21/6/16

Cales i penya-segats de la Serra d'Irta

Entre Peníscola i Torreblanca s'estén la Serra d'Irta, extrem meridional de la serralada litoral valenciana. És una serralada calcària amb nombrosos avencs i coves i una rica avifauna. El pic Campanilles, amb 573 metres, és la seva alçada màxima.

Tram final de l'ascensió a la Torre Badúm, al fons Peníscola
Però el més espectacular d'aquesta serralada són les cales i penya segats que forma en endinsar-se al mar. Us proposem una ruta entre la històrica Peníscola i Torreblanca per descobrir uns paratges d'una bellesa feréstega.
La sortida és davant de l'oficina de turisme de Peníscola, a la cèntrica Avinguda de la Mar. Per la rotonda agafeu l'Avinguda d'Espanya, el carrer que surt recte. La següent rotonda és la immensa Plaça de la Constitució. Volteu-la i sortiu pel carrer d'Irta (5èna sortida), que puja vers uns hotels. És una costa curta. Al cap de munt teniu un excel·lent mirador del penyal damunt del qual hi ha el cèlebre castell del Papa Luna.
El carrer baixa fins anar paral·lel al mar i pren forma de carretera, seguiu per ell. Més endavant abandona la primera línia de mar i puja suaument per darrera uns grans apartaments. Un cop passat el Paint-ball Castellón el carrer s'enfila decididament i se separa de la costa. Quan veieu un rètol fet en un muret que diu 'ensanche urbano' (esquerra) deixeu la carretera i agafeu l'ample camí que surt a esquerra planejant. Un rètol de fusta petit i mig amagat diu Torre Badúm i Playa Pebret. Cap allà heu d'anar.
Després d'un tram pla el camí comença a enfilar-se cap a la Torre Badúm. Hi ha un tram que fa molta pujada i la superfície és cimentada. Ànims i a empènyer si cal, us juro que paga la pena. La vista de Peníscola i tot el litoral de la serra des de la Torre Badúm és espectacular, i la baixada fent ziga-zaga per una pista perfectament cimentada encara ho és més. Ja heu fet la màxima dificultat de la ruta, us queda gaudir-ne. La torre de guaita, suposadament d'origen musulmà, és de planta circular i està damunt d'un penya segat de 97 metres.
Al cap de vall de la baixada la pista torna a ser de terra, i va recorrent cales i racons ben feréstecs, sempre a tocar del mar, fins arribar a la platja i punta de Pebret; senzillament un tresor geològic i paisatgístic. A partir d'aquí el camí continua entre pins i matolls cap a creuar el barranc d'Irta. Un tros més endavant el camí se separa del mar, s'enfila suaument per girar a esquerra i davallar de nou cap a una altra platja, al barranc de la Torre Nova. Gireu de nou amunt i cap a l'interior (el primer tram és una mica dur), seguint sempre la pista principal i deixant tots els trencalls.
Al cap de munt de la pujada passeu a tocar d'una finca. Ara el camí s'eixampla, es fa més llis i davalla vers el trencall del càmping Ribamar, que deixeu. Una ràpida baixada us porta a un a carretera asfaltada on hi ha un parc i un mirador. Dreta i avall cap a Alcossebre.
Quan el carrer marxa a dreta continueu pel Passeig Marítim poc a poc per no molestar. Passeu el port. A la minúscula rotonda del final seguiu pel carrer que surt a esquerra, que va paral·lel al mar, com gairebé tota la ruta. Sempre passeig marítim a tocar del mar. Hi ha trams que no hi ha calçada, sinó una ample vorera suficient per conviure vianants i ciclistes si es circula amb cura. Ja per calçada seguiu cap a la Punta del Carregador, el Roquer de la Romana, la platja Tropicana (desembocadura d'un torrent), el càmping del mateix nom i cap a la punta Cap i corb. Aquí passareu el riu de les coves, deixant a dreta el camí que el voreja amunt. Seguiu encara un tros més paral·lels al mar fins veure a ma dreta l'ermita de Sant Antoni.

Quan la serra s'enfonsa en el mar forma platges i recons de gran bellesa
Gireu el carrer que surt a dreta (passant pel costat d'uns apartaments) pel camí de Campas. El camí (asfaltat) gira a esquerra entre camps i després a dreta. Poc més enllà surt un trencall a esquerra que heu d'agafar deixant el camí que dúieu que continuï recte. A la dreta teniu un gran cartell que diu Alcossebre. En girar sereu a Torreblanca. el camí va avançant entre camps de conreu abandonats fins que desemboca en un altre. Gireu a dreta. Aviat trobareu un carril bici i, a esquerra, una vergonyant urbanització a mig fer, mostra de les desgràcies que s'han fet al litoral valencià. Després de passar per damunt de la via del tren l'avinguda desemboca en una rotonda. Abans d'entrar a la rotonda hi ha un carril bici indicat a esquerra que us porta a Torreblanca circulant al costat del tren.
Continueu un cop el carril i el carrer abandonen la via. Aquest carrer (Diagonal es diu) desemboca a l'avinguda del Mar. Agafeu-la a la dreta i gireu a esquerra pel segon (Carlos Arruza) fins una micro-rotonda, on agafareu l'ample carrer de l'Estació, que surt a esquerra de biaix. Poc després el carrer es bifurca. El de l'esquerra us porta directament a l'estació de Renfe.
Hem fixat el final de la ruta aquí per què, en no ser circular, us oferim la possibilitat de tornar amb tren a Peníscola (estació de Benicarló), si esteu hostatjats allà, Consulteu els horaris per que no hi ha gaires trens.
Un cop a Benicarló Dirigiu-vos cap al centre de la vila pel Passeig de José Febrer Soriano (carril bici). A l'avinguda Magallanes (antiga carretera) gireu a dreta i el primer a esquerra, Avinguda Sant Francesc, en un stop. Passeu l'ajuntament i l'església. A la gran plaça de la Constitució, que surt a dreta, travesseu-la i seguiu per l'extrem oposat (Passeig Marítim). A l'avinguda del Papa Luna gireu a dreta i pedaleu fins Peníscola. Hi ha carril bici. Aquest tram entre l'estació i el centre de Peníscola suposa afegir 7.5 kms a la ruta, però és completament pla i sense cap dificultat.
Dificultat: Mitjana Distància. 33.40 kms Temps: 2h 25’ (3h 30' amb aturades) Desnivell: 260 mts @: http://www.peniscola.es/que-te-ofrecemos/naturaleza/sierra-de-irta

Platja del Pebret, amb la torre Badúm i Peníscola al fons

7/6/16

La plana del Baix Montseny

Entre els contraforts de la serralada i la depressió prelitoral del Mogent i la Tordera, s'estén la comarca natural del Baix Montseny de la que Sant Celoni n'és la capital. Obnubilats per les excel·lències del Montseny potser mai no us heu parat a conèixer un territori tan divers com el del massís, però amb un clima més amable i molt més apte per a tot tipus de ciclistes.

Ermita de Sant Jaume, a can Miret
Llinars del Vallès, al peu del Mogent, és el punt de sortida i arribada d'aquesta ruta. Hi podeu anar còmodament amb Rodalies (R2 Nord). L'inici de la ruta serà a la Plaça de la Vila, molt a prop de l'estació i de la riera, on hi ha aparcament gratuït. Agafeu el carrer Anselm Clavé fins el final, creueu la carretera B-510 que du a Dosrius (Av. Comas i Masferrer) i continueu pel carrer Santiago Rusiñol, que surt enfront una mica més a la dreta. Arribareu a la plaça de Santa Maria, que voltareu a l'esquerra per agafar el carrer Frederic Marés fins el final. Al davant hi teniu un pas soterrat per creuar les vies del tren; feu-ho.
Desemboqueu al carrer Horts d'en Mateu, que agafareu a dreta entre naus industrials. Gireu a esquera pel primer carrer que us creueu i sortiu a l'avinguda del Mogent. Una mica a ma dreta veureu un camí que surt per l'esquerra  i davalla fins prop del riu, seguiu-lo. El camí es converteix en un carrer amb carril bici i el riu gira a esquerra i desapareix sota l'autopista. Tot rectes fins el final. A esquerra hi ha un pont per creuar l'autopista. Deixeu-lo. Aneu cap a l'avinguda del Mogent i seguiu-la fins que acaba de sobte en un camí que desemboca en un altre, que agafareu a dreta, i que finalment es transforma en el carrer Alzina. Sou a Cardedeu. esquerra pel carrer del Pi i fins la carretera B-5103, que també porta a Dosrius. Agafeu la carretera a la dreta cap al centre de la vila. Passeu sota la via del tren, creueu l'avinguda del Rei en Jaume (Antiga carretera9 i continueu rectes per l'avinguda Àngel Guimerà, que és la mateixa carretera B-5103.
Cardedeu era una tradicional vila d'estiueig, o sigui que passareu molts xalets antics, alguns de modernistes i neoclàssics, però en general tots ben conservats. En arribar a una rotonda gireu a dreta just abans d'entrar-hi i agafeu el carrer Mare de Déu de Montserrat. Passeu l'institut i un complex esportiu fins que el carrer acaba en una Rambla allargassada. Just al final de la rambla, a esquerra, surt el carrer de l'Aviació Catalana, dit així en record de l'aeròdrom que hi va haver a prop durant la guerra i que ja vam visitar en una anterior ruta. El carrer travessa una urbanització inacabada. Al final continua un camí de terra recte enfront mateix que heu de seguir.

La plana, quatre pins un bosc espès i tot allò que fa única la terra del Vallès
És un típic camí de paisatge del Vallès: Camps de farratge o cereals, algunes pinedes que esquitxen el verd i, a la primavera, un esclat roig de roselles que emociona. Pedaleu el camí fins el final. Desemboca en un altre de més ample (tot i que enfront te un caminoi que du a una casa propera). Gireu a esquerra i continueu amb el mateix to. És el barri del Rieral, i hi ha algunes cases disseminades. A la primera cruïlla de 4 camins gireu a dreta. entre camps i cases passareu per una hípica i, al final, desembocareu en una carretereta asfaltada que, a la dreta, us portarà fins el lloc conegut com Les Pungoles, una urbanització amagada que pertany a Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor.
Creueu el barri per l'avinguda de l'Aneto fins el final (que gira a esquerra) i gireu a dreta pel carrer del Tagamanent. Un tros avall veureu un carrer que surt a esquerra en baixada. Te una illeta al mig i un rètol que diu 'Benvinguts a Can Miret'. Agafeu-lo. Davalla fins el torrent del Fou i torna a pujar tot fent una ziga-zaga. Al cap de munt surt un carrer a dreta des del que es veu l’absis d'una ermita (sant Jaume) incorporada a un mas. Aneu-hi i continueu avall, que fa una bona baixada entre un bosquet. Deixeu un trencall de terra a dreta i continueu per la carretera asfaltada. A la següent cruïlla (asfaltada) gireu a dreta direcció Sant Antoni de Vilamajor. Pedaleu entre camps i algun mas en suau pujada fins que la carretereta davalla per creuar un torrent. Immediatament després hi ha una rampa, curta però duríssima. Quan arribeu a dalt i hagueu agafat aire tombeu a dreta pel camí de terra que indica Aira, un hotel rural que trobareu un tros més avall a ma dreta. Es tracta de davallar ja fins el cas urbà de Llinars. Passat l'hotel deixeu dos trencalls a dreta. El primer és clar que no va enlloc, el segon és una autèntica bifurcació. Continueu per l'esquerra diguin el que diguin els rètols de color verd..
Una mica més avall hi ha una nova bifurcació, ara agafeu per la dreta sense fer cas tampoc al que diguin els rètols. El camí desemboca al carrer Lliri, a Llinars. Al final el carrer Lliri creua una ampla avinguda (Dàlia). Seguiu rectes avall pel carrer Petúnia i, en una bifurcació, agafeu a dreta pel carrer Flors. Aviat se us incorpora per la dreta la riera de Giola, Seguiu pel carrer Flors avall. Passa a dir-se passatge Riera i desemboca a l'avinguda Pau casals, en realitat la carretera C-251. A l'altra banda veureu la riera que fa d'aparcament, (si heu vingut el cotxe). Si heu d'anar a l'estació travesseu la carretera i pedaleu cap a la dreta (direcció nord) fins torbar la carrer de l'estació a la dreta. Agafeu-lo i us durà fins el tren.

Dificultat: Fàcil Distància. 18.00 kms Temps: 1h 33’ (2h 12' amb aturades) Desnivell: 220 mts @: www.turisme-montseny.com

Pedalant prop de Sant Antoni de Vilamajor amb el Turó de l'home al fons