31/3/09

Pedals de foc, 5 anys, noves rutes i un llibre


En el seu cinquè aniversari Pedals de Foc presenta per aquesta temporada força novetats. A més, Editorial Cossetània publicarà el proper mes de maig el llibre “Volta al parc d’Agüestortes en BTT, un recorregut per Pedals de Foc”, que inclou una llarga descripció literària de la ruta així com un possible itinerari seguir per completar-la.
L’organització de la ruta Pedals de Foc, ha fet canvis parcials del recorregut. La PEDALS DE FOC NON STOP VAL D’ARAN 2009, que se celebrarà els propers 26,27 i 28 de juny, les inscripcions ja estan obertes, i ja són 175 inscrits, fins d’avui. Aquesta prova tindrà força novetats: acord amb una plataforma de televisió per fer el seguiment, acord de cessió de vehicles, canvi de recorregut, control per xip, fira, premis i, com a gran novetat a tots els que acabin el mallot exclusiu de la PEDALS DE FOC NON STOP VAL D’ARAN 2009, tan en categoria OR com PLATA.
A més de Pedals de Foc i Pedals d’Occitània, l’empresa promotora d’ambdues rutes presenta enguany dues novetats: Pedals de Lava, un recorregut en BTT per l’illa de Lanzarote i Le Défi Occitain, un recorregut de 197 kms. per a bicicletes de carretera per Occitània ascendint a alguns dels colls més mítics del Tour.
Podeu trobar tota la informació als webs:

Pedals de Foc, www.pedalsdefoc.com
Pedals d'Occitània, www.pedalsdoccitania.com
Le Défi Occitan, www.ledefioccitan.com
Pedales de Lava, www.pedalesdelava.com

La Volta a Aigüestortes en un llibre
Per a tots els que vulgueu fer el recorregut circular per la perifèria del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici al marge de programa ‘Pedals’, la Editorial Cossetània publicarà el pròxim mes de maig a la col•lecció Azimut de rutes en BTT i a peu, un llibre del qual El Tourmalet ja en va publicar un abstracte, on es descriu literàriament tot el recorregut, s’expliquen les característiques del recorregut, es donen diversos consells de com afrontar-lo i, a la segon apart, s’inclou un complert itinerari per a poder realitzar un recorregut de més de 200 quilòmetres i 6.000 metres d’ascensió per aquesta zona. El llibre ha estat realitzat per l’equip de El Tourmalet.

25/3/09

Encara hi ha places per a la Terra de Remences


El dia 10 de maig es corre la dotzena edició de la Terra de Remences, probablement la marxa més ben organitzada, amb un recoprregut més variat de tot el calendari català i amb una organització més amable i eficaç. A dia d'avui hi ha 2.376 inscrits, i poden acceptar fins a 2.700 participants.
A que espereu per inscriure-us!!!
Hi ha dos recoprreguts, un de 95 kms, amb el magmífic Capsacosta, l'enganyós coll de Cannes i el ràpid i divertit tram final per les carreteretes rurals de Flandes, vull dir de la Pinya, Sant Privat i els seus voltants, i l'exigent traçat de 175 quilòmetres amb l'espectacular i dur col de Bracons, que aviat només serà un record quan s'inauguri el túnel i autovia que ha trinxat sense miraments part d'aquest paratge. Només podem demanar que, ara que quedarà gairebé en exclusiva, coma una ruta ciclista, que li posin una capa d'asfalt, que ja li toca.
Ens veiem a la Garrotxa. els de El Tourmalet no hi faltarem.

23/3/09

Cicloturisme per Menorca


Menorca és una illa aparentment plana, bé, generalment se la considera plana, si no es va en bicicleta. Sense tenir grans alçades si que te una orografia on abunden els desnivells, convertint a vegades la pedalada en allò que en llenguatge ciclista es diu ‘un trencacames’. Per tant, si bé no cal ser un Lance Armstrong per poder recórrer l’illa en bicicleta, si que cal fer-ho en unes mínimes condicions físiques i mecàniques. Tanmateix, però, sempre es poden fer petites passejades per recorreguts absolutament plans, que els hi ha, i gaudir de l’agradable sensació de llibertat i de contacte amb la natura. I pels que voleu aventura i esforç, no patiu, n’hi ha per tothom.
A Menorca s’usa força la bicicleta com a mitjà de transport. No us estranyi trobar-vos pagesos que van al camp o dones que van a comprar circulant tranquil•lament. És cert que a penes hi ha carril bici, però els cotxes solen respectar els ciclistes més que no pas a la majoria de llocs. I, potser producte d’aquest respecte, a Menorca a penes hi ha robatoris de bicis, o sigui que noc al que us emporteu un vigilant jurat que vetlli per la vostra màquina, amb un senzill cadenat més dissuasori que efectiu n’hi pot haver prou.

A banda de la Volta cicloturista Internacional a Menorca, prova cicloesportiva que organitza cada tardor l'Associació Vicloturista de l'illa, i que els lectors de El Tourmalet ja coneixeu per les diverses cròniques que aquí si han publicat, el Consell Insular de Menorca ha senyalitzat un recorregut cicloturista que permet travessar tota l’illa en sis etapes amb poc desnivell i menys quilometratge.
És una ruta que no segueix carreteres molt transitades, sinó que busca camins planers i ben compactats, raó per la qual és pot fer tant en bicicleta de muntanya (no cal un model gens sofisticat) com en una còmode bici de cicloturisme amb alforges incorporades.
La ruta està tota ella retolada amb indicadors i mapes al principi i final de cada etapa i que està pensada per poder aturar-se i visitar els pobles i indrets més interessats de Menorca. És una bona manera de conèixer l’illa. Carregueu la impedimenta a les alforges i endavant.El recorregut comença a Ciutadella, tot i que sempre es pot fer en sentit contrari, és clar.

La primera etapa va fins a Ferreries. Te 16’5 kms.i passa a tocar de les pedreres de s’Hostal, la naveta des Tudons, els monuments talaiòtics de Torrellafuda i Torretrencada i la capella de Sant Bertomeu. Si no us atureu el trajecte es pot fer en una hora.
La segona etapa va de Ferrreries a Es Mercadal, ben be al centre de l’illa, la zona, podríem dir, més muntanyosa. Són 15’5 kms. I, donat que hi ha una ascensió d’uns 160 metres de desnivell recomanen fer el trajecte en dues hores.
La tercera etapa us portarà d’Es Mercadal a Alaior en uns còmodes 7’7 kms. En mitja hora es pot recórrer, tot i que, si voleu pujar a Monte Toro, la feina es complica. L’ascensió al Toro, el punt més alt de l’illa (357m.) queda fora de la ruta senyalitzada, però està perfectament indicada. Es fa per una carretera en molt bon estat i te 3 kms., el problema és l’enorme desnivell de la ruta, amb rampes del 10 i l’11 per cent de pendent als trams mes complicats. És una pujada valenta que us deixarà sense alè, però, un cop a dalt, veureu com paga la pena haver pujat per la vista que hi ha de tot el perímetre de l’illa i perquè és el lloc de màxima referència per als menorquins. No es pot anar a Menorca i no pujar al Toro.
La quarta etapa us portarà d’Alaior a Maó en 12 quilòmetres que podeu fer en una hora, i fins i tot en menys,m perquè tot el recorregut és pla amb tendència a baixar. Ara, us recomanem que us atureu a contemplar el poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort, probablement el més ben conservat de l’illa, la basílica paleocristiana des Fornàs de Torelló, amb uns mosaics magnífics.

La cinquena etapa va de Maó a Es Castell, te 8 kms. tots en suau baixada que podeu recórrer en a penes 40 minuts, i passa a tocar de la taula i el talaiot de Trepucó, des d’on veureu el nou Palau d’esports del Basquet Menorca, la moderna seu del Consell Insular (Govern autònom de l’illa) i el nou i magnífic hospital general Mateo Orfila.
La sisena etapa va d’Es Castell a Sant Lluís, on acaba la ruta. Són 6 kms. Que es poden fer tranquil•lament en mitja horeta. Això si, no deixeu de visitar el fort Marlborough,
Altres recorreguts tranquils poden ser de Ciutadella al far de Punta Nati per un dels pocs carrils bici que hi ha a l’illa. Són 4’4 qms completament plans. Visitar l’albufera d’Es Grau i el far de Favàritx (parc natural), o visitar el cap de Cavalleria, tot i que aquests dos darrers recorreguts ja presenten algunes pujades que us faran suar.

Del llibre 'Menorca la bella', (FBE Edizione) -en italià-

22/3/09

El repte de la Milà San Remo per a cicloturistes. Qui somia en fer com Mark Cavendish?


Mark Cavendish (Columbia) corria per primera vegada la Milà San Remo i no va desaprofitar l’ocasió. Per mil•límetres, però l’esprínter del sorprenent equip americà va guanyar la Classicissima. Ni Armstrong, ni Rebellin, ni Pozzato, ni Petachi, ni Hushovd van poder amb ell. L’ascensió a la Cipressa, a 30 quilòmetres de l’arribada va ser definitiva.
La Milà San Remo és un dels anomenats ‘monuments’ del ciclisme. Amb 297 quilometres, l’espectacular tram del traçat a tocar del mar i els colls de la Cipresa i el cèlebre Poggio, just a l’entrada de San Remo, l’han convertida en un mite que tots els ciclistes professionals aspiren, si més no, a córrer algun cop.
Els cicloturistes tenen una oportunitat d’or cada dos anys. A primers de juny s’organitza el Gran Fondo Internazionale Milà San Remo, seguint el mateix recorregut de la prova de professionals. Aquest any toca. La cita és el dia 7 de juny, i ja us podeu inscriure al web http://www.ucsanremo.it/.
Aquest és el perfil, que ningú no es pensi que és pla.

OVADA 20 dislivello mt 346 mt pendenza media 1,8 % max 6% CAPO MELE km. 2 dislivello m104 pendenza media 5,2% max 6% CAPO CERVO km. 2,5 dislivello 110 pendenza media 4.1% max 5% CAPO BERTA km 3 dislivello 128 pendenza media 4.3% max 8% CIPRESSA km. 5,6 Dislivello 226 m - Pendenza media 4,1% max 7% POGGIO DI SANREMO km. 3,7 Dislivello 137 m - Pendenza media 3,5% max 6% RISTORO Ovada , Spotorno ,Capo Cervo ,e a Sanremo il Pasta Party.

El Tourmalet fa una crida a tothom qui estigui interessat en participar a la Classicissima d’enguany. Necessitem corredors, però també necessitem acompanyants. La logística de sortir d’un punt i arribar a un altre no és fàcil i, tot i que l’organització posa un autobús a disposició dels participants per retornar-los a Milà, les places són molt limitades i cal afanyar-se si no es vol perdre.
Qui somia en fer com Mark Cavendish? ELS QUE VOLGUEU ESTAR A LA LINIA DE SORTIDA DE LA CLASSICISSIMA PER A CISLOTURISTES EL PRÒXIM DIA 7 DE JUNY, POSEU-VOS ERN CONTACTE AMB EL TOURMALET ESCRIVITN UN COMENTARI A AQUESTA ENTRADA.
Ens veiem a la Llombardia.!

16/3/09

Tots els colors de la Vera



Arrupida sota les serres de los Tormantos i San Bernabé, a l’extrem est de la majestuosa serra de Gredos, la comarca cacerenya de la Vera és un territori de transició entre la plana fèrtil del Tiétar, que travessa la comarca del Campo Arañuelo, i l’alta muntanya, fet que la converteix en una terra tothora rica en colors, aromes i sensacions. Gaudir-los dalt de la bicicleta just quan la primavera comença a esclatar amb una intensitat digna de l’hivern de neu que hem tingut, és un plaer intens que ajuda a que les cames et portin allà on van els teus pensaments.
Per bé que a l’altra banda de la serralada hi ha la famosa i bella Vall del Jerte, la Vera, amb Jaraíz i Jarandilla coma municipis més importants, però amb indrets ineludibles com el monestir de Yuste, Garganta la Olla, Arroyomolinos, el port del Piornal, Guijo de Santa Bàrbara, punt de partida per les excursions al refugi de Nostra Senyora las Nieves, el punt més alt de los Tormantos (1700) i enguany curull de neu, Viandar o Talaveruela, una àmplia zona de la Vera ha estat l’objectiu de la pedalada anual per Extremadura que organitza impecablement l’amic Xavier Moreno.
Sortint de Navalmoral de la Mata, capital de la comarca del Campo Arañuelo, amb 137 quilòmetres i 2.424 metres de desnivell ascendent, la primera etapa va portar els participants primer per Millanes fins Belvís de Monroy, des d’on hi ha una esplèndida panoràmica de la plana del Tiétar que posteriorment es va travessar, per Saucedilla, Castejada i Vega de Mesillas fins la mateixa llera del riu, a partir d’on es comencen a buscar les carreteres que s’enfilen cap a la Vera.

Passant a tocar del riu i dels poblets de Cuaternos i Torteseca, la ruta es va enfilar fins Jarandilla de la Vera en una llarga, per be que suau, ascensió de 15 quilòmetres. I des del davant mateix del parador nacional que presideix el municipi, la carretera s’enfilava ja decidida fins Guijo de Santa Bàrbara, a 870 metres i punt més alt de la ruta. No era una pujada extraordinàriament dura, però els cames, cansades de guanyar alçada des del pont mateix del Tiétar, van notar els 4 quilòmetres d’esforç final. El descens, per la carretereta que va a Aldeanueva, amb la vista damunt la vall que s’obre i les muntanyes que s’enfilen darrera el Guijo, és una de les vistes més impactants de la ruta.

Després de dinar a Jarandilla, la ruta va seguir cap a Losar, per ascendir de nou a dos poblets plens dels colors de la primavera que empeny, Viandar i Talaveruela, miradors privilegiats de la riquesa cromàtica del paisatge de la comarca. Des d’aquí, el descens fins a Valverde va tornar els ciclistes cap a la plana. Inacabables quilòmetres de rodar i rodar per Bqrquilla i Rosalejo van portar de nou els participants a Navalmoral.
A l’endemà, per arrodonir la pedalada, es van recórrer 58 quilòmetres amb 828 metres de desnivell positiu anant direcció Guadalpue i la comarca dels Ibores. Peraleda, l’embassament de Valdecañas, Bohonal, el trencall cap a Fresnedoso, amb el collet que acompanya, i tornar per Bohonal de nou cap a Valdehúncar i els nius de cigonyes al campanar i, ja per fi, Navalmoral de nou.

8/3/09

Una cursa com les d'abans


La Montepaschi-Eroica Toscana no és una cursa qualsevol. Amb 57 quilòmetres, d'un total de 190, per pistes de terra de la Toscana, aquesta comètició que acaba a la magestuosa plaça del Palio de Siena, reviu el ciclisme històric, on només l'esforç de l'ésser humà lluitant contra les dificultats de la ruta, acabaven coronant el guanyador.
La tercera edició, disputada avui, ha estat uanyada pel suec Thomas Lovqvist, del equip Columbia. Encara que només s'hagindisputat tres edicions, la Montepaschi-Eroica Toscana va ple camí de convertir-se en una llegenda del ciclisme.

Si aneu a aquesta pàgina podreu veure diversos vídeos de la transmissió que avui ha fet la RAI. Els comentaris són en italià, per val la pena escoltar-los.

http://vodpod.com/tag/montepaschi-eroica

L’Alt Camp des de la serra de Miramar


Des de Giradells, a només 72 metres, fins la Mola d’Estat, a 1126, la comarca de l’Alt Camp és una terra de transició entre la plana al•luvial de Tarragona i la Serralada Prelitoral. Aquest territori, antiga terra de ningú entre la Marca Hispànica i les terres encara per conquerir del sud, i regada per dos rius de cabdal irregular com són el Gaià i el Francolí, és una terra pedregosa, però gens eixorca; la vinya (D.O. Tarragona) i sobretot els calçots posen en vàlua un paisatge senzill però amable que convida a ser descobert més enllà de les taules que aquest mesos li donen protagonisme arreu del país.
Descobrirem l’Alt Camp també a vol d’ocell. Per això us proposem enfilar-vos fins al Serra de Miramar, a la Prelitoral, que separa la comarca de la Conca de Barberà, i que la carretera cap a Montblanc franqueja pel coll de l’Illa,a l’extrem més meridional de la serralada. Sortint de Valls, nosaltres anirem just cap a l‘altra banda, travessant la muntanya pel coll de Coloma i baixant a Cabra per anar a buscar després el monestir de Santes Creus abans de tornar direcció el Pla de Santa Maria i Valls, on tenim el cotxe en uns carrers darrera de la Masia Bou, una catedral del calçot.

Sortim de Valls pels camins que busquen Masmolets i Fontscaldes, per bé que no passem per cap dels llogarrets. Durant els primers quilòmetres més aviat ens mantenim per damunt del polígon industrial, pedalant entre granges, algun conreu i un autèntic mar d’ametllers florits que amoroseix la pedalda, que sempre va amunt. Al quilòmetre 7, quan el camí planeja durant 3 quilòmetres, ja portem 160 metres de desnivell. És llavors quan comença la veritable pujada. Terra rocallosa, tracció complicada a estones i unes rampes que ofeguen. Al quilòmetre 12 som a 580 metres, un replà per agafar aire i una altra rampa dura. Al quilòmetre 14 som a 620 metres. Baixem una mica per una pista que ve per la dreta i que, a la fi, ens portaria al poble de Figuerola, on va viure els seus darrers dies el periodista Ramon Barnils. Però no hi arribem, un trencall a l’esquerra ens enfila ja sense més replans i amb força duresa, fins al coll de Coloma, a 766 metres d’alçada, al quilòmetre 16. La vista des de dalt és realment d’ocell. Al davant la plana tarragonina, amb les fumaroles de la petroquímica, el port, la punta de la Mora, el cap de Salou i la desembocadura del Francolí. Al darrera, Prenafeta als peus, Barberà una mica més enllà i, fins on abasta la vista, les muntanyes de Port del Compte i la zona de Benasc.
Toca baixar. De primer la pista és un pedregar i cal vigilar, però al segon trencall a la dreta, que agafem, el camí millora molt fins Cabra del Camp. En sis quilòmetres hem baixat uns 300 metres. La feina mes dura ja està feta. Planejant busquem el camí que ens mena fins el Pont d’Armentera. Aquí busquem el Gaià i agafem el camí que hi corre pel costat. Ara tenim el petit collet de Mas Alegret (534m), i tot baixant ja depressa arribem al monestir cistercenc de Santes Creus (30kms i 350m). Aquests dies la terra fa olor de fum de calçot, els restaurants no tenen ni una taula lliure i els visitants fan temps visitant el noble edifici, del qual en destaca l’antiga casa de l’abat, avui l’ajuntament.

Travessant la carretera que porta a Tarragona, recuperem la pista de la ruta del Cister i guanyem una mica més d’alçada (383m) quan agafem la ruta de les barraques de pedra seca, una joia de l’arquitectura del camp a la zona del mas la Capona i on val la pena aturar-s’hi, a tocar de El Pla de Santa Maria, abans de llençar-nos en una suau baixada fins a Valls.
Dificultat. Mitjana. Distància. 52 kms Temps: 4h 15’ Desnivell.1349 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

4/3/09

Cinema i ciclisme 2. La llista progressa


La crida feta per aquest bloc demanant als lectors que refresqueu la memòria i ens feu saber totes les pelis que recordeu que estiguin relacionades amb el ciclisme, encara que sigui de manera lateral, està funcionant. Us mostrem el primer recull i us animem a que seguiu donant-nos títols i pistes.
En Rubèn Peris ens dóna a conèixer “El Prado de las Estrellas” de Mario Camus. Diu que l’estrena a les sales comercials va ser fa un any, aproximadament, i que està disponible en dvd.
Tant el mateix Rubèn com en Jordi Pons ens recorden “American Flyers” (1985) dirigida per John Badham i amb Kevin Costner de protagonista. El propi Jordi ens parla també d’un film que no es cansa de revisitar al DVD de casa, “és Breaking Away (1979), una pel•lícula dirigida per Peter Yates, entretinguda i molt encertada des del punt de vista ciclista”, -diu en Jordi-. “La música acompanya a la perfecció. sobretot durant les seqüències d'entrenament (la del tras-camió és la millor), i seqüències de la cursa. Va ser nominada als Oscars i en va guanyar un”.

La Mercè, que ha tingut temps per conèixer la cinematografia francesa des del seu refugi intel•lectual marsellès, ens aporta noticia sobre el film de dibuixos animats “Les Triplettes de Belleville” (2003), de Sylvain Chomet. “Encara que sigui en francès, pràcticament no hi ha diàleg, però està molt bé, almenys a mi em va agradar i té moments surrealistes molt bons. A més recordo que la música també em va agradar molt”, ens argumenta.
I per acabar en Lluís ‘Routier67’ Angulo, ens recomana que donem un cop d’ull a ‘Bicycle film festival’, el festival de cinema de bicicletes que es fa del 28 de maig a l’u de juny a Nova York. Doncs aquí va l’adreça: http://www.bicyclefilmfestival.com. Ben aviat us ampliarem la informació sobre aquest festival, que ja us avancem que acull una setantena de projeccions. Poca broma.
Gràcies als que ens heu facilitat tota aquesta valuosa informació. Us encoratgem a seguir furgant en la memòria i fer-nos-ho saber a El Tourmalet.
A veure si entre tots fem una bon índex cinematogràfic i ciclista.

2/3/09

La Generalitat garantiza la celebración de la Volta


EL MUNDO DE CATALUNYA RECULL EN L'EDICIÓ D'AVUI UNA NOTICIA QUE, QUAN ES CONCRETI DEL TOT, OMPLIRÀ D'ALEGRIA A TOTS ELS CICLISTES DEL PAÍS.

La secretaria de Deportes de la Generalitat de Cataluña, Anna Pruna, ha asegurado que la Volta ciclista a Cataluña seguirá disputándose según la planificación prevista, entre el 18 y el 24 de mayo, pese a los problemas económicos que amenazan la supervivencia de la carrera.
La responsable deportiva de la Generalitat ha garantizado que "la Volta saldrá" en las fechas previstas y que el gobierno catalán "hará todo lo posible" no sólo para evitar su desaparición, sino para asegurar "la celebración de la carrera en los próximos años".
Con 1,2 millones de presupuesto, la organización de la carrera sólo ha podido cubrir hasta la fecha la mitad de esa cantidad. La pérdida de su principal patrocinador de las últimas ediciones, Turismo de Castilla y León, ha dejado a la Volta sin 200.000 euros fundamentales para cuadrar sus cuentas.
Ante un panorama tan negativo, la Volta ha pedido la ayuda de las instituciones públicas, especialmente la de la Generalitat, que ya contribuyó en la última edición a través del patrocinio de la secretaría general del Deporte
Su responsable, Anna Pruna, ha recordado el "impulso" que la Generalitat ofreció a la carrera el año pasado y ha reiterado su convencimiento de que la Volta seguirá celebrándose. La carrera cumplirá cien años en 2011.
Para contar con más elementos de apoyo que puedan garantizar la supervivencia de la prueba, Pruna reclamó el apoyo "de todas las instituciones catalanas", al recordar que la Volta "es la carrera de todo un país, que necesita la implicación de sus instituciones".
Pruna ha subrayado que la Volta es "un referente" del deporte catalán y una "carrera histórica" que se ha convertido en "una referencia deportiva a lo largo de muchos años de historia".
También ha destacado el papel de la Volta en la "proyección internacional de Cataluña a través del deporte", uno de los ejes de la política deportiva del Gobierno de la Generalitat, y el hecho de que la carrera sea "un símbolo y una motivación para los jóvenes del ciclismo base".
La responsable deportiva de la Generalitat tiene previsto reunirse en los próximos días con los encargados de la organización de la carrera para concretar los detalles del presupuesto y estudiar la ayuda económica necesaria para que la prueba comience en Lloret de Mar el próximo 18 de mayo.
Fuentes de la organización de la Volta han celebrado las declaraciones de Pruna, calificadas de "excelente noticia", y han mostrado su optimismo en aclarar definitivamente el futuro de la carrera en los próximos días.