16/1/18

De Barcelona cap al pla del Llobregat

Passada la riera de Rubí, el Llobregat enfila cap a la plana que configura el ric i divers delta. En aquest territori hi ha poblacions, tradicionalment agrícoles, que la proximitat amb Barcelona ha convertit en ciutats industrials i de serveis. Són viles amb una potent història, però molt desconegudes.

L'estany del parc de Torreblanca
Us proposem descobrir Esplugues, Sant Just, Sant Feliu i Molins de Rei en un còmode itinerari des de Barcelona, amb trams de carril bici i poc desnivell, i tornar en tren. Una proposta per què un diumenge d'hivern no sigui avorrit.
A l'extrem nord de la Diagonal, els jardins de Cervantes ocupen el triangle on aquesta avinguda es creua amb la carretera d'Esplugues. Aquest és el punt de sortida. Hi podeu arribar en metro (L3 Zona Universitària). Des de la vorera muntanya de l'avinguda aviat veureu l'entrada al parc. Aneu-hi i creueu-lo en sentit nord seguint la via asfaltada. A l'altre extrem, creueu l'avinguda d'Esplugues i dirigiu-vos cap al carrer que puja cap a l'hospital de Sant Joan de Déu, i que du aquest nom. Passeu per davant del centre i baixeu pel mateix carrer, que ara es diu Sant Jordi, doncs sou a Esplugues.
El carrer desemboca a l'avinguda Jacint Esteva Fontanet; agafeu-la a dreta amunt i creueu-la a esquerra pel primer trencall. A l'altra banda hi ha un parc que te una pista de ciment que puja fent ziga-zaga. Feu-lo fins desembocar al carrer Manuel Florentin, i aneu a esquerra entre escoles privades i xalets. Dreta pel carrer dels Lleons i esquerra pel d'Apel·les Mestres, que després passa a dir-se Via Augusta, fins una rotonda. Recte de nou. Quan el carrer canvia de nom un altre cop i passa a dir-se de la Creu, sou a Sant Just Desvern. Esquerra per Muntanya quan us obliguen, i dreta de nou per Sant Antoni Mª Claret fins Verge del Pilar, que agafareu a dreta per recuperar el carrer de la Creu de nou (a esquerra). Poc després surt a dreta Raval de la Creu, un carrer de vianants i cases baixes que us porta al nucli antic de la vila. Desemboqueu al carrer Bonavista que heu de deixar a la propera cruïlla. Agafeu pel carrer Badó, que baixa, tot i ser contra direcció. El carrer mena a la Plaça Campreciós (a dreta) i, poc després, veureu can Campreciós, una de les masies més antigues de la vila.

Pel parc de Cervantes
Seguiu recte pel carrer Campreciós deixant a dreta l'entrada a uns jardins públics. Esquerra per Carles Mercader, encara al nucli antic, i passada la rotonda recte pel carril bici de l'avinguda de la Indústria. A la rotonda gireu a dreta per Ramon i Cajal, que un tros enllà davalla entre naus industrials dient-se Juan Ramon Jiménez. A la rotonda seguiu recte avall cap a l'avinguda de la Riera, en paral·lel a la riera de Sant Just, fins la següent rotondeta. A dreta creuareu la riera, passareu per davant de la ITV i, amunt fort, en arribar a una rotonda entreu a Sant Feliu de Llobregat, capital del Baix Llobregat.
Dreta pel carrer Montseny (el primer després de la rotonda). Baixeu entre edificis força nous fins creuar el Parc d'Europa. A l'altra banda gireu a esquerra pel carrer de les Roses, que seguireu fins el final, rotonda, on girareu a dreta per la Rambla de la Marquesa de Castellbell i després a esquerra pel Passeig del Comte de Vilardaga, que us deixa en un pas a nivell que heu de creuar per, pedalant cap a l'esquerra, dirigir-vos a l'entrada del Parc Nadal, que ja es veu. en sortiu per la plaça de l'estació i, dreta, pel Passeig Nadal, que us mena al centre històric de la vila.
A esquerra, pel carrer de la Rectoria, aneu a parar a la plaça de la Vila i a la catedral de Sant Llorenç. Seguiu per Pi i Maragall (vianants) fins que desemboca a Jacint Verdaguer, que agafeu a dreta. El carrer, que du el tren al costat, desemboca a l'antiga N-340. Agafeu la carretera a esquerra fins una gran rotonda molt propera. A dreta, darrera del final de línia del tram, hi ha l'entrada al Parc de Torreblanca, un dels parcs urbans més grans de la conurbació metropolitana. Amb 12 hectàrees, són els antics jardins de la finca del mateix nom, i pertanyen tant a Sant Feliu, com a Sant Just i a Sant Joan Despí. La capella de Sta. Anna, l'estany, la diversitat d'espècies naturals, i fins i tot animals (lloros, cotorres, tortugues) el fan un indret imprescindible de conèixer. Podeu voltar-lo en bici. La sortida la feu pel mateix punt on heu entrat.
Agafeu la N-340 en sentit contrari, es va fent estreta conforme s'endinsa al centre urbà. Quan veieu l'hotel Centre agafeu el carrer que surt a esquerra (Josep Mª de Molina). Aviat sereu als jardins del Palau Falguera. Entreu-hi i volteu l'antiga residència del mercader Jaume Falguera, que al segle XVII va comprar dues propietats a pagesos de la zona i en va fer la seva residència. El palau està declarat Be Cultural d'Interès Nacional.
Sortiu pel carrer de Sant Josep cap a la dreta, c/Martí Duran a dreta (escola a la cantonada) i de nou a la N-340. Esquerra cap a Molins de Rei (hi ha carril bici aviat). Creueu El Pla, ahir una rica zona agrícola, avui una enorme zona industrial.

Esplugues de Llobregat
Fareu una vola circular al centre de la vila. A Molins la carretera N-340 es diu Avinguda de Barcelona. En arribar a la primera plaça que us trobareu, plaça de la Bàscula (a dreta), entreu-hi i aneu a esquerra pel carrer del Carril. Aviat veureu l'estació de tren, però ara heu de seguir recte pel carrer fins la Plaça de la Creu, centre neuràlgic de l'antic Molins agrari. Volteu la plaça per la dreta i seguiu pel carrer Major fins el petit carrer d'Ignasi Iglesias (una òptica a la cantonada). El carrer us mena davant l'església de Molins. Aneu a esquerra per la plaça i seguiu recte per Enric Granados fins desembocar a la plaça de Catalunya, un altre dels centres de la vila.
Inicieu el camí de retorn a l'estació: volteu la plaça a esquerra, i per Rafael de Casanova fins el carrer Molló, que agafeu a dreta. Molló desemboca al passeig del Terraplè, que agafeu a esquerra. En creuar la N-340 passa a dir-se Verge del Pilar, continueu-hi. En creuar Pi i Maragall passa a dir-se Felip Canalias, continueu-hi vorejant el gran parc del Canal de la Infanta. A l'extrem, gireu a esquerra pel carrer de la Raseta. Volteu la rotonda a esquerra i agafeu el carrer Canal de la Infanta, que també voreja el parc. El primer a dreta és Josep Folgué. És direcció prohibida, però és de vianants.
Aquest carrer us deixa a l'avinguda de Barcelona, enfront de la plaça de la Bàscula. Creueu la carretera, agafeu el carrer del Carril a l'altre costat, i aviat sereu davant l'estació de Renfe Rodalies (R1 i R4). en pocs minuts sereu a Barcelona.
Dificultat: Fàcil Distància. 17.00 kms Temps: 1h 31’ (2h 06' amb aturades) Desnivell: 135 mts @: http://turisme.elbaixllobregat.cat/

Carril bici a l'avinguda de la Indústria, a Sant Just Desvern

3/1/18

L'isarda bellesa de l'altiplà de la Segarra

Entre les conques dels rius Llobregós i Sió, i a uns 600 metres d'alçada, l'altiplà central de la Segarra és una terra rude però amable, que ofereix al visitant tot el que és: la terra, la pedra, el cereal i el patrimoni en una ampla panoràmica de cels nets i horitzons infinits.


Descobrir aquest sector de la comarca és conèixer, primer de tot, el convent de Sant Ramon del Portell, al municipi de Sant Ramon (al peu de l'eix transversal), on situem el punt de sortida de l'itinerari. El convent, datat del 1675, és de dues plantes i de forma quadrangular, raó pel qual se'l coneix com l'Escorial de la Segarra. Hi te annex el claustre neoclàssic i l'església barroca. és un Be Cultural d'Interès Nacional. Podeu deixar el vehicle davant del convent (al peu de ka carretera) i començar a pedalar des d'aquí, agafant la carretera LV 3121 direcció Gospí que surt d'enfront.
Poc després de deixar les darreres cases, surt un camí de biaix per la dreta que davalla, agafeu-lo i us endinsareu en el paisatge típicament segarrenc: murs de pedra seca que delimiten camps de cereal, camins blancs i calcaris i un relleu de suau ondulacions. Seguiu el camí deixant un primer trencall a dreta, un segon més gran, també en aquesta ma, just abans de travessar el lleu barranc de Gospí, i un tercer força ample que arriba per l'esquerra ben poc abans de que el camí que porteu desemboqui en un que creua.


Ara agafeu a esquerra, en suau pujada. Agafeu la bifurcació a dreta, pujant, al cap de poc, i descrivint un revolt a dreta i un a esquerra, veureu el poble de Viver de Segarra enfront: aneu-hi. Desembocareu en un carrer. A esquerra podeu veure l'església neoclàssica de Santa Maria. A dreta, i planejant entre camps, la carretereta local us portarà cap a Portell, que és per on segueix la ruta. Desemboqueu a la carretera LV 3003. Portell és a la dreta, l'itinerari continua cap a l'esquerra. Aviat trobareu un trencall a esquerra que diu Vicfred, aneu-hi. Des d'aquesta carretera us adoneu que sou al vèrtex de l'altiplà segarrenc. A dreta, el terreny davalla cap a les terres més baixes de Torà, Biosca i la vall del Llobregós, mentre que vosaltres pedaleu ben be per la cornisa del terreny. L'aire fi també ho anuncia.
Aviat arribareu a Vicfred, d'on no en podeu marxar sense contemplar el castell, datat el 1079, sentinella que vigila els límits entre el comptat de Cardona i el d'Ugrell. Continueu l'itinerari per aquesta terra de frontera fins desembocar a la LV 3201. Ara gireu a esquerra, direcció Sant Guim de la Plana, en descens. Els carrerons porxats i de traçat irregular del nucli antic, el castell (convertit en un cassal renaixentista el S XVI) i l'església de Sta. Maria (que te una talla romànica de la marededéu de Sant Guillem),  són indrets que paguen la pena de visitar abans de continuar la carretera, ara L-312, vers Llor (església de Sant Julià). Passant Llor la carretera desemboca en una de principal, la L - 324. Agafeu-la a esquerra cap a Sant Ramon. Hi arribareu després de 4 quilòmetres de pujada molt suau.
En arribar-hi veureu a esquerra l'església de Sant Jaume de la Manresana, un dels antics llocs que es van fusionar per crear l'actual poble. Després parareu en un trencall que agafareu a esquerra (direcció Calaf), i que és la carretera on, a l'altre extrem de la vila, hi teniu aparcat el cotxe.
Dificultat: Mitjana Distància. 24 kms Temps: 1h 47’ (2h 25' amb aturades) Desnivell: 300 mts @: www.lasegarra.org


30/12/17

El 2018, quan arribeu al cim, seguiu pedalant






























Non gogoa han zangoa

"On van els teus pensaments, van les teves passes"
proverbi basc

'Kantuz', Benito Lertxundi

19/12/17

Llums de Nadal de Barcelona

Si els àpats d'aquestes festes us deixen estabornit, o esteu cansats de tanta reunió familiar, sortiu cap al tard a fer una volta per pair-los a tots. Us proposem un itinerari tranquil, per carrils bici, per tornar a gaudir de Barcelona com les presses de cada dia fa temps que no us deixen fer.

Fulles de plàtan a la Diagonal, la millor il·luminació d'aquestes festes
La ciutat llu especialment per Nadal. La il·luminació festiva i l'ambient als carrers fan que, tot i el fred, sigui una de les millors èpoques per passejar pel centre, badar amb els llums i, potser, descobrir aquell recó amb el qual mai no us havíeu fixat.
Del mar a la Diagonal, del Gòtic a l'Eixample, Sant Antoni i el Poble Sec, per tornar pel Raval i la Ribera, una proposta tranquil·la per redescobrir la ciutat vestida de festa, una plàcida volta ciclista a la Barcelona nadalenca. Són 400 trams de carrers il·luminats fins el dia 6 de gener entre dos quarts de set i les dues de la matinada. Enguany, sens dubte, la millor il·luminació són les fulles de plàtan verdes i groguenques de la Diagonal. No us les perdeu. Però tampoc no deixeu d'admirar l'enllumenat d'edificis, com la Casa Batlló o l'hotel Majèstic, que l'any vinent commemora el primer segle de vida.
El punt d'inici i final de la ruta és el Pla del Palau. L'estació de metro Barceloneta (L4) hi és a tocar. A més, te lavabos públics.
SORTIDA-. Pla del Palau (Llotja de mar), RECTE.- Pg. Isabel II, Pça. Antonio López, DRETA.- c/ Fusteria i Hostal d'en Sol, RECTE.- Pça. Traginers (muralla medieval), DRETA.- Baixada de Viladecols i c/ dels Lledó, RECTE.- Pça. Sant Just (basílica dels sants Just i Pastor), ESQUERRA.- c/ d'Hércules, ESQUERA.- c/ Ciutat, DRETA.- c/ Font de Sant Miquel (pas sota l'ajuntament), DETA.- Pça Sant Miquel (monument als castellers), DRETA.- Pça. Sant Jaume (Pessebre), RECTE.- c/ Sant Honorat, ESQUERRA.- c/ Sant Sever, DRETA, Plaça de St. Felip Neri (església de St. Felip Neri). Sortir-ne per l'altre extrem, ESQUERRA.- c/ del Bisbe (pessebres tradicionals al museu Marès), DRETA.- Plaça Nova / Pla de la Seu (Fira de Santa Llúcia, fins el dia 23). Si compreu figures de pessebre assegureu-vos de portar un cistell a la bici.

Pessebre de la Plaça de Sant Jaume
Paral·lel
Seguiu RECTE.- c/ dels Capellans i pça. Isidre Nonell (fotomosaic de Joan Fontcuberta), RECTE.- c/ dels Capellans i Pça. del Vuit de Març, ESQUERRA.- c/Duran i Bas, DRETA.- Portal de l'Àngel. A la plaça de Catalunya, a partir del dia 22, hi ha la fira de consum responsable i nombroses activitats infantils i familiars. Continueu  RECTE.- Passeig de Gràcia (il·luminació casa Batlló i Hotel Majèstic), ESQUERRA.- Diagonal, ESQUERRA.- Rambla de Catalunya, DRETA.- Gran Via (fira de Reis, fins el 6 de gener), ESQUERRA.- c/ Urgell, RECTE.- Ronda Sant Pau, DRETA.- c/ Parlament, ESQUERRA.- Avinguda del Paral·lel, ESQUERRA.- Pça. de Raquel Meller (teatre Arnau) i c/Nou de la Rambla, ESQUERRA.- c/ Sant Oleguer, RECTE. – Rambla del Raval, DRETA.- c/ del Carme, CREUAR.- Rambla (església de Betlem), RECTE.- c/ Portaferrissa (font), DRETA.- c/ Petritxol, ESQUERRA.- Pça. del Pi (església del Pi i fira d'artesans), DRETA-. Pça. de Sant Josep Oriol, ESQUERRA.- c/ de l'Ave Maria, DRETA-. c/ Banys Nous, ESQUERRA.- c/ Boqueria, RECTE.- c/ del Call, CREUAR.- Plaça Sant Jaume, ESQUERRA.- c/ Paradís (temple d'August), DRETA.- c/ de la Pietat, RECTE.- Baixada de Sta. Clara fins una dels recons més bells de la ciutat: la plaça del Rei, amb el Saló del Tinell, el mirador del rei Martí, la capella de Sta. Àgata i l'escultura de Chillida. Atureu-vos-hi una estona.
Després continueu a la DRETA.- c/ del Veguer, ESQUERRA.- c/ Llibreteria, CREUAR.- Via Laietana, RECTE.- c/ del la Boira, RECTE.- Plaça de la Llana, DRETA C/ del Boquer (passar sota l'arc del fons de la plaça de la Llana), DRETA.- c/ Montcada (museu Picasso), DRETA-. c/ Sombrerers, ESQUERRA.- Santa Maria del Mar, ESQUERRA.- Fossar de les Moreres, DRETA.- c/ Malcuinat, ESQUERRA.- Pla de Palau, RECTE.- Pça de les Olles, DRETA.- c/ Rera Palau, DRETA.- Avgda. Marquès de l'Argentera, ARRIBADA.- Pla del Palau.
Dificultat: Fàcil Distància. 11 kms Temps: 1h 04’ (2h amb aturades) Desnivell: 40 mts. @: http://lameva.barcelona.cat/ca/nadal

Passeig de Gràcia / Gran Via


5/12/17

La memòria de l'aviació al pla de Llerona

El pla de Llerona, al municipi de les Franqueses del Vallès, va ser l'escenari d'un dels episodis pioners de l'aviació civil a Catalunya. Aquest itinerari permet descobrir el rastre d'un aeròdrom destinat a aportar dies de glòria, però que va acabar destinant-se a usos militars durant la Guerra Civil.

Entrada a un dels refugis antiaèris del Pla de Llerona
Situat al centre de la depressió del Vallès Oriental, i creuat per torrents i pel Congost, que davallen per desguassar al jove Besòs, les Franqueses del Vallès és un municipi que acull, a més, els pobles de Corró d'amunt i d'Avall, Marata i Llerona. Hi podeu arribar en tren. Precisament la ruta surt de l'estació de tren situada al centre de la vila (rodalies R3).
Enfront de l'aparcament, ampli i gratuït, surt la carretera de Cànoves (BV5151), agafeu-la. Creua el poble i puja suaument cap al lloc de Milpins. Aviat veureu el castell de Marata (dreta) i una cruïlla amb semàfor. A la dreta a Marata, recte Cànoves i Corró d'Amunt, i a l'esquerra Llerona. Gireu cap aquí i seguiu pujant un tros. Al cap de munt hi ha una bona vista del terne. Arribant a Llerona gireu a dreta en una rotonda, cap al carrer de can Jubany. A dreta veureu la parròquia de Santa Maria i el camp d'esports. desemboqueu al carrer del pas de la Creu (dreta) i arribareu a la rotonda que creua la N-152z. Creueu recte i seguiu per la BV 1433. Creueu el riu Congost i, a la rotonda, gireu per la primera a dreta, el camí de can Pep. Entre a la zona on, la memòria històrica de l'aviació, us guiarà la ruta.
Seguiu, passant algunes cases, i, quan el camí tomba a esquerra, arribareu a una cruïlla de quatre camins. Continueu recte, pel camí de can Riambau i, a la següent cruïlla de quatre camins, gireu a dreta pel camí de can Bou. Portareu a dreta algun dels recs que han estat la base de l'activitat agrícola de la zona. El camí fa un gir a esquerra i un a dreta abans de trobar-se amb un edifici singular: la sala de ball de can Bou, un edifici construït pels veïns de Llerona cap a 1920 i que va estar relativament pocs anys en ús. Passeu-hi pel costat i continueu endavant. Al següent trencall, de tres camins, gireu a esquerra, direcció Rosanes i, una mica més endavant, en arribar a una casa amb una gran era (esquerra) gireu a dreta per un camí de terra direcció refugi antiaeri. Desemboqueu en un camí que heu d'agafar a esquerra. A ma dreta, en mig d'un camp, veureu l'accés a un dels refugis antiaeris de la zona. Poc després deixeu un que segueix recte més estret. Al final hi ha l'altre refugi. Volteu un camp de golf i arribareu al castell de Rosanes (a dreta), avui restaurant i lloc de celebracions. Aquí podreu llegir els plafons que expliquen la història de l'aeròdrom de can Fernández, després aeròdrom militar.

Antiga sala de ball de can Bou
L'empresari Esteban Fernández, representant de Mercedes a Barcelona i gran enamorat de l'aviació, va crear l'any 1933 un aeròdrom a l'extrem nord occidental del Pla de Llerona. La pista tenia 400 metres i estava dotada d'un hangar. El xalet del milionari, obra de Xavier Turull i Ventosa, va ser una joia del racionalisme del GATPAC. Estava tan ben dissenyat, bo i pensant en la seva funció de base aeronàutica, que una rèplica a escala va resultar guanyadora del concurs que la Generalitat va fer per crear la seva pròpia xarxa d'aeròdroms d'ús turístic; xarxa que no es va fre mai per mor dels fets de 1934. L'any 1937 totes les instal·lacions de l'aeròdrom van ser requisades pel Comitè, i posteriorment per l'exercit republicà, que el va convertir en aeròdrom militar, allargant la pista fins a 1100 metres, fet que va incloure colgar alguns recs. Des d'aquí sortien els darrers avions que van defensar Barcelona de l'exèrcit franquista. Des del punt on sou podeu veure al fons el xalet (força transformat) i l'hangar. L'esplanada que teniu al davant era la pista.
Agafeu el camí que remunta pel costat de la finca d'en Fernández. Passareu una zona de xalets i desembocareu al centre comercial Sant Jordi. Creueu-lo cap a l'esquerra fins anar a parar a la BV 1433. Gireu a dreta, passeu sota la C-17 i dirigiu-vos cap al centre de l'Ametlla. A la rotonda que hi ha just després d'un popular bar, gireu a esquerra vers la carretera de Sant Feliu i, al segon carrer (camí de can Draper) gireu de nou a esquerra. Recte per una rotonda, passeu per la deixalleria i desemboqueu al carrer Pou de Glaç, que agafareu a esquerra per girar de seguida a dreta pel carrer Casas. Seguiu-lo fins que desemboca a una bifurcació i agafeu a l'esquerra el Passeig Montguit, que primer baixa i després s'enfila, entre cases, per desembocar en dues rotondes. Primera a esquerra i, ràpidament, segona a esquerra per passar de nou per sota la C-17. A la rotonda de l'altre costat, continueu pel segon trencall. Recte per una rotonda i, entre camps i creuant el centre històric de l'antic poble del Pla de Llerona (passareu per les antigues escoles), sortireu a la Via d'Europa, paral·lela al riu Congost. Gireu a dreta.
Passeu per un polígon i, en una rotonda, gireu a esquerra per creuar el riu. A l'altra banda gireu a dreta i marxeu rectes passant un altre polígon i una gran rotonda. Poc després passareu sota les vies del tren, i agafeu el primer carrer a esquerra (c/de la Serra) fins sortir a la plaça de l'escorxador. A dreta sortiu a l'antiga N-152, que agafareu a esquerra fins arribar a l'estació del tren on heu començat a pedalar per aquest bocí de la història de l'aviació a Catalunya.
Dificultat: Fàcil Distància. 21.50 kms Temps: 1h 38’ (2h 33' amb aturades) Desnivell: 235 mts

En primer pla el terreny de l'antiga pista, i al fons el xalet d'Esteban Fernández, obra del GATPAC

20/11/17

La Batllia, la petita Cerdanya

La Batllia és una subcomarca natural de la Cerdanya entre Isòvol, a l'est, i sant Martí de Castells, a l'oest. Hi ha tot un sistema de rius i torrents (de Stª Maria, de la Fou, de Bor), que conformen petites valls transversals que fan honor al nom de Petita Cerdanya que rep el lloc. Bellver, Talló, Prats i Sansor, Riu, Pedra, Bor o Balltarga són alguns del pobles que conformen el territori que us proposem descobrir.

Absis i campanar de Sta. Mª de Talló
Situem el punt de partida a l'oficina comarcal de turisme que hi ha a Talló, entitat de Bellver amb una quarantena d'habitants. L'oficina és davant del santuari de Stª Maria de Talló, la dita catedral de Cerdanya, una imponent construcció romànica  d'una nau, amb volta de canó, que ja està datada l'any 891 com a canònica. Sortiu en direcció sud i tombem a esquerra de seguida per un carrer empedrat entre cases (c/ de Talló) que comença a baixar cap a Bellver. El carrer volta a esquerra de nou i a dreta i permet contemplar l'absis del temple. De seguida heu de deixar el camí empedrat i agafar-ne un de terra (camí de Sant Jaume) que continua davallant fins un encreuament. aquí heu de girar a dreta creuant per un gual el Riu de Santa Maria. Passades unes cases sortireu a la carretera LP 4033a. Agafeu-la a dreta i pedaleu fins una rotonda on, a dreta, diu: Bor, Pedra i Riu. Aneu-hi.
La carretera va pujant suaument entre els torrents de la Bavosa i el de la Fou, amb el lloc de Beders a l'esquerra. En arribar a Bor, la ruta gira a esquerra i s'encaixona a l'estreta i resguardada vall del torrent de la Fou. Aviat sereu a Pedra, i veureu l'espadat de l'església romànica de Sant Julià. A partir d'aquí la carretera puja, amb replans, fins Riu de Cerdanya.
Ull viu ara: quan sigueu a la plaça heu d'agafar a esquerra, direcció túnel del Cadí. Hi ha un rètol de fusta que ho indica. A partir d'aquí la ruta fa una forta pujada dins del poble fent una ziga-zaga. Per sort és curta. Quan s'ajeu deixeu un trencall estret que baixa a dreta i un a esquerra i continueu rectes. Aviat sortiu del poble. Sempre anar pujant, no trigareu a passar per sota de la carretera d'accés al túnel, just a la zona de l'àrea de servei. La pujada segueix encara un tram més. Quan planeja, abans d'Urús, paga la pena parar-se a descansar i a contemplar les muntanyes que tanquen la vall cerdana. Quan entreu a Urús, gireu a dreta just en arribar a la cantonada de la fonda Cobadana. El carrer es converteix en la GIV 4036 que us menarà a desembocar a la carretera que du al túnel. Creueu-la i continueu rectes cap a Tartera. Aneu-hi, tombant a esquerra en un trencall ben indicat. Sortiu al camí a das, que heu d'agafar a dreta i, després d'una lleu ziga-zaga dreta-esquerra, continueu davallant entre els xalets de la urbanització el Pla fins una rotonda. Gireu a esquerra per la LP 403b que us portarà al centre de Prats. Creueu el poble i seguiu cap a Baltarga (deixant l'accés al túnel a dreta). Passat aquest petit lloc heu de deixar la carretera tombant en un trencall a esquerra cap a Bellver.

Pedalant cap a Bor
Aviat passareu per la rotonda a Bor, per on heu girat a l'anada, i per la que du al camí de Sant Jaume, per on veníeu també a l'anada. Aviat veureu a esquerra un rètol que indica Talló, Gireu-hi passant entre algunes cases. Deixeu-lo tombant pel primer a dreta (Josep Zulueta), fins la cruïlla amb el camí de Talló. Agafeu-lo a esquerra (esta indicat) i en sis cents metres sereu a l'oficina de turisme, on heu començat la ruta.
Dificultat: Mitjana Distància. 21 kms Temps: 1h 33’ (2h 10' amb aturades) Desnivell: 350 mts @: www.cerdanya.org

Sant Julià de Pedra

6/11/17

Calonge, la badia de Palamós i el seu rerepaís

La badia de Palamós s'estén gairebé durant quatre quilòmetres, des de la Torre Valentina, a Sant Antoni de Calonge, fins el port palamosí, formant un paisatge marítim dels més amables de l'Empordà. Però l'esplendor del litoral continua plana endins, cap a El Figuerar i el nucli de Calonge. Un itinerari suau per fer tot l'any.


El punt de sortida és el tram final de la GI 661 després de la gran rotonda on es creua amb la C-253, que rep el nom d'avinguda de la Unió, a Sant Antoni de Calonge. La sortida de la C-31 en direcció cap a aquest nucli us hi porta. Agafeu aquesta avinguda en direcció cap al mar i, en arribar-hi, gireu a la dreta pel passeig marítim fins la Torre Valentina. La via és compartida amb els vianants, o sigui que vigileu. Passeu el pont sobre la riera de Calonge i aviat veureu la torre al fons. Es tracta d'una torre de defensa aixecada per a vigilar possibles atacs pirates i protegir la badia.
Reculeu pel mateix passeig fins l'alçada de l'avinguda de la Unió i seguiu pel passeig fins entrar a Palamós. Passeu tot el passeig del Mar fins el final. Passada l'oficina de turisme desembocareu a l'avinguda Onze de Setembre, que agafareu a dreta fins anar a parar al museu de la pesca, punt d'entrada al port de Palamós. A la rotonda on hi ha el museu deixeu el litoral i agafeu pel carrer Moll, que dona a la plaça de la Catifa. dreta pel carrer Ametlla de Mar i, tot recte, aneu a sortir al far, un extraordinari mirador de tota la badia que heu fet pedalejant.
Reculeu fins la plaça de la Catifa i recte per un estret pas que desemboca a la plaça de Sant Pere, plena de terrasses de restaurants. Tot recte passa a ser de nou Onze de Setembre. Desfeu aquesta avinguda fins els jardins del final del Passeig del Mar per on veníeu abans, i seguiu ara tot recte per Onze de Setembre, sou al centre de Palamós, que després d'una rotonda passa a dir-se Lluís Companys. Aneu sortint de la vila pel mateix carrer, que passa a dir-se avinguda de la Llibertat i després Àngel Guimerà. Apareix un carril bici, passeu una rotonda i, a la segona (on hi ha una benzinera), heu de girar a esquerra en direcció a Calonge/Platja d'Aro i Vila-romà. Passeu la C-31 per damunt i, a la següent rotonda, recte cap a Vila-romà i El Figuerar, raval de Palamós. Passeu la riera de Bell-lloc cap a unes cases de colors i a dreta. Deixeu a dreta el trencall cap a El Figuerar i pedalegeu  fins un poliesportiu. Volteu la plaça i a la dreta pel carrer Zoilo Costart.


Sense deixar el carrer, aquest s'acaba convertint en un camí entre camps que acaba en una rotonda. A esquerra per travessar de nou la C-31 per damunt i tot recte a la rotonda que hi ha a l'altre costat de pont. Fiqueu-vos pel lateral així que surti. Passareu prop de l'estadi del Palamós i de la piscina coberta. Des d'aquí cap a la dreta en pujada per l'avinguda de la Verge de Núria, que desemboca en una rotondeta a Països Catalans, per on continuareu a dreta. Aquesta avinguda, que de fet és com una carretereta, no l'heu de deixar fins després de creuar una vegada més la C-31. En lpena baixada hi ha una desviació a dreta que heu d'agafar i, immediatament, deixar-la per un camí de terra que surt a esquerra a tocar d'una torre d'electricitat. Entre camps de conreu, un hotel rural i algun torrent que travessa, el camí us porta fins el centre de Calonge, on no heu de deixar de visitar el castell.
No deixeu el camí principal que porteu fins que us en creuareu amb un que és com una mena de llera cimentada. Gireu per aquí a dreta. El tram de ciment s'acaba aviat, però el camí continua fins arribar un punt on, a dreta hi ha l'entrada a Mas Molla i recte va cap al celler Mas Gil, Agafeu a esquerra pel carrer den Molla, que no heu de deixar. Ja dins la vila passa a dir-se Pompeu Fabra; aneu-hi, tot i que aviat passa a dir-se carrer Major i us aboca a la plaça Major. A la dreta hi ha un arc que, passant-lo, us porta al castell, edifici que ja apareix citat en un document de Carlemany el 861. Situat en un petit promontori amb el Rifred als peus, és el símbol de la vila de Calonge. Un cop visitat torneu a la plaça Major i continueu a l'esquerra pel carrer Àngel Guimerà cap a la plaça la Doma i la creu de Terme.
Des d'aquí heu d'agafar a esquerra per anar sortint del centre. El carrer passa a dir-se de la Rutlla i, a partir de l'ajuntament, Passeig d'Hivern. A la llinda amb el camp de futbol gireu a dreta pel carrer de les Escoles, hi ha un carril bici. Quan acaba, enfront surt una via verda, agafeu-la. Passareu sota la C-31. Seguiu avall per la via verda deixant un camí clar a esquerra.
En una bifurcació amb un gran arbre, cap a l'esquerra. Al trencall següent a dreta, doncs ja es veu que recte no te sortida. El camí, una mica pedregós, tot s'ha de dir, us porta sense deixar-lo a les envistes d'una zona esportiva i escolar (a esquerra) i, finalment, desemboca a la C-253 o avinguda de Catalunya. La creueu i continueu recte pel carrer de la Gambina fins el de Sant Antoni, que agafareu a esquerra i que us deixarà aviat darrera l'església, un temple d'aire mariner. Volteu-lo i agafeu a esquerra pel carrer d'Artur Mundet, que a la plaça Narcís Monturiol va cap a l'esquerra i mor a l'avinguda de la Costa Brava. Un ràpid esquerra dreta i pel carrer de Conrad Vilar sereu a l'Avinguda de la Unió, on heu començat aquest itinerari.
Dificultat: Fàcil Distància. 22 kms Temps: 1h 40’ (2h 10' temps total) Desnivell: 100 mts @: www.visitpalamos.cat i www.calonge.cat