21/2/11

Hivern a la plana segarrenca

La plana segarrenca, amb un caramull de camins entre la plana cerealista ofereix uns paratges tenyits de pobles enturonats a voltes coronats per castells, d’aquells que encenen els sentits. Per fer en bici, a banda de la seva escassa dificultat física en no tenir a penes pujades fortes, són rutes carregades d’emocions per als sentits.


Conquerida als andalusins a mitjan segle XI, la Segarra es va convertir en terra de frontera i, per tant, allà van proliferar una gran quantitat de castells i d’esglésies. Entre els castells que esquitxen la comarca destaquen els de Montcortès (1095), Concabella (1031), les Pallargues (1040) i l’Aranyó (1120). Tots van ser reformats en època moderna per convertir-los en habitatges. El castell de les Pallargues és el que millor conserva elements de la construcció medieval i, a més, es pot visitar. A la nostra ruta trobarem el castell d’Oluja i el de Castellmeià.
Per acostar-nos al punt de sortida ho podem fer anant en tren fins a Cervera i des d’allà pedalant còmodament per la carretera que va a Sant Ramon i després el GR 7-1 fins les OLuges. O anar-hi en cotxe per la A-2 fins el punt de sortida.
La nostra ruta comença a les Oluges, concretament a l’aparcament que hi ha a la cruïlla d’entrada al poble, just davant d’un restaurant on després podreu recuperar forces. de la rotonda que hem fet per deixar el cotxe hi surt un camí que voreja la carretera de Cervera, l’agafem uns 200 metres fins una cabana, on trenquem a lla dreta. Quatre cents metres després travessem el llit sec del riu Sió i agafem el camí que mena a l’esquerra. Quan portem 2’3 quilòmetres serem a Castellnou d’Oluges. Seguim, recte i 1’1 quilòmetres després travessem la cruïlla a la Prenyanosa, que deixem. 1’5 quilòmetres més endavant deixem el camí i agafem una pista que trenca a la dreta de biaix en pujada. Travessem uns camps durant 1’1 quilòmetres on, davant d’una alzina molt gran trenquem a la dreta. És un camí ple de brolla que passa per una cabana i que en 1’2 kms ens mena a l’ermita de la Mare de Déu de la Llet de Castellmeià. Baixem a la carretera i l’agafem a la dreta fins que, 1 kms després de l’ermita deixem la carretera per un camí a l’esquerra que ens porta a El Llor (9 kms total de ruta). Durant 3’6 kms deixem trencalls a totes dues bandes fins que en prenem un a l’esquerra. Davant d’un senyal de vedat, al cap d’1’6 kms, tirem a la dreta i seguim rectes deixant camins a banda i banda. Quan portem 16 kms justos serem a Sant Ramon, on val la pena visitar la col•legiata. Des d’aquí, agafem la carretera N-141 i en 8’5 còmodes quilòmetres més tornem a les Oluges i al cotxe (24.5 kms). Haurem obtingut una bona panoràmica a tall de presa de contacte amb aquesta bella i poc coneguda comarca.
Dificultat. Fàcil. Distància. 24.50 kms Temps: 2h Desnivell.230 metres. Cartografia: Conèixer la Segarra en BTT (Cossetània) @: www.ccsegarra.com/turisme

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

19/2/11

OPINIÓ: Els ciclistes emprenyats

Paradoxa. Tret del ciclisme no hi ha cap altre esport on, mentre els estaments professionals i els sectors més interessats econòmicament fan el possible i l’impossible per destrossar-lo i fer-lo desaparèixer a còpia de pervertir-lo, prostituir-lo i destrossar-ne la seva imatge pública, paradoxalment augmenti el nombre de practicants. Quan més casos públics i policials de dopatge es coneixen, un delicte que ara ja va de professionals, a cicloturistes i fins i tot a menors, quant menys suport institucional i econòmic, quant més ineficaços són els estaments federatius i quant més desprestigi social te la pràctica del ciclisme, més gent hi ha que va cada dia en bicicleta.
Vergonya, o poca. El cas Contador és la riota del ciclisme internacional. Fins i tot el president de l’UCI, Pat McQuaid, va reconèixer que ‘Spain is diferent’ i que aquí qualsevol pot pressionar les instàncies arbitràries institucionals; començant pel president del govern. La UCI recorrerà la xarlotada de la Federació Espanyola i, per poc que badi, a Contador li cauran dos anys abans no es comenci a córrer el Tour. El pecat li farà forat. I si no, tots els cicloturistes a menjar pollastre amb clembuterol, i així podran fer la Quebrantahuesos en tres horetes i ser a dinar a casa.
Delinqüents comuns. La descoberta, per part dels Mossos d’Esquadra, d’una trama de venda d’estupefaents a professionals, afeccionats i fins i tot menors posa el ciclisme, i l’esport amateur, en entredit. Un esport no professional que només pensa en la competició fent trampes ja no és sinònim de salut, sinó de malaltia. Els esportistes, i els ciclistes sobretot, passen a ser de models a seguir a sospitosos habituals. Els honestos, els que surten a pedalar per sentir-se bé físicament is er feliços amb l’esport que admiren, són ara uns presumptes delinqüents. Quina vergonya!
Més ciclistes. Quant més en entredit queda la pràctica del ciclisme esportiu per totes aquestes circumstàncies, més practicants te aquest esport. Són gent que, lluny de les fites, les marques, les competicions (legals o amagades sota l’epígraf de ‘marxa’) han trobat en la bici un esport que els dona benestar i plaer, o un mitjà de transport sostenible, saludable i modern.
Prou de competició. És per tot això que EL TOURMALET indignat amb tanta trampa i estafa com hi ha a la competició ciclista a tots nivells i als estaments que la representen, no tornarà a tractar temes de competició. Les marxes que apareguin seran exclusivament no competitives (sense classificacions ni temps), les instàncies federatives no gaudiren d’espai informatiu, i les curses professionals no seran més objecte d’aquest bloc, tret d’un tractament històric, com és el cas de la “Volta” a Catalunya que enguany fa cent anys.
EL TOURMALET lamenta decebre segons quins lectors, però, amants del ciclisme com som, no podem deixar-nos entabanar per engalipadors, delinqüents i la gent que els fa el joc. Des d’ara els usuaris de la bicicleta, sigui en la seva vessant cívica o esportiva, seran el nostre únic objectiu.

18/2/11

Una Brompton per córrer

Qui cregui que les pacífiques i urbanes Brompton no serveixen per anar de pressa és perquè no ha vist aquesta que ha preparat especialment per anar molt i molt ràpid Cap Problema, la botiga Bromton de BCN.
Manillar en T amb les puntes retallades, pedals automàtics, selló de carretera, sense parafangs, pneumàtics slick, frens reforçats i single speed. HI ha l’opció d’equipar un quadre de titani. Amb màquines com aquesta es corre el mundial de Brompton del qual Cap Problema en va quedar campió per equips.
Podeu veure aquesta peça única a la botiga Esplai del carrer del Pi de Barcelona. ep, és d'exposició només.

15/2/11

Castelló de la Plana, una ciutat de bici

Amb una mida d’abast humà, una nombrosa població jove i universitària, una orografia plana, un magnífic litoral, una important xarxa de carrils bici i un servei de bicicleta pública gratuït, Castelló de la Plana és una ciutat idònia per a ser recorreguda en bicicleta i que aquest mitjà sigui prioritari en els desplaçaments urbans.

Pont de la Universitat Jaume I
Castelló de la Plana és un bon model de ciutat ciclista. Te una superfície de 100 kms quadrats i 180 mil habitants, el perfil no te desnivells importants, el clima és benigne i socialment és una ciutat jove i amb la Universitat Jaume I que actua de motor cultural i del coneixement.
Ha trigat en emergir el potencial de Castelló, però durant la darrera dècada la ciutat ha iniciat un procés de transformació que l’ha rejovenida i, sobretot, l’ha fet més sostenible, equilibrada i culte; tres dels qualificatius importants per que la implantació de l’ús de la bicicleta com a mode de desplaçament pugui ser reeixit tan tècnicament com social.
La implantació d’una densa xarxa de carrils bici que connecten els centres neuràlgics urbans i s’escampa per tot el terme municipal, i el sistema de bicicleta pública gratuïta biciCas, han estat les claus que estan tornant a convertir la bici en un vehicle popular i de gran ús. Ja no és el vell ferro per anar al tarongerar, és la moderna màquina per anar a la facultat, al mercat, a l’estació o al Grao a fer una fritura. La nova estació i terminal d’autobusos, el trolebús que connecta el campus amb el centre, i la restricció de transit al casc històric, estan contribuint a fer de Castelló una ciutat ambientalment raonable.

Castelló en bici
Viatgeu a Castelló en tren. Si teniu una plegable la podeu pujar a l’Euromed. Renfe interpreta que és un equipatge i no cal ni embalar-la. Aneu al campus de la Universitat Jaume I pel carril bici que volta el jardí botànic que resideix l’espai. Baixeu després al centre i pedaleu pel romàntic parc Ribalta. Per entre els edificis nobles del segle XIX endinseu-vos cap al nucli històric: la concatedral, l’ajuntament, el mercat, la plaça de Santa Clara, la llotja del Cànem i, sobretot, no us deixeu el Fadrí, icona de la ciutat.
Després agafeu el carril bici de l’avinguda del Mar (ara en obres) per anar al Grao. Si teniu sort i trobeu taula a Terra Milles (moll de pescadors), no ho dubteu. Si no, de fritures, arrossos i fideuàs en trobareu a tots els restaurants de la zona. Per pair volteu pel port i tireu direcció Benicàssim. La passejada per la platja paga la pena.
I si encara teniu temps en tornar a la ciutat pel carril bici del carrer dels Germans Bou, acosteu-vos cap a la basílica de Santa Maria de Lledó o alguna de les ermites que envolten el cas urbà, el Parc de Rafalafena, i doneu un cop d’ull a la modernitat arquitectònica de l’Auditori, el Museu de Belles Arts o l’espai d’Art Contemporani, tot al centre de la ciutat.
Port Azahar


Cap a Benicàssim

14/2/11

B.D. et vélos à Paris


La Brompton aparcada davant d'una popular botiga de còmic a Le Marais (París)

Banda sonora: Les copains d'abord.- Georges Brassens (Philips)
Per buscar a les llibreries de còmic de Paris: Joe Bar Team.- Christian Debarre (Glénat)

11/2/11

Mauri, Indurain i Lejarreta, a La Portals

Àngel Edo, Pepe Recio, Jaume Vilamajó i Celestino Prieto han estat alguns dels ex professionals del ciclisme que, amb la seva presencia a la presentació, avalen la volada que la Volta a Montserrat amb BTT, La Portals, ha assolit ja tot just convocada la segona edició.

La presentació d’aquesta marxa no competitiva que es correrà el proper diumenge 10 d’abril es va fer dijous passat al municipi de Collbató, seu del club La Taca, organitzadors de la marxa, i un dels quatre municipis que són ‘Portals’ de la serralada de Montserrat; d’aquí el nom de la prova.
Durant l’acte han intervingut l’alcaldessa de Collbató Josefina Martínez Martínez, el gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, Xavier Aparicio, el president del Club Esportiu Lataca Pepe Cuevas, i l’exciclista professional Melcior Mauri, que serà homenatjat en aquesta edició de La Portals en commemorar-se el 20e aniversari del seu triomf absolut en la Vuelta Ciclista a Espanya 1991.
Els organitzadors han sorprès al propi Melcior Mauri, un vídeo en forma de miscel•lània de la seva carrera esportiva on, entre d’altres imatges, es veu el podi de la Vuelta a España 1991, en la que Melcior Mauri va estar acompanyat per Miguel Indurain i Marino Lejarreta. En el mateix vídeo tan Indurain com Lejarreta, confirmen la seva presencia al costat de Mauri en La Portals d’enguany.
La marxa és oberta a tothom, te un recorregut de 55,600 quilòmetres donant la volta a la serralada de Montserrat i passant pels quatre d’entrada a la muntanya: Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol de Montserrat. El mateix dia 10 d’abril també es farà la Pedalada Solidaria amb un recorregut de 10 quilòmetres al voltant de Collbató.
Aquest any es destinarà 1€ de cada a col•laborar amb La Marató de TV3.
Les inscripcions ja estan obertes al web http://www.laportals.cat/ . El límit de participants s’ha ampliant en aquesta segona edició fins a 1.500 inscrits a La Portals i 200 la Pedalada Solidaria.

10/2/11

Engega la Mesa de la Bicicleta d'Espanya

Les associacions promotores de polítiques favorables a la bicicleta ConBici (Coordinadora en Defensa de la Bici), Red de Ciudades por la Bicicleta (RCxB) i la Plataforma Empresarial de la Bicicleta (PEB) s’han reunit a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat a Barcelona, per analitzar la situació actual de les associacions vinculades al món de la bicicleta i desenvolupar projectes de millora.

Per aconseguir avenços en la mobilitat en bicicleta s’ha començat a gestar la Mesa de la Bicicleta d’Espanya, un grup amb representants de tots els sectors, tant públics com privats, que serveixi de punt de trobada i de debat de tots els agents implicats en el camp de la bicicleta, així com d’impuls i desenvolupament d’accions concretes.
El Secretari de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assistir a la reunió junt amb les associacions. Durant la trobada s’ha realitzat una fotografia de la situació actual i s’ha posat de manifest la necessitat d’impulsar i reactivar una sèrie de mesures per tal que la bicicleta sigui un mitjà de transport amb totes les garanties:
· Donar suport a la DGT en la redacció del nou reglament de circulació previst pel 2011 i que inclourà la bicicleta com a mitjà de transport.
· Assessorar en al reforma del codi tècnic d’edificació per tal que inclogui aparcaments segurs per a bicicletes en tots els edificis de nova creació.
· Dibuixar la xarxa bàsica de la bicicleta i identificar totes les vies ciclistes de l’estat espanyol.
· Reactivar el PEIT, el Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport elaborat pel Ministeri de Foment al 2005, en el seu apartat dedicat a la bicicleta.
· Desenvolupar una proposta de registre Nacional de Bicicletes al 2011
· Desenvolupar nous incentius fiscals en torn a la bicicleta, com el projecte Bike to work.
· Desenvolupar el cicloturisme.
· Afavorir la intermodalitat, especialment tren-bicicleta.
Es preveu que aquesta Mesa segueixi l’estructura de la Mesa de la Bicicleta de Catalunya que des de la seva fundació al 2007 ha treballat per millorar la situació de la bicicleta a Catalunya, creant espais de debat com les tres edicions del Congrés de la Bicicleta, les dues edicions de les jornades de la bicicleta pública o la signatura per part dels diferents partits polítics catalans del “Manifest de la Bicicleta”. També s’ha realitzat el seguiment del Pla Estratègic de la Bicicleta 2008- 2011.
ConBici és la Coordinadora Ibérica para la Promoción de la Bicicleta y la Defens de los Intereses de los Ciclistas. Aquesta entitat històrica reuneix 53 associacions i col—lectius de ciclistes a Espanya. Entre els seus objectius està defensar i promoure l’ús habitual de la bicicleta c
om a mitjà de locomoció i transport.
PEB. La Plataforma Empresarial de la Bicicleta neix amb l’objectiu d’associar tots els sectors empresarial vinculats al món de la bicicleta d’Espanya i actuar com interlocutor amb l’administració pública.
RCxB. La Red de Ciudades por la Bicicleta és una associació que té l’objectiu de generar una dinàmica entre les ciutats espanyoles amb la finalitat de facilitar, fer més segura i desenvolupar la circulació dels ciclistes, especialment en medi urbà. Es va crear al 2009 i actualment compta amb més de 50 socis entre ajuntaments, consorcis i ens públics, que representen a més de 100 ciutats espanyoles. El seu president és l’alcalde de Donostia - San Sebastià, Odón Elorza.

9/2/11

La carretera més bella de Catalunya

Quan el 12 de setembre de 1908 Ferran Agulló, des de l’ermita de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols, va tenir la idea de batejar aquella costa agrest amb el nom de Costa Brava, no només naixia una marca turística de primer ordre, sinó que es donava a conèixer al món un dels paratges més bells de la mediterrània.

Tot i que en els 3.612 quilòmetres quadrats de Costa Brava hi ha paratges d’una bellesa incontestable, pocs com el que avui proposem per recórrer al ritme lent, observador i feliç d’una bici, són tan espectaculars i fàcils de visitar. És per això que considerem que, la carretera GI 682 entre Tossa de Mar (La Selva) i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) és la carretera més bella de Catalunya. I una de les més idònies per recórrer pedalant.
Tota la ruta és una balconada sobre el verd dels pins, el blau del mar i les cales que es van obrint a cada racó: Bona, Giverola, Salionç i Canyet. I si no en teniu prou sempre podeu enfilar-vos fins l’ermita de Sant Grau. Aquesta carretera és la primera ferma candidata a ser declarada d’ús compartit entre vehicles i bicicletes els caps de setmana, però el canvi de govern ha deixat el tema en suspens, i la nova política d’augmentar la velocitat dels cotxes del departament d’Interior no sembla que ajudi a la declaració final de ruta compartida com hi ha des de fa temps a diverses carreteres d’Euskadi. Uns quants rètols anuncien als automobilistes de l’afluència de ciclistes a la ruta. Però els conductors no poden gaudir del preciós paisatge com si que ho fan els ciclistes.
Comencem la ruta a Tossa de Mar. Tan a Tossa com a Sant Feliu hi podeu anar amb la companyia d’autobusos Sarfa que, contràriament al que fan altres, no posen pegues al transport de bicicletes, sempre i quan no hi aneu grups molt nombrosos, és clar.
Des de la rotonda de la cruïlla de l’avinguda de Catalunya amb la de Ferran Agulló agafem aquesta en sentit nord i pujant. Quan girem a la dreta la ruta planeja una estona tot sortint del poble.
Malgrat que no es pot dir que sigui una carretera de muntanya, si que tot el recorregut és un constant pujar i baixar per anar superant els barrancs que menen a mar i que s’obren formant les diverses cales. Els dos primers quilòmetres ascendeixen 100 metres,però quan arribem a l’hotel Giverola (km 4) la carretera planeja després d’haver fet la primera baixada fa estona. En aquest hotel s’hi hostatgen molts turistes estrangers que venen a fer bicicleta.
Fins a Salionç (km 7) els tobogans son francament suaus. No dubteu a aturar-vos als nombrosos miradors perquè el principal al•licient de tota la pedalada són les vistes. La ruta remunta llavors fins el trencall de Sant Grau (km 8). Només si esteu en bona forma us recomanem l’ascensió fins l’ermita (5 kms). Els 10 quilòmetres que resten fins Sant Feliu segueixen la mateixa tònica de pujades i baixades constants, suaus fins Canyet i amb una certa duresa cap a la urbanització Puntabrava. Després un descens ràpid i una mica allunyat del mar, ens porta fins les envistes del monestir de la porta Ferrada, joia de la vila de Sant Feliu de Guíxols. En arribar al final de la carretera a l’esquerra trobareu l’estació d’autobusos.
Dificultat. Mitjana Distància. 23.00 kms Temps: entre 1h i 1h 45’ Desnivell. 405 m @: http://www.viamichelin.com/ i http://www.costabrava.org/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

7/2/11

Els ciclistes menorquins tornaran als fars

La ja popular Ruta dels fars de Menorca arriba, el pròxim dia 7 de maig, a la seva vuitèna edició. Encara que Menorca pugui semblar una illa petita, la prova cocloturista recorrerà un total de 210 quilòmetres i passarà per tots els fars que hi ha: Favàritx, Cavalleria, Punta Nati, Artrutx i Punta Prima per acabar, com no, ascendint el Monte Toro.
Com ja sol ser habitual a les proves que organitza l'Associació Cicloturista de Menorca, la Ruta es etrà homenatge a dos ex professionals. En aquesta edició els escollit són el mallorquí Toni Colom i el basc Martino Lejareta.
L'organització posa a disposició dels participants un seguit d'hotels col·laboradors on, a més d'un tracte exquisit, els inscrits gaudiran d'un seguit d'avantatges en sereis i preus.
Per a més informació: http://www.menorcacicloturista.com/

4/2/11

La ciutat, de nit, amb suau cop de pedal

Descobrir la ciutat de nit, sentir el brunzir del boix de la bici ressonant entre les velles pedres del Raval, el Gòtic o la Ribera. Pedalar sense presses sentint al rostre l’aire fred que ens desvetlla. Despertar curiositat, un pèl d’enveja fins i tot.
Així són les Brompton nights que Probile organitza un cop al mes. Sortides nocturnes per descobrir Barcelona des del selló d’una de les petites angleses. La botiga posa bicis a disposició de tothom qui vulgui i no en tingui. Són 5 euros per bici i 5 més per l’assegurança, el guia (precís, amè) i el refresc final. A canvi una hora i escaig de pedaleig i descoberta: Gaudí, Ciutat Vella o el Poble Nou són les rutes que ja s’han fet. Ja se n’anuncien de noves.
Les Brompton nights són l’alternativa a escarxofar-se al sofà. I el bon ambient que hi ha escampa el fred.
Al bloc Fam de pedal hi trobareu més informació i fotografies.

Passant per 'Los Caracoles', l'històric restaurant d'Escudellers

Les 17 Brompton al parc tancat al Fossar de les Moreres

1/2/11

Andreu Martín, negre i en bicicleta

L’escriptor de novel•la policíaca Andreu Martin (Barcelona 1949) és el primer autor català en ser guardonat amb el prem Pepe Carvalho que atorga BCNegra, el festival de novel•la negra i criminal que s’està fent aquesta setmana a Barcelona.
Novel•les a banda, Barcelona és una ciutat negra de veritat; per la seva tipologia social, per la situació geogràfica i per l’activitat delictiva que s’hi genera, la capital del país és una de les ciutats més negres i criminals del món d’avui. Barcelona te un crim diversificat i modern que fins i tot s’ha sabut adaptar a la crisi. L’Andreu Martín sap això perfectament des del dia en que es va posar a escriure ‘Aprende y calla’ (1979) fins avui, passant per la consagració obtinguda amb ‘Pròtesi’ (1982), monument a l’emergent Barcelona criminal de l’època.
A més d’escriptor, l’Andreu és usuari habitual de la bicicleta en trajectes urbans. Ell ens va acompanyar en l’episodi que el programa Carreteres secundàries va dedicar a la ruta del pistolerisme per la Barcelona de les primeres dècades del Segle XX. Va ser un magnífic programa negre.
Gràcies per la inestimable col·laboració i enhorabona, Andreu.