27/10/10

Escalada a Montjuic, el parc més urbà

Dels berenars a les fonts de primers de segle als JJ OO del 92, passant pel barraquisme tan ben narrat a un clàssic del cinema com ‘Tarantos’, l’exposició universal del 29, les curses de cotxes i motos o la tenebrosa història del castell, la muntanya de Montjuic va íntimament lligada a la història, petita i gran, de Barcelona. Avui, amb un pla d’usos en procés de consolidació, espais recuperats per l’ús públic com el de l‘antic parc d’atraccions o el mateix castell, el parc més urbà és un dels centres d’esbarjo més interessants a descobrir.

La ruta que proposem avui te la dificultat de l’ascensió fins dalt de tot de la muntanya, però per contra el seu recorregut no és gaire llarg i sense cap mena de dificultats tècniques. Per contra, la bellesa de la descoberta paga la pena l’esforç. I si esteu mandrosos podeu retallar l’ascensió posant la bicicleta al funicular que, des de l’estació de Poble Sec, us enfilarà en pocs minuts fins les piscines municipals, estalviant-vos un tros de pujada.
Federico Martín Bahamontes i Raymond Poulidor van ser els primers guanyadors de l’escalada ciclista a Montjuic. Aquell any 1965 se’n van disputar dues edicions, al març i la tradicional de l’octubre. La prova gaudia d’una gran popularitat i atreia a milers d’afeccionats a la muntanya. Edy Merckx la va guanyar sis vegades, però malauradament l’any 2007 es va deixar de celebrar. Avui la rememorareu.
Comencem a la plaça d’Espanya, sota les torres venecianes. Creuem l’avinguda de Maria Cristina i girem a la dreta cap al Caixafòrum, el pavelló Mies Van der Rohe i el Poble Espanyol pujant per l’avinguda del Marquès de Comillas i la plaça de Sant Jordi. Quan sigueu a l’alçada de l’INEFC, als 3’5 kms, haureu acabat la primera part de la pujada forta. Ara, cap a les piscines Picornell, la ruta s’ajeu força fins arribar a l’estadi olímpic. I després baixa suaument fins la Fundació Miró i les estacions del funicular i l’aeri (5.5 kms). Aquí comença la part dura.
Gireu a la dreta i poseu la marxa més baldera que tingueu. Els jardins de Mossèn Cinto (dreta) i els de Joan Brossa (esquerra); us ajudaran a no pensar en la pujada. Seguiu a la dreta en direcció al Mirador de Migdia deixant el túnel de l’esquerra. Desemboqueu en un carrer (6 kms) i haureu superat la rampa més dura. Gireu a la dreta pedalant pel carril bici, la carretera planejarà aviat. Un trencall a l’esquerra us portarà fins l’àrea de pic-nic del mirador de Migdia (6.7 kms) i unes de les vistes menys conegudes de Barcelona: l’aeroport, les terminals de contenidors, el parc natural del Delta del Llobregat i el nou sector de la plaça d’Europa de l’Hospitalet. Al fons, el massís del Garraf tancarà la vista.

Si hi pugeu un festiu podeu atansar-vos al xiringuito que hi ha sota la pineda. Des de la barana del mirador surt el Camí de Mar, que permet voltar el castell fins el mirador de l’Alcalde. Les penques de figues de moro i les figueres dissenyen un paisatge rotundament mediterrani. La perspectiva que ara teniu del port i, poc a poc, la ciutat, fan aquella enyorança que Barcelona sent pel seu mar (8.4 kms).
A partir d’ara avall que fa baixada: tir amb arc i avinguda de Miramar, que agafeu a la dreta. Atureu-vos als jardins de Miramar abans de seguir avall per la carretera de Miramar cap als jardins de Costa i Llovera. Agafeu-vos fort, la baixada és de les que no permeten anar poc a poc. Quan sigueu a l’avinguda Josep Carner seguiu recte fins la plaça de la Carbonera, final de la ruta. Des d’aquí podeu agafar el metro a l’estació de Drassanes.
Dificultat. Mitjana-alta. Distància. 15.00 kms Temps: 2h Desnivell.175 metres. Cartografia: Barcelona amb bicicleta (Columna)) @: http://www.bcn.cat/.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

26/10/10

La vie est la farce à mener par tous (*)

Banda sonora: Saxophone Colossus.- Sonny Rollins (Prestige HiFi)
Per llegir en un cafè de Saint Germain: Une saison à l'enfer.- Arthur Rimbaud (Alianza) Text bilingüe

(*) La vidaés la farsa que tots hem de dur (Rimbaud)

24/10/10

El del 2011 serà un Giro duríssim

Mapa de la 94èna edició del Giro de Italia que es va presentar aquest dissabte passat al Teatro Carignano de Turín: La capital piemonetsa serà la ciudad des d'on sortirà la prova el prxim 7 de maìg.
El Giro 2011 acabarà a Milà el dia 29 després d'haver recorregut 3.496 quilòmetres en els que els ciclistes hauran fet un desnivell positiu de més de 24 mil metres.
Amb set arribades en alt, amb una cronoescalada a Nevegal inclosaa, la cursa rosa será duríssima.
L'organizació han tornat a incloure 20 quilòmetres de 'strade bianche' sesnse asfaltar a la cinquena etapa.
Cliqueu i aneu a la pàgina de ciclisme de El Mundo del siglo XXI, han fet un excel·lent treball on podreu veure tots els detalls de la cursa.
Pels que no ho conegueu, fixeu-vos amb la foto de la capçalera de Torumalet d'aquesta setmana, són els cèlebres revolts de l'Stelvio.

21/10/10

Paraula de bicicleta

Sóc una de les tres milions i mig de bicicletes que hi ha a Catalunya. Ara estic reposant al porxo de casa, al costat de dues bicicletes de muntanya i una d’urbana, d’aquestes de roda petita que estant de moda a les ciutats; però jo sóc d’una altra mena. Sóc una autèntica bicicleta tota de carretera de fibra de carboni, lleugera i construïda amb la tecnologia més moderna. Jo podria anar a córrer el Tour i no desentonaria gota entre la resta de bicis. Li vaig costar una pasta al meu propietari i, lògicament, cada cop que sortim, no em treu l’ull del damunt, no fos cas que em segrestessin com li ha passat al dinou per cent dels dos cents mil ciclistes habituals que hi ha al país. Fa una estona hem tornat de fer una volta d’entrenament, 53 quilòmetres, res de l’altre món, no el tinc gaire en forma l’amo enguany, deu ser que comença a fer-se gran. Però més depressa o més poc a poc, tots dos ens ho passem molt bé rodant, ja sigui per les carreteres del Maresme, a prop d’on vivim, pels ports de muntanya dels Pirineus i fins i tots hem anat als Dolomites. De vegades em fica dins el cotxe i participem en alguna cursa; llavors si que ens ho passem de conya! Fa poc hem estat a la Garrotxa. Érem més de 2000 bicis d’arreu. Ja us podeu imaginar quin ambient d’esport i fraternitat.
El que te d’emocionant rodar, ja siguis bici o ciclista, és el contacte amb la natura, sentir l’aire a la cara o al quadre, esforçar-te per superar els colls, traçar amb elegància els revolts baixant depressa, i saber que l’únic rival a batre ets tu mateix i les dificultats que et posa la natura. Proveu-ho, no us en penedireu.
Però malgrat que a Catalunya som tantes bicicletes, que no fem malbé el medi ambient i que fem que els ciclistes gaudeixin de bona salut, no se per què però la societat no ens tracta gaire bé. Els automobilistes ens odien, Més d’una vegada he estat apunt d’anar per terra per culpa d’un conductor que gairebé em frega en avançar-me. Avui mateix gairebé m’empotro contra un Mercedes que ha frenat en sec per tombar sense posar els intermitents ni avisar. Els renecs s’han sentit per tot. No seria la primera vegada que ens discutim amb un conductor babau i arrogant que opina que els ciclistes hauríem de ser expulsats de les carreteres. Enrabiat, el meu propietari s’ha saltat dos semàfors en vermell, cosa que sempre li dic que no s’ha de fer, tot i que ho fa amb tota cura i només quan sap que després li costarà molt d’arrencar i encara provocarà més enuigs i cops de botzina entre la corrua de xofers impacients. Hi ha gent que voldria anar en helicòpter per no fer cua, però el sou a penes els dona per un utilitari i han de pencar mentre hi ha gent que gaudeix d’una volta en bici. Això encara els enrabia més contra els ciclistes, crec. Si es venguessin el cotxe i es compressin una bona bici estarien de més bon humor i menys nerviosos.
La Generalitat ha anunciat vàries vegades que farien tot de carreteres per a bicis d’una punta a l’altra del país. Això és difícil, per no dir impossible, perquè ni la Generalitat ni cap administració mai no es gastarà tants diners pels ciclistes. Jo crec que, amb més respecte per al dèbil ja n’hi hauria prou. A la carretera hi cabem tots. Heu anat en bici per França? Dona gust. Ni un clàxon, ni una maniobra perillosa, res. Els cotxes i els ciclistes es respecten d’allò més. Aquí encara hi ha massa bàrbar al volant. I jo no em vull quedar orfe de ciclista, o sigui que, cotxes, vigileu sisplau.

La indústria de la bicicleta premia la innovació de Brompton Bicycle Ltd

Brompton Bicycle Ltd guanya el Bike Brand award d'aquest any. El passat dia 06 d'octubre, Brompton Bicycle va ser guardonada amb el Bike Brand de l'any 2010 durant la cerimònia Bike Biz Live Awards. La categoria va ser una de les que va aixecar més expectació durant la nit amb set candidats disposats a obtenir aquest reconeixement.
Emerson Roberts, Sales & Marketing Director de Brompton Bicycles, va recollir el guardó i va pronunciar un discurs breu però sincer, especialment agraït pel fet que la tasca d'una empresa britànica hagués estat reconeguda.
Katharine Horsman, directora de màrqueting, va comentar: "Encara que els nostres resultats no són tan grans com els d'altres candidats, ha estat fantàstic obtenir aquest reconeixement cap a la gran marca que és Brompton avui día.Todos estem molt feliços i amb ganes d'assumir el repte de millorar encara més. Aquesta és la guinda del pastís, en un any en què que hem obtingut, dos premis Queen's Awards. Confio que l'any 2011 serà un gran any per Brompton. "

19/10/10

Història d'un segle del Galibier

Des que l’any 1911 es puja per primera vegada el Galibier, la idea d’Henri Desgragne, fundador del Tour, és que la cursa es desplaci el més a l’est dels Alps possible fins a trobar un eix.nord sud que passi pels cims més alts de la serralada. En aquest projecte, la consolidació del Galibier és vital pels interessos de la cursa. És doncs per la seva posició estratègica, a banda de la seva enorme dificultat, que aquest coll esdevé mític en la tradició ciclista.
Situat al límit de la Savoia i del departament dels Alts Alps, la carretera que remunta aquest coll posa en comunicació la vall de la Maurienne, per on vàrem baixar de l’Iseran fins Saint Avre nosaltres, amb la vall del Romanche, el riu que ens ha acompanyat durant bona part de l’ascensió al Lautaret, i el Briançonès, la comarca cap a on ens dirigim ara. O sigui, es pot considerar que el Galibier és la frontissa entre els Alps del Nord i els del Sud.
En realitat el Galibier són diversos colls que es remata en un de final, que duu aquest nom. Si es puja per la cara nord, la més llarga i dura, l’ascensió total és d’uns 33 quilòmetres. Es comença a Saint Michel de Maurienne, a 712 metres d’alçada i es puja el coll del Télégraphe, a 1570 metres. Des d’allà es baixa a la Valloire, i en aquest poble-esatció d’esquí arrenca l’escalada final ver el cim. El pendent mitjà és del 7 per cent amb algunes rampes del 14 a mitja pujada i un 9 per cent al darrer quilòmetre. El cim és a 2645 metres, i des d’allà hi ha una vista impressionant dels cims del Gran Galibier (3229 metres), i del mont Viso (3841). AL fons, les muntanyes del Briançones indiquen el camí vers l’Izoard. Per la cara sud el Galibier s’afegeix al Lauteret, tal i com ja hem relatat.
No vull ni imaginar-me com va ser de dura la primera pujada al Galibier, durant el Tour de 1911. Va ser el dia 10 de juliol en el decurs de l’etapa enrte Chamonix i Grenoble, guanyada per Émile Georget. Ell mateix va passar el primer pel Galibier seguit de Duboc i Garrigou. Van ser els únics que van fer tota la pujada sense baixar de la bicicleta. D’aquella etapa històrica, el propi creador del Tour i propietari del diari l’Auto, organitzador d ela cursa durant els primers anys en va escriure un article històric titulat Acte d’adoració.
“Avui, germans, ens reunirem, si voleu, per pensar pietosament sobre la divina bicicleta. Li rendirem tota la nostre pietat i el nostre reconeixement pels inefables i preciosos moments de joia que ella ens dispensa, pels records de la nostra memòria esportiva que ella ja ha omplert i pel que ens ha donat avui. Estic content per mi d’haver estat l’amo capaç de comprendre, estic content de que m’hagi pres el cor amb els seus raigs, de que hagi encerclat una part important de la meva vida al voltant del seu quadre harmònic, i de que m’il•lumini sense parar l’esclat victoriós del seu metall. No forma part ja la bicicleta de la història de la humanitat per haver estat el primer esforç reeixit dels éssers intel•ligents per poder superar les lleis de la pesantor?” Després de lloar els herois del ciclisme de l’època, l’article prosseguia: “Qh Sappey, oh Laffrey, oh col Bayard, oh Tourmalet, no refusaré el meu deure de dir-vos que, al costat del Galibier, sou cims vulgars. Enfront d’aquest gegant cal treure’s el barret i saludar ben alt..
La carretera a penes s’obre entre murs de gel. Calorosa a la part baixa, a la part alta fa un fred terrible quan Georget passa després d’haver posat el peu al coll al gegant”.
A partir de l’any 1979 es va suprimir el pas del túnel (ara tancat a la circulació) i es va allargar la ruta en un quilòmetre, passant l’alçada final de 2556 als 2645 actuals. A més, a prop del cim, hi ha un monòlit en record al fundador del Tour Henry Desgragne, impulsor de la cursa i descobridor de la majoria de grans colls mítics que la competició travessa, ja siguin als Pirineus des de 1910 o als Alps, des de l’any següent.
El Galibier s’ha pujat un total de 59 vegades durant la historia del Tour. És el cim més visitat per la cursa. Barthélemy, Pélisier, Magne, Ezquerra (1934), Bartali, Coppi, Bahamontes (1954 i 1964), Janssens, Jiménez (1966 i 1967), Merckx, Zoetemelk, Ocaña (1973), López-Carril (1974), Van Impe, Rodríguez, Herrera, Muñoz (1987), Chioccioli, Rominger, Pantani, Arrieta (1999) o Botero han estat alguns dels grans escaladors que s’han coronat reis del Galibier.

Del llibre 'De Ginebra a Niça. Les rutes del Tour 2', de Llorenç Pros i Rafael Vallbona  (Proa)

El Tour 2011 homenatja el Galibier en una edició amb quatre finals en alt

L’Alpe d’Huez, el Galibier, en el centenari de la seva primera ascensió, Luz Ardiden i Plateau de Bieille seran els quatre finals en alt de l’edició 2011 del Tour, que aquest matí s’ha presentat al Palau de Congressos de Porte Maillot de París.

Malgrat que França està paralitzada, sense TGV, ni benzineres ni gairebé metro, amb pocs vols i amb els estudiants, transportistes i altres sectors laborals en vaga. Tot i que ni tan sols ha sortit al carrer l’Équipe, el portaveu oficial de la cursa, Christian Proudon, tan agosarat com el seu amic Nicolás Sarkosy, no s’ha fet enrere i ha presentat la pròxima edició de la cursa amb molts menys corredors presents, sense Alberto Contador, és clar, pendent de la resolució sobre el seu presumpte dopatge, i amb una notable baixa de mitjans de comunicació.
La cita de la 98èna edició del Tour és del 2 al 24 de Juliol. Seran 3478 quilòmetres, 18 etapes planes, 6 de muntanya, una contrarellotge individual de 41 quilòmetres i un aper equips de 23. Hi haurà 23 colls de primera, segona o fora categoria, es pujarà dues vegades el Galibier, el coll més mític dels Alps que rebrà l’homenatge oficial del Tour en commemorar-se el centenari de la seva primera ascensió com l’any passat el va tenir el Tourmalet, i no hi haurà bonificacions ni a l’arribada ni als esprints intermedis, igual com l’any passat.
Etapa per etapa
1 En ligne samedi 2 juillet Passage du Gois La Barre-de-Monts > Mont des Alouettes Les Herbiers 191 km
2 Clm / équipe dimanche 3 juillet Les Essarts > Les Essarts 23 km
3 En ligne lundi 4 juillet Olonne-sur-Mer > Redon 198 km
4 En ligne mardi 5 juillet Lorient > Mûr-de-Bretagne 172 km
5 En ligne mercredi 6 juillet Carhaix > Cap Fréhel 158 km
6 En ligne jeudi 7 juillet Dinan > Lisieux 226 km
7 En ligne vendredi 8 juillet Le Mans > Châteauroux 215 km
8 Accidentée samedi 9 juillet Aigurande > Super-Besse Sancy 190 km
9 Accidentée dimanche 10 juillet Issoire > Saint-Flour 208 km
10 En ligne mardi 12 juillet Aurillac > Carmaux 161 km
11 En ligne mercredi 13 juillet Blaye-les-Mines > Lavaur 168 km
12 Montagne jeudi 14 juillet Cugnaux > Luz-Ardiden 209 km
13 Montagne vendredi 15 juillet Pau > Lourdes 156 km
14 Montagne samedi 16 juillet Saint-Gaudens > Plateau de Beille 168 km
15 En ligne dimanche 17 juillet Limoux > Montpellier 187 km
16 Accidentée mardi 19 juillet Saint-Paul-Trois-Châteaux > Gap 163 km
17 Montagne mercredi 20 juillet Gap > Pinerolo 179 km
18 Montagne jeudi 21 juillet Pinerolo > Galibier Serre-Chevalier 189 km
19 Montagne vendredi 22 juillet Modane > Alpe-d’Huez 109 km
20 Contre-la-montre individuel samedi 23 juillet Grenoble > Grenoble 41 km
21 En ligne dimanche 24 juillet Créteil > Paris Champs-Élysées 160 km

Denunciem el caril bici impossible



carril bici especial 'free ride'
 Carril bici o slalom gegant? Qui és el negat (o negada, no discriminem) que dissenya els carrils bicis de Barcelona? Quina és la seva perversitat? Algú es creu que dues ratlles blanques fent tremoloses ziga-zagues entre contenidors, opis de publicitat, fanals, arbres, parades de bus i amb murs de formigó en mig són un espai digne per a que hi circulin les bicicletes?
Doncs aquesta és la patètica realitat del carril bici de la Meridiana. I no serà per falta d'espai.
Com pretenen que els ciclistes utilitzem els espais que ens són reservats si, més que un carril bici, allò sembla una pista americana? Així fomenta l'ús de la bici l'ajuntament de Barcelona?

18/10/10

Més fotos de la trobada de ciclistes a la xarxa

En Joan Reboreda (veieu el seu bloc), un dels participants diumenge a la trobada de ciclistes a la xarxa, memorial Xavier Novell, ens ha fet arribar un recull de fotografies de l'activitat.
Gràcies pel préstec, company.

17/10/10

Àlbum de fotos de la trobada de ciclistes a la xarxa, memorial Xavier Novell

OPINIÓ: En Xavier s’hauria divertit

La convocatòria era modesta, amb càrrega sentimental i reivindicativa, això si, però necessàriament limitada a les humils possibilitats d’aquest bloc. La resposta, per contra, ha estat enorme i encoratjadora. Hem sigut nou els que hem rodat per carreteres del Vallès i el Maresme, recordant que ara fa un any que en Xavier Novell ja no pedala amb nosaltres.
Hi ha hagut absències forçoses que tots les hem portat a la memòria, però els que hem pedalat érem els que havíem de ser; vull dir que, si només haguéssim estat el meu benvolgut Lluís i jo ho hauria trobat lògic. Que set ciclistes més hagueu acudit a la cita ha estat millor que el millor dels homenatges que, qui anima aquest bloc, tot sol, podria haver fet mai al company desaparegut i la més poderosa reivindicació del dret a anar en bicicleta per la carretera sense jugar-nos la vida amb els automòbils.
Gràcies a tots per ser-hi, per mostrar-vos tan engrescats a fer més sortides, per la vostra cordialitat, paciència i ganes de compartir aquesta magnífica afició com és anar en bicicleta.
El Massai s’hauria divertit, avui, amb vosaltres. Ara, donant ‘gas a la burra’, ens hauria deixat clavats.
Salut a tots i fins aviat.

15/10/10

Aquest diumenge trobada de ciclistes a la xarxa, memorial Xavi Novell

RECORDEU: DIUMENGE 17 D'OCTUBRE a les 9 del matí al davant de l’estació RENFE de Fabra i Puig (Avinguda Meridiana) de Barcelona. Recorregut tranquil d’uns 90 quilòmetres en direcció a Llinars i tornant pel Maresme després d’haver travessat la serralada litoral per Collsacreu.


Eren les carreteres d’en Xavi. Allà l'havíem conegut i allà hi va deixar la vida.
No cal estar molt en forma, no cal inscriure’s, no és una cursa; és una trobada de col•legues del pedal.
Reivindiquem cívicament el dret a pedalar per la carretera sense jugar-nos la vida, trobem-nos pedalant els que ja ens coneixem de la xarxa.
Homenatgem Xavi Novell fent el que ens fa feliços: anar en bici.


TOTHOM HI ÉS CONVIDAT !!!!

13/10/10

La presentació del Tour 2011 a Tourmalet

Dimarts vinent, dia 19 d'octubre, es presenta a París l'edició 2011 del Tour de França. TOURMALET estarà en directe al Palau de congressos de Porte Maillot per donar-vos tots els detalls de la cita amb la Grande Boucle de l'any vinent i l'opinió de corredors, directors d'equip i premsa especialitzada.
EL TOUR 2011 COMENÇA A PEDALAR DIMARTS VINENT A 'TOURMALET'

11/10/10

Adhesions al memorial Xavi Novell

Volem agrair les nombroses mostres d’adhesió que estem rebent a la iniciativa del MEMORIAL XAVI NOVELL. Aquesta modesta iniciativa creix en intensitat i significat gràcies al vostre suport.
Ciclistes i bloggaires de nombrosos indrets del país s’han adreçat a El Tourmalet per dir-nos que comptem amb ells, que hi seran, o que no hi podran ser però que els hauria agradat i que estan al costat del projecte. Agrair també la difusió que n’estan fent molts blocs amics i fòrums de clubs ciclistes. La xarxa pedala amb total intensitat!
Ens agradaria reunir-nos una bona colla el proper diumenge, però sabem de la modèstia de la iniciativa i de la precarietat de la convocatòria. Només que en siguem uns quants, estarem contents, perquè el que volem és reivindicar pedalant el dret a anar en bicicleta per qualsevol indret del país sense que ningú posi el risc les nostres vides. I ho farem recordant l’enyorat Xavi Novell.
Recordeu que no cal estar molt en forma, no cal inscriure’s, no és una cursa; és una trobada de col•legues del pedal.
ATENCIÓ: La cita és DIUMENGE 17 D'OCTUBRE a les 9 del matí a l’estació RENFE de Fabra i Puig (Avinguda Meridiana) de Barcelona. Farem un recorregut tranquil d’uns 90 quilòmetres en direcció a Llinars i tornant pel Maresme després d’haver travessat la serralada litoral per Collsacreu.

8/10/10

OPINIÓ: Bicis i civisme urbà

Llegeixo a L’Independent de Gràcia una columna d’en Pere Martí titulada ‘Bicis’ on, un altre cop, es queixa de l’incivisme de molts ciclistes urbans. Ho fa acuradament i amb arguments. Ras i curt, te molta raó. A mi m’agradaria també que parlés de l’incivisme circulatori dels taxistes, dels motoristes, dels ‘furgoneteros’ o dels mateixos vianants; però parla dels ciclistes i, tret de la circulació per les voreres, que segons les ordenances municipals ens està permesa en segons quins cassos, no hi ha arguments per refutar-lo. Jo també veig cada dia ciclistes fent el ximple, obrint-se passa temeràriament entre els vianants, saltant-se semàfors...
Ara no amaguem el cap sota l’ala dient que la culpa sempre és dels altres.
Els ciclistes també tenim una important quota de culpa en el caòtic devenir de la salvatgia urbana. I tenim les de perdre. Som gairebé dels més dèbils i els més desprotegits jurídicament, tenim una enorme pressió mediàtica dels grans grups de comunicació conservadors, que no paren d’atacar-nos i, ni política, ni econòmicament tenim gaire pes específic. El dia que vulguin ens foten fora de carrers i carreteres i no tindrem res a piular.
Que tal si ens comportem cívicament i som els primers en donar exemple? No hi ha mitjà de transport més harmònic amb l’entorn natural i humà que la bici. Així tindrem la força moral, poca broma.

5/10/10

Itinerari del Memorial Xavier Novell


Mostra un mapa més gran
RECORDEU. La cita és DIUMENGE 17 D'OCTUBRE a les 9 del matí a l’estació RENFE de Fabra i Puig (Avinguda Meridiana) de Barcelona. Farem un recorregut tranquil d’uns 90 quilòmetres en direcció a Llinars i tornant pel Maresme després d’haver travessat la serralada litoral per Collsacreu.
Les carreteres d’en Xavi.
No cal estar molt en forma, no cal inscriure’s, no és una cursa; és una trobada de col•legues del pedal.
Reivindiquem cívicament el dret a pedalar per la carretera sense jugar-nos la vida, trobem-nos pedalant els que ja ens coneixem de la xarxa.
Homenatgem Xavi Novell fent el que ens fa feliços: anar en bici.

1/10/10

Vilanova i la Geltrú tornarà a reunir les bicis plegables en una trobada única a l'estat

El proper diumenge 12 de desembre a les 10 es farà la 2a. Fira-Concentració de bicicletes plegables a Vilanova i la Geltrú, un encontre única arreu de l'estat.
La fórmula de Fira-Concentració està pensada perquè el ciclista de plegables vingui a Vilanova i, després de visitar la mostra dels diferents fabricants de bicis plegables, participi en un recorregut urbà d'uns 7 km. La sortida serà del llarg Passeig Marítim i es recorreran diversos carrers de la vila.
També hi participaran les marques més importants de bicicletes amb estands on mostraran les darreres novetats. La fira serà a la zona del Parc de Ribes Roges. Hi haurà el sorteig d'una bicicleta plegable entre tots els participants.
La 1a Edició de la Fira-Concentració que es va fer l’any passat va acollir a més d'un centenar de usuaris de plegables. La concentració és exclusiva per a bicicletes plegables. Que s’en tingui coneixement és la única a tot l’estat.
Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf, està molt ben comunicada per ferrocarril , això permetrà que molta gent pugui plegar la bici al tren i desplegar-la en arribar a la ciutat. També la gent de la pròpia ciutat podrà desplegar la bici i sortir al carrer, per això el nom de la Trobada és : DESPLEGA LA BICI A VILANOVA I LA GELTRÚ