19/9/12

Un ciclista de l'Euskaltel mor atropellat

Víctor Cabedo (euskaltel)
El ciclista professional Víctor Cabedo ha mort aquest dimecres a causa d'un accident. El jove castellonenc, de 23 anys, ha estat atropellat a primera hora de la tarda, segons publica 'Diario Vasco'.Cabedo (Onda, Castelló) corria a les files de l'equip Euskaltel-Euskadi, amb qui havia pogut debutar al Giro d'Itàlia. La seva formació als equips de la Fundació Euskadi, especialment a l'Orbea, on es va destapar amb un triomf d'etapa a la Volta a Astúries, li va valer el pas al conjunt basc.

Font diari ARA

Els arrossars de Pals

Amb el permís per a construir un molí i les sèquies de rec, l’any 1452 va començar el conreu de l’arròs a Pals. Amb el temps el clima i la ubicació dels terrenys han donat un prestigi merescut a l’arròs de la zona. Malgrat que la construcció amb finalitats turístiques va minvar la superfície de conreu, els arrossars dels aiguamolls que fan el Daró i les sèquies formen un original i bell paisatge entapissat de verd que val la pena visitar.
El verd dels arrossars és com una catifa
Sortireu de l’aparcament que hi ha a la platja del Racó, a l’extrem de la gran platja dunar de Pals, i agafareu el carrer que discorre paral·lel a la platja en sentit nord fins que el carrer queda tallat per una tanca. Llavors gireu a l’esquerra en una curta pujada. Seguiu a la dreta a les dues rotondes que trobem i aviat comenceu a baixar. Teniu primer una pineda i després el club de golf de Pals a la dreta. No deixeu mai aquest carrer ample fins que, amb el golf ja lluny de la vista, teniu un conjunt de casetes de planta i pis a la dreta. A l’esquerra hi ha una esplanada amb una caseta de fusta, la informació de l’espai protegit de les Basses d’en Coll. Deixeu llavors el carrer i agafeu el camí ample que surt de biaix a l’esquerra i transcorre entre arrossars. Sou al bell mig dels conreus.
El camí desemboca en un que creua, darrera del qual hi ha el Rec del Molí. Aneu a la dreta fins el aguaitador de les Basses d’en Coll, on podeu observar les aus. Podeu seguir endavant fins el final si voleu veure les espectaculars dunes de la platja de Pals. Després reculeu fins la cruïlla per on veníeu i seguiu recte endavant Entre arrossars. En arribar a una altra cruïlla de quatre camins gireu a la dreta passant per damunt del pont que travessa la sèquia i tot recte fins trobar un pont de fusta que us permet creuar el Rec del Molí. Seguiu endavant fins desembocar en un carril bici cimentat que ve de Mas Pinell. L’agafeu a l’esquerra, Sempre entre conreus.
Quan el carril acaba heu de seguir uns 200 metres endavant per la carretera, vigileu. Després d’una ampla ziga-zaga en baixada hi ha un mas a la dreta, Mas Pla. Un cop passat agafeu la pista que surt a ma esquerra i, entre arrossars, seguiu-la deixant la cruïlla a l‘aeròdrom. Després d’una benzinera que hi ha a la carretera que porteu just al costat dret, deixeu la pista tombant cap a la dreta fins pujar a la carretera C-31. La travesseu i agafeu la petita carretera local que us portarà a Fontanilles amb el Daró Vell al costat.
Les sèquies formen part del paisatge de la ruta
Just a l’entrar al poble, abans de que comenci la pujada, gireu a l’esquerra direcció Fontclara i Sant Julià de Boada. Ara pedalareu entre camps de pomers. Atureu-vos una estona a contemplar l’antic monestir de Sant Pau de Fontclara, avui temple parroquial. Després seguiu les indicacions que diuen ‘sortida’, deixant la carretera a Sant Julià a l’esquerra. Creueu la GI-651 i continueu pel camí fins arribar al caravàning Empordà. En aquesta cruïlla gireu a la dreta direcció cap a Pals. La pujada final per entrar al poble potser us fatiga, però te una de les millors vistes de la vila.
A Pals seguiu les indicacions de la Xarxa de Cicloturisme del Baix Empordà: dreta pel carrer de l’Hospital fins la plaça Major; al museu, esquerra pel carrer Paul Companyó; carrer Abeurador a l’esquerra, què després es passa a dir Quermany; passareu sota la carretera i ja estareu camí dels Masos de Pals. Deixeu Mas Salvi a la dreta i, en desembocar al trencall de Mas Flors gireu a esquerra entre un bosquet. Entre tobogans suaus arribareu als Masos de Pals. A la rotonda, agafeu la carretera GIV 6502 que us portarà fins la platja del Racó, on hi teniu el cotxe.
Dificultat. Baixa. Distància. 29.00 kms Temps: 2h 20’ Desnivell.110 m. Cartografia: Mapa Xarxa Cicloturisme Baix Empordà @: www. costabrava.org.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

7/9/12

Lleida vota Espanya

Reproduïm un interessant article de Lluís Simon publicat el passat dia 24 d'agost a El 9 Esportiu. A partir de l'acollida de Lleida d'una etapa de la Vuelta quan s'ha negat repetidament a acollir-ne una de la 'Volta' a Catalunya, l'autor reflexiona  sobre la doble moral nacional que practiquen els polítics del país, també en matèria esportiva.

Ahir el company Miquel Roca ens avançava un tast de l’estafa que suposa que algunes grans ciutats de Catalunya, començant per Barcelona, apostin per la Vuelta a España quan la Volta a Catalunya està agonitzant per falta de recursos. Roca va tocar el crostó de l’Ajuntament a Barcelona, que es va doblegar a Alberto Fernández Díaz, l’home (sí, és ell) que encara es pensa que la Vuelta espanyola és tan o més important que el Tour de França, l’únic esdeveniment ciclista que pot rendibilitzar mediàticament una gran inversió econòmica.
Més enllà del Tour, doncs, qualsevol altra ajuda que es faci a una cursa ciclista ha d’anar lligada a la vocació intrínseca d’amor per aquest esport o, quan parlem de la nostra Volta, de la voluntat de fer país, Barcelona, Tarragona i Girona, amb diversos graus i dins les seves possibilitats, han estat al costat de la Volta aquets últims anys. I Lleida? Demà les seves autoritats sortiran cofoies a la sortida de la vuitena etapa de la Vuelta a España després d’haver invertit una quantitat que desconec. Però això no seria especialment criticable –tothom fa el que vol amb els seus diners–si no fos per l’actitud que ha tingut Lleida aquets últims anys amb la Volta a Catalunya. S’ha negat en rodó a rebre una sortida o una arribada de la prova, fins i tot en la històrica edició dl centenari. Ep, i això que parlem d’un alcalde, Àngel Ros, que presumptament és el gran representant de l’ala catalanista del PSC. Si el ciclisme és una metàfora de la seva política de promoció de l’esport i la ciutat això explica que la deriva d’aquest partit sigui catastròfica. A Lleida, de fet, tampoc van ser capaços de salvar la seva pròpia volta, una prova que tenia un prestigi internacional indiscutible i que es va deixar de fer el 2008 després d’una victòria d’un dels millors ciclistes holandesos de l’actualitat.
En una època en què les agressions al país vénen de tots els sectors, començant per l’econòmic i acabant pel simbòlic, la deixadesa dels polítics i fins i tot la seva voluntat manifesta de pujar al carro dels vencedors –que no serem pas nosaltres, lògicament–fa que anem perdent a poc a poc la nostra essència. Tant costa a Catalunya prioritzar la Volta, la segona més antiga d’Europa, per sobre de la Vuelta a España, una cursa que té assegurat el seu futur a curt, mitjà i llarg termini? El 2015, fins i tot, ja s’ha anunciat que hi haurà cinc etapes a Holanda!
La presència de la Vuelta aquests dos últims anys, coincidint amb el govern del PP a La Moncloa, a Catalunya, el País Basc i Navarra no és innocent. És un petit instrument per marcar territori o paquet, si usem l’argot carpetovetònic. La Vuelta, més enllà del seu impacte esportiu, s’utilitza des de fa temps amb finalitats polítiques. Només cal veure el recorregut d’aquest any. Els últims que hauríem de caure en aquesta trampa som nosaltres que, per no tenir, no tenim ni el futur de la nostra llengua assegurat.
La resistència pacífica, en aquets casos, té camins a recórrer, encara que siguin simbòlics. Des de Girona podem dir, per exemple, que Espanya, en forma de Vuelta, no ens ha trepitjat mai. I que duri.

4/9/12

Editat el llibre dels 50 millors ports dels Alps

Editat en castellà per Lectio, ja es troba a les llibreries ‘Los 50 mejores puertos de los Alpes en bicicleta’, de Rudolf Geser. El volum recull la descripció detallada i amb mapes i altimetria dels millors colls de muntanya alpins d’Alemanya, Àustria, Eslovènia, Itàlia Suïssa i França.
Portada de l'edició castellana

‘Los 50 mejores puertos de los Alpes en bicicleta’ aplega les següents ascensions. Alemanya: Carretera circular de altura Rossfeld (1.540 m)i Carretera de puerto Riedberg (1.420 m). Àustria: Carretera de alta pradera alpina del Malta (1.920 m), Carretera alto-alpina del Grossglockner (2.505 m), Carretera de montaña Kkitzbüjel-Horn (1.966 m), Carretera glacial Sölden (2.829 m), Carretera Hahntennjoch (1.894 m) i Carretera alto-alpina de Silvretta (2.032 m). Eslovènia: Carretera de puerto Vrsic (1.611 m). Itàlia: Carretera del Passo delle Tre Croci (1.809 m), Carretera del Passo di Falzárego (2.117 m), Carretera del Passo di Giau (2.236 m), Carretera del Passo di Valparola (2.192 m), Carretera del Passo Gardena (2.137 m), Carretera del Passo di Campolongo (1.875 m), Carretera del Passo Pordoi (2.239 m), Carretera del Passo Sella (2.240 m), Carretera del Passo Fedaia (2.056 m), Carretera del Passo di San Pellegrino (1.918 m), Carretera de puerto Rolle (1.980 m), Carretera del Passo di Monte Giovo (2.094 m), Carretera del Passo delle Palade (1.518 m), Carretera del Passo di Gavia (2.652 m), Carretera del Passo del Tonale (1.884 m), Carretera del Passo Campo Carlo Magno (1.682 m), Carretera de alto valle Gressoney (1.825 m) i Carretera de Col de Montgenèvre (1.850 m). Suïssa: Carretera de los puertos Livigno, Foscagno y Eira (2.315 m), Carretera de puerto Bernina (2.330 m), Carretera de puerto Oberalp (2.045 m), Carretera de puerto San Gotardo (2.108 m), Carretera del collado Saanenmöser (1.279 m), Carretera Paso de Simplon (2.005 m), Carretera de puerto San Bernardino (2.066 m), Carretera del valle Saas con Mattmark (2.197 m), Carretera de alto valle Anniviers con Zinal (1.700 m) i Carretera de puerto Gran San Bernardo (2.473 m). França: Carretera del Col de l’Iseran (2.770 m), Carretera del Col du Mont Cenis (2.100 m), Carretera del Col du Télégraphe (1.600 m), Carretera del Col du Galibier (2.646 m), Carretera del Col de la Croix-de-Fer (2.067 m), Carretera del Col du Glandon (1.951 m), Carretera del Col de la Madeleine (2.000 m), Carretera del Col de Lautaret (2.058 m), Carretera de montaña de L’Alpe-d’Huez (1.860 m), Carretera del Col d’Izoard (2.360 m), Carretera del Col de Vars (2.109 m), Carretera del Col de Restefond/Bonette (2.802 m) i Carretera de montaña Ventoux (1.909 m). 
“Per diferents que ens puguin semblar”, acaba dient Rudolf Geser al pròleg de l’edició original en alemany, “tant per la situació paisatgística com per les característiques de la ruta, els 50 colls i carreteres de muntanya descrits tenen en comú que són les més belles i gratificants fites que la regió alpina pot oferir als ciclistes”.
El llibre es ven per 19.50 euros, profusament il·lustrat. El podeu adquirir al web de l’editorial: http://www.lectio.es/mostrar_producte.php?prod=110

Prades, boscos i rierols de la vall de Bianya

A l’oest de la Garrotxa, la vall de Bianya desguassa les aigües del riu del mateix nom al Fluvià i, a la capçalera, fa la divisòria d’aigües amb el Ripollès. Aquesta privilegiada situació li confegeix unes característiques paisatgístiques extraordinàries que, unides a la presència de volcans i colades de lava, la fan un territori atractiu per a descobrir tot pedalant.
Església romànica de Sant Pere Despuig
La sortida de la ruta és a Sant Joan les Fonts, davant de l’església parroquial. Agafeu el carrer del Castanyer, que puja. Passada l’escola bressol trobareu un trencall on un rètol groc us diu que podeu anar a la Font Freda pels dos camins., Agafeu el de la dreta, estret i enquitranat. Pedaleu portant a ma esquerra el turó del volcà de la Canya i a la dreta un seguit de colades basàltiques que, a l’alçada de la Font Freda (hi ha dues tanques a ma esquerra que n’indiquen l’accés), es veuen perfectament.
El camí asfaltat segueix passant per masos i deixant trencalls a esquerra i dreta (casa de colònies) fins que davalla cap al veïnat de Llocalou. Creueu un torrent i, en desembocar en un carrer maple, agafeu a ma dreta. No deixeu el camí principal. Més endavant, després de creuar un pontet, desemboca en un altre també força ample. Agafeu-lo a l’esquerra. A partir d’ara seguiu les indicacions que diuen ‘Sant Pere Despuig’.
Passeu el trencall de Ca la Nina i arribareu a una bifurcació. A la dreta indica ‘Sant Martí de Capsec’ (S XII). Seguiu per l’altra fins arribar a la carretera C-26. Travesseu la via i seguiu per la carretereta d’enfront direcció Sant Pere Despuig. Sempre pujant passareu pel molí de Pla de Beia i pel trencall que porta a l’església de Sant Martí de Solamal (S XII). En aquest punt heu de girar a l’esquerra seguint el camí asfaltat,. No us despisteu i seguiu rectes, que és molt fàcil. La ruta segueix pujant, passant entre masos i deixant trencalls, abans de desembocar en una carretera més ampla; sou a Sant Pere Despuig. A més d’unes cases de turisme rural, just a l’esquerra hi ha el camí que s’enfila, la pujada és curta però forta, fins l’església de Sant Pere, un dels millors temples de la vall. Datat l’any 858, conserva el campanar i algunes parts més de l’edifici romànic original. 
Torneu a la carretera i, tal i com veníeu fent la ruta, aneu cap a l’esquerra en baixada. Arribeu a l’Hostalnou de Bianya just on desemboqueu a la C-26, que heu de seguir fins una rotonda. És només un quilòmetre, però cal anar amb compte perquè hi ha molt trànsit. A ma esquerra de la rotonda hi ha una benzinera, i darrera un camí que us menarà fins Llocalou de nou. Deixant dos trencalls a l’esquera, abans i després d’una finca. Travesseu l’indret pel carrer major i desemboqueu de nou a la c-26. Creueu-la i seguiu pel carrer d’enfront (camí vell d’Olot). Trobareu les marques que indiquen la direcció per anar cap a la ruta del carrilet: Seguiu-les. Passeu per la Canya i per la riera de Riudaura. Després de creuar una carretera per sota a ma esquerra veureu el volcà de la Garrinada. 
Amb el volcà de la Canya al fons
Quan desemboqueu en un carrer ample, de polígon, agafeu-lo a l’esquerra fins una rotonda. Aquí agafeu la carretereta asfaltada i estreta que porta cap a una estació elèctrica, tot i un senyal de direcció prohibida, no va per vosaltres. Ara envolteu el volcà Montsacopa. 
La carretereta es converteix en un carrer d’Olot. Passeu per l’hostal sant Bernat i baixeu fins l’antiga carretera que travessava Olot, avinguda de Girona es diu. Agafeu-la a ma esquerra i seguiu-la fins sortir de la ciutat en direcció Ripoll-Camprodon. Després de creuar la rotonda de l’autovia que va a Girona arribareu a una altra rotonda. Trenqueu a ma dreta baixant per darrera d’unes industries. El carrer (camí vell de Sant Joan) baixa fort, però ull que aviat puja de sobte (deixant la baixada a la dreta) passant a dir-se carrer d’Antoni Mone. Seguiu-lo fins el final, creueu la C-26 de nou i tot dret, anireu a sortir a l’església de Sant Joan les Fonts, d’on heu sortit.
Dificultat. Mitjana. Distància. 25.00 kms Temps: 3h Desnivell 345 metres. Bibliografia: Garrotxa. Zona volcànica. Parc natural. Mapa guia excursionista (Alpina).

Publicat sl suplement Indrets de El Mundo

Menorca, la millor forma d'acabar la temporada

A finals d’octubre els dies encara són càlids a Menorca. Si busqueu una cala a recer del vent i una bona taula, un bany i una caldereta poden arrodonir el cap de setmana com una roda de bicicleta; perquè el dies 19, 20 i 21 d’octubre torna la Volta cicloturista internacional a Menorca. Segueix conservant el seu caràcter popular en tractar-se d'una prova no competitiva.
Pedalar per Menorca te un caràcter completament diferent a tot el que hagueu pogut fer.
Són dues etapes, de 113 i 62 kms respectivament. La primera entre Maó, Ciutadella i Maó passant per Torralba d’en Salort, Alaior, Es Migjorn Gran, Ferreries, es Mercadal, Sant Climent i Sant Lluís. La segona entre Maó i es Mercadal, passant Per Fornells, i amb pujada cronometrada al temible Monte Toro i els seus tres quilòmetres a l’onze, dotze i tretze per cent.
A més, com ja ve sent habitual els darrers anys, divendres a la tard hi ha una excursió de 45 kms per als impacients. Tot pedalant s’anirà a visitar l’exposició ‘ciclisme i bicicletes’ (el potent fons d’Artur Sintes, organitzador de la prova) que hi ha a les antigues casernes d’Es Mercadal.
Homenatge al ciclisme andalús, amb la presència de Francis Cabello, Juan Martínez Oliver, Manolo Beltran i Javi Moreno, col·loqui sobre cicloturisme i el tradicional dinar final de germanor poden fer d’un cap de setmana tardoral a Menorca, uns dies inoblidables.
Al web de l’organització  (www.menorcacicloturista.com) hi trobareu tota la informació i també us hi podreu inscriure.

3/9/12

La vall d'en Bas, terra de remences

A penes nascut, el riu Fluvià dibuixa una vall ampla de terres fèrtils més pròpia dels estuaris que no pas de les seves deus. Per mor de la seva situació i característiques, la vall d’en Bas, on una rastellera de petits pobles conformen avui el municipi del mateix nom, va ser terra de guerres remences i de carlinades, i són avui un territori amb un especial caràcter humà i físic que avui us proposem descobrir tot pedalant per les seves petites carreteres rurals. L’excursió transita en part per la via verda d’Olot a Girona.
Sortint de Sant Privat de Bas
Sortirem de Sant Esteve d’en Bas, capital de la vall. Podem aparcar el cotxe al carrer Ample, a la part baixa i plana de la vila. Aquest carrer és creuat per la via verda. L’anirem a buscar a l’alçada de l’antiga estació del tren per començar a pedalar en direcció cap a Girona. A penes dos cents metres després al via tomba a l’esquerra. Nosaltres seguim recte segons les indicacions grogues i vermelles que diuen Hostalets. Per pista de terra creuem la carretera de les Martines i poc després desemboquem en una pista cimentada. L’agafem a la dreta fins la carretera c-153, que enfilem cap a l’esquerra. Un centenar de mestres després a la dreta hi ha l’entrada a Hostalets d’en Bas. Creuem el poble pel cèlebre carrer dels balcons plens de flors. Al final, just on hi ha l’església,. Girem a la dreta i comencem a pedalar en direcció Can Trona per una carretera rural amb molt poc de trànsit i entre camps de conreu. Passarem per la preciosa esglesiola romànica de Sant Quintí.
Passat can Trona (hi ha una agrobotiga), girem a l’esquerra deixant l’hotel Vall d’en Bas i passem sota la carretera del túnel de Bracons seguint recte cap a Verntallat. Un quilòmetre després girarem a l’esquerra direcció cap al veïnat de Pocafarina. Aquí desemboquem a la carretera que mena al poblet de Sant Privat (esquerra). És a un quilòmetre i, tot i que la carretera puja, val la pena de visitar. Desfem la carretera en baixada, passem la cruïlla de Pocafarina i seguim recte fins les envistes del poblet de El Mallol. Deixem aquí la carretera principal i girem a l’esquerra direcció a Veïnat Nou. La carretera rural desemboca en una altra que agafem també a l’esquerra fins desembocar a la GIV 5224 que, a l’esquerra, porta a La Pinya. Passat aquest poble la carretera ens porta a la GIP 5223. L’agafem a la dreta fins Olot.
Pedalant entre conreus, a prop de Sant Esteve d'en Bas
L’entrada a la capital de la Garrotxa la fem per la mateixa carretera, convertida en carrer, per om venim. Quan creuem un carrer que te carril bici l’agafem a la dreta fins una petita rotonda. Girem a l’esquerra i sortim a la carretera que va a Vic. A l’esquerra anem cap a la plaça Clarà i el centre de la ciutat (plaça St. Pere, Firalet...) Agafant la carretera a Vic cap a la dreta creuem el pont damunt del Fluvià. Just passar-lo beurem uns rètols verds que ens indiquen la direcció a prendre. És a la dreta i, a través d’un camí obac, anem a menar a l’inici de la Via Verda. No deixem aquesta ruta fins arribar al punt d’on hem sortit, la petita estació de tren de Sant Esteve d’en Bas. A l’alçada del baixador de Codella, avui un bar, hi ha el parc de la Pedra Tosca, un extraordinari conjunt de terres volcàniques amb una intervenció urbanística que ha estat mereixedora d’un premi europeu.
Dificultat. Fàcil. Distància. 35.00 kms Temps: 3h 30’ Desnivell 205 metres. Bibliografia: Garrotxa. Zona volcànica. Parc natural (Alpina) @: http://webspobles.ddgi.cat/sites/vall_den_bas

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

2/9/12

Li volen mal

Joaquim Rodríguez (foto 'Volta')
El tractament que les televisions estan donant a la Vuelta Ciclista a España és, com a mínim, pervers. A TVE, que emet la cursa en directe, el lideratge, per ara incontestable, del català Joaquim ‘Purito’ Rodríguez li cau com una guitza al baix ventre. Devien tenir previst un passeig triomfal d’Alberto Contador, que permetria rescabalar l’honor del ciclisme espanyol ferit per la sanció per dopatge, i fins el moment els està sortint tot al revés.
La transmissió de Carlos de Andrés i Perico Delgado ratlla el patetisme, és a dir, les emocions intensament penoses (DGEC). Mentre l’ex ciclista no para de lloar els, fins el present, inútils esforços del corredor de Pinto per superar ‘Purito’, talment com si el de Parets del Vallès fos l’enemic públic número ú de la dignitat espanyola, de Andrés, que és català, intenta suaument (i que no es noti per si de cas els nous amos de la tele s’ofenen) matissar la descaradament esbiaixada opinió de Delgado. A l’etapa de Covadonga, el de Segòvia ha arribat a qualificar a Rodríguez “d’enemic” de Contador, comentari que deu haver estat aplaudit per més d’un espectador, però que contradiu greument la transmissió de valors humans que, se suposa, ha de tenir l’esport.
Als Telediaris només hi ha un ciclista, Contador, que lluita fins la darrera gota de sang per superar un Rodríguez que, literal, “no pot amb ell”, “ que a penes li treu 5 segons”.
És clar que si el ‘Purito’ espera que la televisió del seu país, TV3, lloï la seva extraordinària cursa, que esperi assegut. Després de la gran etapa d’Ancares, el TN vespre va parlar de la victòria del català, fins i tot, després del futbol se segona i de l’anglès, demostrant, un cop més, el tradicional odi de la redacció d’esport de TV3 envers el ciclisme. Anem servits.