8/8/17

La desconeguda serra de Castelltallat

A l'oest del Bages, la serra de Castelltallat és un petit massís de la depressió central devastat pels incendis de 1994 i 1998. Ja recuperat, gràcies a l'activitat humana i al cuidat entorn natural, avui és un paradís de l'agroturisme, i apte per a l'observació astronòmica o el cicloturisme.

L'espectacular vista des de l'església de Castelltallat
Una pedalada què, per paisatge, patrimoni i descoberta, passarà als annals del vostre estiu 2017: voltar la serra de Castelltallat, amb sortida i arribada a Sant Joan de Vilatorrada, a tocar de Manresa. A la rotonda a tocar del camp de futbol hi ha una gran esplanada on podeu aparcar i posar a punt les bicis i les alforges. La ruta no és especialment dura, però tampoc no és un simple passeig; cal afrontar-la amb un cert entrenament.
Sortiu de la rotonda prenent la carretera BV 3008 direcció Canet de Fals i Calaf i a tocar de la riera de Fonollosa, on desaigua la serra (la riera desemboca al Cardener, que aboca les aigües al Llobregat). Al cap d'un quilòmetre i escaig veureu un trencall a dreta que diu Sant Martí de Torruella i l'empresa Máfrica; agafeu aquesta carretereta. Al llarg de prop de 5 quilòmetres circulareu en paral·lel al riu Cardener i la C-55, fins arribar a Callús. Aquí la vostra carretereta rural desemboca a la BV 3003, que agafareu a esquerra en pujada, dirigint-vos ja cap a  la serra.
Durant els propers 6 quilòmetres pujareu 289 metres. Paciència, admireu el paisatge que paga la pena: barraques de pedra seca, alguna ermita entre camps de cereals i, conforme us aneu endinsant a la mata boscosa: la botja, el romaní i el fenàs a les parts baixes, de brolla, i la nova roureda sorgida després dels incendis, el pi blanc i l'alzina més amunt. deixeu el nucli de Sant Mateu a esquerra, i continueu pujant (ara més suau) uns 379 metres durant 12 quilòmetres. La carretera perd amplada, i fins i tot a partir d'un punt s'anuncia com un camí rural, però mai no deixa d'estar ben asfaltada i esquitxada de masos impressionants a banda i banda, a molts dels quals us acolliran d'allò més be, donat que es dediquen al turisme rural. Ja portareu una estoneta planejant quan trobareu un trencall a esquerra que indica l'observatori astronòmic de Castelltallat; aneu-hi. Puja una mica, però és curt i la vista des de 878 metres paga la perna de sobres.
L'observatori és de recent construcció. Te una cúpula de 5.25 metres de diàmetre i un telescopi de 40 mil·límetres, cosa que permet l'observació d'estels, nebuloses i galàxies. S'hi fan activitats educatives, i també hi fan estades músics i artistes.

Prop de Fals
L'observatori és a tocar de l'església parroquial i de l'antic castell, que ja al S XIV estava fora d'ús. Va ser amb les seves pedres que es va aixecar el temple. Des de les escalinates d'accés, hi ha la vista més espectacular de la serra: d'esquerra a dreta: Montseny, Cingles de Bertí, Sant Llorenç de Munt i Montserrat; als peus, la frondositat de l'obaga de la serra que s'escampa vers la plana del Bages. No us doldrà l'esforç de la pujada.
Ara toca baixar. Reculeu fins la carretera per on veníeu i recupereu el sentit de la marxa que portaveu (o sigui, gireu a esquerra). Deixeu a ma dreta el trencall que porta a Salo i un altre de terra, i avall que fa baixada fins desembocar a la BV 3008, una carretera més ampla que, cap a la dreta, us porta a Aguilar de Segarra. Agafeu el trencall que, per l'esquerra,  du al poble. Aneu fins la decrèpita estació i gireu a esquerra pe runa carretereta que puja en paral·lel a les vies. Deixeu el pont sobre el tren i seguiu entre cases, xalets i un edifici municipal. Aquí el carrer es torna de terra en un tram (tot i que l'estaven arranjant quan hi vam passar). continueu sempre per aquesta via principal que, a la fi, desemboca en una carretera una mica més ampla (però no gaire) que, a la fi, i en suau pujada, us durà a Fonollosa.
En aquest poble aneu a parar a la BV 3008, que agafeu a dreta. Aquesta carretera corre paral·lela a la riera de Fals, primer, i a la de Fonollosa després. Planejant i en clar descens, deixareu un trencall a dreta que du a Fals i Rajadell, deixareu Canet de Fals a l'esquerra, i aviat entrareu a les cornises que forma la riera. Passareu per la cruïlla que, a l'anada, heu agafat per anar cap a Sant Martí de Torruella i l'empresa Máfrica, i en un tres i no res sereu a la rotonda de Sant Joan de Vilatorrada on heu aparcat el vehicle.
Dificultat: Mitjana/Alta Distància. 56.00 kms Temps: 3h 02’ (4h temps total) Desnivell: 885 mts @: www.santmateudebages.cat

L'observatori astronòmic, punt més alt de la ruta


-->

27/7/17

Les cales de l'Ametlla

Si els seus habitants l'anomenen 'La Cala' no és perquè si; el litoral de l'Ametlla de Mar està ple de recòndites cales amb frondoses pinedes a frec de mar. Ara fa cent anys que es va constituir com a municipi. Descobriu els bellíssims secrets de l'Ametlla per celebrar-ho.

A cala Xelín
A l'Ametlla hi podeu arribar per carretera (AP-7) o amb tren, a l'estació del municipi. Situem el punt de sortida a la caleta que conforma el petit port pesquer que va donar origen a l'actual port. Comenceu a pedalar en sentit nord. Un cop deixeu el port veureu la platja de l'Alguer. Dirigiu-vos cap al passeig que la flanqueja. en sortiu per l'altre extrem, continuant endavant pel passeig Marítim. Al final del passeig, davant d0una barana des d'on es contempla la bella cala Pixavaques, hi ha un camí que davalla fins aquesta platja; aneu-hi. Completament urbana, però catalogada amb bandera blava, és la primera de les cales que descobrireu.
A meitat de la cala hi ha l'entrada a un càmping; és un pas públic. Aneu-hi i sortiu rectes per la barrera d'accés a les instal·lacions. Un cop al carrer, gireu a dreta en una curta i forta pujada. Passat el càmping, tombeu a dreta en direcció al cementiri. Descriureu una bella marrada entre petites finques plenes d'oliveres i separades per parets seques; mediterràniament. Des del cementiri hi ha un excel·lent mirador.
Torneu a la carretera principal i gireu a dreta, seguint endavant. Passeu el trencall que porta a  la platja d'Estany Tort i agafeu el següent, que du a Cala Xelín, un altre recó meravellós i pràcticament salvatge. Un cop observada, torneu a la carretera principal i continueu a dreta. el següent trencall baixa entre una frondosa pineda fins la platja del Torrent del Pi. Quan torneu a la carretera us trobareu una dura, i curta, pujada des del fons del torrent fins l'avinguda del Mig, que creua en línia recta tota una urbanització. després d'una rotonda (hi ha carril bici a esquerra) i passat el barranc de cala Forn, agafeu el carrer que surt a esquerra (c/ de la Goleta), que gira a esquerra i us portarà fins el castell de Sant Jordi d'Alfama, una antiga fortalesa situada en un dels caps del golf de Sant Jordi. Darrera hi ha la bellíssima cala de Sant Jordi, una de les joies de la costa daurada. Al fons, la marina de Sant Jordi. Sou a l'extrem nord de la ruta. Reculeu fins el primer carrera  dreta, agafeu-lo, i deixeu-lo pel primer a l'esquerra. Quan desemboca al carrer Goleta, per ton heu baixat abans, continueu recte per un camí asfaltat que baixa al fons del barranc i creua per sota la via del tren i l'AP-7 i, després d'una curta pujada, surt al carrer principal d'una urbanització. Continueu recte en paral3lel a l'autopista fins el carrer nº 2. Gireu a esquerra i, en desembocar a una carretereta, gireu a dreta seguint al costat de l'autopista. després d'un parell de profunds guals, desembocareu a la carretera TV 3025. Sortiu a la rotonda, Passeu per darrera de la comissaria dels Mossos d'Esquadra i continueu per un camí rural asfaltat entre parets de pedra seca i oliveres que puja suaument.

Castell de Sant Jordi d'Alfama. Al fons, cala Sant Jordi
El camí desemboca en un de més ample a tocar de la N-340. Hi ha uns tallers enfront. Gireu a esquerra i seguiu endavant sempre per la pista asfaltada entre oliveres i pins. Deixeu un trencall també d'asfalt trencat, que s'incorpora per l'esquerra, i davalleu fins al fons d'un barranc, remunteu-lo immediatament (és dur, però de gran bellesa i molt típic de la zona) i continueu fins un altre camí asfaltat que es creua en tisora. Agafeu el que va cap a l'esquerra i continueu endavant fins una cruïlla de quatre camins amb un senyal de cediu el pas i una torre d'alta tensió a la dreta. Gireu cap aquest costat, sempre per un asfalt trencat.
El camí davalla ràpid amb cases de camp a l'esquera i un barranc a dreta. Arribeu al fons del barranc i busqueu el pas sota l'autopista (quan hi vam passar nosaltres estava tot empantanat d'obres). Remunteu fins una carretereta que du a un càmping (a dreta) i agafeu-lo a esquerra. Gireu pel primer carrer a dreta, una via d'una urbanització a mig fer (ai la crisi!). És un tram una mica inquietant. en arribar al final, busqueu un camí de terra que surt enfront i que davalla entre pins fins una preciosa caleta. Sortiu-ne pel camí que puja suaument i en paral·lel a la costa. Passareu per antigues fortificacions de guerra que han estat museïtzades, i desemboqueu a la platja de l'estany. Gireu a esquerra fins al fon de l'Estany, un altre bell paratge natural de l'Ametlla. Un cop passat el fons de l'estany, gireu a dreta per un camí asfaltat que puja i seguiu tot dret fins l'hotel l'Ametlla de Mar, que es veu des de tot arreu perquè és un monstre.
Deixeu l'hotel i seguiu fins desembocar a l'avinguda de l'Ensenyament. Gireu a dreta fins arribar davant de l'institut. Ara agafeu la rambla que surt a dreta (c/Cala Joanet) i davalleu fins al port. Creueu una rotonda i continueu fins la següent, enfront de la confraria de pescadors. Un cop aquí tombeu a esquerra vorejant el port fins la rotonda on heu començat a pedalar.
Dificultat: Fàcil Distància. 24 kms Temps: 2h 08’ (3h 10' amb aturades) Desnivell: 190 mts @: www.ametllamar.cat/turisme

Cala Pixavaques

12/7/17

Vilassar de Mar, entre hortes i flors

A finals dels 40, amb la introducció que el llombard Beniamino Farina va fer del conreu del clavell a la fèrtil horta, Vilassar de Mar (El Maresme) va encetar una transformació social, econòmica i paisatgística única arreu del país. Pedaleu entre camps, als peus del turó de la creu de Montcabrer, per descobrir aquest jardí vora la mar.

En un torrent, entre conreus de flor i amb el turó de Montcabrer al fons
La plana del Maresme és una franja de terra que s'inclina des del mar fins els contraforts de la serralada litoral. Per gaudir d'una bona perspectiva del territori, situem el punt de sortida a la plaça de la Fàbrica de Premià de Dalt. On abans hi havia una indústria tèxtil (se'n conserva la xemeneia), ara hi ha el nou ajuntament, habitatges i comerços. Sortiu d'aquí pel carrer de les Teixidores, passatge de vianants a l'esquerra de la façana del consistori. El carrer desemboca a l'avinguda de la Caritat, que agafareu a dreta fins la rotonda presidida per un conjunt ceràmic de l'artista Madola. Esquerra i avall per la carretera de l'Enllaç. A la següent rotonda esquerra de nou en pujada i un altre cop a esquerra pel primer carrer (Noguera Pallaresa), que seguireu fins el final. Allà, continueu recte pel camí de terra que davalla per sota un pontet i, després de girar, desemboca al carrer del Sot d'en Pi, a Vilassar de Dalt.
Seguiu recte a la rotonda pel Vial de can Maians i, al final, de nou recte endinsant-vos en un polígon industrial. El carrer gira i aviat en surt un a dreta que davalla. Agafeu-lo fins la rotonda i rectes en forta pujada (però curta). Desembocareu al Camí de Mataró, que agafareu a dreta fins el final. Llavors, per una petita rotonda, heu de girar a esquerra. El carrer, amb bones vistes ja de l'horta vilassarenca, us menarà a Cabrils. Desembocareu a la carretera que du a Vilassar de Mar, que agafareu a dreta en una nova rotonda. Inicieu el descens fins trobar un carril que us permetrà girar a esquerra. L'edifici de la cantonada és un punter laboratori agroalimentari del Departament d'agricultura. Agafeu el carrer i seguiu els rètol que indiquen urbanització Sant Crist i Camí del Mig. Malauradament l'ermita del Sant Crist no és visitable, doncs queda dins una gran finca que trobareu a ma dreta. Només se'n veu una torre Seguiu ara direcció Camí del mig. en una bifurcació sense rètol agafeu el de l'esquerra. en un dreta/esquerra posterior sereu ja al camí que, passant per damunt de la C 32, davalla vertiginosament cap al Camí del Mig. entreu a Vilassar de Mar.
L'actual Camí del Mig és hereu de la via Augusta que comunicava Roma amb Hispània. En desembocar-hi fixeu-vos amb la capelleta que hi ha a l'esquerra. Vosaltres, però, gireu a dreta. Avui el Camí del Mig és el vial central d'un polígon industrial. En arribar a la rotonda d'un supermercat, gireu a esquerra, passeu una benzinera i aviat sereu davant la imponent portalada modernista del cementiri, de l'arquitecte Eduard Farrés i Puig.

Portalada modernista del cementiri de Vilassar de Mar, obra d'eduard Farrés i Puig
Ara gireu a esquerra, un camí polsegós us menarà cap al Museu de la Mina Vella, l'antiga captació d'aigua del poble. Passat el museu el corriol es bifurca; agafeu el de la dreta i, entre conreus i hivernacles, davallareu fins el camp de futbol. Ara gireu a dreta i, per la primera travessia, a esquerra. davalleu per aquest ample carrer fins el carrer de Sant Ramon, que agafareu a dreta. Sou al centre de la vila. Les tradicionals cases de mig cos, amb planta pis i pati al darrera, conformem el casc antic. Passada la plaça de Vicenç Casanovas, surt un estret passatge de biaix per l'esquerra. Agafeu-lo, us durà al carrer de Sant Joan (vianants), centre neuràlgic de la vida local. Preneu-lo en baixada i gireu a dreta per Sant Roc.
El carrer mor a l'antiga carretera de Cabrils, ara pacificada. Gireu a esquerra i baixeu fins la N-2 i el mar. Per la placeta de la dreta enfileu-vos a la vorera i deixeu-la ben aviat pel primer carrer: Passatge de l'estació. Ara fareu un breu recorregut per carrers tradicionals de la vila, autèntic aparador del que era la vida local als pobles del Maresme fins no fa tant. esquerra per Sant Andreu, que passa a dir-se Arpella. Dreta pel carrer de Cuba, que es bifurca en dos en una rambla i passa a dir-se Sant Artur. Passareu per davant de la biblioteca Ernest Lluch, i seguireu fins el final, una avinguda de doble sentit amb un bon carril bici a la part nord. Agafeu-lo cap a l'esquerra i fins el final. Aquí veureu un camí asfaltat que deixa l'avinguda per la dreta i s'endinsa de nou en zona agrícola. Seguiu els rètols vermells que diuen 'itineraris saludables' i, després de passar conreus i d'una rampa que salva un col·lector d'aigües pluvials, desembocareu de nou al Camí del Mig, però a l'altre extrem de la vila. Ara gireu a esquerra fins el final, un nou torrent entre els típics canyars, que agafareu a dreta.
Enfront hi ha un pas sota la C 32, oblideu-lo. Heu de girar a esquerra i seguir pel camí cimentat entre hivernacles i horta. Quan un disc de direcció prohibida no us deixa seguir gireu a esquerra i davalleu fins el primer carrer que pugueu girar a dreta. Sou al popular Barri de Santa Anna, dividit entre els dos Premià (Mar i Dalt). Gireu a dreta pel Torrent Sta. Anna, ple de terrasses, i seguiu-lo fins un descampat (a esquerra) amb cotxes aparcats. Entreu-hi i creueu-lo fins la carretera. Creueu-la pel pas de vianants i agafeu el carrer d'enfront (Conca de Tremp) fins l'avinguda Catalunya (segon a dreta), que puja fins la plaça de Catalunya.
Ara heu de creuar aquesta poc agraïda plaça i seguir pel carreró d'enfront (Vallès) que desemboca al carrer Montseny. Dreta entre naus i anireu a sortir a una carretera que, en pujada, us menarà a la plaça de la Fàbrica de Premià de Dalt, on heu començat la ruta.
Dificultat: Fàcil Distància. 17 kms Temps: 1h 23’ (1h 45' amb aturades) Desnivell: 185 mts @: http://www.vilassardemar.cat/coneix-vilassar

Un dels tradicionals carrers del centre de Vilassar de Mar, engalanat per la Festa Major


28/6/17

La Fageda d'en Jordà

La colada de lava que va deixar el volcà Croscat i d'altres veïns, es va convertir en el terreny idoni per un dels boscos més grans i originals del sud d'Europa: la fageda d'en Jordà, que Joan Maragall va immortalitzar en el poema: "Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,/ trobaràs un indret verd i profund/ com mai cap més n'hagis trobat al món:/ un verd com d'aigua endins, profund i clar;/ el verd de la fageda d'en Jordà". Sempre és bona època per visitar la Garrotxa.

Deixant enrere Pocafarina


La Fageda d'en Jordà és un dels espais del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un conjunt de cons d'entre 5.000 i 700 mil anys d'antiguitat que conformen el millor exponent de paisatge volcànic de la península. el clima i l'orografia li atorguen una vegetació exuberant que fan que la visita sigui un plaer per la vista. Li afegirem a la ruta un tram de la via verda del carrilet d'Olot, raó per la qual l'excursió serà un fantàstic pla que podeu complementar amb una mostra de la cuina volcànica a qualsevol dels diversos restaurants que hi ha a tocar de la fageda..
Començareu a pedalar des de l'aparcament de la Fageda que hi ha al peu de la carretera GI 524, al terme de Santa Pau. És de pagament, però hi ha tota mena de serveis: bar, lavabo, zona de pic-nic i informació sobre el parc. A més les autocaravanes hi poden pernoctar.
L'itinerari comença prenent la carretera GI 524 cap a Olot. És una baixada suau per una carretera en bon estat i amb un voral per on es fa còmode circular-hi en bici. Passareu per la urbanització de Can Blanc, després per Sant Cristòfol de les Fonts i entrareu a Olot. A la primera rotonda continueu recte, creueu el Fluvià (abans a ma esquerra hi ha la fàbrica de la ratafia Russet, beguda típica de la ciutat) fins desembocar al carrer Camil Mulleras, que agafareu a esquerra. Quan arribeu a la plaça Clarà, amb uns preciosos porxos a banda i banda i una espessa mata de plàtans al centre, gireu a esquerra (semàfor), i continueu pel Passeig de Barcelona. després de creuar de nou el Fluvià deixeu el passeig i agafeu a dreta (de biaix) l'avinguda de l'estació. Aviat veureu l'antiga estació del carrilet d'Olot a Girona. Passeu per l'estret pas que queda a dreta (hi ha un disc de direcció prohibida per a vehicles a motor). Travesseu una gran esplanada on hi havia les vies i sortiu-ne per l'altre extrem. Feu un curt tram de passeig i arribareu a la sortida de la via verda. Preneu-la.
Aviat trobareu a ma dreta les pistes municipals d'atletisme, una obra de l'estudi olotí d'arquitectura RCP, guanyador del premi Pritzker d'enguany, el Nobel de l'arquitectura. Una mica més endavant, a l'altra banda, hi ha l'entrada del Parc de la Pedra Tosca, un antic abocador convertit en parc pel mateix taller. Hi ha zona de pic-nic. A l'altra banda ben aviat trobareu un bar a l'antic baixador ferroviari de Codella. Poc després creuareu una carretereta, la GIV 5224. Deixeu aquí la via verda i gireu a esquerra per la carretera fins desembocar a la molt transitada C 152. Heu d'agafar-la a dreta i uns metres després, deixar-la per una carretereta a esquerra que indica Sant Miquel del Corb. A la cantonada hi ha una benzinera. Passareu pel veïnat de Pocafarina (que deixareu a esquerra) i aviat veureu que, a la dreta, teniu un turó que no és sinó el volcà El Racó. Una mica després trobareu el trencall de Sant Miquel del Corb, la visita és opcional, però haureu de tronar a la ruta per on veniu.

Sant Miquel del Corb al fons

Seguiu sempre per la carretera, passant masies i indrets rurals. El camí fa alguna pujada, voreja un bosc, creua un pla, s'acaba l'asfalt i, després de travessar un bosc espès que us indica que ja sou a la Fageda d'en Jordà, torna l'asfalt i arriba a un nucli rural. Heu de seguir pel camí que us queda gairebé enfront (un rètol indica can Xel). Prepareu-vos per a emocions fortes; ara us endinsareu en una de les mates més espesses de la Fageda. Per calor que hi faci sentireu fresca, les narius s'embafaran d'humitat i els ulls es tenyiran dels mil colors del bosc; fins que desemboqueu en una carretera. Gireu a la dreta i anireu fins la Cooperativa la Fageda, una molt coneguda marca de productes làctics que, treballant en perfecta harmonia amb l'entorn, és a més un poderós projecte d'economia social que dona feina a treballadors discapacitats de la comarca. Continueu la carretereta fins un preciós mas convertit en turisme rural. Aquí heu de fer mitja volta.
Ara es tracta de continuar per aquesta pista asfaltada que continua creuant la fageda, deixant a esquerar el trencall d'on veníeu abans i portant a dreta el volcà del Puig de la Costa, fins desembocar a la carretera GI 524. Gireu a esquerra i, en suau baixada, aviat sereu a les envistes de l'aparcament on heu deixat el vehicle. Hi ha més rutes per aquesta bellíssima zona. Us en seguirem explicant aviat.
Dificultat: Baixa Distància. 19.00 kms Temps: 1h 25’ (2h 15' amb aturades) Desnivell: 225 mts @: http://ca.turismegarrotxa.com

Dins la Fageda

14/6/17

La riera de Rubí i uns contraforts de Collserola

La riera de Rubí tanca per l'Oest una de les zones més densament poblades de Catalunya, però gens exempta d'atractius per descobrir. Pedalem per la ciutat i cap Mira-sol i Valldoreix, als peus de la part més metropolitana de la serra de Collserola. Els seus quasi 170 mil habitants us esperen.
Porta principal del castell de Rubí
Les violentes riuades de setembre de 1962 van canviar la història de Rubí. A més de nombroses vides humanes i habitatges precàriament construïts a la riera, l'aigua va acabar gairebé amb l'agricultura. Però d'aquell desastre, ben present a la memòria ciutadana i recordat en un monument a tocar del pont que va cap el castell, en va néixer un nou Rubí. La ciutat d'acollida, dinàmica, popular i moderna que s'escampa des de la riera fins els nuclis de Mira-Sol i Valldoreix, a Sant Cugat. Us proposem pedalar per aquest territori proper i tan poc conegut.
La carretera BP 1503 és l'entrada al centre de Rubí. L'accés des de la B-30 és ben fàcil, però també hi podeu anar en tren (FF GG S1 i S5) i començar la ruta pel punt on passareu per davant de l'estació.
El llegat modernista d'industrials i 'americanos', el castell, el celler cooperatiu, la riera i el monument en record als morts de les riuades, l'Ateneu i l'ajuntament; però també el populós barri de les Torres o les casetes de la plaça Pearson, són alguns dels llocs de Rubí que coneixereu durant l'excursió. Però també veureu l'Arxiu Nacional de Catalunya, la preciosa parròquia de Sant Cebrià o la biblioteca Marta Pessarrodona, a Valldoreix i Mira-Sol.
Monument als desapareguts per les riuades de 1962
SORTIDA.- Rotonda entrada a Rubí. RECTE.- Carretera de Sant Cugat (dreta per carrer Lluís Ribas: escoles Ribas, joia del modernisme de la ciutat). Torneu al carrer per on veníeu i seguiu RECTE- (Canvia de no) Miguel de Cervantes. ESQUERRA.- Pintor Coello (Celler cooperatiu). Tornar a Cervantes. DRETA.- Avda de Barcelona / F. Macià /R. de Casanova / Prat de la Riba. Sou al centre de Rubí. (Ateneu). ESQUERA.- Cadmo. RECTE.- del Pont (riera de Rubí. Monument als morts per les riuades). RECTE.- castell de Rubí. ESQUERRA.- del Castell. Entre dins el recinte i feu-hi la volta. Sortiu per on heu entrat. ESQUERRA.- de la Parellada. ESQUERRA.- de la Riera. DRETA.- del Pont. DRETA.- Pau Claris /Dr. Robert. Passeu per l'Ajuntament. ESQUERRA.- Pça Dr. Guardiet i església de Sant Pere. RECTE.- Dr. Màxim Fornés. RECTE.- Dr. Turró / Colom. ESQUERRA.- Josep Serra. CREUAR.- Joan Miró / Pça Dr. Pearson (casetes modernistes). estació dels FF GG. RECTE.- Passeig del Ferrocarril. DRETA-. Can Cabanyes. ESQUERRA.- Les Torres. entreu a Sant Cugat. ESQUERRA.- Per rotonda. Josep Trueta. RECTE.- Per rotonda (Hospital General de Catalunya). RECTE-. Per rotonda. DRETA.- Per rotonda. Josep Vallès. RECTE.- Per rotonda. Del Roser. RECTE. Per rotonda. ESQUERRA.- Camí St. Cugat a Papiol. DRETA.- Tarragona. ESQUERRA.- Crta. Mira-sol. DRETA.- Saragossa. RECTE.- Passeig de Rubí. CREUAR.- BV 1462. RECTE.- església (parròquia de St. Cebrià) Recular. DRETA.- BV 1462. Llarg descens per la carretera. ESQUERA.- Ramon Muntaner (Arxiu Nacional de Catalunya).. RECTE.- Rbla. del Jardí. DRETA.- Avda. Bilbao. DRETA.- Per rotonda Pça Espanya. RECTE.- Passeig José Ibáñez Olucha. RECTE. Plaça Joan Borràs. RECTE.- Pas sota vies. ESQUERRA.- Pça. Ausiàs March i biblioteca Marta Pessarrodona. RECTE.- Vallseca. DRETA.- Per rotonda. Josep Irla. ESQUERRA.- Per rotonda. Prat de la Riba. ESQUERRA.- Per rotonda.- Països Catalans. ESQUERRA.- Crta. de Rubí. RECTE.- A les tres rotondes successives ARRIBADA.- Rotonda entrada a Rubí.
Dificultat: Fàcil Distància. 16.50 kms Temps: 1h 20’ (2h amb aturades) Desnivell: 135 mts @: www.rubiidentitat.cat
Parròquia de St. Cebrià, a Valldoreix


31/5/17

Les passes d'en Pla

Si un indret destaca a les moltes pàgines que va escriure Josep Pla és el seu empordanet, el país petit encaixonat entre el massís de Begur i les seves cales, la plana al·luvial del Ter, el Montgrí i la badia de Palamós. Pedalem seguint les passes de l'escriptor.
Pedalant amb Regencós al fons
Palafrugell era la vila de Pla, i serà el centre de l'excursió. Recorrerem espais naturals, però també el poble i les seus nombrosos centres culturals.
La sortida i arribada és a la rotonda de la C-31 d'entrada a Palafrugell, davant del popular bar Ca la Filomena. Hi ha lloc per aparcar a l'avinguda de Palafrugell. Comenceu a pedalar pel lateral de la C-31 direcció Nord. Quan la calçada entra a la carretera seguiu cap a la zona industrial, però deixeu el trencall que, a dreta, us hi porta i continueu rectes en paral·lel a la carretera fins trobar un pont que la creua. Feu-ho i continueu a la dreta. Deixeu una nova entrada a la C.31 (ara en sentit contrari) i seguiu pel camí de terra d'enfront. Continueu pel camí fins que desemboca al voral de la carretera. Ara heu de seguir pedalant pel voral fins la rotonda següent. El pas és estret, però suficient. Un cop a la rotonda continueu avançant recte sempre pel voral. Passeu un centre de jardineria i gireu a esquerra pel primer camí.
Aquest camí va pel costat de la riera Grossa, ja al lloc 'planià' de Llofriu. Deixeu un camí a esquerra i un a dreta. Agafeu el segon que surt a dreta (ben clar) i que s'endinsa cap al bosc. Creuareu la riera Grossa i desembocareu en un altre camí, que agafareu a dreta i que us portarà al nucli de Llofriu. Pedalareu pel marge esquerra de la riera a tocar d'alguns masos magnífics fins que, en una pujada, us enfileu fins el nucli del poblet. A mitja pujada gireu a dreta pel carrer Segadors, que descriu un ample revolt i desemboca al carrer Ramal, que és la carretera d'accés a Llofriu. Gireu a dreta, passareu pel restaurant ca la Montse, i seguiu fins desembocar a la C-66, que agafareu a esquerra durant uns centenars de metres.
Abans d'arribar a un altre dels nuclis de Llofriu veureu un trencall asfaltat a dreta que surt de biaix. Hi ha un rètol groc que anuncia Tallers Llofriu. Tireu per aquí fins desembocar a la GI 652. Agafeu-la a la dreta i deixeu-la en un trencall que diu Regencós i Begur. Immediatament trobareu un camí de terra a dreta amb un rètol cap al centre caní de Pals. Agafeu-lo. Passeu el centre caní, travesseu una petita riera, deixeu un trencall a esquerra i, a la fi, el camí desemboca en un de perpendicular. Gireu a esquerra. Anireu un tram a tocar de la riera petita i, després d'un nucli rural, sortireu a la C 31. A la dreta sereu a Regencós. Seguiu rectes a la rotonda. La carretera es diu ara GI 653, i deixeu-la al primer trencall a la dreta. És una pista cimentada amb un rètol que indica l'hotel can Casi.
Després de l'hotel la pista, ja de terra, es bifurca. agafeu la de la dreta. Anireu paral·lels a la riera Saltssegues. Després de creuar-la el camí girarà a esquerra i tirarà avall entre camps i masos fins arribar a una clara cruïlla de quatre camins. Heu d'anar cap a l'esquerra pel camí del Pedregar (sic), que al final desemboca a una carretereta ben asfaltada i senyalitzada. Seguiu recte avall fins una rotondeta i gireu a dreta (direcció prohibida, ull). és el carrer de Salt ses Eugues, al llogarret d'Esclanyà, un altre dels indrets que Josep Pla solia recórrer i parlar-ne. A ma esquerra, fent cantonada amb una casa, veureu sortir un pas empedrat que aviat creua un torrent. Aneu cap aquí. Passeu el pontet i pedaleu cap a la dreta en pujada pel carrer de la font Gran. Aviat sereu al església de Sant Esteve, que voltareu en una immillorable panoràmica del nucli romànic d'Esclanyà. El camí fa un gir, creua la riera i s'enfila a la carretera GIP 6531, que agafareu a la dreta cap al nucli de Palafrugell.
L'esglesia de Sant Esteve, a Esclanyà
En una gran rotonda, amb la plaça de Miquel Martí i Pol a dreta. Agafareu el segon carrer (Av. Pompeu Fabra) fins la següent rotonda, on trencareu a dreta pel carrer de Josep Bonay i Vidal Mestre. La segona a esquerra (c/Esclanyà) i a dreta pel carrer del Pi Verd. En arribar a una plaça amb una grans plàtans, gireu a esquerra pel carrer de la Lluna fins el carrer Miquel Vinke i Meyer que, a l'esquerra, us portarà a la fundació Cuixart i al museu de can Mario, on hi ha una de les seus de la Fundació Vila Casas, a més del Museu del suro. Per l'esquerra (c/Garriga) fins el de Sant Sebastià (a dreta). A la cantonada amb la plaça Nova, que travessareu rectes) hi ha el Fraternal, l'antic casino on en Josep Pla tenia la seva tertúlia habitual i un dels llocs més citats a El Quaderns Gris. Rectes pel carrer Cavallers, i per la seva continuació, c/Quatre Cases, que desemboca al carrer Caritat. Dreta fins el carrer Nou que, a esquerra, us portarà fins la Fundació Josep Pla.
Abans que el carrer desemboqui en una gran avinguda gireu a esquerra pel carrer del Vilar, i a dreta per Lluís Companys fins una rotonda. A l'esquerra per l'avinguda de la Generalitat i sempre rectes per la via principal arribareu a Ca la Filomena i al vostre vehicle.
Dificultat: Mitjana Distància. 19.00 kms Temps: 1h 29’ (2h 14' amb aturades) Desnivell: 175 mts @: http://visitpalafrugell.cat/
Davant la Fundació Josep Pla, a Palafrugell



19/5/17

Demà els morts podem ser tu o jo

L'atropellament al campió del món de moto GP, Nicky Hayden; el del guanyador de Giro i "Volta", Michele Scarponi o el del guanyador del Tour Chris Froome, aquest per sort amb conseqüències lleus; ha fet despertar de la seva letargia moltes administracions i instàncies internacionals. Molts governs i institucions han despertat i estan buscant solucions a l'increment de ciclistes atropellats i morts a la carretera per automobilistes, alguns en estat d'embriaguesa. Han calgut morts famosos perquè les administracions d'arreu d'Europa es posin a la feina; com si els morts anònims que hi ha hagut fins ara no fossin ningú, no comptessin.
I també hi ha els morts a Oliva, Riudoms, Vilanova de la Barca, Valls; tan anònims com tu o com jo, que podem ser els morts demà. Qui fa res per evitar que siguem els següents? Ni el poder judicial, ni el legislatiu, ni l'executiu. Ni el Ministerio del Interior, ni el de Justícia, ni la Generalitat de Catalunya; ni tant sols la Diputació de Barcelona, que fa carreteres molt transitades per ciclistes sense un voral homologable, com vàrem denunciar fa un temps arran de la reforma de la BV 5108.
Això si, totes les administracions públiques escolten els consells del RACC per a afavorir els automobilistes i segueixen al dictat les seves instruccions. Amb una mínima part dels diners que les administracions regalen, en forma de subvencions, a la corrupta i insostenible indústria de l'automòbil, podria regalar una bicicleta a cada ciutadà i crea un lloc de treball sostenible per cada aturat. Però el loby del cotxe és molt potent i tots els governants li tenen por.
I és clar, que hi farem si, com a dany colateral, moren uns quants ciclistes cada any. Ja ho va dir fa un temps, en una reunió de la Taula de la Bicicleta o alguna cosa per l'estil, un representant del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat: "ja se sap que el ciclisme és un esport de risc". I cap dels seus superiors ni tant sols no el va renyar per l'animalada. Deu ser que hi estan acostumats.
Avui tu i jo ens n'hem sortit un cop més. Hem estat feliços de pedalar sentint l'aire fresc a la cara i la força a les cames que ens ajuda a vèncer les dificultats de la natura. Però demà potser no tindrem aquesta sort i, la felicitat es tronarà tragèdia.
Des d'aquí assenyalo els responsables. Vagi per endavant per quan ja no ho pugui fer.

FOTO: ACN