20/9/16

Gavà i Castelldefels, platja i patrimoni

Entre el delta del Llobregat i el massís del Garraf, Gavà i Castelldefels s'escampen des de les pinedes fins la llarga platja de sorra fina formant una unitat geogràfica de més de cent mil habitants. Excursió perimetral per descobrir uns encants evidents a tocar de Barcelona.

Castell de Castelldefels, al fons, en mig del parc i amb la biblioteca a la vostra esquerra
La millor manera d'anar a Gavà és amb tren. A pocs minuts de Barcelona, les línies R2 i R2 Sud us deixen al centre de la vila. Comencem la ruta a l'estació mateix seguint la Rambla de Salvador Lluch amunt. Creueu la carretera de Sta. Creu de Calafell i continueu recte per la Rambla de Joaquim Vayreda, que després passa a dir-se de Maria Casas. En aquest punt veureu a esquerra el parc de la Torre Lluch, presidit pel Museu de Gavà. Un cop passat el col·legi Sagrada Família, gireu a esquerra per l'avinguda d'Eramprunyà. Circumval·leu la plaça de Catalunya i continueu per la mateixa avinguda. El primer carrer a dreta, Jaume I, us portarà fins el parc arqueològic de les Mines de Gavà, joia patrimonial de la ciutat.
Es tracta d'un jaciment neolític únic a Europa; un conjunt de mines d'on s'hi extreia variscita, un mineral verd usat per a ornaments corporals. En una extensió de 200 hectàrees s'hi han localitzat més de cent mines en galeria. Algunes de les troballes més importants, com la Venus de Gavà, es poden contemplar al museu. A l'edat mitjana s'hi va treure ferro.
Després de visitar el jaciment torneu a l'avinguda i continueu endavant uns metres fins trobar a esquerra un triangle format pel carrer de les Colomeres, la mateixa avinguda i el carrer de Begues, agafeu aquest darrer en baixada fins on comença una plaça allargassada que es diu Magdalena Trias. Gireu a dreta pel carrer Santa Teresa, sou al centre de Gavà. Gireu ara pel primer a esquera, Sant Joan, i avall que fa baixada fins Sant Pere, que agafareu a dreta. A esquerra veureu la plaça Balmes amb el monument a la Pagesia.
Rectes pel carrer Sant Pere deixareu Gavà. A la gran rotonda travessada per la C-234 continueu rectes, però enlloc de fer-ho per la calçada ho fareu endinsant-vos al parc del Mil·lenni per una calçada cimentada de color groguenc que puja paral·lela a la via per a automòbils. en desembocar a la següent rotonda el camí surt a la carretera de nou. El parc del Mil·lenni és una bona mostra del boscam de pins propi del territori.
A la rotonda continueu rectes per una calçada que planeja sense problemes fins arribar a l'entrada del barri de La Sentiu. Deixeu-lo a la dreta i continueu per la carretera, que ara puja. Uns 300 metres després a l'estop gireu a l'esquera direcció Castelldefels i continueu pujant. S'acaba aviat la pujada, ja sou a Castelldefels. I us dirigiu cap al castell. A l'alçada de la deixalleria, en un carrer que desemboca per l'esquerra, apareix un carril bici. Agafeu-lo i continueu rectes en la direcció que porteu. Passareu per una zona esportiva i pel cementiri. I després el carril s'acaba de cop i volta.
Aquí, si baixeu a la calçada, us obligaran a fer una llarga i complicada volta per seguir vers la direcció que voleu, o sigui que continueu pedalant amb cura per la vorera, que gira a esquerra per l'avinguda Manuel Girona. Baixeu de la vorera en un pas de vianants i seguiu ja per la calçada fins la porta principal del castell que ja veieu.
Encimbellat en un turó a l'extrem del massís del Garraf, avui un parc urbà, a més de donar nom a la vila, el castell presideix el poble vell. L'edifici és un conjunt d'estils deguts a les successives ampliacions, essent la definitiva la que va fer Manuel Girona a finals del Segle XIX. Documentat ja al segle X, el conjunt del Castell de Fels (dels fidels en llatí vulgar) te una torre de guaita i l'església de Sta. Maria, d'una nau i tres absis semicirculars.
Seguiu baixant per Manuel Girona fins la plaça de Joan XXIII. Agafeu el carrer del Doctor Marañón (primer a dreta) i, per bisbe Urquinaona, continueu voltant el turó del castell. Albert Einstein a esquerra i carrer de l'Església a la dreta (peatonalitzat) i arribareu a la plaça de l'església. Passat l'edifici religiós agafeu el carrer del pintor Serra Santa (dreta) i seguiu-lo fins la Rambla de Josep Tarradellas, que agafareu a ma esquerra fins el final. en front teniu el parc de la Muntanyeta.

Pedalant pel parc del Mil·lenni, a Gavà
Gireu a esquerra pel carrer del Doctor Ferran. A la plaça de can Baixeres (una rotonda) seguiu recte pel mateix carrer Doctor Ferran fins el carrer Llibertat, que agafareu a ma dreta. Sortiu així del centre de Castelldefels. El carrer passa a dir-se 305. Gireu a esquera pel carrer 303, i a dreta de nou en arribar al tram urbà de la C-245. Hi ha un carril bici. Agafeu-lo i no el deixeu fins que acaba en una rotonda. Heu de seguir endavant per la C-245, però ho fareu per la vorera, que està protegida per una barana metàl·lica de la calçada. A tocar porteu l'autopista i la via del tren.
A dreta gireu pel carrer de la Raconada (hi ha un rètol que anuncia l'hotel Rey don Jaime). el carrer gira a esquerra fins una rotonda; agafeu el carrer de l'esquerra (Pins). En una mena d'illeta amb uns enormes pins, gireu a esquerra cap a l'autovia. A ma dreta veureu la passera per creuar la calçada i la via del tren. S'hi pot pujar pedalant.
A l'altra banda sou ja a la platja de Castelldefels. Agafeu el carril bici de l'avinguda de la República Argentina (enfront de l'estació), i gireu a dreta pel primer carrer, Marina. Al final el carrer tomba a l'esquerra i, amb el nom de Timó, desemboca a la platja. Seguiu pel carril bici de la platja en direcció sud. després de deixar una desviació que porta a un viaducte veureu un gran aparcament. Al final hi ha una zona d'atraccions que es diu Divertilandia i en surt un carrer a dreta, aneu-hi. És el carrer Mèxic, que gira a esquerra i continua en direcció sud. Passa per sota d'un viaducte i aviat canvia el nom pel de ferrocarril, i finalment desemboca a la platja just davant l'entrada de port Ginesta. Sou a Sitges.
Amb la bici podeu entrar al port sense pagar. Si pedaleu fins el final anireu a parar a una cala des d'on es veuen les costes de Garraf i la façana de la Blanca Subur, nom amb que també es coneix Sitges.
Reculeu, sortiu del port i agafeu l'amplíssima vorera, ara en direcció nord. Quan entreu a Castelldefels apareix un bon carril bici. Pedaleu tranquils contemplant aquesta bella i extensa platja que recorda molt a la de Santa Mònica, a Los Angeles de Califòrnia. En arribar a una rotonda enfront tindreu el restaurant Fosbury. Gireu a dreta cap a la platja i de seguida tombeu a esquerra per continuar pedalant per una ampla vorera més a prop del mar encara. Aquest passeig ja no el deixareu fins el final. Entre zones dunars, apartaments i restaurants i l'extensa platja, la brisa marina us refrescarà de la calor i farà molt agradable la pedalada.
Una mica abans de passar la riera dels Canyars entrareu a Gavà de nou. en un moment apareixerà un carril bici que, a estones, us farà perdre la vista del mar, però heu de seguir per aquí. Seguiu fins veure el gran monument a la vela, una agulla que s'alça al centre de l'avinguda del Mar. Aquí s'acaba la passejada per la platja, Gireu a esquerra i agafeu el carril bici què, per l'avinguda, us portarà de nou al centre de Gavà entre conreus. Creuareu l'autovia per dalt, l'autopista C-32 per sota i la via del tren també. Un cop travessada gireu a dreta per la carretera de Santa Creu de Calafell i, a pocs metres, veureu a dreta la Rambla de Salvador Lluch, on heu començat a pedalar, i l'estació del tren per tornar a casa.
Dificultat: Fàcil Distància. 29.50 kms Temps: 2h 10’ (2h 40' amb aturades) Desnivell: 130 mts @: http://turisme.elbaixllobregat.cat/

Port Ginesta. Tornant de la platja del mateix nom situada a l'extrem del port i amb vistes sobre les Costes de Garraf


7/9/16

Mieres i la vall de Campmajor

Al límit del Pla de l'Estany, Sant Miquel de Campmajor és un municipi situat al centre la petita vall que formen la riera del mateix nom i el Ritort, riu que desemboca al Ser. Us proposem una ruta per aquest paratge molt poc conegut que limita amb Mieres, el primer poble de la Garrotxa, i Sant Ferriol, on hi ha el monestir de Santa Maria del Collell.

Esglesia de Sant Miquel de Campmajor
A Mirres s'hi arriba per la carretera GI 524 des de Banyoles (15 kms) o des d'Olot (20 kms). Podeu deixar els vehicles en un aparcament que hi ha a tocar de la carretera, davant del restaurant Can Met. La ruta no te cap pèrdua, doncs es realitza tota per carreteres locals i camins rurals, amb poc trànsit i bon asfalt.
Sortiu de Mieres en direcció a Banyoles per la carretera GI 524. Hi ha un petit repetjó i una llarga baixada fins Sant Miquel de Campmajor. Passeu les cruïlles a Santa Mª de Collel i a Falgons i continueu fins divisar un trencall cimentat a esquerra que passa per entre unes cases. Agafeu-lo, passeu entre cases de pagès, deixeu l'accés al Casal Sant Miquel a dreta (i un trencall a esquera just enfront) i continueu per un tram de terra que desemboca en un camí asfaltat que agafareu a esquerra.
El camí desemboca a la carretera GI 5244, que agafareu a dreta. Planejant, i sense deixar la carretera, passareu el riu Ritort i aviat veureu l'església de Sant Miquel, d'origen romànic i tres naus. Just després hi ha el càmping La Vall de Campmajor. Continueu endavant i passareu pel pont romànic de can Prat. Poc després deixareu a dreta un trencall a Briolf. En aquest punt la carretera comença a pujar suaument fins el trencall a Ventajol. Són 68 metres d'ascensió en 2 kms, res d'important.

Creu de terme, a tocar de Sta. Mª de Collell
Deixeu el trencall i comenceu a baixar. Aviat sereu al santuari de Sta. Mª de Collell. A partir d'aquí hi ha una baixada ràpida fins desembocar a la GI 5243 després de creuar el riu Merdançà. Gireu a dreta i, en menys d'un quilòmetre, sereu el bell lloc d'El Torn. Visiteu l'església de Sant Andreu.
Just a l'entrada del poblet hi ha un trencall asfaltat a esquerra sense cap indicador. Agafeu-lo. El camí circula a tocar del riu Ser, que fa alguns gorgs de gran bellesa i que aporten frescor a la pedalada. Ja us cal, perquè hi ha un parell de rampes ben dures. No us preocupeu. La major part de la ruta es deixa pedalar sense problemes.
Després de passar una casa de colònies, una costa us deixa a la carretera GI 524. A ma dreta veureu l'espectacular església de Sant Vicenç de Sallent. Gireu a esquerra i, en descens, us dirigiu cap a Mieres per la carretera. Encara us resta un tram de pujada. No és fort, però a aquestes alçades potser ja estareu fatigats, o sigui que agafeu-vos-ho amb calma. Els darrers dos quilòmetres són una baixada clara fins les envistes de Mieres, on acaba la ruta i hi teniu el cotxe aparcat.
Dificultat: Mitjana Distància. 23.00 kms Temps: 1h 57’ (2h 30' amb aturades) Desnivell: 270 mts.

El Torn


2/8/16

Serra Cavallera, espectacle en verd

Entre les valls del Freser i del Ter, al nord del Ripollès, hi ha les Serres Cavallera i la Conivella, que en serien una si no les separés la portella d'Ogassa. El Puig Estela (2013 m) i el popular Taga (2039 m) en són els cims, des dels quals hi ha una immensa vista de les dues valls i del Pirineu. Voltar les serres és una ruta dura físicament, però sense dificultat tècnica. Si us entreneu és una gran ruta d'estiu. Els paisatges espectaculars del Prepirineu ripollenc, carregats de verdor, us esperen.

A la Collada verda, amb el Puig Estela al fons
Aquesta ruta s'ha de fer amb una bicicleta de muntanya, tot i que una part important del traçat és per camins rurals cimentats. La resta del recorregut transcorre per pistes i camins prou amples. Només us podeu trobar què hagueu de baixar de la bici en algun tram de l'ascensió a la collada Verda per falta de tracció donat el pendent de la costa. Ja ho te això del BTT.
Comenceu el recorregut a l'aparcament que hi ha entrant a Ribes de Freser creuant el riu És on hi ha l'oficina de turisme. Agafeu el passeig d'Àngel Guimerà, que va paral·lel al Freser, fins el pont que comunica amb la plaça (de vianants). Agafeu a dreta pel carrer de les Eres i seguiu les indicacions cap a Pardines per la GI 6252. La carretera puja suaument durant 6 kms fins aquest bell poble.
Creueu pel carrer Major i gireu a dreta pel carrer Camprodon seguint el rètol que indica per anar a aquesta vila. Poc després el deixeu davallant per la dreta i agafeu el que puja. Hi ha un rètol verd que indica Vall de Camprodon. El camí planeja fins que, en passar una casa, s'acaba el ciment i entreu a la pista de terra. Molt poc després surt un camí a esquerra en pronunciada pujada. Amunt, és l'inici de l'ascensió a la Collada Verda.
El primer tram, entre arbres, és francament dur. No us espanteu si heu d'empènyer. Però quan la ruta surt a la clariana, l'aire corre i el camí s'eixampla i s'ajeu. Es baixa al fons d'algun torrent, però les remuntades no són tant abruptes. El pitjor ha passat. Quan sortiu clarament a la carena de la Serra veieu ja a dreta el Puig Estela. Arribeu al cim de la Collada (hi ha una tanca) gairebé planejant. Han estat 5.9 kms de pujada. La vista és espectacular. És com si pedaléssiu per una immensa prada exuberantment verda. Ara toca baixar fins Abella. El descens és vertiginós, però la pista és molt ampla i sense dificultat. Ull viu en una única cruïlla just damunt del poble. Agafeu a dreta i baixareu ràpidament cap a Abella. Aquí busqueu la carretera que us baixarà cap al llogarret de La Roca i, creuant el Ter, cap a la GIV 5264. Aneu a dreta vers Llanars i Camprodon, paral·lels al Ter.

Sant Martí d'Ogassa
Camprodon és una vila que val la pena visitar. A més podeu fer-hi un mos, doncs sou gairebé a meitat de camí. A Camprodon, a més del cèlebre pont romànic, podeu visitar la casa museu d'Isaac Albèniz i passejar pels seus carrers farcits de xalets d'estiueig, de quan l'estiueig era un descansar, no aquest estrès d'avui en dia.
Sortiu de Camprodon per la carretera de Ripoll, la C-38 fins la Colònia Estevenell, poc després de passar la fàbrica de les exquisides galetes Birba. Al semàfor, dreta i amunt. Un rètol indica Cavallera-Ogassa; és el vostre camí. Des d'ara fins el final tota la ruta és cimentada, però això no vol dir que no s'enfili. Fins a Sant Martí de Surroca són 10.8 kms i 494 m de desnivell. Abans d'arribar-hi passareu per l'església i cementiri de Sant Miquel de Cavallers i arribareu al Pla de la Plata, te unes antenes, on girareu a dreta. I després d'un tram de puja i baixa fatigós, arribareu al lloc de Sant Martí Surroca en clar descens. Passeu pel mig de les cases, deixeu a dreta una església romànica i seguiu baixant fins desembocar a una cruïlla que, a esquerra, va cap Ogassa i Sant Joan de les Abadesses. Ja sou a la serra Conivella; petita, però costeruda.
Vosaltres heu de seguir rectes amunt, cap a Mas Mitjavila (5.5 kms) i l'església de Sant Martí d'Ogassa. El camí, sempre cimentat, puja de nou fins Mas Mitjavila. I després d'un curt descens torna a enfilar-se de nou, en algun tram amb duresa. En un coll heu de girar a dreta (indicat) i seguir pujant. Aviat sortireu del bosc i pujareu portant l'espectacular mantell verd del Taga a la vostra dreta. Fins que arribareu a un coll obert, el coll de Jou, al punt meridional de la serra Conivella. A partir d'aquí tot és baixada fins el poble de Bruguera. Un cop al poble, travesseu-lo i busqueu la carretera GIV 5263 que us portarà a Ribes. Un cop creuat el pas a nivell del cremallera ja veureu l'aparcament on heu deixat el cotxe.
Dificultat: Alta Distància. 59.60 kms Temps: 5h 40’ (8h 30' amb aturades) Desnivell: 1835 mts, 3 colls @: http://www.elripolles.com/

Deixant Pardines enrere



21/7/16

Pals, platges i arrossars

Una platja que ni s'acaba mai, un nucli medieval pulcre i una singular zona d'arrossars, fan de Pals un dels municipis més diversos de la Costa Brava. Us proposem una volta per descobrir la riquesa d'aquest paratge.

Entre la platja i les antigues antenes de ràdio Liberty
Ruta circular amb sortida i arribada a l'aparcament de la platja del Recó, al terme municipal de Begur, tot i que enganxada a la platja de Pals. Sortiu en direcció nord i al cap de pocs metres ja sou al terme de Pals. Al tercer pàrquing que s'obre a dreta entreu-hi fins el final i continueu pel corriol sorrenc que surt a esquerra, sempre en direcció nord. El camí potser presenta una certa dificultat de pedaleig durant alguns metres, però aviat es fa ample i ben compactat. Avanceu entre les dunes de la platja de Pals i els terrenys de les antenes de Radio Liberty, emissora americana que emetia propaganda anticomunista. Des del 2006 aquest espai natural és part del parc natural del Baix Ter. Quan el camí acaba continueu fins el final pel passeig marítim que el segueix, teniu una urbanització a l'esquerra i, al darrera, el camp de golf. Desemboqueu a un aparcament, seguiu fins el final i tombeu a esquerra per un ample passeig que us durà a passar per davant d'un càmping. A la següent rotonda tombeu a esquerra i gireu a dreta pel camí de terra que va a la deixalleria. Entreu als arrossars.
Deixeu dos trencalls a esquerra. El camí es torna asfaltat, llavors gireu pel següent que surt a la mateixa ma i que, cimentat, va fins les envistes d'un mas. El camí tomba a dreta i després a esquerra evitant entrar als masos. Més endavant surt una carretera a ma dreta; agafeu-la. Un rètol granat de la xarxa de cicloturisme del Baix Empordà ho indica. Seguiu aquesta carretera recta fins desembocar a la C-31.
Amb molta cura gireu a dreta. Just després de la neu de l'empresa Gepaval S.L. creueu la carretera i agafeu el camí de terra que surt enfront. Són 700 metres. Aquest camí us porta a Sant Julià de Boada creuant sèquies entre els arrossars de Pals. Recte pel camí fins que desemboca a una carretereta en un revolt. enfront veureu una nau. Agafeu aquesta carretereta a dreta passant per davant de la nau. Just després surt un trencall en lleu ujada a dreta que heu de seguir. Finalment la carretereta desemboca a una de més important que, a dreta, us deixa a Sant Julià. Seguiu fins la rotonda i gireu a esquerra per la GI 651. En arribar al un rètol de Ceràmiques Pantaleu, 750 metres després, la deixeu i gireu a esquerra per una via asfaltada que us porta a Pantaleu, un veïnat de masies de Palau-Sator on destaca la torre cilíndrica d'un antic molí de vent.

Pedalant pels arrossars
Deixeu l'accés a les masies a dreta (en pujada) i seguiu per la carretera que planeja a esquerra. Gireu a esquerra quan desemboca a la carretera que ve de les masies citades per l'altre costat i pedaleu fins arribar a una cruïlla on hi ha uns contenidors i un rètol de natura que us explica el que és la Serra Seca. Agafeu el camí pedregós que va a esquerra i que, després de pujar una mica, davalla definitivament vorejant la serra vers Sant Feliu de Boada. Passeu entre alguns grans masos fins que el camí desemboca al carrer Viladevall. Gireu a dreta entre murs de finques i cases fins sortir del poble i pedaleu fins Torrent, un altre petit poblet de l'Empordanet. Un cop al poble seguiu per la carretera deixant un ample trencall que us surt gairebé enfront. Just quan arribeu (a dreta) a la plaça major, gireu a esquerra pel carrer del Pla, que entre cases, masos i, finalment, camps, us deixarà a les envistes de Pals.
Aquest carrer desemboca en un altre que heu d'agafar a esquerra (un rètol de Pirinexus indica Sant Feliu de Boada i Torroella). En una bifurcació 400 metres més endavant el deixeu que marxi per l'esquerra i gireu a dreta, deixant immediatament un altre que surt enfront i pedalant cap a Pals entre camps. Ull viu però: en un revolt a dreta us surt un camí enfront en pujada forta que indica cap a Pals (rètols de la xarxa de cicloturisme). No l'agafeu, continueu el camí a dreta fins desembocar al carrer d'Enric Font. Dreta pel primer (Pere Coll) i ja sou a l'antiga carretera. Gireu a esquerra.
La vila medieval, presidida per la torre de les Hores, queda ara a esquerra. Aneu a visitar-la i torneu a l'antiga carretera. Pedaleu fins el final i desembocareu a una gran rotonda. Entreu-hi i en sortiu per la GI 6502 (Platja de Pals i Masos de Pals). Fins els Masos puja suaument. Després baixa també amb suavitat fins l'aparcament de la platja del Recó, on heu començat a pedalar per aquesta ruta farcida d'arrossars, platges dunars i masies medievals.
Dificultat: Fàcil Distància. 26.50 kms Temps: 1h 45’ (2h 10' amb aturades) Desnivell: 130 mts @: http://www.palsturisme.com/

Deixant enrere el poblet de Torrent


18/7/16

Els cims del Tour tornen al paper

Coincidint amb la disputa del Tour, l'editorial especialitzada en ciclisme de carretera Cultura Ciclista ha recuperat el llibre Cumbres de leyenda, dels periodistes Carlos Arribas (El País) i Sergio López-Egea (El Periódico), veterans seguidors de la Grande Boucle. El llibre havia estat editat el 2005 per RBA. La nova edició està actualitzada i completada.

La muntanya és el territori on es gesten els mites i les llegendes del Tour. Amb aquest celebrat llibre ens traslladem als Pirineus, als Alps, al Massís Central o algun que altre volcà extingit per reviure els grans episodis que ha deixat la ronda francesa al pas per aquests cims: Tourmalet, Aubisque, Alpe d'Huez, Ventoux, Sestrière, Puy de Dôme, Galibier, Izoard, Pra Loup ... Són les muntanyes que han coronat als herois de la història del ciclisme, i també on s'han produït ombrívoles derrotes que s'han guanyat un lloc al nostre cor.
En aquesta nova edició, els autors han actualitzat els capítols referents a algunes de les més famoses cims dels Pirineus i els Alps i a les gestes dels grans campions des de 1910, any de la primera pujada al Tourmalet. Entre les novetats cal destacar unes pàgines dedicades a narrar la ja mítica ascensió a l'Alpe d'Huez en la qual Nairo Quintana i Chris Froome es van jugar el Tour de 2015.

12/7/16

El cicloturisme tranquil a la biblioteca

El biblioblog Un mar de lletres, de la biblioiteca Armand Cardona i Torrandell, de la Xarxa de biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú, dedica una entrada al projecte de Cicloturisme tranquil que impulsa el blog Tourmalet. La biblioteca vilanovina és la primera de Catalunya especialitzada en llibres i documents sobre ciclisme. Podeu consultar la seva guia de llibres d'aquest gènere AQUÍ
El projecte de difusió del territori i de la pràctica popular del ciclisme ve néixer a les pàgines del suplement de turisme interior Indrets, de El Mundo de Catalunya. Postrriorment algunes d'aquestes rutes s'han publicat als llibres Cicloturisme tranquil per Catalunya, del qual aviat en sortirà la tercera edició, i Cicloturisme tranquil per Calella i el Maresme, publicat en català i anglès.
El pròxim any sortirà un nou volum de rutes de cicloturisme per Catalunya. Tots els llibres són editats per Cossetània.


La pàgina del blog Un mar de lletres