2/8/16

Serra Cavallera, espectacle en verd

Entre les valls del Freser i del Ter, al nord del Ripollès, hi ha les Serres Cavallera i la Conivella, que en serien una si no les separés la portella d'Ogassa. El Puig Estela (2013 m) i el popular Taga (2039 m) en són els cims, des dels quals hi ha una immensa vista de les dues valls i del Pirineu. Voltar les serres és una ruta dura físicament, però sense dificultat tècnica. Si us entreneu és una gran ruta d'estiu. Els paisatges espectaculars del Prepirineu ripollenc, carregats de verdor, us esperen.

A la Collada verda, amb el Puig Estela al fons
Aquesta ruta s'ha de fer amb una bicicleta de muntanya, tot i que una part important del traçat és per camins rurals cimentats. La resta del recorregut transcorre per pistes i camins prou amples. Només us podeu trobar què hagueu de baixar de la bici en algun tram de l'ascensió a la collada Verda per falta de tracció donat el pendent de la costa. Ja ho te això del BTT.
Comenceu el recorregut a l'aparcament que hi ha entrant a Ribes de Freser creuant el riu És on hi ha l'oficina de turisme. Agafeu el passeig d'Àngel Guimerà, que va paral·lel al Freser, fins el pont que comunica amb la plaça (de vianants). Agafeu a dreta pel carrer de les Eres i seguiu les indicacions cap a Pardines per la GI 6252. La carretera puja suaument durant 6 kms fins aquest bell poble.
Creueu pel carrer Major i gireu a dreta pel carrer Camprodon seguint el rètol que indica per anar a aquesta vila. Poc després el deixeu davallant per la dreta i agafeu el que puja. Hi ha un rètol verd que indica Vall de Camprodon. El camí planeja fins que, en passar una casa, s'acaba el ciment i entreu a la pista de terra. Molt poc després surt un camí a esquerra en pronunciada pujada. Amunt, és l'inici de l'ascensió a la Collada Verda.
El primer tram, entre arbres, és francament dur. No us espanteu si heu d'empènyer. Però quan la ruta surt a la clariana, l'aire corre i el camí s'eixampla i s'ajeu. Es baixa al fons d'algun torrent, però les remuntades no són tant abruptes. El pitjor ha passat. Quan sortiu clarament a la carena de la Serra veieu ja a dreta el Puig Estela. Arribeu al cim de la Collada (hi ha una tanca) gairebé planejant. Han estat 5.9 kms de pujada. La vista és espectacular. És com si pedaléssiu per una immensa prada exuberantment verda. Ara toca baixar fins Abella. El descens és vertiginós, però la pista és molt ampla i sense dificultat. Ull viu en una única cruïlla just damunt del poble. Agafeu a dreta i baixareu ràpidament cap a Abella. Aquí busqueu la carretera que us baixarà cap al llogarret de La Roca i, creuant el Ter, cap a la GIV 5264. Aneu a dreta vers Llanars i Camprodon, paral·lels al Ter.

Sant Martí d'Ogassa
Camprodon és una vila que val la pena visitar. A més podeu fer-hi un mos, doncs sou gairebé a meitat de camí. A Camprodon, a més del cèlebre pont romànic, podeu visitar la casa museu d'Isaac Albèniz i passejar pels seus carrers farcits de xalets d'estiueig, de quan l'estiueig era un descansar, no aquest estrès d'avui en dia.
Sortiu de Camprodon per la carretera de Ripoll, la C-38 fins la Colònia Estevenell, poc després de passar la fàbrica de les exquisides galetes Birba. Al semàfor, dreta i amunt. Un rètol indica Cavallera-Ogassa; és el vostre camí. Des d'ara fins el final tota la ruta és cimentada, però això no vol dir que no s'enfili. Fins a Sant Martí de Surroca són 10.8 kms i 494 m de desnivell. Abans d'arribar-hi passareu per l'església i cementiri de Sant Miquel de Cavallers i arribareu al Pla de la Plata, te unes antenes, on girareu a dreta. I després d'un tram de puja i baixa fatigós, arribareu al lloc de Sant Martí Surroca en clar descens. Passeu pel mig de les cases, deixeu a dreta una església romànica i seguiu baixant fins desembocar a una cruïlla que, a esquerra, va cap Ogassa i Sant Joan de les Abadesses. Ja sou a la serra Conivella; petita, però costeruda.
Vosaltres heu de seguir rectes amunt, cap a Mas Mitjavila (5.5 kms) i l'església de Sant Martí d'Ogassa. El camí, sempre cimentat, puja de nou fins Mas Mitjavila. I després d'un curt descens torna a enfilar-se de nou, en algun tram amb duresa. En un coll heu de girar a dreta (indicat) i seguir pujant. Aviat sortireu del bosc i pujareu portant l'espectacular mantell verd del Taga a la vostra dreta. Fins que arribareu a un coll obert, el coll de Jou, al punt meridional de la serra Conivella. A partir d'aquí tot és baixada fins el poble de Bruguera. Un cop al poble, travesseu-lo i busqueu la carretera GIV 5263 que us portarà a Ribes. Un cop creuat el pas a nivell del cremallera ja veureu l'aparcament on heu deixat el cotxe.
Dificultat: Alta Distància. 59.60 kms Temps: 5h 40’ (8h 30' amb aturades) Desnivell: 1835 mts, 3 colls @: http://www.elripolles.com/

Deixant Pardines enrere



21/7/16

Pals, platges i arrossars

Una platja que ni s'acaba mai, un nucli medieval pulcre i una singular zona d'arrossars, fan de Pals un dels municipis més diversos de la Costa Brava. Us proposem una volta per descobrir la riquesa d'aquest paratge.

Entre la platja i les antigues antenes de ràdio Liberty
Ruta circular amb sortida i arribada a l'aparcament de la platja del Recó, al terme municipal de Begur, tot i que enganxada a la platja de Pals. Sortiu en direcció nord i al cap de pocs metres ja sou al terme de Pals. Al tercer pàrquing que s'obre a dreta entreu-hi fins el final i continueu pel corriol sorrenc que surt a esquerra, sempre en direcció nord. El camí potser presenta una certa dificultat de pedaleig durant alguns metres, però aviat es fa ample i ben compactat. Avanceu entre les dunes de la platja de Pals i els terrenys de les antenes de Radio Liberty, emissora americana que emetia propaganda anticomunista. Des del 2006 aquest espai natural és part del parc natural del Baix Ter. Quan el camí acaba continueu fins el final pel passeig marítim que el segueix, teniu una urbanització a l'esquerra i, al darrera, el camp de golf. Desemboqueu a un aparcament, seguiu fins el final i tombeu a esquerra per un ample passeig que us durà a passar per davant d'un càmping. A la següent rotonda tombeu a esquerra i gireu a dreta pel camí de terra que va a la deixalleria. Entreu als arrossars.
Deixeu dos trencalls a esquerra. El camí es torna asfaltat, llavors gireu pel següent que surt a la mateixa ma i que, cimentat, va fins les envistes d'un mas. El camí tomba a dreta i després a esquerra evitant entrar als masos. Més endavant surt una carretera a ma dreta; agafeu-la. Un rètol granat de la xarxa de cicloturisme del Baix Empordà ho indica. Seguiu aquesta carretera recta fins desembocar a la C-31.
Amb molta cura gireu a dreta. Just després de la neu de l'empresa Gepaval S.L. creueu la carretera i agafeu el camí de terra que surt enfront. Són 700 metres. Aquest camí us porta a Sant Julià de Boada creuant sèquies entre els arrossars de Pals. Recte pel camí fins que desemboca a una carretereta en un revolt. enfront veureu una nau. Agafeu aquesta carretereta a dreta passant per davant de la nau. Just després surt un trencall en lleu ujada a dreta que heu de seguir. Finalment la carretereta desemboca a una de més important que, a dreta, us deixa a Sant Julià. Seguiu fins la rotonda i gireu a esquerra per la GI 651. En arribar al un rètol de Ceràmiques Pantaleu, 750 metres després, la deixeu i gireu a esquerra per una via asfaltada que us porta a Pantaleu, un veïnat de masies de Palau-Sator on destaca la torre cilíndrica d'un antic molí de vent.

Pedalant pels arrossars
Deixeu l'accés a les masies a dreta (en pujada) i seguiu per la carretera que planeja a esquerra. Gireu a esquerra quan desemboca a la carretera que ve de les masies citades per l'altre costat i pedaleu fins arribar a una cruïlla on hi ha uns contenidors i un rètol de natura que us explica el que és la Serra Seca. Agafeu el camí pedregós que va a esquerra i que, després de pujar una mica, davalla definitivament vorejant la serra vers Sant Feliu de Boada. Passeu entre alguns grans masos fins que el camí desemboca al carrer Viladevall. Gireu a dreta entre murs de finques i cases fins sortir del poble i pedaleu fins Torrent, un altre petit poblet de l'Empordanet. Un cop al poble seguiu per la carretera deixant un ample trencall que us surt gairebé enfront. Just quan arribeu (a dreta) a la plaça major, gireu a esquerra pel carrer del Pla, que entre cases, masos i, finalment, camps, us deixarà a les envistes de Pals.
Aquest carrer desemboca en un altre que heu d'agafar a esquerra (un rètol de Pirinexus indica Sant Feliu de Boada i Torroella). En una bifurcació 400 metres més endavant el deixeu que marxi per l'esquerra i gireu a dreta, deixant immediatament un altre que surt enfront i pedalant cap a Pals entre camps. Ull viu però: en un revolt a dreta us surt un camí enfront en pujada forta que indica cap a Pals (rètols de la xarxa de cicloturisme). No l'agafeu, continueu el camí a dreta fins desembocar al carrer d'Enric Font. Dreta pel primer (Pere Coll) i ja sou a l'antiga carretera. Gireu a esquerra.
La vila medieval, presidida per la torre de les Hores, queda ara a esquerra. Aneu a visitar-la i torneu a l'antiga carretera. Pedaleu fins el final i desembocareu a una gran rotonda. Entreu-hi i en sortiu per la GI 6502 (Platja de Pals i Masos de Pals). Fins els Masos puja suaument. Després baixa també amb suavitat fins l'aparcament de la platja del Recó, on heu començat a pedalar per aquesta ruta farcida d'arrossars, platges dunars i masies medievals.
Dificultat: Fàcil Distància. 26.50 kms Temps: 1h 45’ (2h 10' amb aturades) Desnivell: 130 mts @: http://www.palsturisme.com/

Deixant enrere el poblet de Torrent


18/7/16

Els cims del Tour tornen al paper

Coincidint amb la disputa del Tour, l'editorial especialitzada en ciclisme de carretera Cultura Ciclista ha recuperat el llibre Cumbres de leyenda, dels periodistes Carlos Arribas (El País) i Sergio López-Egea (El Periódico), veterans seguidors de la Grande Boucle. El llibre havia estat editat el 2005 per RBA. La nova edició està actualitzada i completada.

La muntanya és el territori on es gesten els mites i les llegendes del Tour. Amb aquest celebrat llibre ens traslladem als Pirineus, als Alps, al Massís Central o algun que altre volcà extingit per reviure els grans episodis que ha deixat la ronda francesa al pas per aquests cims: Tourmalet, Aubisque, Alpe d'Huez, Ventoux, Sestrière, Puy de Dôme, Galibier, Izoard, Pra Loup ... Són les muntanyes que han coronat als herois de la història del ciclisme, i també on s'han produït ombrívoles derrotes que s'han guanyat un lloc al nostre cor.
En aquesta nova edició, els autors han actualitzat els capítols referents a algunes de les més famoses cims dels Pirineus i els Alps i a les gestes dels grans campions des de 1910, any de la primera pujada al Tourmalet. Entre les novetats cal destacar unes pàgines dedicades a narrar la ja mítica ascensió a l'Alpe d'Huez en la qual Nairo Quintana i Chris Froome es van jugar el Tour de 2015.

12/7/16

El cicloturisme tranquil a la biblioteca

El biblioblog Un mar de lletres, de la biblioiteca Armand Cardona i Torrandell, de la Xarxa de biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú, dedica una entrada al projecte de Cicloturisme tranquil que impulsa el blog Tourmalet. La biblioteca vilanovina és la primera de Catalunya especialitzada en llibres i documents sobre ciclisme. Podeu consultar la seva guia de llibres d'aquest gènere AQUÍ
El projecte de difusió del territori i de la pràctica popular del ciclisme ve néixer a les pàgines del suplement de turisme interior Indrets, de El Mundo de Catalunya. Postrriorment algunes d'aquestes rutes s'han publicat als llibres Cicloturisme tranquil per Catalunya, del qual aviat en sortirà la tercera edició, i Cicloturisme tranquil per Calella i el Maresme, publicat en català i anglès.
El pròxim any sortirà un nou volum de rutes de cicloturisme per Catalunya. Tots els llibres són editats per Cossetània.


La pàgina del blog Un mar de lletres

5/7/16

De la platja al marjal de Peníscola

Des del popular litoral fins el paratge natural humit del marjal, Peníscola te molts més atractius que el tradicional penyal on hi ha el castell del Papa Luna i una rastellera inacabable de bars. Una tranquil·la excursió en bici us portarà a indrets inèdits d'aquesta vila turística.

Pedalant per la passera del marjal, damunt la zona humida
Us proposem un relaxant passeig en bici a l'horabaixa per descobrir que, a Peníscola, no tot es turisme de platja en massa. Si heu fet la volta a la serra d'Irta que us proposàvem en l'article anterior, aquesta és una ruta idònia per complementar el cap de setmana al Baix Maestrat.
Aquesta volta en realitat en són dues. Una pel casc de Peníscola i el marjal (9.5 kms) i l'altra, de Peníscola fins Benicarló (14.2 anar i tornar). Però nosaltres us proposem que les feu les dues juntes. El desnivell és inapreciable i l'esforç físic mínim. La sortida i arribada és a l'oficina de turisme, a la rotonda que hi ha a l'avinguda del mar.
Anar a Benicarló no te cap misteri. Heu d'agafar el carril bici que circula per la vorera de l'avinguda del papa Luna i pedalar fins la vila veïna. A estones el carril mig desapareix, i sol estar envaït de caminants. Vigileu. Un cop a Benicarló el carril està pintat en verd, però també circula per la vorera. Aquí se separa de la línia de la costa i continua cap al centre del poble. Passareu una rotonda tot recte fins desembocar en una altra on acaba el carrer. Gireu a dreta ja sense carril bici i baixeu de nou a primera línia de mar tot girant a esquerra per l'avinguda del marquès de Benicarló, que us porta al port, final de la ruta. Teniu bars i restaurants. La tornada es fa pel mateix recorregut. Haureu fet 14 kms sense ni adonar-vos.
Des del mateix punt (oficina de turisme) us proposem ara un recorregut per l'interessant terme de Peníscola. Dirigiu-vos cap al nord, però deixant l'avinguda del papa Luna en una rotonda petita i, a la rotonda immediata, continuant a la dreta per l'avinguda de Pigmalió (a dreta portareu el gran hotel Prado II). Si us hi fixeu, entre l'hotel i el carrer hi ha uns sèquia, la del Rei, eix central del Marjal cap a on us dirigiu. Passat l'hotel començareu a veure la zona humida, i no gaire lluny un pont de fusta per creuar la sèquia que dona pas al paratge protegit. Agafeu-lo i pedaleu amb molta cura per les passeres de fusta.

Al port, amb el penyal on hi ha el castell del Papa Luna al fons
El Marjal són 105 hectàrees de terreny humit protegides per la Generalitat valenciana. Hi ha llacunes, pastius salins mediterranis, avifauna pròpia, matolls i prats d'herbes altes. També hi ha cultius, i tot envoltat d'edificis turístics. És un insòlit i poc conegut espai creuat per les sèquies del Rei, Sangonera i Templera, que li confereixen el caràcter de petit aiguamoll. Fins als anys 50 s'hi va conrear arròs. Avui, malgrat les constants amenaces, s'ha salvat.
La passera desemboca en un camí que discorre entre la sèquia i una escola i un càmping. Seguiu-lo fins al final, quan desemboca en un altre camí. Gireu a esquerra i pedaleu, ja entrant en alguna zona de conreu, fins la creu de terme de la vila. Sortiu a la carretera CV 140, que disposa d'un ampli carril bici. Agafeu-lo a esquerra. Seguiu rectes a la primera rotonda i, abans d'entrar a la segona, agafeu a esquerra pel camí de Cervera, que us ve de cara i en contradirecció; però te un llampant carril bici. En arribar al final gireu a dreta i, a la rotonda, a esquerra ara per la CV 141. Aquesta carretera desemboca a la immensa plaça de la Constitució, a tocar de la platja sud. Al centre de la plaça hi ha l'extrem de l'estany que nodreix les sèquies del marjal. Gireu a esquerra i pedaleu pel passeig d'Akra Leuka.
Recorreu tota la platja i entreu al port. Pedaleu fins el final i gireu a dreta per l'escullera. Des de l'extrem obtindreu una excel·lent perspectiva del penyal de la vila.
Reculeu fins l'entada al port. Just abans de sortir-ne per l abarrera, gireu a dreta creuant una mena de canal. Dirigiu-vos cap a la plaça de la llotja vella, un dels darrers racons mariners que resten a tocar de la muralla. Pedaleu endavant pel carrer Laureano Gil. Al final creueu rectes per seguir pel carrer Molí i gireu a dreta pel carrer Prado (vianants, vigileu). Sou al centre de la Peníscola turística. Sortiu a l'ullal de l'estany abans esmentat. Gireu a dreta i, uns metres després, el podeu creuar per una passera de fusta. Un cop a l'altra banda gireu a dreta. Aviat sortireu a l'avinguda Blasco Ibáñez. A dreta hi ha les dues rotondes i el gran hotel on heu començat abans a pedalar. A la dreta (avinguda del mar) hi ha l'oficina de turisme, punt de sortida i arribada de les dues rutes per Peníscola.
Ara ja podeu deixar la bici i anar a visitar el castell i els jardins del Papa Luna.
Dificultat: Fàcil Distància. 23.50 kms Temps: 2h (2h 30' amb aturades) Desnivell: inapreciable @: http://www.peniscola.es/

Creu d eterme i carril bici que porta al centre de la vila

21/6/16

Cales i penya-segats de la Serra d'Irta

Entre Peníscola i Torreblanca s'estén la Serra d'Irta, extrem meridional de la serralada litoral valenciana. És una serralada calcària amb nombrosos avencs i coves i una rica avifauna. El pic Campanilles, amb 573 metres, és la seva alçada màxima.

Tram final de l'ascensió a la Torre Badúm, al fons Peníscola
Però el més espectacular d'aquesta serralada són les cales i penya segats que forma en endinsar-se al mar. Us proposem una ruta entre la històrica Peníscola i Torreblanca per descobrir uns paratges d'una bellesa feréstega.
La sortida és davant de l'oficina de turisme de Peníscola, a la cèntrica Avinguda de la Mar. Per la rotonda agafeu l'Avinguda d'Espanya, el carrer que surt recte. La següent rotonda és la immensa Plaça de la Constitució. Volteu-la i sortiu pel carrer d'Irta (5èna sortida), que puja vers uns hotels. És una costa curta. Al cap de munt teniu un excel·lent mirador del penyal damunt del qual hi ha el cèlebre castell del Papa Luna.
El carrer baixa fins anar paral·lel al mar i pren forma de carretera, seguiu per ell. Més endavant abandona la primera línia de mar i puja suaument per darrera uns grans apartaments. Un cop passat el Paint-ball Castellón el carrer s'enfila decididament i se separa de la costa. Quan veieu un rètol fet en un muret que diu 'ensanche urbano' (esquerra) deixeu la carretera i agafeu l'ample camí que surt a esquerra planejant. Un rètol de fusta petit i mig amagat diu Torre Badúm i Playa Pebret. Cap allà heu d'anar.
Després d'un tram pla el camí comença a enfilar-se cap a la Torre Badúm. Hi ha un tram que fa molta pujada i la superfície és cimentada. Ànims i a empènyer si cal, us juro que paga la pena. La vista de Peníscola i tot el litoral de la serra des de la Torre Badúm és espectacular, i la baixada fent ziga-zaga per una pista perfectament cimentada encara ho és més. Ja heu fet la màxima dificultat de la ruta, us queda gaudir-ne. La torre de guaita, suposadament d'origen musulmà, és de planta circular i està damunt d'un penya segat de 97 metres.
Al cap de vall de la baixada la pista torna a ser de terra, i va recorrent cales i racons ben feréstecs, sempre a tocar del mar, fins arribar a la platja i punta de Pebret; senzillament un tresor geològic i paisatgístic. A partir d'aquí el camí continua entre pins i matolls cap a creuar el barranc d'Irta. Un tros més endavant el camí se separa del mar, s'enfila suaument per girar a esquerra i davallar de nou cap a una altra platja, al barranc de la Torre Nova. Gireu de nou amunt i cap a l'interior (el primer tram és una mica dur), seguint sempre la pista principal i deixant tots els trencalls.
Al cap de munt de la pujada passeu a tocar d'una finca. Ara el camí s'eixampla, es fa més llis i davalla vers el trencall del càmping Ribamar, que deixeu. Una ràpida baixada us porta a un a carretera asfaltada on hi ha un parc i un mirador. Dreta i avall cap a Alcossebre.
Quan el carrer marxa a dreta continueu pel Passeig Marítim poc a poc per no molestar. Passeu el port. A la minúscula rotonda del final seguiu pel carrer que surt a esquerra, que va paral·lel al mar, com gairebé tota la ruta. Sempre passeig marítim a tocar del mar. Hi ha trams que no hi ha calçada, sinó una ample vorera suficient per conviure vianants i ciclistes si es circula amb cura. Ja per calçada seguiu cap a la Punta del Carregador, el Roquer de la Romana, la platja Tropicana (desembocadura d'un torrent), el càmping del mateix nom i cap a la punta Cap i corb. Aquí passareu el riu de les coves, deixant a dreta el camí que el voreja amunt. Seguiu encara un tros més paral·lels al mar fins veure a ma dreta l'ermita de Sant Antoni.

Quan la serra s'enfonsa en el mar forma platges i recons de gran bellesa
Gireu el carrer que surt a dreta (passant pel costat d'uns apartaments) pel camí de Campas. El camí (asfaltat) gira a esquerra entre camps i després a dreta. Poc més enllà surt un trencall a esquerra que heu d'agafar deixant el camí que dúieu que continuï recte. A la dreta teniu un gran cartell que diu Alcossebre. En girar sereu a Torreblanca. el camí va avançant entre camps de conreu abandonats fins que desemboca en un altre. Gireu a dreta. Aviat trobareu un carril bici i, a esquerra, una vergonyant urbanització a mig fer, mostra de les desgràcies que s'han fet al litoral valencià. Després de passar per damunt de la via del tren l'avinguda desemboca en una rotonda. Abans d'entrar a la rotonda hi ha un carril bici indicat a esquerra que us porta a Torreblanca circulant al costat del tren.
Continueu un cop el carril i el carrer abandonen la via. Aquest carrer (Diagonal es diu) desemboca a l'avinguda del Mar. Agafeu-la a la dreta i gireu a esquerra pel segon (Carlos Arruza) fins una micro-rotonda, on agafareu l'ample carrer de l'Estació, que surt a esquerra de biaix. Poc després el carrer es bifurca. El de l'esquerra us porta directament a l'estació de Renfe.
Hem fixat el final de la ruta aquí per què, en no ser circular, us oferim la possibilitat de tornar amb tren a Peníscola (estació de Benicarló), si esteu hostatjats allà, Consulteu els horaris per que no hi ha gaires trens.
Un cop a Benicarló Dirigiu-vos cap al centre de la vila pel Passeig de José Febrer Soriano (carril bici). A l'avinguda Magallanes (antiga carretera) gireu a dreta i el primer a esquerra, Avinguda Sant Francesc, en un stop. Passeu l'ajuntament i l'església. A la gran plaça de la Constitució, que surt a dreta, travesseu-la i seguiu per l'extrem oposat (Passeig Marítim). A l'avinguda del Papa Luna gireu a dreta i pedaleu fins Peníscola. Hi ha carril bici. Aquest tram entre l'estació i el centre de Peníscola suposa afegir 7.5 kms a la ruta, però és completament pla i sense cap dificultat.
Dificultat: Mitjana Distància. 33.40 kms Temps: 2h 25’ (3h 30' amb aturades) Desnivell: 260 mts @: http://www.peniscola.es/que-te-ofrecemos/naturaleza/sierra-de-irta

Platja del Pebret, amb la torre Badúm i Peníscola al fons

7/6/16

La plana del Baix Montseny

Entre els contraforts de la serralada i la depressió prelitoral del Mogent i la Tordera, s'estén la comarca natural del Baix Montseny de la que Sant Celoni n'és la capital. Obnubilats per les excel·lències del Montseny potser mai no us heu parat a conèixer un territori tan divers com el del massís, però amb un clima més amable i molt més apte per a tot tipus de ciclistes.

Ermita de Sant Jaume, a can Miret
Llinars del Vallès, al peu del Mogent, és el punt de sortida i arribada d'aquesta ruta. Hi podeu anar còmodament amb Rodalies (R2 Nord). L'inici de la ruta serà a la Plaça de la Vila, molt a prop de l'estació i de la riera, on hi ha aparcament gratuït. Agafeu el carrer Anselm Clavé fins el final, creueu la carretera B-510 que du a Dosrius (Av. Comas i Masferrer) i continueu pel carrer Santiago Rusiñol, que surt enfront una mica més a la dreta. Arribareu a la plaça de Santa Maria, que voltareu a l'esquerra per agafar el carrer Frederic Marés fins el final. Al davant hi teniu un pas soterrat per creuar les vies del tren; feu-ho.
Desemboqueu al carrer Horts d'en Mateu, que agafareu a dreta entre naus industrials. Gireu a esquera pel primer carrer que us creueu i sortiu a l'avinguda del Mogent. Una mica a ma dreta veureu un camí que surt per l'esquerra  i davalla fins prop del riu, seguiu-lo. El camí es converteix en un carrer amb carril bici i el riu gira a esquerra i desapareix sota l'autopista. Tot rectes fins el final. A esquerra hi ha un pont per creuar l'autopista. Deixeu-lo. Aneu cap a l'avinguda del Mogent i seguiu-la fins que acaba de sobte en un camí que desemboca en un altre, que agafareu a dreta, i que finalment es transforma en el carrer Alzina. Sou a Cardedeu. esquerra pel carrer del Pi i fins la carretera B-5103, que també porta a Dosrius. Agafeu la carretera a la dreta cap al centre de la vila. Passeu sota la via del tren, creueu l'avinguda del Rei en Jaume (Antiga carretera9 i continueu rectes per l'avinguda Àngel Guimerà, que és la mateixa carretera B-5103.
Cardedeu era una tradicional vila d'estiueig, o sigui que passareu molts xalets antics, alguns de modernistes i neoclàssics, però en general tots ben conservats. En arribar a una rotonda gireu a dreta just abans d'entrar-hi i agafeu el carrer Mare de Déu de Montserrat. Passeu l'institut i un complex esportiu fins que el carrer acaba en una Rambla allargassada. Just al final de la rambla, a esquerra, surt el carrer de l'Aviació Catalana, dit així en record de l'aeròdrom que hi va haver a prop durant la guerra i que ja vam visitar en una anterior ruta. El carrer travessa una urbanització inacabada. Al final continua un camí de terra recte enfront mateix que heu de seguir.

La plana, quatre pins un bosc espès i tot allò que fa única la terra del Vallès
És un típic camí de paisatge del Vallès: Camps de farratge o cereals, algunes pinedes que esquitxen el verd i, a la primavera, un esclat roig de roselles que emociona. Pedaleu el camí fins el final. Desemboca en un altre de més ample (tot i que enfront te un caminoi que du a una casa propera). Gireu a esquerra i continueu amb el mateix to. És el barri del Rieral, i hi ha algunes cases disseminades. A la primera cruïlla de 4 camins gireu a dreta. entre camps i cases passareu per una hípica i, al final, desembocareu en una carretereta asfaltada que, a la dreta, us portarà fins el lloc conegut com Les Pungoles, una urbanització amagada que pertany a Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor.
Creueu el barri per l'avinguda de l'Aneto fins el final (que gira a esquerra) i gireu a dreta pel carrer del Tagamanent. Un tros avall veureu un carrer que surt a esquerra en baixada. Te una illeta al mig i un rètol que diu 'Benvinguts a Can Miret'. Agafeu-lo. Davalla fins el torrent del Fou i torna a pujar tot fent una ziga-zaga. Al cap de munt surt un carrer a dreta des del que es veu l’absis d'una ermita (sant Jaume) incorporada a un mas. Aneu-hi i continueu avall, que fa una bona baixada entre un bosquet. Deixeu un trencall de terra a dreta i continueu per la carretera asfaltada. A la següent cruïlla (asfaltada) gireu a dreta direcció Sant Antoni de Vilamajor. Pedaleu entre camps i algun mas en suau pujada fins que la carretereta davalla per creuar un torrent. Immediatament després hi ha una rampa, curta però duríssima. Quan arribeu a dalt i hagueu agafat aire tombeu a dreta pel camí de terra que indica Aira, un hotel rural que trobareu un tros més avall a ma dreta. Es tracta de davallar ja fins el cas urbà de Llinars. Passat l'hotel deixeu dos trencalls a dreta. El primer és clar que no va enlloc, el segon és una autèntica bifurcació. Continueu per l'esquerra diguin el que diguin els rètols de color verd..
Una mica més avall hi ha una nova bifurcació, ara agafeu per la dreta sense fer cas tampoc al que diguin els rètols. El camí desemboca al carrer Lliri, a Llinars. Al final el carrer Lliri creua una ampla avinguda (Dàlia). Seguiu rectes avall pel carrer Petúnia i, en una bifurcació, agafeu a dreta pel carrer Flors. Aviat se us incorpora per la dreta la riera de Giola, Seguiu pel carrer Flors avall. Passa a dir-se passatge Riera i desemboca a l'avinguda Pau casals, en realitat la carretera C-251. A l'altra banda veureu la riera que fa d'aparcament, (si heu vingut el cotxe). Si heu d'anar a l'estació travesseu la carretera i pedaleu cap a la dreta (direcció nord) fins torbar la carrer de l'estació a la dreta. Agafeu-lo i us durà fins el tren.

Dificultat: Fàcil Distància. 18.00 kms Temps: 1h 33’ (2h 12' amb aturades) Desnivell: 220 mts @: www.turisme-montseny.com

Pedalant prop de Sant Antoni de Vilamajor amb el Turó de l'home al fons