se valora como en pocos lugares la capacidad del ser humano para desafiar y, sufriendo, vencer a las leyes de la naturaleza. El sacrificio que supone para los integrantes de un ‘castell’ levantar una torre humana de nueve pisos o más, es comparable al esfuerzo agónico del ciclista para superar los duros puertos de montaña que jalonan una etapa. Probablemente por eso Valls es una ciudad muy ciclista, que trata a sus corredores como auténticos héroes ciudadanos. Es por este motivo que, a media mañana del lunes, la ciudad se sumió en el silencio al conocerse la trágica y súbita muerte de su vecino, el ciclista del Movistar Team, Xavi Tondo. El corredor padeció un accidente doméstico el lunes en Granada, cuando una puerta de garaje le golpeó quitándole la vida.
Tondo había nacido en Valls el 5 de noviembre de 1978 y ya de chaval, siguiendo la estela de otro gran corredor local, Miguel Angel Iglesias, decidió que los esfuerzos más duros de su vida no serían para levantar castillos como hacen tantos jóvenes de la ciudad en las ‘collas’ ‘Jove’ i ‘Vella’, sino para pedalear. Y lo logró; con 24 años debutó como profesional en el Paternina-Costa de Almería.
Consecuente con ese carácter sufridor que los ‘castells’ confieren a la gente de Valls, Xavi Tondo tuvo siempre claro el camino a tomar como ciclista profesional. Corrió en equipos pequeños, con contratos humildes y dedicación absoluta, pero no cayó en la trampa fácil. Hace unos meses recibió un correo electrónico en el que se le invitaba a comprar substancias dopantes. Acababa de firmar un buen contrato con uno de los mejores equipos del pelotón internacional, el Movistar de Eusebio Unzué, y se esperaba de él lo mejor, tal y como había apuntado la temporada anterior en París-Niza y “Volta” a Catalunya; pero Tondo sabía lo que cuesta subir y lo fácil que es caer, como les sucede a veces a los ‘castellers’. Informo a la los Mosssos d’Esquadra de la oferta de dopaje y, gracias a ello, la policía detuvo a una banda de traficantes en la llamada ‘Operació Cursa’.
Y la vida siguió, porqué tras haber corrido en el Barbot-Gaia portugués (2994), en el frustrado proyecto de equipo profesional catalán Catalunya-Àngel Mir (2005), en el Relax-Gam (2006), en el LA Aluminios MSS (2007-08) y en el Andalucía-Cajasur (2009), la buena suerte del que se la trabaja la dio la oportunidad de demostrar su valía en 2010) en el Cervélo Test de Carlos Sastre. En esa temporada Tondo consiguió algunos de los mejores resultados del equipo: una etapa en París-Niza, y la etapa reina y el segundo lugar en la general en la “Volta” a Catalunya. Cuando Unzué halló patrocinador para su equipo, el mítico Banesto de Indurain, no dudó a ofrecerle una plaza al corredor de Valls. La respuesta del ciclista fue, como siempre, abnegada, sufridora: el pasado mes de abril ganó la vuelta a Castilla y León, en lo que se convirtió en el primer triunfo importante de la escuadra.
Además de los triunfos ya reseñados Xavier Tondo había ganado la Subida al Naranco, la Vuelta a Portugal y el trofeo Joaquim Agostinho. También se había adjudicado etapas en la Vuelta al Alentejo, el Tour de San Luís y las vueltas a Asturias y Andalucía; hasta que aquella maldita puerta de garaje de los apartamentos donde se hospedaba en Sierra Nevada mientras preparaba el Tour, le impidió seguir escalando más arriba, como hacen los ‘castellers’ de su ciudad.

Publicat al diari El Mundo de Catalunya

Sants, el barri més ciclista

2011-05-17T07:35:00.000+02:00

Sants és un dels barris més populars de Barcelona. El fet de tenir l’estació central de tren de la ciutat l’ha convertit en un barri molt freqüentat, però poc conegut. És per això que us proposem una ruta en bici per descobrir la intimitat del barri més ciclista de la ciutat.

De Sants són el tenor Josep Carreras, la cantant Núria Feliu i una de les comunitat gitanes més implantades de Catalunya que s’ubica al voltant de la plaça d’Herenni. Però l’antic municipi és també un bullidor de gents vingudes d’arreu que, barrejant la seva cultura i costums amb els hàbits dels oriünds, han donat una fortíssima personalitat al barri que es veu tan al seu atractiu comerç, com als carrers i places.
La Unió Esportiva de Sants va fundar la “Volta” Ciclista a Catalunya, que enguany acompleix el primer segle de vida. Aquí hi va haver dos velòdroms a cavall dels segles XIX i XX, aquí hi ha avui la seu de l’organització de la “Volta”, i a la plaça de Ramon Torres hi ha el monument al ciclisme erigit per commemorar el 75è aniversari de la cursa. Fer una ruta en bici per descobrir el barri és, doncs, un acte de justícia amb el territori.
A Sants ens hi acostem en metro. Sortirem de la Plaça del Centre (L3). A partir d’aquí ens posem a pedalar seguint el següent rutòmetre:

RECTE.- Vallespir. DRETA.- Melcior de Palau. RECTE.- Jardins de Can Mantega (Hivernacle). RECTE.- Melcior de Palau. ESQUERRA.- Tenor Massini / Jardí del Tenor Massini. DRETA.- Rosés. ESQUERRA.- Rambla del Brasil. CREUAR.- Carrer de Sants. ESQUERRA.- Daoiz i Velarde. ESQUERRA.- Sant Jordi. ESQUERRA.- Càceres. DRETA.- Riera d’Escuder. CREUAR.- Carrer de Sants. DRETA.- d’en Blanco ULL CONTRA DIRECCIÓ. ESQUERRA.- Can Mantega. DRETA.- Cardó. DRETA.- Joan Güell (Vapor Vell). ESQUERRA.- Plaça de Sants. CREUAR.- Plaça Ramon Torras (Monument a la “Volta”). ESQUERRA.- Carrer de Sants (Centre Cívic Cotxeres). ESQUERRA.- Pas de Fructuós Gelabert. RECTE.- Plaça Bonet i Muixí (església. de Sta. Maria i casa del rellotge /Arxiu). ESQUERRA.- Plaça d’Ibèria. RECTE.- Rossend Arús. ESQUERRA.- Plaça de la Farga. RECTE.- Noguera Pallaresa. ESQUERRA.- Alpens. DRETA.- Ferreria ULL CONTRA DIRECCIÓ DRETA.- Gaiarre (plaça de la Vidriera). RECTE.- Cuyàs ULL CONTRA DIRECCIÓ. DRETA.- Corral. DRETA.- Jardins Celestina Vigneaux. DRETA. Passatge Solsona. ESQUERRA.- Gavà per carril bici. DRETA.- Almería. ESQUERRA.- Juan Bravo. DRETA.- Olzinelles. DRETA.- Carrer de Sants. ESQUERRA.- Riego (“Seu de la Volta” a Catalunya). RECTE.- Plaça d’Osca (Número 1 lloc de naixement de Núria Feliu). DRETA.- El Masnou. CREUAR.- Wat. ESQUERRA.- Espanya Industrial. RECTE.- Parc de l’Espanya Industrial. SORTIR.- per rampa en espiral. RECTE.- Plaça dels Països Catalans. DRETA.- Tarragona. DRETA.- Mallorca. ESQUERRA.- Béjar. DRETA.- Sant Nicolau. DRETA.- Rector Triadó. ESQUERRA.- Ermengarda ULL CONTRA DIRECCIÓ. ESQUERRA.- Torre d’en Damians. DRETA.- Plaça d’Herenni. RECTE.- Torre d’en Damians. DRETA.-. Consell de Cent. CREUAR.- Carrer de Sants (Mercat d’Hostafrancs). RECTE / ESQUERRA.- Àliga. ESQUERRA.- Vilardell. CREUAR.- Sant Roc. RECTE.- Vidriol. ESQUERRA.- Cap de Guaita. CREUAR.- Carrer de Sants. RECTE.- Rector Triadó. ARRIBADA.- Plaça dels Països Catalans / RENFE.
Dificultat. Fàcil. Distància. 9.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell inapreciable. Bibliografia: Gabriel Pernau. Barcelona amb bicicleta (Columna) @: http://www.bcn.cat/

Publicat sl suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Per la plana del Baix Montseny

2011-05-05T08:34:00.000+02:00

Estès als peus del Montseny, el territori comprès entre els municipis de Vallgorguina, al sud, i Hostalric, al nord, forma una subcomarca natural amb capital a Sant Celoni que, tot i no estar reconeguda políticament, te una acusada personalitat pròpia que, unida a la seva bellesa natural, la converteixen en una interessant destinació cicloturista.

La ruta que us proposem avui comença i acaba a la vila de Cardedeu i volta la zona més plana d’aquest territori per carreteres locals. Tan per la distància com pel desnivell aquesta és una excursió que es pot fer en un matí bo i aturant-vos a esmorzar i a contemplar el paisatge, sempre presidit pel Montseny com a teló de fons. L’amabilitat del paisatge i la suavitat de les costes fan que no requereixi un gran entrenament, tot i que pel trànsit desaconsellem fer-la amb canalla.
Situeu el punt de sortida i arribada a l’estació de RENFE de Cardedeu (línia R-2 Nord) i comenceu a pedalar en direcció a Granollers. Després de deixar una cruïlla que porta a La Roca i un circuit de karts (tots dos a l’esquerra) veureu a ma dreta una exposició de piscines prefabricades. Immediatament surt de biaix una camí rural asfaltat que heu d’agafar. Al cap d’uns metres hi ha un stop, heu de girar a la dreta (2’7 kms) i passar per damunt de la via del tren. Sou camí del llogarret de Marata, on arribeu després d’una dura costa (4,4 kms). Atureu-vos a observar la impagable bellesa del paisatge, perquè quan facin el quart cinturó desapareixerà per sempre.

Després d’un ràpid descens desemboqueu en una cruïlla (5,1 kms), que cal agafar a la dreta direcció Corró D’amunt, poblet el que arribareu al quilòmetre 7,5. En aquest agregat de les Franqueses val la pena visitar l’església romànica de Sant Mamet abans de seguir carretera amunt durant uns 3 quilòmetres d’ascens suau però constant. Al cap de munt sereu en una cruïlla (11 kms). A l’esquerra aniríeu a la Garriga, però heu d’agafar cap a la dreta en direcció Cànoves. Sota la protecció del massís del Montseny, que porteu sempre a l’esquerra, travessareu Cànoves residencial (11,6 kms) i La Rosaleda (12,5). Aquí hi ha un trencall que porta a l’embassament de Cànoves, però la vostra ruta segueix per la carretera principal. Deixareu una cruïlla que porta a Cardedeu (13,7 kms) i arribareu al restaurant Sant Muç (14,4 kms), un clàssic pels ciclistes de la zona on podeu fer un bon esmorzar. Continueu cap a Sant Antoni de Vilamajor (17,5 kms). Al nucli hi ha diverses mostres d’arquitectura modernista com Can Perpunter, actual seu de l’ajuntament.
A partir d’ara gireu per començar el descens cap a Llinars. En arribar a la rotonda d’entrada al poble (21 kms) seguiu recte fins una cruïlla (21,7 kms) que agafareu a la dreta. Travesseu tot el poble i al quilòmetre 26 arribareu de nou a Cardedeu. L’estació la teniu a ma esquerra, a la mateixa carretera per on veniu. Abans de marxar, però, us recomanem la visita a l’ermita romànica de Sant Corneli.
Dificultat. Mitjana. Distància. 26.00 kms Temps: 1h 15’ Desnivell 309 metres. @: www.viamichelin.es.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Pineda de Mar acollirà del 3 al 5 de juny les terceres jornades de cicloturisme

2011-04-30T19:33:00.000+02:00

El congrés Cycle and Walking, que es va fer per primer cop l’any 2009 a Platja d’Aro, va obrir els seus objectius al senderisme a la segona edició feta a Palafrugell. Ara, transformat en unes jornades, es farà per primer cop al Maresme. La vila de Pineda de Mar acollirà la tercera edició d’aquest encontre entre els dies 3 i 5 de juny.
Oberta a professionals del sector del turisme, la bicicleta i les activitats derivades, la jornada d’enguany farà especial èmfasi en les possibilitats que el Maresme ofereix per a la pràctica del cicloturisme i el caminar. La jornada s’obrirà amb una conferència sobre el Danubi, un territori que s’ha adaptat molt bé a aquestes formes de turisme sostenible. Després de tastar la gastronomia comarcal, es faran 10 tallers sobre diversos aspectes relacionats amb els temes de la jornada. Posteriorment es faran les sortides tècniques: a peu per la serralada litoral, nordic walking per Pineda i una ruta cicloturista entre Pineda i Blanes. El dia es clourà amb una cycle chic party. Dissabte es farà la caminada popular del Maresme i diumenge Pineda organitza la primera ciclovia de Catalunya. Durant tot el matí una avinguda estarà talada al trànsit de vehicles a motor i disponible només per a ciclistes, patinadors i passejadors.
Per a més info i inscripcions: http://cycleandwalking.org/ca

'I love bicis', un bon bloc de ciclisme urbà

2011-04-28T08:54:00.000+02:00

Pablo León i Pilar Álvarez, periodistes del diari El País i ciclistes, mantenen un interessant bloc sobre ciclisme urbà al que li han posat un títol tan poc original com 'I love bicis'.
Sempre amb la intenció de reivindicar l’ús de la bicicleta a les ciutats com a un instrument bàsic en la responsabilitat ambiental i la mobilitat sostenible, tan parlen de carrils bici, dels components més ‘chic’ per guarnir la bici com una mona, com de polítiques, bones, dolentes o nefastes, sobre el desenvolupament de l’ús de la bicicleta a les ciutats.
El seu és un bloc militant, és clar, però escrit i pensat sempre des del rigor i la professionalitat de l‘exercici del periodisme. Des de Tourmalet recomanem la seva lectura a tots els que pedaleu per la ciutat.

Per Sant Jordi pedaleu fins Montgat per visitar la recentment restaurada torre de Ca n’Alsina

2011-04-21T10:57:00.002+02:00

Un cop enllestida la restauració de la torre de guaita de Ca n'Alsina de Montgat, que formava part del mas enderrocat el 1987, aquest dissabte, diada de Sant Jordi, se n’ha programat una primera jornada de portes obertes entre les 10 i les 13h. Situada al Passeig Marítim, a llevant del turó de Mongat, la torre te avui l’efecte simbòlic de ser una la porta del Maresme.
La torre va ser construïda durant el segle XVI, quan la casa era propietat de la família Matheu. És de planta absidal. i conserva diverses finestres emmarcades de pedra i restes de matacans. La torre de guaita de Ca n’Alsina (Alzina segons en quins documents) és l’edificació més antiga del municipi, superada solament per la capella de Sant Martí.
La costa va ser objectiu de nombrosos atacs per part de pirates d'origen sarraí, italià o francès. Al segle XVI es va estructurar una xarxa defensiva a la costa amb la construcció de torres de vigilància associades als masos o aïllades. La seva situació alçada permetia la comunicació entre elles a través de senyals, pel que resultava un sistema molt eficaç per defensar-se de possibles atacs foranis. Amb uns 11,5 metres d’alçada, la torre de Ca n’Alsina es comunicava amb la de Can Canyadó, a Badalona i ca n’Umbert, a Montgat mateix. Més enllà hi havia la de can Nadal, a Vilassar.
L’accés en bicicleta fins la torre és complicat degut a l’absurda mesura municipal de prohibir la circulació de bicicletes pel tram de Montgat del passeig marítim que enllaça Barcelona i Premià de Mar sense deixar la costa. S’hi pot anar pedalant fins el baixador de Montsolís, si veniu del nord, i fins el peu del turó, si veniu de Barcelona. Després haureu d'empènyer o d'arriscar-vos a tenir raons amb la urbana del poble. Sigui com sigui, pedaleu a ritme de vianant. Des de la plaça de Llevant, a la zona del Fòrum, fins la torre hi ha 8,5 kms.

Els poetes portuguesos van en bicicleta

2011-04-19T09:13:00.000+02:00

El carril bici que recorre el Tejo a Lisboa, entre Cais do Sodré i Belem, ha estat convertit en una instal·lació poètica per l'artista Nuno Trinidade Lopes. El projecte consisteix a transcriure un poema d'Alberto Caeiro (heterònim de Fernando Pessoa) al llarg de tot el carril. En una ciutat de poetes com Lisboa, però tant poc amable amb els ciclistes per les pujades i les 'cançadinhes', aquesta tuta pel costat del riu és una passejada memorable.

El Tejo és més bonic que el riu que passa pel meu poble,
però el Tejo no és més bonic que el riu que passa pel meu poble
perquè el Tejo no és el riu que passa pel meu poble.

El Tejo te grans vaixells,
i encara avui hi navega,
per a aquells que en tot veuen el que ja no existeix,
la memòria de les naus.

El Tejo davalla d’Espanya
i el Tejo s’endinsa al mar a Portugal.
Això és sabut de tothom.
Però n’hi ha pocs que sàpiguen quin és el riu del meu poble
i cap a on va
i d’on ve.

I per això, perquè pertany a menys gent,
és més lliure i més gran el riu del meu poble.

Pel Tejo es va cap al món.
Enllà del Tejo hi ha l’Amèrica
i la fortuna d’aquells que la troben.
Ningú no pensa mai en allò que hi ha enllà
del riu del meu poble.

El riu del meu poble no fa pensar en res.
Qui es troba als eu costat només es troba al seu costat.

(Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja)

Pedalant pels camins de Josep Pla

2011-04-15T08:36:00.000+02:00

La biblioetca de Palafrugell (Baix Empordà), amb la col·laboració de la Oncolliga Girona i del C.C. Palafrugell organitzen per aquest dissabte a les 10 del matí la tradicional bicicletada popular als bibliobarris. Enguany la bicicletada porta l'eslògan de '+ llibres - càncer'.
El punt de sortida és al pàrquing de l'IES Baix Empordà (Avinguda de les Corts Catalanes), i s'anirà fins a Pals recorrent alguns dels indrets que Josep Pla va descriure als seus llibres més populars.
La bicicletada es fa enguany per a recaptar diners per a la lluita contra el càncer. Podeu fer les inscripcions a la Biblioteca fins el 8 d'abril. Preu: 5 € (inclou esmorzar i regal sorpresa). Cal portar un llibre de 2a mà per bescanviar i comprar-ne un altre.
El pròxim dia de sant Jordi farà ja trenta anys de la mort de Josep Pla. Si aneu a Palafrugell a pedalar, podeu aprofitar la tarda per visitar la fundació dedicada a l'escriptor.

Més de 1500 voltant Montserrat en BTT

2011-04-11T18:53:00.000+02:00

Calor, pols, un gran ambient i una molt bona organització han estat les notes d’identitat de la segona edició de ‘La Portals’, la volta a Montserrat en BTT. El primer, Israel Núñez, ha arribat abans de les onze, els darrers passades les 3, però i això que importa?

És rar que, en qualsevol prova ciclista, no hi hagi unes cues enormes per tot, un caos inenarrable per aparcar, uns quants que s’extravien per mala senyalització, els darrers que no troben res als avituallaments i la policia que es desentén de tot un cop han passat els quatre del davant; doncs tot això a ‘La Portals’ (i a molt poques marxes més) no passa, Per tant, anoteu la volta a Montserrat en BTT a la llista de clàssiques a tenir en compte per a la propera temporada, si és que diumenge al matí no éreu ja a Collbató.

Ja dins l’autovia A-2 els rètols lluminosos indicaven la sortida per anar directament a la prova. Dins el poble la guàrdia urbana guiava la corrua de cotxes i els voluntaris els dirigien als aparcaments. En un moment podies ser al lloc de recollida de dorsals, i en un parell de minuts més ja estaves fent estiraments; això si no havies de passar pels serveis, una llarga filera de ‘poliklyns’ al teu servei. Qualsevol va a buscar una obra a mig fer, com tanta gent fa a la Quebrantahuesos, per exemple.

Una d eles poques coses a millorar és el tema de la sortida. 1500 ciclistes pels estrets carrers de Collbató formen un embús que, lluny de fer maco i agrair a l’ajuntament la seva inestimable col•laboració, és una processó lamentable. Tenint en compte que no hi ha ni temps ni classificacions, unes quantes sortides cada 15’, tipus Bilbao-Bilao, agiliten la pedalada, eviten embussos, nervis, estrès i haver de fer les primeres rampes del magnífic recorregut empenyent la bici degut a l’excés de transit.

Dit això, de la resta del recorregut res a objectar. La volta per evitar la llarga baixada per carretera de Marganell està molt ben pensada, les assistències, els voluntaris, les polis locals, els mossos, els ADF i la moreneta, tots al costat dels participants, disposats a facilitar-los les coses i a fer més suportable la calorada.

A l’arribada, això si, caldria instal•lar el lloc dels entrepans i els refrescos en un espai més ampli...i amb bona ombra. I si de passada es posen uns bons contenidors per llençar les deixalles, millor. Hi havia massa papers que vessaven de les papereres urbanes.
Si encara no coneixeu La portals, memoritzeu la seva adreça al vostre ordinador i afanyeu-vos l’any vinent per no quedar-vos sense plaça.

La Portals, volta a Montserrat en BTT, homenatja aquest diumenge Melcior Mauri

2011-04-06T10:02:00.000+02:00

Diumenge 10 d'abril tindrà lloc a Collbató la segona edició de la Volta a Montserrat en BTT - La Portals. La prova, no competitiva, ha cobert ja el límit de 1500 inscrits. Els participants acompanyaran a Melcior Mauri, que serà homenatjat en aquesta edició de la marxa que organitza el Club Esportiu Lataca, commemorant el 20e aniversari del seu triomf absolut en la Vuelta Ciclista a Espanya 1991.
Junt a Melcior Mauri estaran noms tan il•lustres com el basc Marino Lejarreta, el manresà Josep Pesarrodona, Josep Lluis Laguía Miquel Angel Iglesias, José Recio, Francesc Sala, Angel Edo, Israel Núñez, Jaume Vilamajó, Celestino Prieto, Pepe del Ramo entre altres.
Qui no podrà estar el final es Miguel Indurain que s'ha posat en contacte amb l'organització de La Portals per comunicar que degut a la filmació d'uns spots a Madrid els propers 10 i 11 d'abril, l.'impossibiliten venir aquest any a Collbató.
La Portals es una marxa oberta a tothom no competitiva, amb un recorregut de 55,600 quilòmetres i dona la volta a la muntanya de Montserrat, passant pels quatre portals d’entrada a la Muntanya de Montserrat, Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol de Montserrat. El mateix dia 10 d’abril també es farà la Pedalada Solidaria amb un recorregut de 10 quilòmetres aproximadament al voltant de Collbató.
La Portals es una marxa solidaria i aquest any destinarà 1€ de cada inscripció tant de La Portals com de la Pedalada Solidaria a La Marató de TV3.

Seguint el litoral, nord enllà, fins Arenys

2011-04-05T07:27:00.000+02:00

La ruta entra el sector barceloní del Fòrum i el baix Maresme (el Masnou o Premià) és molt popular i sovint fins i tot està saturada de caminants i ciclistes. És per això que avui us proposem anar més amunt, fins al port d’Arenys, la 'Sinera' del poeta Salvador Espriu.

Comenceu a l’estació de Renfe de Premià de Mar. Creueu la N-II cap a la banda del poble i pedaleu per la vorera en direcció Nord fins el mas de Can Manent, la primera casa de la vila. Aquí hi ha un pas soterrat amb rampa que us mena directament al petit passeig que corre entre la via i la platja.
Després del club nàutic el passeig acaba i un altre pas us torna a la banda interior. Sortiu a un parc i tombeu cap al nord. Sou a la zona de Can Pou. Haureu de circular un tram entre voreres, corriols i calçades laterals a tocar de la carretera fins desembocar al Mercat de la Flor de Catalunya, ja a Vilassar de Mar. Gireu a l’esquerra pel torrent de les Tartanes deixant la carretera i agafeu el primer carrer a la dreta (Maria Vidal), voltant el mercat. A la ronda de Vilassar tombeu en direcció al mar fins uns jardins on, un altre pas soterrat, us portarà al litoral.
El passeig passa per l’estació, el Club nàutic, el restaurant Palomares, un clàssic, el baixador de Cabrera i el club de vela. Després s’acaba en sec i cal creuar sota les vies fins sortir a un ample carrer que agafeu direcció nord. Passeu una gran botiga de cotxes pel darrera i desemboqueu en un centre comercial. Abans de topar-hi gireu per entre l’aparcament fins arribar a la N-II. Aquest és el punt més perillós de la ruta, doncs per creuar la riera d’Argentona només es pot fer pedalant per la calçada de la carretera. És un tram breu, però cal vigilar. Immediatament hi ha una calçada lateral que agafareu fins arribar a una rotonda i una benzinera. Gireu a la dreta en direcció al mar, i al final a l’esquerra. Arribareu a una àrea d’equipaments, és el TecnoCampus Mataró, la moderna zona universitària de la capital del Maresme.

Al final un pas soterrani us menarà al passeig marítim de Mataró. Passareu pel port, per diversos restaurants, per la piscina municipal, el club nàutic, el barri de casetes del Callao i una zona enjardinada. Al final cal baixar a la llera de la Riera de Sant Simó, creuar-la i seguir per una ampla pista de sorra que s’acaba de sobte. Aquí no hi ha més remei que baixar de la bici i ascendir fins l’alçada del tren Durant un quilòmetre i mig pedalarem a tocar de la via i sense cap tanca de protecció. En algun tram pedregós potser us caldrà baixar. Poc a poc es fa més fàcil la pedalada fins que, en arribar a una construcció de color ocre, una rampa us porta a un restaurant (Pins Mar) i un passeig marítim, el de Llavaneres.
Passeu per l’estació i el port Balís. A l’alçada del berenador la Caleta desemboqueu al passeig del Marquès de Casa Riera, que seguiu entreant en terme municipal de Sant Vicenç de Montalt i després en el de Caldes d’Estrac. Enfront teniu l’hotel Colom, que voltareu per la banda del mar. Seguiu endavant pel magnífic passeig dels Anglesos i el passeig del Mar, que acaba en un aparcament. Travesseu-lo i, al final, passeu les vies per sota i enfileu-vos per un corriol que va a tocar de la N-II. A l’altra banda ja sou a Arenys de Mar. Ara cal passar altre cop les vies i tornar a baixar de la bici, fer uns cent metres per la sorra i enfilar-se de nou fins l’alçada de les vies. Aquí comença un passeig, primer de terra, que us portarà fins el port d’Arenys. Per tornar només heu d’anar a l’estació del tren (hi passeu pel costat).
Dificultat. Fàcil. Distància. 21.00 kms Temps: 2h 10’ Desnivell: inapreciable.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

La Cabrilenca BTT recorrerà per dissetèna vegada els boscos de Céllecs i Vallromanes

2011-04-01T08:53:00.000+02:00

La 17èna edició de la Cabrilenca BTT, la ja clàssica pedalada de muntanya que es fa a Cabrils (Maresme), torna enguany el dia 8 de maig a les 9 del matí amb dos recorreguts, 20 i 40 quilòmetres. Els organitzadors esperen uns 1000 participants en aquesta atractiva prova no competitiva. Per aconseguir-ho han millorat diversos aspectes, però el que compta és que el recorregut, pels boscos de Céllecs i Vallromanes, al parc de la Serralada Litoral, continua essent el valor més atractiu de la marxa.

Traçat de la Cabrilenca 2011 per la Serralada Litoral

Més de 100 voluntaris col•laboren en l’eficàcia de la marxa i millorar la comoditat als participants. La prova consta de dos circuits, d'uns 20 i 42 km., aptes tant pels ciclistes habituals, com per aquells que comencen i volen gaudir de l’entorn. Per això, els dos circuits combinaran trams de pista amb altres amb més dificultats tècniques, arribant a uns desnivells acumulats de 700 i 1.500 m. respectivament
Tots dos recorreguts comencen amb l’escalada al coll de Gironella (Mútua Metal•lúrgica). Els primers en arribar-hi, tant masculí com femení guanyaran un pernil, i el segon i el tercer un trofeu commemoratiu, sempre i quan compleixen tot el recorregut llarg.
Durant el circuit estan previstos avituallaments i s'acabarà amb una botifarrada; a més, tots els participants rebran un maillot exclusiu, commemoratiu d'aquesta edició. Com a novetat d'aquest any, juntament amb la inscripció es podrà comprar el culotte a joc. El preu de la inscripció és de 20 euros.
Us podeu inscriure ja clickant aquí o dirigint-vos a la Secció Ciclista de la Societat La Concòrdia.

Un moment de l'edició 2010

Els ‘bidegorris’ de Bilbo

2011-03-29T12:19:00.000+02:00

Tram i 'bidegorris' conformen la nova imatge del transport a Bilbo

Tot i que el ciclisme és un dels esports més practicats i seguit a Euskadi, l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà i sostenible no està tan estès com molts pensen. Tret de Donosti, precursora en aquests temes, la resta de ciutats basques l’existència de ‘bdegorris’ (carrils bici) està encara lluny dels estàndards a que estem acostumats a Barcelona i moltes ciutats de Catalunya.
Bilbo, però, comença a reeixir en l’ús de la bici. Amb una ambiciosa Agenda 21 que proposa tot un pla de mobilitat urbana basat en els desplaçaments en bici per tot el terme municipal a través d’una espessa xarxa de carrils i carrers amb trànsit apaivagat, i la implantació del Bilbon bizi, servei de lloguer de bicicleta pública que comença a operar poc a poc, la capital basca està fent adeptes poc a poc ala bici com a model de transport quotidià.

De moment la xarxa de ‘bidegorris’ gira molt al voltant dels dos marges de la ria., motiu pel qual és ben recomanable per al visitant emportar-se la seva bici, és una forma immillorable de conèixer la ciutat i, amés, ens permet arribar fins les viles pròximes de Algorta, Baracaldo, Sestao, Portugalete i fins i tot atansar-se a Santurxi o Leiao.
Però, sobretot, el passeig per la ria permetrà descobrir l’encant de la ciutat moderna que, a partir de la reconversió industrial que va alliberar els marges de la ria i la posterior construcció del Guggenheim, va encetar un vertiginós procés de transformació urbana que ha convertit la vella vila industrial en una moderna ciutat que busca en la sostenibilitat el següent pas del seu procés cap a l’excel•lència urbana.
A punta i punta de la ria emergeix el Bilbo de tota la vida: l’arqueologia industrial de molls i grues abandonats a Zorrozaurre, la península de l’extrem oest de la ria, i la parte vieja, el remodelat mercat de Ribera, sant Anton, Bilbo la vieja i el modern barri de Mirbilla i el parc de Larreagaburu a l’altre.

El pont d'Euskalduna disposa de carril bici cobert, tot un detall

Del parc de la Pegaso a la Ciutadella

2011-03-22T08:33:00.000+01:00

Després dels dies de pluja hi ha ganes de viure l’esclat de la primavera. No cal anar gaire lluny ni buscar racons exòtics, als parcs de la ciutat el canvi d’estació te un llenguatge propi que us proposem descobrir en aquest itinerari que, des de Sant Andreu, ens portarà al centre de Barcelona a través de la Sagrera, Sant Martí de Provençals, el Clot i Fort Pienc. Una ruta de ciclisme urbà de diumenge al matí molt apte per fer en família. I fins i tot aturar-vos a fer el vermut en una de les últimes bodegues que queden a Barcelona.

L’inici de la ruta és a la Plaça d’Orfila, al cor de Sant Andreu. Hi arribeu amb la línia 1 del metro, estació Sant Andreu. De la plaça en surt un carrer de vianants (c/ajuntament), l’agafeu fins que desemboca a la petita plaça del Comerç i al carrer Gran, que agafeu a l’esquerra. Enfront teniu el bar Versalles.
A ma dreta, després de creuar Rovira i Virgili, hi ha l’entrada de l’antiga Pegaso, un dels primers grans espais verds creats per la democràcia. Sortiu per allà mateix on heu entrat i creueu el carrer Gran per anar a buscar Pare Manyanet, que surt enfront. Tot avall fins que les obres de l’estació de Sagrera us obliguen a girar a l’esquerra. Dos cents metres després trobeu una passera superior. Bici a l’espatlla i escales amunt per creuar el forat. Si sou dels que us agrada mirar obres públiques, ho teniu molt bé. Desemboqueu en un aparcament per a treballadors de TMB; el creueu en diagonal cap a l’esquerra fins trobar la rampa de sortida. Sou a la Rambla Prim. Avall, primer semàfor a la dreta i, pel carrer Cantàbria i travessant uns immensos blocs de pisos memòria viva de la immigració dels 60, aneu a sortir al Pont del Treball, que deixeu enfront. Travesseu el carrer i entreu al Parc de Sant Martí, una joia de les zones verdes urbanes que té un mas, l’ermita del sant, i una bona gespa per estintolar-s’hi. Sortiu del parc pel sud i agafeu el carrer Agricultura. Aquest creua Guipúscoa, que agafeu a la dreta pel carril bici fins Espronceda, on gireu a l’esquerra fins els jardins del Clot de la Mel. Els coneixereu per la xemeneia que els presideix.

Creuant-los en diagonal sortireu a Andrade, que seguireu per la vorera i amb molta cura fins creuar Bilbao. A l’altra banda passeu sota els porxos d’un edifici modern i sortireu a Monturiol. Enfront teniu el parc del Clot, creat l’any 1986 on hi havia els tallers de RENFE.
Abans d’entrar-hi, però, trenqueu per Joan de Mata a l’esquerra (el carrer travesser) a un centenar de metres a l’esquerra hi ha el celler de la Paquí, una de les darreres autèntiques bodegues que queden. Els combinats, les anxoves i el vermut a granel us posaran el cos apunt per afrontar el darrer tram.
Sortiu per l‘altre extrem del parc, a tocat de la Farinera del Clot, centre cívic del barri. Travesseu la plaça de les Glòries resseguint els monòlits de cadascuna de les Glòries Catalanes, llàstima que els jardins són tancats, i sortiu davant la Torre Agbar. Gireu a la dreta i agafeu el carril bici de la Meridiana fins el Parc de l’estació del Nord. Passareu pel TNC i l’Auditori. D’aquest parc, aixecat on hi havia l’antiga estació, en sortiu per l’altra banda en direcció a l’Arc del Triomf. Passeu-lo per sota i entreu al Parc de la Ciutadella. El gran jardí construït on hi havia el fortí del mateix nom és l’espai verd més tradicional, i visitat, de la ciutat és el final de la passejada.
Dificultat. Fàcil. Distància. 11.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell. Inapreciable. Bibliografia. Gabriel Pernau. Barcelona amb bicicleta (Columna) @. http://www.bcn.cat/

Publicada al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

9247 'txirrindularis'

2011-03-21T09:22:00.000+01:00

L'edició 2011 de la clàssica cicloturista Bilbao-Bilbao ha batut tots els seus propis rècords de participació: 9247 ciclistes (txirrindularis en euskera) es van trobar diumenge a partir de les vuit del matí al pont de Deusto per recórer els bellíssims 116 kms de la ruta. La Bilbao-Bilbao fonamenta el seu èxit en una organització acurada, un recorregut esplèndit i ben dissenyat, seguretat viària absoluta, un preu d'inscripció real (15 €) i la no existència de classificacions ni premis. Tot plegat fa d'aquesta marxa una de les millors i amb més participació d'Europa. Molts organitzadors i federatius n'haurien d'aprendre d'ells.

Editada la guia de la volta en BTT a Montserrat

2011-03-17T08:05:00.000+01:00

Divendres surt a la venda la Guia de La Portals. Editada per Alpina,el volum inclou el llibre de ruta, amb altimetria, quilometratge total i parcial, mapa, referències i tot el que necessiteu per poder fer la volta en BTT a la serralada de Montserrat qualsevol dia de l'any seguint el recorregut de la prova cicloturista La Portals. La segona edició d’aquesta prova esportiva es farà el proper dia 10 d’abril.
A més de la guia els editors han inclòs quatre rutes, una per cada portal d’entrada a la muntanya de Montserrat (Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol); amb un nivell de dificultat tècnica molt baix i pensades per fer un matí en família i per aquells que s'inicien en la BTT. El preu de la Guia de La Portals es de 14€.
La presentació de la guia es farà el mateix dia de celebració de la Portals. L’editorial Alpina instal•larà un stand on, exclusivament aquest dia, podreu adquirir-la amb un 5% de descompte en la seva compra.

Inscripcions tancades
La segona edició de La Portals ha sorprès als organitzadors per la rapidesa amb la que s’han omplert les places limitades que aquest any s'havien ampliat fins a 1.500.
La Portals 2011 farà homenatge a Melcior Mauri, commemorant el 20è aniversari del seu triomf absolut en la Vuelta Ciclista a España i al podi el van acompanyar Miguel Indurain i Marino Lejarreta. Melcior Mauri ha estat un referent com a ciclista però també a nivell personal, i es per això que el 10 d'abril seran amb ell i amb nosaltres a La Portals vindrà Miguel Indurain, Marino Lejarreta, Josep Lluís Laguia, Josep Pesarrodona, Roberto Heras, Àngel Edo, Pepe Recio, Francesc Sala, Jaume Vilamajó, Celestino Prieto, Israel Nuñez, Pepe del Ramo i altres que per agenda encara no ens han pogut confirmar, però estan fent tot el possible per ser-hi.
La gent dels quatre pobles del parc de Montserrat, Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol, ja estan preparant amb molta il•lusió l'organització de La Portals perquè tothom hi estigui d’allò més bé, i gaudeixin de l’entorn i coneguin els pobles. Tanmateix, els inscrits poden consultar el dorsal que tindran al web www.laportals.cat, on hi ha la llista d’inscrits.

Els Pirineus de banda a banda, i tornar

2011-03-11T08:11:00.001+01:00

En Javier Sánchez Beaskoetxea no en va tenir prou amb creuar en un sentit els Pirineus, i ho va fer en els dos. Evidentment, una proposta com aquesta no podia passar desapercebuda pel sector editorial, per això Sua edizioak acaba ara d’editar-li ‘Gran travesía de los Pirineos’, un llibre on es relata de forma detallada la travessa de la serralada de la Mediterrània al Cantàbric i del Cantàbric a la Mediterrània.

La ‘Gran travesía de los Pirineos’ és una guia excel•lent per fer la travessa. Amb el llibre, només us cal la bici i haver entrenat per llençar-vos a la carretera. Després d’una introducció general i el mapa dels dos viatges, cada travessa està dividida en set capítols, un per etapa.
Cada capítol te una explicació literària, un mapa detallat de l’etapa, una graella dels serveis i atractius turístics i naturals de la ruta, un perfil altimètric i una sèrie d’atractives fotos del mateix autor. Al final hi ha les habituals pàgines d’informació a la xarxa, que portar per fer el viatge i consells generals.
El llibre te la gràcia d’estar enquadernat amb un cuc plàstic i editat en format apaïsat, o sigui que és perfecte per a posar-lo en una funda portamapes damunt del manillar de la bici. No hi ha més excuses per no fer la travessa dels Pirineus, en el sentit que preferiu, o en els dos.

Etapes cara i cara
La doble travessa que proposa el llibre de Javier Sánchez Beaskoetxea te la característica de fer-se, una per la cara nord de la serralada, i l’altra per la cara sud. A la ruta entre ’Hondarribia al Cap de Creus i Portbou les etapes proposades són:
Hondarribia-Otsagabia 140 kms
Otsagabia-Jaca 110 kms
Jaca-Campo 120 kms
Campo-La Pobla de Segur 095 kms
La Poble de Segur-Puigcerdà 125 kms
Puigcerdà-Banyoles 135 kms
Banyoles-Cap de Creus-Portbou 125 kms
I a la ruta Entre Portbou i Hendaia les etapes que ha dissenyat l’autor de la ‘Gran travesía de los Pirineos’ són:
Portbou-Prada de Conflent 125 kms
Prada de Conflent- Tarascon d’Arieja 135 kms
Tarascon d’Arieja-Banyeres de Louchon 135 kms
Banyeres de Louchon-Luz St. Suveur 090 kms
Luz St. Sauveur-Montory 115 kms
Montory Hendaia 130 kms
Només hi hem trobat a faltar una pàgina de resum general de quilometratge i altimetria. Queda per la segona edició, que n’hi haurà.

Un bicing per a Joan Salvat-Papasseit

2011-03-07T17:51:00.000+01:00

L’exposició ‘Salvat-Papasseit poetavanguardistacatalà’ que es pot veure fins el 3 d’abril a Arts Santa Mònica de Barcelona és una bona excusa per fer una ruta en bici pels indrets barcelonins que van marcar l’existència d’aquest poeta mort prematurament. Joan Salvat-Papasseit (1894.1924) és un poeta popular.

La seva obra, musicada per cantants com Ovidi Montllor o Joan Manuel Serrat s’ha difós molt, i el seu caràcter proletari i íntimament lligat a la Barceloneta, el fan pròxim al públic. La ruta que us proposem pot fer-se amb el servei de bicicletes públiques de Barcelona, el bicing. Comenceu a pedalar a l’estació de bicing que hi ha al tram central de la Gran Via, cantonada amb Passeig de Gràcia, a tocar del metro de les línies 2 i 4 i del monument al llibre.
El primer punt d’interès és molt a prop, al número 613 de la mateixa Gran Via; a l’altra banda del Passeig de Gràcia, costat muntanya. Aquí hi havia les Galeries Laietanes. Salvat hi va treballar, va entrar en contacte amb el món intel•lectual. A l’estora d’entrada de l’actual edifici hi ha reproduïda una llegenda on s’explica el pas de Salvat per allà.
Des d’aquí baixeu Passeig de Gràcia, volteu la plaça de Catalunya i Rambla avall fins l’Arts Santa Mònica, on hi ha l’exposició. A tocar hi ha una estació de bicing. La mostra recorre cronològicament la biografia vital, intel•lectual i estètica de Joan Salvat-Papasseit.
Moll de la Fusta. Estàtua del poeta. del luxemburguès Robert Krier. El jove Salvat va fer de guarda al moll, tal i com diu el poema ‘Nocturn per acordió’. Aquí estaven amarrades les corbetes de l’Asilo Naval Español, on Salvat va viure des que el seu pare va morir quan ell tenia set anys. La volta en bici fins els cinemes dona una visió original del Moll de la Fusta.

C/Argenteria 64. En aquesta estreta casa va morir el 7 d’agost de 1924. Hi ha una placa en record. Al Passeig del Born 27 (cantonada Rec).- hi ha un cal•ligrama d’un dels seus poemes del llibre ‘L’irradiador del port i les gavines’. Baixeu el Passeig Joan de Brobó. Les antigues pudes, avui restaurants,, eren lloc d’esbarjo de molts barcelonins quan s’atansaven a la Barceloneta, llavors una península allunyada de la ciutat, com un poble mariner. Al poema ‘Passeu pel port’ parla d’aquells temps.
ESQUERRA Pça de la Barceloneta. Església de Sant Miquel del port. L’any 1918 s’hi va casar amb Carme Eleuterio. ESQUERRA c/ sant Miquel. DRETA c/de la Maquinista. Al número 10 hi ha la casa del sastre Antoni Miquel esgrafiada per Emili Ferrer, il•lustrador del llibre per a infants ‘Els nens de la meva escala’, DRETA c/del Baluart. DRETA c/Escuder. ESQUERRA c/ Comte Santa Clara. Aquí hi ha la biblioteca de la Fraternitat, a la seu de l’antiga cooperativa. L’edifici és de Francesc Guàrdia i Vidal. Salvat-Papasseit va militar en el socialisme utòpic que, a Catalunya, va impulsar el moviment cooperatiu. DRETA c/ Sant Carles. Aquí va néixer el poeta i gran amic Tomàs Garcés (1901). Amb ell va fer la revista ‘Mar Vella’. ESQUERRA c/de l’Atlàntida. RECTE Plaça del poeta Boscà. Aquí hi ha el modern mercat de la Barceloneta. Per Salvat aquest era un lloc de trobada amb els veïns i d’emmirallar-se de la vida popular. Al poema ‘Vora el mercat’ en parla. DRETA c/ de la Maquinista. ESQUERRA c/Giner i Partagàs.- Al número 11, avui ja no existeix, hi va viure el poeta de 1918 a 1922 i hi van néixer les filles Salomé (1919) i Núria (1922), morta poc abans que en Salvat. TORNAR A c/ de la Maquinista. RECTE.- Maquinista Terrestre i Marítima. ESQUERRA.- c/Joan Salvat Papasseit. Era el seu camí per anar al mar. Per allà arribava fins al turó del Somorrostro, on avui hi ha la font en homenatge a Carmen Amaya. Al Passeig nacional hi ha una estació de bicing.
Dificultat. Fàcil. Distància. 10.00 kms Temps: 2h Desnivell. nul @: http://cultura.catalunya.com/ca/detall.php i http://www.artssantamonica.cat/

Publicat sl suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Hivern a la plana segarrenca

2011-02-21T20:46:00.000+01:00

La plana segarrenca, amb un caramull de camins entre la plana cerealista ofereix uns paratges tenyits de pobles enturonats a voltes coronats per castells, d’aquells que encenen els sentits. Per fer en bici, a banda de la seva escassa dificultat física en no tenir a penes pujades fortes, són rutes carregades d’emocions per als sentits.

Conquerida als andalusins a mitjan segle XI, la Segarra es va convertir en terra de frontera i, per tant, allà van proliferar una gran quantitat de castells i d’esglésies. Entre els castells que esquitxen la comarca destaquen els de Montcortès (1095), Concabella (1031), les Pallargues (1040) i l’Aranyó (1120). Tots van ser reformats en època moderna per convertir-los en habitatges. El castell de les Pallargues és el que millor conserva elements de la construcció medieval i, a més, es pot visitar. A la nostra ruta trobarem el castell d’Oluja i el de Castellmeià.
Per acostar-nos al punt de sortida ho podem fer anant en tren fins a Cervera i des d’allà pedalant còmodament per la carretera que va a Sant Ramon i després el GR 7-1 fins les OLuges. O anar-hi en cotxe per la A-2 fins el punt de sortida.
La nostra ruta comença a les Oluges, concretament a l’aparcament que hi ha a la cruïlla d’entrada al poble, just davant d’un restaurant on després podreu recuperar forces. de la rotonda que hem fet per deixar el cotxe hi surt un camí que voreja la carretera de Cervera, l’agafem uns 200 metres fins una cabana, on trenquem a lla dreta. Quatre cents metres després travessem el llit sec del riu Sió i agafem el camí que mena a l’esquerra. Quan portem 2’3 quilòmetres serem a Castellnou d’Oluges. Seguim, recte i 1’1 quilòmetres després travessem la cruïlla a la Prenyanosa, que deixem. 1’5 quilòmetres més endavant deixem el camí i agafem una pista que trenca a la dreta de biaix en pujada. Travessem uns camps durant 1’1 quilòmetres on, davant d’una alzina molt gran trenquem a la dreta. És un camí ple de brolla que passa per una cabana i que en 1’2 kms ens mena a l’ermita de la Mare de Déu de la Llet de Castellmeià. Baixem a la carretera i l’agafem a la dreta fins que, 1 kms després de l’ermita deixem la carretera per un camí a l’esquerra que ens porta a El Llor (9 kms total de ruta). Durant 3’6 kms deixem trencalls a totes dues bandes fins que en prenem un a l’esquerra. Davant d’un senyal de vedat, al cap d’1’6 kms, tirem a la dreta i seguim rectes deixant camins a banda i banda. Quan portem 16 kms justos serem a Sant Ramon, on val la pena visitar la col•legiata. Des d’aquí, agafem la carretera N-141 i en 8’5 còmodes quilòmetres més tornem a les Oluges i al cotxe (24.5 kms). Haurem obtingut una bona panoràmica a tall de presa de contacte amb aquesta bella i poc coneguda comarca.
Dificultat. Fàcil. Distància. 24.50 kms Temps: 2h Desnivell.230 metres. Cartografia: Conèixer la Segarra en BTT (Cossetània) @: www.ccsegarra.com/turisme

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

OPINIÓ: Els ciclistes emprenyats

2011-02-19T20:36:00.001+01:00

Paradoxa. Tret del ciclisme no hi ha cap altre esport on, mentre els estaments professionals i els sectors més interessats econòmicament fan el possible i l’impossible per destrossar-lo i fer-lo desaparèixer a còpia de pervertir-lo, prostituir-lo i destrossar-ne la seva imatge pública, paradoxalment augmenti el nombre de practicants. Quan més casos públics i policials de dopatge es coneixen, un delicte que ara ja va de professionals, a cicloturistes i fins i tot a menors, quant menys suport institucional i econòmic, quant més ineficaços són els estaments federatius i quant més desprestigi social te la pràctica del ciclisme, més gent hi ha que va cada dia en bicicleta.

Vergonya, o poca. El cas Contador és la riota del ciclisme internacional. Fins i tot el president de l’UCI, Pat McQuaid, va reconèixer que ‘Spain is diferent’ i que aquí qualsevol pot pressionar les instàncies arbitràries institucionals; començant pel president del govern. La UCI recorrerà la xarlotada de la Federació Espanyola i, per poc que badi, a Contador li cauran dos anys abans no es comenci a córrer el Tour. El pecat li farà forat. I si no, tots els cicloturistes a menjar pollastre amb clembuterol, i així podran fer la Quebrantahuesos en tres horetes i ser a dinar a casa.
Delinqüents comuns. La descoberta, per part dels Mossos d’Esquadra, d’una trama de venda d’estupefaents a professionals, afeccionats i fins i tot menors posa el ciclisme, i l’esport amateur, en entredit. Un esport no professional que només pensa en la competició fent trampes ja no és sinònim de salut, sinó de malaltia. Els esportistes, i els ciclistes sobretot, passen a ser de models a seguir a sospitosos habituals. Els honestos, els que surten a pedalar per sentir-se bé físicament is er feliços amb l’esport que admiren, són ara uns presumptes delinqüents. Quina vergonya!

Més ciclistes. Quant més en entredit queda la pràctica del ciclisme esportiu per totes aquestes circumstàncies, més practicants te aquest esport. Són gent que, lluny de les fites, les marques, les competicions (legals o amagades sota l’epígraf de ‘marxa’) han trobat en la bici un esport que els dona benestar i plaer, o un mitjà de transport sostenible, saludable i modern.
Prou de competició. És per tot això que EL TOURMALET indignat amb tanta trampa i estafa com hi ha a la competició ciclista a tots nivells i als estaments que la representen, no tornarà a tractar temes de competició. Les marxes que apareguin seran exclusivament no competitives (sense classificacions ni temps), les instàncies federatives no gaudiren d’espai informatiu, i les curses professionals no seran més objecte d’aquest bloc, tret d’un tractament històric, com és el cas de la “Volta” a Catalunya que enguany fa cent anys.
EL TOURMALET lamenta decebre segons quins lectors, però, amants del ciclisme com som, no podem deixar-nos entabanar per engalipadors, delinqüents i la gent que els fa el joc. Des d’ara els usuaris de la bicicleta, sigui en la seva vessant cívica o esportiva, seran el nostre únic objectiu.

Una Brompton per córrer

2011-02-18T20:36:00.000+01:00

Qui cregui que les pacífiques i urbanes Brompton no serveixen per anar de pressa és perquè no ha vist aquesta que ha preparat especialment per anar molt i molt ràpid Cap Problema, la botiga Bromton de BCN.
Manillar en T amb les puntes retallades, pedals automàtics, selló de carretera, sense parafangs, pneumàtics slick, frens reforçats i single speed. HI ha l’opció d’equipar un quadre de titani. Amb màquines com aquesta es corre el mundial de Brompton del qual Cap Problema en va quedar campió per equips.
Podeu veure aquesta peça única a la botiga Esplai del carrer del Pi de Barcelona. ep, és d'exposició només.

Castelló de la Plana, una ciutat de bici

2011-02-15T11:42:00.000+01:00

Amb una mida d’abast humà, una nombrosa població jove i universitària, una orografia plana, un magnífic litoral, una important xarxa de carrils bici i un servei de bicicleta pública gratuït, Castelló de la Plana és una ciutat idònia per a ser recorreguda en bicicleta i que aquest mitjà sigui prioritari en els desplaçaments urbans.

Pont de la Universitat Jaume I

Castelló de la Plana és un bon model de ciutat ciclista. Te una superfície de 100 kms quadrats i 180 mil habitants, el perfil no te desnivells importants, el clima és benigne i socialment és una ciutat jove i amb la Universitat Jaume I que actua de motor cultural i del coneixement.
Ha trigat en emergir el potencial de Castelló, però durant la darrera dècada la ciutat ha iniciat un procés de transformació que l’ha rejovenida i, sobretot, l’ha fet més sostenible, equilibrada i culte; tres dels qualificatius importants per que la implantació de l’ús de la bicicleta com a mode de desplaçament pugui ser reeixit tan tècnicament com social.
La implantació d’una densa xarxa de carrils bici que connecten els centres neuràlgics urbans i s’escampa per tot el terme municipal, i el sistema de bicicleta pública gratuïta biciCas, han estat les claus que estan tornant a convertir la bici en un vehicle popular i de gran ús. Ja no és el vell ferro per anar al tarongerar, és la moderna màquina per anar a la facultat, al mercat, a l’estació o al Grao a fer una fritura. La nova estació i terminal d’autobusos, el trolebús que connecta el campus amb el centre, i la restricció de transit al casc històric, estan contribuint a fer de Castelló una ciutat ambientalment raonable.

Castelló en bici
Viatgeu a Castelló en tren. Si teniu una plegable la podeu pujar a l’Euromed. Renfe interpreta que és un equipatge i no cal ni embalar-la. Aneu al campus de la Universitat Jaume I pel carril bici que volta el jardí botànic que resideix l’espai. Baixeu després al centre i pedaleu pel romàntic parc Ribalta. Per entre els edificis nobles del segle XIX endinseu-vos cap al nucli històric: la concatedral, l’ajuntament, el mercat, la plaça de Santa Clara, la llotja del Cànem i, sobretot, no us deixeu el Fadrí, icona de la ciutat.
Després agafeu el carril bici de l’avinguda del Mar (ara en obres) per anar al Grao. Si teniu sort i trobeu taula a Terra Milles (moll de pescadors), no ho dubteu. Si no, de fritures, arrossos i fideuàs en trobareu a tots els restaurants de la zona. Per pair volteu pel port i tireu direcció Benicàssim. La passejada per la platja paga la pena.
I si encara teniu temps en tornar a la ciutat pel carril bici del carrer dels Germans Bou, acosteu-vos cap a la basílica de Santa Maria de Lledó o alguna de les ermites que envolten el cas urbà, el Parc de Rafalafena, i doneu un cop d’ull a la modernitat arquitectònica de l’Auditori, el Museu de Belles Arts o l’espai d’Art Contemporani, tot al centre de la ciutat.

Port Azahar

Cap a Benicàssim

B.D. et vélos à Paris

2011-02-14T07:49:00.001+01:00

La Brompton aparcada davant d'una popular botiga de còmic a Le Marais (París)

Banda sonora: Les copains d'abord.- Georges Brassens (Philips)

Per buscar a les llibreries de còmic de Paris: Joe Bar Team.- Christian Debarre (Glénat)

Mauri, Indurain i Lejarreta, a La Portals

2011-02-11T13:59:00.000+01:00

Àngel Edo, Pepe Recio, Jaume Vilamajó i Celestino Prieto han estat alguns dels ex professionals del ciclisme que, amb la seva presencia a la presentació, avalen la volada que la Volta a Montserrat amb BTT, La Portals, ha assolit ja tot just convocada la segona edició.

La presentació d’aquesta marxa no competitiva que es correrà el proper diumenge 10 d’abril es va fer dijous passat al municipi de Collbató, seu del club La Taca, organitzadors de la marxa, i un dels quatre municipis que són ‘Portals’ de la serralada de Montserrat; d’aquí el nom de la prova.
Durant l’acte han intervingut l’alcaldessa de Collbató Josefina Martínez Martínez, el gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, Xavier Aparicio, el president del Club Esportiu Lataca Pepe Cuevas, i l’exciclista professional Melcior Mauri, que serà homenatjat en aquesta edició de La Portals en commemorar-se el 20e aniversari del seu triomf absolut en la Vuelta Ciclista a Espanya 1991.
Els organitzadors han sorprès al propi Melcior Mauri, un vídeo en forma de miscel•lània de la seva carrera esportiva on, entre d’altres imatges, es veu el podi de la Vuelta a España 1991, en la que Melcior Mauri va estar acompanyat per Miguel Indurain i Marino Lejarreta. En el mateix vídeo tan Indurain com Lejarreta, confirmen la seva presencia al costat de Mauri en La Portals d’enguany.
La marxa és oberta a tothom, te un recorregut de 55,600 quilòmetres donant la volta a la serralada de Montserrat i passant pels quatre d’entrada a la muntanya: Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol de Montserrat. El mateix dia 10 d’abril també es farà la Pedalada Solidaria amb un recorregut de 10 quilòmetres al voltant de Collbató.
Aquest any es destinarà 1€ de cada a col•laborar amb La Marató de TV3.
Les inscripcions ja estan obertes al web http://www.laportals.cat/ . El límit de participants s’ha ampliant en aquesta segona edició fins a 1.500 inscrits a La Portals i 200 la Pedalada Solidaria.

Engega la Mesa de la Bicicleta d'Espanya

2011-02-10T08:05:00.000+01:00

Les associacions promotores de polítiques favorables a la bicicleta ConBici (Coordinadora en Defensa de la Bici), Red de Ciudades por la Bicicleta (RCxB) i la Plataforma Empresarial de la Bicicleta (PEB) s’han reunit a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat a Barcelona, per analitzar la situació actual de les associacions vinculades al món de la bicicleta i desenvolupar projectes de millora.

Per aconseguir avenços en la mobilitat en bicicleta s’ha començat a gestar la Mesa de la Bicicleta d’Espanya, un grup amb representants de tots els sectors, tant públics com privats, que serveixi de punt de trobada i de debat de tots els agents implicats en el camp de la bicicleta, així com d’impuls i desenvolupament d’accions concretes.
El Secretari de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assistir a la reunió junt amb les associacions. Durant la trobada s’ha realitzat una fotografia de la situació actual i s’ha posat de manifest la necessitat d’impulsar i reactivar una sèrie de mesures per tal que la bicicleta sigui un mitjà de transport amb totes les garanties:
· Donar suport a la DGT en la redacció del nou reglament de circulació previst pel 2011 i que inclourà la bicicleta com a mitjà de transport.
· Assessorar en al reforma del codi tècnic d’edificació per tal que inclogui aparcaments segurs per a bicicletes en tots els edificis de nova creació.
· Dibuixar la xarxa bàsica de la bicicleta i identificar totes les vies ciclistes de l’estat espanyol.
· Reactivar el PEIT, el Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport elaborat pel Ministeri de Foment al 2005, en el seu apartat dedicat a la bicicleta.
· Desenvolupar una proposta de registre Nacional de Bicicletes al 2011
· Desenvolupar nous incentius fiscals en torn a la bicicleta, com el projecte Bike to work.
· Desenvolupar el cicloturisme.
· Afavorir la intermodalitat, especialment tren-bicicleta.

Es preveu que aquesta Mesa segueixi l’estructura de la Mesa de la Bicicleta de Catalunya que des de la seva fundació al 2007 ha treballat per millorar la situació de la bicicleta a Catalunya, creant espais de debat com les tres edicions del Congrés de la Bicicleta, les dues edicions de les jornades de la bicicleta pública o la signatura per part dels diferents partits polítics catalans del “Manifest de la Bicicleta”. També s’ha realitzat el seguiment del Pla Estratègic de la Bicicleta 2008- 2011.

ConBici és la Coordinadora Ibérica para la Promoción de la Bicicleta y la Defens de los Intereses de los Ciclistas. Aquesta entitat històrica reuneix 53 associacions i collectius de ciclistes a Espanya. Entre els seus objectius està defensar i promoure l’ús habitual de la bicicleta c

om a mitjà de locomoció i transport.
PEB. La Plataforma Empresarial de la Bicicleta neix amb l’objectiu d’associar tots els sectors empresarial vinculats al món de la bicicleta d’Espanya i actuar com interlocutor amb l’administració pública.
RCxB. La Red de Ciudades por la Bicicleta és una associació que té l’objectiu de generar una dinàmica entre les ciutats espanyoles amb la finalitat de facilitar, fer més segura i desenvolupar la circulació dels ciclistes, especialment en medi urbà. Es va crear al 2009 i actualment compta amb més de 50 socis entre ajuntaments, consorcis i ens públics, que representen a més de 100 ciutats espanyoles. El seu president és l’alcalde de Donostia - San Sebastià, Odón Elorza.

La carretera més bella de Catalunya

2011-02-09T07:25:00.000+01:00

Quan el 12 de setembre de 1908 Ferran Agulló, des de l’ermita de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols, va tenir la idea de batejar aquella costa agrest amb el nom de Costa Brava, no només naixia una marca turística de primer ordre, sinó que es donava a conèixer al món un dels paratges més bells de la mediterrània.

Tot i que en els 3.612 quilòmetres quadrats de Costa Brava hi ha paratges d’una bellesa incontestable, pocs com el que avui proposem per recórrer al ritme lent, observador i feliç d’una bici, són tan espectaculars i fàcils de visitar. És per això que considerem que, la carretera GI 682 entre Tossa de Mar (La Selva) i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) és la carretera més bella de Catalunya. I una de les més idònies per recórrer pedalant.
Tota la ruta és una balconada sobre el verd dels pins, el blau del mar i les cales que es van obrint a cada racó: Bona, Giverola, Salionç i Canyet. I si no en teniu prou sempre podeu enfilar-vos fins l’ermita de Sant Grau. Aquesta carretera és la primera ferma candidata a ser declarada d’ús compartit entre vehicles i bicicletes els caps de setmana, però el canvi de govern ha deixat el tema en suspens, i la nova política d’augmentar la velocitat dels cotxes del departament d’Interior no sembla que ajudi a la declaració final de ruta compartida com hi ha des de fa temps a diverses carreteres d’Euskadi. Uns quants rètols anuncien als automobilistes de l’afluència de ciclistes a la ruta. Però els conductors no poden gaudir del preciós paisatge com si que ho fan els ciclistes.
Comencem la ruta a Tossa de Mar. Tan a Tossa com a Sant Feliu hi podeu anar amb la companyia d’autobusos Sarfa que, contràriament al que fan altres, no posen pegues al transport de bicicletes, sempre i quan no hi aneu grups molt nombrosos, és clar.

Des de la rotonda de la cruïlla de l’avinguda de Catalunya amb la de Ferran Agulló agafem aquesta en sentit nord i pujant. Quan girem a la dreta la ruta planeja una estona tot sortint del poble.
Malgrat que no es pot dir que sigui una carretera de muntanya, si que tot el recorregut és un constant pujar i baixar per anar superant els barrancs que menen a mar i que s’obren formant les diverses cales. Els dos primers quilòmetres ascendeixen 100 metres,però quan arribem a l’hotel Giverola (km 4) la carretera planeja després d’haver fet la primera baixada fa estona. En aquest hotel s’hi hostatgen molts turistes estrangers que venen a fer bicicleta.
Fins a Salionç (km 7) els tobogans son francament suaus. No dubteu a aturar-vos als nombrosos miradors perquè el principal al•licient de tota la pedalada són les vistes. La ruta remunta llavors fins el trencall de Sant Grau (km 8). Només si esteu en bona forma us recomanem l’ascensió fins l’ermita (5 kms). Els 10 quilòmetres que resten fins Sant Feliu segueixen la mateixa tònica de pujades i baixades constants, suaus fins Canyet i amb una certa duresa cap a la urbanització Puntabrava. Després un descens ràpid i una mica allunyat del mar, ens porta fins les envistes del monestir de la porta Ferrada, joia de la vila de Sant Feliu de Guíxols. En arribar al final de la carretera a l’esquerra trobareu l’estació d’autobusos.
Dificultat. Mitjana Distància. 23.00 kms Temps: entre 1h i 1h 45’ Desnivell. 405 m @: http://www.viamichelin.com/ i http://www.costabrava.org/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Els ciclistes menorquins tornaran als fars

2011-02-07T12:35:00.002+01:00

La ja popular Ruta dels fars de Menorca arriba, el pròxim dia 7 de maig, a la seva vuitèna edició. Encara que Menorca pugui semblar una illa petita, la prova cocloturista recorrerà un total de 210 quilòmetres i passarà per tots els fars que hi ha: Favàritx, Cavalleria, Punta Nati, Artrutx i Punta Prima per acabar, com no, ascendint el Monte Toro.
Com ja sol ser habitual a les proves que organitza l'Associació Cicloturista de Menorca, la Ruta es etrà homenatge a dos ex professionals. En aquesta edició els escollit són el mallorquí Toni Colom i el basc Martino Lejareta.
L'organització posa a disposició dels participants un seguit d'hotels col·laboradors on, a més d'un tracte exquisit, els inscrits gaudiran d'un seguit d'avantatges en sereis i preus.
Per a més informació: http://www.menorcacicloturista.com/

La ciutat, de nit, amb suau cop de pedal

2011-02-04T14:16:00.001+01:00

Descobrir la ciutat de nit, sentir el brunzir del boix de la bici ressonant entre les velles pedres del Raval, el Gòtic o la Ribera. Pedalar sense presses sentint al rostre l’aire fred que ens desvetlla. Despertar curiositat, un pèl d’enveja fins i tot.
Així són les Brompton nights que Probile organitza un cop al mes. Sortides nocturnes per descobrir Barcelona des del selló d’una de les petites angleses. La botiga posa bicis a disposició de tothom qui vulgui i no en tingui. Són 5 euros per bici i 5 més per l’assegurança, el guia (precís, amè) i el refresc final. A canvi una hora i escaig de pedaleig i descoberta: Gaudí, Ciutat Vella o el Poble Nou són les rutes que ja s’han fet. Ja se n’anuncien de noves.
Les Brompton nights són l’alternativa a escarxofar-se al sofà. I el bon ambient que hi ha escampa el fred.
Al bloc Fam de pedal hi trobareu més informació i fotografies.

Passant per 'Los Caracoles', l'històric restaurant d'Escudellers

Les 17 Brompton al parc tancat al Fossar de les Moreres

Andreu Martín, negre i en bicicleta

2011-02-01T08:21:00.000+01:00

L’escriptor de novel•la policíaca Andreu Martin (Barcelona 1949) és el primer autor català en ser guardonat amb el prem Pepe Carvalho que atorga BCNegra, el festival de novel•la negra i criminal que s’està fent aquesta setmana a Barcelona.

Novel•les a banda, Barcelona és una ciutat negra de veritat; per la seva tipologia social, per la situació geogràfica i per l’activitat delictiva que s’hi genera, la capital del país és una de les ciutats més negres i criminals del món d’avui. Barcelona te un crim diversificat i modern que fins i tot s’ha sabut adaptar a la crisi. L’Andreu Martín sap això perfectament des del dia en que es va posar a escriure ‘Aprende y calla’ (1979) fins avui, passant per la consagració obtinguda amb ‘Pròtesi’ (1982), monument a l’emergent Barcelona criminal de l’època.
A més d’escriptor, l’Andreu és usuari habitual de la bicicleta en trajectes urbans. Ell ens va acompanyar en l’episodi que el programa Carreteres secundàries va dedicar a la ruta del pistolerisme per la Barcelona de les primeres dècades del Segle XX. Va ser un magnífic programa negre.
Gràcies per la inestimable col·laboració i enhorabona, Andreu.

OPINIÓ: El problema de Contador

2011-01-28T18:18:00.000+01:00

No és un bistec en mal estat, ni el clembuterol, ingerit directa o indirectament. El problema d’Alberto Contador i de tots els ciclistes no és el dopatge, sigui quin sigui; el problema dels ciclistes professionals és haver transigit fins on ho han fet, és haver permès convertir-se en sospitosos habituals, és haver tolerat que els persegueixin fins quan caguen, és haver consentit estar perpètuament en llibertat sota fiança. És haver-se deixat humiliar com s’ho han deixat fer coma esportistes i éssers humans.
Ara, ho sento molt perquè els afeccionats també en som perjudicats, han de carregar amb les conseqüències de la seva errònia decisió de transigir de la manera denigrant i indigna com ho han fet. Ara no els toca més que aguantar la que els cau al damunt cada dos per tres.
Però per què s’han deixat maltractar d’aquesta forma? Per què han permès que el ciclisme hagi arribat a una cota d’impopularitat, sospita i desprestigi com l’actual? Per por a ser ‘despatxats’ pels equips? Ridícul, sense ells no hi ha ciclisme, espectacle, negoci. Per por a guanyar menys diners? Trista cobdícia la del que es pensa que neda en or quan, al seu voltant, els Reis Midas habituals es pixen de riure de les seves angúnies.
Tinc una idea aproximada de perquè han transigit, però no la penso dir ni en presència del meu advocat. En tot cas, la humiliació que ara estan reben és la que ells mateixos han conreat. Ara li toca a Contador. El següent, sisplau?

L'actor que preferiria ser mecànic de bicis

2011-01-28T07:31:00.000+01:00

"Tinc malsons, és un moment terrible; preferiria, en lloc de ser actor, tenir un taller de bicicletes, arreglar bicicletes".

L'actor Jorge Sanz explica a El País com se sent abans d'una estrena.

Torna La Portals, volta a Montserrat en BTT

2011-01-25T17:51:00.000+01:00

Els ciclistes de muntanya tenen una cita a Collbató (Baix Llobregat) el proper dia 10 d’abril amb la segona edició de la marxa La Portals, la volta al massís de Montserrat en BTT.

Pepe Cuevas (CE Lataca), Melcior Mauri i Xavier Aparicio (Patronat de Montserrat)

Després de l’enorme èxit assolit a la primera edició i de la cura i respecte que tots els participants van tenir amb l’entorn, el Patronat de la Muntanya, ens gestor del parc natural de Montserrat, ha autoritzat ampliar fins a 1500 els inscrits a la prova. L’organització també està treballant per eliminar bona part del tram de carretera que cal recórrer a la zona de Marganell i substituir-ho per pista.

Aquest dimarts s’ha firmat l’acord entre el Patronat i el C.E. Lataca, entitat organitzadora de l’activitat, per a la celebració de la segona edició d’aquesta magnífica marxa.

La segona edició de La Portals homenatjarà Melcior Mauri just quan es commemora el vintè aniversari de la seva victòria a la Vuelta a España. Nombrosos ex professionals participaran a la marxa per fer costat en Mauri. La marxa també col•labora amb la Marató de TV3.

La Portals es un esdeveniment esportiu, de caràcter no competitiu. Els objectius son donar als aficionats a la bicicleta la possibilitat de poder conèixer Montserrat i col•laborar en l’ordenació de l’ús de BTT en el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, així com poder gaudir d’un dia de esbarjo, amb la bicicleta com a vincle d’unió i d’una jornada en contacte amb la natura.

La presentació de la prova serà a l’ajuntament de Collbató el proper 10 de febrer a les 13:00 hores i les inscripcions s’obriran aquest mateix dia al web http://www.laportals.cat/, on podeu trobar tota la informació que us calgui sobre la marxa.

La petjada medieval a l'Empordà

2011-01-25T08:15:00.000+01:00

La Catalunya vella, nascuda al segle VIII de l’imperi carolingi, es mostra ben viva encara a l’Empordà. Pobles murallats, castells, torres de guaita i esglesioles romàniques conformen un paisatge medieval, sobretot a l’interior de la comarca, enormement atractiu per a ser visitat poc a poc, a ritme de pedal.

La ruta que us proposem avui comença i acaba al poble de Vulpellac, a tocar de la Bisbal, la capital del Baix Empordà. Un indret de fàcil accés si teniu cotxe. Comenceu la ruta davant l’ajuntament. Just després de la rotonda d’entrada al poble hi ha un ampli solar per aparcar. La casa de la vila és cent metres més endavant seguint el carrer. L’església local és un edifici gòtic fortificat. Pedaleu una estona pels carrerons empedrats del poble i us posareu en sintonia amb l’edat mitjana.
Pel carrer de la Unió, la plaça Llarga i el carrer de Santa Basilissa arribareu a una petita rotonda: dreta. Cent metres després gireu de nou a la dreta i sortireu del poble. Creueu la GI-644 i agafeu el camí enquitranat que surt una mica a l’esquerra. Aviat arribareu a Canapost. Dreta pel primer carrer i de front trobareu l’església romànica de tres cossos i la necròpolis medieval que te al darrera. Seguiu per davant de l’església fins el primer trencall, on agafareu un camí de terra a la dreta que us durà a Peratallada.
L’església (s XII-XIII) i la torre de l’homenatge del castell són els seus encants patrimonials, però el que més agrada als visitants són els seus carrerons empedrats i les arcades de la plaça. Entreu al poble travessant cap a la dreta l’aparcament que hi a en arribar-hi. Passeu el pont damunt del fossar i seguiu per la plaça dels Esquiladors, carrer de la Torre, carrer del Marquès de Robert, plaça del Castell, plaça de les Voltes i sortiu pel carrer de la riera. La travesseu i a l’esquerra. Travesseu la GI-651 i recte a Palau Sator, un altre poble d’una bellesa medieval que encisa. El traçat medieval del recinte del poble està perfectament conservat. L’entrada per un arc sota la torre del rellotge és una de les imatges més difoses de la comarca. La torre del castell, de 20 metres, presideix el nucli.

El carrer d’Extramurs us condueix, seguint una carretereta local, cap a Ullastret, poble amb una muralla fortificada amb deu torres. Després de creuar la carretera hi entreu recte per una costa. Al capdamunt gireu a la dreta i seguiu sempre recte fins sortir del poble, en un descens, per l’altra banda. Ull viu que, quan ja sortiu del poble, heu de deixar la ruta principal i agafar un trencall de biaix cap a l’esquerra que davalla ràpidament cap a la llera del riu Daró. Es veu clarament cap a on va, però us hi heu de fixar. Un quilòmetres i sis-cents metres després creureu el riu i seguiu rectes a Matajudaica.
Deixeu el poble a la dreta i seguiu la ruta en ascens suau fins a Casavells. Pal carrer de Sant Genís (esquerra) sortiu del poble per una pista asfaltada rural que porta entre camps amples i plans seguint sempre els indicadors per a bicicletes (xarxa de cicloturisme) que condueixen a la Bisbal. Deixeu el camí asfaltat que marxa a la dreta i seguiu rectes, creueu el Rissec per un gual i gireu a l’esquerra per seguir el curs fins que desemboca al Daró. Dreta seguint el Daró fins que el creueu per un altre gual i el seguiu per la marge dreta sempre cap a la Bisbal.
La capital del Baix Empordà la creueu recte deixant el pavelló d’esports. Esquerra carrer Pompeu Fabra, dreta Jaume II un semàfor vermell que travessa la carretera i cap el barri de la Guardiola pel carrer del Morró. Esquerra pel carrer Josep Irla i dreta pel de Pere de Torroella que es converteix en el camí de Fonteta, un altre bell lloc medieval. Tombeu a l’esquerra deixant Fonteta i tot dret, creuant la C-66,. Arribeu a Vulpellac.
Dificultat. Mitjana. Distància. 27.00 kms Temps: 3h 15’ Desnivell.180 metres. Cartografia: Pedalant pel Baix Empordà (Cossetània) @: http://www.baixemporda-costabrava.org/ca/turisme.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Calendari World tour 2011

2011-01-23T19:07:00.000+01:00

Ja no es diu Pro Tour, es diu World Tour. Algunes curses han caigut i d’altres han ascendit o se les han inventades pels rars interessos que habiten sempre a la UCI. Sigui com sigui aquest és el calendari de les millors curses ciclistes mundials d’enguany. I recordeu que, entre el 21 i el 27 de maç teniu una cita amb la única de les grans que es corre al nostre país, la “Volta” ciclista a Catalunya, que aquest any arriba al centenari. Apunteu-vos-ho.

18.01 23.01 Tour Down Under
06.03 13.03 Paris - Niça
09.03 15.03 Tirreno-Adriático
19.03 21.03 Milà-San Remo
21.03 27.03 Volta a Catalunya
27.03 27.03 Gant - Wevelgem
03.04 03.04 Volta a Flandes
04.04 09.04 Volta a Euskadi
10.04 10.04 París – Roubaix
17.04 17.04 Amstel Gold Race
20.04 20.04 La Fletxa Valona
24.04 24.04 Lieja-Bastogne-Lieja
26.04 01.05 Volta a Romandía
07.05 29.05 Giro d‘Italia
05.06 12.06 Dauphiné Libéré
11.06 19.06 Volta a Suissa
02.07 24.07 Tour de França
30.07 30.07 Clàssica de Donosti
31.07 06.08 Volta a Polònia
08.08 14.08 Eneco Tour
20.08 11.09 Vuelta a España
21.08 21.08 Vattenfall Cyclassics
28.08 28.08 GP Ouest France - Plouay
09.09 09.09 GP de Québec
11.09 11.09 GP de Montréal
15.10 15.10 Giro de Lombardia

La bicicleta com a icona de la modernitat

2011-01-20T07:42:00.000+01:00

David Byrne, que va ser líder dels cèlebres Talking Heads i actualment és un reputat músic, artista, dissenyador i ‘performer’ amb projecció mundial, va sempre en bicicleta. I no només per Nova York, sinó per allà on la seva feina el porta: Manila, Buenos Aires, Berlín, Londres, San Francisco, Istanbul... Amb la seva maleta viatja sempre una bici plegable, i tots els desplaçaments que fa per aqustes ciutats els fa en bici, encara que sigui la única persona en tota aquella metròpoli que fa servir aquest mitjà.
La seva militància ciclista el va portar fins i tot a organitzar una jornada de vindicació ciclista al Columbus Circle de Manhattan, on hi van participar activistes mediambientals, usuaris il•lustres, artistes, i que va tenir un important ressò mediàtic i polític a la ciutat. Poc després va dissenyar una col•lecció de punts d’ancoratge de bicis alguns dels quals formen part ja del paisatge urbà de N.Y.
Fruit de tot plegat és ‘Bycicle diaries’ (Random house), que ara ha sortit en castellà amb el nom de ‘Diarios de bicicleta’ (Reservoir books). No és un llibre sobre bicis i ciclistes, no és un llibre sobre sostenibilitat, no és un llibre sobre moderneig. A ‘Diarios de bicicleta’ Byrne ens parla de ciutats, d’urbanisme, d’art i exposicions que visita, de concerts i música i d’hàbits i costums urbans; ens parla del món,però vist des de damunt d’una bicicleta. I tots els que anem en bici sabem que, des del selló de la nostra màquina, el món i la vida es veu molt diferent. Aquest és el potent missatge que transmet aquest energètic i excitant text de l’autor de la popularíssima ‘Psychokiller’. ‘Diario de bicicleta’ és un llibre optimista, que aporta una visió de futur positiva i que om,ple d’arguments polítics, vitals, econòmics i ambientals a tots els que hem escollit el camí dels pedals.

Diarios de bicicleta.-David Byrne
Reservoir books 2010.
Preu: 22€

El grup Oliva trencada homenatja els ciclistes

2011-01-14T09:01:00.000+01:00

L'apreciat col·lega Esteve Miralles ens fa arribar aquest vídeo dels mallorquins Oliva Trencada. La cançó es diu 'El camí', i és un homenatge a la gent que es mou en bicicleta per les ciutats i pobles. El balenceig de l'imatge demostra la fragilitat que tenen els ciclistes enfront als cotxes.

Les televisions locals engeguen divendres la tercera temporada de Carreteres secundàries

2011-01-11T07:59:00.000+01:00

El proper divendres, 14 de gener, a les 19.15h comença l’emissió simultània de la tercera temporada de Carreteres secundàries a totes les televisions de la Xarxa de Televisions Locals.

La plataforma de televisions locals ha creat per aquesta temporada una franja d’emissió conjunta de caràcter familiar i apte per a tots els públic. És per això que Carreteres secundàries canvia la seva emissió de la nit al capvespre. Compartirà horari amb la nova producció Furgoadictes.

Els nous capítols portaran l’espectador a rodar en bicicleta pel Poble Nou i la muntanya de Montjuic de Barcelona, la ciutat de Granollers i part del Vallès Oriental, Santa Coloma de Gramanet i el riu Besòs o Girona. Dels 13 nous programes que formaran la tercera temporada del programa, n’hi haurà per primer cop dos fora de Catalunya, concretament al principat d’Andorra. La resta d’episodis es situaran al Penedès, on el programa pedalarà en tàndem al costat dels participants a la tercera trobada d’aquestes peculiars bicicletes, la serralada de Montserrat, Igualada i la comarca de l’Anoia.

Carreteres secundàries parteix de la idea de que l’autèntic viatge comença quan et desvies de la ruta bàsica, alenteixes la marxa, obres els ulls i canvies la manera que tens de veure i entendre la vida i les transformacions del temps. Al marge hi ha històries, llocs i persones fascinants que enriqueixen la idea oficial de país, li donen una dimensió inèdita. A ‘Carreteres secundàries’ no és tant important el final de la ruta, sinó què passa pel camí i quina gent trobem.

El programa, que va començar a ser emès per la XTVL l’estiu de 209 està produït per La Quimera editora audiovisual i presentat per Rafael Vallbona.

Pel litoral del Penedès i el Garraf

2011-01-10T11:38:00.001+01:00

Gràcies al company Carles Soler, ciclista i blocaire emprenedor que ens va descobrir la ruta, el suplement INDRETS de El Mundo de Catalunya ofereix avui aquesta agradable i fàcile xcursió en bici pel litoral de la Costa Daurada nord, al límit amb el Garraf.

Les platges de Coma ruga, Sant Salvador, Calafell, Cunit i Cubelles, són sinònim d’estiueig popular i familiar d’apartaments, xiringuitos i passeig marítims que uneixen un poble amb un altre en un continu urbà. Ara que no és època de banys és el millor moment per visitar-los. Descobrireu l’encant natural d’un litoral sovint desconsiderat: tranquil•litat, espais naturals en equilibri i poca gent faran que l’excursió us reconciliï amb la costa.
La ruta que us proposem espot fer amb qualsevol tipus de bicicleta, i és molt agradable fer-la en família, nens inclosos, doncs no te cap mena de dificultat i la perillositat és pràcticament nul•la. A més s’hi pot anar i tornar amb transport públic. Començarem a l’estació de RENFE de Sant Vicenç de Calders (línies R-2Sud i R-4) i acabarem a Vilanova i la Geltrú, on podeu tornar a agafar el tren (línia R-2 Sud).
Sortiu de l’edifici de l’estació i passeu per sota la via tombant a l’esquerra en direcció al mar. A penes 800 metres després i un parell de rotondes sortireu a la platja de Coma ruga. Davant mateix teniu el port esportiu. Ja sou al passeig marítim. Agafeu a ma esquerra.
Dos quilòmetres després passareu per la Casa-museu Pau Casals, a la platja de Sant Salvador, i al quilòmetre 3.7 la riera de la Bisbal us obligarà a deixar el litoral durant un centenar de metres. Gireu cap a l’interior fins la carretera, travesseu-la i seguiu per l'esquerra on hi ha habilitat un carril bici de terra que us tornarà a portar, girant a la dreta al primer pas de vianants que trobareu, cap al passeig.
Al quilòmetre 5.2 arribareu a Calafell. Passareu per davant de l’hospital de Sant Joan de Déu, avui un balneari de luxe, i us endinsareu per un passeig molt urbà, ple de botigues i cafeteries la majoria tancades en aquesta època de l’any. Al quilòmetre 8.2 hi ha el club nàutic de Segur de Calafell, i seguireu creuant platges que van canviant de nom sense que vosaltres hagueu de canviar de ruta:, les Sorres, Haug, Valparaiso...No us adonareu i ja sereu a Cunit (9.8 km). Al 10.7 una instal•lació mig abandonada talla el passeig, haureu de seguir un centenar de metres per un corriol que no presenta dificultat i tornareu a ser al passeig marítim.

Al 11.6 creuareu la riera de Cunit per unes rampes per a vianants i sereu a Cubelles, un lloc fàcil de reconèixer per la xemeneia de la central tèrmica. Un carril bici us portarà fins davant de la central. Continueu passeig enllà per la platja de la Mota fins la desembocadura del riu Foix. Veureu que el passeig s’acaba i al davant teniu un espai natural que podeu travessar sense dificultat fins les passarel•les de fusta instal•lades per creuar el riu. També són un bon punt per observar les aus i l’ecosistema general de la zona, un autèntic prodigi de la natura en un lloc tan devastat per la civilització.
Seguiu pel litoral de Cubelles fins al final. Aquí el pas queda tallat, no hi ha ni passeig ni carrers. Sou davant la platja Llarga, un espai natural protegit miraculosament conservat. Seguiu el carrer que us mena cap a l’interior fins trobar la via del tren. Continueu pel carrer que hi circula en paral•lel. Ara reculeu, però no patiu. El carrer us porta a un pas per sota les vies. Agafeu-lo i seguiu fins una rotonda.
A la dreta la C-246a us portarà cap a les platges de Vilanova (ho indica). Tot i que a penes l’heu de seguir un quilòmetre aneu amb compte amb el trànsit. Quan veieu el trencall que diu Santa Llúcia, gireu-hi a la dreta i seguiu la carretereta (ja no hi ha a penes trànsit) fins arribar a un ample aparcament. A l’extrem un pas sota les vies uns tornarà a la platja. En un tres i no res sereu al passeig marítim de Vilanova i la Geltrú i al parc de Ribes Roges.
Dificultat. Fàcil. Distància. 20.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell .inapreciable. @: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=662964

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

De la Vall d’Aro a Romanyà per les Gavarres

2011-01-06T20:56:00.000+01:00

El Centre BTT Baix Empordà és un del clàssics pel que fa a rutes en BTT. Ofereix dinou circuits interconnectats que recorren la comarca i, en especial, les seves zones muntanyoses. En total hi ha 327 quilòmetres senyalitzats que ofereixen un ventall de possibilitats gairebé infinites pel que fa als desnivells i a les dificultats tècniques. Les rutes es troben repartides en quatre sectors: la vall d’Aro, Gavarres nord, Montgrí, i la vall de Calonge i Palamós.
El punt d’acolliment del centre BTT es troba situat a l’antiga estació del carrilet de Castell d’Aro. Les instal•lacions disposen de tots els serveis necessaris per a la pràctica de la bicicleta tot terreny: lloguer, reparació i neteja de bicicletes, dutxes, guies professionals, informació turística, etc. Tot i així, el centre disposa de mitja dotzena més de punts on us podran informar de les rutes i l’estat en que es troben, com ara l’Oficina de Turisme de Sant Feliu de Guíxols o les Piscines Municipals de la Bisbal d’Empordà.
Avui us proposem una de les rutes més atractives de la zona i que es pot fer tot l’any, per fred que sigui l’hivern. Partint de Castell d’Aro el camí remunta la cara sud de la serralada de les Gavarres fins carenar la serra Llonga i travessar el poblet de Romanyà, que tot i que minúscul és força conegut perquè allà hi va viure l’escriptora Mercè Rodoreda. La seva manera de descriure la natura mediterrània i de tractar literàriament els colors, se’ns farà avinent al llarg d’aquesta ruta que combina el blau de la mediterrània que dominarem visualment al llarg del primer tram, amb el verd dels pinars i alzinars del tram posterior. Seguiu els senyals de BTT amb el número 8.

Les Gavarres, entre el Gironès i el Baix Empordà, és una típica serralada litoral: alçades difícilment superiors als 450 metres, bosquets d’alzina i pi, antiga presència humana i un sol de sauló que propicia camins trencats per les aigües pluvials; així és la ruta que us proposem. El centre BTT de Castell d’Aro és a l’estació de l’antic carrilet, a la via verda entre Sant Feliu i Girona. Hi ha lloc per aparcar, aigua per rentar les bicis i un plànol. Sortirem d’aquí.
Agafeu la via verda cap a Girona i, vuits cents metres després, la deixeu a ma dreta per endinsar-vos al poble pel carrer Nou Roquissar, que puja com un dimoni fins agafar el carrer Calvari a l’esquerra. Al final del carrer en surt la pista que, s’enfila en sis quilòmetres fins al club de golf i la carretera asfaltada que va de Platja d’Aro a Romanyà. Sou al cap de munt de la Serra Llonga, 355 metres, i punt més alt de la ruta. Ara cal baixar al fons d’una vall solitària per l’altra vessant i tornar a pujar fins Romanyà. Des d’aquí un descens seguint el GR ens portarà de nou a la via verda del carrilet, que caldrà agafar durant cinc quilòmetres en sentit contrari al d’abans, és a dir, cap a Castell d’Aro.
Dificultat: Mitjana. Vigileu les dues baixades per corriols estrets i trencats. Distància: 26 kms. Temps 2h 40’ Desnivell: 600 metres. @: http://www.baixemporda-costabrava.org/ca/turisme/548

Publicat al suplement INDRETS de El Mundo de Catalunya

Estrena del bloc dedicat al centenari de la "Volta" ciclista a Catalunya

2011-01-05T18:56:00.000+01:00

El dia de Reis fa un segle que es va donar la sortida a la primera edició de la "Volta" a Catalunya i El Tourmalet ho vol celebrar com cal. Des d'avui mateix estrenem el bloc "VOLTA" CICLISTA A CATALUNYA 1911-2011, UN SEGLE D'ESPORT I PAÍS dedicat a difondre la història d'una de les tres curses per etapes més antigues del món.
A més de fotos i articles, el bloc oferirà també tot el que tingui a veure enguany amb la cursa catalana, ja sigui la informació relativa a l'edició d'enguany, que es correrà entre el 21 i el 27 de març, com activitats ciclistes, culturals i oficials que tinguin a veure amb el centenari.
Si teniu alguna història personal relacionada amb la "Volta", fotos, anècdotes o, simplement, missatges de felicitació, no dubteu a fer-nos-els arribar.

El nou bloc el trobareu a: http://voltacat100.blogspot.com/

2010-12-24T11:21:00.000+01:00

EL TOURMALET us desitja que passeu unes bones festes i que el 2011 vingui ple de pedalades que us portin als cims més alts dels vostres somnis ciclistes.

Marxem de vacances fins el dia 6 de gener

OPINIÓ. Que desgraciat sóc

2010-12-22T08:29:00.000+01:00

No m’ha tocat la rifa a la Quebrantahuesos. Vaig mirar la llista d’agraciats amb més interès que un opositor a notaries i no, aquest any tampoc. Estic pensant en vendre’m les bicicletes i invertir els diners aconseguits en un sofà on passar tots dels matins de diumenge de la temporada. Em sento tan desgraciat...
Veig passar la gent per la carretera, contents, saludant-se, quedant per sopar a Sabiñánigo, preguntant al company si ja te resolt l’allotjament, explicant-se els plans d’entrenament des d’ara fins el juny, i m’entristeixo i, ho confesso, sento una enorme enveja i ploriquejo a les nits. Ho deixo, tot, penjo la bici. Quin sentit te sortir a pedalar i si no pots anar a la QH, una cita molt més important que el Tour. el dia que ho sàpiga Lance Armstrong s'hi inscriu i la fa...si te sort i li toca la rifa.
De fet, quin sentit te la vida sense la QH, oi, tu?

En bici per la marinera Vilanova i la Geltrú

2010-12-17T11:09:00.000+01:00

Vilanova i la Geltrú ha estat sempre una vila abocada al mar. Per això no us ha d'estranyar la bellesa i el ben cuidat del seu front marítim. Pels vilanovins, el punt on el mar i la terra es troben és l'essència exacta del seu ésser. La ruta que us proposem avui recorre el litoral de la ciutat de punta a cap, bo i fent també un llarg trajecte pel centre per anar a cercar la Plaça de la vila, un dels indrets urbans més bells del país.

La tradició marinera de Vilanova conviu avui a la moderna ciutat de 65 mil habitants amb una notable afecció al ciclisme, activitat que ja comença a ser també tradicional si ens atenem a l'existència de carrils bici i a les múltiples activitats de promoció de l'ús de la bicicleta que s'hi organitzen; ja siguin proves de BTT, sortides per carretera, trobades de tàndems o, la més recent, trobada de bicis plegables tan populars a totes ciutats.
Amb rel nom de 'Desplega la bici a Vilanova', el passat 12 de desembre es va fer la segona edició de la Fira-concentració de bicicletes plegables, única al país. A més de poder veure els models i les novetats de les principals marques del sector, els més de cent participants van realitzar un recorregut cicloturístic per Vilanova que ara us proposem com a ruta.
La sortida és al final del Passeig Marítim, al parc de Ribes Roges, un bell indret a tocar del mar de fàcil accés i amb lloc per aparcar. Sortint d'aquest punt podeu al llarg del recorregut visitar els indrets més emblemàtics de la ciutat: el museu del ferrocarril, el port, la biblioteca-museu Victor Balaguer o la magnífica plaça de la vila, d'estil neocolonial.
Des d'aquí podeu fer una marrada d'uns 20 minuts cap a la Geltrú, el cor del barri antic de la vila. Seguiu pel carrer de la fruita, plaça Miró de Montgròs, carrer Santa Eulàlia, pujada del Cinto (difícil), carrer Unió, plaça Lledoners i carrers Bonaire, Ravalet, Arengaders i plaça de Font i Gumà fins l'església i castell de la Geltrú. Tornats a la plaça de la Vila, podeu seguir l'itinerari que fa uns dies van recórrer centenars de bicicletes plegables. No deixeu d'admirar el típic paisatge mediterrani del camí de Sant Gervasi, ni les vistes del litoral vilanoví que podreu contemplar just en tornar a la línia de la costa.
SORTIDA Parc Ribes Roges (Direcció Nord), DRETA port, ESQUERRA passeig Marítim, rotonda, RECTE passeig de Sant Cristòfol, ESQUERRA carrer Eugeni d'Ors, DRETA passeig de Sant Cristòfol, rotonda, recte passeig Marítim, DRETA carrer de les Canàries, ESQUERRA carrer de l'Àncora, DRETA carrer de Magdalena Miró (pas sota el tren), DRETA carrer del Forn del Vidre, ESQUERRA carrer de la Llibertat, SEGUIR RECTE carrer de Sant Sebastià, ESQUERRA Plaça de la Vila (volta opcional cap a la Geltrú), RECTE Avinguda Francesc Macià, ESQUERRA carrer de Josep Cordeu, rotonda, RECTE pel mateix carrer, DRETA carrer Josep Anselm Clavé, CREUAR carrer Montseny, RECTE camí de Sant Gervasi, SEGUIR PER L'ESQUERRA bifurcació, ESQUERRA camí fins el mar. Mirador (restaurant Miramar). SEGUIR pel costat del mar, Plaça d'Adarró, RECTE Passeig de Ribes Roges. ARRIBADA. Parc de Ribes Roges.
Dificultat: Baixa. Distància: 8,00 kms. Temps: 1h 20' (amb la volta a la Geltrú 1h 40). Desnivell: Inapreciable. Web: http://www.vilanova.cat%20i%20www.bicis-plegables.blogspot.com/.

Publicat al suplement INDRETS de El Mundo de Catalunya

--------------------------------------------------------------------------------

Probike inaugura avui una nova botiga especialitzada en running i triatló

2010-12-17T09:22:00.000+01:00

Després de l’èxit assolit per Probike, una de les botigues amigues d'aquest bloc, durant més de vint anys en el món de la bicicleta, i per la més jove Intempèrie, en el dels esports a l’aire lliure, avui s'inaugura Probike Running+Triatló, una nova botiga multimarca de 400 m2 destinats, exclusivament, a aquestes dues disciplines. La nova botiga és molt a prop d'Intempèrie (de fet és un antic local on hi havia hagut Probike fa anys), és a C/ París, 128 (cantonada C/ Villarroel). El Telèfon és el 93 444 90 13, el lloc web és: http://www.probikert.com/ i l'adreça de correu: info@probikeRT.com
Probike R+T és un espai en el que hi haurà tot el material necessari, tant d'entrenament com de competició. Una àmplia selecció de bicicletes de triatló i carretera, 5 marques de neoprens i més de 150 models de sabatilles de córrer d'home i de dona. A més, també s'hi programaran activitats organitzades, plans d'entrenaments guiats, clínics, xerrades i molt més.
L’equip humà de Probike Running+Triatló està format per practicants habituals d'aquests esports que tenen un gran coneixement dels productes. El director serà en Carlos Roig, que posseix una gran experiència en el sector i en l’organització d’events esportius. Al servei de taller hi haurà un mecànic especialista en bicicletes de carretera i triatló.
L’horari de la botiga serà de dilluns a dissabte de10:30h a 14:00h i de 17:00h a 21:00h, i a migdia sortiran a entrenar. Us hi podeu apuntar.

Cap Problema campions del món

2010-12-16T10:46:00.000+01:00

La gent de Cap Problema, l’excel•lent botiga ‘only Brompton’ de la Plaça dels Traginers de BCN, si que te un problema: la discreció. El passat mes de setembre es van proclamar Campions del món per equips de curses de Brompton i no ho van esbombar als quatre vents com faria qualsevol, a penes una entrada al seu bloc. Però ells no són qualsevol.
Amb Pau Milà al segon lloc individual, Marcel Batlle al tercer, Martí Milà al quart i Kilian Palop al vint-i-unè, el ‘tem’ Moritz-Cap Problema 1 va ser el guanyador de la classificació per equips als campionats mundials de Brompton que es van fer als jardins del Palau de Blenheim, a Oxfordshire, als afores de Londres. En Dany, en Josep, en Mauri, el sempre actiu col•laborador de la casa, i en Marc Ros, animador incansable de les participacions a les curses, poden estar satisfets. I l’abundant clientela ben cofoia d’una gent que mai no els posa problemes a res, però que són massa modestos. Caldrà llegir més sovint el seu bloc.
Això si, la samarreta commemorativa i la medalla guanyada pengen en lloc privilegiat de la botiga.

La discutible, o no, estètica dels carrils bici

2010-12-15T09:54:00.002+01:00

Mentre aquí parlem de disseny, d'encaix amb les vies urbanes o de segregar o compartir espais, l'ajuntament de la vila d'Ocaña (Toledo), allà on va morir el pare de Jorge Manrique a qui van dedicades les extraordinàries 'Coplas por la muerte de su padre', entén que els carrils bici s'han de dissenyar així: pura estètica tradicional castellano-manxega. Aquí som massa pijos i tiquis-miquis.

El carril bici d'Ocañna porta el nom de qui va ser un molt bon ciclista professional, nascut en aquella vila. Andrés Oliva Sánchez (Ocaña, 7 de desembre de 1948) va ser un ciclista espanyol, que fou professional entre 1969 i 1980. Els seus principals èxits van ser a la muntanya, demostrant les seves bones capacitats d'escalador en guanyar tres vegades el premi de la muntanya de la Volta a Espanya (1975, 1976, 1978) i una el del Giro d'Itàlia (1976).

El secret del Quixote: Rocinante era una bici

2010-12-14T07:48:00.001+01:00

"En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos los sábados, lantejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de su hacienda. El resto della concluían sayo de velarte, calzas de velludo para las fiestas, con sus pantuflos de lo mesmo, y los días de entresemana se honraba con su vellorí de lo más fino. Tenía en su casa una ama que pasaba de los cuarenta y una sobrina que no llegaba a los veinte, y un mozo de campo y plaza que así ensillaba el rocín como tomaba la podadera. Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta años. Era de complexión recia, seco de carnes, enjuto de rostro, gran madrugador y amigo de la caza. Quieren decir que tenía el sobrenombre de «Quijada», o «Quesada», que en esto hay alguna diferencia en los autores que deste caso escriben, aunque por conjeturas verisímiles se deja entender que se llamaba «Quijana». Pero esto importa poco a nuestro cuento: basta que en la narración dél no se salga un punto de la verdad."

Àlbum de fotos de la segona concentració de bicicletes plegables de Vilanova i la Geltrú

2010-12-13T08:09:00.000+01:00

Un centenar llarg de bicis plegables es van trobar diumenge per segona vegada a Vilanova i la Geltrú. L'excel·lent organització, la participació, l'ambient i el bon temps van convertir la cita en una autèntica festa ciclista. Mentre posem a punt un reportatge pel suplement Indrets de El Mundo de Catalunya, us oferim un petit àlbum de fotos de la jornada que, de ben segur, us animaran a venir-hi l'any vinent.

Si tens una bici plegable, aquest diumenge t’esperen a Vilanova i la Geltrú

2010-12-10T09:52:00.002+01:00

No cal que sigui de marca, les que regalen els diaris són perfectament vàlides. No cal estar en forma, ni tenir equip; les bicis plegables (folder’s) són l’expressió més democràtica del ciclisme. Hi ha qui les usa per anar a treballar o estudiar, i hi ha qui puja cims pirinencs o travessa deserts africans, s’adapten a qualsevol medi i se’n surten de totes les situacions. Aquest diumenge es fa a Vilanova i la Geltrú (Garraf) la segona edició de la única concentració de bicis plegables que es fa al país. En tren, en cotxe o pedalant, els usuaris d'aquestes màquines no hi podeu faltar.

La Fira-Concentració, que comença a les 10 del matí, consisteix en la visita a la mostra dels diferents fabricants de bicis plegables i la posterior participació a la pedalada a través d’un recorregut urbà d'uns 7 km. La sortida serà del llarg Passeig Marítim i es recorreran diversos carrers de la vila.
A la fira hi participaran les marques més importants de bicicletes amb estands on mostraran les darreres novetats. La fira serà a la zona del Parc de Ribes Roges. Hi haurà el sorteig d'una bicicleta plegable entre tots els participants.
La 1a Edició de la Fira-Concentració que es va fer l’any passat va acollir a més d'un centenar de usuaris de plegables. La concentració és exclusiva per a bicicletes plegables. Que se’n tingui coneixement és la única a tot l’estat.
Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf, està molt ben comunicada per ferrocarril , això permetrà que molta gent pugui plegar la bici al tren i desplegar-la en arribar a la ciutat. També la gent de la pròpia ciutat podrà desplegar la bici i sortir al carrer, per això el nom de la Trobada és : DESPLEGA LA BICI A VILANOVA I LA GELTRÚ.

Per arribar al lloc de la concentració de la Fira i sortida de la Trobada de plegables és molt fàcil. Per la gent de fora que vingui amb cotxes a l'arribar a Vilanova cal anar en direcció Port-platges, allà comença un llarg passeig Marítim que us portarà fins a l'entrada del Parc de Ribes Roges.
Per la gent que vingui en tren, cap problema, al sortir de l'estació heu d'anar direcció platja, a l'arribar al litoral heu d'anar cap a la dreta pel passeig marítim, de seguida trobareu el punt de concentració.
Alguns consells i recomanacions : Cada ciclista és responsable de circular per la seva dreta i fer cas de les indicacions de la gent que hi haurà durant el recorregut, respectant la senyalització urbana, ha de ser responsable de la seva bicicleta, portant recanvis i eines si calgués, la organització no es farà responsable de la vigilància de les plegables durant la fira, recomanaríem portar un anti-robatori per lligar-les.

Diumenge pedaleu per la Marató de TV3

2010-12-09T08:07:00.000+01:00

La V edició de la cursa en BTT per la Marató de TV3 es durà a terme aquest diumenge, 12 de desembre, a Cabra del Camp. L’import de la inscripció va integrament destinat a la fundació que li dona suport i està organitzada per diverses entitats de Cabra del Camp. Trobareu àmplia informació i el formulari de les inscripcions a la pàgina inicial de BTT Tarragona.
Ja és apunt també la gran festa hivernal de BTT en què s'ha convertit La Pica i que, a causa de les festes decennals de Valls, aquest any s’ha d'avançar un parell de setmanes i es correrà el proper dia 9 de gener. Es per això, que en aquesta ocasió el període de inscripcions anticipades a preu reduït serà fins el 4 de desembre.
Aquest any també us podeu inscriure a la calçotada que compartiran la organització i els ciclistes que us hi hagueu apuntat.
A la informació que podeu obtenir de la pàgina inicial de BTT Tarragona sobre "LaPica", podreu veure que farem la segona edició del concurs de fotografia. També sabeu que podreu fer uns recorreguts adaptats a les vostres preferències. Si ho voleu més senzill i rodadors escolliu el circuit blau i, com sempre, us mostrarem nous senders en el circuit vermell, adreçat pels més exigents de la BTT.
Per últim recordar-vos que el proper any farem la cinquena edició de LaPica, on volem premiar la vostra fidelitat a la prova. Esperem la teva presència, venceu el fred, la mandra i au, a pedalar. No te les perdis i apunta’t ja!!
Per qualsevol dubte o aclariment sobre “LaPica” podeu escriure a lapica@btttarragona.com i sobre la pedalada de Cabra de la marató de TV3 us podeu adreçar a natalia_targa@hotmail.com.
Per altres temes relacionats amb BTT Tarragona a info@btttarragona.com

Òscar Pereiro correrà la Titan Desert

2010-12-01T13:37:00.000+01:00

Òscar Pereiro correrà la Titan Desert 2011 amb un equip patrocinat per la candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani del 2017. El guanyador del Tour 2006 farà equip amb el vallenc Miquel Àngel Iglesias, el periodista Segi López-Egea i la corredora de Montblanc Rebeca Triquell.
Pereiro, que debutarà en la competició amb bicicleta de muntanya, serà el primer guanyador del Tour que corri la gran cursa de BTT pel desert del Sàhara.
L’anunci de la incorporació del gallec a la Titan es va afer ahir durant la presentació de l’edició 2011 a Tarragona. La cursa, que l’any vinent sortirà del Marroc per acabar a Granada per mor del patrocini del mil•lenari d’aquesta ciutat, tindrà sis etapes, una més que d’habitud, i es disputarà entre els dies 9 i 14 de maig.

Si el medi natural cada dia està més malmès és per culpa és dels ciclistes: foragiteu-los

2010-11-28T18:16:00.001+01:00

El Turó de Montcabrer ara un mirador privilegiat de damunt la plana del Maresme entre Cabrera i Cabrils. Avui només és un pal repetidor de televisió i telefonia aixecat sense escrúpols en mig d'un espai protegit de la Serralada Litoral. Ningú no es queixa d'aquest atemptat ecològic; protesten més del pas dels ciclistes per camins i pistes. Deuen ser aquests els que fan malbé la muntanya.

Com que, gràcies a la crisi, la pressió urbanística a les serralades litorals i pre-litorals s’ha frenat; ara, no content amb la destrossa del medi natural que ha provocat els darrers anys, el poder econòmic ha decidit depredar la natura amb infraestructures de tota mena que els permeti seguir embutxacant-se un cabàs de diners de l’administració. Com que ja no s’enriqueixen a costa dels incauts compradors de xalets amb clàusules hipotecàries abusives, ara ho fan amb l’escàs diner públic.
La darrera barbaritat és la implantació, tan si com no, de la TDT, una joguina tecnològica disfressada de progrés destinada només a engrandir el negoci de la televisió fent que, per on abans hi passava un canal, ara n’hi passin quatre.

Però com que l’invent és un nyap de marca major i es veu pitjor que les pelis de cine Nic, cal farcir tot el territori de repetidors de tota mena per tenir la gent contenta i enganyada i, de passada, fer el negoci encara més gran.
Sense cap mena de pudor, algunes d’aquestes monstruoses i contaminants instal•lacions s’edifiquen al bell mig de l’espai natural, en alguns casos fins i tot protegit, destrossant una mica més el paisatge i el medi. Ara, això si, és a fi de bé. I els primers que aplaudeixen són els sempre submisos mitjans de comunicació.
A qui ataquen cruelment i sense escrúpols els grans mitjans són als ciclistes; aquest si que destrossen i malbaraten la natura; contra aquets si que demanen al poder públics que actuïn. Que els facin fora, que els prohibeixin, que els il•legalitzin, oi que si senyor Conde?

Una història de bici

2010-11-25T10:26:00.000+01:00

En Pep Poblet, insigne saxofonista, ciclista de pedra picada i un paio extraordinari, ha trobat en algun bloc aquesta anècdota (sic?). El bon amic, i tambñe ciclista petri, Lluís Cuevas me l'ha fet arribar. Precaució en sortir a la carretera quan plou !!!

"Avui me aixecat d'hora. Em rento la cara i de seguida em poso el maillot arc-iris i el culotte a joc que em va regalar la meva dona fa un mes pel meu aniversari. Faig cafè, bec suc i menjo un bol de cereals. Els meus amics experts en això de la bici, em tenen dit que si no t'alimentes bé no rendeixes i és fàcil agafar una pàjara. Agafo el casc a joc amb la roba i me'n vaig fent el mínim soroll possible cap al garatge. Allà m'espera la meva nova bicicleta de 5.000 euros. Ha estat una auto-regal perquè la vella ja tenia dos anys i la dona em deia que no podia anar amb aquella flamant indumentària i un ferro de bici.
Comprovo la pressió de les rodes, engrasso de nou la cadena, preparo les eines per les avaries sense oblidar ficar els "parches", guardo la bomba, munto el velocímetre, omplo el bidó d'Aquarius i em poso les ulleres de disseny espacial-fashion-victim-anti-baf-ultra-lleugeres. Per fi surto per la porta del garatge i............plou a bots i barrals. El carrer està totalment inundat i un vent gèlid molt molest bufa amb força -Quins collons!!!- em dic.
Així que torno a entrar al garatge per deixar la bici i la resta de coses. Entro a casa, em despullo silenciosament i em poso una altre vegada dins del llit. Poc a poc m'acucurro contra l'esquena de la dona i li xiuxiuejo a cau d'orella -El temps a fora està horrible-, i ella em contesta mig adormida -Ja ho sé. Pots creure que el gilipolles del meu marit se n'ha anat amb bici?-"

Going to Tecnocampus

2010-11-24T08:16:00.000+01:00

El recentment inaugurat Parc tecnològic TecnoCampus Mataró-Maresme (TCM) és un espai que es marca com a objectius fonamentals la potenciació d’empreses innovadores en nous sectors emergents, la millora de la competitivitat de les empreses tradicionals i l’augment de la capacitació professional a través de l’oferta de formació de qualitat.
El TCM concentra en un mateix espai universitat (Escola Universitària Politècnica de Mataró, Escola Universitària del Maresme), empreses intensives en l’ús de la tecnologia i el coneixement, centres de recerca i desenvolupament i nous projectes empresarials.
El conjunt arquitectònic es divideix en cinc espais diferenciats: TCM 1: Universitats i serveis complementaris (12.400m2) TCM 2: Incubadora, centre R+D+i (7.000 m2) TCM 3:Edifici d’empreses tecnològiques(7.000m2) TCM 4: Centre de congressos i reunions(4.000m2) TCM 5: Aparcament públic(13.900m2. El toc cool de la zona el dona l’escultura de Perecoll.
El parc, amb 46.940 m2 de superfície construïda, s’emplaça davant del mar, al sud-oest del terme municipal i està connectat als principals eixos de comunicació de la zona amb un carril bici de traçat defectuós, però que cal donar-li un ús intensiu per poder forçar posteriorment la seva millora i ampliació.
S’hi pot anar en bici des del centre de la ciutat, des de l’estació i fins i tot, amb paciència i anar fent giragonses, des dels pobles veïns de la comarca.

La tardor és ciclista al Montseny

2010-11-23T09:43:00.001+01:00

Hi ha pocs indrets del país on la tardor sigui tant espectacular com al massís del Montseny. Entelen la mirada una inabastable paleta d'ocres, marrons i magentes, i envaeixen l'olfacte tota la sinfonia d'olors d'humitat, molsa i vesc de la muntanya. Pedalar pel Montseny tardoral és un dels plaers més grans dels que pot gaudir qualsevol ciclista. A que espereu per carregar la bici al cotxe?
Reserva de la Biosfera, el Montseny és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics, i que desvetlla l'emoció de les persones que el visiten.
A El Tourmalet podeu trobar aquesta entrada on es descriu una excel·lent ruta per Gualba, Riells, Santa Fè, coll de Santa Helena i Campins.
Si voleu conèixer més rutes per la serralada podeu anar a http://montsenybtt.blogspot.com/. Per saber-ho tot sobre el parc natural del Montseny visiteu el seu completíssim web

OPINIÓ: Sancionar Contador, o no?

2010-11-22T08:20:00.002+01:00

La UCI ha passat la papereta sobre el presumpte dopatge d’Alberto Contador a la Federació Espanyola de Ciclisme i aquesta entitat no sap que fer. Malament si el sanciona, malament si no ho fa.
Més enllà del fet estrictament tècnic, saber realment si Alberto Contador es va dopar o no, la Federació Espanyola de Ciclisme te un problema dels grossos. Quan va rebre l’encàrrec de jutjar la suposada irregularitat del ciclista de Pinto molta gent va pensar que el tema quedaria tancat als despatxos de Madrid. De fet és poc lògic que des del propi país es desposseeixi del títol al guanyador del Tour. És probable que es tracti de buscar una forma elegant de tancar el tema, però també és una patata calenta que pot arribar a cremar a més d’un federatiu: si el sancionen s’emportaran les ires d’aficionats, premsa i ciutadania en general, i si no ho fan la resta del món ciclista se’ls tirarà al damunt i, tot plegat, pot acabar essent més perjudicial per a la resta de corredors amb llicència de la Federació Espanyola. Som al cap del carrer.
La Federació Italiana no va dubtar a sancionar Ivan Basso, tot i la desfeta que va suposar pel corredor. Un mal antecedent per Contador. Però per contra, El Tourmalet ha pogut saber que Christian Poudhome, cap del Tour, ha decidit no fer sang amb el tema i acceptarà sense traves posteriors el que decideixi la Federació.
Bernard Hianult, cinc vegades guanyador del Tour, ha reclamat que es dicti sentència de forma immediata, i que no hi ha motiu per trigar tant. La vaca que suposadament va contaminar Contador va mesos que ha mort i els seus filets han estat venuts i menjats. A que ve que l’agència mundial antidopatge hagi anat ara a la carnisseria suposadament focus del conflicte a comprar un bistec?
En el conflicte, com sempre, de moment només hi perd el ciclisme. Aquesta havia estat una temporada sense escarafalls...fins que ha acabat i han començat a sortir noms propis.

iPod & Brompton camí de la universitat

2010-11-19T08:30:00.004+01:00

A Premià sonaven JJ Cale i Yellowjackets, i l’Hotel Califòrnia passat El Masnou. El sol tardoral daurant la platja i el contrast entre la tradicional subhasta del peix a Montgat, amb el més modern sky-line de Barcelona, entre bromes al fons, certificaven el concepte de Califòrnia catalana que, ja fa anys, algú va adjudicar al Maresme.
El dia lluminós convidava a que el record de la nostra infantesa segueixi jugant a la platja per anys que passin. I així va sonar també Mediterráneo. A Badalona era el Travels, de Pat Metheny, banda sonora imprescindible per a qualsevol viatge. Havien creuat la ruta el Keith Jarret trio, Chucho Valdés, encara amb la memòria calenta de la seva música la nit abans al Palau; i amb el saxo urbà i novaiorquès de Sonny Rollins, pedalar entre turistes, restaurants, amarradors i manters per la platja del Bogatell, el port Olímpic, la Barceloneta i el Port Vell va ser fer un camí amable i tranquil de tan après i assumit: ‘urban life’.

Qui es podia tancar en un tren o en un cotxe un dia com aquell?
Les endorfines existeixen. Es generen pedalant.

A Menorca no tots els cavalls mengen garrofes

2010-11-18T10:44:00.002+01:00

El Camí de Cavalls és un sender que ronda l’illa de Menorca. Construït amb finalitats militars, i motiu d’una llarga lluita reivindicativa per a aconseguir el seu ús públic, avui és un atractiu per a ciclistes, genets i caminants. El programa Cavalls de Ferro organitza la volta en BTT amb guies, logística i allotjament.

Els illencs diuen que, si es vol conèixer bé Menorca, cal recórrer el Camí de Cavalls. Aquest camí és una ruta d’uns 220 quilòmetres que fa la volta perimetral a frec del litoral de tota l’illa. Entre parets seques, a tocar de penya-segats o per platges blanques com la llet, el camí és una autèntica aventura etnogràfica i naturalista per tots els ecosistemes i àdhuc la història de l’illa. I fer-lo a peu, a cavall, és clar, o en bicicleta és un dels atractius més potents que ofereix avui mateix Menorca.
El seu origen és medieval, per bé que van ser els francesos, durant una de les èpoques que van controlar Menorca al segle XVIII, els que li van donar una finalitat militar i defensiva: des del camí es podien controlar tots els navilis que s’acostaven al litoral menorquí. Però el camí, en ser de pas franc en aquella època, també es va convertir en una important via per al trànsit de pagesos i bestiar d’un camp a l’altre.

Decadència, lluita i recpueració
La història recent del Camí de Cavalls té una dimensió de defensa del territori. En ser abandonat com a via estratègica, el camí, que durant llargs trams travessa finques particulars va desaparèixer per manca d’ús o fins i tot va ser barrat al pas i encara expressament malmès en algun punt. Als propietaris els importava ben poc que fos una ruta típica, que relligués el territori o que fos un element important per a la difusió d’un turisme sostenible i d’acord amb els principis de Reserva de la Biosfera. I aquí va començar la lluita.
Quan caminar deixa de ser una activitat corrent per ser una peripècia cal plantar-se, i això és el que van fer el dia 16 de novembre de 1997 prop de 300 persones que van acudir a Santa Anna, a tocar des Castell, el primer punt de Menorca on surt el sol, a la convocatòria per caminar per l’antic Camí de cavalls i, diumenge a diumenge, completar tota la volta a l’illa. Així va començar una llarga campanya per la recuperació d’aquesta ruta històrica. La volta va acabar amb una autèntica riuada humana que el 21 de febrer de 1999 va arribar caminant a sa Mesquida. Va ser un any i mig intens de reivindicar una cosa tan simple com el dret a caminar. Va ser un any i mig de denúncies judicials, de camins barrats, de guardes de seguretat intentant prohibir la marxa i d’una tibantor social intensa en alguns moments. Josep Portella, que publicava cada setmana al Diari de Menorca una crònica de la caminada, va veure com, al quart capítol, li suspenien la publicació, lògicament per les pressions dels molt influents propietaris, molts dels quals ni són menorquins ni viuen a l’illa.
Finalment, després de llargues i complicadíssimes negociacions sobre els usos públics dels camins en finques privades i el conseqüent dret de pas, un tema que no està ni de bon tros resolt del tot, el Consell Insular va arribar a un acord satisfactori amb els propietaris de les finques i el Camí de cavalls es va començar a restaurar.

Atractiu turístic, esportiu i ecològic
Avui en dia està ja pràcticament tot senyalitzat, malgrat que els brètols es carreguin de tant en tant alguna marca. A banda dels trams on un nucli urbanitzat ha fet desaparèixer el rastre, llavors cal circular per carrers o carreteretes, només és qüestió d’anar seguint les plaques blanques on es veu una ferradura i la paraula ‘cavalls’, i podeu gaudir d’unes vacances absolutament insòlites.
Arribats aquest punt cal tornar a recordar que, malgrat que Menorca és una illa plana, la seva orografia està farcida de petits desnivells que, a la fi, s’acaben acumulant a les cames. El Camí de Cavalls n’és la millor mostra.
Podeu començar a la cala Sant Esteve, al costat del fort Marlborough. El primer tram us portarà per Binissaida i la torre d’Alcaufar fins la urbanització de Punta Prima. Des d’aquí (no us perdeu la torre de Son Ganxo) fins passat Binisafúller un continu urbanitzat us farà seguir el camí per la carretera asfaltada. Al final de la urbanització Cap d’en Font es recupera el camí fins la carretera de Sant Climent a es Canutells. Cal travessar de nou una urbanització per trobar la continuació del camí que, passant per Calescoves, va a desembocar a cala en Porter. Recuperat de nou fa una llarga tirada cap a l’hort d’Alcaidús i Llucalari fins pràcticament la basílica paleocristiana de Son Bou.
A l’altra extrem de les platges de Son Bou el recuperareu un petit tram fins Sant Tomàs. I després d’aquesta urbanització, bo i passant per la cova des Coloms, el camí enceta un dels trams més llargs a penes sense interrupcions (a cala Galdana hi ha un breu tall), que porta l’excursionista fins la urbanització Son Xoriguer i el cap d’Artutx, a l’extrem sud de Ciutadella, per l’hort de Trebalúger, cales Mitjana, Macarella i Turqueta i les platges de Son Saura.

Passat el cap, a partir de la cova des Moro, el camí recupera la seva fesomia fins a cala Blanca. Aquí entra en una trama urbana contínua que fa que el camí es perdi fins passat Ciutadella. El retrobareu en dos punts, o al bell mig de la urbanització los Delfines (no se’ls va acudir un altre nom?), un dels llocs de l’illa que s’ha malmès amb més poca gràcia, o des de la torre del Ram, darrera l’hipòdrom de Ciutadella. El camí recupera la costa, però ja no és un litoral d’arena, sinó que comença a mostrar-se la cara més agrest de la Menorca del nord. La pedra calcària a voltes fa de molt mal caminar, i pitjor pedalar.
Creuant la carretera de Punta Nati el camí desemboca a cala Morell (on hi ha una necròpoli excavada a les roques que no us podeu perdre. D’aquí la ruta busca l’espectacularment bella cala Algaiarens travessant la Vall, i després rodeja el turó de sa Falconera per anar a buscar les platges de cala Pilar, Binidalfà, Calderer, Binimel•là, Mica, platja de Cavalleria i, creuant la carretera que porta al far, anar cap a es Macar Gran, cala Tirant i la urbanització Platges de Fornells, on es perd. Aquest és el tram més exigent físicament i més divers paisatgísticament. Un plaer.
Recupereu el camí a les salines de la Concepció, ja al peu de la carretera que va cap a Maó. A Son Parc el camí s’interromp sense més problemes que voltar l’Arenal d’en Castell i, després de creuar les urbanitzacions Coves Noves, cala Molí i Addaia, no sempre curoses amb el territori, recuperar-lo fins la carretera del far de Favàritx, bo i voltant tot el port natural d’Addaia. Abans d’arribar al far agafareu de nou a la dreta el camí que us menarà cap a les cales Presili i Tortuga, llocs on difícilment us trobareu amb algú. Després de passar pel Talaiot de sa Torreta veureu l’illa d’en Colom a la vostra esquerra. Una mica després ja sereu a l’albufera i el petit poble des Grau, el darrer tram transcorre prop de les vinyes de sa Cudia, un dels cellers vitivinícoles de l’illa i, per la cala Binillautí, començareu a albirar ja la torre de sa Mesquida i el final del Camí dels cavalls.

Cavalls de ferro
En poc més de 200 quilòmetres, més les marrades que vulgueu fer, el camí té de tot. Hi ha trams senzills com una passejada, d’altres on anireu a trenc d’ona omplint-vos els peus de sorra, alguns on haureu de trescar pel roquissar calcari i punxegut i unes quantes pujades que us llevaran l’alè. Malauradament també haureu de travessar algun tram lleig, urbanitzat de mala manera i sense cap respecte i alguna carretera on caldrà que vigileu el trànsit de vehicles. Tingueu present que, en bicicleta, hi haurà algun tram on haureu de baixar de la màquina, però el BTT ja ho té això.
A imatge i semblança de la cèlebre Pedals de foc, el Camí de Cavalls és una ruta que es pot fer contractant el programa Cavalls de ferro. Dividint el recorregut en quatre etapes, ells us posaran un guia, us traslladaran les bosses d’un punt a l’altra, us faran l’assistència mecànica si us cal i us reservaran els allotjaments al final de cada jornada.
Al seu web trobareu tota la informació necessària. A més, el programa del Canal 33 Temps d’Aventura va emetre fa pocs dies un reportatge sobre la ruta.
També us recomanem la consulta del bloc http://www.camidecavalls.bloc.cat./

Per dinamitzar el ciclisme en pista...

2010-11-17T09:25:00.000+01:00

Aquesta va ser una de les divertides activitats del Brompton Meeting que van fer una colla de ciclismes portuguesos el passat mes de setembre. Potser les dinàmiques bicis urbanes ajudarien a donar un nou aire àl lànguid ciclisme de pista...

Sant Mateu, cim sentimental del Maresme

2010-11-16T07:48:00.000+01:00

Malgrat les modestes alçades, la Serralada Litoral, entre les depressions del Besòs i la Tordera, és un autèntic jardí metropolità amb un seguit d'espais naturals de la més variada morfologia. Fa anys que la pressió urbana posa en perill aquest ecosistema, però malgrat l'antiguitat geològica i la modèstia general del massís, la serralada sempre sorprèn a qui la descobreix i és capaç de mostrar a qui la visita una colla d'indrets d'una bellesa esclatant. I tot sempre amb el blau del mar i el verd dels pins retallant-se en l'horitzó, els colors de les terres del Maresme.

La proposta d'avui consisteix a pujar fins l'ermita de Sant Mateu, al terme de Premià de Dalt, un dels indrets més interessants i atractius de la part de la serralada més pròxima a Barcelona.
És per això que us proposem que hi accediu en tren, agafant la línia C-1 (Mataró) de rodalies RENFE. Baixeu a Ocata i, al costat mateix de l'estació, comenceu a pedalar pel passeig marítim en direcció nord. Quan s'acaba el passeig continueu pel camí de terra fins la riera de Teià (1 km). Aquí travessareu la N-II pel pas soterrani inferior i pedalareu amunt per la nova carretera d'accés a Teià que corre paral·lela a la riera. Arribem a la rotonda d'entrada a Teià (140 metres) i seguiu pedalant riera amunt fins que s'acaba l'asfalt (4.5 kms).
La pista que comença us endinsa a la serralada. Seguint-la sempre amunt pel camí principal i més fresat arribareu al coll de Clau, a 315 metres d'alçada (7 kms). Aquest punt és un creuament de pistes. A l'esquerra el GR 92 us portarà al Coll de font de Cera, recte baixaríeu a Vallromanes, al Vallès i a la dreta el mateix GR us remuntarà fins un mirador des d'on tindreu unes espectaculars vistes de tot Barcelona, el Garraf, Montjuic, Collserola i part del Vallès Oriental (8.3 kms).
Seguiu la pista fins arribar dalt del coll de la Cornisa. Comenceu un descens fins que, a la dreta, veureu una subestació elèctrica (9.3 kms). Agafeu el camí que surt a contrapèl a l'esquerra i que us portarà, primer a la font, i després a l'ermita de sant Mateu bo i entrant a la finca del mateix nom, però no arribant a la casa doncs abans girareu a l'esquerra tot veient damunt vostre l'ermita que, a 499 metres, és un dels punts més alts de la serralada (10.5 kms). L'ermita de sant Mateu és conserva en molt bon estat, i la vista que hi ha des del lloc val la pena l'esforç.

Cordeu-vos el casc que comença la baixada. Reculeu pel camí on heu arribat fins un corriol que surt a l'esquera a penes 150 metres després. L'agafeu i el seguiu en clar descens una mica tècnic fins desembocar al coll de la Cornisa per on heu passat abans (11 kms). Gairebé enfront surt una rampa que baixa clarament, l'agafeu. Us portarà fins una petita plana amb uns pins a ma esquerra. Hi aneu i deixeu el camí principal que segueixi a la dreta. Creueu els pins girant a l'esquerra per un camí que s'albira. Immediatament comença a baixar clarament.
Avall que fa baixada. La vista damunt la plana del Maresme és molt bella, però no s'hi val a badar. Quan arribeu al parc municipal de la Cadira del Bisbe trobareu el començament de l'asfalt (13.5 kms). Continueu avall fins arribar a la plaça de l'antic ajuntament de Premià de Dalt (15 kms). A la dreta (hi ha un forn que fa cantonada) surt la carretera que baixa a Premià de Mar. Al final desemboca a la N-II (18 kms). Aquí podeu optar per agafar el tren a l'estació de Premià (just a l'esquerra) o creuar la carretera pel pas soterrani i pedalar fins a Ocata (20 kms).
Dificultat: Mitjana, Distància: 20,00 kms, Temps: 1h 45', Desnivell: 530 metres, Cartografia: La serralada litoral en BTT (Cossetània) i Mapa del Parc de la Serralada Litoral (Alpina)

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Torna La Prehistòrica, cita clàssica del BTT

2010-11-15T10:35:00.000+01:00

La Prehistòrica, la pedalada BTT de la Roca del Vallès, s’ha convertit en un clàssic de la tardor. Amb dos recorreguts, 25 i 35 kms, i la possibilitat de participar en cursa o, simplement, de fer el recorregut sense presses en format cicloturista, la prova torna a la seva cita anual diumenge 21. La sortida amb control de temps serà a les 8.30h, i la lliure entre les 8.45h i les 9’30h. El punt de trobada és l’IES de la vila, on a més us podreu inscriure el mateix dia de la marxa. Llàstima que, amb uns preus que oscil•len entre els 22 i els 25 euros (se’n retornaran 5 en acabar als federats), no podem dir que es tracta d’una cita popular, i menys en els temps que corren.
Però l’excel•lent participació, el gran ambient i la bona organització segur que us faran passar un agradable matí ciclista. A més hi haurà dos avituallaments, botifarrada i obsequis i sorteigs per a tots els participants.
Per a més informació cliqueu al web de La Prehistòrica.

Arenys de Munt acull la cinquena edició de les 3 hores de resistència en BTT per parelles

2010-11-12T23:18:00.000+01:00

El Club ciclista Arenys de Munt celebra aquest diumenge dia 14 la cinquena edició de les 3 hores de resistència en BTT per parelles. El circuit està ubicat al parc de can Jalpí, un dels indrets emblemàtics de la vila maresmenca.
En aquesta edició compten amb un circuit una mica més llarg que de costum: més de 4 km de diversió i amb les característiques que el fan tan peculiar per la mescla de trams tècnics, pujades i baixades ràpides.
Aquest any, a més, els organitzadors volen fer destacar que compten amb un nou element que engalanarà encara més l’esdeveniment. Al costat de l’àrea de boxs hi ha el nou el monument a la independència.
Per segon any consecutiu, el CCAM muntarà un circuit per a nens i nenes que podran utilitzar a plaer durant el transcurs de les 3 hores de resistència. Perquè els més petits també tenen tot el dret de passar-s’ho bé, disposaran d’un circuit amb cons, cinta, tanques i fustes durant tot el matí.
I, amés i molt important, les inscripcions són a preus realment populars, 12 o 15 euroa segons si sou o no socis del club. Per a informació, inscripcions i reglament, cliqueu aquí: Club Ciclista Arenys de Munt

Teià, La Roca i Llavaneres tanquen la temporada de BTT a la serralada litoral

2010-11-12T09:43:00.000+01:00

Diumenge 14 es corre a Teià (Maresme) la setena edició de la Teialada. Amb la celebració el proper dia 21 de la popular Prehistòrica a la Roca del Vallès, i de la jove Marxa cicloturista de Llavaneres el dia 28, es tanca la temporada de marxes BTT per la serralada litoral.

L’èxit de participació a totes les cites demostra que aquesta mena d’activitats són una excel•lent forma de promoure la bici i de difondre el coneixement i respecte envers el medi natural tant fràgil com és el d’aquest espai natural del Maresme.
La Teialada, que es disputarà aquest diumenge 14 a les 9 del matí, és una prova no competitiva amb bicicleta de muntanya pel Parc de la Serralada Litoral. Els participants podran optar entre tres itineraris: el blau, d'11 Km. amb un desnivell acumulat de 230 metres i dificultat baixa, el vermell, de 24 Km. amb un desnivell acumulat de 1.000 metres i dificultat mitjana, i el NEGRE, de 38 Km. amb un desnivell acumulat de 1.400 metres i dificultat alta.
La organització ha previst dos avituallaments i al final un esmorzar per a tots els participants inscrits. El preu d'inscripció és de 6€, inclosa l’ assegurança. Aquesta tarifa hauria de fer reflexionar a no pocs organitzadors d’aquesta mena de proves que cobren preus d’inscripció autènticament abusius, i a la Federació Catalana de Ciclisme, que no gasta ni cinc en el foment d’aquest esport de forma no competitiva malgrat que cobra un dineral exagerat per la llicència de cicloturisme.
La inscripció pot ser anticipada, fins al 12 de novembre fent un Ingrés al c/c de la Caixa Laietana núm. 2042 0060 09 3300011343 o al de La Caixa núm. 2100 1371 42 0100332980. Cal indicar el nom, cognoms i DNI del participant; o bé ell mateix dia de la pedalada a partir de les 8 hores. En aquest cas el preu serà de 8 €. Les places són limitades, és clar, i el lliurament de dorsals serà el mateix diumenge dia 14. Serà imprescindible presentar el resguard bancari i la butlleta d'inscripció omplerta.
Més info clickant a Teialada.

Ruta per 25 places de Gràcia

2010-11-11T07:49:00.002+01:00

SORTIDA.- Jardinets de Gràcia, Pla de Salmeron, ESQUERRA.- c/Sèneca, DRETA.- c/Minerva, Plaça de Narcís Oller, DRETA.- c/Doctor Rizal, ESQUERRA.- Riera de Sant Miquel, Placeta de Sant Miquel, RECTE.- c/Vic / c/Sant Cristòfol, Plaça i mercat de la Llibertat, ESQUERRA.- c/Milton, Plaça Gal·la Placídia, DRETA.- c/de l’Oreneta, Plaça i mercat de la Llibertat, RECTE.- c/del Cigne, DRETA.- c/Gran de Gràcia, ESQUERRA.- Travessera de Gràcia, Mercat de l’Abaceria Central, DRETA.- c/Torrijos, DRETA.- c/Puigmartí, ESQUERRA.- Mare de, Déu dels Desemparats, ESQUERRA.- c/Siracusa, Plaça del Poble Romaní, DRETA.- c/Samsó, Plaça Raspall, RECTE.- c/Tagamanent, Plaça de Gato Pérez, ESQUERRA.- c/Josep Torres, ESQUERRA. Milà i Fontanals, DRETA.- c/Puigmartí, Plaça de John Lennon, DRETA.- c/Quevedo, ESQUERRA.- c/Banyoles, DRETA.- c/Bailen, ESQUERRA.- c/Indústria, Jardins del Passeig de Sant Joan, ESQUERRA.- Passatge de Lavallol, Jardins de la Sedeta, ESQUERRA.- c/sant Antoni Maria Claret, DRETA.- c/Roger de Flor, ESQUERRA.- Travessera de Gràcia, DRETA.- c/Escorial, Plaça de Joanic, ESQUERRA.- c/Bruniquer / Terol, Plaça de la Revolució de Setembre de 1868, SEGUIR.- c/ Terol / Ros de Olano, ESQUERRA.- c/Virtut, Plaça del Sol, DRETA.- c/del Planeta, DRETA.- c/Sant Joaquim, DRETA.- c/Montseny, ESQUERRA.- c/Lepoldo Alas, ESQUERRA.- c/Jaen, Plaça d’Anna Frank, DRETA.- Travessia de Sant Antoni, DRETA.- c/d’Astúries, Plaça del Diamant, SEGUIM.- c/d’Astúries Plaça de la Virreina, ESQUERRA.- C/Església, DRETA.- c/Robí, ESQUERRA.- c/Alsina, Jardins de Manuel Torrente, SEGUIM.- c/Alsina Plaça del Nord, SEGUIM.- c/Alsina, ESQUERRA.- c/Sant Salvador, DRETA.- Jardins del Mestre Balcells, ESQUERRA.- Passatge Frigola,, ESQUERRA.- c/Verdi, DRETA.- c/Sant Salvador,, DRETA.- c/Pérez Galdós, Plaça de Lesseps, DRETA.- Torrent de l’Olla, DRETA.- c/Santa Àgata, Plaça Dones del 36, SEGUIR.- c/Santa Àgata, ESQUERRA.- Gran de Gràcia (vorera), Plaça Trilla, ESQUERRA.- C/Santa Magdalena, DRETA.- c/de Trilla, ESQUERRA.- c/Santa Rosa, DRETA.- c/Badia, ESQUERRA.- c/d’Astúries, DRETA.- c/Verdi, CREUEM.- Plaça de la, Revolució de setembre de 1868, SEGUIM.- c/Mare de Déu dels Desemparats, DRETA.- C/Puigmartí / del Penedès, ARRIBADA.- Plaça de la Vila de Gràcia
TOTAL: 9.00 kms, 1h 55' amb aturades i 65m desnivell

Dos milions i mig de catalans van en bici

2010-11-10T11:45:00.000+01:00

Segons les dades del Baròmetre Anual de la Bicicleta a Catalunya fetes públiques ahir, al país hi ha 3 milions de bicis per a ús particular, això vol dir que tres de cada quatre catalans tenen una bicicleta a casa, i dos milions i mig de catalans són usuaris de bicicleta. D’aquests, més de tres cents mil hi van cada dia o gairebé.

El perfil mitjà de l’usuari de la bicicleta és un home, jove i que en aquests moments treballa o estudia. D’altra banda, tres de cada quatre catalans tenen al menys una bicicleta a la llar i més de la meitat en disposen d’una per ús personal. La majoria dels enquestats associen la bici a un millor benestar físic.
D’altra banda, incrementa la proporció dels que fan servir aquest mitjà de transport al llarg de tot l’any. Malgrat tot, els perills originats pel trànsit i la manca de suficients vies segures per circular en bicicleta es mantenen com un fre important per a l’extensió del seu ús com a mitjà de transport pels usos quotidians. A un de cada cinc usuaris li han robat alguna bici. Els enquestats manifesten que falten aparcaments i espais adients per a bicicletes: manca de carrils bici i excés de prioritat als vehicles a motor són els principals problemes infraestructurals que perceben els usuaris.
La majoria de catalans, usuaris i no usuaris de la bicicleta, té una opinió positiva d’aquest vehicle i dels beneficis que comporta la seva utilització, tant per l’individu com pel conjunt de la societat. Malgrat tot, es mantenen les crítiques vers a la manca de respecte tan de ciclistes com de conductors de vehicles a motor, que pot ser indicatiu dels problemes que poden provenir del creixent ús d’aquest mitjà de transport sense una correcta planificació i implementació.
La gran majoria (més del 90%) és partidària de que les administracions fomentin i facilitin l’ús de la bicicleta, i el sistema de bicicleta pública (bicing i similars) continua tenint una molt bona acollida.

Barcelona impulsa el registre de bicicletes, però s'oblida de fer pàrquings segurs

2010-11-10T09:06:00.000+01:00

Barcelona impulsarà l'any que ve un nou registre de bicicletes amb la implicació de les policies locals i la creació d'un arxiu virtual. Tot i ser molt bona, aquesat mesura no és suficient doncs falten aparcaments segurs, llocs tancats en què les estenalles furtives no disfrutin de la impunitat i l'anonimat urbà. La Direcció General de Trànsit (DGT), que promet un nou «paraigua legal» per a les bicis.

Xavier Corominas, secretari tècnic de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, va explicar ahir que Barcelona i la seva àrea metropolitana seran la primera zona d'Espanya en què s'aplicarà aquest nou i definitiu fitxer de bicis. Fins ara, segons va apuntar Diana González, coordinadora del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), si la policia trobava una bici «la catalogava com un objecte i no com un vehicle», de manera que quedava arxivada en una mena de dimensió desconeguda. La coordinadora del BACC va recordar que el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, els va prometre que l'ajuntament impulsaria una ordenança que obligaria tots els edificis de nova construcció a reservar places de pàrquing a les bicis.
Anna Ferrer, directora de l'observatori de seguretat viària de la DGT, va assegurar que l'organisme prepara, amb el suport dels grups ciclistes, un «canvi del codi de circulació en els articles que es refereixen a les bicicletes», o sigui, ben poquets i redactats en temps de llum de dinamo i timbre estiuenc. Va admetre la carència d'«un paraigua legal sobre la convivència de ciclistes i conductors a la ciutat», i va alertar sobre la disparitat de criteris, ja que cadascú fa les seves pròpies ordenances.
Sense un calendari concret, la dirigent de la DGT va avançar que no es parla de crear un carnet de ciclistes, ni de matricular, ni de regular l'ús del casc a la ciutat. Haritz Ferrando, coordinador del BACC, va assegurar que els ciclistes, en una reunió celebrada al juliol, van demanar a la DGT estendre «de manera genèrica» les zones 30 per tota l'urbs, i deixar la zona 50 a les artèries principals.
La mesura, segons va percebre Ferrando, va tenir «molt bona acollida» en responsables de Trànsit, però s'haurà de veure l'opinió dels municipis i com es prenen els conductors anar sempre en segona.

Extret de l'article de Carlos Márquez a El Periódico de Catalunya

La “Volta” a Catalunya vol tornar a Menorca

2010-11-09T11:40:00.000+01:00

El dia 11 de setembre de 1977, el mateix dia de la històrica manifestació d’un milió de persones al Passeig de Gràcia de Barcelona reclamant la restitució de les institucions catalanes, la 57èna edició de la “Volta” Ciclista a Catalunya va recórrer per darrera vegada les carreteres de Menorca.

L’etapa es va dividir en dos sectors. El primer va transcórrer entre Ciutadella i l’alt de Monte Toro, amb 39 quilòmetres. El guanyador va ser el gran Joop Zoetemelk, que va avançar en només 12” a l’espanyol José Enrique Cima,que es va retirar a l’etapa amb final a la Garriga després d’haver anat líder de la cursa degut a una caiguda en l’etapa anterior mentre escalava l’alt del Mas Nou a Platja d’Aro.
Per la tarda el segon sector va portar els corredors des d’Es Mercadal fins a Maó, amb 92 quilòmetres. Freddy Maertens en va ser el guanyador a l‘esprint per davant de Mantovani.
Diuen les cròniques de l’època que aquella edició de la “Volta”va ser una de les millors pel planter de corredors que s’hi van reunir: Zoetemelk, Martens, Martínez Herédia, De Muynck, José Luís Viejo, Pere Torres, Pérez Galdós, Miguel Maria Lasa...
A punt de celebrar el seu primer segle de vida, la cursa, la tercera per etapes més antiga del món, amb voluntat de portar l’afecció al ciclisme i els valors humanistes de l’esport a totes les terres del domini lingüístic del català, vol tornar a recórrer les avui modernes carreteres menorquines. De moment el maillot blanc amb franges verdes de la U.E Sants, que distingeix al líder de la cursa, s’ha tornat a passejar aquests dies per l’illa desvetllat no poca curiositat.

Això si que és un carril bici

2010-11-08T08:25:00.000+01:00

Travessa tota la ciutat, des de l'entrada fins al port. Serveix de distribuidor per a d'altres carrils bici que porten a les cales i platges tan del nord com del sud, connecta amb les carreteres locals, totes molt senyalitzades amb advertiments sobre el pas freqüent de bicicletes. està segregat de la vorera per dos petits vorals, ben pintat i senyalitzat i sense obstacles (contenidors, fanals...). Comença i acaba en llocs lògics, sense sorpreses ni finals sobtats.
És la xarxa de carrils bici de Ciutadella de Menorca, una ciutat que, aprofitant l'important ús de la bici a l'illa, i no de fa quatre dies per què els pagesos hi han anat tota la vida, ha apostat fort per la mobilitat sana i sostenible. Així la bici, a la vila, és avui el mitjà de transport majoritari.

Platges i aiguamolls del Llobregat

2010-11-04T07:50:00.000+01:00

El bloc Bici-vici te un apartat molt complert dedicat a rutes per Catalunya. D'allà vam extreure la informació bàsica per poder fer aquest recorregut de descoberta del Delta del Llobregat que ara us presentem.
El Delta del Llobregat és un territori d'una varietat i riquesa que poc s'imagina qui no el coneix. Amagat entre infraestructures i ciutats, l'ampla i rica plana que forma el riu al seu darrer tram, és un país molt idoni per descobrir tot pedalant amb molta calma i fins i tot acompanyats de nens. La gent de Barcelona només ha d'agafar el tren de rodalies i baixar a Castelldefels. La ruta comença aquí. Pels que hi vagin en cotxe, hi ha lloc per aparcar a tocar de l'estació.
Passem pel pas soterrani que travessa les vies i creuem cap a l'esquerra l'aparcament on desemboqueu. Un rètol que indica la direcció del campus de la UPC. Anem cap allà creuant l'autopista per una passarel·la. A la dreta tenim de seguida la primera de les zones humides i a l'esquerra el nou campus universitari. Girem en aquesta direcció i creuem els edificis per on ens faci més gràcia. Al final desemboquem al carril bici que circula pel costat del canal Olímpic. El seguim cap a la dreta i creuem l'autovia de Castelldefels per un pont que puja una mica. Seguim recte pel carril bici del carrer per on venim fins arribar al passeig marítim, que agafem a l'esquerra.
El Passeig marítim de Castelldefels connecta amb el de Gavà. Pinedes i dunes han substituït els antics 'xiringuitos' i, tot i que no és tan castís, és d'una bellesa natural envejable. Creuem la riera de Canyars i, quan veiem una mena de monòlit en mig d'una rotonda, serà l'hora d'abandonar el front litoral i agafar l'avinguda del Mar (després Bernat Güell) en direcció a Gavà centre.
Creurem de nou l'autovia i seguirem pel carril bici. A 650 metres, i després de deixar alguns camins de terra a ma dreta, agafarem una pista rural pavimentada que duu el nom de 'Camí de la Maiola de Baix'. Entrem a la zona agrària del Delta. Les dunes i els pins deixen pas ara als productes d'horta. El camí es bifurca,però vosaltres podeu seguir pel que vulgueu, car s'ajunten més endavant.
Desemboquem en un de més ample que agafem a l'esquerra. A ma dreta portem la cua de l'estany de la Murtra, que una mica més endavant, per un pontet mig amagat que surt a la dreta en camí de terra,creuarem.

Tombem de nou a la dreta i portem un canal de reg al marge del camí. Seguim tot dret fins desembocar al lateral de l'autovia. Girem a l'esquerra i desemboquem en una rotonda. Ara tombem a la dreta, creuem l'autovia altre cop i girem a l'esquerra a la següent rotonda per dirigir-nos a l'espai natural del Remolar-Filipines, una de les zones protegides del Delta del Llobregat. Està ben indicat.
En bici podem anar fins el punt d'informació, allà les deixem (hi ha aparcament) i fem la visita als aguaits d'aus de la zona humida. No hi fa res que hi passin avions cada mig minut, ni el paisatge de fons de la T1, la vegetació d'aiguamoll i les nombroses espècies d'aus que hi viuen, conformen un paisatge natural d'una insòlita bellesa a tocar de la metròpoli.
Després de la visita cal recuperar la rotonda que ara tenim a l'altra banda de l'autovia. Un cop allà seguim tot dret pel carril bici de l'avinguda del mar de Viladecans. Quan aquest acaba sobtadament (no està del tot fet), seguiu recte per la carretereta fins el punt on comença la pujada del pont per creuar l'autopista. Allà tombeu a la dreta per un camí rural asfaltat que, entre horts, ens porta a travessar la riera de Sant Climent, que agafem per dins la llera a l'esquerra. Passem per sota l'autopista i la via del tren i remuntem per situar-nos al carrer que, a ma esquerra, ens porta a l'estació de Renfe que ja veiem. Hem acabat la ruta. Si heu vingut en tren, agafeu el rodalies cap al vostre destí. Si teniu el cotxe a Castelldefels, agafeu el tren direcció Sitges i dues estacions després sereu a destí.

Dificultat. Baixa. Distància. 29.00 kms Temps: 3h 15’ Desnivell.55 metres. Cartografia: Espais Naturals del Delta del Llobregat (Consorci del Delta) @: http://bici-vici.blogspot.com/ (rutes per Catalunya).

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

La perplexitat del carril bici

2010-11-03T10:07:00.000+01:00

tardor al carril bici sense sortida

Un pensava que el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme era una venerable entitat dedicada a eliminar la merda que produïm, però després de veure com acaba el carril bici que han dissenyat en paral·lel a la nova planta de tractament de residus, estic convençut que el consorci és un ens destinat a depurar els grans dubtes filosòfics que atenallen el pensament de la humanitat.
Com sortir del dubte, què decidir, quin partit prendre, què pensar? Ser o no ser, potser.

Torna la trobada de bicis plegables a Vilanova

2010-11-01T19:28:00.000+01:00

La segona edició de DESPLEGA LA BICI, la trobada de bicis urbanes única al país, torna el diumenge 12 de desembre al Parc de Ribes Roges a partir de les 10 del matí.
LA FIRA-CONCENTRACIÓ us espera amb una mostra de les darrers novetats amb plegables de les cases Orbea, Dahon, Brompton, Monty, Strida, Birdy, etc... amb una concentració dels amants d'aquestes bicicletes i amb una passejada urbana d'uns 7 km per la ciutat.
Després de l'èxit de la primera edició, els incansables Celes Prieto, el Josep Franco i en Carles Soler tornen de nou a citar a tots els usuaris de 'folders' per passejar per la bella ciutat de Vilanova i la Geltrú, contemplar les darreres novetats en plegables i, com sempre, reivindicar el dret a l'ús quotidià de la bicicleta a la ciutat i demostrar els avantatges pel medi ambient, la mobilitat i la salut que comporta l'ús de la bici.
El dia 12 tothom te una cita a Vilanova.
Entre a la pàgina DESPLEGA LA BICI per veure que va ser la primera edició i que ens espera en aquesta segona.

Escalada a Montjuic, el parc més urbà

2010-10-27T07:38:00.000+02:00

Dels berenars a les fonts de primers de segle als JJ OO del 92, passant pel barraquisme tan ben narrat a un clàssic del cinema com ‘Tarantos’, l’exposició universal del 29, les curses de cotxes i motos o la tenebrosa història del castell, la muntanya de Montjuic va íntimament lligada a la història, petita i gran, de Barcelona. Avui, amb un pla d’usos en procés de consolidació, espais recuperats per l’ús públic com el de l‘antic parc d’atraccions o el mateix castell, el parc més urbà és un dels centres d’esbarjo més interessants a descobrir.

La ruta que proposem avui te la dificultat de l’ascensió fins dalt de tot de la muntanya, però per contra el seu recorregut no és gaire llarg i sense cap mena de dificultats tècniques. Per contra, la bellesa de la descoberta paga la pena l’esforç. I si esteu mandrosos podeu retallar l’ascensió posant la bicicleta al funicular que, des de l’estació de Poble Sec, us enfilarà en pocs minuts fins les piscines municipals, estalviant-vos un tros de pujada.
Federico Martín Bahamontes i Raymond Poulidor van ser els primers guanyadors de l’escalada ciclista a Montjuic. Aquell any 1965 se’n van disputar dues edicions, al març i la tradicional de l’octubre. La prova gaudia d’una gran popularitat i atreia a milers d’afeccionats a la muntanya. Edy Merckx la va guanyar sis vegades, però malauradament l’any 2007 es va deixar de celebrar. Avui la rememorareu.
Comencem a la plaça d’Espanya, sota les torres venecianes. Creuem l’avinguda de Maria Cristina i girem a la dreta cap al Caixafòrum, el pavelló Mies Van der Rohe i el Poble Espanyol pujant per l’avinguda del Marquès de Comillas i la plaça de Sant Jordi. Quan sigueu a l’alçada de l’INEFC, als 3’5 kms, haureu acabat la primera part de la pujada forta. Ara, cap a les piscines Picornell, la ruta s’ajeu força fins arribar a l’estadi olímpic. I després baixa suaument fins la Fundació Miró i les estacions del funicular i l’aeri (5.5 kms). Aquí comença la part dura.
Gireu a la dreta i poseu la marxa més baldera que tingueu. Els jardins de Mossèn Cinto (dreta) i els de Joan Brossa (esquerra); us ajudaran a no pensar en la pujada. Seguiu a la dreta en direcció al Mirador de Migdia deixant el túnel de l’esquerra. Desemboqueu en un carrer (6 kms) i haureu superat la rampa més dura. Gireu a la dreta pedalant pel carril bici, la carretera planejarà aviat. Un trencall a l’esquerra us portarà fins l’àrea de pic-nic del mirador de Migdia (6.7 kms) i unes de les vistes menys conegudes de Barcelona: l’aeroport, les terminals de contenidors, el parc natural del Delta del Llobregat i el nou sector de la plaça d’Europa de l’Hospitalet. Al fons, el massís del Garraf tancarà la vista.

Si hi pugeu un festiu podeu atansar-vos al xiringuito que hi ha sota la pineda. Des de la barana del mirador surt el Camí de Mar, que permet voltar el castell fins el mirador de l’Alcalde. Les penques de figues de moro i les figueres dissenyen un paisatge rotundament mediterrani. La perspectiva que ara teniu del port i, poc a poc, la ciutat, fan aquella enyorança que Barcelona sent pel seu mar (8.4 kms).
A partir d’ara avall que fa baixada: tir amb arc i avinguda de Miramar, que agafeu a la dreta. Atureu-vos als jardins de Miramar abans de seguir avall per la carretera de Miramar cap als jardins de Costa i Llovera. Agafeu-vos fort, la baixada és de les que no permeten anar poc a poc. Quan sigueu a l’avinguda Josep Carner seguiu recte fins la plaça de la Carbonera, final de la ruta. Des d’aquí podeu agafar el metro a l’estació de Drassanes.
Dificultat. Mitjana-alta. Distància. 15.00 kms Temps: 2h Desnivell.175 metres. Cartografia: Barcelona amb bicicleta (Columna)) @: http://www.bcn.cat/.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

La vie est la farce à mener par tous (*)

2010-10-26T09:22:00.000+02:00

Banda sonora: Saxophone Colossus.- Sonny Rollins (Prestige HiFi)
Per llegir en un cafè de Saint Germain: Une saison à l'enfer.- Arthur Rimbaud (Alianza) Text bilingüe

(*) La vidaés la farsa que tots hem de dur (Rimbaud)

El del 2011 serà un Giro duríssim

2010-10-24T20:40:00.000+02:00

Mapa de la 94èna edició del Giro de Italia que es va presentar aquest dissabte passat al Teatro Carignano de Turín: La capital piemonetsa serà la ciudad des d'on sortirà la prova el prxim 7 de maìg.
El Giro 2011 acabarà a Milà el dia 29 després d'haver recorregut 3.496 quilòmetres en els que els ciclistes hauran fet un desnivell positiu de més de 24 mil metres.
Amb set arribades en alt, amb una cronoescalada a Nevegal inclosaa, la cursa rosa será duríssima.
L'organizació han tornat a incloure 20 quilòmetres de 'strade bianche' sesnse asfaltar a la cinquena etapa.
Cliqueu i aneu a la pàgina de ciclisme de El Mundo del siglo XXI, han fet un excel·lent treball on podreu veure tots els detalls de la cursa.
Pels que no ho conegueu, fixeu-vos amb la foto de la capçalera de Torumalet d'aquesta setmana, són els cèlebres revolts de l'Stelvio.

Paraula de bicicleta

2010-10-21T23:13:00.000+02:00

Sóc una de les tres milions i mig de bicicletes que hi ha a Catalunya. Ara estic reposant al porxo de casa, al costat de dues bicicletes de muntanya i una d’urbana, d’aquestes de roda petita que estant de moda a les ciutats; però jo sóc d’una altra mena. Sóc una autèntica bicicleta tota de carretera de fibra de carboni, lleugera i construïda amb la tecnologia més moderna. Jo podria anar a córrer el Tour i no desentonaria gota entre la resta de bicis. Li vaig costar una pasta al meu propietari i, lògicament, cada cop que sortim, no em treu l’ull del damunt, no fos cas que em segrestessin com li ha passat al dinou per cent dels dos cents mil ciclistes habituals que hi ha al país. Fa una estona hem tornat de fer una volta d’entrenament, 53 quilòmetres, res de l’altre món, no el tinc gaire en forma l’amo enguany, deu ser que comença a fer-se gran. Però més depressa o més poc a poc, tots dos ens ho passem molt bé rodant, ja sigui per les carreteres del Maresme, a prop d’on vivim, pels ports de muntanya dels Pirineus i fins i tots hem anat als Dolomites. De vegades em fica dins el cotxe i participem en alguna cursa; llavors si que ens ho passem de conya! Fa poc hem estat a la Garrotxa. Érem més de 2000 bicis d’arreu. Ja us podeu imaginar quin ambient d’esport i fraternitat.
El que te d’emocionant rodar, ja siguis bici o ciclista, és el contacte amb la natura, sentir l’aire a la cara o al quadre, esforçar-te per superar els colls, traçar amb elegància els revolts baixant depressa, i saber que l’únic rival a batre ets tu mateix i les dificultats que et posa la natura. Proveu-ho, no us en penedireu.
Però malgrat que a Catalunya som tantes bicicletes, que no fem malbé el medi ambient i que fem que els ciclistes gaudeixin de bona salut, no se per què però la societat no ens tracta gaire bé. Els automobilistes ens odien, Més d’una vegada he estat apunt d’anar per terra per culpa d’un conductor que gairebé em frega en avançar-me. Avui mateix gairebé m’empotro contra un Mercedes que ha frenat en sec per tombar sense posar els intermitents ni avisar. Els renecs s’han sentit per tot. No seria la primera vegada que ens discutim amb un conductor babau i arrogant que opina que els ciclistes hauríem de ser expulsats de les carreteres. Enrabiat, el meu propietari s’ha saltat dos semàfors en vermell, cosa que sempre li dic que no s’ha de fer, tot i que ho fa amb tota cura i només quan sap que després li costarà molt d’arrencar i encara provocarà més enuigs i cops de botzina entre la corrua de xofers impacients. Hi ha gent que voldria anar en helicòpter per no fer cua, però el sou a penes els dona per un utilitari i han de pencar mentre hi ha gent que gaudeix d’una volta en bici. Això encara els enrabia més contra els ciclistes, crec. Si es venguessin el cotxe i es compressin una bona bici estarien de més bon humor i menys nerviosos.
La Generalitat ha anunciat vàries vegades que farien tot de carreteres per a bicis d’una punta a l’altra del país. Això és difícil, per no dir impossible, perquè ni la Generalitat ni cap administració mai no es gastarà tants diners pels ciclistes. Jo crec que, amb més respecte per al dèbil ja n’hi hauria prou. A la carretera hi cabem tots. Heu anat en bici per França? Dona gust. Ni un clàxon, ni una maniobra perillosa, res. Els cotxes i els ciclistes es respecten d’allò més. Aquí encara hi ha massa bàrbar al volant. I jo no em vull quedar orfe de ciclista, o sigui que, cotxes, vigileu sisplau.

La indústria de la bicicleta premia la innovació de Brompton Bicycle Ltd

2010-10-21T09:43:00.000+02:00

Brompton Bicycle Ltd guanya el Bike Brand award d'aquest any. El passat dia 06 d'octubre, Brompton Bicycle va ser guardonada amb el Bike Brand de l'any 2010 durant la cerimònia Bike Biz Live Awards. La categoria va ser una de les que va aixecar més expectació durant la nit amb set candidats disposats a obtenir aquest reconeixement.
Emerson Roberts, Sales & Marketing Director de Brompton Bicycles, va recollir el guardó i va pronunciar un discurs breu però sincer, especialment agraït pel fet que la tasca d'una empresa britànica hagués estat reconeguda.
Katharine Horsman, directora de màrqueting, va comentar: "Encara que els nostres resultats no són tan grans com els d'altres candidats, ha estat fantàstic obtenir aquest reconeixement cap a la gran marca que és Brompton avui día.Todos estem molt feliços i amb ganes d'assumir el repte de millorar encara més. Aquesta és la guinda del pastís, en un any en què que hem obtingut, dos premis Queen's Awards. Confio que l'any 2011 serà un gran any per Brompton. "

Història d'un segle del Galibier

2010-10-19T13:16:00.001+02:00

Des que l’any 1911 es puja per primera vegada el Galibier, la idea d’Henri Desgragne, fundador del Tour, és que la cursa es desplaci el més a l’est dels Alps possible fins a trobar un eix.nord sud que passi pels cims més alts de la serralada. En aquest projecte, la consolidació del Galibier és vital pels interessos de la cursa. És doncs per la seva posició estratègica, a banda de la seva enorme dificultat, que aquest coll esdevé mític en la tradició ciclista.

Situat al límit de la Savoia i del departament dels Alts Alps, la carretera que remunta aquest coll posa en comunicació la vall de la Maurienne, per on vàrem baixar de l’Iseran fins Saint Avre nosaltres, amb la vall del Romanche, el riu que ens ha acompanyat durant bona part de l’ascensió al Lautaret, i el Briançonès, la comarca cap a on ens dirigim ara. O sigui, es pot considerar que el Galibier és la frontissa entre els Alps del Nord i els del Sud.

En realitat el Galibier són diversos colls que es remata en un de final, que duu aquest nom. Si es puja per la cara nord, la més llarga i dura, l’ascensió total és d’uns 33 quilòmetres. Es comença a Saint Michel de Maurienne, a 712 metres d’alçada i es puja el coll del Télégraphe, a 1570 metres. Des d’allà es baixa a la Valloire, i en aquest poble-esatció d’esquí arrenca l’escalada final ver el cim. El pendent mitjà és del 7 per cent amb algunes rampes del 14 a mitja pujada i un 9 per cent al darrer quilòmetre. El cim és a 2645 metres, i des d’allà hi ha una vista impressionant dels cims del Gran Galibier (3229 metres), i del mont Viso (3841). AL fons, les muntanyes del Briançones indiquen el camí vers l’Izoard. Per la cara sud el Galibier s’afegeix al Lauteret, tal i com ja hem relatat.

No vull ni imaginar-me com va ser de dura la primera pujada al Galibier, durant el Tour de 1911. Va ser el dia 10 de juliol en el decurs de l’etapa enrte Chamonix i Grenoble, guanyada per Émile Georget. Ell mateix va passar el primer pel Galibier seguit de Duboc i Garrigou. Van ser els únics que van fer tota la pujada sense baixar de la bicicleta. D’aquella etapa històrica, el propi creador del Tour i propietari del diari l’Auto, organitzador d ela cursa durant els primers anys en va escriure un article històric titulat Acte d’adoració.

“Avui, germans, ens reunirem, si voleu, per pensar pietosament sobre la divina bicicleta. Li rendirem tota la nostre pietat i el nostre reconeixement pels inefables i preciosos moments de joia que ella ens dispensa, pels records de la nostra memòria esportiva que ella ja ha omplert i pel que ens ha donat avui. Estic content per mi d’haver estat l’amo capaç de comprendre, estic content de que m’hagi pres el cor amb els seus raigs, de que hagi encerclat una part important de la meva vida al voltant del seu quadre harmònic, i de que m’il•lumini sense parar l’esclat victoriós del seu metall. No forma part ja la bicicleta de la història de la humanitat per haver estat el primer esforç reeixit dels éssers intel•ligents per poder superar les lleis de la pesantor?” Després de lloar els herois del ciclisme de l’època, l’article prosseguia: “Qh Sappey, oh Laffrey, oh col Bayard, oh Tourmalet, no refusaré el meu deure de dir-vos que, al costat del Galibier, sou cims vulgars. Enfront d’aquest gegant cal treure’s el barret i saludar ben alt..

La carretera a penes s’obre entre murs de gel. Calorosa a la part baixa, a la part alta fa un fred terrible quan Georget passa després d’haver posat el peu al coll al gegant”.

A partir de l’any 1979 es va suprimir el pas del túnel (ara tancat a la circulació) i es va allargar la ruta en un quilòmetre, passant l’alçada final de 2556 als 2645 actuals. A més, a prop del cim, hi ha un monòlit en record al fundador del Tour Henry Desgragne, impulsor de la cursa i descobridor de la majoria de grans colls mítics que la competició travessa, ja siguin als Pirineus des de 1910 o als Alps, des de l’any següent.

El Galibier s’ha pujat un total de 59 vegades durant la historia del Tour. És el cim més visitat per la cursa. Barthélemy, Pélisier, Magne, Ezquerra (1934), Bartali, Coppi, Bahamontes (1954 i 1964), Janssens, Jiménez (1966 i 1967), Merckx, Zoetemelk, Ocaña (1973), López-Carril (1974), Van Impe, Rodríguez, Herrera, Muñoz (1987), Chioccioli, Rominger, Pantani, Arrieta (1999) o Botero han estat alguns dels grans escaladors que s’han coronat reis del Galibier.

Del llibre 'De Ginebra a Niça. Les rutes del Tour 2', de Llorenç Pros i Rafael Vallbona (Proa)

El Tour 2011 homenatja el Galibier en una edició amb quatre finals en alt

2010-10-19T13:01:00.001+02:00

L’Alpe d’Huez, el Galibier, en el centenari de la seva primera ascensió, Luz Ardiden i Plateau de Bieille seran els quatre finals en alt de l’edició 2011 del Tour, que aquest matí s’ha presentat al Palau de Congressos de Porte Maillot de París.

Malgrat que França està paralitzada, sense TGV, ni benzineres ni gairebé metro, amb pocs vols i amb els estudiants, transportistes i altres sectors laborals en vaga. Tot i que ni tan sols ha sortit al carrer l’Équipe, el portaveu oficial de la cursa, Christian Proudon, tan agosarat com el seu amic Nicolás Sarkosy, no s’ha fet enrere i ha presentat la pròxima edició de la cursa amb molts menys corredors presents, sense Alberto Contador, és clar, pendent de la resolució sobre el seu presumpte dopatge, i amb una notable baixa de mitjans de comunicació.
La cita de la 98èna edició del Tour és del 2 al 24 de Juliol. Seran 3478 quilòmetres, 18 etapes planes, 6 de muntanya, una contrarellotge individual de 41 quilòmetres i un aper equips de 23. Hi haurà 23 colls de primera, segona o fora categoria, es pujarà dues vegades el Galibier, el coll més mític dels Alps que rebrà l’homenatge oficial del Tour en commemorar-se el centenari de la seva primera ascensió com l’any passat el va tenir el Tourmalet, i no hi haurà bonificacions ni a l’arribada ni als esprints intermedis, igual com l’any passat.
Etapa per etapa
1 En ligne samedi 2 juillet Passage du Gois La Barre-de-Monts > Mont des Alouettes Les Herbiers 191 km
2 Clm / équipe dimanche 3 juillet Les Essarts > Les Essarts 23 km
3 En ligne lundi 4 juillet Olonne-sur-Mer > Redon 198 km
4 En ligne mardi 5 juillet Lorient > Mûr-de-Bretagne 172 km
5 En ligne mercredi 6 juillet Carhaix > Cap Fréhel 158 km
6 En ligne jeudi 7 juillet Dinan > Lisieux 226 km
7 En ligne vendredi 8 juillet Le Mans > Châteauroux 215 km
8 Accidentée samedi 9 juillet Aigurande > Super-Besse Sancy 190 km
9 Accidentée dimanche 10 juillet Issoire > Saint-Flour 208 km
10 En ligne mardi 12 juillet Aurillac > Carmaux 161 km
11 En ligne mercredi 13 juillet Blaye-les-Mines > Lavaur 168 km
12 Montagne jeudi 14 juillet Cugnaux > Luz-Ardiden 209 km
13 Montagne vendredi 15 juillet Pau > Lourdes 156 km
14 Montagne samedi 16 juillet Saint-Gaudens > Plateau de Beille 168 km
15 En ligne dimanche 17 juillet Limoux > Montpellier 187 km
16 Accidentée mardi 19 juillet Saint-Paul-Trois-Châteaux > Gap 163 km
17 Montagne mercredi 20 juillet Gap > Pinerolo 179 km
18 Montagne jeudi 21 juillet Pinerolo > Galibier Serre-Chevalier 189 km
19 Montagne vendredi 22 juillet Modane > Alpe-d’Huez 109 km
20 Contre-la-montre individuel samedi 23 juillet Grenoble > Grenoble 41 km
21 En ligne dimanche 24 juillet Créteil > Paris Champs-Élysées 160 km

Denunciem el caril bici impossible

2010-10-19T09:25:00.002+02:00

carril bici especial 'free ride'

Carril bici o slalom gegant? Qui és el negat (o negada, no discriminem) que dissenya els carrils bicis de Barcelona? Quina és la seva perversitat? Algú es creu que dues ratlles blanques fent tremoloses ziga-zagues entre contenidors, opis de publicitat, fanals, arbres, parades de bus i amb murs de formigó en mig són un espai digne per a que hi circulin les bicicletes?
Doncs aquesta és la patètica realitat del carril bici de la Meridiana. I no serà per falta d'espai.
Com pretenen que els ciclistes utilitzem els espais que ens són reservats si, més que un carril bici, allò sembla una pista americana? Així fomenta l'ús de la bici l'ajuntament de Barcelona?

Més fotos de la trobada de ciclistes a la xarxa

2010-10-18T13:51:00.000+02:00

En Joan Reboreda (veieu el seu bloc), un dels participants diumenge a la trobada de ciclistes a la xarxa, memorial Xavier Novell, ens ha fet arribar un recull de fotografies de l'activitat.
Gràcies pel préstec, company.

Àlbum de fotos de la trobada de ciclistes a la xarxa, memorial Xavier Novell

2010-10-17T18:06:00.000+02:00

OPINIÓ: En Xavier s’hauria divertit

2010-10-17T17:56:00.000+02:00

La convocatòria era modesta, amb càrrega sentimental i reivindicativa, això si, però necessàriament limitada a les humils possibilitats d’aquest bloc. La resposta, per contra, ha estat enorme i encoratjadora. Hem sigut nou els que hem rodat per carreteres del Vallès i el Maresme, recordant que ara fa un any que en Xavier Novell ja no pedala amb nosaltres.
Hi ha hagut absències forçoses que tots les hem portat a la memòria, però els que hem pedalat érem els que havíem de ser; vull dir que, si només haguéssim estat el meu benvolgut Lluís i jo ho hauria trobat lògic. Que set ciclistes més hagueu acudit a la cita ha estat millor que el millor dels homenatges que, qui anima aquest bloc, tot sol, podria haver fet mai al company desaparegut i la més poderosa reivindicació del dret a anar en bicicleta per la carretera sense jugar-nos la vida amb els automòbils.
Gràcies a tots per ser-hi, per mostrar-vos tan engrescats a fer més sortides, per la vostra cordialitat, paciència i ganes de compartir aquesta magnífica afició com és anar en bicicleta.
El Massai s’hauria divertit, avui, amb vosaltres. Ara, donant ‘gas a la burra’, ens hauria deixat clavats.
Salut a tots i fins aviat.

Aquest diumenge trobada de ciclistes a la xarxa, memorial Xavi Novell

2010-10-15T11:17:00.003+02:00

RECORDEU: DIUMENGE 17 D'OCTUBRE a les 9 del matí al davant de l’estació RENFE de Fabra i Puig (Avinguda Meridiana) de Barcelona. Recorregut tranquil d’uns 90 quilòmetres en direcció a Llinars i tornant pel Maresme després d’haver travessat la serralada litoral per Collsacreu.

Eren les carreteres d’en Xavi. Allà l'havíem conegut i allà hi va deixar la vida.
No cal estar molt en forma, no cal inscriure’s, no és una cursa; és una trobada de col•legues del pedal.
Reivindiquem cívicament el dret a pedalar per la carretera sense jugar-nos la vida, trobem-nos pedalant els que ja ens coneixem de la xarxa.
Homenatgem Xavi Novell fent el que ens fa feliços: anar en bici.

MIREU AQUÍ LA RUTA

TOTHOM HI ÉS CONVIDAT !!!!

La presentació del Tour 2011 a Tourmalet

2010-10-13T11:04:00.000+02:00

Dimarts vinent, dia 19 d'octubre, es presenta a París l'edició 2011 del Tour de França. TOURMALET estarà en directe al Palau de congressos de Porte Maillot per donar-vos tots els detalls de la cita amb la Grande Boucle de l'any vinent i l'opinió de corredors, directors d'equip i premsa especialitzada.
EL TOUR 2011 COMENÇA A PEDALAR DIMARTS VINENT A 'TOURMALET'

Adhesions al memorial Xavi Novell

2010-10-11T14:43:00.000+02:00

Volem agrair les nombroses mostres d’adhesió que estem rebent a la iniciativa del MEMORIAL XAVI NOVELL. Aquesta modesta iniciativa creix en intensitat i significat gràcies al vostre suport.
Ciclistes i bloggaires de nombrosos indrets del país s’han adreçat a El Tourmalet per dir-nos que comptem amb ells, que hi seran, o que no hi podran ser però que els hauria agradat i que estan al costat del projecte. Agrair també la difusió que n’estan fent molts blocs amics i fòrums de clubs ciclistes. La xarxa pedala amb total intensitat!
Ens agradaria reunir-nos una bona colla el proper diumenge, però sabem de la modèstia de la iniciativa i de la precarietat de la convocatòria. Només que en siguem uns quants, estarem contents, perquè el que volem és reivindicar pedalant el dret a anar en bicicleta per qualsevol indret del país sense que ningú posi el risc les nostres vides. I ho farem recordant l’enyorat Xavi Novell.
Recordeu que no cal estar molt en forma, no cal inscriure’s, no és una cursa; és una trobada de col•legues del pedal.
ATENCIÓ: La cita és DIUMENGE 17 D'OCTUBRE a les 9 del matí a l’estació RENFE de Fabra i Puig (Avinguda Meridiana) de Barcelona. Farem un recorregut tranquil d’uns 90 quilòmetres en direcció a Llinars i tornant pel Maresme després d’haver travessat la serralada litoral per Collsacreu.

OPINIÓ: Bicis i civisme urbà

2010-10-08T23:01:00.000+02:00

Llegeixo a L’Independent de Gràcia una columna d’en Pere Martí titulada ‘Bicis’ on, un altre cop, es queixa de l’incivisme de molts ciclistes urbans. Ho fa acuradament i amb arguments. Ras i curt, te molta raó. A mi m’agradaria també que parlés de l’incivisme circulatori dels taxistes, dels motoristes, dels ‘furgoneteros’ o dels mateixos vianants; però parla dels ciclistes i, tret de la circulació per les voreres, que segons les ordenances municipals ens està permesa en segons quins cassos, no hi ha arguments per refutar-lo. Jo també veig cada dia ciclistes fent el ximple, obrint-se passa temeràriament entre els vianants, saltant-se semàfors...
Ara no amaguem el cap sota l’ala dient que la culpa sempre és dels altres.
Els ciclistes també tenim una important quota de culpa en el caòtic devenir de la salvatgia urbana. I tenim les de perdre. Som gairebé dels més dèbils i els més desprotegits jurídicament, tenim una enorme pressió mediàtica dels grans grups de comunicació conservadors, que no paren d’atacar-nos i, ni política, ni econòmicament tenim gaire pes específic. El dia que vulguin ens foten fora de carrers i carreteres i no tindrem res a piular.
Que tal si ens comportem cívicament i som els primers en donar exemple? No hi ha mitjà de transport més harmònic amb l’entorn natural i humà que la bici. Així tindrem la força moral, poca broma.