24/11/15

Pel Vallès, als peus de la serralada litoral

Abans de formar el Besòs en barrejar-se amb el Congost a Montmeló, el riu Mogent delimita la depressió del Vallès als termes de Montornès del Vallès, Vallromanes o Vilanova del Vallès, l'antic Raval de La Roca. Avui us proposem una excursió pel Vallès més proper al litoral.

Creuant el Mogent a Vilanova del Vallès


La sortida d'aquesta excursió és a la cruïlla de les carreteres BP 5002, del Masnou a Granollers, i la BV 5001, que de Badalona remunta la depressió del Vallès fins La Roca. Aquest és el punt històricament clau on l'antic Raval de la Roca pren personalitat pròpia fins convertir-se el 1983 en el municipi de Vilanova del Vallès.
El semàfor de tota la vida és avui una rotonda, com no. Agafem la BV 5001 i, just després de la benzinera (una altra fita històrica) girem a esquerra pel carrer Onze de setembre. Carrer de Jaume Ginesta a la dreta i sou al centre del poble. Dreta pel carrer del Sorral i esquerra pel carrer de la Palma fins desembocar en una altra rotonda i haureu visitat el nucli urbà. A la rotonda agafeu la BV 5001 a esquerra durant 1,4 kms.
Arribareu a una cruïlla de quatre camins. A la dreta un rètol indica el santuari de Santa Quitèria. Pujar-hi és opcional. Són 900 metres només, però amb un fort desnivell; ara, és el centre espiritual de Vilanova i lloc de romiatge de tota la contrada. és tot amunt pel carrer asfaltat, no te pèrdua. Pedaleu fins on pugueu i empenyeu sense manies després.
Des de la cruïlla, tal i com veníeu de Vilanova, gireu a esquerra i creueu el riu Mogent per un gual. Un cop creuat agafeu l'ample camí a esquerra que us tornarà a Vilanova amb el riu a una banda i els fèrtils camps de conreu a l'altra. A mig camí heu de creuar de nou el riu, ara per un pontet. Finalment desemboqueu a la carretera BP 5002, que travesseu rectes per un camí que surt enfront i que us mena a un polígon industrial girant a esquerra al primer trencall que surt i deixant-ne un que va a la dreta més a prop del riu. Gireu a la dreta pel primer carrer i creueu el polígon pel carrer Vilamajor fins el segon carrer, on girareu a esquerra. Travessareu una rotonda i desembocareu de nou a la carretera BV 5001 per una altra rotonda. Dreta fins el primer carrer (de les Moreres) d'un nou polígon industrial, aquest cop ja a Montornès del Vallès. Seguiu el carrer fins que s'acaba l'asfalt i continueu pedalant pel camí de terra entre fèrtils conreus.

Per l'horta de Montornès, camí del poble


Gireu a dreta en un primer trencall on hi ha una caseta. el camí descriu un ample i suau revolt a esquerra i deixant camins que surten a ma dreta en direcció al riu. A les envistes del poble la pista per on circuleu fa un gir a l'esquerra, i una trentena de mestres després surt una pista a la dreta que heu d'agafar. Poc després el camí es bifurca en una forquilla, agafeu la de la dreta i anireu a sortir a la rotonda de l'avinguda de la Llibertat amb la de Can Vilaró, a Montornès del Vallès. seguiu per Llibertat (a esquerra segons hi desemboqueu). Pedaleu per un barri de nova construcció. Passeu pel costat del nou ajuntament, creueu la BV 5001 i continueu recte en pujada per la Rambla de Sant Sadurní.
En superar la plaça Picasso (a esquerra), gireu a esquerra pel carrer Major, que puja. el carrer desemboca en una rotonda que dona accés a una gran plaça dita dels Remences, Gireu a dreta creuant la plaça i, a l'extrem nord, a esquera pel camí de la Justada. Passeu per les escoles i seguiu recte entre vinyes quan s'acaba l'asfalt. Al final d'una suau pujada hi ha una cruïlla de camins amb un barri a l'esquerra. Continueu rectes pel camí que davalla fins el llindar del camp de golf de Vallromanes. Pedaleu en paral·lel al límit del camp fins desembocar a la BV 5002, que agafareu a la dreta fins la rotonda d'accés a Vallromanes; hi entreu per una bella carretereta entre plàtans a tocar de la riera del poble. Sou a tocar del Maresme, encara que no us ho sembli. Aneu a esquerra al trencall que, en un gual, creua la riera (hi ha rètols que indiquen diversos restaurants).

Creuant la riera d'Ardenya, a Vilanova del Vallès
Gireu a dreta pel primer carrer (Mossèn València) i passareu a tocar de l'església de Sant Vicenç, neogòtica de 1908. Gireu a esquerra pel carrer de Can Poal i seguiu rectes pel de Joan Carsi, que passa a tocar de les piscines. El carrer fa un gir a dreta en pujada i, just en acabar-lo, surt un camí a ma esquerra que agafareu i que puja suaument. El camí desemboca en un carrer (Sta. Quitèria) que seguireu rectes amunt en forta pujada entre xalets nous. La baixada és més pronunciada encara, i amb l'asfalt malmès, vigileu. Deixant trencalls a banda i banda desembocareu en una rotonda, feu-la i agafeu a esquerra pel camí de Vilassar fins trobar-vos, 200 metres després, un pont de fusta a ma dreta que creua la riera d'Ardenya. Aneu-hi. Sou en una via verda local que agafareu fins arribar al camp de futbol de Vilanova del Vallès. Passat el camp, i abans del poliesportiu, gireu a dreta fins desembocar al carrer Maria Aurèlia Capmany, que agafareu a dreta descrivint una ampla volta fins arribar a les envistes d'un parc que tindreu a ma dreta. Entreu-hi per fer la volta en sentit contrari a les busques del rellotge i sortiu-ne per l'esquerra. Enfront tindreu el carrer Josep Pla, que te una rambla al mig i cases baixes i noves a banda i banda. seguiu-lo fins el final; el carrer va a parar a un altre parc. Travesseu-lo, a ma dreta tindreu la nova biblioteca. A l'altre extrem desembocareu a la carretera BP-5002 pel carrer dels Països Catalans. A ma dreta veureu la rotonda on heu començat la pedalada.
Dificultat: Fàcil Distància. 16.00 kms (1.80 kms més pujant a Sta. Quitèria) Temps: 1h 29’ (2h amb aturades) Desnivell: 155 mts (230 mts pujant a Sta. Quitèria) @: http://www.vilanovadelvalles.cat/

Horta del Mogent amb la serralada litoral al fons

22/11/15

Camper bike, l'autèntica vida a pedals

L'artista de Nova York Kevin Cyr, aficionat a les camper cars, ha decidit crear una casa mòbil, que ell anomena Camper Bike, i que pot ser traslladada en bicicleta. Ja no cal estalviar per comprar-se una volkswagen.
I afegint-li un asistent elèctric a la pedalada, a l'estil de les bicis cargo que recorren el centre de Barcelona, la idea no és tan esbojarrada.
Més info picant AQUÍ



19/11/15

Casa de Bicis, plaers per pedalar per la ciutat

Al barri madrileny de la Latina, a tocar del Rastro, el Pepe i la Raquel han fet de la seva Casa de Bicis la llar de tots aquells a qui els agrada pedalar per la ciutat amb comoditat, calma i estil. Aconsellen, reparen, venen i creen els seus propis models segons les necessitats de cada ciclista; una autèntica llar d'acollida al carrer de la Ruda, 8.
Casa de Bicis, al carrer de la Ruda, 8, de Madrid
Dissenyador convertit en ciclista, el Pepe ha impregnat la botiga d'un estil inconfusible: línies clares, llum, qualitat d'acabats i el glamur del suau cop de pedal urbà. Per donar forma a aquesta idea Casa de Bicis va decidir importar a Espanya les bicicletes Tokyobike, una icona de la bicicleta urbana.
Tokyobike és una empresa independent fundada el 2002 al tranquil suburbi de Yanaka, Tòquio. El nom es deriva del disseny de les bicicletes. De la mateixa manera que la bicicleta de muntanya va ser dissenyada per la muntanya, la Tokyobike va ser dissenyat per pedalar per Tòquio.
Basant-se en el concepte 'Tòquio Slow', les bicicletes estan dissenyades per viatjar posant més èmfasi en la comoditat que no pas en la velocitat. La bici es converteix així en una manera de gaudir de la teva ciutat, tant sobre el viatge com la destinació. Podeu veure el catàleg de Tokyobikes picant AQUÍ.

Tokyobikes a Casa de Bicis
Aquesta filosofia és la que han adoptat a Casa de Bicis. I per això, a més d'importar i vendre les bicicletes nascudes al Japó, la Raquel i el Pepe han creat el seu propi model, seguint l'estil de les japoneses, però acoblada a ma a Madrid. Es diu Oxoki (posat en vertical el logo representa a un home, una dona i la carretera, segons ens diu el seu creador).
Els avantatges sobre les Tokyobikes és, amés d'un preu inferior, la possibilitat de personalitzar-la al màxim, fins convertir-se pràcticament en una bicicleta a la carta. Consulteu la pàgina d'Oxoki picant AQUÍ i no deixeu de posar-vos en contacte amb Casa de Bicis si esteu interessats en rebre més informació.

Model d'Oxoki
Amb el Rastro els diumenges Casa de Bicis és un punt de trobada d'amics, ciclistes i badocs que deambulen pel popular mercat. I entre canya i tapa la conversa flueix distesa i despreocupada. Així és una estona en aquesta casa petita de mides i immensa d'idees; el complement perfecte a la il·lusió que te tot ciclista per la descoberta.


16/11/15

La Biciteca, el somni del Manu va a pedals

En Manu Iron te la mirada perduda en l'horitzó il·limitat dels seus anhels, uns amics excel·lents que l'acullen a Casa de Bicis o que fan trobades de bicicletes antigues com La Pedals de Clip, i creu que cal fer cultura ciclista per tal de difondre l'ús de la bici, ampliar-ne el nombre d'usuaris i interpel·lar les administracions per què actuïn en favor de la bicicleta i els seus beneficis urbans, socials i de salut. Per tot això, i gràcies al suport i ànims dels seus amics, ha creat La Biciteca, editorial de llibres sobre ciclisme i llibreria on-line. En Manu és un dels nostres.


La Biciteca ha editat fins ara tres títols imprescindibles per confegir un relat modern a l'entorn de la modernitat de la bici: El Tour de Bahamontes, d'Ángel Giner, una intensa crònica del Tour de França de 1959 guanyat per Federico Martín Bahamontes; Mi querida bicicleta, de Miguel Delibes, reedició d'una breu i intensa obra on un dels grans clàssics de la literatura del S XX reivindica la bici com a companya de vida i de creixement i El Alpe d'Huez, la novel·la de Javier García Sánchez que va impactar a la crítica literària de finals dels vuitanta i que ara és ja un clàssic.
La biciteca ha editat recentment un llibre sorprenent: Salamanca-Madrid. Historia de una carrera, el relat d'una esbojarrada i extraordinària cursa de velocípedes l'any 1895. Frisareu per llegir-lo, segur. Tasteu-lo: "El viernes último salió de Madrid en ferrocarril, con dirección a Salamanca, nuestro amigo el señor D. Manuel Cerecedas, Presidente de la Unión Velocipédica Española y del Club Velocipédico Madrileño, con objeto de hacer una exploración, en vista del propósito que esta última Sociedad abriga de organizar una carrera de resistencia de Salamanca a Madrid. Después de descansar tres horas en Salamanca esperando que acabara de nevar, montaron en bicicleta y emprendieron el camino por una magnífica carretera, que encontraron a la sazón convertida en un río. Llegaron Ávila a las seis y cuarto de la tarde. A las ocho de la mañana del sábado, con un frío intensísimo, salieron de esta capital, y entre nieves y un fuerte aire de cara llegaron a San Rafael. Subieron el puerto con medio metro de nieve, y en el alto del León les cogió una fuerte ventisca que les caló completamente, viéndose precisados a secarse por quinta o sexta vez en el día."
El proper títol serà A la rueda, rueda, del periodista, poeta, president de l'Ateneo de Madrid i destacat comentarista de ciclisme Ángel Mª de Pablos.


Però el projecte de La Biciteca no acaba aquí. Incorpora també una llibreria on-line on s'apleguen nombroses referències de llibres sobre cultura ciclista, sovint tant difícils de trobar. Podeu acedir a la llibreria La Biciteca picant AQUÍ. Per què, com va dir José Saramago: "Tothom em diu que he de fer exercici, que és bo per la meva salut. Però mai no he sentit a ningú dient-li a un esportista que ha de llegir." Si voleu saber per què el Manu ha inclòs aquesta cita a la portada de la seva web, llegiu el seu blog, val la pena. Piqueu AQUÍ.

11/11/15

Tant per descobrir, a Lloret

Fora prejudicis provocats per un cert turisme de baixa estopa; Lloret de Mar te un llarg nombre d'atractius per descobrir. Com que la bicicleta és un element excel·lent per conèixer la vila, us proposem revelar-vos-els amb un suau cop de pedal. Fàcil, proper i sorprenen: així és Lloret de Mar
Sortint dels jardins de Sta. Clotilde
El punt de sortida de la ruta és a l'oficina de turisme de la vila, a l'avinguda de les Alegries, l'entrada natural si veniu per l'AP-7. Hi ha lloc per aparcar pels voltants.
Comenceu pedalant direcció mar seguint el sentit del trànsit. En suau pujada gireu a dreta i us incorporeu a l'avinguda de Blanes. A la primera rotonda apareix un carril bici, seguiu-lo. A la següent rotonda (podeu creuar pel pas de vianants de davant del càmping Tucan) heu de girar a l'esquerra per l'avinguda de Fenals. I a la primera rotonda a la dreta per l'avinguda de Sta. Clotilde fins l'entrada als jardins del mateix nom. Són una jardins noucentistes situats damunt d'un penya segat amb vistes al mar dissenyats pel llavors jove arquitecte Rubió i Tudurí i declarats Be Cultural d'Interès Nacional.
Sortiu dels jardins pel mateix lloc on heu entrat i gireu a dreta a la rotonda que hi ha a la porta pel carrer Santiago de Cuba, símbol del llegat americà de la vila. El carrer descriu una amplia volta a la dreta i gairebé recte em surt un carril bici que heu de seguir fins trobar un camí ample de terra entre pins a la dreta que agafareu i que us menarà fins la platja de Fenals, una de les joies naturals del municipi. Agafeu el passeig de la platja a dreta i aneu-hi fins el final. Tindreu una perspectiva de Lloret única i envejable.
Reculeu fins a l'altre extrem de la platja (hi ha un gran aparcament al carrer Ferran Agulló -pare del nom Costa Brava-) i seguireu endavant en pujada pel carrer Domènech Clarés, que desemboca al carrer d'Isidre Nonell, que aviat es diu Buenos Aires, que agafareu a esquerra. El carrer desemboca a la Costa d'en Carbonell, que agafareu a dreta i amunt ben fort. Davant dels bombers la pujada s'acaba. Continueu planejant avall fina el carrer de la Riera (Gran hotel Don Juan al xamfrà), que agafeu a dreta en contra direcció. És un carrer amb moltes botigues turístiques, aneu poc a poc i aprofiteu per badar als aparadors.

Platja de Fenals
Finalment el carrer desemboca en una gran avinguda (Just Marles i Vilarrodona). Creueu-la i entreu rectes pel carrer de Santa Cristina al centre històric de Lloret: carrers estrets, molta gent. Ull. Arribeu a la plaça de Santa Cristina. Esquerra pel carrer de Sant Lluc cap a la plaça del Carme i rectes pel carrer de l'Hospital Vell fins la plaça Piferré. Just darrera hi ha la plaça de l'església, on no podeu deixar de visitar la capella del Santíssim, una joia modernista de 1916. Seguiu pel carrer de Miquel Ferrer (a esquerra de l'entrada a la capella del Santíssim), gireu a dreta pel carrer del Rector Coch, a esquerra pel carrer d'Agustí Cabanyas, a la dreta per Santa Caterina, a la dreta pel carrer de la Vila i sortiu a la plaça de l'església, on veureu l'església parroquial gòtica de Sant Romà. Al final de la plaça, a ma esquerra, gireu pel carrer de Cervantes i sortireu a la plaça de la Vila. A dreta teniu l'ajuntament, un edifici d'estil neoclàssic postrat davant del passeig de Mossèn Jacint Verdaguer, que agafareu a esquerra. Al final del passeig, al casal colonial de can Garriga (1887) hi ha el museu del Mar, un altre indret a visitar si voleu presumir de conèixer Lloret més enllà dels tòpics del turisme.
Continueu pedalant pel costat del mar passant per la platja de Lloret i agafant el passeig de Sa Caleta un cop s'acaba la calçada a la plaça de la Sardana. A frec de mar, i amb unes vistes insospitades per a la majoria, el passeig us porta fins el castell d'en Plaja, un pintoresc edifici neogòtic, bastit entre 1935 i 1940 per un empresari vanitós. Reculeu fins la plaça de la Sardana i gireu a dreta per l'avinguda de Pau Casals per girar de seguida a dreta pel passeig de les Acàcies. El carrer puja entre hotels. Agafeu el segon trencall a esquerra, una rampa en baixada que indica la direcció d'un aparcament. Deixeu l'aparcament a dreta, creueu la riera de can Lloranes, pedaleu-hi al costat uns metres i gireu a esquerra pel camí que s'enfila ràpidament fins la carretera GI-682, avinguda de Tossa.
Sou de nou a la part alta de la vila. Gireu a esquerra i continueu. Passeu per davant del Casino (hi ha un mini carril bici) i arribareu a les envistes d'un parc. Gireu a la dreta i enfileu-vos per dins el parc tot passant per davant del teatre municipal fins arribar a la masia de can Saragossa, edifici modernista del 1902 i seu del museu d'arqueologia. des de dalt hi ha una bona vista de la part alta de Lloret. Volteu cap a la dreta i baixeu camí d'un aparcament. Sortiu a l'avinguda del Puig de Castellet i gireu a esquerra em direcció contrària al trànsit.

Església parroquial de Sant Romà
Per l'avinguda de Vidreres a dreta arribareu a una rotonda. A l'esquerra per senyora de Rossell sereu a l'avinguda del Rieral, que agafareu a dreta abans de creuar la riera de Lloret. L'avinguda acaba en uns jardins que creueu rectes fins una rotonda que dona accés al parc aquàtic Waterworld Lloret. Sereu a l'avinguda de les Alegries (carretera C-63), que agafareu a la dreta. Aquesta via te diverses calçades laterals que podeu anar enllaçant per evitar la calçada dels cotxes. L'heu de seguir fins passar un trencall on s'anuncia la bodega El Paratge amb un enorme rètol. Continueu endavant per la carretera durant una breu pujada i, a ma dreta, surt un trencall de terra que us portarà fins l'ermita de les Alegries, temple romànic del segle XI i autèntic centre espiritual de Lloret de Mar.
En acabar la visita desfeu tota la carretera, passeu la rotonda del parc aquàtic on us hi heu incorporat abans, continueu tot recte i arribareu a l'oficina d'informació d'on heu sortit. Heu acabat una bella ruta que us ha permès descobrir Lloret i, probablement, desfer alguns dels prejudicis que podíeu tenir sobre aquesta vila enormement turística.
Dificultat: Fàcil Distància. 16.50 kms Temps: 1h 39’ (2h 31' amb aturades) Desnivell: 115 mts @: http://lloretdemar.org/ca/

Ermita romànica de les Alegries