24/12/10

EL TOURMALET us desitja que passeu unes bones festes i que el 2011 vingui ple de pedalades que us portin als cims més alts dels vostres somnis ciclistes.



Marxem de vacances fins el dia 6 de gener

22/12/10

OPINIÓ. Que desgraciat sóc

No m’ha tocat la rifa a la Quebrantahuesos. Vaig mirar la llista d’agraciats amb més interès que un opositor a notaries i no, aquest any tampoc. Estic pensant en vendre’m les bicicletes i invertir els diners aconseguits en un sofà on passar tots dels matins de diumenge de la temporada. Em sento tan desgraciat...
Veig passar la gent per la carretera, contents, saludant-se, quedant per sopar a Sabiñánigo, preguntant al company si ja te resolt l’allotjament, explicant-se els plans d’entrenament des d’ara fins el juny, i m’entristeixo i, ho confesso, sento una enorme enveja i ploriquejo a les nits. Ho deixo, tot, penjo la bici. Quin sentit te sortir a pedalar i si no pots anar a la QH, una cita molt més important que el Tour. el dia que ho sàpiga Lance Armstrong s'hi inscriu i la fa...si te sort i li toca la rifa.
De fet, quin sentit te la vida sense la QH, oi, tu?

17/12/10

En bici per la marinera Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú ha estat sempre una vila abocada al mar. Per això no us ha d'estranyar la bellesa i el ben cuidat del seu front marítim. Pels vilanovins, el punt on el mar i la terra es troben és l'essència exacta del seu ésser. La ruta que us proposem avui recorre el litoral de la ciutat de punta a cap, bo i fent també un llarg trajecte pel centre per anar a cercar la Plaça de la vila, un dels indrets urbans més bells del país.

La tradició marinera de Vilanova conviu avui a la moderna ciutat de 65 mil habitants amb una notable afecció al ciclisme, activitat que ja comença a ser també tradicional si ens atenem a l'existència de carrils bici i a les múltiples activitats de promoció de l'ús de la bicicleta que s'hi organitzen; ja siguin proves de BTT, sortides per carretera, trobades de tàndems o, la més recent, trobada de bicis plegables tan populars a totes ciutats.
Amb rel nom de 'Desplega la bici a Vilanova', el passat 12 de desembre es va fer la segona edició de la Fira-concentració de bicicletes plegables, única al país. A més de poder veure els models i les novetats de les principals marques del sector, els més de cent participants van realitzar un recorregut cicloturístic per Vilanova que ara us proposem com a ruta.
La sortida és al final del Passeig Marítim, al parc de Ribes Roges, un bell indret a tocar del mar de fàcil accés i amb lloc per aparcar. Sortint d'aquest punt podeu al llarg del recorregut visitar els indrets més emblemàtics de la ciutat: el museu del ferrocarril, el port, la biblioteca-museu Victor Balaguer o la magnífica plaça de la vila, d'estil neocolonial.
Des d'aquí podeu fer una marrada d'uns 20 minuts cap a la Geltrú, el cor del barri antic de la vila. Seguiu pel carrer de la fruita, plaça Miró de Montgròs, carrer Santa Eulàlia, pujada del Cinto (difícil), carrer Unió, plaça Lledoners i carrers Bonaire, Ravalet, Arengaders i plaça de Font i Gumà fins l'església i castell de la Geltrú. Tornats a la plaça de la Vila, podeu seguir l'itinerari que fa uns dies van recórrer centenars de bicicletes plegables. No deixeu d'admirar el típic paisatge mediterrani del camí de Sant Gervasi, ni les vistes del litoral vilanoví que podreu contemplar just en tornar a la línia de la costa.
SORTIDA Parc Ribes Roges (Direcció Nord), DRETA port, ESQUERRA passeig Marítim, rotonda, RECTE passeig de Sant Cristòfol, ESQUERRA carrer Eugeni d'Ors, DRETA passeig de Sant Cristòfol, rotonda, recte passeig Marítim, DRETA carrer de les Canàries, ESQUERRA carrer de l'Àncora, DRETA carrer de Magdalena Miró (pas sota el tren), DRETA carrer del Forn del Vidre, ESQUERRA carrer de la Llibertat, SEGUIR RECTE carrer de Sant Sebastià, ESQUERRA Plaça de la Vila (volta opcional cap a la Geltrú), RECTE Avinguda Francesc Macià, ESQUERRA carrer de Josep Cordeu, rotonda, RECTE pel mateix carrer, DRETA carrer Josep Anselm Clavé, CREUAR carrer Montseny, RECTE camí de Sant Gervasi, SEGUIR PER L'ESQUERRA bifurcació, ESQUERRA camí fins el mar. Mirador (restaurant Miramar). SEGUIR pel costat del mar, Plaça d'Adarró, RECTE Passeig de Ribes Roges. ARRIBADA. Parc de Ribes Roges.
Dificultat: Baixa. Distància: 8,00 kms. Temps: 1h 20' (amb la volta a la Geltrú 1h 40). Desnivell: Inapreciable. Web: http://www.vilanova.cat%20i%20www.bicis-plegables.blogspot.com/.

Publicat al suplement INDRETS de El Mundo de Catalunya





--------------------------------------------------------------------------------

Probike inaugura avui una nova botiga especialitzada en running i triatló

Després de l’èxit assolit per Probike, una de les botigues amigues d'aquest bloc, durant més de vint anys en el món de la bicicleta, i per la més jove Intempèrie, en el dels esports a l’aire lliure, avui s'inaugura Probike Running+Triatló, una nova botiga multimarca de 400 m2 destinats, exclusivament, a aquestes dues disciplines. La nova botiga és molt a prop d'Intempèrie (de fet és un antic local on hi havia hagut Probike fa anys), és a C/ París, 128 (cantonada C/ Villarroel). El Telèfon és el 93 444 90 13, el lloc web és: http://www.probikert.com/ i l'adreça de correu: info@probikeRT.com
Probike R+T és un espai en el que hi haurà tot el material necessari, tant d'entrenament com de competició. Una àmplia selecció de bicicletes de triatló i carretera, 5 marques de neoprens i més de 150 models de sabatilles de córrer d'home i de dona. A més, també s'hi programaran activitats organitzades, plans d'entrenaments guiats, clínics, xerrades i molt més.
L’equip humà de Probike Running+Triatló està format per practicants habituals d'aquests esports que tenen un gran coneixement dels productes. El director serà en Carlos Roig, que posseix una gran experiència en el sector i en l’organització d’events esportius. Al servei de taller hi haurà un mecànic especialista en bicicletes de carretera i triatló.
L’horari de la botiga serà de dilluns a dissabte de10:30h a 14:00h i de 17:00h a 21:00h, i a migdia sortiran a entrenar. Us hi podeu apuntar.

16/12/10

Cap Problema campions del món

La gent de Cap Problema, l’excel•lent botiga ‘only Brompton’ de la Plaça dels Traginers de BCN, si que te un problema: la discreció. El passat mes de setembre es van proclamar Campions del món per equips de curses de Brompton i no ho van esbombar als quatre vents com faria qualsevol, a penes una entrada al seu bloc. Però ells no són qualsevol.
Amb Pau Milà al segon lloc individual, Marcel Batlle al tercer, Martí Milà al quart i Kilian Palop al vint-i-unè, el ‘tem’ Moritz-Cap Problema 1 va ser el guanyador de la classificació per equips als campionats mundials de Brompton que es van fer als jardins del Palau de Blenheim, a Oxfordshire, als afores de Londres. En Dany, en Josep, en Mauri, el sempre actiu col•laborador de la casa, i en Marc Ros, animador incansable de les participacions a les curses, poden estar satisfets. I l’abundant clientela ben cofoia d’una gent que mai no els posa problemes a res, però que són massa modestos. Caldrà llegir més sovint el seu bloc.
Això si, la samarreta commemorativa i la medalla guanyada pengen en lloc privilegiat de la botiga.

15/12/10

La discutible, o no, estètica dels carrils bici

Mentre aquí parlem de disseny, d'encaix amb les vies urbanes o de segregar o compartir espais, l'ajuntament de la vila d'Ocaña (Toledo), allà on va morir el pare de Jorge Manrique a qui van dedicades les extraordinàries 'Coplas por la muerte de su padre', entén que els carrils bici s'han de dissenyar així: pura estètica tradicional castellano-manxega. Aquí som massa pijos i tiquis-miquis.
El carril bici d'Ocañna porta el nom de qui va ser un molt bon ciclista professional, nascut en aquella vila. Andrés Oliva Sánchez (Ocaña, 7 de desembre de 1948) va ser un ciclista espanyol, que fou professional entre 1969 i 1980. Els seus principals èxits van ser a la muntanya, demostrant les seves bones capacitats d'escalador en guanyar tres vegades el premi de la muntanya de la Volta a Espanya (1975, 1976, 1978) i una el del Giro d'Itàlia (1976).


14/12/10

El secret del Quixote: Rocinante era una bici

"En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos los sábados, lantejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de su hacienda. El resto della concluían sayo de velarte, calzas de velludo para las fiestas, con sus pantuflos de lo mesmo, y los días de entresemana se honraba con su vellorí de lo más fino. Tenía en su casa una ama que pasaba de los cuarenta y una sobrina que no llegaba a los veinte, y un mozo de campo y plaza que así ensillaba el rocín como tomaba la podadera. Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta años. Era de complexión recia, seco de carnes, enjuto de rostro, gran madrugador y amigo de la caza. Quieren decir que tenía el sobrenombre de «Quijada», o «Quesada», que en esto hay alguna diferencia en los autores que deste caso escriben, aunque por conjeturas verisímiles se deja entender que se llamaba «Quijana». Pero esto importa poco a nuestro cuento: basta que en la narración dél no se salga un punto de la verdad."

13/12/10

Àlbum de fotos de la segona concentració de bicicletes plegables de Vilanova i la Geltrú

Un centenar llarg de bicis plegables es van trobar diumenge per segona vegada a Vilanova i la Geltrú. L'excel·lent organització, la participació, l'ambient i el bon temps van convertir la cita en una autèntica festa ciclista. Mentre posem a punt un reportatge pel suplement Indrets de El Mundo de Catalunya, us oferim un petit àlbum de fotos de la jornada que, de ben segur, us animaran a venir-hi l'any vinent.


10/12/10

Si tens una bici plegable, aquest diumenge t’esperen a Vilanova i la Geltrú

No cal que sigui de marca, les que regalen els diaris són perfectament vàlides. No cal estar en forma, ni tenir equip; les bicis plegables (folder’s) són l’expressió més democràtica del ciclisme. Hi ha qui les usa per anar a treballar o estudiar, i hi ha qui puja cims pirinencs o travessa deserts africans, s’adapten a qualsevol medi i se’n surten de totes les situacions. Aquest diumenge es fa a Vilanova i la Geltrú (Garraf) la segona edició de la única concentració de bicis plegables que es fa al país. En tren, en cotxe o pedalant, els usuaris d'aquestes màquines no hi podeu faltar.
La Fira-Concentració, que comença a les 10 del matí, consisteix en la visita a la mostra dels diferents fabricants de bicis plegables i la posterior participació a la pedalada a través d’un recorregut urbà d'uns 7 km. La sortida serà del llarg Passeig Marítim i es recorreran diversos carrers de la vila.
A la fira hi participaran les marques més importants de bicicletes amb estands on mostraran les darreres novetats. La fira serà a la zona del Parc de Ribes Roges. Hi haurà el sorteig d'una bicicleta plegable entre tots els participants.
La 1a Edició de la Fira-Concentració que es va fer l’any passat va acollir a més d'un centenar de usuaris de plegables. La concentració és exclusiva per a bicicletes plegables. Que se’n tingui coneixement és la única a tot l’estat.
Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf, està molt ben comunicada per ferrocarril , això permetrà que molta gent pugui plegar la bici al tren i desplegar-la en arribar a la ciutat. També la gent de la pròpia ciutat podrà desplegar la bici i sortir al carrer, per això el nom de la Trobada és : DESPLEGA LA BICI A VILANOVA I LA GELTRÚ.

Per arribar al lloc de la concentració de la Fira i sortida de la Trobada de plegables és molt fàcil. Per la gent de fora que vingui amb cotxes a l'arribar a Vilanova cal anar en direcció Port-platges, allà comença un llarg passeig Marítim que us portarà fins a l'entrada del Parc de Ribes Roges.
Per la gent que vingui en tren, cap problema, al sortir de l'estació heu d'anar direcció platja, a l'arribar al litoral heu d'anar cap a la dreta pel passeig marítim, de seguida trobareu el punt de concentració.
Alguns consells i recomanacions : Cada ciclista és responsable de circular per la seva dreta i fer cas de les indicacions de la gent que hi haurà durant el recorregut, respectant la senyalització urbana, ha de ser responsable de la seva bicicleta, portant recanvis i eines si calgués, la organització no es farà responsable de la vigilància de les plegables durant la fira, recomanaríem portar un anti-robatori per lligar-les.

9/12/10

Diumenge pedaleu per la Marató de TV3

La V edició de la cursa en BTT per la Marató de TV3 es durà a terme aquest diumenge, 12 de desembre, a Cabra del Camp. L’import de la inscripció va integrament destinat a la fundació que li dona suport i està organitzada per diverses entitats de Cabra del Camp. Trobareu àmplia informació i el formulari de les inscripcions a la pàgina inicial de BTT Tarragona.
Ja és apunt també la gran festa hivernal de BTT en què s'ha convertit La Pica i que, a causa de les festes decennals de Valls, aquest any s’ha d'avançar un parell de setmanes i es correrà el proper dia 9 de gener. Es per això, que en aquesta ocasió el període de inscripcions anticipades a preu reduït serà fins el 4 de desembre.
Aquest any també us podeu inscriure a la calçotada que compartiran la organització i els ciclistes que us hi hagueu apuntat.
A la informació que podeu obtenir de la pàgina inicial de BTT Tarragona sobre "LaPica", podreu veure que farem la segona edició del concurs de fotografia. També sabeu que podreu fer uns recorreguts adaptats a les vostres preferències. Si ho voleu més senzill i rodadors escolliu el circuit blau i, com sempre, us mostrarem nous senders en el circuit vermell, adreçat pels més exigents de la BTT.
Per últim recordar-vos que el proper any farem la cinquena edició de LaPica, on volem premiar la vostra fidelitat a la prova. Esperem la teva presència, venceu el fred, la mandra i au, a pedalar. No te les perdis i apunta’t ja!!
Per qualsevol dubte o aclariment sobre “LaPica” podeu escriure a lapica@btttarragona.com i sobre la pedalada de Cabra de la marató de TV3 us podeu adreçar a natalia_targa@hotmail.com.
Per altres temes relacionats amb BTT Tarragona a info@btttarragona.com

1/12/10

Òscar Pereiro correrà la Titan Desert

Òscar Pereiro correrà la Titan Desert 2011 amb un equip patrocinat per la candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani del 2017. El guanyador del Tour 2006 farà equip amb el vallenc Miquel Àngel Iglesias, el periodista Segi López-Egea i la corredora de Montblanc Rebeca Triquell.
Pereiro, que debutarà en la competició amb bicicleta de muntanya, serà el primer guanyador del Tour que corri la gran cursa de BTT pel desert del Sàhara.
L’anunci de la incorporació del gallec a la Titan es va afer ahir durant la presentació de l’edició 2011 a Tarragona. La cursa, que l’any vinent sortirà del Marroc per acabar a Granada per mor del patrocini del mil•lenari d’aquesta ciutat, tindrà sis etapes, una més que d’habitud, i es disputarà entre els dies 9 i 14 de maig.

28/11/10

Si el medi natural cada dia està més malmès és per culpa és dels ciclistes: foragiteu-los

El Turó de Montcabrer ara un mirador privilegiat de damunt la plana del Maresme entre Cabrera i Cabrils. Avui només és un pal repetidor de televisió i telefonia aixecat sense escrúpols en mig d'un espai protegit de la Serralada Litoral. Ningú no es queixa d'aquest atemptat ecològic; protesten més del pas dels ciclistes per camins i pistes. Deuen ser aquests els que fan malbé la muntanya.

Com que, gràcies a la crisi, la pressió urbanística a les serralades litorals i pre-litorals s’ha frenat; ara, no content amb la destrossa del medi natural que ha provocat els darrers anys, el poder econòmic ha decidit depredar la natura amb infraestructures de tota mena que els permeti seguir embutxacant-se un cabàs de diners de l’administració. Com que ja no s’enriqueixen a costa dels incauts compradors de xalets amb clàusules hipotecàries abusives, ara ho fan amb l’escàs diner públic.
La darrera barbaritat és la implantació, tan si com no, de la TDT, una joguina tecnològica disfressada de progrés destinada només a engrandir el negoci de la televisió fent que, per on abans hi passava un canal, ara n’hi passin quatre.
Però com que l’invent és un nyap de marca major i es veu pitjor que les pelis de cine Nic, cal farcir tot el territori de repetidors de tota mena per tenir la gent contenta i enganyada i, de passada, fer el negoci encara més gran.
Sense cap mena de pudor, algunes d’aquestes monstruoses i contaminants instal•lacions s’edifiquen al bell mig de l’espai natural, en alguns casos fins i tot protegit, destrossant una mica més el paisatge i el medi. Ara, això si, és a fi de bé. I els primers que aplaudeixen són els sempre submisos mitjans de comunicació.
A qui ataquen cruelment i sense escrúpols els grans mitjans són als ciclistes; aquest si que destrossen i malbaraten la natura; contra aquets si que demanen al poder públics que actuïn. Que els facin fora, que els prohibeixin, que els il•legalitzin, oi que si senyor Conde?

25/11/10

Una història de bici

En Pep Poblet, insigne saxofonista, ciclista de pedra picada i un paio extraordinari, ha trobat en algun bloc aquesta anècdota (sic?). El bon amic, i tambñe ciclista petri, Lluís Cuevas me l'ha fet arribar. Precaució en sortir a la carretera quan plou !!!

"Avui me aixecat d'hora. Em rento la cara i de seguida em poso el maillot arc-iris i el culotte a joc que em va regalar la meva dona fa un mes pel meu aniversari. Faig cafè, bec suc i menjo un bol de cereals. Els meus amics experts en això de la bici, em tenen dit que si no t'alimentes bé no rendeixes i és fàcil agafar una pàjara. Agafo el casc a joc amb la roba i me'n vaig fent el mínim soroll possible cap al garatge. Allà m'espera la meva nova bicicleta de 5.000 euros. Ha estat una auto-regal perquè la vella ja tenia dos anys i la dona em deia que no podia anar amb aquella flamant indumentària i un ferro de bici.
Comprovo la pressió de les rodes, engrasso de nou la cadena, preparo les eines per les avaries sense oblidar ficar els "parches", guardo la bomba, munto el velocímetre, omplo el bidó d'Aquarius i em poso les ulleres de disseny espacial-fashion-victim-anti-baf-ultra-lleugeres. Per fi surto per la porta del garatge i............plou a bots i barrals. El carrer està totalment inundat i un vent gèlid molt molest bufa amb força -Quins collons!!!- em dic.
Així que torno a entrar al garatge per deixar la bici i la resta de coses. Entro a casa, em despullo silenciosament i em poso una altre vegada dins del llit. Poc a poc m'acucurro contra l'esquena de la dona i li xiuxiuejo a cau d'orella -El temps a fora està horrible-, i ella em contesta mig adormida -Ja ho sé. Pots creure que el gilipolles del meu marit se n'ha anat amb bici?-"

24/11/10

Going to Tecnocampus

El recentment inaugurat Parc tecnològic TecnoCampus Mataró-Maresme (TCM) és un espai que es marca com a objectius fonamentals la potenciació d’empreses innovadores en nous sectors emergents, la millora de la competitivitat de les empreses tradicionals i l’augment de la capacitació professional a través de l’oferta de formació de qualitat.
El TCM concentra en un mateix espai universitat (Escola Universitària Politècnica de Mataró, Escola Universitària del Maresme), empreses intensives en l’ús de la tecnologia i el coneixement, centres de recerca i desenvolupament i nous projectes empresarials.
El conjunt arquitectònic es divideix en cinc espais diferenciats: TCM 1: Universitats i serveis complementaris (12.400m2) TCM 2: Incubadora, centre R+D+i (7.000 m2) TCM 3:Edifici d’empreses tecnològiques(7.000m2) TCM 4: Centre de congressos i reunions(4.000m2) TCM 5: Aparcament públic(13.900m2. El toc cool de la zona el dona l’escultura de Perecoll.
El parc, amb 46.940 m2 de superfície construïda, s’emplaça davant del mar, al sud-oest del terme municipal i està connectat als principals eixos de comunicació de la zona amb un carril bici de traçat defectuós, però que cal donar-li un ús intensiu per poder forçar posteriorment la seva millora i ampliació.
S’hi pot anar en bici des del centre de la ciutat, des de l’estació i fins i tot, amb paciència i anar fent giragonses, des dels pobles veïns de la comarca.


23/11/10

La tardor és ciclista al Montseny

Hi ha pocs indrets del país on la tardor sigui tant espectacular com al massís del Montseny. Entelen la mirada una inabastable paleta d'ocres, marrons i magentes, i envaeixen l'olfacte tota la sinfonia d'olors d'humitat, molsa i vesc de la muntanya. Pedalar pel Montseny tardoral és un dels plaers més grans dels que pot gaudir qualsevol ciclista. A que espereu per carregar la bici al cotxe?
Reserva de la Biosfera, el Montseny és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics, i que desvetlla l'emoció de les persones que el visiten.
A El Tourmalet podeu trobar aquesta entrada on es descriu una excel·lent ruta per Gualba, Riells, Santa Fè, coll de Santa Helena i Campins.
Si voleu conèixer més rutes per la serralada podeu anar a http://montsenybtt.blogspot.com/. Per saber-ho tot sobre el parc natural del Montseny visiteu el seu completíssim web

22/11/10

OPINIÓ: Sancionar Contador, o no?

La UCI ha passat la papereta sobre el presumpte dopatge d’Alberto Contador a la Federació Espanyola de Ciclisme i aquesta entitat no sap que fer. Malament si el sanciona, malament si no ho fa.
Més enllà del fet estrictament tècnic, saber realment si Alberto Contador es va dopar o no, la Federació Espanyola de Ciclisme te un problema dels grossos. Quan va rebre l’encàrrec de jutjar la suposada irregularitat del ciclista de Pinto molta gent va pensar que el tema quedaria tancat als despatxos de Madrid. De fet és poc lògic que des del propi país es desposseeixi del títol al guanyador del Tour. És probable que es tracti de buscar una forma elegant de tancar el tema, però també és una patata calenta que pot arribar a cremar a més d’un federatiu: si el sancionen s’emportaran les ires d’aficionats, premsa i ciutadania en general, i si no ho fan la resta del món ciclista se’ls tirarà al damunt i, tot plegat, pot acabar essent més perjudicial per a la resta de corredors amb llicència de la Federació Espanyola. Som al cap del carrer.
La Federació Italiana no va dubtar a sancionar Ivan Basso, tot i la desfeta que va suposar pel corredor. Un mal antecedent per Contador. Però per contra, El Tourmalet ha pogut saber que Christian Poudhome, cap del Tour, ha decidit no fer sang amb el tema i acceptarà sense traves posteriors el que decideixi la Federació.
Bernard Hianult, cinc vegades guanyador del Tour, ha reclamat que es dicti sentència de forma immediata, i que no hi ha motiu per trigar tant. La vaca que suposadament va contaminar Contador va mesos que ha mort i els seus filets han estat venuts i menjats. A que ve que l’agència mundial antidopatge hagi anat ara a la carnisseria suposadament focus del conflicte a comprar un bistec?
En el conflicte, com sempre, de moment només hi perd el ciclisme. Aquesta havia estat una temporada sense escarafalls...fins que ha acabat i han començat a sortir noms propis.

19/11/10

iPod & Brompton camí de la universitat

A Premià sonaven JJ Cale i Yellowjackets, i l’Hotel Califòrnia passat El Masnou. El sol tardoral daurant la platja i el contrast entre la tradicional subhasta del peix a Montgat, amb el més modern sky-line de Barcelona, entre bromes al fons, certificaven el concepte de Califòrnia catalana que, ja fa anys, algú va adjudicar al Maresme.
El dia lluminós convidava a que el record de la nostra infantesa segueixi jugant a la platja per anys que passin. I així va sonar també Mediterráneo. A Badalona era el Travels, de Pat Metheny, banda sonora imprescindible per a qualsevol viatge. Havien creuat la ruta el Keith Jarret trio, Chucho Valdés, encara amb la memòria calenta de la seva música la nit abans al Palau; i amb el saxo urbà i novaiorquès de Sonny Rollins, pedalar entre turistes, restaurants, amarradors i manters per la platja del Bogatell, el port Olímpic, la Barceloneta i el Port Vell va ser fer un camí amable i tranquil de tan après i assumit: ‘urban life’.
Qui es podia tancar en un tren o en un cotxe un dia com aquell?
Les endorfines existeixen. Es generen pedalant.

18/11/10

A Menorca no tots els cavalls mengen garrofes

El Camí de Cavalls és un sender que ronda l’illa de Menorca. Construït amb finalitats militars, i motiu d’una llarga lluita reivindicativa per a aconseguir el seu ús públic, avui és un atractiu per a ciclistes, genets i caminants. El programa Cavalls de Ferro organitza la volta en BTT amb guies, logística i allotjament.

Els illencs diuen que, si es vol conèixer bé Menorca, cal recórrer el Camí de Cavalls. Aquest camí és una ruta d’uns 220 quilòmetres que fa la volta perimetral a frec del litoral de tota l’illa. Entre parets seques, a tocar de penya-segats o per platges blanques com la llet, el camí és una autèntica aventura etnogràfica i naturalista per tots els ecosistemes i àdhuc la història de l’illa. I fer-lo a peu, a cavall, és clar, o en bicicleta és un dels atractius més potents que ofereix avui mateix Menorca.
El seu origen és medieval, per bé que van ser els francesos, durant una de les èpoques que van controlar Menorca al segle XVIII, els que li van donar una finalitat militar i defensiva: des del camí es podien controlar tots els navilis que s’acostaven al litoral menorquí. Però el camí, en ser de pas franc en aquella època, també es va convertir en una important via per al trànsit de pagesos i bestiar d’un camp a l’altre.

Decadència, lluita i recpueració
La història recent del Camí de Cavalls té una dimensió de defensa del territori. En ser abandonat com a via estratègica, el camí, que durant llargs trams travessa finques particulars va desaparèixer per manca d’ús o fins i tot va ser barrat al pas i encara expressament malmès en algun punt. Als propietaris els importava ben poc que fos una ruta típica, que relligués el territori o que fos un element important per a la difusió d’un turisme sostenible i d’acord amb els principis de Reserva de la Biosfera. I aquí va començar la lluita.
Quan caminar deixa de ser una activitat corrent per ser una peripècia cal plantar-se, i això és el que van fer el dia 16 de novembre de 1997 prop de 300 persones que van acudir a Santa Anna, a tocar des Castell, el primer punt de Menorca on surt el sol, a la convocatòria per caminar per l’antic Camí de cavalls i, diumenge a diumenge, completar tota la volta a l’illa. Així va començar una llarga campanya per la recuperació d’aquesta ruta històrica. La volta va acabar amb una autèntica riuada humana que el 21 de febrer de 1999 va arribar caminant a sa Mesquida. Va ser un any i mig intens de reivindicar una cosa tan simple com el dret a caminar. Va ser un any i mig de denúncies judicials, de camins barrats, de guardes de seguretat intentant prohibir la marxa i d’una tibantor social intensa en alguns moments. Josep Portella, que publicava cada setmana al Diari de Menorca una crònica de la caminada, va veure com, al quart capítol, li suspenien la publicació, lògicament per les pressions dels molt influents propietaris, molts dels quals ni són menorquins ni viuen a l’illa.
Finalment, després de llargues i complicadíssimes negociacions sobre els usos públics dels camins en finques privades i el conseqüent dret de pas, un tema que no està ni de bon tros resolt del tot, el Consell Insular va arribar a un acord satisfactori amb els propietaris de les finques i el Camí de cavalls es va començar a restaurar.

Atractiu turístic, esportiu i ecològic
Avui en dia està ja pràcticament tot senyalitzat, malgrat que els brètols es carreguin de tant en tant alguna marca. A banda dels trams on un nucli urbanitzat ha fet desaparèixer el rastre, llavors cal circular per carrers o carreteretes, només és qüestió d’anar seguint les plaques blanques on es veu una ferradura i la paraula ‘cavalls’, i podeu gaudir d’unes vacances absolutament insòlites.
Arribats aquest punt cal tornar a recordar que, malgrat que Menorca és una illa plana, la seva orografia està farcida de petits desnivells que, a la fi, s’acaben acumulant a les cames. El Camí de Cavalls n’és la millor mostra.
Podeu començar a la cala Sant Esteve, al costat del fort Marlborough. El primer tram us portarà per Binissaida i la torre d’Alcaufar fins la urbanització de Punta Prima. Des d’aquí (no us perdeu la torre de Son Ganxo) fins passat Binisafúller un continu urbanitzat us farà seguir el camí per la carretera asfaltada. Al final de la urbanització Cap d’en Font es recupera el camí fins la carretera de Sant Climent a es Canutells. Cal travessar de nou una urbanització per trobar la continuació del camí que, passant per Calescoves, va a desembocar a cala en Porter. Recuperat de nou fa una llarga tirada cap a l’hort d’Alcaidús i Llucalari fins pràcticament la basílica paleocristiana de Son Bou.
A l’altra extrem de les platges de Son Bou el recuperareu un petit tram fins Sant Tomàs. I després d’aquesta urbanització, bo i passant per la cova des Coloms, el camí enceta un dels trams més llargs a penes sense interrupcions (a cala Galdana hi ha un breu tall), que porta l’excursionista fins la urbanització Son Xoriguer i el cap d’Artutx, a l’extrem sud de Ciutadella, per l’hort de Trebalúger, cales Mitjana, Macarella i Turqueta i les platges de Son Saura.
Passat el cap, a partir de la cova des Moro, el camí recupera la seva fesomia fins a cala Blanca. Aquí entra en una trama urbana contínua que fa que el camí es perdi fins passat Ciutadella. El retrobareu en dos punts, o al bell mig de la urbanització los Delfines (no se’ls va acudir un altre nom?), un dels llocs de l’illa que s’ha malmès amb més poca gràcia, o des de la torre del Ram, darrera l’hipòdrom de Ciutadella. El camí recupera la costa, però ja no és un litoral d’arena, sinó que comença a mostrar-se la cara més agrest de la Menorca del nord. La pedra calcària a voltes fa de molt mal caminar, i pitjor pedalar.
Creuant la carretera de Punta Nati el camí desemboca a cala Morell (on hi ha una necròpoli excavada a les roques que no us podeu perdre. D’aquí la ruta busca l’espectacularment bella cala Algaiarens travessant la Vall, i després rodeja el turó de sa Falconera per anar a buscar les platges de cala Pilar, Binidalfà, Calderer, Binimel•là, Mica, platja de Cavalleria i, creuant la carretera que porta al far, anar cap a es Macar Gran, cala Tirant i la urbanització Platges de Fornells, on es perd. Aquest és el tram més exigent físicament i més divers paisatgísticament. Un plaer.
Recupereu el camí a les salines de la Concepció, ja al peu de la carretera que va cap a Maó. A Son Parc el camí s’interromp sense més problemes que voltar l’Arenal d’en Castell i, després de creuar les urbanitzacions Coves Noves, cala Molí i Addaia, no sempre curoses amb el territori, recuperar-lo fins la carretera del far de Favàritx, bo i voltant tot el port natural d’Addaia. Abans d’arribar al far agafareu de nou a la dreta el camí que us menarà cap a les cales Presili i Tortuga, llocs on difícilment us trobareu amb algú. Després de passar pel Talaiot de sa Torreta veureu l’illa d’en Colom a la vostra esquerra. Una mica després ja sereu a l’albufera i el petit poble des Grau, el darrer tram transcorre prop de les vinyes de sa Cudia, un dels cellers vitivinícoles de l’illa i, per la cala Binillautí, començareu a albirar ja la torre de sa Mesquida i el final del Camí dels cavalls.

Cavalls de ferro
En poc més de 200 quilòmetres, més les marrades que vulgueu fer, el camí té de tot. Hi ha trams senzills com una passejada, d’altres on anireu a trenc d’ona omplint-vos els peus de sorra, alguns on haureu de trescar pel roquissar calcari i punxegut i unes quantes pujades que us llevaran l’alè. Malauradament també haureu de travessar algun tram lleig, urbanitzat de mala manera i sense cap respecte i alguna carretera on caldrà que vigileu el trànsit de vehicles. Tingueu present que, en bicicleta, hi haurà algun tram on haureu de baixar de la màquina, però el BTT ja ho té això.
A imatge i semblança de la cèlebre Pedals de foc, el Camí de Cavalls és una ruta que es pot fer contractant el programa Cavalls de ferro. Dividint el recorregut en quatre etapes, ells us posaran un guia, us traslladaran les bosses d’un punt a l’altra, us faran l’assistència mecànica si us cal i us reservaran els allotjaments al final de cada jornada.
Al seu web trobareu tota la informació necessària. A més, el programa del Canal 33 Temps d’Aventura va emetre fa pocs dies un reportatge sobre la ruta.
També us recomanem la consulta del bloc http://www.camidecavalls.bloc.cat./

17/11/10

Per dinamitzar el ciclisme en pista...

Aquesta va ser una de les divertides activitats del Brompton Meeting que van fer una colla de ciclismes portuguesos el passat mes de setembre. Potser les dinàmiques bicis urbanes ajudarien a donar un nou aire àl lànguid ciclisme de pista...

16/11/10

Sant Mateu, cim sentimental del Maresme

Malgrat les modestes alçades, la Serralada Litoral, entre les depressions del Besòs i la Tordera, és un autèntic jardí metropolità amb un seguit d'espais naturals de la més variada morfologia. Fa anys que la pressió urbana posa en perill aquest ecosistema, però malgrat l'antiguitat geològica i la modèstia general del massís, la serralada sempre sorprèn a qui la descobreix i és capaç de mostrar a qui la visita una colla d'indrets d'una bellesa esclatant. I tot sempre amb el blau del mar i el verd dels pins retallant-se en l'horitzó, els colors de les terres del Maresme.
La proposta d'avui consisteix a pujar fins l'ermita de Sant Mateu, al terme de Premià de Dalt, un dels indrets més interessants i atractius de la part de la serralada més pròxima a Barcelona.
És per això que us proposem que hi accediu en tren, agafant la línia C-1 (Mataró) de rodalies RENFE. Baixeu a Ocata i, al costat mateix de l'estació, comenceu a pedalar pel passeig marítim en direcció nord. Quan s'acaba el passeig continueu pel camí de terra fins la riera de Teià (1 km). Aquí travessareu la N-II pel pas soterrani inferior i pedalareu amunt per la nova carretera d'accés a Teià que corre paral·lela a la riera. Arribem a la rotonda d'entrada a Teià (140 metres) i seguiu pedalant riera amunt fins que s'acaba l'asfalt (4.5 kms).
La pista que comença us endinsa a la serralada. Seguint-la sempre amunt pel camí principal i més fresat arribareu al coll de Clau, a 315 metres d'alçada (7 kms). Aquest punt és un creuament de pistes. A l'esquerra el GR 92 us portarà al Coll de font de Cera, recte baixaríeu a Vallromanes, al Vallès i a la dreta el mateix GR us remuntarà fins un mirador des d'on tindreu unes espectaculars vistes de tot Barcelona, el Garraf, Montjuic, Collserola i part del Vallès Oriental (8.3 kms).
Seguiu la pista fins arribar dalt del coll de la Cornisa. Comenceu un descens fins que, a la dreta, veureu una subestació elèctrica (9.3 kms). Agafeu el camí que surt a contrapèl a l'esquerra i que us portarà, primer a la font, i després a l'ermita de sant Mateu bo i entrant a la finca del mateix nom, però no arribant a la casa doncs abans girareu a l'esquerra tot veient damunt vostre l'ermita que, a 499 metres, és un dels punts més alts de la serralada (10.5 kms). L'ermita de sant Mateu és conserva en molt bon estat, i la vista que hi ha des del lloc val la pena l'esforç.
Cordeu-vos el casc que comença la baixada. Reculeu pel camí on heu arribat fins un corriol que surt a l'esquera a penes 150 metres després. L'agafeu i el seguiu en clar descens una mica tècnic fins desembocar al coll de la Cornisa per on heu passat abans (11 kms). Gairebé enfront surt una rampa que baixa clarament, l'agafeu. Us portarà fins una petita plana amb uns pins a ma esquerra. Hi aneu i deixeu el camí principal que segueixi a la dreta. Creueu els pins girant a l'esquerra per un camí que s'albira. Immediatament comença a baixar clarament.
Avall que fa baixada. La vista damunt la plana del Maresme és molt bella, però no s'hi val a badar. Quan arribeu al parc municipal de la Cadira del Bisbe trobareu el començament de l'asfalt (13.5 kms). Continueu avall fins arribar a la plaça de l'antic ajuntament de Premià de Dalt (15 kms). A la dreta (hi ha un forn que fa cantonada) surt la carretera que baixa a Premià de Mar. Al final desemboca a la N-II (18 kms). Aquí podeu optar per agafar el tren a l'estació de Premià (just a l'esquerra) o creuar la carretera pel pas soterrani i pedalar fins a Ocata (20 kms).
Dificultat: Mitjana, Distància: 20,00 kms, Temps: 1h 45', Desnivell: 530 metres, Cartografia: La serralada litoral en BTT (Cossetània) i Mapa del Parc de la Serralada Litoral (Alpina)

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

15/11/10

Torna La Prehistòrica, cita clàssica del BTT

La Prehistòrica, la pedalada BTT de la Roca del Vallès, s’ha convertit en un clàssic de la tardor. Amb dos recorreguts, 25 i 35 kms, i la possibilitat de participar en cursa o, simplement, de fer el recorregut sense presses en format cicloturista, la prova torna a la seva cita anual diumenge 21. La sortida amb control de temps serà a les 8.30h, i la lliure entre les 8.45h i les 9’30h. El punt de trobada és l’IES de la vila, on a més us podreu inscriure el mateix dia de la marxa. Llàstima que, amb uns preus que oscil•len entre els 22 i els 25 euros (se’n retornaran 5 en acabar als federats), no podem dir que es tracta d’una cita popular, i menys en els temps que corren.
Però l’excel•lent participació, el gran ambient i la bona organització segur que us faran passar un agradable matí ciclista. A més hi haurà dos avituallaments, botifarrada i obsequis i sorteigs per a tots els participants.
Per a més informació cliqueu al web de La Prehistòrica.

12/11/10

Arenys de Munt acull la cinquena edició de les 3 hores de resistència en BTT per parelles

El Club ciclista Arenys de Munt celebra aquest diumenge dia 14 la cinquena edició de les 3 hores de resistència en BTT per parelles. El circuit està ubicat al parc de can Jalpí, un dels indrets emblemàtics de la vila maresmenca.
En aquesta edició compten amb un circuit una mica més llarg que de costum: més de 4 km de diversió i amb les característiques que el fan tan peculiar per la mescla de trams tècnics, pujades i baixades ràpides.
Aquest any, a més, els organitzadors volen fer destacar que compten amb un nou element que engalanarà encara més l’esdeveniment. Al costat de l’àrea de boxs hi ha el nou el monument a la independència.
Per segon any consecutiu, el CCAM muntarà un circuit per a nens i nenes que podran utilitzar a plaer durant el transcurs de les 3 hores de resistència. Perquè els més petits també tenen tot el dret de passar-s’ho bé, disposaran d’un circuit amb cons, cinta, tanques i fustes durant tot el matí.
I, amés i molt important, les inscripcions són a preus realment populars, 12 o 15 euroa segons si sou o no socis del club. Per a informació, inscripcions i reglament, cliqueu aquí: Club Ciclista Arenys de Munt

Teià, La Roca i Llavaneres tanquen la temporada de BTT a la serralada litoral

Diumenge 14 es corre a Teià (Maresme) la setena edició de la Teialada. Amb la celebració el proper dia 21 de la popular Prehistòrica a la Roca del Vallès, i de la jove Marxa cicloturista de Llavaneres el dia 28, es tanca la temporada de marxes BTT per la serralada litoral.

L’èxit de participació a totes les cites demostra que aquesta mena d’activitats són una excel•lent forma de promoure la bici i de difondre el coneixement i respecte envers el medi natural tant fràgil com és el d’aquest espai natural del Maresme.
La Teialada, que es disputarà aquest diumenge 14 a les 9 del matí, és una prova no competitiva amb bicicleta de muntanya pel Parc de la Serralada Litoral. Els participants podran optar entre tres itineraris: el blau, d'11 Km. amb un desnivell acumulat de 230 metres i dificultat baixa, el vermell, de 24 Km. amb un desnivell acumulat de 1.000 metres i dificultat mitjana, i el NEGRE, de 38 Km. amb un desnivell acumulat de 1.400 metres i dificultat alta.
La organització ha previst dos avituallaments i al final un esmorzar per a tots els participants inscrits. El preu d'inscripció és de 6€, inclosa l’ assegurança. Aquesta tarifa hauria de fer reflexionar a no pocs organitzadors d’aquesta mena de proves que cobren preus d’inscripció autènticament abusius, i a la Federació Catalana de Ciclisme, que no gasta ni cinc en el foment d’aquest esport de forma no competitiva malgrat que cobra un dineral exagerat per la llicència de cicloturisme.
La inscripció pot ser anticipada, fins al 12 de novembre fent un Ingrés al c/c de la Caixa Laietana núm. 2042 0060 09 3300011343 o al de La Caixa núm. 2100 1371 42 0100332980. Cal indicar el nom, cognoms i DNI del participant; o bé ell mateix dia de la pedalada a partir de les 8 hores. En aquest cas el preu serà de 8 €. Les places són limitades, és clar, i el lliurament de dorsals serà el mateix diumenge dia 14. Serà imprescindible presentar el resguard bancari i la butlleta d'inscripció omplerta.
Més info clickant a Teialada.