29/4/09

Titan desert. Núñez líder sòlid


Murri com és, Melcior Mauri ha guanyat a l’esprint el segon sector de la gran etapa marató de la Titan Desert, que enguany ha comptabilitzat els temps dels dos dies separats per un campament sense assistència.
Han estat 232 quilòmetres entre Bou-Bria i Tlit que, a banda de la victòria en el segon sector (de 117 kms) del veterà ex professional, que s’ha imposat a Israel Núñez, Ismael Ventura i Josef Ajram, a qui li ha tocat el paper de tibar fins deixar el grup del davant en només 4 elements, ha deixat a Israel Núñez com a sòlid líder de la cursa gràcies als 13 minuts que va treure ahir a Ismael Ventura, líder fins llavors en guanyar la primera etapa. Qui també es recordarà d’aquesta etapa marató és Raúl Hernández, que al segon sector, dispuatt en bona part per la llera d’un oued sec amb terreny entre dur i sorrenc, s’ha enfonsat perdent una bona quantitat de minuts.
A la categoria femenina, l’andorrana Ariadna Tudel està arrasant la resta de participants, i a cada etapa només fa que augmentar l’avantatge respecte de les seves rivals.
Demà etapa reina entre Tlit i Tazenakh, de 91 quilòmetres amb tres ports de muntanya, més de 1000 metres de desnivell i un complicat tram de navegació en terreny pedregós però ràpid. Atenció perquè és un terreny molt apte per a Mauri, que pot acostar-se al líder.

Classificació etapa marató
1.‐ Israel Nuñez Baticon ‐ 09:39:21 ‐ 24,03km/h
2.‐ Melcior Mauri Prat ‐ a 00:13:47 ‐ 23,47 km/h
3.‐ Ismael Ventura Sanchez – a 00:20:35 ‐ 23,20 km/h
4.‐ Francesc Prat Babiloni ‐ a 00:24:51 ‐ 23,04 km/h
5.‐ Peio Ruiz Cabestany ‐ a 00:34:36 ‐ 22,67 km/h

Classificació general
1.‐ Israel Nuñez Baticon ‐ 13:14:30 ‐ FED CATALANA DE CICLISME I
2.‐ Melcior Mauri Prat ‐ a 00:13:39 ‐ CMR EVOLUTION
3.‐ Ismael Ventura Sanchez –a 00:20:17 ‐ DOCTORE BIKE
4.‐ Abrahan Olano Manzano ‐ a 00:35:55 ‐ CMR EVOLUTION
5.‐ Peio Ruiz Cabestany ‐ a 00:39:46 ‐ SARRAL ‐ TARRAGONA

28/4/09

Titan desert. L’etapa marató obre diferències


Si en una etapa de la Titan Desert el guanyador ha fet un promig de 23’7 kms/h, vol dir que l’etapa ha estat molt i molt dura. Però si a més, en acabar, els participants no tenen assistències, llavors la cursa és realment cruel. Així ha anat la segona etapa de la Titan Desert 09 entre Zagora i Bou-Rbia, primera part de la monumental etapa marató que enguany tindrà una única classificació producte d’afegir els temps de l’etapa celebrada avui a la de demà.
Però és que, a més, la crescuda de l’oued Dra’a ha obligat a l’organització a afegir 25 quilòmetres a l’etapa d’avui, motiu pel qual el tram del dia ha tingut 115 quilòmetres, i el de demà 117, total, 232 kms d’etapa marató sense fisios ni mecànics.
La cursa ha entrat ja al bellíssim oasis de la Vall del Dra’a que fa més de 100 quilòmetres. D’entrada una duna gegant de 800 metres de bici a l’espatlla que ha trencat la cursa, després un rec, terreny salat i dur on antigament hi havia un llac, on la navegació ha atomitzat l’etapa en mil grupets i després els problemes mecànics o de navegació que han acabat de seleccionar. Israel Núñez i Ismael Ventura (guanyador de la primera etapa) s’han quedat sols al capdavant, però Núñez ha tibat fort a 25 quilòmetres del final i s’ha quedat sol. Al final Ventura ha estat set`pe a 20 minuts del guanyador i Raúl Hernández i Melcior Mauri han quedat segon i tercer a 13 minuts de Núñez. Demà segona part de l’etapa marató que definirà els dos o tres corredors que realment tinguin opcions a guanyar la cursa.

Classificació de la primera part de l’etapa marató
1.‐ Israel Núñez Baticon 04:51:40
2.‐ José Raúl Hernández Silva a 00:13:35
3.‐ Melcior Mauri Prat a 00:13:47
4.‐ Francesc Prat Babiloni ‐ a 00:15:57
5.‐ Miguel Ángel Sáez Rebollo ‐ a 00:17:24

Titan Desert. Ismael Ventura arriba i guanya


La primera etapa de la Nissan Titan Desert d’enguany, entre Tazzarine i Zagora, amb pistes pedregoses i ràpides, era molt apte pels especialistes en BTT. Ismael Ventura ha fet bons els pronòstics i s’ha imposat en un darrer quilòmetre on fins a quinze corredors han intentat sorprendre els contraris amb constants tibades i canvis de ritme.
L’etapa ha començat nerviosa amb un primer tram d’arena i pistes ràpides que ha fet que el grup s’estirés ja moltíssim des d’un primer moment. Aquí Abraham Olano ha intentat escapar-se sense sort. Però quan s’ha agafat el primer dels trams pedregosos de hamada (desert de pedra negra pissarrosa), el terreny ha anat posant els galls a la gallera i s’han anat formant els habituals grups amb les seves batalles particulars. Els vint primers han augmentat el ritme bo i vigilar-se, malfiats i sense conèixer la capacitat de resposta del contrari. Les punxades han fet de les seves i així finalment, han quedat una quinzena que han arribat a meta a l’esprint, al més pur estil de les clàssiques del nord.
A hores d’ara els corredors ja estan recorrent la primera secció de l’etapa marató, entre Zagora i Bou-Rbia, de 90 quilòmetres, amb un pas de dunes i un campament final sense cap mena d’assistència. La diversitat i duresa d’aquesta etapa igualarà les possibilitats dels principals corredors.
Trobareu les classificacions a: www.nissan-titandesert.com.

27/4/09

24 hores ciclistes de Montjuïc, un invent


L’antic circuit de Montjuïc és un dels símbols esportius de Barcelona. Va obrir la ciutat al món i va atraure la passió de milers de ciutadans envers l’esport, si...però l’esport del motor. La F1, F2, copes Renault, F 1430, turismes, motos de GP i les mítiques XXIV hores constitueixen un episodi brillant i venerable per a l’esport i la ciutat. Però que hi pinta el ciclisme en tot això? Quin sentit te voler traslladar tota aquesta èpica a les bicicletes? Només una vegada el circuit de vehicles de motor ha estat indret ciclista amb pedigrí internacional: quan Felice Gimondi va guanyar el mundial l’any 1973. Ni l’escalada a Montjuïc (al cel sigui), ni altres ocasions en que el ciclisme ha fet estada a la muntanya, el llegat del circuit automobilístic ha tingut res a veure amb les bicis.
Com a acte previ a l’arribada del Tour de França a Barcelona els dies 9 i 10 el 3 i 4 de juliol (el mateix cap de setmana en que es feien les XIV hores de motos) es correrà per primera vegada les 24 hores ciclistes. Si, igual que si fos en moto: equips de fins a 6 persones, relleus, puja i baixa la muntanya fent els mítics revolts de la font del Gat, Vïas o Tècnica i, el més curiós, compartint tot l’equip la mateixa bici, com si totes les persones tinguessin la mateixa talla. No ho saben que cada bici està dissenyada i posada a punt per les mesures del seu usuari? No. En cas contrari no dirien que: “Cada un dels equips inscrits participarà amb una bicicleta compartida pels diferents integrants del "team" i durant les 24 H es tornaran per completar el major número de voltes possibles en aquest espai de temps. A més de la classificació general, existeix una classificació per a les diferents categories que competeixen”.
Els organitzadors són motoristes posats a fer curses de bicis (perquè avui en dia tenen més èxit) creient que, amb la seva experiència en el motor (innegable) ja ho saben tot i que n’hi ha prou. I no. Ahir va presentar l’invent l’alcalde Hereu i d’aquí a sis dies s’obren les inscripcions.
Per a més info, http://www.24horesciclistesdemontjuic.com/cat/index.html.

La Titan Desert roda des d’avui


Amb sortida al bellíssim palmerar de Tazarine, avui ha començat la quarta edició de la Nissan Titan Desert, que durant cinc dies i 500 quilòmetres portarà els 190 participants pel desert del sud del Marroc fins Ouarzazate, la capital africana de la indústria del cinema. Enguany la ruta està dissenyada per recórrer les zones de l’altiplà de l’Jbel Sarjo i la extraordinària Vall del Dra’a. Les zones de pistes dura i pedregoses seran majoritàries en aquesta edició, raó per la qual l’organització ha anunciat que augmentaran els trams de navegació. La muntanya, que va debutar l’any passat, també guanya presència. A més enguany l’etapa marató sumarà els temps dels dos dies que s’inverteixen en fer-la.

L’etapa d’avui, Tazarine-Zagora, és de 87’7 quilòmetres pràcticament tots per pista principal amb domini del sol pedregós típic de la hamada d’Jbel Sarjo i amb un petit coll, que fa que el desnivell acumulat sigui d’uns 30 metres mal comptats.
Malgrat que aquest any no correrà el guanyador de l’anterior edició, Roberto Heras i que el nombre de participants ha baixat a pràcticament la meittat de l’any anterior, la Titan acull un bon nombre de ‘repetidors’ de prestigi, entre els quals destaca en Melcior Mauri, guanyador l’any 2007, Abraham Olano, Miquel Àngel Iglésias, Andrés Jiménez, Raúl Hernández o Peio Ruíz Cabestany. Enguany,a més, també hi participen alguns destacats corredors de BTT com Israel Núñez o Ismael Ventura.
El Tourmalet us mantindrà informats de l’avenir de l’edició d’enguany de la Titan Desert. L’etapa de demà, de 89 quilòmetres, serà la primera part de l’anunciada com a molt dura etapa marató.

En Joan Mengual vola baix


Amb un temps de 12' 57" i treient-li 18" al segon classificat, en Joan Mengual(Galvesport) va guanyar dissabte el campionat de Catalunya de contrarellotge per a veterans de més de 50 anys en una cursa disputada sobre un circuit de 9 quilòmetres a Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
El Tourmalet felicita i encoratja en Joan, Mengüi pels amics, que enguany està demostrant una forma extraordinària.
A la foto de Joan Galvez el veiem tibant d'un grup en una de les curses d'aquesta temporada.

26/4/09

Els campions i els herois

En Carles Costa, lector d'aquest bloc, ens ha tramès la foto que es va fer amb el darrer classificat de la passada París-Roubaix. Amb la imatge ens ha adjuntat aquest text significatiu, vivencial i emocionant sobre la duresa de les grans clàssiques ciclistes i l'autèntica condició èpica d'aquest esport.
Gràcies Carles
.

Aquest és en Pablo Urtsun, la foto és a l'entrada del velòdrom de Roubaix, just després d'arribar en última però digníssima posició a aquesta edició de la París-Roubaix. A la sortida comentava que durant la setmana no s'havia pogut entrenar a fons per culpa d'una gastroenteritis. Abans d'entrar a Arenberg va quedar-se endarrerit, però entre els cotxes va poder enllaçar amb un últim grup d'onze corredors. La sorpresa va ser que al segon avituallament tots van abandonar, però ell és va dir que allò ho acabava com fos -per dir-ho finament-. Li faltaven uns 70 quilòmetres i 11 trams de llambordes, quasi res... Va poder superar una crisi amb els ànims del públic i la voluntat per acabar. Un cop a Roubaix l'esperàvem pocs espectadors ja, animant-lo això si, i en Borja, un dels massatgistes.
Em vaig atrevir a demanar-li una foto. Va dir que l'experiència de la París-Roubaix el va enfortir psicològicament. A mi la cursa em va fer tocar un tros de cel a l'infern del nord.

I és que el primer classificat en una cursa és un campió, però el darrer, és un heroi.

Text i foto: cortesia de Carles Costa

22/4/09

Montnegre, per camins de terres fosques



Entre el Maresme i la depressió del Vallès Oriental, el Montnegre és una serralada salvatge, impenetrable i abrupte, tot i que de relleu més aviat suau, amb un paisatge modelat per una antiga presència humana i cobert de boscos mediterranis exuberants. Amb la veïna serralada del Corredor, més arrodonida i amable, conformen el Parc del Montnegre i el Corredor, un espai de 15.000 hectàrees que aplega a 13 municipis de les dues comarques i quin pla especial es va aprovar l’any 1989.
El verd és el color del parc..Degut al progressiu abandó de l’activitat agrícola des de primers del segle XX, avui prop del 95% de la superfície del parc és forestal. Els boscos són de caràcter mediterrani: suredes, alzinars i pinedes A les obagues i parts més altes hi ha nuclis de caràcter atlàntic amb avellanedes, rouredes i, fins i tot, faigs. Les extenses plantacions de castanyers de molts vessants obacs han estat obra de l’activitat humana. I és que l’ésser humà es va establir des de molt antic aquí. A les darreries del neolític, la situació geogràfica i la riquesa dels recursos naturals van portar les primeres persones a establir-s’hi, com ho evidencien el dolmen de la Pedra Gentil i el de la Pedra Arca.
Sols foscos com el sutge, ermites minúscules, llogarrets indòmits i una vegetació i climatologia entre la marina i la depressió central, fan d’ell un territori idoni per projectar una bona excursió ciclista, llarga però amb pendents poc durs. La ruta us portarà a través de les dues vessants de la serralada, descrivint un vuit amb el creuament situat a l’indret conegut com l’Esplai, cruïlla de tots les camins del Montnegre. Sortirem de l’hospital de Calella. S’hi accedeix des de la N-IIm en ple nucli urbà de la vila.

Els primers 5’4 kms són per una carretereta asfaltada que ens servirà per escalfar. Contempleu la vall, verda i rural amb el blau del mar al fons. Si no fos per l‘sky-line dels hotels al fons ningú no diria que sou en un lloc tant turístic. Un cop s’acaba l’enquitranat seguim pujant fins el Pla de Sant Andreu (7 kms), després esquerra cap a la creu dels Tres Termes (7’6 kms) i una mica més endavant a la dreta, baixant i pujant, cap a la font de Rupit (9’8 kms). Dos quilòmetres després som a can Portell, havent deixat can Borra a la dreta. Als 12’8 kms som al coll de Sant Benet o l’Esplai, des d’on tenim magnífiques vistes del Montseny. La pista d’enfront diu Montnegre, seguim-la baixant per la riera dels Fuirosos fins un petit pantà. Ull, 17’6 kms, desviament a l’esquerra direcció Sant Martí de Montnegre. Al quilòmetre 22 som a Sant Martí de Montengre, el cor de la serralada. Ermita i restaurant on podem fer un bon esmorzar de forquilla. Seguim la pista principal fins a 24.9 kms, on un trencall a l’esquerra diu l’Esplai. Seguim pujant fins el 28’9 kms, que som de nou a la cruïlla. Tirem cap a can Portell (29’9 kms). Recte amunt fins un trencall petit a la dreta que agafem (30’7 kms), tres cents metres després som a Hortsavinyà, hi ha un centre d’interpretació del Parc i una ermita. Si voleu visitar-ho baixeu pel camí que hi mena i recupereu després la ruta. Capelleta de la Mare de Déu de l’Erola (31’6), i tot seguit una baixada empedrada i vertiginosa fins el 35’6 kms que, en una cruïlla de quatre camins, agafareu a la dreta cap a Pineda. Recte també hi aneu a parar tot passant pel pintoresc llogarret de Sant Pere del Bosc. Deixeu sempre els trencalls i sortireu a la riera de Pineda (41’2 kms). Seguint la N-II a la dreta arribareu a Calella i al cotxe (44 kms).
Dificultat. Mitjana. Distància. 44 kms Temps: 4h Desnivell.900 metres. Contacte: http://www.diba.es/parcsn/parcs/, p.montnegre@diba.cat.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

21/4/09

Ruta dels fars de Menorca


Punta Prima, Favàritx, cap de Cavalleria, punta Nati o cap d’Artrutx, aquests són els vèrtex de l’illa de Menorca, el final del país. I com tots els confins de la terra coneguda, presidits per un far. Terres inquietants, roquissars esquerps batuts pel vent, indrets solitaris. El pròxim dia 9 de maig tots aquests llocs mitològics quedaran units per la VIèna RUTA DELS FARS DE MENORCA, la clàssica cicloturista de primavera de l’Associació Cicloturista de Menorca, entitat responsable també de la Volta cicloturista que es fa a la tardor.

Són 206 quilòmetres de rodar sense grans ascensions, però amb suficient exigència com per no perdre mai roda en un terreny trencacames de carreteres ben asfaltades i molt poc transit. L’organització, magnífica, com sempre. La sortida serà a l’hotel Sant Lluís, de s’Algar, a l’est de l’illa i el punt dels Països Catalans on surt primer el sol, tot un espectacle que no podeu deixar de contemplar. L’itinerari seguirà per Sant Lluís, Maó, far de Favàritx (km 29), cap de Cavalleria (km 61), far de punta Nati (kms 105), far de sa Farola (Ciutadella kms 114), cap d’Artrutx (km 127), es Mercadal (km 159), Punta Prima (km 200) i hotel s’Algar (km 206).
L’organització preveu l’allotjament dels participants al mateix hotel s’Algar a l’increïble preu de 38 euros l’habitació doble. Amb aquests preus, que feu que no aneu a gaudir de les rutes de Menorca!
Per més informació: www.ciclomenorca.com o als telèfons: 971 36 48 16 o 610 46 48 16.

13/4/09

Quants morts més calen perquè ens respectin?


Un ciclista de 27 anys, Pere R. M., veí de Tona, ha mort aquest dilluns al migdia en una col·lisió amb un turisme amb matrícula espanyola a Sant Bartomeu del Grau, segons han informat els Mossos d'Esquadra.
El sinistre, que ha tingut lloc minuts abans d'un quart de dues del migdia, s'ha produït al quilòmetre 3,5 de la carretera C-651. En l'accident han intervingut una dotació de bombers,cinc dotacions de Mossos d'esquadra i serveis sanitaris. Amb aquesta víctima mortal, ja són nou les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes durant aquesta Setmana Santa.

SAURA, DELORT, BOADA. Feu alguna cosa pels ciclistes, som poca cosa pels vostres interessos personals, o Stalin i el Mossad no diuen res sobre aquest tema?

12/4/09

Roubaix mitifica Tom Boonen


Com Eddy Merckx i Johann Museeuw, Tom Boonen ja ha guanyat tres vegades a l’infern del nord. La París-Roubaix no admet tàctiques ni actituds conservadores: guanya el més fort, el més hàbil i el que te més sort. A Joan Antoni Flecha, Thor Hushovd i Leif Hoste els va faltar sort i habilitat, i van acabar caient entre les llambordes del terrible ‘Carrefour de l’arvre’ i Philippo Pozatto simplement no va poder seguir Boonen quan el del Quick Step va decidir donar el cop de gràcia definitiu a la 107èna edició d’un dels anomenats monuments del ciclisme.
Els cicloturistes també podem viure la llegenda
El Vélo Club Roubaix organitza cada dos anys la París-Roubaix per a cicloturistes. Enguany no toca, però a primers de juny de l’any vinent tots els afeccionats estem convidats a entrar en la llegenda de l’Infern del nord. La sortida és a Compiegne i l’arribada al mateix velòdrom que avui ha coronat Boonen per tercer cop, igual que els pros. Les llambordes són les mateixes per a tothom.
Qui s’anima a sentir-se part del mite del pavés? Tenim temps suficient per a preparar-ho, però cal anar-se engrescant. Qui estigui somiant fer la París-Roubaix l’any vinent que escrigui un comentari a aquest post.
ANEM FENT XARXA CAMÍ DEL NORD.

9/4/09

Tots podeu fer la volta a Catalunya en BTT


Amb ‘De la muntanya al mar’, un llibre de rutes per fer a peu, en BTT o a cavall, Cossetània edicions engegava a finals de 1.977 l’exitosa col•lecció Àzimut. Per commemorar el número 100 de la col•lecció, tota una fita en llibres d’aquest gènere, Josep Insa, l’autor d’aquell primer títol, publica ara una autèntica bíblia de les rutes per a bicicletes de muntanya: ‘Volta a Catalunya en BTT’, un treball estructurat en 26 itineraris i 1.300 quilòmetres que permet fer una volta aproximadament perimetral al país.
‘Volta a Catalunya en BTT’ és un volum cridat a ser referència en aquesta mena de productes pel rigor amb que està confegit: notes històriques, comentaris de caràcter turístic i, com sempre en aquests llibres, una detallada cartografia, fan que el número 100 d’Àzimut sigui un símbol de la majoria d’edat de les rutes per a bicicletes de muntanya.
Sembla que tota la vida hem anat en BTT, i a penes fa 25 anys que les primeres màquines adaptades als camins van començar a baixar pels turons californians. Avui, les bicis tot terreny han conquerit els deserts, han ascendit les pistes més altes del món i han travessat els territoris més abruptes i feréstecs del planeta, un èxit sense precedents d’uns industria que semblava estar en declivi.
Ara ja som molts els que fa uns quants anys que recorrem els camins i corriols de Catalunya en bicicleta. Ben poc que ho sospitàvem que, de joves, pujàvem dalt dels cims amb el cor alegre. Josep Insa i la col•lecció Àzimut de Cossetania edicions hi tenen força a veure amb aquesta forma moderna i trepidant d’excursionisme. Per molts anys.

6/4/09

L’Eroica cicloturista: per bicis i ciclistes d’època


L’Eroica, la cursa que recorre carreteres i 57 quilòmetres de camins sense pavimentar de la bella Toscana, te una versió per a cicloturistes. Es corre el pròxim 4 d’octubre i, això si, només accepten bicicletes fabricades abans de 1987, any en que es va imposar els pedals automàtics.
Poques curses són ja com abans: La Volta a Flandes, la Roubaix...i des de fa tres anys l’Eroica, que va pel camí de convertir-se en una clàssica. L’edició d’enguany, de la qual El Tourmalet ja us en va informar, ha estat guanyada pel suec Thomas Lovqvist (Columbia) que va lliscar millor que ningú pels camins de sauló dels boscos i turons toscans.
En la seva versió per a cicloturistes, que és anterior a la dels professionals, hi ha quatre recorreguts, tots ells amb sortida a la bellíssima ciutat de Siena: 205, 145, 75 i 38, amb diversos trams de pistes sense asfaltar que sumen un total de 57 quilòmetres als dos itineraris llargs. I és que, a falta de pavés, aquesta és la ‘gràcia’ de l’Eroica que, amb aquesta marxa, reivindica el manteniment de les 'strade bianche', les carreteres de sauló blanc que creuen la Toscana en tots els sentits. Però hi ha més. Als dos itineraris llargs és obligatori participar-hi amb una bicicleta de cursa de carretera fabricada abans de 1987. Als dos itineraris curts es poden fer servir bicis clàssiques de passeig, de correus, d’anar a treballar...però mai btt’s. I qui no acompleixi aquest requisit no pot sortir.
Les inscripcions valen 20 € fins el 31 de juliol i 35 € fins el 7 de setembre, data en que es tanquen. Els qui no tinguin llicència federativa hauran de pagar un recàrrec per l’assegurança. Per a més informació: http://www.eroica.it/.

Per anar a Siena ho podeu fer volant a Pisa i, des del mateix aeroport, un bus us porta a la ciutat. També podeu agafar el tren de l’aeroport fins l’estació centra de Pisa, i allà canviar per un regional que us deixi a Siena. Consulteu horaris al web dels trens italians, perquè la freqüència de pas és mot escassa. També podeu volar a Firenze i, des d’allà, anar en tren a Siena, tot i que el trajecte és més llarg.