COP15, passejades ciclistes pel clima, diumenge 8 a Barcelona

COP15 és la Conferència de l’ O.N.U. sobre Canvi Climàtic que tindrà lloc a Copenhague les dies 7 a 18 de desembre. L’objectiu de la Conferència és arribar a un acord global i ambiciós sobre el clima del planeta.
L’Ambaixada de Dinamarca a Espanya, en col.laboració amb l'ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i les empreses i entitats col.laboradores, convida a participar en una passejada ciclista pel clima el dia 8 de novembre a Barcelona, i a que envii el seu missatge de suport a la COP15 i per la sostenibilitat.
El passeig ciclista a Barcelona sortirà del Parc de la Ciutadella i recorrera un circuit urbà d’uns 7 kms. Rodejant el barri gòtic, baixant per la Rambla i enfilant el Passeig de Colom fins el Poble Nou, i retornant al Parc de la Ciutadella. La duració aproximada de la pedalada serà d’una hora.
Un cop s’acaba el recorregut al Parc de la Ciutadella es farà entrega d’una bossa d’obsequi a les primeres
1.500 persones inscrites.
Tant al inici com al finalitzar el passegi hi haurà uns parlaments institucionals sobre la importància de la Conferència COP15 i les negociacions sobre el Canvi Climàtic. A la carpa de l’organització els participants a la pedalada i demés visitants podran enviar el seu missatge de suport a que la COP15 fructifiqui en un acord global i ambiciós, així com consultar informació sobre les iniciatives que es duen a terme per a minorar els efectes del canvi climàtic a Dinamarca, Catalunya i Barcelona.
L’hivernacle del Parc de la Ciutadella acollirà l’exposició itinerant “Dreams on Wheels” sobre l’us de la bicicleta a les ciutats, del 8 al 15 de novembre. L’entrada és gratuïta.
Els que tenguin gana a l’acabar la pedalada podran menjar-se un o més hot dogs al carret del francfurt solidari. El hot-dog o francfurt és un mos típic de Dinamarca, i els que la Fanny Posselt reparteix arreu del món són gratuïts, però s’agraïrà la vostra aportació a una causa benèfica.
Inscriu-te aquí a l apassejada ciclista pel clima:
http://www.cop15.es/catala/formulari.html

Missatge de l'ambaixador de Dinamarca sobre el canvi climàtic.
El canvi climàtic és una realitat que ens afecta a tots i les seves consequències seran cada cop més preocupants si no aturem el seu avenç. El govern de Dinamarca treballa durament per a s’arrivi a un acord global i ambiciós durant la propera Conferència de l’O.N.U. sobre Canvi Climàtic (COP15), que se celebrarà a Copenhague al desembre. Abans, del 2 al 6 de novembre, tindrà lloc a Barcelona la darrera Reunió Preparatòria de la Conferència, que esperem suposi un pas endavant decisiu en les negociacions del nou acord pel clima.
Des de l’Ambaixada de Dinamarca a Espanya volem contribuir a canviar les coses. Per això hem pres la iniciativa d’organitzar les Pedalades pel Clima a Madrid i Barcelona i la campanya “envia el teu missatge a Copenhague” que recollirà el suport de la societat espanyol a la Conferència de Copenhague. No podem esperar més, necessitem un compromís pel clima ja! La bicicleta, com a mitjà net i saludable, és el símbol ideal d’aquesta iniciativa: no hi ha millor manera de manifestar el teu suport a un acord global a Copenhague que “donar-li als pedals” .
Vine i pedaleja amb nosaltres pel clima, el teu esforç compta

Nous episodis de Carreteres secundàries

A partir de primers de l’any vinent la Xarxa de Televisions Locals emetrà nous episodis del programa Carreteres Secundàries, que produeix La Quimera, dirigeix Josep Serra i presenta Rafael Vallbona. Seran dues noves temporades, 26 programes en total, a través dels quals es mostraran noves rutes, territoris i personatges del país tot rodant en bicicleta.
Els primers programes de les dues pròximes temporades, que es començaran a enregistrar a mitjans novembre, seran rutes per Badalona, el Delta del Llobregat i el Pla de l’Estany. Està previst que als tretze darrers capítols les rutes es realitzin amb la participació de cicloturistes de cada territori que es visiti.
A Carreteres secundàries no és tant important el final de la ruta, sino què passa pel camí i quina gent s’hi troba. Tot comença en desviar-se del camí principal, la marxa s’alenteix i els ulls i la ment s’obren a les coses noves que es descobreixen. Al marge del corrent principal hi ha històries, llocs i persones fascinants que enriqueixen la idea que puguem tenir del país. I si a més el viatge es fa poc a poc, sense el soroll que no permet escoltar ni ser escoltat, aleshores tot pren una altra dimensió.
Cada capítol correspon una ruta sencera que després espot consultar al web del programa. Compartint la idea de J.V.Foix ‘m’exalta el nou i m’enamora el vell’, Carreteres secundàries planteja un recorregut per connectar llocs i persones, tant d’ahir com de demà, per entendre millor el present. La mirada curiosa de Carreteres secundàries i el cop de pedal conformen la manera honesta, esforçada i divertida de fer participar l’espectador d’un viatge a Itaca singular.
Des de El Tourmalet us anirem informant del procés d’enregistrament dels nous capítols de la sèrie

De Calella al delta de la Tordera

La tardor benèvola que estem tenint allarga la nostàlgia de l’estiu. Per això, abans que el mal temps ens aparti del litoral, us proposem una passejada ciclista tranquil•la i familiar per acomiadar com es mereix aquest paisatge que associem a les vacances.

Catalunya te molts quilòmetres de litoral però tractat de manera desigual, fet que impossibilita que es puguin fer llargues tirades sense haver de baixar de la bici o haver de sortejar rials, construccions de tota mena o vies del tren. Hi ha municipis que el tenen urbanitzat i convertit en un passeig, n’hi ha d’altres que el mantenen en un encertat grau feréstec, podríem dir-ne, i encara n’hi ha que el tenen abandonat als efectes dels temporals. És per això que traçar un recorregut llarg i amb un paisatge atractiu, no és una tasca gaire fàcil.

El Delta de la Tordera, al límit de les comarques del Maresme i la Selva, és un paratge poc conegut i molt divers. Des de les platges fins l’illa que fa just en creuar el centre de la vila a la que dona nom, passant pels aiguamolls de can Raba o la roureda més pròxima al nivell del mar de tot el país, la diversitat d’aquest petit riu, el fan una destinació atractiva per fer una tranquil•la matinal de bici.

La millor manera d’acostar-se a l’inici de la ruta és anar-hi amb tren, amb la línia C-1 de Renfe Rodalies. Baixeu a Calella. Pedaleu en direcció a Barcelona pal carrer Anselm Clavé, paral•lel a les vies del tren, seguiu pel Passeig de les Roques fins on comença el passeig marítim ja a l’altra banda de les vies, a tocar de la platja. Hi ha un pas soterrat per accedir-hi. Sou a la plaça de Ròmul Bosch i Alsina. Poseu el comptador a zero i inicieu la ruta. El carril bici és ample i està molt ben cimentat i senyalitzat, tot i això vigileu perquè molta gent hi camina. Després de travessar la riera de Capaspr deixeu el carril i us endinseu en el magnífic passeig de Manuel Puigvert, un dels llocs més bells de Calella. Deixeu l’estació del tren a l’esquerra, volteu el petit i endreçat cementiri, creueu la riera dels Frares i ja sou a Pineda de Mar.

Aquí la circulació en bici pel litoral és desigual. El primer tram circuleu per la platja, però després d’un circuit de karts més val que passeu les vies pel pas soterrani i seguiu pedalant pel passeig marítim fins una rotonda. Poc després hi ha un ample pas soterrani i podeu tornar a la banda de la platja. Aquí comença un carril bici per la platja, seguiu-lo fins endinsar-vos al terme de Santa Susanna, on hem d’estar atents. El paisatge urbà o d’hotels que hem tingut fins ara a la banda interior canvia radicalment en favor dels conreus d’horta i fins i tot de la petita ermita del Crist de Balasch que veiem entre albergínies i enciams. El camí, però, ha deixat d’estar asfaltat i pot tenir un cert transit de vehicles. Quan arribem als primers hotels a tocar de la platja la ruta es complica. Tot i que hem de buscar sempre el pas més proper al mar, això no és possible a voltes, o sigui que hem d’anar saltant cap a l’avinguda dels Pins, a tocar de la via del tren, fins el límit amb Malgrat de Mar.

Sabreu que sou a Malgrat perquè comença un carril bici per la platja que, al final, us aboca al carrer de la Pomereda. Deixeu el poble a la vostra esquena i us endinseu per un tram lleig ple de fàbriques a tocar de la platja, però aviat arribeu a la zona de càmpings i, al final del camí, si voleu anar a la desembocadura de la Tordera, no us queda més remei que empènyer la bici per la sorra,p e`ro val la pena endinsar-s’hi.

Per tornar reculeu fins la carretera de Mas Bages, que surt a la dreta just on comencen les fàbriques i creua la magnífica horta que fa la llera del riu. A la primera cruïlla trenqueu a la dreta opcionalment pel camí del Pla si voleu anar fins al bell mig del riu de la Tordera, que no sempre baixa. Si trenqueu a l’esquerra aneu cap al centre de Malgrat. Arribeu a una rotonda, trenqueu a l’esquerra i busqueu els carrers que us portin cap a mar i l’estació de la RENFE. Tots els trens que hi passen van a Barcelona,. Consulteu horaris.

Dificultat. Baixa. Distància. 15.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell. inapreciable. @: ccmaresme.cat

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Dos ceretans líders de la copa d’Espanya de ciclocros

Els corredors de Cerdanya José Antonio Hermida i Miki Bort són els líders destacats de la copa d’Espanya de ciclocros després de les dues primeres curses celebrades a Valladolid i Zamora. Ambdós es van imposar implacablement a les dues competicions, Hermida a elit i Bort a màster 40.

Mentre que el domini del corredor de Merida BTT ja s’esperava, l’eclosió de MIki Bort (Esports Iris - C.C,. Tupedala) va ser una sorpresa en l’ambient del ciclocros espanyol. Tot i que ben probablement no li va fer gota de gràcia haver de lluïr la bandera espanyola al maillot de líder, el de Puigcerdà concentrarà tots els seus esforços enguany en córrer la competició espanyola, abandonant la Copa Catalana que l’any passat va dominar abastament.

La pròxima cursa es corre a Euskadi el dia 8 de novembre.

Tour 2010 El centenari dels Pirineus

El Tour de França 2010 presentat ahir a París, retrà un merescut homenatge a la primera etapa de muntanya de la seva història: la Loucho - Baiona, de 326 quilòmetres, que l’any 1910 va suposar una agosarada revolució en la història del ciclisme.
Entre el 3 i el 25 de juliol el Tour recorrerà els 3596 quilòmetres que ahir es van fer públics. L’edició 2010 de la Grande Boucle començarà a Rotterdam, només tindrà una contrarellotge i pujarà 23 ports, 4 etapes als Pirineus i només 2 als Alps. Les tapes pirinenques seran: 18 de juliol Revel – Ax 3 Domaines, 19 de juliol Pamiers – Bagneres de LOuchon, 20 de juliol Bagneres de Louchon – Pau i 22 de juliol Pau – Col du Tourmalet.Aquesta etapa, tres dies abans d’acabar la cursa i l’endemà de que s’hagi pujat un altre cop el Torumalet en la quasi repetició de l’etapa mítica de 1910 (Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor, Aubisque), pot dictar sentència en un any especialment muntanyenc que augmenta les possibilitats d’Alberto Contador (si te equip, si ei deixen córrer, si la investigació de la justícia francesa a l’Astana per presumpte dopatge al Tour 09 no prospera...)

L’etapa mítica a l’abast dels cicloturistes
Els cicloturistes i cicloesportietes poden recórrer la primera etapa de muntanya que es va fer al Tour l’any vinent farà un segle, i en versió autèntica i original, fins a Baiona, no fins a Pau com els professionals faran.
El dia 5 de juny es corre la Luchon - Baione, clàssica randonée cicloturista no competitiva i sense cap mena de classificació, que recorre els mateixos camins que els ciclistes de llegenda van fer l’any 1910. Esperem que en l’edició del centenari El Tourmalet sigui de nou allà com l’any 2008 per reviure la memòria dels pioners del ciclisme, d’uns herois que van fer gran l’esport que ens estimem. 5.257 metres de desnivell positiu i 327 quilòmetres ens esperen. Algú vol venir?

Una epopeia del seu temps
L’any 1910 Henry Desgrange estava satisfet a mitges de com havia funcionat el Tour. El periòdic l’Auto, havia augmentat les vendes fins 200.000 exemplars diaris durant els dies que durava la prova i el nombre de participants havia augmentat fins els 150, dels quals 55 l’havien acabada. Però el guanyador, el luxemburguès Nicolas Franz, havia dominat de manera abassegadora tota la competició guanyant en sis etapes i traient emoció a la cursa. Desgrange buscava una fórmula innovadora per rellançar el Tour i va ser el seu col•laborador Alphonse Steines qui la hi va donar.
Algú li havia parlat de la regió de la Bigorre, als Pirineus. Era un lloc on la gent adinerada anava a prendre les aigües, però també era un indret que tenia unes impressionants rutes de muntanya d’una bellesa salvatge. La gent del lloc anomenava a la zona El cercle de la mort, perquè més d’una vegada s’havia dit que, a més de vaques i cavalls, els ossos ferotges també havien devorat algun granger. Hom parlava d’esquelets humans descoberts al mig de la muntanya. Aquests cols tant perillosos, però tant meravellosos a la vegada, eren L’Aubisque, el Tourmalet, l’Aspin i el Peyresourde.
Aquella primavera de 1910 Steines va visitar el lloc seguint instruccions de Desgrange. No cal dir que tots dos estaven convençuts d’avantmà que calia que el Tour travessés els Pirineus per donar una nova emoció i diversitat a la cursa. Després de prometre a les autoritats i ciutadans de la zona que l’organització del Tour ajudaria a construir una carretera digne de rebre tal nom, Steines va llogar un cotxe i un xofer a la població d’Eux Bonnes, al peu de l’Aubisque i per allà es va dirigir cap el Tourmalet. A quatre quilòmetres del cim una tempesta de neu va impedir que el cotxe seguís avançant. Però Steines va fer retornar el xofer al poble i ell va seguir a peu guiant-se només amb els pals que delimitaven el camí en cas de nevada. Diuen que va passar el cim amb enfonsat de neu fins la cintura. Quan a les tres de la matinada va arribar a Barèges tothom el donava per mort. Després d’escalfar-se i de recuperar-se, va posar un telegrama e Desgrange que deia: “He passat el Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable. Firmat: Steines”. Al més d’abril es va presentar el recorregut de la vuitena edició del Tour de França que incloïa la travessa dels principals colls dels Pirineus. La vuitena edició de la cursa només va comptar amb 110 participants a la sortida.
La primera etapa de muntanya del Tour va començar a Bagneres de Luchon i va acabar a Baione després d’escalar el Peyresourde, l’Aspin, , el Tourmalet, el Soulor, l’Aubisque, el petit Osquich i unes quantes cotes més sense importància, total, 327 quilòmetres. Octave Lapize, que va ser el guanyador de l’etapa amb un quart d’hora d’avantatge sobre Lafourcade i que posteriorment també va ser el guanyador de la cursa, va franquejar el Tourmalet en segon lloc. En passar es va encarar als organitzadors i els va escridassar tractant-los d’assassins. L’etapa havia començat a dos quarts de quatre de la matinada i molts participants la van acabar ben entrada la nit i dalt dels cotxes. Lapize va trigar 14 hores en fer-la. El darrer classificat, Georges Cauvry, va trigar-ne 22 i va arribar a Baiona de matinada. L’organització, però, no en va desqualificar a cap.
El relat periodístic de les heroïcitats dels ciclistes de principis de segle XX pels camins dels Pirineus va atraure amb força el públic. El diari l’Auto, patrocinador de la cursa i que relatava dia a dia l’avenir de la competició, passava a vendre 300.000 exemplars cada dia. Ara bé, curiosament, i malgrat la duresa d’aquella primera vegada que es va travessar la serralada, la victòria de Lapize no es va decidir als Pirineus, sinó a les etapes planes que anaven cap a Brest i Caen.

(El relat històric està extret del llibre ‘De Donòstia a Portbou’, de Rafael Vallbona i Llorenç Pros, ed. Proa)

Dins el Cycletourism congress, descobrir l'Empordà pedalant

El cicloturisme és una activitat lúdica, que promou l’activitat física i la descoberta de nous paratges. és una forma de turisme que no contamina, ni ambientalment, ni acústicament i promou el respecte al paisatge. És per això que els gairebé 300 participants al Cycletourismcongress Costa Brava que es va fer a primers d’octubre a la Vall d’Aro (Baix Empordà), al manifest final van reclamar a lesa administracions que vetllin perquè l’exercici dels drets dels ciclistes es desenvolupin amb llibertat i seguretat i amb coordinació amb les xarxes i polítiques cicloturistes europees.
Però, amés, el cicloturisme desestacionalitza l’oferta turística i l’està fent créixer malgrat la crisi, tal i com van demostrar les experiències presentades a l’encontre per ponents catalans, bascos, francesos, alemanys, danesos i britànics.
Entenen que tant cicloturista és un viatger amb alforges, com algú que vol assolir un repte esportiu personal, ja sigui per carretera o muntanya, com aquell que recorre el món durant llargs períodes de temps amb la seva bicicleta, Catalunya és un país amb una enorme potencial per a la pràctica del cicloturisme del tipus que sigui: turisme, esport, filosofia, activitat física o repte personal. És per això que el congres també va reclamar un esforç per especialitzar els allotjaments i integrar-los en l’activitat.
Paral•lelament a les sessions teòriques, cada tarda els participants van conèixer alguns racons de la Costa Brava des de les seves bicicletes. Per gaudir de la bellesa del país, el Baix Empordà disposa d’una xarxa de 255 quilòmetres de rutes pensades per a cicloturistes que cada any capten l’atenció de més visitants, sobretot estrangers, però també de catalans. Aquesta xarxa es complementa amb les vies verdes del carrilet de Sant Feliu a Girona i de Palamós a Palafrugell i aviat es pot veure beneficiada de la política de carreteres compartides entre ciclistes i vehicles a motor els caps de setmana, a l’estil que es ve fent de fa anys a Bisdcaia. Així, visitar la Costa Brava en bici serà un nou atractiu turístic, de lleure i cultural que també beneficiarà econòmicament el territori.

Probablement Josep Pla mai no hauria pedalat per la carretera que uneix Sant Feliu de Guíxols amb Tossa (GI 682), a tocar de l’ermita de Sant Elm on Ferran Agulló va imaginar aquella costa tan brava. Si ho hagués fet hauria tingut una visió més potent encara del país, amb els roquissars escarpats fins a trenc d’ona, les pinedes arran de mar, les raconades esqueixades a la muntanya que formen les cales del Senyor Ramon o Salionç i, ja en arribar, la impressionant vista de la vila vella de Tossa. Aquesta carretera és una de les que, si ho acorda el Govern serà compartida, amb prioritat per als ciclistes, els caps de setmana. Els participants al congrés van sortir de Santa Cristina d’Aro i, per la via verda del carrilet, van arribar a Sant Feliu (11 kms). Van deturar-se uns minuts a contemplar la bellesa del monestir de la Porta Ferrada i d’allà van pedalar pujant i baixant les costes que recorren la costa (21 kms), fins arribar a Tossa de Mar (33 kms).
A l’endemà la ruta els va portar de Santa Cristina a Sant Feliu per la mateixa via verda (11 kms), i des d’allà per l’antiga carretera de Palamós i l’avinguda de s’Agaró, per evitar transit, fins a Platja d’Aró (15 kms). Per l’avinguda d’Andorra van pedalar fins Sant Antoni de Calonge i van resseguir tota la badia fins el port de Palamós (18 kms). Van creuar la Fosca i, just a l’accés a aquesta platja des de la C-31, van agafar la nova vida verda de l’antic tren de via estreta que els va portar per Mont-ras fins Palafrugell, on l’any vinent es farà el congrés (26 kms)., Des d’allà, pel camí de Calella, van arribar al Port Bo (30 kms) just a temps per veure la posta de sol. El país és més bell des d’una bici.
Santa Cristina d’Aro-Tossa de Mar. Dificultat. Mitjana. Distància. 33.00 kms Temps: 3h 30’ Desnivell. 300 metres. Cartografia: www.viamichelin.es
Santa Cristina d’Aro-Calella de Palafrugell. Dificultat. Baixa. Distància. 30.00 kms Temps: 3h Desnivell.160 metres. @: http://www.baixemporda-costabrava.org

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

La sostenibilitat insostenible

No és una llegenda urbana, malauradament és veritat: el Bicing, la gran aposta de Barcelona per un transport públic sostenible, és absolutament insostenible. Hi ha un estudi d’una consultoria medioambiental que no s’ha fet públic, que delata que la quantitat d’emissions de CO2 que els usuaris de la bicicleta pública estalvien a l’atmosfera de la ciutat és superada amb escreix per la quantitat d’emissions de CO2 que provoquen les furgonetes del sevir amb les seves anades i vingudes constants per tota la ciutat traslladant bicis d’una estació a l’altra o reparant-les.
No és una denúncia contra la política de l’ajuntament de Barcelona, d’això ja se n’encarrega amb constància de flagell la redacció de la Vanguardia, diari que odia editorialment les bicicletes i els qui les conduïm. Es tracta de donar un toc d’alerta per millorar la gestió del servei i fer-la més eficient ambientalment, perquè per això es va crear. No n’hi ha prou amb presumir de l’èxit del Bicing i de com s’hi emmirallen moltes altres ciutats, cal que el mitjà respongui a les necessitats polítiques pel qual es va crear.
Esperem comprovar com funciona ambientalment a Girona o Sevilla, que ja el tenen en funcionament, i altres ciutats que el tindran aviat com Madrid o Badajoz.