19/5/17

Demà els morts podem ser tu o jo

L'atropellament al campió del món de moto GP, Nicky Hayden; el del guanyador de Giro i "Volta", Michele Scarponi o el del guanyador del Tour Chris Froome, aquest per sort amb conseqüències lleus; ha fet despertar de la seva letargia moltes administracions i instàncies internacionals. Molts governs i institucions han despertat i estan buscant solucions a l'increment de ciclistes atropellats i morts a la carretera per automobilistes, alguns en estat d'embriaguesa. Han calgut morts famosos perquè les administracions d'arreu d'Europa es posin a la feina; com si els morts anònims que hi ha hagut fins ara no fossin ningú, no comptessin.
I també hi ha els morts a Oliva, Riudoms, Vilanova de la Barca, Valls; tan anònims com tu o com jo, que podem ser els morts demà. Qui fa res per evitar que siguem els següents? Ni el poder judicial, ni el legislatiu, ni l'executiu. Ni el Ministerio del Interior, ni el de Justícia, ni la Generalitat de Catalunya; ni tant sols la Diputació de Barcelona, que fa carreteres molt transitades per ciclistes sense un voral homologable, com vàrem denunciar fa un temps arran de la reforma de la BV 5108.
Això si, totes les administracions públiques escolten els consells del RACC per a afavorir els automobilistes i segueixen al dictat les seves instruccions. Amb una mínima part dels diners que les administracions regalen, en forma de subvencions, a la corrupta i insostenible indústria de l'automòbil, podria regalar una bicicleta a cada ciutadà i crea un lloc de treball sostenible per cada aturat. Però el loby del cotxe és molt potent i tots els governants li tenen por.
I és clar, que hi farem si, com a dany colateral, moren uns quants ciclistes cada any. Ja ho va dir fa un temps, en una reunió de la Taula de la Bicicleta o alguna cosa per l'estil, un representant del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat: "ja se sap que el ciclisme és un esport de risc". I cap dels seus superiors ni tant sols no el va renyar per l'animalada. Deu ser que hi estan acostumats.
Avui tu i jo ens n'hem sortit un cop més. Hem estat feliços de pedalar sentint l'aire fresc a la cara i la força a les cames que ens ajuda a vèncer les dificultats de la natura. Però demà potser no tindrem aquesta sort i, la felicitat es tronarà tragèdia.
Des d'aquí assenyalo els responsables. Vagi per endavant per quan ja no ho pugui fer.

FOTO: ACN

17/5/17

Enoturisme en bicicleta

Entre les conques del Foix i l'Anoia, el pla del Penedès estén un mantell de vinyes que donen al territori una fesomia, olor i manera de viure, úniques. La bicicleta s'ha convertit en la millor forma de descobrir aquesta comarca; els darrers anys les iniciatives es multipliquen. Diumenge es fa la Pedals de Clip, marxa amb bicicletes clàssiques a l'estil de les grans cites a la regió toscana del Chiantim que ja gaudeix de prestigi nacional i internacional. Us proposem recórrer la ruta de la prova, entre vinyes.


El punt de sortida i arribada és la vila de Sant Martí Sarroca. Al peu de la riera de les Anguiles, al sud del casc urbà, hi ha un aparcament. Sortiu d'aquí per la Rambla de Catalunya i a la dreta per Àngel Guimerà, cap a la carretera que porta a Torrelles de Foix. La carretera fa una suau pujada que permet admirar el paisatge. En arribar al poble, deixeu-lo a esquerra i gireu a dreta cap al cementiri. Ja entre vinyes, el camí rural asfaltat fa una ziga-zaga i baixa cap a Cal Groc. Creueu un torrent i, sense deixar l'asfalt, volteu per la dreta un mas fins un stop. Dreta i, immediatament, esquerra en breu pujada fins creuar la BP 2112. Seguiu endavant per la carretereta asfaltada deixant l'accés a un mas a esquerra, i dues bifurcacions de terra a dreta i esquerra.
Després del turisme rural de Can Pau Cruset la carretera gira a esquerra fins desembocar, a les envistes de les Caves Massachs, en un camí que heu d'agafar a esquerra en pujada cap a les caves i que després tomba cap a la dreta, deixant un trencall a Agro-nec i seguint, ara, per camí de terra. Deixeu dos amples camins que conflueixen amb el vostre per l'esquerra i tots els trencalls menors, i seguiu pel principal. Voltareu un mas per la dreta i, després d'una curta però dura pujada, arribareu a la BV 21 51, que seguireu a l'esquerra fins Guardiola de Font Rubí. A l'stop gireu a dreta i, en arribar a una cruïlla on hi ha una farmàcia, cap a l'esquerra per la BP 2126 direcció Les Cases Noves. La carretera, amb molt poc trànsit, puja primer per davallar després fins la C-15, una via ràpida que heu de voltar. Gireu a esquerra per la carretereta lateral fins un pont. Creueu-lo i seguiu, ara per la BV 2153, fins El Pla del Penedès.
Entreu al poble pel carrer de Sabanell. Un rètol assenyala el centre urbà. Passeu pel Poliesportiu. A la rotonda seguiu per la dreta, Sants Abdon i Senen, que després es diu Rovira. Continueu per la dreta. El carrer es transforma en un ample camí, passeu per la bella creu de terme i continueu. Torna l'asfalt i desemboca en un camí a tocar d'un torrent. Agafeu-lo a esquerra i aviat passareu per Casa Fontanals. El camí continua entre vinyes passant per un casal amb una gran torre, i pel cellers Carol Vallès. Poc després passa el torrent dels Brivons i, en una curta però molt dura pujada, us deixa a la BV 2155. de seguida veureu a l'altra banda una nova carretereta que heu d'agafar i què, pujant, us deixarà a Santa Fe. Pedaleu fins l'església i, un cop aquí, gireu a dreta pel carrer Migdia fins un trencall a esquerra que indica les caves Baldús i Martí Serdà. Passada aquesta us torneu a trobar amb la C-15. Gireu a esquerra cap el pont que la creua per damunt i, un cop superada, gireu a esquerra (quarta sortida) a la rotonda. Travessareu un polígon industrial i, tot recte, desemboqueu a un camí rural que heu d'agafar a dreta fins Les Cabanyes.


El primer que veureu és un polígon. Voregeu-lo girant a esquerra pel carrer 28. Després tomba a dreta i es diu 32 i arriba a l'escola. En aquesta cantonada cap girar de nou a esquerra pel carrer 30 i anar a parar a una rotonda per travessar la BV 2127. Continueu rectes cap a Pacs del Penedès. Fa una suau pujada i després planeja. Passeu per una pedrera i, en una cruïlla de quatre carrers quan ja hi ha les primeres cases, continueu rectes fins desembocar en un semàfor per sortir a la BP 2121. Agafeu-la a dreta i, pocs metres després, gireu a esquerra en direcció al Centre de visites de les bodegues Torres. Aquí les vinyes semblen un jardí. Deixeu-lo a dreta i seguiu rectes sempre per la carretereta asfaltada, fins desembocar a la B 212, que agafareu a dreta. Molt poc després hi ha un trencall que indica Caves Rovellats, Sant Martí Sarroca i La Bleda. Aneu-hi. Aquesta carretera rural us portarà fins el punt de sortida. Passareu pel poblet de La Bleda i la capella de la Mare de Déu de Montserrat vers les Caves Rovellats. Un cop passades arribareu a una cruïlla. A la dreta diu Sant Martí Sarroca, però vosaltres heu de continuar rectes direcció La Torre. Pujant suaument, sempre entre vinyes, la ruta acaba desembocant en una altra. Hi ha una casa que fa cantonada i unes impressionants penques de figues de moro. Gireu a dreta que ja gairebé hi sou.
Passeu una casa de colònies, tombeu a dreta per creuar un torrent (deixant el camí de terra que continua recte). Passeu l'accés al restaurant Mas Rabell i, finalment, per un pontet, sortiu al camí que puja paral·lel a la riera de Pontons. Cap a l'esquerra i, paral·lels al curs de l'aigua, arribareu a Sant Martí Sarroca. Primer veureu el cementiri i, poc després, les primeres cases i la plaça on heu aparcat el cotxe.
I si teniu forces pugeu al castell on acaba la ruta de Pedals de Clip. El veieu a esquerra. Ara, és un fort desnivell en 1'5 kms que cal afegir a les, suposem , ja cansades cames.
Dificultat: Mitjana Distància. 44.50 kms Temps: 2h 50’ (4h amb aturades) Desnivell: 450 mts @: http://www.enoturismepenedes.cat



3/5/17

Els millors films sobre ciclisme de muntanya

El Trek C3 Project, la divisió d'avantguarda de la fàbrica que s'encarrega de fer progressar tecnològicament el ciclisme de muntanya gràcies a la incorporació dels més reconeguts freeriders, posa en marxa un nou cicle de pel·lícules (temporada d'estiu) sobre freestyle que seran protagonitzades per tots els seus corredors. Aquestes produccions són fruit de l'acord de col·laboració entre Trek i la prestigiosa companyia de sistemes d'audio JBL, que posa la banda sonora a les al·lucinants trajectòries dels ciclistes.
Per començar us oferim el film sobre Tom van Sterbengeen. Ben aviat us estrenarem films sobre Casey Brown, Brett Rheeder, Ryan Howard, Brandon Semenuk i Cam McCaul.
No us ho perdeu, però vigileu si els voleu imitar; potser no sou tan bons com ells. I, tot i això, també cauen.


2/5/17

Arbeca i terres del canal d'Urgell

Al nord de les Garrigues, a tocar del Pla d'Urgell, entre oliveres i fruiters, Arbeca és una vila calma que te en l'oli, el vi i la pera uns sòlids arguments que ben be justifiquen per si sols una visita. Però la plana que presideix, en plena Depressió Central, convida a descobrir el territori del canal d'Urgell. Des que el 1862 es va regar la primera finca, aquestes terres han viscut la més positiva transformació del camp català en segles.


Amb 2.200 habitants, Arbeca és sinònim d'oli, és patrimoni material. Per això el modernista molí d'oli cooperatiu (Cèsar Martinell 1919), és un dels no pocs tresors d'aquest poble injustament poc conegut. Aquest és el punt de sortida de la ruta, a la C-233 al seu pas per l'interior de la vila. Agafeu aquesta carretera en sentit descendent i deixeu-la de seguida seguint rectes per l'avinguda de Puiggròs quan fa un gir a esquerra. Aquest carrer creuar el canal d'Urgell i continua recte fins el poble veí de Puiggròs. Aneu-hi, però detureu-vos abans a admirar aquest joia de l'enginyeria que és el Canal d'Urgell. Planejant entre trossos i conreus d'olivera, la carretereta local està, en aquesta època, entapissada de roselles que acoloreixen la rotunditat verda del paisatge. La primavera és la millor època de l'any per visitar aquestes terres.
Puiggròs queda dalt d'un turó a esquerra. Girant cap aquí en una cruïlla de quatre camins hi accedireu. Si no voleu pujar-hi, continueu rectes per la carretereta fins desembocar a la més important L-200, que agafareu a ma dreta en suau pujada en arribar a una rotonda. Aviat comencen a aparèixer basses, alguna sèquia menor i les extensions de fruiters. Sou al cor de la plana urgellenca. Al cap de munt d'una costa sentireu el ronc poderós de l'aigua baixant encaixada. Us farà l'efecte que se us acosta un camió pel camí de la dreta, però no. en aquest punt veureu un girador a l'altra banda.
Creueu la carretera i agafeu el camí de terra que surt ben be en perpendicular i que, sempre recte i en pujada, us menarà primer a una gran bassa i després, per un ample passeig vorejat d'arbreda, fins el centre de Miralcamp, un poble típic de l'Urgell. Hi entrareu pel camp de futbol (camí de Torregrossa), seguiu rectes en una rotonda fins la plaça de Catalunya (gran dipòsit). Aquí seguiu rectes pel carrer Jacint Verdaguer fins les envistes de la piscina. deixeu-la a esquerra i gireu a dreta pel carrer La creu, que fa una essa en baixada. Esquera aviat per Prat de la riba i dreta per Terraferma fins el final. Gireu a dreta fins una rotonda i esquerra per la carretera L-200, que no deixareu fins ser al centre de Mollerussa, al passeig del Canal. Si gireu a esquerra, seguint l'avinguda, al cap de 700 metres sereu a l'Espai Cultural del Canal d'Urgell. Ideat el 2003 per l'historiador lleidatà Josep Mª Solé i Sabaté, és un centre d'interpretació d'aquesta gran infraestructura que va canviar la història de les terres de Ponent. La nostra ruta continua per la dreta vorejant la sèquia tercera que creua la ciutat.
A la segona rotonda el passeig gira a dreta, passa a dir-se camí de Belianes i la sèquia va soterrada un tram. Seguiu per aquí sense abandonar-la. El camí de Belianes deixa la sèquia i marxa en diagonal per la dreta, però vosaltres continueu pel costat de la sèquia; ara es diu carrer Figuera, i podeu pedalar ben be a tocar de l'aigua. Passeu una petita central elèctrica, creueu un carrer que travessa, deixeu un camí que surt de biaix per la dreta i, finalment, al següent pont, tombeu a dreta seguint una carretera entre fruiters i altres conreus de regadiu. És el miracle de l'aigua.
Deixeu una primera cruïlla de dos camins en U per la dreta, deixeu també dues cruïlles més a banda i banda (la primera de terra i la segona d'asfalt) i, a la tercera, gireu a esquerra pel camí d'Arbeca, que en realitat és una carretera molt ben asfaltada i amb un cert trànsit.
Passareu per la capella medieval de Sant Miquel de les Borgetes, únic vestigi de l'antic poblet de les Borgetes de Salena i un indret on els arbequins van a fer pic-nic, i aviat veureu el poble. després de creuar de nou el canal d'Urgell, seguiu rectes en pujada fins que, a esquerra de biaix, surt l'avinguda President Tarradellas. Agafeu-la, ronda el turó del Castell i us mena aviat al punt de sortida, el Molí cooperatiu, on hi ha també l'oficina de turisme.
Dificultat: Fàcil Distància. 25.50 kms Temps: 1h 43’ (2h 17' amb aturades) Desnivell: 145 mts @: www.arbeca.cat

20/4/17

El cap de Salou i la Pineda

Als municipis de Vila seca i Salou hi ha vida més enllà dels parcs temàtics. És un avenir plàcid marcat per la llum meridional que envaeix les llargues platges i per la calma de les oliveres i els carrerons pobletans. Descobriu-ho en una pedalada que fa venir ganes de tornar-hi.

La platja Llarga

Al sud del port de Tarragona, el conjunt rocós del cap de Salou s'endinsa cap al mar formant, a banda i banda del penyal, platges i cales que ja van ser descobertes per grecs i romans. Des de 1994 tot aquest ampli territori és compartit pels municipis de Vila-seca i de Salou, que fins llavors n'eren un de sol. Avui, el conjunt de parcs temàtics que hi ha a la plana han alterat la personalitat del territori: però Salou i Via-seca existeixen.
Comencem a pedalar davant de la Torre Vella, l'edifici més emblemàtic de Salou, torre de defensa construïda el 1530 per tal de repel·lir els atacs dels corsaris sards i sarraïns. Baixeu pel carrer de l'arquebisbe Pere de Cardona fins les envistes de l'estació del tren. Gireu a esquerra per Carles Roig i travesseu el parc del carrilet. A l'altra banda hi veureu una unitat autèntica de l'antic carrilet de Reus a Salou. Continueu recte pel carrer d'Aragó fins desembocar al carrer de Barcelona i agafeu aquest a dreta tot creuant el pas a nivell i fins seguint al final; enfront teniu el port esportiu de Salou. Gireu a esquerra pel Passeig de Jaume I. Es pot circular per l'ampla vorera i pels jardins que hi ha entre el passeig i la platja. Però no deixeu de mirar els xalets modernistes de l'altra vorera. En aquest deambular passareu pel monument a Jaume I i per la font lluminosa, obra de Carles Buïgas, autor de la font de Montjuïc. Ara el passeig es bifurca; continueu pel carrer de Brussel·les, més proper al mar. Puja entre hotels, apartaments i locals d'oci i va fent ziga-sagues resseguint el litoral fins que, passada la Punteta Roja i la Platja dels Llenguadets, després gira cap a l'interior i passa a dir-se Torremolinos. Aquí el deixem. En aquest punt veureu que, a dreta baixant, surt un carrer prohibit als cotxes però apte per a bicis. El carrer baixa, tot fent uns revolts, fins la platja Llarga, i després puja suaument fins desembocar en una rotonda. És un dels indrets més bells del cap de Salou.
Agafeu el segon a la dreta (ctra. de la Costa) i seguiu-la en pujada suau. A la rotonda recte pel carrer de la Punta del Cavall. Després dreta pel carrer de la Cala de la Font, voltant un immens hotel, i arribareu al mirador de la punta del cap de Salou. Reculant, el primer a dreta és Rocaplana, i desemboca de nou a Punta del Cavall, que agafareu a dreta. Passada una rotonda desemboca a la carretera del Far, que agafareu a esquerra fins la següent rotonda. Dreta per carretera de la Costa sense deixar-la fins sortir a la gran platja de la Pineda, a Vila-seca. El carrer es diu ara Pau Casals.

Viaducte a l'entrada de Vila-seca
Heu de pedalejar tota la platja de la Pineda fins el final, sempre a tocar de la sorra. La platja s'acaba a les envistes del port de Tarragona, i hi ha un parc. Entreu-hi i preneu el carrer del Prat de Ponç, enfront. Primer és una vinguda notable, però de cop es converteix en un pas estret. Desemboca a la TV 3146, agafeu-la a esquerra fins la rotonda. Sortiu per la primera a dreta, a tocar d'un càmping. és la TV 3148, i a la vorera esquerra hi te un flamant carril bici que us mena a una altra rotonda. Heu de seguir rectes per un camí de terra que surt per la banda dreta de la mateixa carretera per on veníeu. Aquest camí aviat us portarà fins l'ermita de la Pineda, lloc tradicional de la vila. Després de l'ermita hi ha un pas de vianants que us conduirà de nou al carril bici. Agafeu-lo a la dreta fins un llarg viaducte que, en dura pujada, us ajudarà a salvar un niu de carreteres i autopistes. A més us donarà una de les millors vistes de l'indret: el cap, la mar i els camps d'oliveres i fruita seca; però també Port Aventura, el port i la petroquímica; contrastos de la civilització post-industrial.
A l'altra banda del viaducte, i al final del carril, arribareu a la plaça dels Països Catalans, sou al centre de Vila-seca. Al final de la plaça gireu a dreta pel carrer de Vic i a esquerra per la Rambla de Catalunya. Al final, esquerra pel carrer de Tarragona fins la plaça de l'Estudi i dreta pel carrer de la Verge de la Pineda fins entrar dintre muralles pel portal de Sant Antoni.
A dreta pel carrer de Patro i a esquerra pel de de Sant Josep, i sereu a la plaça de Voltes. Ara esquerra pel carrer Major, que després es diu de la Font, i dreta pel de Sant Antoni fins sortir a Verge de Montserrat. Agafant-lo a esquerra, aquest carrer acaba en una rotonda. Heu de seguir pel carrer de la Font (el segon) que després es diu de Cambrils. Seguint recte després d'una rotonda petita, es converteix en un camí asfaltat que us mena fora del municipi pedalejant entre camps d'oliveres i fruits secs. Passeu l'A-7 per damunt i en una bifurcació continueu per la dreta. Dos ponts més damunt carreteres i sense deixar la ruta principal arribareu a l'Orangerie de Clos Barenys, el celler Mas Bach.
Pocs metres després hi ha un trencall a dreta entre oliveres, agafeu-lo. Al final el camí fa un gir a dreta i desemboca al carrer Castell d'Almansa, que te un carril bici. Agafeu-lo a esquerra fins una rotonda. Gireu aquí a dreta pel mateix carril bici. Sou a la T 325, avinguda de Vilafortuny, terme de Cambrils. A la següent rotonda, però, l'heu de deixar i girar a esquerra per Mas de Clariana. Hi ha carril bici també, però s'acaba a l'entrada d'un càmping. Seguiu rectes. Poc després un disc de direcció prohibida us impedeix passar: ni cas. Pedaleu pel pas de vianants i ciclistes que hi ha a esquerra. És un pont que us ajudarà a creuar les vies del tren i, en baixada, us menarà fins l'avinguda de la Diputació.
Agafeu-la a esquerra i busqueu a dreta l'avinguda Mas de Clariana, que apareix de nou. Us portarà a la platja. Un cop aquí, un carril bici us mena, a l'esquerra, a Salou. en arribar al club nàutic gireu a esquerra pel carrer de Barcelona (hi heu baixat en començar). Pedaleu fins Via Augusta i agafeu-la a esquerra, Sou al nucli comercial de la vila. Gireu a esquerra pel carrer de la Ciutat de Reus i sortireu a la Torre Vella, punt de partida de la ruta.
Dificultat: Fàcil Distància. 26 kms Temps: 1h 50’ (2h 40' amb aturades) Desnivell: 140 mts @: http://www.visitsalou.eu

Portal de Sant Antoni, a Vila-seca



5/4/17

Per les possessions dels Cabrera

Al segle XIV el vescomtat de Cabrera abastava un ampli territori que anava des del Montseny fins el mar. Hostalric n'era la capital política, Breda la religiosa i Blanes la comercial. I des de dalt d'un turó, amb la riera d'Arbúcies als peus, el castell de Montsoriu era la seu militar des d'on es controlava tot. Fins que l'any 1364, en judici sumaríssim instat per la reina Leonor d'Aragó, esposa de Pere el Cerimoniós, Bernat II va ser condemnat a morir decapitat. Tot i això, el castell encara va resistir uns anys el setge de les tropes del rei.

Creuant la riera d'Arbúcies a Grions
El castell de Montsoriu és una de les joies del Gòtic civil. Citat ja l'any 1002, va mantenir-se com a edifici militar i residencial fins que els Cabrera van traslladar el seu domicili a Ragussa (Sicília) al segle XV. Us proposem una excursió per les possessions del vescomtat més properes al castell. I els més valents, si ho voleu, podeu arribar-hi pedalant fins les murades.
Sortireu de la zona esportiva d'Hostalric, on hi ha espai per aparcar sense problemes. Sortiu en direcció nord i gireu a esquerra pel mateix carrer per on heu accedit a la zona amb el vehicle. Passeu una rotonda, un pont sota la C.35 i, a la següent rotonda, a esquerra per enfilar-vos fins l'esmentada carretera. Entreu-hi amb cura, aviat la deixareu, a penes un parell de centenars de metres. Passat el pont sobre la riera d'Arbúcies gireu a dreta per una entrada que sembla qui sap què, però que aviat es converteix en un camí polsegós que passa a tocar d'una zona d'extracció d'àrids. Travesseu-la, gireu a dreta en direcció a les vies del tren, passeu-les per sota, deixeu un immediat trencall a esquerra i agafeu el segon, que us mena cap a un camp ple de plaques de captació d'energia solar. Resseguiu el terreny fins el final, on uns tombs esquerra-dreta us permetran seguir avançat en direcció nord fins arribar a les envistes d'un mas. es tracta d'espai & seny, un projecte que promou un futur sostenible en l'ecològic, el social i l'econòmic. Sou al terme de Sant Feliu de Buixalleu. Passat aquest mas en veureu un altre a esquerra i desembocareu en una cruïlla de quatre camins. Gireu a dreta per l'asfalt Passareu pel Molí de Dalt, creuareu la riera d'Arbúcies i desembocareu a la carretera GI 553 davant del restaurant Grions. Agafeu la carreta a esquerra. Puja molt suaument en paral·lel a la riera fins que veureu un trencall a esquerra que indica Breda. és la GI 552 i l'heu d'agafar. Comença la pujada.
Es tracta d'enfilar-se fins al coll d'on surt la carretera/camí que porta al castell. De primer se us farà dura, però no n'hi ha per tant. Si no aneu amb presses es deixa fer be. Són uns dos quilòmetres i a penes 100 metres de desnivell. Un cop a dalt veureu a dreta el trencall que mena al castell. L'ascensió fins la seu del vescomtat és més dura, raó per la qual la deixem com a opcional. Són 5.3 quilòmetres, en part de terra, que s'enfilen 380 metres de desnivell. Cadascú sabrà quina és la seva forma. Si no hi pugeu ningú dels Cabrera us renyarà.

A dalt del coll, des d'aquí s'ascendeix al castell de Montsoriu
Des del coll la carretera comença a davallar ràpidament fins el centre de Breda, una vila famosa per la terrissa i per 'inspirar' la sèrie de televisió Ventdelplà. Quan veieu una plaça a esquerra presidida per una estelada i el nom de Breda en decoració floral a dreta pareu: heu de girar a esquerra deixant la carretera. Heu de tombar a esquerra pel carrer Francesc Macià, tot just acabada la plaça. Quan el carrer creua el de Sant Sebastià passa a dir-se Catalunya. Seguiu avall. Passareu per la zona esportiva i, a la fi, el carrer s'acaba i es converteix en un camí. Continueu per aquí passant un lloc de venda de materials de construcció i algunes cases (a esquerra), fins que el camí desemboca en un de més ample i polsegós que davalla a dreta. Vosaltres heu de girar a esquerra, el camí planeja. deixareu uns masos a dreta, passareu la riera del Repiaix i, per una pujada, desembocareu a una carretereta rural asfaltada que agafareu a dreta en molt suau baixada. El seguireu deixant alguns trencalls a banda i banda.
Ja a la plana el camí tomba a dreta i, per entre una explotació agrícola molt moderna, desemboca a la GIV 5523. Agafeu-la a dreta, passeu sota les vies del tren i desemboqueu a la C 35. Punt delicat, doncs aquesta carretera sempre te molt trànsit. L'heu d'agafar a esquerra. Per sort hi ha un bon voral per on poder circular. Aviat la deixareu, només són 450 metres; no patiu. Quan veieu a dreta un camí de terra i dos rètols grocs (cultius Ponç Viver d'oliveres / Les Liotateres), entre planters, agafeu-lo. Pedalareu una bona estona en paral·lel a la carretera, però per sota del seu nivell. Hi ha un moment en què us separareu de la carretera i us trobareu en una bifurcació: esquerra i torneu de nou a circular en paral·lel.
El camí acaba davant d'un gran rètol que indica Gprg del Perxistor. Gireu a dreta per la carretereta asfaltada, passareu un petit veïnat i desembocareu en una altra carretereta que, per l'esquerra, creua un petit torrent i es converteix en un ample carrer de zona industrial. Pedaleu cap aquí. Tot recte pel carrer del Ter. Creueu el polígon, us incorporeu per l'esquerra a la Via Romana i continueu endavant passant fàbriques i naus. Recte en una rotonda, creueu la riera d'Arbúcies per un gual i ja sereu a les envistes de la zona esportiva d'Hostalric on heu començat la ruta i on heu deixat el vehicle.
Dificultat: Mitjana Distància. 22 kms Temps: 1h 30’ (2h amb aturades, sense la pujada al castell) Desnivell: 215 mts @: www.montsoriu.cat

Pedalant a tocar de la Tordera, camí d'Hostalric


22/3/17

Vinyes de Peralada

Al nord est de Figueres, la confluència del Llobregat i la Muga conformen una plana esquitxada de vinyes i conreus i presidida per la silueta del castell de Peralada, una construcció ja datada al segle IX i que va ser casal d'un poderós vescomtat. Seu d'una important escola de música que va contribuir a revitalitzar la sardana, el castell, reformat a l'estil francès al segle XIX, és avui la seu del popular festival musical d'estiu.

Vinyes del Celler La Vinyeta, a Mollet de Peralada
Fins les envistes de les Alberes, la plana és un intens mosaic de colors i olors, dominant els de les vinyes de la D.O. Empordà. Al llarg de l'excursió passarem per heretats de sis cellers. El punt de partida de la ruta és el gran aparcament que hi ha a l'entrada de Peralada venint per la GIP 6042.
Comenceu a pedalar en direcció Vilabertran, Cabanes i el centre històric, deixant a dreta la portalada del castell. Baixeu a tocar de la murada del castell. Aviat creuareu el pont que comunica amb el convent del Carme. Si aixequeu el cap veureu les cigonyes a ma dreta. Continueu baixant per aquí fins una nova rotonda (que també te un aparcament que deixareu a esquerra). Continueu recte en direcció a Mollet de Peralada. El carrer descriu una gran volta per la part externa del poble i desemboca a la carretera de Mollet, que agafareu a esquerra.
La pedalada fins aquest poble és d'una bellesa inqüestionable: entre vinyes i amb la serralada de les Alberes (part final dels Pirineus) de teló de fons, la carretera plana fa més agradable el trajecte. Entreu a Mollet fins el restaurant Ca la Maria, ben be al centre. Un cop aquí gireu a esquerra pel carrer de la Placeta (hi ha un rètol que indica l'aparcament del restaurant). Creueu la carretera i continueu dret cap al Celler la Vinyeta i el poble de Masarac. Abans passareu per l'església de Santa Maria de l'Om, i poc després creuareu l'Anyet per un gual. Desembocareu a la GIV 6026. Teniu el poble al davant.
La ruta continua per aquesta carretera a ma esquerra. Te un cert trànsit, però hi ha voral i és ampla i ben asfaltada. deixeu a esquerra el trencall que du a Cabanes, passeu per Vilarnadal i, a les envistes de l'autopista, deixeu-la i trenqueu per una pista asfaltada que surt a ma esquerra i que aviat corre paral·lela a la mateixa autopista. Continueu per l'asfalt, que se separa de la via ràpida i, entre conreus i oliveres, sempre tot recte, arriba al poble de Cabanes. Gireu a esquerra quan arribeu a un stop, i a dreta (direcció Trull d'oli de Cabanes) a la bifurcació propera (carrer Colom). Al següent stop gireu a dreta en direcció a Vilabertran (ho indica un rètol verd). El carrer surt del poble i, convertit en carretera, travessa la Muga per un gran pont. Poc després deixareu un trencall a dreta i, no gaire més enllà, abandonareu la carretera per un camí asfaltat que surt a esquerra de biaix. Aviat sereu a Vilabertran. A ma dreta anireu al monestir.

La canònica de Vilabretran
Aquest poble és conegut per la canònica de Santa Maria, un impressionant monestir romànic situat ben be al centre del poble. No deixeu de visitar-lo. La nostra ruta, però, continua just en l'altre sentit, a esquerra. Just quan veieu el rètol que indica el final del poble, heu de girar a dreta per un camí asfaltat que hi surt i a esquerra pel primer carrer (indica zona esportiva). Ara pedalareu per camins asfaltat entre camps. El que porteu desemboca en un altre, que agafareu a esquerra. Avist el deixareu per un primer que surt a dreta (un rètol verd indica Peralada) i que arriba a les envistes de la Muga. després discorre entre el riu i la carretera N-260. I ull viu, que aquí hi ha un punt perdedor. Just després de passar una petita sèquia surt un camí, també asfaltat, a esquerra i en angle de 90 graus. Agafeu-lo; en cas contrari acabaríeu a la carretera. Aquest camí gira aviat a dreta i després a esquerra per creuar la Muga per un gual. Aneu amb comte per què el riu sol baixar força i el gual és summament relliscós. Un cop creuat, gireu a dreta pel primer camí de terra que surt a ma dreta. Aviat trobareu un altre passallís, aquest cop per creuar el Llobregat; sou a l'aiguabarreig dels dos rius.
A l'altra banda del Llobregat agafeu el camí cap a la dreta. fa una volta i desemboca a la carretera de Peralada. Agafeu-la en sentit contrari el poble, és a dir, a dreta, fins una rotonda. Ara tombareu a esquerra, en direcció Vallgornera, un dels veïnats que conformen Peralada.
A Vallgornera s'acaba l'asfalt. A ma dreta un trencall us mena al castell, un mas fortificat. Seguint rectes continueu la ruta. Aviat desemboqueu en un camí més ample. Agafeu-lo a esquerra, i passeu un petit gual. Aquest camí us portarà fins la rotonda on hi ha l'aparcament on heu deixat el vehicle. Abans, però, no deixeu de visitar el centre del poble, sobretot la plaça.
Dificultat: Mitjana Distància. 32 kms Temps: 2h 07’ (2h 50'h amb aturades) Desnivell: 110 mts @: http://ca.visitperalada.cat/

Cap a Cabanes: sol a la plana i neu a l'Albera