26/9/17

Tona, Seva i Balenyà

Al bell mig de la plana de Vic, Tona (8.000 habitants) és cruïlla de camins entre Barcelona i Vic, i Manresa i el Montseny. Tot i estar envoltada d'una colla de petits serrats, l'eix que la uneix amb Balenyà i Seva permet fer una ruta interessant cap a la urbanització del Muntanyà i les estivacions del Montseny per la seva cara nord.
Església de Seva
Toma comparteix estació de tren (Renfe R3) amb els altres dos municipis per on rodareu avui: Balenyà i Seva. Comenceu la ruta davant de l'estació, a Sant Miquel de Balenyà. Pedaleu per la carretera BV 5303 en direcció a Seva, en suau pujada. Rectes en una rotonda a l'entrada del poble, un cop ben be al centre, a la dreta per la BV 5301 en direcció a El Brull.
Abans de seguir, podeu fer un tomb pel centre d'aquesta població. En lloc de girar a dreta per la carretera, gireu a esquerra i agafeu un carrer que baixa cap a l'església de Sta. Maria i l'ajuntament. Seva és un típic poble de muntanya, amb cases de pedra rogenca, carrerons estrets i obacs i sentor de llar de foc, si hi aneu quan fa fred. La carretera cap a El Brull puja (82 metres en 1.4 kms). L'heu de seguir fins el trencall a dreta que diu golf El Muntanyà i urbanització Serrabardina. Seguiu pujant pel carrer de les Olimpíades de 1992 sense deixar-lo mai. És l'eix de la urbanització. Quan sigueu dalt de tot tindreu molt bones vistes dels serrats que envolten la plana vigatana. El carrer baixa ràpid i entra en una zona urbanitzada. Deixeu un trencall que surt per la dreta i continueu pel carrer que porteu, que ara es diu Collformic. El primer que surt a dreta es diu carrer de la Mora, gireu-hi i baixeu fins el final. Gireu a esquerra per Esteve Duran.
Quan trobeu el primer trencall a esquerra (Pirineu), veureu que el carrer que porteu fa un petit tobogan. Però ull, a dreta, arrambat al tancat d'un xalet, hi ha un camí de terra ben clar que és el que heu d'agafar. Aquest camí va baixant en paral·lel al Torrent de la Vall del Castell (veureu la cornisa a l'altra banda). El camí fa algun revolt, passa per algunes cases de pagès esparses i, finalment, desemboca en un de molt clar que li surt per l'esquerra. Agafeu-lo a dreta (tal com veniu) i continueu fent ziga-zagues, deixant un trencall clar a dreta i passant damunt del torrent de Vall-llosera, fins què, a les envistes d'Hostalets de Balenyà, girareu a dreta en una petita cruïlla de quatre camins. Poc després desembocareu en un carrer asfaltat (Tagamanent) que agafareu a esquerra. Girareu pel primer (Pla de la Calma) a dreta, bo i passant entre industries, fins una rotonda.
Esquerra passant per damunt d'un torrent i del tren i, després de deixar l'entrada d'un restaurant, gireu a dreta pel camí de la Cogullada. després de passar per unes cases, el camí es torna terrer i surt d'Hostalets. Seguiu rectes sense deixar-lo, portant a dreta la via del tren. Poc després de que torni l'asfalt arribeu a un polígon industrial. Just abans d'entrar-hi gireu pel primer carrer que surt a esquerra. En una rotonda gireu per una mena de via verda que surt a esquerra i que corre paral·lela a un torrent. En una cruïlla de quatre camins s'acaba l'asfalt, però heu de seguir rectes pel camí de terra. Deixeu una clara bifurcació a la dreta bo i creuant el petit torrent i seguiu fins desembocar en una carretereta paral·lela a l'autovia C-17. Gireu a esquerra fins passar per sota l'autovia en una rotonda propera.

Baixant d'el Montanyà cap a Hostalets de Balenyà
A l'altra banda hi ha una altra rotonda. Agafeu el camí d'enfront que, en una curta pujada, us mena al restaurant Mas Estabanell. deixeu l'entrada del restaurant a l'esquerra i seguiu pel camí mal asfaltat que marxa cap a la dreta. Aquest camí desemboca en un altre, que agafareu a dreta cap a unes naus antigues. sense deixar-lo, torna a desembocar en un altre camí, que aviat és el carrer Nou, que entra a Tona.
Seguiu-lo fins el final, a la plaça de l'Hostal, i gireu a esquerra pel carrer Travessia. A les envistes de la plaça de l'Església gireu a dreta cap a la parròquia, que deixareu a esquerra per seguir tot recte fins el carrer Call, que travessa i que agafareu a dreta. El carrer va a  parar a la plaça Major, plena de bars i terrasses. Creueu-la amb cura i sortiu-ne per una baixada que hi ha al fons a la dreta i que us mena a l'ajuntament. Al final del carrer girareu a esquerra pel carrer de la Font (ull, contradirecció), i de seguida a la dreta pel carrer d'Antoni Figueras, que us porta a la sortida del poble.
A la rotonda seguiu direcció Seva passant per sota la C-17, a la següent el mateix. Pedaleu per la BV 5303 fins Sant Miquel de Balenyà. Veureu un imponent turó testimoni, les sobtades elevacions típiques de la plana de Vic. Passeu per damunt del tren, gireu a dreta ja dins el poble (direcció Seva) i ja veureu l'estació, punt on heu iniciat aquesta excursió per l'altiplà osonenc.
Dificultat: Mitjana Distància. 21.50 kms Temps: 1h 45’ (2h 30' amb aturades) Desnivell: 295 mts @: www.osonaturisme.cat

Tona


16/9/17

Per les capçaleres del Ter i del Freser

Amb gairebé 15 mil hectàrees entre Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga, Setcases i Molló, la Generalitat va crear el 2015 el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Entre Núria i Ulldeter, proposem una ruta d'alta muntanya per descobrir els Pirineus més verds i feréstecs. Un plaer dur, però reconfortant.

Un descans després de la primera pujada forta, amb el Taga al fons
Tot i l'exigència física, que no tècnica, d'aquest autèntic viatge a les altes valls del Ter i del Freser, el desnivell es concentra en una sola ascensió. Un cop arribats als peus del Balandrau, al coll de la Gralla, a uns 2080 metres, tindreu davant vostre una llarga baixada i, posteriorment, una bona tirada en pla tendint al descens, fins arribar a Ripoll, punt d'inici i final de la ruta.
A Ripoll s'hi arriba amb tren (línia R3, Renfe). Si hi aneu amb cotxe podeu deixar-lo a l'aparcament que hi ha a l'estació de tren, punt on començareu a pedalar.
Agafeu el carrer del Progrés (on hi ha l'estació) cap al nord, fins un trencall que, a l'esquerra, diu Vic, Barcelona, ajuntament i centre vila. Agafeu per aquí i aviat sereu davant la basílica de Santa Maria, de la qual no podeu deixar de contemplar la seva espectacular portalada romànica. Deixant l'església a ma dreta i seguint rectes per la carretera de Ribes, aviat sortireu a un trencall que enllaça amb la carretera que, en 13.50 kms) us portarà a Ribes de Freser, passant per Campdevànol i la deu i el balneari Fontaga, on s'embotella l'aigua de Ribes. La carretera puja molt suaument, una bona manera d'escalfar les cames.
Entrant a Ribes veureu aviat un trencall a dreta, que creua un pont sobre el Freser, que indica Bruguera Pardines. Seguiu sempre direcció Pardines. Travessareu tot el poble, un parell de cops més el riu, la via del cremallera a Núria i, circulant en paral·lel al riu Segadell, sortireu de Ribes, passant abans prop del càmping. La carretereta s'estreny i s'enfila. L'aire és més pur i el paisatge més verd. Al cap de 3 kms, deixeu la carretera i preneu el camí que, a esquerra, indica Ribesaltes i Tregurà. Els primers quilòmetres, amb el Puigmal al davant, la pista està cimentada. Passareu prop de turismes rurals; vosaltres amunt. Poc a poc aneu perdent el Puigmal de vista fins que, en un pronunciat gir a dreta, la pista canvia d'orientació i, poc després, s'acaba el ciment. En un parell de revolts més de paella notareu que heu pujat molt, llavors la costa s'ajeu una mica. En aquest punt trobareu un trencall a esquerra que du a un refugi, vosaltres rectes per l'ampla pista camí de Tregurà. Ara la vista es va obrint per la dreta. La visió de la serra Cavallera paga la pena.

Dalt del coll
El camí, ample i ventilat, va pujant, però d'una forma més amable. Desapareixen poc a poc els arbres, i tot el que abasta la mirada és un immens tapís de verd i els cims sota els quals neixen els dos rius. Passeu per un primer coll (el camí tomba a esquerra); després arribareu a un segon i molt més ampli des d'on s'albira ja, de lluny, el Balandrau; encara passareu per un refugi i, després de fer un gir a dreta en la fondalada d'un torrent damunt del qual treu el nas el cim del Balandrau, arribareu al coll de la Gralla, a 2.080 metres d'alçada, punt culminant de l'ascensió. Des del trencall de refugi haureu pedalat 15.30 kms, sempre per una pista ampla, ben practicable i d'una bellesa indòmita.
Sense deixar el camí, ara una mica pedregós, baixareu vertiginosament fins el llogarret de Tregurà de Dalt, que anirà apareixent sota vostre. Des d'aquí una carretera de molts revolts i estreta, baixa fins Tregurà de Baix per, finalment, desembocar a la GIV 5264. A la dreta en sueu descens passareu per Vilallonga, de Ter, Llanars i, finalment, entrareu a Camprodon. és un bon punt per fer una aturada: reposar, menjar, abeurar-se i visitar el pont romànic o la casa-museu d'Isaac Albéniz, fill predilecte d'aquesta antiga i majestuosa vila d'estiueig.
Dirigiu-vos a la sortida sud del poble i, a la rotonda, agafeu a penes uns centenars de metres la C-38 en direcció a Ripoll, just fins una benzinera. A dreta veureu que hi surt un carrer asfaltat en paral·lel; aneu-hi. Baixant per la marge esquerra del Ter, a tocar, passareu per un càmping. després trobareu un trencall a esquerra que porta a Creixenturri, i encara un altre a Sant Bertomeu del Sitjar; deixeu-los. vosaltres seguiu sempre per l'estret i obac camí cimentat que, a tocar del Ter, passa pel turisme rural de can Peric i surt a la carretera C-38, just a l'entrada de Sant Pau de Seguries.
Travesseu el poble i continueu en descens durant 8.2 kms per la carretera fins Sant Joan de les Abadesses. Passat el pont sobre el ter (al costat teniu el romànic), hi ha un desviament que surt recte en direcció a Ogassa. és una curta, però empipadora, pujada que us mena a l'alberg de la Ruta del Ferro. En aquest punt comença la impressionant via verda del Ferro i del Carbó que, seguint el traçat de l'antiga línia fèrria de Renfe, us portarà a Ripoll en una dotzena de quilòmetres suaus i molt agradables.
Sta. Maria de Ripoll, parada obligatòria només començar
Un cop s'acaba la via continueu pel mateix carrer fins sortir al punt on, en començar la ruta, heu trencat a esquerra cap a la basílica de Santa Maria. Ara aneu rectes i en dos cents metres sereu a l'estació. Un dur esforç abastament compensat per la bellesa del parc natural.
Dificultat: Molt alta Distància. 84.00 kms Temps: 5h 26’ (6h 30' amb aturades) Desnivell: 1390 mts
@: www.elripolles.com



-->

8/8/17

La desconeguda serra de Castelltallat

A l'oest del Bages, la serra de Castelltallat és un petit massís de la depressió central devastat pels incendis de 1994 i 1998. Ja recuperat, gràcies a l'activitat humana i al cuidat entorn natural, avui és un paradís de l'agroturisme, i apte per a l'observació astronòmica o el cicloturisme.

L'espectacular vista des de l'església de Castelltallat
Una pedalada què, per paisatge, patrimoni i descoberta, passarà als annals del vostre estiu 2017: voltar la serra de Castelltallat, amb sortida i arribada a Sant Joan de Vilatorrada, a tocar de Manresa. A la rotonda a tocar del camp de futbol hi ha una gran esplanada on podeu aparcar i posar a punt les bicis i les alforges. La ruta no és especialment dura, però tampoc no és un simple passeig; cal afrontar-la amb un cert entrenament.
Sortiu de la rotonda prenent la carretera BV 3008 direcció Canet de Fals i Calaf i a tocar de la riera de Fonollosa, on desaigua la serra (la riera desemboca al Cardener, que aboca les aigües al Llobregat). Al cap d'un quilòmetre i escaig veureu un trencall a dreta que diu Sant Martí de Torruella i l'empresa Máfrica; agafeu aquesta carretereta. Al llarg de prop de 5 quilòmetres circulareu en paral·lel al riu Cardener i la C-55, fins arribar a Callús. Aquí la vostra carretereta rural desemboca a la BV 3003, que agafareu a esquerra en pujada, dirigint-vos ja cap a  la serra.
Durant els propers 6 quilòmetres pujareu 289 metres. Paciència, admireu el paisatge que paga la pena: barraques de pedra seca, alguna ermita entre camps de cereals i, conforme us aneu endinsant a la mata boscosa: la botja, el romaní i el fenàs a les parts baixes, de brolla, i la nova roureda sorgida després dels incendis, el pi blanc i l'alzina més amunt. deixeu el nucli de Sant Mateu a esquerra, i continueu pujant (ara més suau) uns 379 metres durant 12 quilòmetres. La carretera perd amplada, i fins i tot a partir d'un punt s'anuncia com un camí rural, però mai no deixa d'estar ben asfaltada i esquitxada de masos impressionants a banda i banda, a molts dels quals us acolliran d'allò més be, donat que es dediquen al turisme rural. Ja portareu una estoneta planejant quan trobareu un trencall a esquerra que indica l'observatori astronòmic de Castelltallat; aneu-hi. Puja una mica, però és curt i la vista des de 878 metres paga la perna de sobres.
L'observatori és de recent construcció. Te una cúpula de 5.25 metres de diàmetre i un telescopi de 40 mil·límetres, cosa que permet l'observació d'estels, nebuloses i galàxies. S'hi fan activitats educatives, i també hi fan estades músics i artistes.

Prop de Fals
L'observatori és a tocar de l'església parroquial i de l'antic castell, que ja al S XIV estava fora d'ús. Va ser amb les seves pedres que es va aixecar el temple. Des de les escalinates d'accés, hi ha la vista més espectacular de la serra: d'esquerra a dreta: Montseny, Cingles de Bertí, Sant Llorenç de Munt i Montserrat; als peus, la frondositat de l'obaga de la serra que s'escampa vers la plana del Bages. No us doldrà l'esforç de la pujada.
Ara toca baixar. Reculeu fins la carretera per on veníeu i recupereu el sentit de la marxa que portaveu (o sigui, gireu a esquerra). Deixeu a ma dreta el trencall que porta a Salo i un altre de terra, i avall que fa baixada fins desembocar a la BV 3008, una carretera més ampla que, cap a la dreta, us porta a Aguilar de Segarra. Agafeu el trencall que, per l'esquerra,  du al poble. Aneu fins la decrèpita estació i gireu a esquerra pe runa carretereta que puja en paral·lel a les vies. Deixeu el pont sobre el tren i seguiu entre cases, xalets i un edifici municipal. Aquí el carrer es torna de terra en un tram (tot i que l'estaven arranjant quan hi vam passar). continueu sempre per aquesta via principal que, a la fi, desemboca en una carretera una mica més ampla (però no gaire) que, a la fi, i en suau pujada, us durà a Fonollosa.
En aquest poble aneu a parar a la BV 3008, que agafeu a dreta. Aquesta carretera corre paral·lela a la riera de Fals, primer, i a la de Fonollosa després. Planejant i en clar descens, deixareu un trencall a dreta que du a Fals i Rajadell, deixareu Canet de Fals a l'esquerra, i aviat entrareu a les cornises que forma la riera. Passareu per la cruïlla que, a l'anada, heu agafat per anar cap a Sant Martí de Torruella i l'empresa Máfrica, i en un tres i no res sereu a la rotonda de Sant Joan de Vilatorrada on heu aparcat el vehicle.
Dificultat: Mitjana/Alta Distància. 56.00 kms Temps: 3h 02’ (4h temps total) Desnivell: 885 mts @: www.santmateudebages.cat

L'observatori astronòmic, punt més alt de la ruta


27/7/17

Les cales de l'Ametlla

Si els seus habitants l'anomenen 'La Cala' no és perquè si; el litoral de l'Ametlla de Mar està ple de recòndites cales amb frondoses pinedes a frec de mar. Ara fa cent anys que es va constituir com a municipi. Descobriu els bellíssims secrets de l'Ametlla per celebrar-ho.

A cala Xelín
A l'Ametlla hi podeu arribar per carretera (AP-7) o amb tren, a l'estació del municipi. Situem el punt de sortida a la caleta que conforma el petit port pesquer que va donar origen a l'actual port. Comenceu a pedalar en sentit nord. Un cop deixeu el port veureu la platja de l'Alguer. Dirigiu-vos cap al passeig que la flanqueja. en sortiu per l'altre extrem, continuant endavant pel passeig Marítim. Al final del passeig, davant d0una barana des d'on es contempla la bella cala Pixavaques, hi ha un camí que davalla fins aquesta platja; aneu-hi. Completament urbana, però catalogada amb bandera blava, és la primera de les cales que descobrireu.
A meitat de la cala hi ha l'entrada a un càmping; és un pas públic. Aneu-hi i sortiu rectes per la barrera d'accés a les instal·lacions. Un cop al carrer, gireu a dreta en una curta i forta pujada. Passat el càmping, tombeu a dreta en direcció al cementiri. Descriureu una bella marrada entre petites finques plenes d'oliveres i separades per parets seques; mediterràniament. Des del cementiri hi ha un excel·lent mirador.
Torneu a la carretera principal i gireu a dreta, seguint endavant. Passeu el trencall que porta a  la platja d'Estany Tort i agafeu el següent, que du a Cala Xelín, un altre recó meravellós i pràcticament salvatge. Un cop observada, torneu a la carretera principal i continueu a dreta. el següent trencall baixa entre una frondosa pineda fins la platja del Torrent del Pi. Quan torneu a la carretera us trobareu una dura, i curta, pujada des del fons del torrent fins l'avinguda del Mig, que creua en línia recta tota una urbanització. després d'una rotonda (hi ha carril bici a esquerra) i passat el barranc de cala Forn, agafeu el carrer que surt a esquerra (c/ de la Goleta), que gira a esquerra i us portarà fins el castell de Sant Jordi d'Alfama, una antiga fortalesa situada en un dels caps del golf de Sant Jordi. Darrera hi ha la bellíssima cala de Sant Jordi, una de les joies de la costa daurada. Al fons, la marina de Sant Jordi. Sou a l'extrem nord de la ruta. Reculeu fins el primer carrera  dreta, agafeu-lo, i deixeu-lo pel primer a l'esquerra. Quan desemboca al carrer Goleta, per ton heu baixat abans, continueu recte per un camí asfaltat que baixa al fons del barranc i creua per sota la via del tren i l'AP-7 i, després d'una curta pujada, surt al carrer principal d'una urbanització. Continueu recte en paral3lel a l'autopista fins el carrer nº 2. Gireu a esquerra i, en desembocar a una carretereta, gireu a dreta seguint al costat de l'autopista. després d'un parell de profunds guals, desembocareu a la carretera TV 3025. Sortiu a la rotonda, Passeu per darrera de la comissaria dels Mossos d'Esquadra i continueu per un camí rural asfaltat entre parets de pedra seca i oliveres que puja suaument.

Castell de Sant Jordi d'Alfama. Al fons, cala Sant Jordi
El camí desemboca en un de més ample a tocar de la N-340. Hi ha uns tallers enfront. Gireu a esquerra i seguiu endavant sempre per la pista asfaltada entre oliveres i pins. Deixeu un trencall també d'asfalt trencat, que s'incorpora per l'esquerra, i davalleu fins al fons d'un barranc, remunteu-lo immediatament (és dur, però de gran bellesa i molt típic de la zona) i continueu fins un altre camí asfaltat que es creua en tisora. Agafeu el que va cap a l'esquerra i continueu endavant fins una cruïlla de quatre camins amb un senyal de cediu el pas i una torre d'alta tensió a la dreta. Gireu cap aquest costat, sempre per un asfalt trencat.
El camí davalla ràpid amb cases de camp a l'esquera i un barranc a dreta. Arribeu al fons del barranc i busqueu el pas sota l'autopista (quan hi vam passar nosaltres estava tot empantanat d'obres). Remunteu fins una carretereta que du a un càmping (a dreta) i agafeu-lo a esquerra. Gireu pel primer carrer a dreta, una via d'una urbanització a mig fer (ai la crisi!). És un tram una mica inquietant. en arribar al final, busqueu un camí de terra que surt enfront i que davalla entre pins fins una preciosa caleta. Sortiu-ne pel camí que puja suaument i en paral·lel a la costa. Passareu per antigues fortificacions de guerra que han estat museïtzades, i desemboqueu a la platja de l'estany. Gireu a esquerra fins al fon de l'Estany, un altre bell paratge natural de l'Ametlla. Un cop passat el fons de l'estany, gireu a dreta per un camí asfaltat que puja i seguiu tot dret fins l'hotel l'Ametlla de Mar, que es veu des de tot arreu perquè és un monstre.
Deixeu l'hotel i seguiu fins desembocar a l'avinguda de l'Ensenyament. Gireu a dreta fins arribar davant de l'institut. Ara agafeu la rambla que surt a dreta (c/Cala Joanet) i davalleu fins al port. Creueu una rotonda i continueu fins la següent, enfront de la confraria de pescadors. Un cop aquí tombeu a esquerra vorejant el port fins la rotonda on heu començat a pedalar.
Dificultat: Fàcil Distància. 24 kms Temps: 2h 08’ (3h 10' amb aturades) Desnivell: 190 mts @: www.ametllamar.cat/turisme

Cala Pixavaques

12/7/17

Vilassar de Mar, entre hortes i flors

A finals dels 40, amb la introducció que el llombard Beniamino Farina va fer del conreu del clavell a la fèrtil horta, Vilassar de Mar (El Maresme) va encetar una transformació social, econòmica i paisatgística única arreu del país. Pedaleu entre camps, als peus del turó de la creu de Montcabrer, per descobrir aquest jardí vora la mar.

En un torrent, entre conreus de flor i amb el turó de Montcabrer al fons
La plana del Maresme és una franja de terra que s'inclina des del mar fins els contraforts de la serralada litoral. Per gaudir d'una bona perspectiva del territori, situem el punt de sortida a la plaça de la Fàbrica de Premià de Dalt. On abans hi havia una indústria tèxtil (se'n conserva la xemeneia), ara hi ha el nou ajuntament, habitatges i comerços. Sortiu d'aquí pel carrer de les Teixidores, passatge de vianants a l'esquerra de la façana del consistori. El carrer desemboca a l'avinguda de la Caritat, que agafareu a dreta fins la rotonda presidida per un conjunt ceràmic de l'artista Madola. Esquerra i avall per la carretera de l'Enllaç. A la següent rotonda esquerra de nou en pujada i un altre cop a esquerra pel primer carrer (Noguera Pallaresa), que seguireu fins el final. Allà, continueu recte pel camí de terra que davalla per sota un pontet i, després de girar, desemboca al carrer del Sot d'en Pi, a Vilassar de Dalt.
Seguiu recte a la rotonda pel Vial de can Maians i, al final, de nou recte endinsant-vos en un polígon industrial. El carrer gira i aviat en surt un a dreta que davalla. Agafeu-lo fins la rotonda i rectes en forta pujada (però curta). Desembocareu al Camí de Mataró, que agafareu a dreta fins el final. Llavors, per una petita rotonda, heu de girar a esquerra. El carrer, amb bones vistes ja de l'horta vilassarenca, us menarà a Cabrils. Desembocareu a la carretera que du a Vilassar de Mar, que agafareu a dreta en una nova rotonda. Inicieu el descens fins trobar un carril que us permetrà girar a esquerra. L'edifici de la cantonada és un punter laboratori agroalimentari del Departament d'agricultura. Agafeu el carrer i seguiu els rètol que indiquen urbanització Sant Crist i Camí del Mig. Malauradament l'ermita del Sant Crist no és visitable, doncs queda dins una gran finca que trobareu a ma dreta. Només se'n veu una torre Seguiu ara direcció Camí del mig. en una bifurcació sense rètol agafeu el de l'esquerra. en un dreta/esquerra posterior sereu ja al camí que, passant per damunt de la C 32, davalla vertiginosament cap al Camí del Mig. entreu a Vilassar de Mar.
L'actual Camí del Mig és hereu de la via Augusta que comunicava Roma amb Hispània. En desembocar-hi fixeu-vos amb la capelleta que hi ha a l'esquerra. Vosaltres, però, gireu a dreta. Avui el Camí del Mig és el vial central d'un polígon industrial. En arribar a la rotonda d'un supermercat, gireu a esquerra, passeu una benzinera i aviat sereu davant la imponent portalada modernista del cementiri, de l'arquitecte Eduard Farrés i Puig.

Portalada modernista del cementiri de Vilassar de Mar, obra d'eduard Farrés i Puig
Ara gireu a esquerra, un camí polsegós us menarà cap al Museu de la Mina Vella, l'antiga captació d'aigua del poble. Passat el museu el corriol es bifurca; agafeu el de la dreta i, entre conreus i hivernacles, davallareu fins el camp de futbol. Ara gireu a dreta i, per la primera travessia, a esquerra. davalleu per aquest ample carrer fins el carrer de Sant Ramon, que agafareu a dreta. Sou al centre de la vila. Les tradicionals cases de mig cos, amb planta pis i pati al darrera, conformem el casc antic. Passada la plaça de Vicenç Casanovas, surt un estret passatge de biaix per l'esquerra. Agafeu-lo, us durà al carrer de Sant Joan (vianants), centre neuràlgic de la vida local. Preneu-lo en baixada i gireu a dreta per Sant Roc.
El carrer mor a l'antiga carretera de Cabrils, ara pacificada. Gireu a esquerra i baixeu fins la N-2 i el mar. Per la placeta de la dreta enfileu-vos a la vorera i deixeu-la ben aviat pel primer carrer: Passatge de l'estació. Ara fareu un breu recorregut per carrers tradicionals de la vila, autèntic aparador del que era la vida local als pobles del Maresme fins no fa tant. esquerra per Sant Andreu, que passa a dir-se Arpella. Dreta pel carrer de Cuba, que es bifurca en dos en una rambla i passa a dir-se Sant Artur. Passareu per davant de la biblioteca Ernest Lluch, i seguireu fins el final, una avinguda de doble sentit amb un bon carril bici a la part nord. Agafeu-lo cap a l'esquerra i fins el final. Aquí veureu un camí asfaltat que deixa l'avinguda per la dreta i s'endinsa de nou en zona agrícola. Seguiu els rètols vermells que diuen 'itineraris saludables' i, després de passar conreus i d'una rampa que salva un col·lector d'aigües pluvials, desembocareu de nou al Camí del Mig, però a l'altre extrem de la vila. Ara gireu a esquerra fins el final, un nou torrent entre els típics canyars, que agafareu a dreta.
Enfront hi ha un pas sota la C 32, oblideu-lo. Heu de girar a esquerra i seguir pel camí cimentat entre hivernacles i horta. Quan un disc de direcció prohibida no us deixa seguir gireu a esquerra i davalleu fins el primer carrer que pugueu girar a dreta. Sou al popular Barri de Santa Anna, dividit entre els dos Premià (Mar i Dalt). Gireu a dreta pel Torrent Sta. Anna, ple de terrasses, i seguiu-lo fins un descampat (a esquerra) amb cotxes aparcats. Entreu-hi i creueu-lo fins la carretera. Creueu-la pel pas de vianants i agafeu el carrer d'enfront (Conca de Tremp) fins l'avinguda Catalunya (segon a dreta), que puja fins la plaça de Catalunya.
Ara heu de creuar aquesta poc agraïda plaça i seguir pel carreró d'enfront (Vallès) que desemboca al carrer Montseny. Dreta entre naus i anireu a sortir a una carretera que, en pujada, us menarà a la plaça de la Fàbrica de Premià de Dalt, on heu començat la ruta.
Dificultat: Fàcil Distància. 17 kms Temps: 1h 23’ (1h 45' amb aturades) Desnivell: 185 mts @: http://www.vilassardemar.cat/coneix-vilassar

Un dels tradicionals carrers del centre de Vilassar de Mar, engalanat per la Festa Major


28/6/17

La Fageda d'en Jordà

La colada de lava que va deixar el volcà Croscat i d'altres veïns, es va convertir en el terreny idoni per un dels boscos més grans i originals del sud d'Europa: la fageda d'en Jordà, que Joan Maragall va immortalitzar en el poema: "Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,/ trobaràs un indret verd i profund/ com mai cap més n'hagis trobat al món:/ un verd com d'aigua endins, profund i clar;/ el verd de la fageda d'en Jordà". Sempre és bona època per visitar la Garrotxa.

Deixant enrere Pocafarina


La Fageda d'en Jordà és un dels espais del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un conjunt de cons d'entre 5.000 i 700 mil anys d'antiguitat que conformen el millor exponent de paisatge volcànic de la península. el clima i l'orografia li atorguen una vegetació exuberant que fan que la visita sigui un plaer per la vista. Li afegirem a la ruta un tram de la via verda del carrilet d'Olot, raó per la qual l'excursió serà un fantàstic pla que podeu complementar amb una mostra de la cuina volcànica a qualsevol dels diversos restaurants que hi ha a tocar de la fageda..
Començareu a pedalar des de l'aparcament de la Fageda que hi ha al peu de la carretera GI 524, al terme de Santa Pau. És de pagament, però hi ha tota mena de serveis: bar, lavabo, zona de pic-nic i informació sobre el parc. A més les autocaravanes hi poden pernoctar.
L'itinerari comença prenent la carretera GI 524 cap a Olot. És una baixada suau per una carretera en bon estat i amb un voral per on es fa còmode circular-hi en bici. Passareu per la urbanització de Can Blanc, després per Sant Cristòfol de les Fonts i entrareu a Olot. A la primera rotonda continueu recte, creueu el Fluvià (abans a ma esquerra hi ha la fàbrica de la ratafia Russet, beguda típica de la ciutat) fins desembocar al carrer Camil Mulleras, que agafareu a esquerra. Quan arribeu a la plaça Clarà, amb uns preciosos porxos a banda i banda i una espessa mata de plàtans al centre, gireu a esquerra (semàfor), i continueu pel Passeig de Barcelona. després de creuar de nou el Fluvià deixeu el passeig i agafeu a dreta (de biaix) l'avinguda de l'estació. Aviat veureu l'antiga estació del carrilet d'Olot a Girona. Passeu per l'estret pas que queda a dreta (hi ha un disc de direcció prohibida per a vehicles a motor). Travesseu una gran esplanada on hi havia les vies i sortiu-ne per l'altre extrem. Feu un curt tram de passeig i arribareu a la sortida de la via verda. Preneu-la.
Aviat trobareu a ma dreta les pistes municipals d'atletisme, una obra de l'estudi olotí d'arquitectura RCP, guanyador del premi Pritzker d'enguany, el Nobel de l'arquitectura. Una mica més endavant, a l'altra banda, hi ha l'entrada del Parc de la Pedra Tosca, un antic abocador convertit en parc pel mateix taller. Hi ha zona de pic-nic. A l'altra banda ben aviat trobareu un bar a l'antic baixador ferroviari de Codella. Poc després creuareu una carretereta, la GIV 5224. Deixeu aquí la via verda i gireu a esquerra per la carretera fins desembocar a la molt transitada C 152. Heu d'agafar-la a dreta i uns metres després, deixar-la per una carretereta a esquerra que indica Sant Miquel del Corb. A la cantonada hi ha una benzinera. Passareu pel veïnat de Pocafarina (que deixareu a esquerra) i aviat veureu que, a la dreta, teniu un turó que no és sinó el volcà El Racó. Una mica després trobareu el trencall de Sant Miquel del Corb, la visita és opcional, però haureu de tronar a la ruta per on veniu.

Sant Miquel del Corb al fons

Seguiu sempre per la carretera, passant masies i indrets rurals. El camí fa alguna pujada, voreja un bosc, creua un pla, s'acaba l'asfalt i, després de travessar un bosc espès que us indica que ja sou a la Fageda d'en Jordà, torna l'asfalt i arriba a un nucli rural. Heu de seguir pel camí que us queda gairebé enfront (un rètol indica can Xel). Prepareu-vos per a emocions fortes; ara us endinsareu en una de les mates més espesses de la Fageda. Per calor que hi faci sentireu fresca, les narius s'embafaran d'humitat i els ulls es tenyiran dels mil colors del bosc; fins que desemboqueu en una carretera. Gireu a la dreta i anireu fins la Cooperativa la Fageda, una molt coneguda marca de productes làctics que, treballant en perfecta harmonia amb l'entorn, és a més un poderós projecte d'economia social que dona feina a treballadors discapacitats de la comarca. Continueu la carretereta fins un preciós mas convertit en turisme rural. Aquí heu de fer mitja volta.
Ara es tracta de continuar per aquesta pista asfaltada que continua creuant la fageda, deixant a esquerar el trencall d'on veníeu abans i portant a dreta el volcà del Puig de la Costa, fins desembocar a la carretera GI 524. Gireu a esquerra i, en suau baixada, aviat sereu a les envistes de l'aparcament on heu deixat el vehicle. Hi ha més rutes per aquesta bellíssima zona. Us en seguirem explicant aviat.
Dificultat: Baixa Distància. 19.00 kms Temps: 1h 25’ (2h 15' amb aturades) Desnivell: 225 mts @: http://ca.turismegarrotxa.com

Dins la Fageda

14/6/17

La riera de Rubí i uns contraforts de Collserola

La riera de Rubí tanca per l'Oest una de les zones més densament poblades de Catalunya, però gens exempta d'atractius per descobrir. Pedalem per la ciutat i cap Mira-sol i Valldoreix, als peus de la part més metropolitana de la serra de Collserola. Els seus quasi 170 mil habitants us esperen.
Porta principal del castell de Rubí
Les violentes riuades de setembre de 1962 van canviar la història de Rubí. A més de nombroses vides humanes i habitatges precàriament construïts a la riera, l'aigua va acabar gairebé amb l'agricultura. Però d'aquell desastre, ben present a la memòria ciutadana i recordat en un monument a tocar del pont que va cap el castell, en va néixer un nou Rubí. La ciutat d'acollida, dinàmica, popular i moderna que s'escampa des de la riera fins els nuclis de Mira-Sol i Valldoreix, a Sant Cugat. Us proposem pedalar per aquest territori proper i tan poc conegut.
La carretera BP 1503 és l'entrada al centre de Rubí. L'accés des de la B-30 és ben fàcil, però també hi podeu anar en tren (FF GG S1 i S5) i començar la ruta pel punt on passareu per davant de l'estació.
El llegat modernista d'industrials i 'americanos', el castell, el celler cooperatiu, la riera i el monument en record als morts de les riuades, l'Ateneu i l'ajuntament; però també el populós barri de les Torres o les casetes de la plaça Pearson, són alguns dels llocs de Rubí que coneixereu durant l'excursió. Però també veureu l'Arxiu Nacional de Catalunya, la preciosa parròquia de Sant Cebrià o la biblioteca Marta Pessarrodona, a Valldoreix i Mira-Sol.
Monument als desapareguts per les riuades de 1962
SORTIDA.- Rotonda entrada a Rubí. RECTE.- Carretera de Sant Cugat (dreta per carrer Lluís Ribas: escoles Ribas, joia del modernisme de la ciutat). Torneu al carrer per on veníeu i seguiu RECTE- (Canvia de no) Miguel de Cervantes. ESQUERRA.- Pintor Coello (Celler cooperatiu). Tornar a Cervantes. DRETA.- Avda de Barcelona / F. Macià /R. de Casanova / Prat de la Riba. Sou al centre de Rubí. (Ateneu). ESQUERA.- Cadmo. RECTE.- del Pont (riera de Rubí. Monument als morts per les riuades). RECTE.- castell de Rubí. ESQUERRA.- del Castell. Entre dins el recinte i feu-hi la volta. Sortiu per on heu entrat. ESQUERRA.- de la Parellada. ESQUERRA.- de la Riera. DRETA.- del Pont. DRETA.- Pau Claris /Dr. Robert. Passeu per l'Ajuntament. ESQUERRA.- Pça Dr. Guardiet i església de Sant Pere. RECTE.- Dr. Màxim Fornés. RECTE.- Dr. Turró / Colom. ESQUERRA.- Josep Serra. CREUAR.- Joan Miró / Pça Dr. Pearson (casetes modernistes). estació dels FF GG. RECTE.- Passeig del Ferrocarril. DRETA-. Can Cabanyes. ESQUERRA.- Les Torres. entreu a Sant Cugat. ESQUERRA.- Per rotonda. Josep Trueta. RECTE.- Per rotonda (Hospital General de Catalunya). RECTE-. Per rotonda. DRETA.- Per rotonda. Josep Vallès. RECTE.- Per rotonda. Del Roser. RECTE. Per rotonda. ESQUERRA.- Camí St. Cugat a Papiol. DRETA.- Tarragona. ESQUERRA.- Crta. Mira-sol. DRETA.- Saragossa. RECTE.- Passeig de Rubí. CREUAR.- BV 1462. RECTE.- església (parròquia de St. Cebrià) Recular. DRETA.- BV 1462. Llarg descens per la carretera. ESQUERA.- Ramon Muntaner (Arxiu Nacional de Catalunya).. RECTE.- Rbla. del Jardí. DRETA.- Avda. Bilbao. DRETA.- Per rotonda Pça Espanya. RECTE.- Passeig José Ibáñez Olucha. RECTE. Plaça Joan Borràs. RECTE.- Pas sota vies. ESQUERRA.- Pça. Ausiàs March i biblioteca Marta Pessarrodona. RECTE.- Vallseca. DRETA.- Per rotonda. Josep Irla. ESQUERRA.- Per rotonda. Prat de la Riba. ESQUERRA.- Per rotonda.- Països Catalans. ESQUERRA.- Crta. de Rubí. RECTE.- A les tres rotondes successives ARRIBADA.- Rotonda entrada a Rubí.
Dificultat: Fàcil Distància. 16.50 kms Temps: 1h 20’ (2h amb aturades) Desnivell: 135 mts @: www.rubiidentitat.cat
Parròquia de St. Cebrià, a Valldoreix