31/12/16

Oh, que avingut estic amb la meva 
petita, esclava, poc sortosa terra, 
i com em recaria d'allunyar-me'n, 
sud avall, 
on sembla que la gent és bruta 
i pobra, accidiosa, inculta, 
resignada, insolvent! 

Joan Oliver (Pere Quart)
Assaig de plagi a la taverna




Que el 2017 els pedals us portin ben lluny


26/12/16

Sant Boi, de la Muntanyeta al parc agrari

Situada als peus del Llobregat, l'any 1955 Sant Boi era una vila de 13 mil habitants que, amb la immigració, va créixer fins superar els 81 mil a principis d'aquest segle. Aquesta vertiginosa transformació ha donat a la ciutat una personalitat tan diversa, que és un dels seus principals atractius. Un itinerari per descobrir la riquesa de Sant Boi, del centre al parc agrari.

Al cap de munt del parc de la Muntanyeta, amb impressionants vistes sobre Collserola i l'àrea metropolitana
La millor forma d'anar a Sant Boi és amb els Ferrocarrils de la Generalitat, per això començarem la ruta en aquest punt. Si hi aneu amb cotxe hi ha aparcament darrera de l'estació. Des de la façana comenceu a pedalar pel carrer Torras i Bages en sentit nord. Aviat sereu davant la façana principal del que va ser popular manicomi de Sant Boi, centre de salut mental fundat per Antoni Pujadas pioner en la seva època. Avui és l'edifici històric del complex sanitari de Sant Joan de Déu. Seguiu pel carrer que puja per la banda esquerra de l'edifici. Al final del carrer desembocareu al Passeig Picasso, una moderna avinguda dotada de carril bici que us porta cap a un dels barris més populars i poblats de la ciutat: Marianao. Continueu fins la rotonda i gireu a l'esquerra per la Ronda de Sant Ramon. Primer baixa i després puja, i al tram final una mica més. Però val la pena arribar fins l'entrada del parc de la Muntanyeta, a l'esquerra. Entreu-hi i volteu-lo per l'esquerra i tornant a l'entrada. Les vistes sobre la ciutat, la conurbació de Barcelona i Collserola són úniques. Un cop de nou a l'entrada creueu el parc en sentit descendent pel passeig que surt a la dreta. Sortiu al carrer de la Muntanyeta. Agafeu-lo a la dreta i de seguida passa a dir-se Joan Miró i Pau Claris després. Aquest carrer us porta a un altre dels símbols de la ciutat: l'estadi de rugbi de la Unió esportiva Santboiana, primer club de la península. No deixeu de llegir els valors del rugbi, un gran cartell a la façana. Només així entendreu la noblesa d'aquest bell esport.
Gireu ara a esquerra per Marià Fortuny i a dreta per Jacint Verdaguer. Sortireu a la plaça de Catalunya, indret on es va celebrar el primer Onze de Setembre després de la dictadura; un dia per a la història de Catalunya. A la plaça hi ha una estela en record d'aquella diada i una escultura en memòria d'Oriol Martorell, qui va dirigir el cant dels Segadors interpretat pels milers de persones d'aquella concentració. Volteu la plaça i sortiu pel carrer de Francesc Macià, que després tomba a esquerra lleument i passa a dir-se Lluís Pasqual Roca. Gireu a dreta per Montclar, que passa a dir-se Vidal i Barraquer, fins el final. Gireu a dreta per Lluís Castells fins la petita plaça del Cap de la Vila. Entreu al centre històric de Sant Boi.

Escultura a Oriol Martorell, a la plaça de Catalunya
Enfront surten dos carrers, seguiu pel de la dreta, el carrer de la Rutlla, fins girar a esquerra per l'estret carrer Major, que desemboca a la plaça de l'ajuntament. Un cop voltada sortiu-ne pel carrer Alou, que en pujada us porta fins la plaça de la Constitució i la parròquia de Sant Baldiri, on hi ha enterrat Rafael de Casanovas. Deixeu la plaça pel carrer del Pont, que baixa ben fort passant pel museu. Gireu a dreta pel carrer de Sant Pere més Baix, que gira a esquerra dient-se Llevant i desemboca a l'avinguda de Bonavebtura Calopa. Seguiu-la a la dreta fins una rotonda. Mossèn Pere Tarrès a esquerra i Enric Granados a dreta fins una gran rotonda. Gireu a esquerra, creueu l'avinguda, i pedaleu entre concessionaris d'automòbils pel carrer d'Osca, i esquerra pel carrer València fins el final. Enfront surt un camí (amb un arc per limitar l'alçada dels vehicles). Hi ha un rètol que indica que entreu al Parc Agrari del Llobregat i un altre que assenyala la direcció d'un Garden Center. Aneu-hi.
Passeu la carretera per sota i, al primer trencall, gireu a esquerra cap al Garden. Quan hi arribeu heu de tombar a la dreta i endinsar-os per entre els magnífics masos del parc. Quan el camí es bifurca (hi ha un mas a dreta, seguiu pel camí de l'esquerra. el camí, estret però ben asfaltat, va descrivint ziga-zagues entre masos i camps, però no l'heu de deixar mai. Passareu per can Comas, seu del Parc Agrari, per can Parellada, i al final anireu a parar al talús de la B-20, on hi ha un petit canal. Gireu a esquerra en paral·lel a l'autovia fins les envistes del riu. Aquí hi ha una carretereta en molt bon estat que surt a esquerra i que us tornarà cap a la ciutat. Per damunt vostre hi ha un talús per on circula un altre camí, però el vostre és aquest de baix. Passareu per la part de davant de Can Comas. Hi ha un moment en què el camí es bifurca entres. El de la dreta remunta el talús i empalma amb el de dalt. El del centre te un cadenat; agafeu el de l'esquerra que, ja no tan ben asfaltat, circula entre camps.

Pedalant entre les finques del parc agrari del Llobregat
Continueu per aquest camí fins que passa per sota el viaducte de l'AVE. Un cop creuat gireu immediatament a dreta i pedaleu en paral·lel al pont fins desembocar en un camí, ja a les envistes del riu. Gireu a esquerra. Al cap d'un moment, davant una rotonda i un pont d'autovia, el camí baixa cap a la llera del Llobregat. Aneu-hi i pedaleu entre vegetació de ribera fins tronar una rampa cimentada a ma esquerra que puja. Passareu un pont damunt la BV 2002 i baixareu fins l'avinguda de Maria Girona. Pedalant cap a la dreta arribareu ben aviat a les envistes de l'estació dels FGC, punt des d'on heu sortit.
Dificultat: Fàcil Distància. 16.70 kms Temps: 1h 26’ (2h 04' amb aturades) Desnivell: 95 mts @: http://www.santboi.cat/turisme

Sota el viaducte de l'AVE



12/12/16

Agramunt i els plans d'Ossó

Situada al nord de l'Urgell, a la riba del Sió prop de la Segarra i la Noguera, Agramunt és una vila amb llum i personalitat pròpies que domina la plana que forma el petit riu al tram central del seu recorregut.

L'espai Guinovart, ubicat a l'antic mercat d'Agramunt
Agramunt destaca al territori per l'espai Guinovart, la casa de la poesia visual Lo Pardal, creada pel poeta Guillem Viladot, i per un centre històric on destaca la portalada de l'església de Santa Maria, la plaça del Mercadal, l'ajuntament o el pont romànic sobre el Sió, entre d'altres. I pels llépols Agramunt és sinònim de torrons, és clar. El punt de sortida d'aquesta ruta que explora la vila i els propers plans d'Ossó és, precisament, l'aparcament que hi ha davant de la fàbrica i botiga dels torrons Vicens, al peu de la carretera C-14, a l'entrada al municipi.
Comenceu descobrint casc urbà. Per això sortiu pedalant pel carrer del Control, que fa xamfrà amb l'explanada d'aparcament, i que es dirigeix cap al centre. A la cantonada amb el carrer del Firal (delimitada per dues placetes), gireu a esquerra i amunt fins la plaça de l'Amball, que més que una plaça és un carrer ample que surt a dreta i que desemboca al carrer del Castell. A esquerra veureu immediatament la plaça 11 de Setembre. Volteu la plaça a l'esquerra i baixareu a l'antic mercat, seu de l'espai Guinovart. Aquest centre d'art acull obra de Josep Guinovart, un dels màxims representants de l'informalisme.
Sortiu de la plaça del mercat pel carrer de Sant Joan, un carrer porxat que us portarà fins l'església de Santa Maria i l'ajuntament. Seguint per la dreta anireu a la bellíssima plaça del Mercadal. Continueu rectes pel Raval de Sant Francesc i, deixant un accés que puja, seguiu per la dreta amb el nom de Raval de Ponent. Al primer xamfrà gireu a esquerra per la Baixada del Convent, que us menarà fora del nucli urbà.
A la cruïlla del cementiri seguiu rectes. Més endavant la carretereta gira a dreta i se li incorpora un camí de terra per l'esquerra que deixeu. La ruta us porta al nucli aturonat de Les Puelles, que volteu per sota seguint la ruta fins una cruïlla. A l'esquerra el carrer puja cap al petit nucli, i a la dreta surt una ampla pista de terra que agafareu. Atenció a la propera bifurcació en forquilla, heu d'agafar la de la dreta. Més endavant deixeu l'entrada a esquerra a una gran explotació agropecuària i continueu fins les envistes de Puigverd d'Agramunt. Creueu un carrer recentment urbanitzat que ronda el nucli i entreu al llogarret per la travessera de Sant Miquel. Deixeu un trencall a esquerra i pugeu fins l'ermita de Sant Miquel. Un cop vista gireu a esquera per la cantonada que fa el temple i baixeu creuant de nou la ronda i continuant pel camí d'enfront fins que es bifurca prop d'unes vàlvules d'aigua.

Deixant Puigverd d'Agramunt
Agafeu a la dreta en direcció a Castellnou de Montfalcó (o d'Ossó). Passeu a tocar d'explotacions fins Castellnou. Deixeu a dreta una carretereta que va cap a la general i entreu al poblet pel carrer que va per la dreta (Raval de Puigvert). Desemboqueu en una placeta. Creueu-la i sortiu-ne per un camí de terra que segueix recte per l'altre extrem. Deixeu un trencall a esquerra que va cap a una granja fent ziga-zaga i continueu pel camí que discorre entre camps fins desembocar en un que baixa (masia enrunada enfront). Gireu a dret fins desembocar en una carretereta asfaltada on, un rètol verd, us indica Ossó de Sió a l'esquerra. Aneu-hi, aviat hi sereu.
Entreu al poble pel Camí Gran, en una pujada curta però intensa. Seguiu tot recte fins les envistes de les piscines municipals, que queden sota el nivell del carrer. Ara heu de girar a dreta deixant un carrer que davalla cap a les instal·lacions i un altre que va a esquerra cap al poble. Aviat passareu per un turisme rural. Seguiu endavant per la carretera que baixa cap a la general; gira a dreta anant-hi en paral·lel i la travessa per una cruïlla senyalitzada. Creueu-la i seguiu per l'altra banda cap a la dreta fent el mateix que heu fet abans. Uns metres després el camí tomba a dreta endinsant-se entre camps. Però ull, de seguida l'heu de deixar i agafar el més estret i herbei que gira a dreta també entre camps. En una propera bifurcació seguiu per l'esquerra fins una cruïlla de quatre camins. Seguiu pel camí d'enfront fins la següent cruïlla de quatre camins. Ara heu de girar a dreta camí de Montfalcó d'Agramunt (o d'Ossó) que es veu. Gireu a esquerra en un trencall amb un petit mur de pedra seca i pugeu al poble.
Travesseu-lo tot recte i, de l'altra banda, davallareu cap a una carretera que heu d'agafar a dreta. Poc després, en un lleu revolt, trobareu un doble trencall de terra a dreta (deixeu-lo) i un d'ample a esquerra, que heu d'agafar i que us tornarà, definitivament, a Agramunt. Deixeu la primera cruïlla de quatre camins, poc després passareu un cobert a ma dreta. Deixeu també la segona cruïlla de quatre camins (a dreta hi ha una gran nau agropecuària). Agafeu el tercer trencall, que surt a dreta. Desemboca a una pista que ve de la dreta i, seguint-la a l'esquerra, mena a un carrer de polígon, nou i sense construccions. Sembla un aeròdrom. Desemboqueu-hi i seguiu endavant. El carrer s'acaba en un mur d'una edificació i la voreja per la dreta en una estranya actuació urbanística. Endavant fins desembocar en l'avinguda de la Ribera del Sió, carrer central d'un polígon que us mena a un pont que creua el riu Sió, ja al centre d'Agramunt.
Passeu el pont i gireu a esquerra per l'agradable passeig que circula per la riba del riu. Endavant sempre pel costat del riu. Creuareu un espai d'aparcament, s'acabarà la riba urbanitzada i passareu sota la C-14, però vosaltres continueu endavant fins arribar a un petit pontet que creua el riu, ja als afores del nucli urbà. Deixeu el pontet i gireu pel camí que surt a dreta. El camí puja per darrera la fàbrica dels torrons Vicens i desemboca a la carretera LV 3025. Agafant-la a dreta veureu de seguida l'aparcament on heu deixat els vehicles.
Dificultat: Fàcil Distància. 23.50 kms Temps: 1h 47’ (2h 34' amb aturades) Desnivell: 170 mts @: http://agramunt.ddl.net/index.php

El riu Sió, a Agramunt
Camí de Castellnou d'Ossó


30/11/16

Tradició i modernitat a La Roca del Vallès

A la vall mitjana del riu Mogent, encastat a la serralada Litoral i al peu del que va ser el camí ral a França i avui és l'AP7, La Roca és un dels municipis més grans del Vallès Oriental; tant, que acull una presó, dos castells, un golf i un outlet immens. Es mereix una visita.
Per un bosquet típicament vallesà
La Roca és un territori fàcil de recórrer en bici. Assentat prop de la llera del Mogent, s'ajeu estret i llarguerut a banda i banda del riu i l'autopista AP7.
Des de la plaça de l'Era (al sud hi ha aparcament prop de la zona esportiva) sortiu pel carrer de Catalunya. Creueu la C-1415 a i seguiu rectes pel carrer de l'alcalde Sadurní Pujadas, o carrer de Dalt. Gireu a esquerra pel carrer Canigó i a dreta per Església. Després tornareu també per aquí. Aneu sortint del centre urbà. Per un gual creueu el Mogent i seguiu rectes cap a un pas sota les vies de l'AVE: El que queda de La Roca agrària us saluda amb una personalitat rural creuada per tota mena de vies de comunicació. Poc després passareu sota la C-60 i l'AP7, conjuntament. Un cop a l'altra banda gireu a dreta en una moltdura pujada paral·lela a l'autopista.
Deixeu un pont que la creua a dreta i seguiu a tocar de la via, fins arribar a les envistes del centre comercial, bo i deixant a dreta un pas per sota l'AP7.
Creueu tot l'aparcament de la Roca Village fins sortir-ne per l'altre extrem, on hi ha una rotonda a tocar de l'entrada principal. A la rotonda agafeu el primer trencall, un pont que us durà a l'altra banda de l'autopista. Passeu de nou sota l'AVE, gireu a esquerra i desemboqueu a la BV 5105. Amb cura pedaleu cap a l'esquerra, en direcció a una gran rotonda i tornant a passar sota el tren. Deixeu-la pel primer trencall (carretera de les aigües). Aquesta carretera us durà a les instal·lacions centrals d'Aigües Ter Llobregat (ATLL); ras i curt la planta que tracta l'aigua que beu mig país. La veureu a dreta, és immensa. A l'altra banda porteu la C-35 i l'autopista.
Aquesta carretera travessa un petit polígon industrial i desemboca a la BV 5103, de Cardedeu a Dosrius. Agafeu-la a dreta, passeu pel restaurant Mas Mogent i l'AVE de nou i preneu a dreta pel primer trencall planer, deixant la carretera que s'enfila.

Creuant el Mogent per un gual, a La Roca
És el carrer de Sant Pere, que deixareu que marxi a esquerra un tros més endavant per seguir rectes pel carrer Narcís Monturiol, un camí de terra que circula en paral·lel al riu Mogent, encaixonat pel tren. El carrer desemboca al polígon Font de la Parera. Seguiu entre naus tot recte fins que no pugueu, feu una ziga-zaga esquerra-dreta i desembocant a la BV 51 05 molt a prop de l'entrada a la zona comercial per on heu passat fa una estona. Pedaleu amb cura per la carretera cap a l'esquerra fins veure l'entrada a Sta. Agnès de Malanyanes, a esquerra, Aneu-hi. L'avinguda Gaudí creua tot el lloc i, tot i que un tros és contra direcció, si aneu amb ull no hi ha problema. En arribar al final d'aquest tram, agafeu a esquerra en pujada pel carrer del Pi Gros. Aviat planeja, creua el carrer Pau Casals i continua fins una cruïlla a dreta, esquerra i centre. Continueu rectes entre camps. El carrer baixa fins desembocar en un camí. Sou als afores de Santa Agnès. Gireu a esquerra i aviat a dreta en una bifurcació amb una tanca de plantes en mig. Uns metres després, a les envistes d'un mas petit, deixeu el camí que porteu i agafeu un que baixa per la dreta i que passa per sota d'aquest mas. El camí passa per un bosquet girant a dreta i, al cap de munt d'una pujada, desemboca a la carretera c 1415 c, per on seguireu baixant tal i com veniu. Quan arribeu a un trencall a dreta que indica Granollers, Cardedeu i Mataró per la BV 5105, agafeu-lo. Passeu una rotonda sota la C-60 i seguiu rectes cap a Sta. Agnès, Cardedeu i La Roca sector comercial. Uns metres després desvieu-vos a dreta vers Sta. Agnès. Al cap de munt d'una breu pujada gireu a esquerra en una cantonada on hi ha una parada d'autobús. Aquest carrer us farà passar la BV 5105 per damunt.
La via asfaltada gira a esquerra en un terreny dedicat a l'aeromodelisme i immediatament a dreta per creuar el riu Mogent. Desemboca en una altra carretereta que va paral·lela a l'autopista. Agafeu-la a esquerra, bo i pujant. Passareu per la zona de peatge de l'enllaç entre l'AP7 i la C-60 i, poc després, en forta baixada, creuareu la C-60 per sota per remuntar després a tocar de l'espai natural de la bassa dels ànecs, zona lacustre de La Roca. Deixant enrere, per fi, les autopistes i vies fèrries, el camí asfaltat us porta de nou, entre camps, cap a la Roca. A ma esquerra veureu el castell.
El camí desemboca just a tocar del gual sobre el Mogent que heu creuat tot just començar a pedalar. tombeu a esquerra, passeu el gual i continueu rectes pel carrer Església. Després de la parròquia de Sant Sadurní i la plaça de la Vila el carrer es diu Major. Endavant fins creuar la C 1415 c. Seguiu rectes per la Rambla del mestre Jaume Torrents, fins arribar a la plaça de l'Era, d'on heu sortit.
Dificultat: Fàcil Distància. 17.80 kms Temps: 1h 18’ (1h 30' amb aturades) Desnivell: 185 mts @: http://www.turismevalles.com

Entre camps, prop de lespai natural de la bassa dels ànecs

29/11/16

Us encongiu pel fred?

Hi ha ciclistes que no.
Pedaleu tots els dies de l'any i en totes les condicions. A Salt Lake city ho fan. Veieu com.






28/11/16

La Molina un cop més final d'etapa

Dani Martin entrant guanyador a la Molina l'any passat
L'estació d'esquí de La Molina (Cerdanya) acollirà per quarta vegada un final d'etapa en alt a la 97èna edició de la "Volta" ciclista a Catalunya, que es correrà entre els pròxims dies 20 i 26 de març de 2017. Ferrocarrils de la Generalitat i l'ajuntament d'Alp fan possible aquesta etapa, una de les dures de la propera edició. Per optar a vèncer en aquesta etapa, que es correrà el dia 22 de març, els ciclistes hauran de superar la collada de Toses i una ascensió doble a la Molina.
Els anteriors guanyadors de l'etapa amb final a La Molina (Alp) han estat: Joaquim "Purito" Rodríguez (2014), Tejay Van Garderen (2015) i Dani Martin (2016).

25/11/16

La "Volta", a la vicepresidència de l'associació internacional d'organitzadors de curses

Rubén Peris, President de la "Volta" Ciclista a Catalunya A.E., ha estat elegit avui Vicepresident del Consell Directiu de la Association Internationale des Organisateurs de Courses Cyclistes (A.I.O.C.C.). L?elecció s'ha fet en la reunió plenària d'aquesta organització que s'ha fet a París.
Aquest organisme regula la normativa mundial per a tots els organitzadors de qualsevol tipus de cursa ciclistes. Esta presidida pel francès Christian Preudhome (director del Tour de Francia). L'elecció de Peris, únic membre de l'estat espanyol que forma part del consell directiu de l'associació, representa un gran suport per  la “Volta” a Catalunya i per al ciclisme català en general, en refermar-ne la presència a les més altes esferes de representativitat internacionals.
Des de Tourmalet donem l'enhorabona al prestigiós directiu esportiu, ànima de la "Volta" ciclista a Catalunya, que el proper any es correrà entre el 20 i el 26 de març, amb sortida a Calella (Maresme) i l'arribada tradicional al circuit de Montjuic, a Barcelona.

Ruben Peris atenent Arcadi Alibés, de TV3, moments abans de començar una edició de la "Volta"



16/11/16

Montblanc, dins i fora muralles

Als peus del Francolí, la capital de la Conca de Barberà, Montblanc, és un dels conjunts urbans més bells de Catalunya. Les muralles emmerletades, d'1.5 kms de perímetre, les vint-i-cinc torres de defensa i els set portals i portalets, simbolitzen el poder polític de la corona d'Aragó, en la persona de Pere el Cerimoniós, en l'enfrontament amb Pedro el Cruel de Castella.

El baluard de Sant Jordi de Montblanc
Us proposem descobrir la vila i els seus voltants en una ruta que comença, precisament, fent un tomb de ronda per les muralles. Feu-ho a primera hora, després es sol omplir de visitants. El punt de sortida és a la plaça de Sta. Anna, just al primer vèrtex de muralla que trobareu en entrar a la vila pel carrer del mateix nom i la carretera d'Artesa (venint de l'autopista).
A partir d'aquí el carrer es diu Muralla de Sta. Tecla. En arribar a l'alçada del Casal Montblanquí (a esquerra) agafeu el carrer que surt de biaix a la dreta (Muralla de St. Francesc) per tal de seguir fent la volta perimetral a les muralles. Passeu el carrer Major i el seu portal i girareu a dreta pel carrer de la Muralla de Sant Jordi per resseguir el recinte. Aquesta és la part més espectacular del baluard.
Quan gireu a dreta pel carrer Elionor d'Urgell, per fer la volta, pedaleu fort, doncs el carrer fa una costa fins el Portalet del Foradot. Després baixareu ràpids pel Baluard de Sta. Anna fins arribar a la portalada d'accés a l'altre extrem del carrer Major. Ja heu voltat la muralla. Ara gireu a esquerra pel Raval de Sta. Anna, creueu el pont vell i atureu-vos a contemplar la perspectiva del recinte medieval. Espectacular, oi?
Sortiu de la vila girant a dreta a la rotonda, per la carretera d'Artesa. Passeu l'Institut i la via del tren i gireu a dreta camí del cementiri. Passat el cementiri seguiu el camí entre camps, oliveres i parets de pedra seca fins que desemboca en un altre que agafareu a dreta. Però ull, a la primera cruïlla heu de girar a esquerra (hi ha una creu de terme). Aquest camí desemboca a la carretera TV 2421, que agafareu a esquerra, seguint rectes a la rotonda propera i també a la següent (accessos a la N-240, que creueu per damunt). Després passeu la línia de l'AVE per sota i, poc després, el càmping. Sou a la carretera de Prenafeta, i puja decidida una estona. Agafeu-vos-ho amb calma, el paisatge val la pena. A les envistes d'un gran molí d'oli haureu acabat l'ascensió, i poc després entrareu al petit poble que forma part del municipi de Montblanc. A la cantonada del restaurant Cal Gaya deixeu la carretera i gireu a esquerra. Passareu un petit pont per damunt de la Rasa de St. Miquel i agafareu el camí que, amb unes cases a ma dreta, gira a esquerra tot seguit. El camí es fa terrer i pedregós i, després de vorejar uns camps, baixa entre un bosquet. Si ha plogut hi haurà fang, segur. Quan desemboca en una clariana conreada agafeu a dreta i gireu tot seguit a esquerra, deixant la clariana conreada i endinsat-vos de nou en un bosquet en baixada. De nou desembocareu enfront d'un camp de conreu. Gireu a dreta en direcció a l'ermita de Sta. Anna, que es veu un tros enllà.

Creuant el pont vell, amb les muralles al fons
Deixeu l'ermita a la dreta i continueu pel camí de l'esquerra, que aviat desemboca en un altre que, a ma dreta un tros enllà, ja es veu que us porta cap a un pont per creuar l'autopista. Deixeu un primer trencall a dreta i aneu cap al pont esmentat (abans passareu per un mas). Un cop al pont, travesseu l'AP-2. De l'altra banda estant, veureu entre camps la suau pujada que us durà fins el poble de Barberà de la Conca.
Deixeu un primer camí a esquerra i desemboqueu en un de travesser que agafareu a dreta; però al primer trencall que trobeu l'heu de deixar i girar a esquerra cap al poble. Passeu la rasa de les Deveses, la dels Corrals, pedaleu sempre pel camí principal deixant els trencalls que surtin. Creueu el torrent de la Rànima i, amb una darrera empenta, sereu a la carretera T 242. A dreta el poble de Barberà de la Conca, un bonic recó rural que val la pena visitar. A esquerra la carretera davalla fins desembocar a la C 241d. Un cop aquí gireu a esquerra i continueu còmodament fins La Guàrdia dels Prats, on agafareu a esquerra la C 14, dita també carretera d'Artesa, que us menarà de nou a Montblanc. Creuareu l'AP 2, la via de l'AVE i la N 240 (veureu la fàbrica dels populars Rifacli). Passareu pel trencall del cementiri per on abans heu girat, per osta el tren convencional i, en arribar a la rotonda, girareu a esquerra per entrar a la vila per la Muralla de Sta. Anna. Aviat veureu la cantonada de muralla on heu començat la ruta.
Dificultat: Mitjana Distància. 20.50 kms Temps: 1h 45' (2h 45' amb aturades) Desnivell: 280 mts @: http://www.montblancmedieval.cat/

Pont sobre la rasa de Sant Miquel, a Prenafeta

9/11/16

Una jornada monòtona

Quan l'aventurer Eric Larsen va presentar a la factoria Trek la seva ambiciosa proposta d'arribar al Pol Sud en bicicleta, els va motivar.
La fàbrica americana ho va tenir clar des del primer moment, la Farley serà la bici escollida per a tal expedició. Però hi havia alguns detalls que els preocupaven. ¿Aguantaria el líquid segellant temperatures de -35ºC durant una setmana sencera? Com es comportarien els frens sotmesos a aquestes condicions extremes?
A Trek van equipar l'Eric amb tot necessari per rodar pels durs terrenys de l'Antàrtida, però la resta estava a les mans. Ara l'Eric explica les seves aventures fins arribar al punt més al sud de la superfície de la Terra.



Piqueu AQUÍ per llegir l'apassionant història d'un ciclista pedalant camí del Pol Sud.



1/11/16

Les Pereres de Cerdanya

Amb una polpa fina, sucosa i dolça, la pera de Puigcerdà és una fruita molt apreciada a taula. Avui però només la família Soler les conrea per a la comercialització. En la memòria de Cerdanya, queda el llogarret de Les Pereres, avui del municipi de Fontanals i dit així potser pels desapareguts conreus de peres. En aquesta vesant de la plana ceretana la tardor és un espectacle de mil colors que no us heu de perdre. Per això us proposem aquesta excursió.

Camí entre Vilallobent i les Pereres 
El punt de sortida és a la plaça d'Europa, a la part baixa de Puigcerdà, a tocar de l'antiga duana i prop de l'estació del tren. Comenceu a pedalar cap a França. Creueu el barri de la duana, l'antiga frontera i tot el carrer major de Bourg Madame. Al final del carrer hi ha una petita rotonda, aneu cap a la dreta, creuant el Segre. Sou a la N 116. Passeu el trencall a Càldegues i entreu a Hix. A esquerra veureu aviat un camí que us porta a l'església romànica i a dreta un altre que surt en diagonal i que te una placa que diu Camí vell de Nervols. Agafeu-lo. El camí s'aparta de la carretera i circula a tocar d'un rec arbrat. Seguiu endavant fins una cruïlla de quatre camins. A l'esquerra aniríeu a la carretera, agafeu a la dreta. Passeu el rec i el camí es converteix en un corriol humit que discorre per entre un altre petit rec.
Sempre endavant fins que el corriol s'obre a la plana, s'eixampla, rep algunes incorporacions i, en una suau pujada, arriba a les envistes d'Osseja en paral·lel a la via del popular tren Groc. El camí desemboca a la D 30, que agafeu a esquerra, passant per sota les vies. Entre al poble. A la rotonda seguiu rectes per la D 30 fins un xamfrà on hi ha la sala de cinema del poble. Gireu a dreta cap a l'església i la plaça de Sant Pere. Recte avall pel carrer Sant roc fins que gira a dreta, agafeu llavors el carrer de la Vanera, a esquerra, que davalla fins l'avinguda del llac, on hi ha la zona esportiva, l'estany i una magnífica àrea de pic nic. Un cop a l'avinguda gireu a dreta i us anireu trobant tots aquests equipaments. A la tardor el lloc sol ser espectacular.
després de deixar un carrer nou a esquerra, l'avinguda acaba amb una forta pujada que us du de nou al nucli urbà. Un cop a dalt gireu a esquerra direcció Palau de Cerdanya. Aviat entreu al poble. Seguiu rectes fins la place de la Libération. Deixeu a dreta la D 20 i continueu per un carrer que surt gairebé enfront (Rue d'Espagne), tot i que digui que és de direcció prohibida. Només ho és per als cotxes i durant la jornada escolar. Seguiu sempre rectes aquest carrer. Passat un tram de sorra torna l'asfalt, senyal que sou de nou a Espanya. Finalment desemboqueu a un carrer que haureu d'agafar a esquerra en baixada. Sou a Age. Tot recte passareu el riu Llavanera per un pont de pedra i, al final d'una costa, sereu a Vilallobent. Recte podeu visitar el petit poble, avui agregat a Puigcerdà, i a la dreta (direcció Fontanals) seguireu la ruta. Aquesta carretereta local llisca a mitja alçada i permet gaudir d'una excel·lent vista de la plana ceretana. Però a ma esquerra, turons amunt, teniu una de les paletes de colors més espectaculars de la tardor pirinenca: grocs, marrons, ocres, vermells i verds foscos fan un tapís que fereix la mirada i aixeca l'esperit. Observeu-ho tot passant pel poblet de Les Pereres, abans ple de conreus d'aquesta fruita i fins arribar a Queixans.

Pont sobre el riu Llavanera
Camí de la depuradora d'Urtx
Dirigiu-vos cap al centre de Queixans per un carrer en pujada. Un cop a la plaça de l'Escola agafeu el carrer de la dreta, en direcció al càmping. El carrer planeja pel poble fins que, en sortir-ne, després de deixar un trencall a esquerra, fa una forta pujada fins el càmping. Passeu-lo i continueu fins Urtx (deixant un trencall que surt a dreta). Continueu en direcció a l'església romànica de Sant Martí pel carrer de Baix i el carrer Major a dreta. Un cop aquí, davalleu pel passeig que us portarà fins la carretera N 260, la de la Collada de Tosses. Creueu-la recte cap al Vilar d'Urtx per la GIV 4033 deixant el trencall al cementiri.
Deixeu la carretera agafant un trencall a dreta que diu El Vilar d'Urtx 0,3 i Ajuntament. Després deixeu a dreta un trencall que indica Ajuntament i continueu pel carrer Major. Davalleu a dreta quan indica Escadarcs i Túnel del Cadí, passeu per la plaça Major i una font (a esquerra) i seguiu avall. El carrer gira a dreta i després a esquerra sortint del poble. Passeu osta les vies i, just després, veureu un trencall que indica Depuradora. Agafeu-lo, és un bonic camí ple de fulles caigudes i arbres groguencs.
El camí desemboca en una cruïlla amb la carretera que va a Puigcerdà i el Túnel. Creueu i continueu rectes. dreta, direcció Talltorta i Pont del Solé. Passeu el Segre, ara ja molt més crescut, deixeu el trencall a esquerra cap a Talltorta, passeu pel Mas Aravó i, un bon tros endavant, veureu un camí que, a dreta, porta cap a una hípica molt gran. Agafeu-lo, passeu per les instal·lacions hípiques i desemboqueu de nou a la carretera que va a Puigcerdà. Travesseu carretera i via del tren per un pas a nivell sense barrera; ull viu. Seguiu rectes pel camí asfaltat que surt enfront, deixant la definitivament la hípica.
Entre un bosc, camps i un golf el camí mena a l'església de Sant Marc. Quan desemboca en una altra carretereta, gireu a esquerra i pedaleu ja decidits vers Puigcerdà. Hi entreu per un polígon industrial. En arribar al primer edifici de pisos (pintat de granat) gireu a dreta deixant a dreta un trencall que diu Age i Vilallobent i seguint rectes. Passareu pels edificis de la caserna i habitatges de la guàrdia civil (en restauració) i desembocareu just a l'antiga duana. A esquerra teniu la plaça d'Europa, on heu començat aquesta ruta.
Dificultat: Fàcil Distància. 22.80 kms Temps: 1h 46’ (2h 32' amb aturades) Desnivell: 275 mts @: http://www.cerdanya.org/

Prop del mas d'Aravó
El Vilar d'Urtx, al fons


31/10/16

Novetats a les Brompton del 2017

Ves a descobrir les noves manetes de canvi, punys i llums de les Brompton del 2017.
El cap de Disseny i Enginyeria de Brompton ofereix una visió general de les noves característiques de les Brompton en aquest vídeo.
I com sempre, les noves Brompton ja són a Cap Problema i Probike, botigues amigues de Tourmalet. On us atendran millor i cuidaran amb més cura i professionbalitat de les vostres petites angleszes


I descobriu el món amb la vostra Brompton. LA bici que va allà on tu ho vulguis.
Què tal Xicago, per exemple?


29/10/16

La gran xarxa pedalable creuarà aviat l'àrea metropolitana, però morirà a Montgat

Amb l'objectiu de crear una autèntica alternativa al transport motoritzat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa una Bicivia de més de 26 quilòmetres que permetrà travessar tota la conurbació metropolitana de Barcelona, actuant de distribuïdor del transit en bici i oferint una autèntica nova mobilitat urbana.
Seria imprescindible que aquesta via tingués continuïtat cap al Maresme, però la incapacitat de les institucions d'aquesta comarca per consunsuar acords globals, la més absoluta falta de sensibilitat vers la mobilitat sostenible i els constants incompliments de la Generaliat, són a hores d'ara obstacles més insalvables que les enormes dificultats amb que es troben els ciclistes per fer aquesta mena de trajectes.
La mobilitat sostenible al Maresme, una comarca amb gravíssims problemes de mobilitat, serà un dels temes centrals de la sessió del Congrés d'arquitectura2016 que, divendres dia 4, farà una sessió dedicada al Maresme i al que hem estat convidats com a ponents.


Reproduïn a continuació l'article firmat per L. Benavides que publica avui El Períódico de Catalunya.

En bicicleta, de punta a punta
Impulsar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport diari. Amb aquest objectiu, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) subvenciona un total de 24 projectes de carril bici que permetran completar una verdadera xarxa pedalable. Els projectes aprovats, que suposen 26,7 quilòmetres de nous carrils bici, es realitzaran entre el 2016 i el 2017 i milloraran les connexions entre els diferents municipis metropolitans.
Amb un pressupost de 2 milions d'euros, l'AMB subvencionarà els diferents projectes de carril bici en 17 municipis metropolitans. La xarxa, batejada com a Bicivia, permetrà connectar la gran Barcelona "de la manera més directa i segura possible", explica Sílvia Casorran, assessora de Serveis de Mobilitat Sostenible de l'AMB, que destaca la importància de facilitar l'accés en bicicleta a les diferents àrees d'activitat econòmica i polígons industrials metropolitans. «No és una xarxa pensada per a l'oci o el cicloturisme. L'objectiu és fer un transvasament modal del vehicle privat motoritzat cap a la bicicleta en la mobilitat quotidiana», afegeix Casorran.

Travessar la metròpolis
Els 24 projectes subvencionats per l'AMB constitueixen la posada en marxa de la futura Bicivia, una gran xarxa de grans eixos pedalables metropolitans que comptarà amb uns 414 quilòmetres de carrils bici dissenyada pels tècnics de l'AMB conjuntament amb els 36 municipis i les administracions titulars de les vies per on passa. La xarxa bàsica compta amb 9 grans eixos dels quals cinc són horitzontals, que travessen la metròpolis d'est a oest. Els altres quatre travessen la gran Barcelona de nord a sud, verticalment.
L'AMB calcula que completar la xarxa Bicivia requerirà un pressupost total de 65 milions d'euros. «Serà un procés lent, però esperem doblar la quota modal actual de la bicicleta, un 1,5% de tots els desplaçaments, en els pròxims anys. Amb una bona xarxa de bicicletes, la ciutadania s'animarà a agafar la bicicleta. A més, amb la bici elèctrica, cada vegada més estesa, les distàncies s'estan escurçant i és possible fer 12 quilòmetres diaris», subratlla Casorran, que reconeix que és vital recolzar aquesta xarxa amb més aparcaments per a bicis, i això inclou l'extensió d'aparcaments segurs com els Bicibox.
Els nous carrils bici representaran uns 26,7 quilòmetres del total. «Els ajuntaments s'encarreguen de presentar els projectes i licitar les obres; i l'AMB aporta una subvenció i assessorament tècnic», explica Xavier Nogués, cap de projectes de mobilitat d'Espai Públic. «En aquest concurs s'hi ha primat la connexió entre municipis, que és una de les prioritats per potenciar la continuïtat de la xarxa», afegeix l'arquitecte.


Qualitat de vida
La bicicleta és la gran aposta de l'AMB per combatre la contaminació atmosfèrica, mitigar el canvi climàtic i, sobretot, millorar la qualitat de vida dels 3,2 milions d'habitants de la metròpolis Barcelona. «Entre tots, estem fent real un verdader canvi en l'espai públic de la metròpolis, on es prioritza el vianant i la bicicleta. Estem creant una nova mobilitat, molt més sostenible i neta», explica Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, que ha valorat molt positivament el nombre de sol·licituds que els ajuntaments han traslladat a l'ens metropolità dins d'aquesta convocatòria de subvencions. Segons fonts metropolitanes s'han prioritzat aquelles actuacions que facilitava la interconnexió amb intercanviadors de transport (estacions d'autobús, de tren, parades de metro...) i la continuïtat amb altres vies pedalables ja existents o projectades.
L'AMB cofinançarà el 50% de les actuacions, pressupostades en 5 milions d'euros, amb un màxim de 200.000 euros per projecte. Així, vuit projectes seran finançats amb el pressupost metropolità del 2016, amb un import de subvenció de 525.622,22 euros, i la resta de carrils bici, 16, seran finançats amb el pressupost del 2017 i sumen una subvenció de 1.474.377,78 euros. Per la seva longitud, destaquen els projectes de carril bici de Cervelló i Sant Cugat del Vallès, amb 3.720 i 2.700 metres respectivament. El primer servirà per implantar el carril bici al casc urbà i el segon permetrà la construcció d'un carril bici a la carretera de Rubí, entre l'AP7 i l'avinguda de Lluís Companys.
L'AMB també destaca els dos projectes d'Esplugues de Llobregat, que serviran per crear dos carrils bici, a Laureà Miró i avinguda dels Països Catalans, ja que enllaçaran amb el carril bici a l'entrada de la Diagonal i connectaran el Baix Llobregat amb Barcelona. «Encara que la construcció del carril bici de la Diagonal va ser previ a la presentació del concurs, encaixa molt bé amb l'esperit de connexió de la Bicivia a l'enllaçar els dos nous carrils bici d'Esplugues», explica Víctor Ortiz, cap de servei d'obres de l'Espai Públic. Un altre projecte destacable és la implantació d'un carril bici central a Badalona, entre els municipis de Sant Adrià de Besòs i Montgat, que permetrà la connectivitat en bici a la zona nord del Barcelonès.


-->