29/12/12



Al Maresme les bicicletes són per tot l'any.


Salut i pedals per al 2013

27/12/12

Posen a punt la Bilbao-Bilbao del 25è aniversari

El trofeu commemoratiu
La clàssica cicloturista de primavera arriba l’any vinent a la seva 25èna edició ininterrompuda. Una excel·lent organització, el fet que no sigui competitiva, un traçat magnífic i un ambient de primera són la clau de l’èxit de la marxa biscaïna.

A tocar del pont de Deusto, el proper 17 de març es repetirà per vint-i-cinquena vegada una cita que, per a molts, és ja ineludible. I tots els que l’acabin rebran un trofeu dissenyat especialment per commemorar l’aniversari.
El recorregut habitual de la Bilbao-Bilbao te uns 115 quilòmetres íntegrament per carreteres biscaïnes, la majoria de les quals romanen tancades al transit durant tota la proba. Ascendeix a quatre petits ports: Andraka, a 141 m, Umbe, a 232 m., Artebakarra, a 137 m., Gerekiz, a 181 m. I Moega, a 320 m., fet que la fa assequible per a tota mena de ciclistes L’arribada és un llarg i espectacular esprint per una Gran Via bilbaïna plena de públic a vessar, després d’haver pujat fins la basílica de la Begonya, d’haver creuat el pont de la Salve i de passar pel costat del museu Guggenheim. Hi ha premi per a tothom, records de participació (una samarreta i una motxilla) i un ambient extraordinari. L’afecció al ciclisme i la bellesa d’Euskadi hi posen la resta.
L'edició 2011 de la clàssica cicloturista Bilbao-Bilbao va batre tots els seus propis rècords de participació: 9247 ciclistes (txirrindularis en euskera) es van trobar al pont de Deusto per recórrer els bellíssims 115 kms de la ruta. A l’edició d’aquest any la participació va ser similar.

Per què han fet fora el Katusha?

El segon millor equip i el primer corredor del món, segons la classificació UCI Pro Tour establerta per la pròpia Unió Internacional de Ciclisme (UCI) han estat foragitats de la primera divisió del ciclisme internacional (UCI Pro Tour) sense cap mena d’explicació. 
Segons la prestigiosa revista nordamericana Bycicling, la victòria del 'Purito'
al Giro de Llombardia ha estat del millor de l'any
L’equip Katusha ja ha portat el cas al Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS), mentre que el català Joaquim 'Purito' Rodríguez ja ha anunciat que podria canviar d’equip la temporada vinent. Però per ara ni l’equip ni el corredor saben per què han estat expulsats de l’UCI Pro Tour.
Per elaborar la llista dels 18 equips que conformen la primera divisió del ciclisme la UCI observa tres variables. La primera són els resultats esportius, barem que l’equip rus supera positivament amb escreix. La segona és l’existència de casos de dopatge sancionats o pendents. També en aquest apartat el Katusha aprova amb excel·lent, doncs no te corredors implicats en dopatge. I la tercera variable són els problemes financers derivats d’impagaments de salaris al personal. Tampoc en aquest aspecte els russos tenen problemes declarats. Hi ha qui fa córrer uns pagaments opacs a corredors russos, però només són falòrnies per ara. Llavors, per quin motiu ha estat descartat del grup de 18 equips de primera línia?
Maniobra
Hi ha qui diu que la veritable causa es més obscura. El president de l’UCI, Pat McQuaid opta a un tercer mandat, tot i estar fortament qüestionada la seva gestió arran del cas Armstrong, que ha destapat evidents tractes de favor, suborns i ‘vista grossa’ envers al ciclista texà. Fa uns mesos va aparèixer la plataforma Change Cycling Now (canvia el ciclisme ara), impulsada per diversos mitjans de comunicació de gran prestigi internacional (i a la que es va adherir El Tourmalet), on es promulgava un canvi radical de les estructures institucionals del ciclisme per tal de posar de nou en valor aquest esport fent-lo més net, transparent i honest. Fa unes setmanes s’ha sabut que el tres vegades guanyador del Tour, Greg LeMond, optarà a la presidència de la UCI el 2013 portant com a programa electoral els punts reivindicatius de la plataforma Change Cycling Now.
En aquesta situació McQuaid ho te difícil per revalidar la presidència. I més quan es va saber que hi hauria un tercer candidat, un candidat rus que ben be podria afavorir la victòria de Lemond trencant la unitat entre els partidaris de la UCi actual i del seu president. Persones pròximes a la federació vinculen aquesta circumstància amb l’expulsió del Katusha de la primera línia del ciclisme internacional. El TAS te, però, la darrera paraula.

Les cornises del riu Ripoll

El riu Ripoll creua la depressió Prelitoral pel Vallès Oriental, des de la serra de Granera fins el Besòs. Protagonista de les riuades de 1962, a partir dels anys 90 va ser rehabilitat convertir-se en un interessant espai natural que, a les envistes de Sabadell, presenta un seguit de cornises i terrasses degut a l’erosió que ocasiona al terreny. Us proposem una ruta per aquest tram central i la descoberta d’un dels seus afluents, el torrent de Colobrers, una delicada joia paisatgística. 
Creuant el Ripoll per un gual, al darrera el molí d'en Torroella
El punt de sortida és la bella biblioteca Esteve Paluzie, de Barberà del Vallès, al carrer dels Marquesos de Barberà tocant a la carretera N-150. Sortim cap a la carretera i l’agafeu a l’esquerra (rotonda), fins el primer carrer a dreta (Ca n’Amiguel), que seguiu fins el final creuant després un parc fins desembocar al carrer de Santa Maria, on gireu a l’esquerra fins l’església romànica (S XII) i el mirador sobre el riu Ripoll (a dreta). És un dels paratges més atractius de la ruta.
Seguiu el carrer de Santa Maria fins Agustina d’Aragó, que surt de biaix a l’esquerra i on hi ha un carril bici. Dreta per Tirso de Molina vorejant un parc fins creuar-vos amb la B-140, la carretera de Mollet. Ja sou a Sabadell. Travesseu-la i agafeu el camí paral·lel que baixa per l’esquerra passant sota el viaducte. Baixareu separant-vos clarament de la carretera. Passeu per la font d’en Quimet, un espai ombrívol, i seguiu avall fins topar-vos de cara amb el pati d’un magatzem. Gireu ara a esquerra i amunt i aneu a desembocar a una ampla avinguda que comença aquí. Seguiu-la fins passar per davant la pista coberta d’atletisme de Sabadell. Uns metres després veureu un complex lúdic amb piscina a ma dreta. Agafeu el camí que el voreja per la dreta deixant, doncs, l’avinguda. El camí baixa fins la llera del riu Ripoll, que aviat creueu pel modern pont de Sant Oleguer. Al vostre davant podeu contemplar ja les terrasses que engorgen el riu per efecte de l’erosió i el terreny. A l’altra banda gireu a l’esquerra i pedaleu per la riba, primer per pista i després per un carrer asfaltat que deixareu en arribar al pont sota la carretera de Torreu Romeu, que passareu per sota per seguir endavant pel costat del riu. Porteu uns horts a ma dreta.
Al següent pont (d’en Fontanet) creuareu el riu i tombareu a ma dreta, sempre pedalant endavant i portant ara el Ripoll a la dreta.
L'església romànica de Santa Maria de Barberà
Passeu sota la C-1413 A, la carretera de Caldes, i baixareu a la llera per creuar de nou el riu, ara per un gual i deixant al darrera el molí d’en Torroella. A l’altra banda, esquerra i endavant. Passareu per la font del Degollats i pel Molí de l’Amat, on hi ha una fàbrica, un àmplia zona de pic-nic i un pont que creua de nou el Ripoll. Però no ho feu, agafeu el camí que, a ma dreta, baixa cap al riu i segueix endavant pel costat de la fàbrica.
A la següent passera si que creueu. Sou a la zona de pic-nic de l’ermita de sant Vicenç Jonqueres (aixequeu el cap i la veureu). Seguiu endavant pel carrer asfaltat al costat del Ripoll fins el pont de can Pagès, per on creueu.
Pel camí de l’esquerra que puja anireu a parar a can Pagès, un mas que és un restaurant. Seguiu el camí asfaltat que teniu al davant fins desembocar a la carretera B-124 què, amb cura, agafeu a la dreta i amunt fins trobar un trencall que diu Torre Turull. És un ample passeig arbrat d’entrada a una finca, què es veu al fons.
En arribar al casalot seguiu el camí que el voreja per l’esquerra. En acabar el mur de la finca agafeu el camí de la dreta, en baixada, que s’endinsa al bosc. Poc després passareu per la font de can Moragues i vorejareu el nounat torrent de Colobrers. Al cap de munt d’una curta pujada tindreu enfront vostre unes tanques de fusta. Ara toca baixar d ela bici i entrar a l’espai natural del torrent. Hi està prohibit pedalar, o sigui que fareu tot ala baixada empenyent. La grandesa de l’entorn paga la pena de sobres. El camí de la llera del torrent acaba a can Pagès de nou.
Naixement del torrent de Colobrers
Pugeu a la bici i desfeu el camí fins l’ermita de sant Vicenç de Jonqueres. En ser-hi, sense deixar el carrer asfaltat per on veniu, pedaleu amunt fins sortir de l’entorn del riu i anar a parar a un semàfor. Agafeu la carretera a l’esquerra pocs metres, just fins una immensa rotonda enganxada als jardins de Dolors Montserdà, que deixareu a l’esquerra per seguir amunt per l’avinguda de l’alcalde Moix, tal com aneu. Sou ben be dins de Sabadell. Aquesta avinguda acaba en una altra rotonda. Seguiu recte, ara el carrer es diu Josep Tarradellas. A la següent rotonda, que també seguireu recte, passa a dir-se Francesc Macià, és el popular Eix Macià, nou centre urbà de la ciutat. Aquí podeu circular per un magnífic carril bici.
Al límit sud del parc de Catalunya (a la vostra esquerra), gireu a l’esquerra per la ronda Zamenhof i, en ser a la plaçeta Granados, a la dreta pel carrer Gràcia què, en un darrer tram de vianants, us abocarà a l’ajuntament. A l’altra banda del gran edifici comença la popular Rambla. Seguiu-la a la dreta sempre rectes. Es passarà a dir Avinguda de Barberà, passareu per la placeta triangular on hi ha la creu de Barberà, i després es converteix en la carretera de Barcelona. A la rotonda amb el carrer dels Marquesos de Barberà (hi ha una benzinera) gireu a l’esquerra i sereu de nou a la biblioteca, punt de sortida.
Dificultat. Mitjana. Distància. 22.00 kms Temps: 2h 27’h (3h 30’ temps total) Desnivell 300 metres.
Creuant el pont de can Pagès

23/12/12



Això que anuncien, deu ser cap allà...

(no oblideu que va néixer a Palestina)

Nadal 2012

Pedals de Nadal a Barcelona, llums de la ciutat

Per incentivar el consum durant les festes, l’ajuntament de Barcelona s’ha gastat 1,4 milions d’euros en la il·luminació de Nadal. Llums (alguns d’específics com els de Passeig de Gràcia, Paral·lel o Joan de Borbó), pessebres, la fira de Santa Llúcia, els galets de la Rambla de Catalunya o l’avet gegant del Portal de l’Àngel, conformen una geografia nadalenca per la que us proposem aquesta senzilla, però distreta, ruta urbana. Una altra forma de veure, i viure, les festes. 
La fira de Santa. Llúcia, a la plaça de la Catedral
Recórrer la ciutat sota la il·luminació nadalenca és un hàbit, ja sigui per comprar o per contemplar l’aire especial que els carrers lluen per Nadal. El que potser no heu pensat mai és fer la volta en bicicleta i donar-li, a més, un caire de descoberta del paisatge urbà. És qüestió de proposar-s’ho.
Situem la SORTIDA a la Plaça dels Traginers, on hi ha la botiga Cap Problema, especialitzada en Brompton. Tot seguit, i sense atropellar cap vianant, avancem cap a, c/ Regomir, Plaça de Sant Just, Plaça de Sant Jaume (pessebre), c/ Sant Honorat, Plaça de Sant Felip Neri, Plaça Catedral (fira Sta. Llúcia), Portal de l’Àngel (avet i tió gegant), Plaça de Catalunya (pista de gel), Passeig de Gràcia, c/ Còrsega, Rambla de Catalunya (galets), Gran Via, c/ Urgell, c/ Parlament, Avinguda del Paral·lel, Plaça Raquel Meller, c/ de les Tàpies, c/ Sant Oleguer – Rambla del Raval, c/ del Carme, Rambla, c/ Portaferrissa, c/ Petritxol, Plaça del Pi i Placeta del Pi, c/ Boqueria, c/ del Call, c/ Llibreteria, Plaça del Rei, Via Laietana, c/ del la Princesa, c/ Montcada, Passeig del Born, Fossar de les Moreres, Pla de Palau, Avinguda Joan de Borbó, ARRIBADA: Passeig marítim de la Barceloneta.

Dificultat. Fàcil. Distància. 12.30 kms Temps: 1h 33’h (2h 15’ en total)
Els ja tradicionals galets que els estrangers els semblen cargols

20/12/12

Hi cabem tots, prou morts

El Club Esportiu Lataca de Collbató (Baix Llobregat), organitzador de La Portals, volta a Montserrat en BTT, fa una crida a tots els usuaris de la bicicleta a concentrar-se diumenge 16 per exigir que s’acabi d’una vegada amb les morts de ciclistes atropellats per vehicles de motor. 
Fins quan haurem de veure aquestes imatges als Telenotícies?
El manifest del Club Esportiu Lataca diu: “El passat dia 16 de desembre ens despertava una noticia fatal: La mort d’un altre ciclista, víctima una vegada més de la falta de respecte. A l’Iñaki Lejarreta li varen treure la vida mentre entrenava a Durango amb la seva bicicleta.
Aquests accidents malauradament passen massa sovint encara. En aquest cas va ser un biker de reconegut prestigi mundial, d’una família que és referència al món del ciclisme, els Lejarreta (fill d'Ismael i nebot de Marino), però també han perdut la vida en la carretera molts altres ciclistes més anònims: podrien ser Pere, Ramon, Josep, Maria, Eduard, Oriol, Rosa, Robert.., perquè qualsevol d’aquests podíem haver estat un de nosaltres i és per això que des del Club Esportiu Lataca avui, per indicació del Servei Català de Trànsit, hem demanat autorització als Mossos d’Esquadra per fer un recorregut reivindicatiu pacífic i en bicicleta aquest diumenge dia 23 de desembre des de Collbató.”
Sortida de Collbató: Pista esportiva coberta – Avinguda Centenari, s/n
Hora de sortida: 9:30 hores.
Recorregut: Collbató, B-112, Aeri, Olesa, Esparreguera, Collbató.
Hora d’arribada: 11:30 hores aproximadament a la Pista coberta.
Aquesta és una concentració on cadascú hi anirà voluntàriament. Convençuts per la causa, la marxa es farà tots agrupats al ritme que marquin els Mossos d’Esquadra.
Tot el recorregut serà per carretera i es podrà fer amb bicicleta de carretera, btt, passeig, etc.
Comptem amb el suport de la Federació Catalana de Ciclisme i de l’Ajuntament de Collbató.
Us animem a venir i a fer, una vegada més, aquesta tasca de prendre consciència per compartir l’espai, perquè:  Hi cabem tots, prou morts!!!

16/12/12

Atropellament mortal d’Iñaki Lejarreta

L’ex-campió d’espanya de BTT Iñaki Lejarreta, nebot del ciclista Marino Lejarreta, ha mort aquest matí en ser atropellat per un turisme a Iurreta, Biscaia, en una carretera molt transitada per ciclistes els dies de festa. 
Iñaki Lejarreta he mort aquest diumenge atropellat
Cap a dos quarts de deu del matí el ciclista,què circulava en sentit Bilbo, ha estat envestit per un Renault Clio. Tot i que dues ambulàncies, una de medicalitzada, no han trigat gaire en arribar a l’indret de l’accident i que l’han intentat reanimar, no s’ha pogut fer res per salvar-li la vida. Iñaki Lejarreta, que fins aquest any havia format part de l’equip Orbea, ha mort al peu de la carretera.
El nombre de ciclistes que moren cada any supera els 50, tot i que enguany el nombre de morts en accident de carretera ha disminuït de 32 a 13, de moment. La resta són atropellaments en vies urbanes.
La major part de ciclistes morts a les carreteres ho van ser en vies amb voral de menys d’un metre i mig o sense cap ena de voral. Tenint en compte les retallades en els pressupostos de les administracions públiques és més que probable que triguem força anys en veure com es milloren les carreteres per fer-les més segures per als ciclistes. L’austeritat pressupostària fa que la seguretat dels ciclistes deixi de ser una prioritat.
I encara una darrera consideració. A Iñaki Lejarreta, nat a Berriz, l’han atès dues ambulàncies, una de medicalitzada, que han arribat amb rapidesa. Amb les retallades en sanitat del govern de la Generalitat, quan trigarà en arribar una ambulància fins un ciclista accidentat? I quina meva de vehicle sanitari serà? Un carretó com els futbolistes, potser?

11/12/12

Preparen la quarta volta a Montserrat en BTT

La Portals, una ruta BTT per descobrir el massís de Montserrat
La quarta edició de La Portals BTT, volta al massís de Montserrat en bicicleta de muntanya, se celebrarà el 14 d’abril de 2013 i enguany farà homenatge a Pepe Recio popular ciclista professional de la dècada dels 80 què encara ostenta el record de guanyador de curses per etapes en el mateix any, entre elles Volta a Catalunya, Setmana Catalana, Volta a Aragó, Volta a Burgos o Volta al Alentejo. Recio, a més, va guanyar la 'Volta' a Catalunya l'any 1983.
L’organització de La Portals tornarà a ser a càrrec del Club Esportiu Lataca de Collbató, i tindrà l'habitual recorregut de 57 quilòmetres amb sortida i arribada al mateix municipi del Baix Llobregat. Com sempre, aquesta prova no és competitiva i en ella no hi ha classificacions.
Per altra banda, aquest any 2013 neix una nova modalitat a La Portals, la versió caminada (52 quilòmetres). A més hi haurà una variant ultra trail de 72 quilòmetres, per satisfer els nombrosos practicants d'aquest disciplina. La Portals caminada i ultra se celebrarà el dissabte 13 d’abril, el dia abans de La Portals en BTT i també es farà homenatge en aquest cas a la Nuria Picas, Campiona del Mon d’Ultra Trail. L'organització serà a càrrec de l’Associació Excursionista 4000 Peus.
Durant tot el cap de setmana 13 i 14 d’abril hi haurà activitats lúdiques per a petits i grans relacionades amb la muntanya i el territori. Seran organitzades per les dues entitats, conjuntament amb els ajuntaments des de quins termes s'accedeix a la muntanya de Montserrat i amb el suport del Patronat de la muntanya de Montserrat.
Per a més informació de La Portals podeu dirigir-vos al web www.laportals.cat i també seguir-nos pel Twiter @laportals

Volta a l’hemidelta dret de l’Ebre

Amb 320 quilòmetres quadrats, el delta de l’Ebre és la zona humida més important de Catalunya. Físicament és un immens triangle travessat pel mig pel riu d’una bellesa indòmita i tant diversa que conèixer-lo tot és impossible. En anteriors rutes us convidàvem a recórrer la part esquerre, avui us proposem una gran ruta per descobrir l’hemidelta dret. 
Sortint del bosc de la Comandanta
Us proposem sortir des del Poblenou, un raval d’Amposta. Des d’aquí s’hi arriba per la carretera TV 3408. Es tracta d’una vila creada l’any 1957 pel ministeri d’agricultura per consolidar els conreus que ja es venien fent des del segle XIX. En inaugurar-lo es deia Villafranco. És un poble polit i endreçat amb restaurants i diverses cases dedicades al turisme rural.
Des d’aquí agafeu la carretera TV 3408 en direcció a Sant Carles passant pel canal de Sant Pere, que nodreix d’aigua la llacuna de l’Encanyissada. Uns metres després de passar un segon canal agafeu el camí enquitranat a la dreta, camí de l’Anglès, que va paral·lel al canal del mateix nom i que, després de creuar la TV 3406, travessareu dues vegades, essent ja llavors el ferm de terra. Aquest camí us porta als Ullals de Baltassar, una zona om brolla l’aigua de forma natural en ser el sobreeixidor de la recàrrega de la zona càrstica de la serra del Montsià i dels Ports. Les basses poden estar cobertes de nenúfars.
Després de visitar els ullals, creuareu la TV 3408 a la zona de l’enclusa. Circulareu ara en paral·lel amb l’antic canal de navegació entre Amposta i la badia dels Alfacs que va fer construir Carles III amb la idea de convertir la Ràpita en el port més important de la Mediterrània. Aquesta agradable pista us portarà fins Amposta. Els últims metres els fareu per la carretera, què al final es creua amb la que va a Sant Jaume d’Enveja, la TV 3403. Al fons veieu el riu. Havent creuat el canal gireu a l’esquerra cap a Amposta i, just sota el viaducte de la N340, gireu a dreta per un descampat i sortireu al passeig fluvial.
Els infinits horitzons del Delta a prop del riu de Migjorn
Ara es tracta de seguir el passeig fins que acaba uns centenars de metres més enllà, punt on comença just el camí de Sirga del riu (camí utilitzat per remolcar els llaguts riu amunt). Generalment entre baranes de fusta i ben senyalitzat, fins i tot amb fites quilomètriques, aquesta ruta us portarà pel poblet de Balada (te un baladre monumental que val la pena veure) i fins Sant Jaume d’Enveja. A ma esquerra podreu anar veient l’illa de Sapinya, la de Gràcia i el nou pont sobre el riu. El tram de Sant Jaume es fa per un carril bici què, en sortir del poble es torna de nou camí de Sirga i creua el bosc de la Comandanta abans d’acabar a l’illa de Buda, on el riu es divideix en dos braços abans de desembocar. En acabar el camí podeu agafar la carretera enquitranada a l’esquerra per anar fins la platja de Migjorn (1 km més) o iniciar el retorn. 
La tornada la fareu per la carretera que corre al costat del canal de la dreta. Te poc transit, però cal vigilar. Un cop a Sant Jaume, deixeu el trencall que hi entra saltant el canal i seguiu rectes fins una bifurcació. Llavors preneu el trencall de l’esquerra que desemboca a la TV 3404 a l’alçada de la cooperativa arrossera. Esquerra fins el final. Esquerra de nou per la TV 3405 i, al tercer camí que surt a la dreta, ample, asfaltat i amb un indicador que diu ‘Ranxo Gran’, gireu a la dreta. Després d’una llarga recta tomba a la dreta, pocs després ho fa a l’esquerra (deixant el camí que surt recte), i aviat se li incorpora un caminoi per l’esquerra. Aneu de front a la llacuna de la Tancada. En ser-hi gireu a la dreta i poc després a l’esquerra (és el camí principal) fins desembocar al càmping masia la Tancada. Agafeu la carretera a l’esquerra i, en dos quilòmetres, arribareu al Poblenou completant una volta perimetral a l’hemidelta dret de l’Ebre. 
Tornant a Sant Jaume d'Enveja
Dificultat: Mitjana. Distància: 59.00 kms Temps: 4h 06’ pedalant (5h 15’ total) Desnivell: inapreciable. Bibliografia: Mapa-guia Delta de l’Ebre Parc natural (Ed. Alpina) @: http://www.turismeamposta.cat/

28/11/12

El diaris de Mojo: BTT extrem al Marroc

Els diaris de Mojo són una sèrie d’aventures amb ciclistes de muntanya de nivell molt alt a llocs exòtics per a la pràctica del BTT. Després de les espectaculars imatges d’Aaron Gwin, Steve Peat i Danny MacAskill per Anglaterra, Gal·les i Escòcia, la productora Eyesdown films posa les seves càmeres al servei de Fabien Barel y Mark Weir, que exploren les muntanyes i camins de l’Atles marroquí a un ritme...de vertigen.
Vigileu no us rodi el cap!




El discret encant de Sant Antoni i el Poble Sec

A banda i banda del renascut Paral·lel, els barris de Sant Antoni i el Poble Sec, que van néixer com a frontisses als límits de l’Eixampla, són avui dos dels nous centres emergents de la ciutat que combinen la vida de barri tradicional amb un nou sentit lúdic de la modernitat. Us proposem una ruta molt cool per la zona, amb una marrada a l’extrem de l’Eixample.
Les tres xemeneies de La Canadenca, símbol de les lluites obreres
 Sant Antoni ha despertat a la discreció de vida de barri amb una empenta inusitada. Botigues ‘vintage’ com El Recibidor o Valnot, restaurants com Casa Lucio o Bohèmic i bars on fer-se veure com Federal Cafè o Lolia taperia, conviuen amb la Bodega avenida, el Pa i trago o els Ocellets, de tota la vida. Al darrer triangle de l’Eixample, la tradició barcelonina s’ha tornat moderna i cosmopolita. Però Sant Antoni i l’Eixample també és un lloc de parcs tranquils a l’interior d eles illes de cases. En descobrireu alguns. A l’altra banda del Paral·lel, el Poble Sec s’ha convertit en un dels districtes més actius de les nits de Barcelona. Bars, bodegues i restaurants donen a la nit d’aquests carrers que s’enfilen Montjuic amunt una vida intensa.
Per conèixer una mica més aquesta zona de la ciutat començareu la ruta a la Plaça de les Tres Xemeneies, on hi havia la Canadenca, protagonista de l’episodi més intens del moviment obrer barceloní. Agafeu el passatge del mateix nom, darrera del modern edifici d’Endesa i desemboqueu al carrer Cabanes, que agafareu a l’esquerra. Després seguiu el rutòmetre:
L'entrada als jardins de Càndida Pérez, seu de la biblioteca del districte
DRETA.- Blesa, RECTE.- Blai (Vianants), DRETA.- Salvà, CREUAR .- Pça Bella Dorita (El Molino), CREUAR.- Paral·lel, ESQUERRA.- Ronda de Sant Pau (carril bici), ESQUERRA.- Manso, ESQUERRA.- Borell, ESQUERRA.- Jardins de Càndida Pérez (biblioteca del districte), RECULAR.- a Manso, ESQUERRA.- Manso, ESQUERRA .- Jardins dels tres Tombs i Goethe Institut, DRETA.- Calàbria, ESQUERRA .- Mistral, DRETA.- Vilamarí (carril bici), ESQUERRA.- Diputació (carril bici), DRETA.- Creuar parc Joan Miró, RECTE.- Llançà, (dreta Jardins de Safo, Sortida per avinguda de Roma), DRETA.- Roma, ESQUERRA.- Entença (Model), DRETA.- Rosselló (Ed Gustavo Gili a l’esquerra n º87), DRETA.- Passatge Batlló, DRETA.- Provença, ESQUERRA.- Urgell (Carril bici), ESQUERRA.- Consell de cent, DRETA.- Villarroel (esquerra Jardins de Cèsar Martinell. Sortida per Gran Via), DRETA.- Gran Via, ESQUERRA.- Viladomat, DRETA.- Sepúlveda (esquerra Jardins de Tete Montoliu), DRETA.- Calàbria (dreta Jardins de Maria Matilde Almendros), RECULAR.- a Sepúlveda, ESQUERRA.- Sepúlveda, ESQUERRA.- Vilamarí (carril bici), CREUAR.- Paral·lel, RECTE.- Lleida, DRETA.- Joaquim Blume, CREUAR.- Guàrdia Urbana, RECTE.- Cap a la plaça de Carles Buïgas (Font Màgica), Pavelló Alfons XIII i Maria Cristina, DRETA.- Pavelló Mies van der Rohe, DRETA.- Rius i Taulet, ESQUERRA.- Lleida, DRETA.- Olivera, CREUAR.- Plaça de las Navas cap a esquerra, DRETA.- Elkano, DRETA.- Margarit, DRETA.- Magalhaes, VOLTAR.- Plaça del Sortidor, DRETA.- Blasco de Garay, DRETA.- Blay, ESQUERRA.- Nou de la Rambla, DRETA.- Vila Vilà, ESQUERRA.- Jardins de les Tres Xemeneies. FINAL.
Dificultat. Fàcil. Distància. 12.50 kms Temps: 1h 24’h Desnivell 80 metres.
L'avinguda del poeta occità Gabriel Mistral
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

16/11/12

Els iaio bicis

(Foto 'Volta' a Catalunya)
Deixem-nos de ximpleries, la millor edat per anar en bici és la de la jubilació. S’ha d’estar molt malalt per treballar més hores que un rellotge i trobar encara una estona per sortir a la carretera o al bosc. Ara, quan ja no és te res anotat a l’agenda, el temps és tot vostre, les criatures no ploren i la hipoteca està més que oblidada, tots els dies de l’any són prou bons per sortir en bici. I ho fan, vaja que si ho fan!.
Van pedalant tranquil·lament amb els seus ferros d’acer fins que qualsevol paio quinze o vint anys més jove, pel cap baix, se’ls posa a roda. Llavors, sense immutar-se ni posar cara de picats, baixen uns quants pinyons i, com que a les bicis de l’època d’en Poulidor porten un 53-42 a davant i un 11-19 al darrera, arrien una atzagaiada que deixen el gallet de l’Specialized Tarmac i el compact clavat a l’asfalt.
I encara els queden pulmons per xerrant mentre porten una corrua de joves ofegats al darrera a un promig de 38/40 Kms/h.
-Els dies laborals (sic!) surto a rodar suau, per no cansar-me. I els diumenges trec la Pinarello de carboni i, llavors, vaig una mica més fort, però només una mica, que ja no tenim edat de fer segons què.
–Sort, pensen els de darrera; però no ho diuen perquè no tenen ni alè.
A la que ve una pujada els joves veuen, per fi, la seva salvació.
-Aquí deixarem clavat el iaio, forfollen somrients la seva venjança.
Baixen dos pinyons, es posen de peu i pedalen tot el que els dona els pulmons fins rebentar el pulsòmetre. Quan satisfets per un esforç que, creuen, ha valgut la pena per desfer-se del jubilat, giren el cap i veuen el iaio bici enganxat a la seva roda voldrien morir, o vendre’s l’Specialized.
El seu drama és que, quan arribin a la jubilació, tal i com estan les coses no podran cobrar la pensió, hauran de seguir treballant i no tindran pas temps ni esma per sortir en bici. Menys que ara.
Hi ha un notable mercat de bones bicis de carretera de segona ma per culpa de la magnitud d’aquesta tragèdia.

15/11/12

MM Lasa - Zeus

Amb aquest post dedicat a una bicicleta de producció quasi artesanal, encetem un nou espai dedicat a les bicicletes clàssiques. De fa uns anys els afeccionats al ciclisme estan rescatant de l'oblit nombroses màquines i fabricants que han forjat la història del ciclisme i de la industria moderna. I no es conformen amb restaurar-les, també les fan rodar en trobades i marxes que poc a poc es van escampant per la geografia europea. 
A El Tourmalet volem obrir una finestra per divulgar la passió per la història de la tecnologia ciclista i recuperar i actualitzar el patrimoni. Si teniu una d'aquestes màquines i voleu que en parlem, no dubteu a escriure a diesbici@gmail.com
La MMLasa amb components Zeus (foto Manuel Méndez)
En Miguel Maria Lasa, (Oirartzun 1947) va ser professional entre 1969 i 1981 amb els equips Pepsi-Cola, Orbea, La Casera, Kas, SCIC; Teka, Moliner i Zor. Germà del també ciclista José Manuel Lasa (Oiartzun 1939), va guanyar La Setmana Catalana, i les voltes a Mallorca, Menorca i Euskadi. També va vèncer en etapes de la ‘Volta’ a Catalunya, el Tour de França i el Giro d’Itàlia, tot i que els seus millors resultats els va fer a la Vuelta a España, on va fer dues vegades segon i dues tercer a la general i va guanyar sis etapes.
Els components Zeus estan ipmpecables (M. Méndez)
En retirar-se, a primers del vuitanta, va crear la seva pròpia marca de bicicletes, MMLasa, amb seu al seu poble, Oiartzun. Segons explica ell mateix en conversa telefònica amb El Tourmalet, “teníem un local al poble mateix, compràvem els tubs de la millor qualitat a Itàlia i hi muntàvem accessoris segons el gust de l’usuari o el preu: Campagnolo i Zeus els primers anys i, posteriorment, Shimano. Vam estar muntant bicicletes fins ben entrats els noranta”. En Miguel Maria, que continua sortint sovint en bicicleta pel plaer de pedalar, recorda amb enyor l’àpoca de fabricant, i se sorprèn que encara hi hagi qui busqui les seves bicicletes.
La MMLasa que us mostrem munta tot el grup Zeus critèrium, que és en un estat impecable, manillar 3 TT, tija i selló turbo Bernad Hinault i rodes Mavic per a pneumàtics tubulars. El quadre és de tub d’acer Columbus estirat en fred al carboni. La forqwuilla està cromada i la resta pintada en un color blau elèctric transparent precviós.
Pel model de grup i el plat petit de 42 dents, en Miguel Maria Lasa ha datat la bicicleta a meitats dels vuitanta, just al zenit de la producció de la seva artesanal marca. La casa Zeus va desaparèixer coma fabricant de components a finals de la dècada.

M.M Lasa als anys daurats del KAS

14/11/12

Entre vinyes, a cavall del Penedès i l'Anoia

A l’extrem nordoriental de l’Alt Penedès, les vinyes es van mesclant amb oliveres i pinedes formant un paisatge mosaic que, amb Montserrat com a teló, s’escampa pels termes de Sant Llorenç d’Hortons, Masquefa i els seus nuclis agregats. Us proposem una ruta per aquest territori de transició entre el pre-litoral i la Catalunya central. 
Darrer esforç ascendint entre ceps cap a Sant Joan Samora
El punt de sortida és la plaça de Mossèn Comerma, a Sant Llorenç d’Hortons. Al fons de la plaça en surt el camí rural asfaltat que, entre vinyes, porta al llogarret de Sant Joan Samora. Cal prendre el camí i no abandonar-lo. Passat el cementiri la ruta fa una bona baixada fins creuar una riera per un gual. Passada la riera comença una pujada fins trobar un mas a l’esquerra i una pista posterior a la mateixa ma. Seguiu recte pel camí asfaltat. Hi ha un altre trencall de terra a esquerra que deixareu i, després d’una nova pujada, la ruta baixa altre cop. A ma dreta hi ha l’entrada al mas Bosch. Recte amunt fins una esquena d’ase amb un gual per al ‘aigua i un camí de terra a banda i banda que també deixeu. Sou a les envistes de Sant Joan Samora. Hi arribareu amb una nova pujada fins desembocar en una carretera local.
Gireu a ma dreta per endinsar-vos al poble pel primer carrer a l’esquerra (de les Flors). Altre cop el primer a l’esquerra (del Pi) i, en un quilòmetre, anireu cap a l’ermita de Sant Joan, romànica del S XII, des d’on tindreu una excel·lent panoràmica de la plana nord del Penedès. El camí baixa entre vinyes fins que s’acaba l’asfalt i després remunta en una pista ampla de terra i boscana fins l’ermita. Reculeu després de nou fins al poble i agafeu la carretera cap a la dreta segons hi desemboqueu.
Aquesta carretera (BV 2251) us porta en un quilòmetre a la B 224, que agafareu a ma esquerra fins entrar ala Beguda Baixa. Només entrar-hi veureu a ma esquerra el restaurant Can Vidal-Ramos, un autèntic museu del ciclisme d’un altre temps en el que s’honora la memòria del fundador, el corredor martorellenc Josep Vidal i Porcar. Vigileu el trànsit que pot ser intens. Uns centenars de metres més endavant deixeu la B 224 i us desvieu a la dreta en direcció la Beguda Alta i Masquefa per la B 224 A. La Beguda Alta, amb unes bones vistes cap al Penedès i l’Anoia, és un poble dividit entre tres comarques (Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat). Es diu que hi ha gent que dorm en una comarca, dina en una altra i cuina a la tercera.
Les vinyes s'escampen a banda i banda del camí a Sant Joan Samora
Sense deixar mai aquesta carretera, que discorre fent alguns tobogans que demanen un cert esforç de pedaleig, arribareu a Masquefa entrant-hi pel carrer Major. Un cop a l’ajuntament cal tombar a l’esquerra pel carrer Sant Antoni i, immediatament seguir tot recte per un carreró dit de Can Valls, que al cap de pocs metres desemboca al carrer Bonavista. Immediatament gireu a dreta per l’avinguda de can Valls fins desembocar en una rotonda, en la qual agafareu a ma dreta en descens per l’avinguda de Masquefa cap El Maset. Creueu la variant per damunt i una riera en arribar al capdavall del descens. Un cop a El Maset cal girar a ma dreta pel carrer d’Igualada (hi ha un bar a la cantonada), i un centenar de metres després de nou a dreta. Passeu el restaurant can Quim i sortiu a la carretera BV 2241, que agafareu a ma esquerra.
Dos quilòmetres més endavant tombeu a l’esquerra per la BV 2249 en direcció a Sant Llorenç d’Hortons. Des d’aquí teniu una bella panoràmica del territori que heu recorregut entre vinyes i pinedes a cavall de dues comarques. En arribar a Sant Llorenç, gireu a ma esquerra després de passar el primer semàfor (c/ Canal), i després a la dreta pel carrer Raval, en baixada. Passeu el bar El Setrill i seguiu recte pel carrer Valls. Gireu a l’esquerra per Mare de Déu de Montserrat i sortireu a la plaça de Mossèn Comerma, on heu començat la ruta.
Dificultat. Mitjana. Distància. 19.00 kms Temps: 1h 34’h Desnivell 410 metres.
Raïm, oliveres i pinedes, el paisatge natural de la ruta
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

4/11/12

La cicloturista del Tour 2013, al balcó dels Alps

La ciutat d’Annecy, a 750 kms de Barcelona, serà el diumenge 7 de juliol l’escenari central de L’étape du Tour 2013, la clàssica cicloturista que es fa cada any coincidint amb una de les etapes de la Grande Boucle. 
Nucli antic d'Annecy (foto:: turisme d'Annecy)
Aquest any no hi haurà colls mítics ni etapes de llegenda, els cicloturistes participants a l’etapa Annecy-Mont Semnoz escriuran les primeres planes d’una nova epopeia ciclista. La prova tindrà 125 kms i pujarà les cotes de Puget (5,4 km l 5,8%), la Chapelle-Saint Maurice i Aillon (6 km al 4%), i els colls de Leschaux (3,6 km al 6,2%), Pres (3,5 km al 6,5%), Révard i el final en alt al temible Crêt de Chatillon, cim de la muntanya de Semnoz i impressionant balcó sobre el Mont Blanc i els llacs d’Annecy i Bourget.
Però qui es pensi que aquests colls poc coneguts són senzills està molt equivocat. El Mont Revard te 15,9 kms a un pendent mig del 5,6% i l’ascens al Crêt de Chatillon te 10,7 kms al 8,5% de mitjana. Això sense perdre de vista l’escalfada de cames que es portarà de les explosives cotes anteriors.
Aquesta serà la penúltima etapa del Tour de França 2013, l’edició número 100 de la Grande Boucle que sortirà per primer cop de Còrsega.
Per als participants aquesta etapa te un important avantatge, doncs la sortida i l’arribada estaran molt pròximes (uns 15 kms), fet que facilitarà notablement la logística.
Per a més info aneu a: http://www.letapedutour.com
Perfil de l'Étape du Tour 2013 (ASO)

31/10/12

Pobles, masos i verals del pla de l'Onyar

Abans de travessar Girona, l’Onyar mandreja plàcidament per la plana del Gironès, acollint la riera Gotarra i el riu Bogantó, que hi menen. Aquesta terra fèrtil està esquitxada de poblets i ravals que mai no veurem des del cotxe. Us proposem una ruta per conèixer aquest autèntic paisatge mosaic. 
La primera part del recorregut es fa per la via verda a Sant Feliu
El punt de sortida és l’antiga estació del carrilet de Sant Feliu, a Quart. És al carrer de l’estació, un indret senyalitzat. Els primers 6 quilòmetres, fins Cassa de la Selva (direcció est), els fareu per la via verda perfectament condicionada. En arribar a Cassa la ruta abandona la llera del tren per travessar un polígon industrial. Heu d’abandonat la via verda just en una gran rotonda on, de cara, hi ha una nau amb un rètol que diu ‘Corcho del país S.A.’ Girem a la dreta en direcció al veïnat de Sangosta per la petita carretera asfaltada que puja un pont per superar la C-65. L’indret és un dels tranquils ravals, entre pagès i residencial, de Cassà. Quan la carretereta es bifurca agafareu la de l’esquerra,deixant la de la dreta que baixa. Aviat s’acaba l’asfalt i sereu a l’ermita del Remei.
Deixeu l’ermita i el mas veí a l‘esquerra damunt d’un minúscul promontori i seguiu el camí endavant. Primer planeja i després baixa suaument per creuar per un gual la riera de Susvalls. Immediatament el camí es bifurca de nou. Agafeu el que tomba a l’esquerra, més ample i pla, i què s’endinsa en un petit bosc fins desembocar en una pista ampla i sovint transitada. En aquest punt cal anar amb ull. Heu d’agafar a la dreta (direcció Mas Piferrer). A l’esquerra tornaríeu a Cassà, i recte aniríeu a parar a un mas.
Aquesta pista travessa can Piferrer, que deixareu, i després fa una llarga baixada per creuar la riera de Gotarra per un pont. Enfront, una costeruda rampa us portarà al petit poblet de Sant Andreu Salou.
El conjunt de masos dispersos entre zones boscanes i terres conreades confegeixen al lloc un encís especial, reblat per una insòlita calma. En arribar a la cruïlla on hi ha un Stop gireu a la dreta i visiteu l’església de Sant Andreu, un bon mirador del territori. Des d’aquí, seguiu endavant per la carretera rural cimentada que va direcció oest en descens i que, sense deixar-la, us menarà a Campllong.
Deixant enrere Sant Andreu Salou
A les envistes del poble, i després de creuar un tercer pontet gairebé seguit, deixareu aquesta carretereta, que ha anat millorant, per tombar a la dreta en direcció a Campllong. Poc després deixareu a la dreta un rètol que diu a l’ermita del Remei i anireu a buscar el centre, està indicat. Busqueu amb la vista l’església, a l’esquerra, i continueu endavant pel carrer d’aquest nom. Passareu unes instal·lacions equipades amb plaques solars (esquerra) una col·lecció de xalets adossats (dreta) i algunes naus industrials més endavant fins desembocar a la carretera C-25 i creuar-la.
Seguiu recte, aviat passareu per Can Pou, una bonica masia de pedra (esquerra) i portareu un carril bici a la dreta. En arribar a un trencall a ma esquerra (hi ha un pas de vianants i un banc per seure), deixareu la ruta per girar per aquí. És una pista de terra ampla que baixa fins convertir-se en un carrer d’una zona industrial. A la primera cruïlla de quatre carrers gireu a la dreta. Passeu una petita rotonda i, sempre recte, entre masos i camps de conreu, arribareu a Fornells de la Selva en uns 3 kms i després d’haver creuat el riu Bogantó. En arribar a Fornells gireu a la dreta pel carrer d’Onyar. El carrer desemboca al camí de Quart (dreta). Si aneu a l’esquerra podreu visitar la plaça de l’església de Fornells, centre de la vila.
Ja direcció Quart, a penes 900 metres més endavant, just després de creuar l’Onyar, hi ha un trencall a ma dreta que indica un càmping. Deixeu aquest trencall i seguiu pel que va a l’esquerra. I pedaleu fort que ve una costa. Després de passar per Mas Marianic la carretereta davalla per passar la C-65 per sota i entrar a Quart. A l’esquera, el carrer de l’Estació us porta a la sortida en 200 metres.
Dificultat. Baixa. Distància. 25.60 kms Temps: 2h 30’ Desnivell 230 metres. Bibliografia: Mapa comarcal de Catalunya. Gironès (Institut Cartogràfic de Catalunya).

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

27/10/12

Manifest pel ciclisme

Un grup de diaris europeus de gran prestigi, La Gazzetta dello Sport (Italia), The Times (Regne-Unit), Le Soir i Het Nieuwsblad (Bèlgica) i L'Equipe (França), proposen en un manifest publicat conjuntament avui a totes les capçaleres, vuit mesures per refundar el ciclisme de competició i fer-lo net i transparent. També demanen que s’analitzi la responsabilitat de les diverses institucions que participen en la gestió i patrocini d’aquest esport durant els ja batejats com ‘anys de plom’, la dècada al voltant de la qual Lance Armstrong i molts altres van teixir una espessa teranyina de trampes, dopatge, suborns i enganys que han convertit el ciclisme en un esport sota sospita a tots nivells.
Els blocs DiesDeBici i El Tourmalet s’adhereixen al manifest de la premsa europea. Per això el reproduïm tot seguit en la seva versió francesa publicada al diari l’Equipe.
Els firmants proposen als afeccionats que participin en aquest debat obert a través de twitter, al compte @ChangeCycling i utilitzant el hashtag #changecycling. Tots, firmants i adherits, desitgem enardidament que el ciclisme aprofiti l’ocasió per reformar-se en profunditat. 
(Foto Le Tour)

Nous sommes un groupe journaux de quatre pays différents (Belgique, Grande-Bretagne, Italie et France) et nous accompagnons l'histoire du cyclisme depuis plus d'un siècle. Nous aimons passionnément ce sport et nous croyons fermement en son avenir.
Nous sommes aussi très préoccupés par sa situation aujourd'hui. À la longue liste noire des affaires de dopage qui ont assombri l'horizon du cyclisme pendant des années viennent de s 'ajouter l 'affaire Armstrong, les confessions de plusieurs de ses anciens équipiers, le rapport de l'Agence américaine antidopage (USADA) qui pointe du doigt les dysfonctionnements, voire la complicité de l'Union cycliste internationale (UCI), et les informations inquiétantes qui ont filtré de l'enquête dite de Padoue. Et, en janvier, s'ouvrira le procès Puerto à Madrid. Ces récentes révélations démontrent clairement que nous ne pouvons plus accorder notre confiance à l'UCI ou à des managers d'équipe complices de tricheries. Mais les fautes reposent sur toutes les familles qui composent le cyclisme.
Nous avons le sentiment que les choses se sont améliorées très récemment. Nous croyons en une nouvelle génération de coureurs, mais nous pensons qu'il est impossible de repartir avec les mêmes structures, le même fonctionnement, les mêmes règles et les mêmes hommes.

C'est pourquoi nous suggérons aujourd'hui :
- Que l'UCI reconnaisse ses responsabilités dans l'affaire Armstrong et fasse amende honorable.
- La constitution, sous la responsabilité de l'Agence mondiale antidopage (AMA), d'une commission neutre et indépendante chargée d'enquêter sur le fonctionnement et la responsabilité de l'UCI dans l'affaire Armstrong et dans la lutte antidopage en général afin de dénoncer les erreurs, les abus et les éventuelles complicités.
- Que l'organisation des contrôles sur les principales courses relève directement de la responsabilité de l'AMA et des agences nationales antidopage.
- La tenue « d'états généraux du cyclisme » avant le début de la saison 2013 afin de définir une nouvelle organisation et de nouvelles règles.
- Que les peines de suspension applicables dans les cas de dopage lourd soient plus sévères et que les groupes sportifs s'engagent à ne pas enrôler pendant deux années supplémentaires les athlètes suspendus pendant plus de six mois.
- Le rétablissement du gentlemen's agreement qui stipulait qu'un coureur qui fait l'objet d'une enquête pour dopage est automatiquement suspendu par son équipe.
- Une implication plus forte et une plus grande responsabilisation des sponsors qui financent une équipe et lui prêtent leur nom.
- La réforme du World Tour, de son système de points et d'attribution des licences, qui entretiennent un système fermé et opaque. Nous proposons également que les licences ne soient plus délivrées aux managers mais aux sponsors.

Rejoignez-nous!
La lecture du rapport de l'Agence antidopage américaine sur ce qu'il est convenu d'appeler l'affaire Armstrong est édifiante. Elle nous renseigne sur la façon dont Lance Armstrong et l'US Postal utilisaient des produits et des méthodes dopants, mais elle révèle également les appuis et les soutiens dont ils ont bénéficié et qui leur ont permis de dépasser tout le monde sans avoir accès à des substances révolutionnaires. Elle montre aussi les limites de l'action antidopage dans le contexte qu'entretenaient alors certains managers de groupes sportifs ainsi que la Fédération internationale. Les premiers n'ont pas avancé d'un pas et constituent toujours le principal frein à toute évolution. La seconde a effectué de réels progrès ces dernières années mais on a besoin de faire toute la lumière sur son passé. Et lecommuniqué qu'elle a publié hier, s'il constitue une avancée, ne nous paraît pas suffisant. C'est pour toutes ces raisons que nous avons joint nos forces avec les autres journaux européens qui ont une grande tradition de traitement de l'actualité du cyclisme, et que nous avons commencé à mettre en commun nos idées mercredi matin, à Paris, juste avant la présentation du 100e Tour de France. D'autres médias, comme El Pais (Espagne), De Telegraaf (Pays-Bas), The Sydney Morning Herald (Australie) ou la Süddeutsche Zeitung (Allemagne), ont participé aux débats, partagent nos idées, mais ont préféré les exprimer et les défendre dans leur cadre éditorial traditionnel.

22/10/12

Fa net el ciclisme castigant Armstrong?

Desposseint Lance Armstrong dels seus set Tours no es posa fi a la crisi del ciclisme professional, ans al contrari, s’obre un seguit d’interrogants als que caldria donar resposta per refer el prestigi tocat de mort d’aquest esport i els seus practicants, professionals o no.
Armstrong al seu darrer Tour l'any 2012 (foto LTF)
Si fem cas dels informes de l’agència antidopatge nordamericana (USADA), Armstrong pot tractar-se del trampós més gran de la història de l’esport i com a tal ha de ser sancionat, igual com haurien de ser-ho els seus companys d’equip implicats, preparadors, metges i mànagers durant tots aquells anys. Però la contundent decisió de la UCI de desposseir-lo de totes les seves victòries, només tanca en fals la crisi més greu de la història de l’esport professional. Castigant Armstrong l’opinió pública es tranquil·litza i les autoritats judicials i esportives internacionals respiren calmes.
Però, si és cert que el que diu l’USADA, que el ciclista texà va pagar a la UCI per evitar un control fa uns anys, la responsabilitat de la direcció de la UCI, Unió Ciclista Internacional, la més alta instància del ciclisme mundial, seria evident i, per tant, el llavors president Hein Verbrugguen i la seva directiva hauria de respondre davant la mateixa opinió i els tribunals. Això per no insistir en les hipotètiques responsabilitats de les federacions nacionals per casos de dopatge com l’operació Puerto, el cas Contador i similars, i fins i tot de les justícies i policies estatals (s'afirma que Armstrong es va traslladar a Girona degut a la menor pressió policial i judicial).
Qui no vol que s’investigui a fons si les instàncies institucionals del ciclisme estan lliures de culpa o no? Deixar el dubte obert, bo i creient que castigant a Armstrong tot queda resolt i tancat, és amagar la brutícia sota l’estora. És, també, seguir posant en dubte l’esport i els seus practicants, és trair el principi més fonamental de l’esport com a activitat humana.
Així no es podrà fer mai neteja al ciclisme, així els practicants sempre seran sospitosos mentre els directius se'n renten les mans.

12/10/12

La tardor, per fi

Foto: Brian Vespa (per al web de Brompton)

Banda sonora: Prime directive.- Dave Holland Quintet (ECM)
Per llegir al costat de la finestra i veient com plou: Ciutat oberta.- Teju Cole (Crema)

10/10/12

Una tardor de marxes

Superades les grans cites cicloesportives del calendari de carretera, la tardor i l’inici de l’hivern són una època especialment prolífica en quan a marxes de BTT. La varietat del paisatge, les ganes de tastar la muntanya humida i el fet de què, tot i que la majoria tenen classificacions i temps, pràcticament tots els participants se les prenen com una pedalada amb els amics i una festa ciclista, fan de les marxes BTT de tardor una forma molt atractiva d’acabar la temporada. 
Pedalades entre la boira a La Lliterana

A les envistes de Montserrat, diumenge 14 es fa a Esparraguera (Baix Llobregat) la primera edició d’Esparraguera zona bici. Són 20 o 49 kms. Diumenge 21, a Vallromanes (Valles Oriental) es disputa La Trinxa, amb recorreguts de 32 i 16 kms i una bona immersió ens els colors tardorals de la serralada litoral. Una setmana després serà Arenys de Munt, que pren el testimoni de les pedalades amb l’Open Munt, una ruta a cavall del Montnegre, la vall de la Tordera i els primers contraforts del Montseny. Són 25 i 45 kms.
El mes de novembre va fort, cal pair els panellets. Diumenge 11 hi ha la clàssica Lliterana, a Alcampell (Franja de Ponent) una bella pedalada entre boscos boirosos sense dificultats especials amb 20, 50 i 70 kms de recorregut. Per qui no vol anar tan lluny, el mateix dia hi ha la Montnegre BTT a Sant Celoni (Vallès Oriental), amb 20 i 40 kms. I el diumenge següent, dia 18, teniu l’Orrienca a Òrrius, és clar (Maresme), també amb 20 i 40 kms i un ambient realment fester, i la Volta a Collserola de Probike, de 60 kms amb botifarrada a Santa Creu d’Olorda inclosa.
Si feu un bon calendari de marxes arribareu al dia 25 en una forma imparable. És el dia de la gran clàssica de tardor, La Prehistòrica de la Roca del Vallès (Vallès Oriental) una marxa amb dues sortides, pels que volen fer temps i pels que només volen pedalar per la muntanya i gaudir d’una excel·lent prova en tots els aspectes. Són tres traçats de 40, 22 i 12 kms. Hi ha camins per a tothom.
Tanquem, per ara, aquest repàs a les marxes BTT de tardor amb la Teialada de Teià (Maresme), una bonica i poc a poc tradicional ruta per la serralada litoral entre vinyes, pinedes i racons obacs de 15, 25 i 37 kms.
No deixeu de pedalar a la tardor, no hi ha excuses.
El Montnegre, escenari espectacular per a pedalades de tardor
Inscripcions i més info a: 
Esparraguera zona bici: http://www.zonabici.es/
La Trinxa: http://www.trinxacadenes.com/
Open Munt: http://www.muntbikes.com/2012/10/2-open-btt-muntbikes.html
Lliterana: http://lalliterana.com/
Montnegre BTT: http://www.ccsantceloni.com/ccsc.php
Orrienca: http://orrienca.blogspot.com.es/
Volta a Collserola: http://www.probike.cat/news/collserola.html
Prehistòrica: http://www.larocaenbike.com/prehistorica/index.html
Teialada: http://clubexcursionistateia.cat/content/teialada-2011-8a-pedalada-popular

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

3/10/12

Un esclat de tardor a la vall de Camprodon

La tardor es fa pregar, però quan arriba, els seus ocres, les fulles i els fruits són un esclat per als sentits. Avui us oferim una ruta diversa per descobrir una de les tardors més belles de Catalunya: la de la vall de Camprodon.
La ruta passa pel pont nou, icona de Camprodon
Toca tastar la humitat, els colors i les menges de tardor, com la trumfa,què ara està en plena temporada, per això us proposem descobrir la vall de Camprodon en tot el seu esplendor. Fixem la sortida a Vilallonga de Ter, un poble amb bons equipaments turístics i amb dos punts interessants per a visitar: la central elèctrica de Brutau (1909) i l’església de Sant Martí, amb vestigis romànics del segle XII. Després de fer un vol pel poble, agafareu la carretera GIV 5264 en direcció a Llanars. Aquí val la pena de visitar el nucli de carrers retorçats que s’escampen pel nord de l’església de Sant Esteve. Seguiu fins Camprodon. Just en entrar-hi un ample passeig encatifat de fulles caigudes s’obre a la vostra dreta, és el passeig de Maristany. Agafeu-lo. Gireu a esquerra a la primera rotonda i a la dreta a la segona, on acaba el passeig. Travesseu el Ter i, a la següent rotonda, gireu a l’esquerra entrant al centre del poble fins anar a parar al cèlebre pont Nou, icona de Camprodon. Foto obligada i avall fins la plaça. Gireu a la dreta i sortiu de la vila pel carrer Josep Morer (després Sant Joan) fins donar a una rotonda. A més del pont i de les botigues on venen exquisits productes del porc, no deixeu de recórrer el centre admirant les nombroses edificacions modernistes aixecades per la burgesia instal·lada a la vila a estiuejar i prendre aigües de les seves moltes fonts.
Pedalant pel santuari del Remei
A la rotonda seguiu per la C-38 en direcció a Ripoll fins la caserna dels bombers. Travesseu la carretera i agafeu la pista cimentada que us portarà cap a la dreta. En 1,5 kms passareu el càmping Vall de Camprodon. Seguiu rectes, 400 metres després passareu sota un viaducte, remunteu-lo fins el seu nivell i seguiu fins el trencall a Creixenturri i el corriol per anar al remei a peu. Deixeu-los i seguiu rectes. Uns 600 metres després trobareu un altre trencall al Remei; gireu a esquerra i remunteu durant 1’2 kms la curta i fàcil pujada fins aquest espectacular santuari que, en dies boirosos, fa una certa paüra. La vista sobre la vall oberta val pa pena. Desfeu el camí fins la cruïlla i continueu, ara, a l’esquerra. Cent metres després deixeu el trencall a Oix (esquerra i cimentat) i 1 kms més endavant trobareu can Peric del Bosc. Entreu al bosc ara; feu una forta baixada, trobeu de nou el viaducte i, 1 kms després, desemboqueu a la carretera C-38, que seguiu rectes fins Sant Pau de Seguries. Gireu a la dreta pel carrer Guàrdia fins desembocar a Mestre Francesc Sanz (després Major) i el seguiu a l’esquerra fins desembocar de nou a la carretera. Gireu ara al ‘esquerra i, a la propera rotonda, tombeu a la dreta cap a la Vall de Bianya per la C-153, te molt poc trànsit i la pujada és molt suau, fins l’antiga església de Sant Pau, originalment del segle XII però reconstruïda l’any 1693, que trobareu a l’esquerra. Pregunteu aquí per la llegenda del Mariner...
Passada l’església tombeu a esquerra pel primer carrer que baixa fins el nucli del poble. Sortiu davant del carrer Guàrdia, on heu tombat abans. A partir d’aquí podeu refer el camí fins Vilallonga, on heu començat.
Dificultat. Fàcil. Distància. 34.00 kms Temps: 2h 45’ Desnivell 365 m. Bibliografia: David Aguirre.- En BTT pel Ripollès (Ed. Cossetània) @: http://www.valldecamprodon.org

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

19/9/12

Un ciclista de l'Euskaltel mor atropellat

Víctor Cabedo (euskaltel)
El ciclista professional Víctor Cabedo ha mort aquest dimecres a causa d'un accident. El jove castellonenc, de 23 anys, ha estat atropellat a primera hora de la tarda, segons publica 'Diario Vasco'.Cabedo (Onda, Castelló) corria a les files de l'equip Euskaltel-Euskadi, amb qui havia pogut debutar al Giro d'Itàlia. La seva formació als equips de la Fundació Euskadi, especialment a l'Orbea, on es va destapar amb un triomf d'etapa a la Volta a Astúries, li va valer el pas al conjunt basc.

Font diari ARA

Els arrossars de Pals

Amb el permís per a construir un molí i les sèquies de rec, l’any 1452 va començar el conreu de l’arròs a Pals. Amb el temps el clima i la ubicació dels terrenys han donat un prestigi merescut a l’arròs de la zona. Malgrat que la construcció amb finalitats turístiques va minvar la superfície de conreu, els arrossars dels aiguamolls que fan el Daró i les sèquies formen un original i bell paisatge entapissat de verd que val la pena visitar.
El verd dels arrossars és com una catifa
Sortireu de l’aparcament que hi ha a la platja del Racó, a l’extrem de la gran platja dunar de Pals, i agafareu el carrer que discorre paral·lel a la platja en sentit nord fins que el carrer queda tallat per una tanca. Llavors gireu a l’esquerra en una curta pujada. Seguiu a la dreta a les dues rotondes que trobem i aviat comenceu a baixar. Teniu primer una pineda i després el club de golf de Pals a la dreta. No deixeu mai aquest carrer ample fins que, amb el golf ja lluny de la vista, teniu un conjunt de casetes de planta i pis a la dreta. A l’esquerra hi ha una esplanada amb una caseta de fusta, la informació de l’espai protegit de les Basses d’en Coll. Deixeu llavors el carrer i agafeu el camí ample que surt de biaix a l’esquerra i transcorre entre arrossars. Sou al bell mig dels conreus.
El camí desemboca en un que creua, darrera del qual hi ha el Rec del Molí. Aneu a la dreta fins el aguaitador de les Basses d’en Coll, on podeu observar les aus. Podeu seguir endavant fins el final si voleu veure les espectaculars dunes de la platja de Pals. Després reculeu fins la cruïlla per on veníeu i seguiu recte endavant Entre arrossars. En arribar a una altra cruïlla de quatre camins gireu a la dreta passant per damunt del pont que travessa la sèquia i tot recte fins trobar un pont de fusta que us permet creuar el Rec del Molí. Seguiu endavant fins desembocar en un carril bici cimentat que ve de Mas Pinell. L’agafeu a l’esquerra, Sempre entre conreus.
Quan el carril acaba heu de seguir uns 200 metres endavant per la carretera, vigileu. Després d’una ampla ziga-zaga en baixada hi ha un mas a la dreta, Mas Pla. Un cop passat agafeu la pista que surt a ma esquerra i, entre arrossars, seguiu-la deixant la cruïlla a l‘aeròdrom. Després d’una benzinera que hi ha a la carretera que porteu just al costat dret, deixeu la pista tombant cap a la dreta fins pujar a la carretera C-31. La travesseu i agafeu la petita carretera local que us portarà a Fontanilles amb el Daró Vell al costat.
Les sèquies formen part del paisatge de la ruta
Just a l’entrar al poble, abans de que comenci la pujada, gireu a l’esquerra direcció Fontclara i Sant Julià de Boada. Ara pedalareu entre camps de pomers. Atureu-vos una estona a contemplar l’antic monestir de Sant Pau de Fontclara, avui temple parroquial. Després seguiu les indicacions que diuen ‘sortida’, deixant la carretera a Sant Julià a l’esquerra. Creueu la GI-651 i continueu pel camí fins arribar al caravàning Empordà. En aquesta cruïlla gireu a la dreta direcció cap a Pals. La pujada final per entrar al poble potser us fatiga, però te una de les millors vistes de la vila.
A Pals seguiu les indicacions de la Xarxa de Cicloturisme del Baix Empordà: dreta pel carrer de l’Hospital fins la plaça Major; al museu, esquerra pel carrer Paul Companyó; carrer Abeurador a l’esquerra, què després es passa a dir Quermany; passareu sota la carretera i ja estareu camí dels Masos de Pals. Deixeu Mas Salvi a la dreta i, en desembocar al trencall de Mas Flors gireu a esquerra entre un bosquet. Entre tobogans suaus arribareu als Masos de Pals. A la rotonda, agafeu la carretera GIV 6502 que us portarà fins la platja del Racó, on hi teniu el cotxe.
Dificultat. Baixa. Distància. 29.00 kms Temps: 2h 20’ Desnivell.110 m. Cartografia: Mapa Xarxa Cicloturisme Baix Empordà @: www. costabrava.org.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

7/9/12

Lleida vota Espanya

Reproduïm un interessant article de Lluís Simon publicat el passat dia 24 d'agost a El 9 Esportiu. A partir de l'acollida de Lleida d'una etapa de la Vuelta quan s'ha negat repetidament a acollir-ne una de la 'Volta' a Catalunya, l'autor reflexiona  sobre la doble moral nacional que practiquen els polítics del país, també en matèria esportiva.

Ahir el company Miquel Roca ens avançava un tast de l’estafa que suposa que algunes grans ciutats de Catalunya, començant per Barcelona, apostin per la Vuelta a España quan la Volta a Catalunya està agonitzant per falta de recursos. Roca va tocar el crostó de l’Ajuntament a Barcelona, que es va doblegar a Alberto Fernández Díaz, l’home (sí, és ell) que encara es pensa que la Vuelta espanyola és tan o més important que el Tour de França, l’únic esdeveniment ciclista que pot rendibilitzar mediàticament una gran inversió econòmica.
Més enllà del Tour, doncs, qualsevol altra ajuda que es faci a una cursa ciclista ha d’anar lligada a la vocació intrínseca d’amor per aquest esport o, quan parlem de la nostra Volta, de la voluntat de fer país, Barcelona, Tarragona i Girona, amb diversos graus i dins les seves possibilitats, han estat al costat de la Volta aquets últims anys. I Lleida? Demà les seves autoritats sortiran cofoies a la sortida de la vuitena etapa de la Vuelta a España després d’haver invertit una quantitat que desconec. Però això no seria especialment criticable –tothom fa el que vol amb els seus diners–si no fos per l’actitud que ha tingut Lleida aquets últims anys amb la Volta a Catalunya. S’ha negat en rodó a rebre una sortida o una arribada de la prova, fins i tot en la històrica edició dl centenari. Ep, i això que parlem d’un alcalde, Àngel Ros, que presumptament és el gran representant de l’ala catalanista del PSC. Si el ciclisme és una metàfora de la seva política de promoció de l’esport i la ciutat això explica que la deriva d’aquest partit sigui catastròfica. A Lleida, de fet, tampoc van ser capaços de salvar la seva pròpia volta, una prova que tenia un prestigi internacional indiscutible i que es va deixar de fer el 2008 després d’una victòria d’un dels millors ciclistes holandesos de l’actualitat.
En una època en què les agressions al país vénen de tots els sectors, començant per l’econòmic i acabant pel simbòlic, la deixadesa dels polítics i fins i tot la seva voluntat manifesta de pujar al carro dels vencedors –que no serem pas nosaltres, lògicament–fa que anem perdent a poc a poc la nostra essència. Tant costa a Catalunya prioritzar la Volta, la segona més antiga d’Europa, per sobre de la Vuelta a España, una cursa que té assegurat el seu futur a curt, mitjà i llarg termini? El 2015, fins i tot, ja s’ha anunciat que hi haurà cinc etapes a Holanda!
La presència de la Vuelta aquests dos últims anys, coincidint amb el govern del PP a La Moncloa, a Catalunya, el País Basc i Navarra no és innocent. És un petit instrument per marcar territori o paquet, si usem l’argot carpetovetònic. La Vuelta, més enllà del seu impacte esportiu, s’utilitza des de fa temps amb finalitats polítiques. Només cal veure el recorregut d’aquest any. Els últims que hauríem de caure en aquesta trampa som nosaltres que, per no tenir, no tenim ni el futur de la nostra llengua assegurat.
La resistència pacífica, en aquets casos, té camins a recórrer, encara que siguin simbòlics. Des de Girona podem dir, per exemple, que Espanya, en forma de Vuelta, no ens ha trepitjat mai. I que duri.

4/9/12

Editat el llibre dels 50 millors ports dels Alps

Editat en castellà per Lectio, ja es troba a les llibreries ‘Los 50 mejores puertos de los Alpes en bicicleta’, de Rudolf Geser. El volum recull la descripció detallada i amb mapes i altimetria dels millors colls de muntanya alpins d’Alemanya, Àustria, Eslovènia, Itàlia Suïssa i França.
Portada de l'edició castellana

‘Los 50 mejores puertos de los Alpes en bicicleta’ aplega les següents ascensions. Alemanya: Carretera circular de altura Rossfeld (1.540 m)i Carretera de puerto Riedberg (1.420 m). Àustria: Carretera de alta pradera alpina del Malta (1.920 m), Carretera alto-alpina del Grossglockner (2.505 m), Carretera de montaña Kkitzbüjel-Horn (1.966 m), Carretera glacial Sölden (2.829 m), Carretera Hahntennjoch (1.894 m) i Carretera alto-alpina de Silvretta (2.032 m). Eslovènia: Carretera de puerto Vrsic (1.611 m). Itàlia: Carretera del Passo delle Tre Croci (1.809 m), Carretera del Passo di Falzárego (2.117 m), Carretera del Passo di Giau (2.236 m), Carretera del Passo di Valparola (2.192 m), Carretera del Passo Gardena (2.137 m), Carretera del Passo di Campolongo (1.875 m), Carretera del Passo Pordoi (2.239 m), Carretera del Passo Sella (2.240 m), Carretera del Passo Fedaia (2.056 m), Carretera del Passo di San Pellegrino (1.918 m), Carretera de puerto Rolle (1.980 m), Carretera del Passo di Monte Giovo (2.094 m), Carretera del Passo delle Palade (1.518 m), Carretera del Passo di Gavia (2.652 m), Carretera del Passo del Tonale (1.884 m), Carretera del Passo Campo Carlo Magno (1.682 m), Carretera de alto valle Gressoney (1.825 m) i Carretera de Col de Montgenèvre (1.850 m). Suïssa: Carretera de los puertos Livigno, Foscagno y Eira (2.315 m), Carretera de puerto Bernina (2.330 m), Carretera de puerto Oberalp (2.045 m), Carretera de puerto San Gotardo (2.108 m), Carretera del collado Saanenmöser (1.279 m), Carretera Paso de Simplon (2.005 m), Carretera de puerto San Bernardino (2.066 m), Carretera del valle Saas con Mattmark (2.197 m), Carretera de alto valle Anniviers con Zinal (1.700 m) i Carretera de puerto Gran San Bernardo (2.473 m). França: Carretera del Col de l’Iseran (2.770 m), Carretera del Col du Mont Cenis (2.100 m), Carretera del Col du Télégraphe (1.600 m), Carretera del Col du Galibier (2.646 m), Carretera del Col de la Croix-de-Fer (2.067 m), Carretera del Col du Glandon (1.951 m), Carretera del Col de la Madeleine (2.000 m), Carretera del Col de Lautaret (2.058 m), Carretera de montaña de L’Alpe-d’Huez (1.860 m), Carretera del Col d’Izoard (2.360 m), Carretera del Col de Vars (2.109 m), Carretera del Col de Restefond/Bonette (2.802 m) i Carretera de montaña Ventoux (1.909 m). 
“Per diferents que ens puguin semblar”, acaba dient Rudolf Geser al pròleg de l’edició original en alemany, “tant per la situació paisatgística com per les característiques de la ruta, els 50 colls i carreteres de muntanya descrits tenen en comú que són les més belles i gratificants fites que la regió alpina pot oferir als ciclistes”.
El llibre es ven per 19.50 euros, profusament il·lustrat. El podeu adquirir al web de l’editorial: http://www.lectio.es/mostrar_producte.php?prod=110

Prades, boscos i rierols de la vall de Bianya

A l’oest de la Garrotxa, la vall de Bianya desguassa les aigües del riu del mateix nom al Fluvià i, a la capçalera, fa la divisòria d’aigües amb el Ripollès. Aquesta privilegiada situació li confegeix unes característiques paisatgístiques extraordinàries que, unides a la presència de volcans i colades de lava, la fan un territori atractiu per a descobrir tot pedalant.
Església romànica de Sant Pere Despuig
La sortida de la ruta és a Sant Joan les Fonts, davant de l’església parroquial. Agafeu el carrer del Castanyer, que puja. Passada l’escola bressol trobareu un trencall on un rètol groc us diu que podeu anar a la Font Freda pels dos camins., Agafeu el de la dreta, estret i enquitranat. Pedaleu portant a ma esquerra el turó del volcà de la Canya i a la dreta un seguit de colades basàltiques que, a l’alçada de la Font Freda (hi ha dues tanques a ma esquerra que n’indiquen l’accés), es veuen perfectament.
El camí asfaltat segueix passant per masos i deixant trencalls a esquerra i dreta (casa de colònies) fins que davalla cap al veïnat de Llocalou. Creueu un torrent i, en desembocar en un carrer maple, agafeu a ma dreta. No deixeu el camí principal. Més endavant, després de creuar un pontet, desemboca en un altre també força ample. Agafeu-lo a l’esquerra. A partir d’ara seguiu les indicacions que diuen ‘Sant Pere Despuig’.
Passeu el trencall de Ca la Nina i arribareu a una bifurcació. A la dreta indica ‘Sant Martí de Capsec’ (S XII). Seguiu per l’altra fins arribar a la carretera C-26. Travesseu la via i seguiu per la carretereta d’enfront direcció Sant Pere Despuig. Sempre pujant passareu pel molí de Pla de Beia i pel trencall que porta a l’església de Sant Martí de Solamal (S XII). En aquest punt heu de girar a l’esquerra seguint el camí asfaltat,. No us despisteu i seguiu rectes, que és molt fàcil. La ruta segueix pujant, passant entre masos i deixant trencalls, abans de desembocar en una carretera més ampla; sou a Sant Pere Despuig. A més d’unes cases de turisme rural, just a l’esquerra hi ha el camí que s’enfila, la pujada és curta però forta, fins l’església de Sant Pere, un dels millors temples de la vall. Datat l’any 858, conserva el campanar i algunes parts més de l’edifici romànic original. 
Torneu a la carretera i, tal i com veníeu fent la ruta, aneu cap a l’esquerra en baixada. Arribeu a l’Hostalnou de Bianya just on desemboqueu a la C-26, que heu de seguir fins una rotonda. És només un quilòmetre, però cal anar amb compte perquè hi ha molt trànsit. A ma esquerra de la rotonda hi ha una benzinera, i darrera un camí que us menarà fins Llocalou de nou. Deixant dos trencalls a l’esquera, abans i després d’una finca. Travesseu l’indret pel carrer major i desemboqueu de nou a la c-26. Creueu-la i seguiu pel carrer d’enfront (camí vell d’Olot). Trobareu les marques que indiquen la direcció per anar cap a la ruta del carrilet: Seguiu-les. Passeu per la Canya i per la riera de Riudaura. Després de creuar una carretera per sota a ma esquerra veureu el volcà de la Garrinada. 
Amb el volcà de la Canya al fons
Quan desemboqueu en un carrer ample, de polígon, agafeu-lo a l’esquerra fins una rotonda. Aquí agafeu la carretereta asfaltada i estreta que porta cap a una estació elèctrica, tot i un senyal de direcció prohibida, no va per vosaltres. Ara envolteu el volcà Montsacopa. 
La carretereta es converteix en un carrer d’Olot. Passeu per l’hostal sant Bernat i baixeu fins l’antiga carretera que travessava Olot, avinguda de Girona es diu. Agafeu-la a ma esquerra i seguiu-la fins sortir de la ciutat en direcció Ripoll-Camprodon. Després de creuar la rotonda de l’autovia que va a Girona arribareu a una altra rotonda. Trenqueu a ma dreta baixant per darrera d’unes industries. El carrer (camí vell de Sant Joan) baixa fort, però ull que aviat puja de sobte (deixant la baixada a la dreta) passant a dir-se carrer d’Antoni Mone. Seguiu-lo fins el final, creueu la C-26 de nou i tot dret, anireu a sortir a l’església de Sant Joan les Fonts, d’on heu sortit.
Dificultat. Mitjana. Distància. 25.00 kms Temps: 3h Desnivell 345 metres. Bibliografia: Garrotxa. Zona volcànica. Parc natural. Mapa guia excursionista (Alpina).

Publicat sl suplement Indrets de El Mundo