25/8/14

Primera Retrotrobada a Berga

El Club Esquí Berguedà organitza diumenge 31 d'Agost la seva primera cita per a bicicletes clàssiques que porta el nom de RETROTROBADA. Hi haurà fira de material i una ruta de 39 quilòmetres i uns 750 metres de desnivell. Apte, però tampoc fàcil. Afanyeu-vos a posar la bici a punt i les cames (si torneu de vacances). Hi ha temps per a inscriure's fins el proper divendres 29.

La inscripció costa 13 €, i la podeu fer aquí: 
http://www.clubesquibergueda.cat/retrobada_ciclista/

L'horari de l'activitat és:
-De 7:00 a 8:30 entrega de dorsals al Passeig de la Indústria.
-De 8:30 a 9:00 control de material i rigor històric.
-A les 9:00 sortida de la RETROTROBADA
-A les 12:00 botifarrada berguedana i entrega de records.
-Entrega de premis als corredors més caracteritzats!!!!

22/8/14

La història de Gitane, una de les marques més apreciades pels afeccionats a les clàssiques

Des que l'Oriol va trobar una preciosa Gitane Vitus, probablement de primers dels vuitanta, quan les dues marques pertanyien al grup Renault, s'ha aficionat a les bicicletes clàssiques. És el que te l'art de la bicicleta: que sedueix a qui s'hi atansa. I l'Oriol és conscient que pedala amb una petita joia de la heroica indústria francesa. Per això ens va demanar si podíem escriure una breu síntesi històrica de la marca que va portar al cap de munt del ciclisme a Jaques Anquetil, Lucien Van Impe, Bernard Hinault, Laurent Fignon i Greg LeMond, guanyant un total de 9 Tours.

La bici de l'Oriol
Marcel Bruneliere va fundar la companyia l'any 1925 en un taller de mecànica de Machecoul, al país del Loira, prop de Nantes (França), que feia peces de maquinària agrícola i què, com a negoci secundari, va començar a fer peces per a bicicletes. Esperonat per la demanda, a l'any següent, va obrir un taller de fabricació de bicicletes en uns estables de cavalls, a Machecoul mateix, on fabricava dues o tres bicicletes al dia sota la marca Marbru.
Va ser en 1930 que Bruneliere va utilitzar per primera vegada la marca Gitane en una bicicleta fabricada al petit taller, que ja tenia deu operaris. No obstant això, la producció industrial va engegar l'any 1940, quan va començar a produir bicicletes completes. La companyia va passar a anomenar-se Cicles Gitane en 1952, i també va començar a produir motocicletes. El creixement va ser espectacular, convertint-se en poc temps en el quart productor de motors de motos a França. Va ser llavors quan Cicles Gitane començar a patrocinar equips ciclistes i de curses de motos.
L'empresa va fer el seu primer gran impacte en el circuit de ciclisme professional el 1957, quan Jacques Anquetil va guanyar el Campionat de França amb una Gitane. Aquesta fita va significar l'inici de l'època daurada deGitane a la competició ciclista, que va tenir el seu moment més àlgid a la dècada de 1960, i a finals de 1970 i principis de 1980.
El 1960, l'empresa va canviar el seu nom per la de Micmo SA i produïa al voltant de 500 bicicletes per dia. També va començar a produir productes d'altres articles esportius, sense gaire èxit, però. Cap a 1972, Micmo era la principal fàbrica exportadora de bicicletes de França amb més de 185.000 unitats venudes a l'estranger cada any. El boom de la bicicleta als EUA va ser una de les raons principals de l'èxit internacional de Gitane. Les bicicletes franceses són les primeres a oferir-se al mercat americà a un preu raonable i amb unes característiques tècniques de competició. El model Gitane "Tour de França" era el líder de les bicis lleugeres, amb quadre Reynolds 531, tubs i components fabricats a França que incloïen desviadors Simplex, frens MAFAC i altres components Nornamdia i Stronglight.

Jaques Anquetil
Econòmicament la marca Gitane es va convertir en una inversió molt atractiva per a les grans empreses franceses. Renault va comprar el 30% d'accions de la companyia el 1974, i l'any 1976 la firma va ser totalment annexionada al Grup Renault. La marca va viure llavors la segona edat d'or a de la competició, tant en ciclisme com en motociclisme.
L'equip Renault-Gitane va començar a dominar l'escena europea de ciclisme amb Bernard Hinault, Laurent Fignon, els germans Madiot, i va contribuir a la descoberta del primer gran nom de la història del ciclisme als Estats Units: Greg LeMond.
Però malgrat l'èxit de l'equip Renault-Gitane, la crisi general del sector de l'automoció a Europa i la fi del boom de la bicicleta, van provocar un procés de reestructuració de totes les marques franceses. El 1985, enmig d'una important recessió a França, Renault va abandonar Micmo-Gitane. Altres empreses, com Motobecane i Peugeot s'enfrontaven a dificultats similars, i fins i tot havia seriosos dubtes sobre si la tradicional industria de la bicicleta francesa seria capaç de sobreviure.
Per reduir costos i augmentar la productivitat, el grup es va reubicar de nou a Machecoul. El 1986 ja tota la fabricació de bicicletes havia tornat a la ciutat que la va veure néixer. Als Estast Units, el distribuïdor Gitane va tancar fent que, des de llavors, Gitane sigui molt difícil de trobar allà.
El 1992, Gitane, Peugeot, i B.H. es van unir per formar Cycleurope. La fusió va suposar el més gran fabricant de bicicletes d'Europa. La fàbrica Micmo-Gitane va començar també a produir bicicletes sota les marques Peugeot i Raleigh (només per als mercats francès).
L'any 2000, Cycleurope va ser comprada per una empresa sueca, que aviat va adquirir també Bianchi, convertint-se en un dels conglomerats industrials més importants del sector de les bicicletes. Avui Gitane se segueix produint a la fàbrica en Machecoul, però no te importador oficial als Estats Units; del grup Cycleurope només Bianchi es comercialitza als EUA. Fabricades a Machecoul i Taiwan (les de carboni), la marca Gitane es pot trobar a Catalunya a través de Bicicletes Amat.


Malmeten un camí a tocar de l'abandonada Mutua Metalúrgica per barrar-ne el pas

El camí que voreja les instal·lacions de l'antiga i abandonada Mutua Metalúrgica, al Parc de la Serralada Litoral, terme de Cabrils (Maresme), fa setmanes que està malmès. La destrucció de la via, amb pedres, rases i desmunts, es veu feta de forma voluntària per evitar-hi el trànsit. La majoria de persones que transiten la zona són ciclistes.


El passat dia 9 d'agost es va transmetre el següent correu a l'oficina del Parc de la Serralada Litoral: "Bon dia, fa dies que veig que el camí que volta pel darrera les instal·lacions de la Mutua Metalúrgica (terme de Cabrils) està tallat amb pedres, desmunts de terres i rases fetes amb excavadora per evitar-hi, sobretot, el pas de ciclistes. Entenc que és un camí d'ús públic, que no entra dins el recinte privat de la Mutua i que ningú no te cap dret de barrar-lo.
Per situar-vos: un cop arribeu al coll de Gironella venint de Cabrils, agafeu el camí cap a l'esquerra (que després es bifurca per baixar a Òrrius o tombar cap a Coll de Porc), al cap d'un centenar de metres surt a esquerra de biaix i en pujada aquest camí més estret que ara ha estat tallat sobtadament. D'entrada hi ha unes piles de terra molt altes, després hi ha pedres posades clarament per barra el pas i, quan arriba a un tallafoc damunt del qual hi passa una línia elèctrica, s'ha actuat fent una rasa amb excavadora (hi ha les marques). Us prego una resposta raonable, sisplau. Atentament."
Per ara no s'ha rebut cap resposta de l'ens encarregat de la gestió i preservació de l'esmentat parc.
Uns dies després s'ho van enviar les fotografies que adjunten aquest text sense que s'hagi rebut tampoc ni tan sols confirmació de la recepció. Quan obtinguem una resposta us la farem saber; de moment vigileu molt si pedaleu per aquests verals amb la bici de muntanya.
Si les instal·lacions estan deplorablament abandonades, per quin motiu s'ha de barrar el pas pel camí que les voreja (i des del qual s'hi pot accedir, és cert)?




8/8/14

Per les platges i la plana de Sant Pere Pescador

Per complementar el sojorn a Sant Pere Pescador que vam iniciar amb la ruta anterior per les terres del Fluvià, us proposem una ruta senzilla que us permetrà descobrir la desembocadura del riu, les platges naturals de la vila i la plana baixa del municipi, fins les envistes de Sant Martí d'Empúries.
Fluvià avall, amb Sant Pere Pescador al fons
La sortida és des de l'oficina de turisme a l'inici de la carretera de la platja (igual que a la ruta anteriorment citada). en aquesta ocasió, però, en lloc de dirigir-vos cap al poble ho fareu cap al mar. Al costat de l'edifici de l'oficina hi ha un camí que us porta fins la riba del riu. Comenceu a pedalar en aquest sentit seguint el riu cap al mar.
Pedalareu pel costat d'un càmping fins que el camí tomba endins i us fa creuar un braç de riu per un pont. A l'altra banda seguiu cap a l'esquerra, en direcció a la desembocadura. Ara portareu hortes a ma dreta i el riu a l'altra. En arribar a un trencall a ma dreta que indica Mas del Mar, turisme rural, agafeu-lo. Abandonareu el riu definitivament. Passeu per davant del mas fins desembocar a la platja, un espectacular espai natural de dunes i paradís dels surfistes. En arribar al mar gireu a ma dreta.
Passeu pel càmping La Gaviota i seguiu. Passeu pel càmping l'Àmfora i seguiu. el camí deixa de veure el mar i circula entre vegetació de ribera fins desembocar a un carrer asfaltat que, girant a la dreta, us portarà fins el càmping Aquàrius. Just al límit amb la tanca del càmping agafeu el camí que surt a ma esquerra i seguiu-lo endavant deixant tots els trencalls. anireu també entre vegetació de ribera, alguna arbreda i fins i tot tancats on hi sol pasturar bestiar. El camí gira a esquerra i després a dreta abans de desembocar en una carretera que travessa. Creueu-la i seguiu pel camí que us surt just al davant; un camí que es va estrenyent.
Hi ha un punt en què el camí travessa un rec i, convertit en corriol, circula a tocar de la tanca del càmping Las Dunas. Quan acaba la tanca el corriol desemboca en una carretera. Agafeu-la a l'esquerra. Resseguiu tot el càmping i després La Ballena Alegre que hi està enganxat. Tot aquest recorregut el podeu fer per un corriol que fa de vorera i que circula entre el mur dels recintes d'acampada i la tanca metàl·lica de la carretera. Si circuleu amb cura no us diran res.

Platja de dunes de Sant Pere Pescador
Quan acaba al mur de La Ballena Alegre gireu a esquerra deixant la carretera per on veniu i pedalant per un corriol paral·lel a la tanca lateral del recinte. Al final un tram de sorra potser us farà baixar de la bici. Continueu cap al a dreta per un caminoi que us porta a les envistes d'una urbanització de Sant Martí d'Empúries. El caminet desemboca en el pas d'un rec i, immediatament, en un pronunciat pont que travessa el riu Vell i que heu de creuar.
A l'altra banda gireu a esquerra pel carrer Riuet, que desemboca a la carretera de Sant Martí a Sant Pere. Travesseu-la cap al solar que hi ha al davant i agafeu el camí que s'obre al davant i que va paral·lel al riu Vell. el camí deixa el riu i segueix fins desembocar a un altre de més ample, que agafareu a dreta. El camí us portarà fins el llogarret de Cinc Claus. Creueu-lo i seguiu endavant amb la direcció que porteu. El camí fa una ziga zaga i segueix clarament en camí principal, oblideu els trencalls a banda i banda.
Passeu un parell de recs fins que, sempre pedalant entre camps de conreu, el camí principal fa un gir de 90 graus a esquerra just a l'alçada d'una construcció. A ma dreta surt un camí menor que deixareu. Ara portareu el riu Vell a ma dreta de nou.
El camí es converteix en carretereta asfaltada fins que troba un trencall asfaltat a la dreta que indica restaurant Pera Batlla. Agafeu-lo deixant la carretereta asfaltada i tornant a la terra, passeu pel costat del magnífic edifici del restaurant i aviat desembocareu a la carretera de Sant Martí a Sant Pere. Agafeu-la a la dreta i seguiu-la fins que veieu l'entrada del càmping Aquàrius a dreta. Uns metres abans tombeu a esquerra per un carrer d'urbanització que surt perpendicular i pel segon carrer a dreta. El carrer us portarà, entre xalets antics, fins una rotonda que agafareu a esquerra tot seguint per la carretera fins passar per l'entrada del càmping El Riu i arribar aviat a l'oficina de turisme de Sant Pere, punt de sortida i arribada de la ruta.
Dificultat. Fàcil. Distància. 19 kms Temps: 1h 33’ (2h 03' amb aturades) Desnivell. inapreciable. @: http://ca.santpere.cat

Creuant el Riu Vell