27/5/09

Per la serra de l’Ardenya, bressol de la Costa Brava


Quan Ferran Agulló va publicar l’any 1908 a La veu de Catalunya l’article titulat ‘Per la Costa Brava’, ben poc es pensava de l’èxit comercial de la marca que acabava d’inventar. Però, màrqueting a banda, si el nom es va imposar I convertir-se en una destinació internacional va ser per l’agudesa de l’observació del periodista; perquè realment, la costa que, deixant el platjol baix de la Tordera, s’escarpa pels roquissars de Lloret, Tossa i Sant Feliu, és realment una costa ben brava, feréstega, esquerpa i que s’aboca al mar en balconades agrestes, sorprenents i enormement plaents a la mirada. Avui us en proposem recórrer un tram, la que correspon a la serralada de l’Ardenya, entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, el melic fundacional del nom Costa Brava.
Deixem el cotxe als aparcaments que hi ha a tocar del monestir de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, i comencem e pedalar davant just de l’entrada al monestir. Anem en direcció a la platja per l’avinguda Juli Garreta. Seguim les fletxes grogues de la ruta 5 del Centre BTT, però no us en refieu, n’hi ha molt poques. A la rotonda del Passeig de Mar seguim, ara amunt per l’avinguda president Irla, en direcció a l’ermita de Sant Elm (1.5 km), sempre carrer amunt. El temple mariner és al capdamunt d’un turó (90m) urbanitzat, i a penes hi ha uns centenars de metres de camí de terra. Si des d’aquí no us adoneu de la característica de brava d’aquesta costa, baixeu de la bici perquè prendreu mal.
Reculem fins la cruïlla final que ens ha menat a l’esplèndid mirador i seguim planejant per carrers asfaltats des d’on tenim una extraordinària vista dels penya segats costaners. Un cop travessem la carretera GI 682 deixem la banda marina i ens endinsem al cor de l’Ardenya. Per un corriol que puja suaument fent molt divertida la conducció arribem al coll de Portes (125m / 3 km). Girem a la dreta i seguim planejant fins arribar ca la Parrota (4,4 km) punt on comença el descens per una complicada trialera que baixa fins la riera de les Comes. Al final (6’5 km) i quan ja som de nou a Sant Feliu, enllacem amb el recorregut 7 del centre BTT i ens endinsem de nou a la serralada tombant a l’esquerra.

Per un camí asfaltat ascendim amb força comoditat fins el coll de Pedralta, i per un trencall que després hem de desfer per tornar a la ruta, fins Pedralta 275m / 10’9 km), una gran roca que fins fa poc era la pedra basculant més gran d’Europa i que encara divideix els termes de Sant Feliu i Santa Cristina d’Aro, tot i que va caure i la van haver d’enganxar. Ara encetem un descens per pista de terra fins un camí ample (15.3 km) que puja en fort pendís fins arribar a Sant Benet del Bosc (15.8 km). Seguim pujant fins el coll de la creu d’en Barraquer (17 6 km) i després planegem fins can Codolar. Descens fins el km 19.8 i tornem a pujar suaument fins el trencall que porta al castell de Solius. Haureu d’afegir-hi a la ruta 1 km dentre pujar baixar si hi voleu anar (seguireu la ruta 3, vermella, del centre BTT), després cal recular per on heu vingut fins la cruïlla i seguir baixant a l’esquerra fins creuar el golf (27.1 km). S’ens afegeix la ruta 1 del centre BTT i la seguim fins un càmping (33.4 km). Deixant enrere el càmping creuem la urbanització Mas Trempat vigilant no despistar-nos, doncs seguint la ruta natural els seus carrers ens porten cap al centre de Sant Feliu (36’5 km)
Dificultat. Mitja / Alta. Distància. 36’5 kms Temps: 3h 30’ Desnivell.800 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

14/5/09

Pel corredor biològic de la riera d'Argentona


Entre els municipis de Cabrera, Argentona, Mataró, Dosrius i Òrrius, la riera d’Argentona és un corredor biològic que s’endinsa en la serralada litoral i posa en contacte el Maresme i el Vallès Oriental pel coll de Parpers. A més de ser un lloc de pas ja des de l’època romana, la riera porta les aigües pluvials a la fèrtil plana litoral i la ventila amb els vents que baixen del Montseny; aportant tot plegat un grau d’humitat al territori imprescindible pel manteniment del microclima temperat del Maresme.
La ruta volta la vesant sud de conca, pujant per la riera, desviant-nos per la riera de Riudameia, un dels afluents, fins Òrrius, i enfilant-nos fins el límit de la conca, per tornar a buscar la plana de Cabrera. En aquest municipi situem l’inici de la volta. Deixem el cotxe a l’’aparcament que hi ha davant del sindicat agrícola, seu també del Consorci del Parc de la Serralada Litoral. Ens situem de cara al mar, travessem la rotonda de la carretera recte cap als polígons industrials. Agafem el carril bici que hi ha a l’esquerra de la via. Al cap de 2’2 kms arribem al barri del Cros i a una rotonda on el carril s’acaba. La voltem buscant el carrer de l’esquerra on, a l’altra banda, hi ha una passera amb baranes liles. La travessem i agafem el corriol a l’esquerra. Tenim la riera a l’esquerra, i tot i la pressió urbanística, aviat ens envairà l’agradable frescor de la vegetació de vorera. Passem sota una cruïlla d’autopistes, deixant una gravera a l’esquerra i a tot de trencalls que ens surten per la dreta. Finalment desemboquem a un ample camí arbrat on encara podem veure restes de l’antiga via del cèlebre tramvia de Mataró. Al 4’7 kms deixem un pont a l’esquerra i seguim recte. Anem en paral•lel a la riera i deixem tots els trencalls que creuen el camí. Al quart trencall trobem un disc de direcció prohibida enfront, però no en fem cas. Al 7’9 kms som sota el viaducte de l’autopista. Busquem un lloc on travessar la riera fins sortir a un camí, l’agafem a la dreta i anem a parar a la carretera del coll de Parpers. La creuem i agafem un carretera enfront que diu ‘Les Ginesteres’. A la dreta veurem de seguida la riera de Rudameia, hi baixem i pedalem per la llera fins que un camí ens enlaira al marge (8’9 kms). Seguim les fites del parc. Al 9’3 kms desemboquem a la finca Bell Racó, agafem el camí estret de l’esquerra i entrem al Parc de la Serralada Litoral. Ens disposem a recórrer la riera de Riudemeia, un bell espectacle de la diversitat natural d’aquest territori.

Sempre seguint les fites del parc, al 13’9 kms serem a Òrrius, agafem la carretera a la dreta. Abans de creuar un pont trenquem a l’esquerra per un carrer en direcció a l’escola Francesc Macià. Hi passem per davant tot començant a pujar, sempre seguint la pista principal, al coll de Gironella, límit de la conca de la riera (17’74 kms, 395 metres). A dalt deixem el camí de la dreta i, sempre per pista principal, descendim a Argentona deixant els trencalls a dreta i esquerra que trobem fins el quilòmetre 19’94 on agafem l’ampla pista que va a la dreta en una clara bifurcació. Des d’Argentona, bo i passant per la font del camí (22.20 kms) i travessant després un cadenat a l’esquerra, pugem al castell de Burriac, on vivia el baró de les terres que rega la riera. Al quilòmetre 24 (320 metres) i després d’una fortíssima pujada som al coll. El camí de l’esquerra va al castell, però cal empènyer la bici. Comença la baixada cap a l’antiga font picant de Cabrera (24.90kms). El camí a l’esquerra davalla al poble. Creuant-lo i baixant anirem a parar al cotxe.
Dificultat. Mitjana Distància. 27’50 kms Temps: 2h 15’ Desnivell.635 metres. Contacte: p.slitoral@diba.cat, www.diba.es/parcsn/parcs/

Publicat el suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

2/5/09

Titan desert. Israel Núñez i Ariadna Tudel, guanyen la quarta edició


Darrera etapa quasi de tràmit de 55 quilòmetres entre Tazenakh i Ouarzazate. Tal i com havia deixat sentenciat ja a l’etapa marató, el corredor de la Federació Catalana Israel Núñez s’ha proclamat guanyador de la quarta edició de la Nissan Titan Desert que s’ha corregut per terres del sud del Marroc, a la zona de la Vall del Dra’a. La corredora andorrana Ariadna Tudel ha arrasat en categoria femenina, no deixant cap opció a les seves rivals des del primer dia.
La única classificació que s’ha resolt a la darrera etapa ha estat la d’equips, que finalment ha recaigut en l’equip CMR Evolution en punxar un dels membres de l’equip de la Federació Catalana i perdre un temps preciós.


Resultats quarta etapa
1.‐ José Raúl Hernández ‐ 01:57:20 ‐ 28,33km/h
2.‐ Javier Salamero Subias – a 0:01 – 28,33 km/h
3.‐ Abraham Olano Manzano – a 0:01 – 28,33 km/h
4.‐ Fernando Pérez Flores – a 0:28 – 28,22 km/h
5.‐ Ismael Ventura Sánchez – a 0:30 – 28,21 km/h


Clasificació General
1.‐ Israel Núñez Baticón – 19:10.30
2.‐ Ismael Ventura Sánchez – a 20:17
3.‐ Melcior Mauri Prat – a 23:03
4.‐ Abraham Olano Manzano – a 59:16
5.‐ Josep Mª Puigpinós Marsà – a 1.15:29

Clasificació General per equips
1.‐ CMR Evolution ‐ 61:03:11
2.‐ Fed. Catalana Ciclisme ‐ 61:20:54
3.‐ D.Bike – Porsche – Ibercarrera ‐ 65:56:45
4.‐ Vallnord Park ‐ 66:28:44
5.‐ Buff ‐ 70:08:32

1/5/09

Titan desert. Israel Núñez també guanya l’etapa reina


Els més de 1000 metres de desnivell acumulat en només 25 quilòmetres han fet que la quarta etapa de la Titan Desert, entre Tlit i Tazenakh, coroni definitivament el corredor de l’equip de la Federació Catalana de Ciclisme, Israel Núñez, com a virtual guanyador d’aquesta edició de la cursa africana.
Després d’imposar-se a l’etapa marató i d’obtenir un avantatge de 23 minuts sobre els seus immediats seguidors, Melcior Mauri i Ismael Ventura, tothom s’esperava una reacció d’aquests a la considerada etapa reina, que tenia tres ports de gran duresa que travessaven el Baix Atlas, no només pel desnivell de pujada, sinó pel pedregar de les pistes dels respectius descensos. Però ni l’ex-professional de la carretera ni el corredor de l’equip mataroní Dr. Bike han pogut amb l’especialista de la BTT. Mauri no ha pogut seguir el ritme imposat per Núñez des del principi, malgrat l’esforç del grup perseguidor un cop han baoxat els colsl i rodaven ja per la vall de Tazenakh camí de la meta. Ventura, l’únic que ha pogut seguir Núñez, no ha arribat amb prou forces al final ni per imposar-se a l’esprint, i això que l’etapa acabava amb un petit tram d’asfalt molt apte per a rodar.
A hores d’ara s’està corrent la darrera etapa de la TItan desert, entre Tazenakh i Ouarzazate, de 55 quilòmetres. A priori no ha de ser una etapa que pugui desestabilitzar el liderat a la classificació general de la competició. Una altra cosa són el que pugui passar amb els tres minuts que separen Ventura de Mauri. Al desert aquesta diferència és menudalla.

Classificació de l’etapa
1.‐ Israel Núñez Baticon ‐ 03:58:10 ‐ 22,84km/h
2.‐ Ismael Ventura Sánchez – a 0:03 – 22,84 km/h
3.‐ Josep Mª Puigpinós Marsà – a 8:16 – 22,08 km/h
4.‐ Melcior Mauri Prat – a 9:24 – 21,97 km/h
5.‐ Javier Salamero Subias – a 12:11 – 21,73 km/h
Classificació General
1.‐ Israel Núñez Baticón – 17:12.40
2.‐ Ismael Ventura Sánchez – a 20:17
3.‐ Melcior Mauri Prat – a 23:03
4.‐ Josep Mª Puigpinós Marsà – a 1h09:39
5.‐ Javier Salamero Subias – a 2h32:14