Com Eddy Merckx i Johann Museeuw, Tom Boonen ja ha guanyat tres vegades a l’infern del nord. La París-Roubaix no admet tàctiques ni actituds conservadores: guanya el més fort, el més hàbil i el que te més sort. A Joan Antoni Flecha, Thor Hushovd i Leif Hoste els va faltar sort i habilitat, i van acabar caient entre les llambordes del terrible ‘Carrefour de l’arvre’ i Philippo Pozatto simplement no va poder seguir Boonen quan el del Quick Step va decidir donar el cop de gràcia definitiu a la 107èna edició d’un dels anomenats monuments del ciclisme.
Els cicloturistes també podem viure la llegenda
El Vélo Club Roubaix organitza cada dos anys la París-Roubaix per a cicloturistes. Enguany no toca, però a primers de juny de l’any vinent tots els afeccionats estem convidats a entrar en la llegenda de l’Infern del nord. La sortida és a Compiegne i l’arribada al mateix velòdrom que avui ha coronat Boonen per tercer cop, igual que els pros. Les llambordes són les mateixes per a tothom.
Qui s’anima a sentir-se part del mite del pavés? Tenim temps suficient per a preparar-ho, però cal anar-se engrescant. Qui estigui somiant fer la París-Roubaix l’any vinent que escrigui un comentari a aquest post.
ANEM FENT XARXA CAMÍ DEL NORD.
Home com a somni és genial, però la realitat és molt dura, sobretot si és fa el mateix recorregut.
ResponEliminaJo vaig quedar trinxat només de seguir-la.
Gràcies als teus consells, els del Pedro Horrillo i els d'un tècnic de l'Skill-Shimano que vaig conèixer a la Volta a Andalusia, vaig estar a la sortida, al tram núm 16 i al velòdrom seguint els últims quilòmetres per la pantalla gegant i l'arribada en directe del primer fins a l'últim, que va ser en Pablo Urtasun de l'Euskaltel-Euskadi, fora de control però content d'haver acabat. A la sortida vaig parlar amb ell i em va dir que s'havia trobat malament tota la setmana, amb problemes estomacals,i que no s'havia pogut entrenar tot el que hauria volgut.
Tot i així encara va tenir humor de fer-se una foto amb un pesat.
Li vaig dir que si tenia humor per una foto:
-Humor si pero furzas no.
Total,foto ràpida i jo content.
Bé tota una experiència, recomenable a tots els que cada any ho veiem per la tele, una cosa es veure-la i l'altre viure-la. O sigui, que si a sobre la pots fer a de ser genial. Els que tingueu preparació física i mental,
aneu-hi i somieu!
Salut!
Carles
Carles,celebro que hagis tingut una bona experiència a la P-R. Ara tot és qüestió d'animar-se a fer-la pedalant... el pavés és dur, però al`ritme lògic d'un cicloturista es pot fer.
ResponEliminaI si no sempre pots fer d'assistència. Com a mínim no hi haurà tants cotxes com el dia dels pros!.
PER CERT CARLES....
ResponEliminaT'importaria deixar-me publicar aquesta foto amb en Pablo Urtasun?
Crec que retre un petit homenatge al darrer classificat te un valor humà que dignifica el ciclisme i els ciclistes.
M'agradaria molt poder-la publicar amb un petit comentari teu.
Si et sembla bé, me la pots enviar a rafelvs@hotmail.com.
Moltíssimes gràcies.