 |
       |
19/05/13
Àlbum de La Pedals de Clip
La Pedals de Clip en el bon camí per convertir-se en una prova de referència internacional
 |
| Els participants en un tram de carretera de sauló |
El Penedès no és la Toscana, però Catalunya tampoc no és Itàlia. Ara bé, els dos països són a la riba de la Mediterrània i totes dues regions vitivinícoles presenten unes característiques geogràfiques similars. Les ‘estrade bianche’ toscanes són aquí camins rurals asfaltats (algun no i li dona major interès a la prova), i així La Pedals de Clip s’agermana en intenció, sentit i atractiu amb la cèlebre Eroica. Si la toscana va obrir el camí de recuperar el ciclisme d’època entre els cicloturistes fins convertir-se en una clàssica internacional amb projecció global, la jove Pedals de Clip ho està fent tot ben fet per esdevenir també una prova amb vocació majoritària i atractiu més enllà de Catalunya i Espanya.
Les bicis clàssiques estan de moda a les ciutats, a les carreteres i a les botigues de roba (mireu el catàleg de Le Coq sportif). Recuperar un ferro vell i rovellat i convertir-lo en una màquina capaç de solcar carreteres i camins és un dels nous plaers moderns que el ciclisme ofereix a l’usuari.
Per preus estratosfèrics i característiques tècniques massa complexes, cada vegada més les bicis de carboni i canvis electrònics van quedant fora de l’abast del cicloturista normal (no dels arrogants que encara es pensen que guanyaran el Tour sortint el diumenge amb una colla). Coneixedors de l’interès massiu i renovat per la bici, la industria ha forçat la màquina. Ja no n’hi ha prou amb tenir una bona bici, cal canviar-la cada dos per tres, tunejar-la amb tota mena d’accessoris de preu exorbitant i aplicar-li els nous invents. En l’actual context de crisi, aquest model és a punt de fer rebentar la industria.És aquí on ressorgeix el gust pel clàssic, el poder de la senzillesa, la memòria d’un temps passat, ni millor ni pitjor, però més lògic. Cada dia hi ha més cicloturistes que recuperen vells ferros de culs de magatzem, les arreglen i les fan tornar a la carretera. I és en aquesta nova manera d’entendre el ciclisme, més d’acord amb la filosofia de l’invent, que la Pedals de Clip ha trobat el seu lloc al món. I ho ha fet molt bé.
 |
| Les vinyes en primavera, un decorat perfecte per pedalar |
La tercera edició de la Pedals de Clip, que s’ha fet el dia 19 de maig per carreteres i camins rurals del Penedès ha estat un èxit en tots els aspectes, i els 162 participants són un aval a la bona feina feta durant mesos pels organitzadors que dirigeix l’incansable Carles Soler. La capacitat d’engrescar persones, entitats i institucions i fer-los creure en la validesa del projecte és un dels millors actius d’aquest promotor ciclista, però això ve avalat per una posada en escena impol·luta des del primer instant fins el darrer. A la Pedals no hi ha faltat res: una ruta d’una bellesa esclatant, bon ambient de camaraderia, seguretat dels participants molt acurada (tant a les cruïlles com a l’interior de la prova) amb agents, protecció civil i voluntaris i una llarga rastellera de grups, empreses i institucions que hi han cregut i s’hi ha implicat.
Així de ben tractats (com hauria de ser i no sempre és), el puja i baixa constant dels 72 quilòmetres, les punxades i els grinyols dels vells canvis només han estat anècdotes i part del paisatge ciclista de la matinal. Tothom s’ho ha passat d’allò més bé.
La Pedals 2014 comença a caminar avui mateix. Si segueix per aquest camí segurament tindrà un allarga vida, tanta com li vulguin donar els seus impulsors. El que han de fer els cicloturistes és ser-hi presents de forma multitudinària, difondre-la i recomanar-la. Nosaltres ho farem.
 |
| Ex professionals com Pepe Recio o Celestino Prieto i llegendes com Vicenç Iturat han donat suport amb la seva presència a La Pedals i al promotor, en Carles Soler |
16/05/13
On va Pou - Pou?
La revista Vélo Magazine i el diari l'Équipe proposen un repte a la memòria dels afeccionats. El ciclista és Raymond Poulidor, el popular Pou - Pou; però a quina temporada i a quina cursa pertany aquesta foto? Hi éreu?
15/05/13
De Montgó a Empúries, voltant l’Escala
L’Escala és un dels pobles més variats del litoral. A més de platges de gran bellesa com cala Montgó o Riells, te tresors com Empúries, recons com Sant Martí i indrets de bosc mediterrani com el que travessa el camí dels Tres Termes. Us proposem una volta perimetral al terme municipal per descobrir tots aquests llocs.
 |
| Al mirador del Cargol |
Aquesta ruta és complementaria de la publicada en aquesta secció, ‘Puig Segalar, el sostre empordanès’. Amb les dues gaudireu d’un complert cap de setmana cicloturista per conèixer aquesta zona de l’Alt Empordà. La sortida es situa a la plaça de l’Univers, just al vèrtex entre la platja de Riells i el Passeig del mar, que volta pel litoral el nucli del poble. Agafeu aquest passeig, que al cap d’una estona passa a tenir carril bici. Quan s’acaba, en sec, seguireu per la vorera amb compte, aquí està permès, fins la punta de l’Olla, a l’extrem més nord oriental del municipi. Volteu deixant un edifici de pedra a ma esquerra i anireu a sortir al port d’en Perris, una recollida cala urbana de còdols. Seguiu sempre per la riba fins l’aparcament de la punta. Des d’aquí veureu ja la platja de l’Escala.
Al final de la platja hi ha la plaça de la Sardana i la del Peix, que travessareu tombant a ma dreta i, immediatament, a la dreta del tot pel carrer Cargol, que us porta de nou a la línia costanera. Cap a l’esquerra per Mar d’en Manassa fins els jardins del mirador del Cargol; entreu-hi i creueu-los. En arribar al final gireu a ma esquerra tot passant per una arcada sota uns apartaments. Desembocareu al carrer de Gràcia, on girareu a ma dreta fins la rotonda de la Ronda del Pedró. Un carril bici nou de trinca us portarà en franca baixada fins el començament del passeig què, passant per les platges del Rec, el Portitxol, les Muscleres i el Moll Grec, us portarà fins el llogarret de Sant Martí d’Empúries. Prèviament haureu passat pel costat del conjunt monumental que constitueix el museu d’arqueologia d’Empúries. Aquest passeig és un dels llocs més bells de tota la Costa Brava.
Després de visitar Sant Martí seguiu encara pel litoral fins arribar a les dunes de la platja del Riuet. Aquí us acomiadareu de la costa durant una bona estona., Gireu a l’esquerra pel carrer de les Dunes fins desembocar a la Ronda de Sant Pere Pescador què, a l’esquerra, us portarà a Sant Martí de nou. Ara seguiu per la carretera que va a l’Escala fins trobar un camí que surt a esquerra i on hi ha un rètol que diu c/Muralla. Puja una estona i després planeja i baixa suaument passant per Mas Sastruc, el cementiri de Sant Martí d’Empúries i la carretera G 623. Travesseu-la.
 |
| Pel passeig de Sant Martí d'Empúries |
A ma esquerra hi ha una oficina de turisme. Agafeu el camí que surt enfront i en curta pujada. Aviat baixa fins un conjunt de masos restaurats coneguts com El Castellet. El camí es creua amb un altre. Tireu recte passant pel costat d’un edifici. Aviat travessareu un rec. Immediatament gireu a l’esquerra per un camí herbei i mal marcat que volta un camp i una finca fins que desemboca en un que agafareu a la dreta. Fa una ziga-zaga esquerra-deta i, per una portalada i un pontet de ferro, travessa el rec Cinyama fins desembocar a la carretera d’Albons, que agafareu a l’esquerra fins les envistes d’una rotonda.
Abans d’arribar-hi tombeu a la dreta pel carrer Camí Ramader Nord, que passa per sota una carretera i es converteix en Carrer Camí Ramader Sud, primer, i Països Catalans, després. Sortireu a una carretera, enfront hi ha un Carrefour. Travesseu la carretera en direcció al centre comercial i, davant seu, gireu a la dreta pel carrer Torroella de Montgrí i després, recte, pel carrer Figueres. Baixant passareu el camp de futbol fins desembocar al carrer dels Recs. Agafeu-lo a l’esquerra fins que tomba a la dreta i passa a dir-se carrer del Puig. A la rotonda gireu a l’esquerra pel carrer Mallols i deixeu-lo per tombar pel segon a la dreta, carrer Camí del Palau.
El carrer desemboca al carrer dels tres Termes. A l’esquerra veureu els senyals que indiquen un sender en direcció a la Cala Montgó. Deixeu el carrer al final i seguiu pel sender què us menarà fins els carrers de la cala. Sortireu al carrer Punta Milà, que agafareu a l’esquerra. A la dreta pel carrer Fondo i a l’esquerra pel torrent Fondo. Sou a la zona dels càmpings i sortireu a la carretera que baixa fins la cala.
Abans d’arribar-hi trobareu a ma esquerra el carrer Trenca Braços, una pujada dura però curta. Gireu pel primer a l’esquerra (Port del Rei) fins sortir al carrer Punta Montgó, que agafareu a l’esquerra i què, tot pujant, us aboca a una rotonda. Carrer Planasses a la dreta i Bol roig a l’esquerra fins el final. Gireu llavors a ma dreta i l’avinguda de la Clota us menarà fins el port de la Clota. Podeu travessar per dins l’equipament fins el final. Sortireu al principi de la platja de Riells. Seguiu tot el passeig del Petit Príncep i, al final, hi ha pla plaça de l’Univers, lloc d’es d’on heu començat la volta a tot el terme municipal de l’Escala.
Dificultat. Fàcil. Distància. 22.00 kms Temps: 2h 04’h (2h 59’ temps total) Desnivell 165 metres.
 |
| Camí dels Tres Termes, baixant cap a cala Montgó |
13/05/13
Vélo magazine explora, en un complert dossier, la dialèctica entre el ciclisme d’ahir i el d’avui
Amb Eddy Merckx amb el maillot de l’Sky i Brdaley Wiggins amb el del Molteni en portada, una de les revistes més influents del ciclisme internacional, Vélo Magazine, dedica un dossier del número de maig al retorn del ciclisme clàssic.
El treball de Vélo Magazine posa èmfasi en les contradiccions esportives, tècniques i filosòfiques que genera l’actual tendència retro. Amb un títol que indica clarament la hipòtesi de treball del dossier: ‘Era veritablement millor abans?’, els redactors de la revista francesa (que es pot comprar en algun quiosc de la Rambla i d’altres establiments de Barcelona) tracten la qüestió des de la perspectiva dels corredors (Wiggins versus Merckx), la forma com s’organitzen les curses (Milan-San Remo envers la moderna Gran Prix del Québeq), els direcots esportius (Raphaël Geminiani contra David Brailsford), les dones (de dona de corredor a corredora), l’entrenament (Molteni comparat amb Sky), les marxes cicloesportives (La Marmotte comparada amb Anjóu vélo vintage), les bicicletes (Colnago columbus 1971 vers PInarello Dogma 65.1) o els jocs de ciclisme (Rollapàluzza contra Pro cycling manager).
 |
| Portada del Vélo magazine de maig |
A més el dossier es complementa amb una important galeria de roba i complements relatius al ciclisme vintage. El gruixut informe es tanca amb una comparativa entre cicloturistes vintage i moderns. Tot plegat dades i informació per a fer-nos una idea ben documentada a l’hora d’estalri discussions sobre si era millor el ciclisme d’abans que el d’ara, o a l’inrevés; unes converses que se solen fer més des de la passió que no pas del coneixement.
 |
| Dos aspectes del dossier sobre ciclisme d'ahir i d'avui |
10/05/13
After the rain
Banda sonora: Eric Bibb.- Booker's guitar (Flatbrim recordings)
Per llegir esperant que escampi: Esteve Miralles.- Retrobar l'ànima (Empúries)
03/05/13
Titan Desert: Luis Leao Pinto succeeix Heras
La darrera etapa de
la vuitena Titan Desert no ha deparat cap sorpresa. Els 60 quilòmetres entre
Mrezouga i Maadid han servit per homenatjar el portuguès Luis Leao Pinto, nou
guanyador al desert.
 |
| El guanyador celebrant-ho |
El xec Ondrej
Fojtik ha guanyat a l’esprint la darrera
etapa imposant-se als dos primers classificats finals, Milton Ramos i Luis Leao
Pinto, que ha sabut suportar la pressió de l’italià Marzio Deho i guanyar la
Titan Desert 2013, això si, en absència de Roberto Heras, que es va haver de
retirar dies enrere per la lesió produïda
en una caiguda.
Entre els dones Clàudia
Galicia s’ha imposat sense ningú que li hagi pogut fer ombra.
Classificació de l’etapa
1 Ondrej Fojtik
(CZE) X-Sports Cannondale 2h 49m 29s
2 Milton Ramos
(ESP) Lider-Unical m.t.
3 Luis Leao Pinto
(POR) Bicis Esteve a 11s
4 Julen Zubero
(ESP) Gaes Elite 1 a 1m 24s
5 Ángel Gómez (ESP)
Gaes Elite 2 a 1m 25s
Classificació
general
1 Luis Leao Pinto
(POR) Bicis Esteve 24h 10m 58s
2 Milton Ramos
(ESP) Líder-Unical a 2m 07s
3 Ondrej Fojtik
(CZE) XSports Cannondale a 10m 56s
4 Julen Zubero
(ESP) Gaes Elite 1 a 17m 21s
5 Jose Silva (POR)
Titan Desert Portugal a 37m 49s
6 Marzio Deho (ITA)
Olympia a 38m 30s
7 Tiago Oliveira
(POR) Bicis Esteve a 40m 21s
8 Javier Ramírez
Abeja (ESP) Mondraker Team a 43m 28s
9 Marc Trayter
(ESP) Gaes Elite 1 a 52m 14s
10 Aitor Quintana
(ESP) Gaes Elite 2 a 1h 08m 09s
Subscriure's a:
Missatges (Atom)