28/11/10

Si el medi natural cada dia està més malmès és per culpa és dels ciclistes: foragiteu-los

El Turó de Montcabrer ara un mirador privilegiat de damunt la plana del Maresme entre Cabrera i Cabrils. Avui només és un pal repetidor de televisió i telefonia aixecat sense escrúpols en mig d'un espai protegit de la Serralada Litoral. Ningú no es queixa d'aquest atemptat ecològic; protesten més del pas dels ciclistes per camins i pistes. Deuen ser aquests els que fan malbé la muntanya.

Com que, gràcies a la crisi, la pressió urbanística a les serralades litorals i pre-litorals s’ha frenat; ara, no content amb la destrossa del medi natural que ha provocat els darrers anys, el poder econòmic ha decidit depredar la natura amb infraestructures de tota mena que els permeti seguir embutxacant-se un cabàs de diners de l’administració. Com que ja no s’enriqueixen a costa dels incauts compradors de xalets amb clàusules hipotecàries abusives, ara ho fan amb l’escàs diner públic.
La darrera barbaritat és la implantació, tan si com no, de la TDT, una joguina tecnològica disfressada de progrés destinada només a engrandir el negoci de la televisió fent que, per on abans hi passava un canal, ara n’hi passin quatre.
Però com que l’invent és un nyap de marca major i es veu pitjor que les pelis de cine Nic, cal farcir tot el territori de repetidors de tota mena per tenir la gent contenta i enganyada i, de passada, fer el negoci encara més gran.
Sense cap mena de pudor, algunes d’aquestes monstruoses i contaminants instal•lacions s’edifiquen al bell mig de l’espai natural, en alguns casos fins i tot protegit, destrossant una mica més el paisatge i el medi. Ara, això si, és a fi de bé. I els primers que aplaudeixen són els sempre submisos mitjans de comunicació.
A qui ataquen cruelment i sense escrúpols els grans mitjans són als ciclistes; aquest si que destrossen i malbaraten la natura; contra aquets si que demanen al poder públics que actuïn. Que els facin fora, que els prohibeixin, que els il•legalitzin, oi que si senyor Conde?

25/11/10

Una història de bici

En Pep Poblet, insigne saxofonista, ciclista de pedra picada i un paio extraordinari, ha trobat en algun bloc aquesta anècdota (sic?). El bon amic, i tambñe ciclista petri, Lluís Cuevas me l'ha fet arribar. Precaució en sortir a la carretera quan plou !!!

"Avui me aixecat d'hora. Em rento la cara i de seguida em poso el maillot arc-iris i el culotte a joc que em va regalar la meva dona fa un mes pel meu aniversari. Faig cafè, bec suc i menjo un bol de cereals. Els meus amics experts en això de la bici, em tenen dit que si no t'alimentes bé no rendeixes i és fàcil agafar una pàjara. Agafo el casc a joc amb la roba i me'n vaig fent el mínim soroll possible cap al garatge. Allà m'espera la meva nova bicicleta de 5.000 euros. Ha estat una auto-regal perquè la vella ja tenia dos anys i la dona em deia que no podia anar amb aquella flamant indumentària i un ferro de bici.
Comprovo la pressió de les rodes, engrasso de nou la cadena, preparo les eines per les avaries sense oblidar ficar els "parches", guardo la bomba, munto el velocímetre, omplo el bidó d'Aquarius i em poso les ulleres de disseny espacial-fashion-victim-anti-baf-ultra-lleugeres. Per fi surto per la porta del garatge i............plou a bots i barrals. El carrer està totalment inundat i un vent gèlid molt molest bufa amb força -Quins collons!!!- em dic.
Així que torno a entrar al garatge per deixar la bici i la resta de coses. Entro a casa, em despullo silenciosament i em poso una altre vegada dins del llit. Poc a poc m'acucurro contra l'esquena de la dona i li xiuxiuejo a cau d'orella -El temps a fora està horrible-, i ella em contesta mig adormida -Ja ho sé. Pots creure que el gilipolles del meu marit se n'ha anat amb bici?-"

24/11/10

Going to Tecnocampus

El recentment inaugurat Parc tecnològic TecnoCampus Mataró-Maresme (TCM) és un espai que es marca com a objectius fonamentals la potenciació d’empreses innovadores en nous sectors emergents, la millora de la competitivitat de les empreses tradicionals i l’augment de la capacitació professional a través de l’oferta de formació de qualitat.
El TCM concentra en un mateix espai universitat (Escola Universitària Politècnica de Mataró, Escola Universitària del Maresme), empreses intensives en l’ús de la tecnologia i el coneixement, centres de recerca i desenvolupament i nous projectes empresarials.
El conjunt arquitectònic es divideix en cinc espais diferenciats: TCM 1: Universitats i serveis complementaris (12.400m2) TCM 2: Incubadora, centre R+D+i (7.000 m2) TCM 3:Edifici d’empreses tecnològiques(7.000m2) TCM 4: Centre de congressos i reunions(4.000m2) TCM 5: Aparcament públic(13.900m2. El toc cool de la zona el dona l’escultura de Perecoll.
El parc, amb 46.940 m2 de superfície construïda, s’emplaça davant del mar, al sud-oest del terme municipal i està connectat als principals eixos de comunicació de la zona amb un carril bici de traçat defectuós, però que cal donar-li un ús intensiu per poder forçar posteriorment la seva millora i ampliació.
S’hi pot anar en bici des del centre de la ciutat, des de l’estació i fins i tot, amb paciència i anar fent giragonses, des dels pobles veïns de la comarca.


23/11/10

La tardor és ciclista al Montseny

Hi ha pocs indrets del país on la tardor sigui tant espectacular com al massís del Montseny. Entelen la mirada una inabastable paleta d'ocres, marrons i magentes, i envaeixen l'olfacte tota la sinfonia d'olors d'humitat, molsa i vesc de la muntanya. Pedalar pel Montseny tardoral és un dels plaers més grans dels que pot gaudir qualsevol ciclista. A que espereu per carregar la bici al cotxe?
Reserva de la Biosfera, el Montseny és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics, i que desvetlla l'emoció de les persones que el visiten.
A El Tourmalet podeu trobar aquesta entrada on es descriu una excel·lent ruta per Gualba, Riells, Santa Fè, coll de Santa Helena i Campins.
Si voleu conèixer més rutes per la serralada podeu anar a http://montsenybtt.blogspot.com/. Per saber-ho tot sobre el parc natural del Montseny visiteu el seu completíssim web

22/11/10

OPINIÓ: Sancionar Contador, o no?

La UCI ha passat la papereta sobre el presumpte dopatge d’Alberto Contador a la Federació Espanyola de Ciclisme i aquesta entitat no sap que fer. Malament si el sanciona, malament si no ho fa.
Més enllà del fet estrictament tècnic, saber realment si Alberto Contador es va dopar o no, la Federació Espanyola de Ciclisme te un problema dels grossos. Quan va rebre l’encàrrec de jutjar la suposada irregularitat del ciclista de Pinto molta gent va pensar que el tema quedaria tancat als despatxos de Madrid. De fet és poc lògic que des del propi país es desposseeixi del títol al guanyador del Tour. És probable que es tracti de buscar una forma elegant de tancar el tema, però també és una patata calenta que pot arribar a cremar a més d’un federatiu: si el sancionen s’emportaran les ires d’aficionats, premsa i ciutadania en general, i si no ho fan la resta del món ciclista se’ls tirarà al damunt i, tot plegat, pot acabar essent més perjudicial per a la resta de corredors amb llicència de la Federació Espanyola. Som al cap del carrer.
La Federació Italiana no va dubtar a sancionar Ivan Basso, tot i la desfeta que va suposar pel corredor. Un mal antecedent per Contador. Però per contra, El Tourmalet ha pogut saber que Christian Poudhome, cap del Tour, ha decidit no fer sang amb el tema i acceptarà sense traves posteriors el que decideixi la Federació.
Bernard Hianult, cinc vegades guanyador del Tour, ha reclamat que es dicti sentència de forma immediata, i que no hi ha motiu per trigar tant. La vaca que suposadament va contaminar Contador va mesos que ha mort i els seus filets han estat venuts i menjats. A que ve que l’agència mundial antidopatge hagi anat ara a la carnisseria suposadament focus del conflicte a comprar un bistec?
En el conflicte, com sempre, de moment només hi perd el ciclisme. Aquesta havia estat una temporada sense escarafalls...fins que ha acabat i han començat a sortir noms propis.

19/11/10

iPod & Brompton camí de la universitat

A Premià sonaven JJ Cale i Yellowjackets, i l’Hotel Califòrnia passat El Masnou. El sol tardoral daurant la platja i el contrast entre la tradicional subhasta del peix a Montgat, amb el més modern sky-line de Barcelona, entre bromes al fons, certificaven el concepte de Califòrnia catalana que, ja fa anys, algú va adjudicar al Maresme.
El dia lluminós convidava a que el record de la nostra infantesa segueixi jugant a la platja per anys que passin. I així va sonar també Mediterráneo. A Badalona era el Travels, de Pat Metheny, banda sonora imprescindible per a qualsevol viatge. Havien creuat la ruta el Keith Jarret trio, Chucho Valdés, encara amb la memòria calenta de la seva música la nit abans al Palau; i amb el saxo urbà i novaiorquès de Sonny Rollins, pedalar entre turistes, restaurants, amarradors i manters per la platja del Bogatell, el port Olímpic, la Barceloneta i el Port Vell va ser fer un camí amable i tranquil de tan après i assumit: ‘urban life’.
Qui es podia tancar en un tren o en un cotxe un dia com aquell?
Les endorfines existeixen. Es generen pedalant.

18/11/10

A Menorca no tots els cavalls mengen garrofes

El Camí de Cavalls és un sender que ronda l’illa de Menorca. Construït amb finalitats militars, i motiu d’una llarga lluita reivindicativa per a aconseguir el seu ús públic, avui és un atractiu per a ciclistes, genets i caminants. El programa Cavalls de Ferro organitza la volta en BTT amb guies, logística i allotjament.

Els illencs diuen que, si es vol conèixer bé Menorca, cal recórrer el Camí de Cavalls. Aquest camí és una ruta d’uns 220 quilòmetres que fa la volta perimetral a frec del litoral de tota l’illa. Entre parets seques, a tocar de penya-segats o per platges blanques com la llet, el camí és una autèntica aventura etnogràfica i naturalista per tots els ecosistemes i àdhuc la història de l’illa. I fer-lo a peu, a cavall, és clar, o en bicicleta és un dels atractius més potents que ofereix avui mateix Menorca.
El seu origen és medieval, per bé que van ser els francesos, durant una de les èpoques que van controlar Menorca al segle XVIII, els que li van donar una finalitat militar i defensiva: des del camí es podien controlar tots els navilis que s’acostaven al litoral menorquí. Però el camí, en ser de pas franc en aquella època, també es va convertir en una important via per al trànsit de pagesos i bestiar d’un camp a l’altre.

Decadència, lluita i recpueració
La història recent del Camí de Cavalls té una dimensió de defensa del territori. En ser abandonat com a via estratègica, el camí, que durant llargs trams travessa finques particulars va desaparèixer per manca d’ús o fins i tot va ser barrat al pas i encara expressament malmès en algun punt. Als propietaris els importava ben poc que fos una ruta típica, que relligués el territori o que fos un element important per a la difusió d’un turisme sostenible i d’acord amb els principis de Reserva de la Biosfera. I aquí va començar la lluita.
Quan caminar deixa de ser una activitat corrent per ser una peripècia cal plantar-se, i això és el que van fer el dia 16 de novembre de 1997 prop de 300 persones que van acudir a Santa Anna, a tocar des Castell, el primer punt de Menorca on surt el sol, a la convocatòria per caminar per l’antic Camí de cavalls i, diumenge a diumenge, completar tota la volta a l’illa. Així va començar una llarga campanya per la recuperació d’aquesta ruta històrica. La volta va acabar amb una autèntica riuada humana que el 21 de febrer de 1999 va arribar caminant a sa Mesquida. Va ser un any i mig intens de reivindicar una cosa tan simple com el dret a caminar. Va ser un any i mig de denúncies judicials, de camins barrats, de guardes de seguretat intentant prohibir la marxa i d’una tibantor social intensa en alguns moments. Josep Portella, que publicava cada setmana al Diari de Menorca una crònica de la caminada, va veure com, al quart capítol, li suspenien la publicació, lògicament per les pressions dels molt influents propietaris, molts dels quals ni són menorquins ni viuen a l’illa.
Finalment, després de llargues i complicadíssimes negociacions sobre els usos públics dels camins en finques privades i el conseqüent dret de pas, un tema que no està ni de bon tros resolt del tot, el Consell Insular va arribar a un acord satisfactori amb els propietaris de les finques i el Camí de cavalls es va començar a restaurar.

Atractiu turístic, esportiu i ecològic
Avui en dia està ja pràcticament tot senyalitzat, malgrat que els brètols es carreguin de tant en tant alguna marca. A banda dels trams on un nucli urbanitzat ha fet desaparèixer el rastre, llavors cal circular per carrers o carreteretes, només és qüestió d’anar seguint les plaques blanques on es veu una ferradura i la paraula ‘cavalls’, i podeu gaudir d’unes vacances absolutament insòlites.
Arribats aquest punt cal tornar a recordar que, malgrat que Menorca és una illa plana, la seva orografia està farcida de petits desnivells que, a la fi, s’acaben acumulant a les cames. El Camí de Cavalls n’és la millor mostra.
Podeu començar a la cala Sant Esteve, al costat del fort Marlborough. El primer tram us portarà per Binissaida i la torre d’Alcaufar fins la urbanització de Punta Prima. Des d’aquí (no us perdeu la torre de Son Ganxo) fins passat Binisafúller un continu urbanitzat us farà seguir el camí per la carretera asfaltada. Al final de la urbanització Cap d’en Font es recupera el camí fins la carretera de Sant Climent a es Canutells. Cal travessar de nou una urbanització per trobar la continuació del camí que, passant per Calescoves, va a desembocar a cala en Porter. Recuperat de nou fa una llarga tirada cap a l’hort d’Alcaidús i Llucalari fins pràcticament la basílica paleocristiana de Son Bou.
A l’altra extrem de les platges de Son Bou el recuperareu un petit tram fins Sant Tomàs. I després d’aquesta urbanització, bo i passant per la cova des Coloms, el camí enceta un dels trams més llargs a penes sense interrupcions (a cala Galdana hi ha un breu tall), que porta l’excursionista fins la urbanització Son Xoriguer i el cap d’Artutx, a l’extrem sud de Ciutadella, per l’hort de Trebalúger, cales Mitjana, Macarella i Turqueta i les platges de Son Saura.
Passat el cap, a partir de la cova des Moro, el camí recupera la seva fesomia fins a cala Blanca. Aquí entra en una trama urbana contínua que fa que el camí es perdi fins passat Ciutadella. El retrobareu en dos punts, o al bell mig de la urbanització los Delfines (no se’ls va acudir un altre nom?), un dels llocs de l’illa que s’ha malmès amb més poca gràcia, o des de la torre del Ram, darrera l’hipòdrom de Ciutadella. El camí recupera la costa, però ja no és un litoral d’arena, sinó que comença a mostrar-se la cara més agrest de la Menorca del nord. La pedra calcària a voltes fa de molt mal caminar, i pitjor pedalar.
Creuant la carretera de Punta Nati el camí desemboca a cala Morell (on hi ha una necròpoli excavada a les roques que no us podeu perdre. D’aquí la ruta busca l’espectacularment bella cala Algaiarens travessant la Vall, i després rodeja el turó de sa Falconera per anar a buscar les platges de cala Pilar, Binidalfà, Calderer, Binimel•là, Mica, platja de Cavalleria i, creuant la carretera que porta al far, anar cap a es Macar Gran, cala Tirant i la urbanització Platges de Fornells, on es perd. Aquest és el tram més exigent físicament i més divers paisatgísticament. Un plaer.
Recupereu el camí a les salines de la Concepció, ja al peu de la carretera que va cap a Maó. A Son Parc el camí s’interromp sense més problemes que voltar l’Arenal d’en Castell i, després de creuar les urbanitzacions Coves Noves, cala Molí i Addaia, no sempre curoses amb el territori, recuperar-lo fins la carretera del far de Favàritx, bo i voltant tot el port natural d’Addaia. Abans d’arribar al far agafareu de nou a la dreta el camí que us menarà cap a les cales Presili i Tortuga, llocs on difícilment us trobareu amb algú. Després de passar pel Talaiot de sa Torreta veureu l’illa d’en Colom a la vostra esquerra. Una mica després ja sereu a l’albufera i el petit poble des Grau, el darrer tram transcorre prop de les vinyes de sa Cudia, un dels cellers vitivinícoles de l’illa i, per la cala Binillautí, començareu a albirar ja la torre de sa Mesquida i el final del Camí dels cavalls.

Cavalls de ferro
En poc més de 200 quilòmetres, més les marrades que vulgueu fer, el camí té de tot. Hi ha trams senzills com una passejada, d’altres on anireu a trenc d’ona omplint-vos els peus de sorra, alguns on haureu de trescar pel roquissar calcari i punxegut i unes quantes pujades que us llevaran l’alè. Malauradament també haureu de travessar algun tram lleig, urbanitzat de mala manera i sense cap respecte i alguna carretera on caldrà que vigileu el trànsit de vehicles. Tingueu present que, en bicicleta, hi haurà algun tram on haureu de baixar de la màquina, però el BTT ja ho té això.
A imatge i semblança de la cèlebre Pedals de foc, el Camí de Cavalls és una ruta que es pot fer contractant el programa Cavalls de ferro. Dividint el recorregut en quatre etapes, ells us posaran un guia, us traslladaran les bosses d’un punt a l’altra, us faran l’assistència mecànica si us cal i us reservaran els allotjaments al final de cada jornada.
Al seu web trobareu tota la informació necessària. A més, el programa del Canal 33 Temps d’Aventura va emetre fa pocs dies un reportatge sobre la ruta.
També us recomanem la consulta del bloc http://www.camidecavalls.bloc.cat./

17/11/10

Per dinamitzar el ciclisme en pista...

Aquesta va ser una de les divertides activitats del Brompton Meeting que van fer una colla de ciclismes portuguesos el passat mes de setembre. Potser les dinàmiques bicis urbanes ajudarien a donar un nou aire àl lànguid ciclisme de pista...

16/11/10

Sant Mateu, cim sentimental del Maresme

Malgrat les modestes alçades, la Serralada Litoral, entre les depressions del Besòs i la Tordera, és un autèntic jardí metropolità amb un seguit d'espais naturals de la més variada morfologia. Fa anys que la pressió urbana posa en perill aquest ecosistema, però malgrat l'antiguitat geològica i la modèstia general del massís, la serralada sempre sorprèn a qui la descobreix i és capaç de mostrar a qui la visita una colla d'indrets d'una bellesa esclatant. I tot sempre amb el blau del mar i el verd dels pins retallant-se en l'horitzó, els colors de les terres del Maresme.
La proposta d'avui consisteix a pujar fins l'ermita de Sant Mateu, al terme de Premià de Dalt, un dels indrets més interessants i atractius de la part de la serralada més pròxima a Barcelona.
És per això que us proposem que hi accediu en tren, agafant la línia C-1 (Mataró) de rodalies RENFE. Baixeu a Ocata i, al costat mateix de l'estació, comenceu a pedalar pel passeig marítim en direcció nord. Quan s'acaba el passeig continueu pel camí de terra fins la riera de Teià (1 km). Aquí travessareu la N-II pel pas soterrani inferior i pedalareu amunt per la nova carretera d'accés a Teià que corre paral·lela a la riera. Arribem a la rotonda d'entrada a Teià (140 metres) i seguiu pedalant riera amunt fins que s'acaba l'asfalt (4.5 kms).
La pista que comença us endinsa a la serralada. Seguint-la sempre amunt pel camí principal i més fresat arribareu al coll de Clau, a 315 metres d'alçada (7 kms). Aquest punt és un creuament de pistes. A l'esquerra el GR 92 us portarà al Coll de font de Cera, recte baixaríeu a Vallromanes, al Vallès i a la dreta el mateix GR us remuntarà fins un mirador des d'on tindreu unes espectaculars vistes de tot Barcelona, el Garraf, Montjuic, Collserola i part del Vallès Oriental (8.3 kms).
Seguiu la pista fins arribar dalt del coll de la Cornisa. Comenceu un descens fins que, a la dreta, veureu una subestació elèctrica (9.3 kms). Agafeu el camí que surt a contrapèl a l'esquerra i que us portarà, primer a la font, i després a l'ermita de sant Mateu bo i entrant a la finca del mateix nom, però no arribant a la casa doncs abans girareu a l'esquerra tot veient damunt vostre l'ermita que, a 499 metres, és un dels punts més alts de la serralada (10.5 kms). L'ermita de sant Mateu és conserva en molt bon estat, i la vista que hi ha des del lloc val la pena l'esforç.
Cordeu-vos el casc que comença la baixada. Reculeu pel camí on heu arribat fins un corriol que surt a l'esquera a penes 150 metres després. L'agafeu i el seguiu en clar descens una mica tècnic fins desembocar al coll de la Cornisa per on heu passat abans (11 kms). Gairebé enfront surt una rampa que baixa clarament, l'agafeu. Us portarà fins una petita plana amb uns pins a ma esquerra. Hi aneu i deixeu el camí principal que segueixi a la dreta. Creueu els pins girant a l'esquerra per un camí que s'albira. Immediatament comença a baixar clarament.
Avall que fa baixada. La vista damunt la plana del Maresme és molt bella, però no s'hi val a badar. Quan arribeu al parc municipal de la Cadira del Bisbe trobareu el començament de l'asfalt (13.5 kms). Continueu avall fins arribar a la plaça de l'antic ajuntament de Premià de Dalt (15 kms). A la dreta (hi ha un forn que fa cantonada) surt la carretera que baixa a Premià de Mar. Al final desemboca a la N-II (18 kms). Aquí podeu optar per agafar el tren a l'estació de Premià (just a l'esquerra) o creuar la carretera pel pas soterrani i pedalar fins a Ocata (20 kms).
Dificultat: Mitjana, Distància: 20,00 kms, Temps: 1h 45', Desnivell: 530 metres, Cartografia: La serralada litoral en BTT (Cossetània) i Mapa del Parc de la Serralada Litoral (Alpina)

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

15/11/10

Torna La Prehistòrica, cita clàssica del BTT

La Prehistòrica, la pedalada BTT de la Roca del Vallès, s’ha convertit en un clàssic de la tardor. Amb dos recorreguts, 25 i 35 kms, i la possibilitat de participar en cursa o, simplement, de fer el recorregut sense presses en format cicloturista, la prova torna a la seva cita anual diumenge 21. La sortida amb control de temps serà a les 8.30h, i la lliure entre les 8.45h i les 9’30h. El punt de trobada és l’IES de la vila, on a més us podreu inscriure el mateix dia de la marxa. Llàstima que, amb uns preus que oscil•len entre els 22 i els 25 euros (se’n retornaran 5 en acabar als federats), no podem dir que es tracta d’una cita popular, i menys en els temps que corren.
Però l’excel•lent participació, el gran ambient i la bona organització segur que us faran passar un agradable matí ciclista. A més hi haurà dos avituallaments, botifarrada i obsequis i sorteigs per a tots els participants.
Per a més informació cliqueu al web de La Prehistòrica.

12/11/10

Arenys de Munt acull la cinquena edició de les 3 hores de resistència en BTT per parelles

El Club ciclista Arenys de Munt celebra aquest diumenge dia 14 la cinquena edició de les 3 hores de resistència en BTT per parelles. El circuit està ubicat al parc de can Jalpí, un dels indrets emblemàtics de la vila maresmenca.
En aquesta edició compten amb un circuit una mica més llarg que de costum: més de 4 km de diversió i amb les característiques que el fan tan peculiar per la mescla de trams tècnics, pujades i baixades ràpides.
Aquest any, a més, els organitzadors volen fer destacar que compten amb un nou element que engalanarà encara més l’esdeveniment. Al costat de l’àrea de boxs hi ha el nou el monument a la independència.
Per segon any consecutiu, el CCAM muntarà un circuit per a nens i nenes que podran utilitzar a plaer durant el transcurs de les 3 hores de resistència. Perquè els més petits també tenen tot el dret de passar-s’ho bé, disposaran d’un circuit amb cons, cinta, tanques i fustes durant tot el matí.
I, amés i molt important, les inscripcions són a preus realment populars, 12 o 15 euroa segons si sou o no socis del club. Per a informació, inscripcions i reglament, cliqueu aquí: Club Ciclista Arenys de Munt

Teià, La Roca i Llavaneres tanquen la temporada de BTT a la serralada litoral

Diumenge 14 es corre a Teià (Maresme) la setena edició de la Teialada. Amb la celebració el proper dia 21 de la popular Prehistòrica a la Roca del Vallès, i de la jove Marxa cicloturista de Llavaneres el dia 28, es tanca la temporada de marxes BTT per la serralada litoral.

L’èxit de participació a totes les cites demostra que aquesta mena d’activitats són una excel•lent forma de promoure la bici i de difondre el coneixement i respecte envers el medi natural tant fràgil com és el d’aquest espai natural del Maresme.
La Teialada, que es disputarà aquest diumenge 14 a les 9 del matí, és una prova no competitiva amb bicicleta de muntanya pel Parc de la Serralada Litoral. Els participants podran optar entre tres itineraris: el blau, d'11 Km. amb un desnivell acumulat de 230 metres i dificultat baixa, el vermell, de 24 Km. amb un desnivell acumulat de 1.000 metres i dificultat mitjana, i el NEGRE, de 38 Km. amb un desnivell acumulat de 1.400 metres i dificultat alta.
La organització ha previst dos avituallaments i al final un esmorzar per a tots els participants inscrits. El preu d'inscripció és de 6€, inclosa l’ assegurança. Aquesta tarifa hauria de fer reflexionar a no pocs organitzadors d’aquesta mena de proves que cobren preus d’inscripció autènticament abusius, i a la Federació Catalana de Ciclisme, que no gasta ni cinc en el foment d’aquest esport de forma no competitiva malgrat que cobra un dineral exagerat per la llicència de cicloturisme.
La inscripció pot ser anticipada, fins al 12 de novembre fent un Ingrés al c/c de la Caixa Laietana núm. 2042 0060 09 3300011343 o al de La Caixa núm. 2100 1371 42 0100332980. Cal indicar el nom, cognoms i DNI del participant; o bé ell mateix dia de la pedalada a partir de les 8 hores. En aquest cas el preu serà de 8 €. Les places són limitades, és clar, i el lliurament de dorsals serà el mateix diumenge dia 14. Serà imprescindible presentar el resguard bancari i la butlleta d'inscripció omplerta.
Més info clickant a Teialada.

11/11/10

Ruta per 25 places de Gràcia

SORTIDA.- Jardinets de Gràcia, Pla de Salmeron, ESQUERRA.- c/Sèneca, DRETA.- c/Minerva, Plaça de Narcís Oller, DRETA.- c/Doctor Rizal, ESQUERRA.- Riera de Sant Miquel, Placeta de Sant Miquel, RECTE.- c/Vic  / c/Sant Cristòfol, Plaça i mercat de la Llibertat, ESQUERRA.- c/Milton, Plaça Gal·la Placídia, DRETA.- c/de l’Oreneta, Plaça i mercat de la Llibertat, RECTE.- c/del Cigne, DRETA.- c/Gran de Gràcia, ESQUERRA.- Travessera de Gràcia, Mercat de l’Abaceria Central, DRETA.- c/Torrijos, DRETA.- c/Puigmartí, ESQUERRA.- Mare de, Déu dels Desemparats, ESQUERRA.- c/Siracusa, Plaça del Poble Romaní, DRETA.- c/Samsó, Plaça Raspall, RECTE.- c/Tagamanent, Plaça de Gato Pérez, ESQUERRA.- c/Josep Torres, ESQUERRA. Milà i Fontanals, DRETA.- c/Puigmartí, Plaça de John Lennon, DRETA.- c/Quevedo, ESQUERRA.- c/Banyoles, DRETA.- c/Bailen, ESQUERRA.- c/Indústria, Jardins del Passeig de Sant Joan, ESQUERRA.- Passatge de Lavallol, Jardins de la Sedeta, ESQUERRA.- c/sant Antoni Maria Claret, DRETA.- c/Roger de Flor, ESQUERRA.- Travessera de Gràcia, DRETA.- c/Escorial, Plaça de Joanic, ESQUERRA.- c/Bruniquer  / Terol, Plaça de la Revolució de Setembre de 1868, SEGUIR.- c/ Terol  / Ros de Olano, ESQUERRA.- c/Virtut, Plaça del Sol, DRETA.- c/del Planeta, DRETA.- c/Sant Joaquim, DRETA.- c/Montseny, ESQUERRA.- c/Lepoldo Alas, ESQUERRA.- c/Jaen, Plaça d’Anna Frank, DRETA.- Travessia de Sant Antoni, DRETA.- c/d’Astúries, Plaça del Diamant, SEGUIM.- c/d’Astúries Plaça de la Virreina, ESQUERRA.- C/Església, DRETA.- c/Robí, ESQUERRA.- c/Alsina, Jardins de Manuel Torrente, SEGUIM.- c/Alsina Plaça del Nord, SEGUIM.- c/Alsina, ESQUERRA.- c/Sant Salvador, DRETA.- Jardins del Mestre Balcells, ESQUERRA.- Passatge Frigola,, ESQUERRA.- c/Verdi, DRETA.- c/Sant Salvador,, DRETA.- c/Pérez Galdós, Plaça de Lesseps, DRETA.- Torrent de l’Olla, DRETA.- c/Santa Àgata, Plaça Dones del 36, SEGUIR.- c/Santa Àgata, ESQUERRA.- Gran de Gràcia (vorera), Plaça Trilla, ESQUERRA.- C/Santa Magdalena, DRETA.- c/de Trilla, ESQUERRA.- c/Santa Rosa, DRETA.- c/Badia, ESQUERRA.- c/d’Astúries, DRETA.- c/Verdi, CREUEM.- Plaça de la, Revolució de setembre de 1868, SEGUIM.- c/Mare de Déu dels Desemparats, DRETA.- C/Puigmartí  / del Penedès, ARRIBADA.- Plaça de la Vila de Gràcia
TOTAL: 9.00 kms, 1h 55' amb aturades i 65m desnivell

10/11/10

Dos milions i mig de catalans van en bici

Segons les dades del Baròmetre Anual de la Bicicleta a Catalunya fetes públiques ahir, al país hi ha 3 milions de bicis per a ús particular, això vol dir que tres de cada quatre catalans tenen una bicicleta a casa, i dos milions i mig de catalans són usuaris de bicicleta. D’aquests, més de tres cents mil hi van cada dia o gairebé.
El perfil mitjà de l’usuari de la bicicleta és un home, jove i que en aquests moments treballa o estudia. D’altra banda, tres de cada quatre catalans tenen al menys una bicicleta a la llar i més de la meitat en disposen d’una per ús personal. La majoria dels enquestats associen la bici a un millor benestar físic.
D’altra banda, incrementa la proporció dels que fan servir aquest mitjà de transport al llarg de tot l’any. Malgrat tot, els perills originats pel trànsit i la manca de suficients vies segures per circular en bicicleta es mantenen com un fre important per a l’extensió del seu ús com a mitjà de transport pels usos quotidians. A un de cada cinc usuaris li han robat alguna bici. Els enquestats manifesten que falten aparcaments i espais adients per a bicicletes: manca de carrils bici i excés de prioritat als vehicles a motor són els principals problemes infraestructurals que perceben els usuaris.
La majoria de catalans, usuaris i no usuaris de la bicicleta, té una opinió positiva d’aquest vehicle i dels beneficis que comporta la seva utilització, tant per l’individu com pel conjunt de la societat. Malgrat tot, es mantenen les crítiques vers a la manca de respecte tan de ciclistes com de conductors de vehicles a motor, que pot ser indicatiu dels problemes que poden provenir del creixent ús d’aquest mitjà de transport sense una correcta planificació i implementació.
La gran majoria (més del 90%) és partidària de que les administracions fomentin i facilitin l’ús de la bicicleta, i el sistema de bicicleta pública (bicing i similars) continua tenint una molt bona acollida.

Barcelona impulsa el registre de bicicletes, però s'oblida de fer pàrquings segurs

Barcelona impulsarà l'any que ve un nou registre de bicicletes amb la implicació de les policies locals i la creació d'un arxiu virtual. Tot i ser molt bona, aquesat mesura no és suficient doncs falten aparcaments segurs, llocs tancats en què les estenalles furtives no disfrutin de la impunitat i l'anonimat urbà. La Direcció General de Trànsit (DGT), que promet un nou «paraigua legal» per a les bicis.
Xavier Corominas, secretari tècnic de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, va explicar ahir que Barcelona i la seva àrea metropolitana seran la primera zona d'Espanya en què s'aplicarà aquest nou i definitiu fitxer de bicis. Fins ara, segons va apuntar Diana González, coordinadora del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), si la policia trobava una bici «la catalogava com un objecte i no com un vehicle», de manera que quedava arxivada en una mena de dimensió desconeguda. La coordinadora del BACC va recordar que el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, els va prometre que l'ajuntament impulsaria una ordenança que obligaria tots els edificis de nova construcció a reservar places de pàrquing a les bicis.
Anna Ferrer, directora de l'observatori de seguretat viària de la DGT, va assegurar que l'organisme prepara, amb el suport dels grups ciclistes, un «canvi del codi de circulació en els articles que es refereixen a les bicicletes», o sigui, ben poquets i redactats en temps de llum de dinamo i timbre estiuenc. Va admetre la carència d'«un paraigua legal sobre la convivència de ciclistes i conductors a la ciutat», i va alertar sobre la disparitat de criteris, ja que cadascú fa les seves pròpies ordenances.
Sense un calendari concret, la dirigent de la DGT va avançar que no es parla de crear un carnet de ciclistes, ni de matricular, ni de regular l'ús del casc a la ciutat. Haritz Ferrando, coordinador del BACC, va assegurar que els ciclistes, en una reunió celebrada al juliol, van demanar a la DGT estendre «de manera genèrica» les zones 30 per tota l'urbs, i deixar la zona 50 a les artèries principals.
La mesura, segons va percebre Ferrando, va tenir «molt bona acollida» en responsables de Trànsit, però s'haurà de veure l'opinió dels municipis i com es prenen els conductors anar sempre en segona.

Extret de l'article de Carlos Márquez a El Periódico de Catalunya

9/11/10

La “Volta” a Catalunya vol tornar a Menorca

El dia 11 de setembre de 1977, el mateix dia de la històrica manifestació d’un milió de persones al Passeig de Gràcia de Barcelona reclamant la restitució de les institucions catalanes, la 57èna edició de la “Volta” Ciclista a Catalunya va recórrer per darrera vegada les carreteres de Menorca.
L’etapa es va dividir en dos sectors. El primer va transcórrer entre Ciutadella i l’alt de Monte Toro, amb 39 quilòmetres. El guanyador va ser el gran Joop Zoetemelk, que va avançar en només 12” a l’espanyol José Enrique Cima,que es va retirar a l’etapa amb final a la Garriga després d’haver anat líder de la cursa degut a una caiguda en l’etapa anterior mentre escalava l’alt del Mas Nou a Platja d’Aro.
Per la tarda el segon sector va portar els corredors des d’Es Mercadal fins a Maó, amb 92 quilòmetres. Freddy Maertens en va ser el guanyador a l‘esprint per davant de Mantovani.
Diuen les cròniques de l’època que aquella edició de la “Volta”va ser una de les millors pel planter de corredors que s’hi van reunir: Zoetemelk, Martens, Martínez Herédia, De Muynck, José Luís Viejo, Pere Torres, Pérez Galdós, Miguel Maria Lasa...
A punt de celebrar el seu primer segle de vida, la cursa, la tercera per etapes més antiga del món, amb voluntat de portar l’afecció al ciclisme i els valors humanistes de l’esport a totes les terres del domini lingüístic del català, vol tornar a recórrer les avui modernes carreteres menorquines. De moment el maillot blanc amb franges verdes de la U.E Sants, que distingeix al líder de la cursa, s’ha tornat a passejar aquests dies per l’illa desvetllat no poca curiositat.

8/11/10

Això si que és un carril bici

Travessa tota la ciutat, des de l'entrada fins al port. Serveix de distribuidor per a d'altres carrils bici que porten a les cales i platges tan del nord com del sud, connecta amb les carreteres locals, totes molt senyalitzades amb advertiments sobre el pas freqüent de bicicletes. està segregat de la vorera per dos petits vorals, ben pintat i senyalitzat i sense obstacles (contenidors, fanals...). Comença i acaba en llocs lògics, sense sorpreses ni finals sobtats.
És la xarxa de carrils bici de Ciutadella de Menorca, una ciutat que, aprofitant l'important ús de la bici a l'illa, i no de fa quatre dies per què els pagesos hi han anat tota la vida, ha apostat fort per la mobilitat sana i sostenible. Així la bici, a la vila, és avui el mitjà de transport majoritari.

4/11/10

Platges i aiguamolls del Llobregat

El bloc Bici-vici te un apartat molt complert dedicat a rutes per Catalunya. D'allà vam extreure la informació bàsica per poder fer aquest recorregut de descoberta del Delta del Llobregat que ara us presentem.
El Delta del Llobregat és un territori d'una varietat i riquesa que poc s'imagina qui no el coneix. Amagat entre infraestructures i ciutats, l'ampla i rica plana que forma el riu al seu darrer tram, és un país molt idoni per descobrir tot pedalant amb molta calma i fins i tot acompanyats de nens. La gent de Barcelona només ha d'agafar el tren de rodalies i baixar a Castelldefels. La ruta comença aquí. Pels que hi vagin en cotxe, hi ha lloc per aparcar a tocar de l'estació.
Passem pel pas soterrani que travessa les vies i creuem cap a l'esquerra l'aparcament on desemboqueu. Un rètol que indica la direcció del campus de la UPC. Anem cap allà creuant l'autopista per una passarel·la. A la dreta tenim de seguida la primera de les zones humides i a l'esquerra el nou campus universitari. Girem en aquesta direcció i creuem els edificis per on ens faci més gràcia. Al final desemboquem al carril bici que circula pel costat del canal Olímpic. El seguim cap a la dreta i creuem l'autovia de Castelldefels per un pont que puja una mica. Seguim recte pel carril bici del carrer per on venim fins arribar al passeig marítim, que agafem a l'esquerra.
El Passeig marítim de Castelldefels connecta amb el de Gavà. Pinedes i dunes han substituït els antics 'xiringuitos' i, tot i que no és tan castís, és d'una bellesa natural envejable. Creuem la riera de Canyars i, quan veiem una mena de monòlit en mig d'una rotonda, serà l'hora d'abandonar el front litoral i agafar l'avinguda del Mar (després Bernat Güell) en direcció a Gavà centre.
Creurem de nou l'autovia i seguirem pel carril bici. A 650 metres, i després de deixar alguns camins de terra a ma dreta, agafarem una pista rural pavimentada que duu el nom de 'Camí de la Maiola de Baix'. Entrem a la zona agrària del Delta. Les dunes i els pins deixen pas ara als productes d'horta. El camí es bifurca,però vosaltres podeu seguir pel que vulgueu, car s'ajunten més endavant.
Desemboquem en un de més ample que agafem a l'esquerra. A ma dreta portem la cua de l'estany de la Murtra, que una mica més endavant, per un pontet mig amagat que surt a la dreta en camí de terra,creuarem.
Tombem de nou a la dreta i portem un canal de reg al marge del camí. Seguim tot dret fins desembocar al lateral de l'autovia. Girem a l'esquerra i desemboquem en una rotonda. Ara tombem a la dreta, creuem l'autovia altre cop i girem a l'esquerra a la següent rotonda per dirigir-nos a l'espai natural del Remolar-Filipines, una de les zones protegides del Delta del Llobregat. Està ben indicat.
En bici podem anar fins el punt d'informació, allà les deixem (hi ha aparcament) i fem la visita als aguaits d'aus de la zona humida. No hi fa res que hi passin avions cada mig minut, ni el paisatge de fons de la T1, la vegetació d'aiguamoll i les nombroses espècies d'aus que hi viuen, conformen un paisatge natural d'una insòlita bellesa a tocar de la metròpoli.
Després de la visita cal recuperar la rotonda que ara tenim a l'altra banda de l'autovia. Un cop allà seguim tot dret pel carril bici de l'avinguda del mar de Viladecans. Quan aquest acaba sobtadament (no està del tot fet), seguiu recte per la carretereta fins el punt on comença la pujada del pont per creuar l'autopista. Allà tombeu a la dreta per un camí rural asfaltat que, entre horts, ens porta a travessar la riera de Sant Climent, que agafem per dins la llera a l'esquerra. Passem per sota l'autopista i la via del tren i remuntem per situar-nos al carrer que, a ma esquerra, ens porta a l'estació de Renfe que ja veiem. Hem acabat la ruta. Si heu vingut en tren, agafeu el rodalies cap al vostre destí. Si teniu el cotxe a Castelldefels, agafeu el tren direcció Sitges i dues estacions després sereu a destí.
Dificultat. Baixa. Distància. 29.00 kms Temps: 3h 15’ Desnivell.55 metres. Cartografia: Espais Naturals del Delta del Llobregat (Consorci del Delta) @: http://bici-vici.blogspot.com/ (rutes per Catalunya).

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

3/11/10

La perplexitat del carril bici

tardor al carril bici sense sortida
Un pensava que el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme era una venerable entitat dedicada a eliminar la merda que produïm, però després de veure com acaba el carril bici que han dissenyat en paral·lel a la nova planta de tractament de residus, estic convençut que el consorci és un ens destinat a depurar els grans dubtes filosòfics que atenallen el pensament de la humanitat.
Com sortir del dubte, què decidir, quin partit prendre, què pensar? Ser o no ser, potser.

1/11/10

Torna la trobada de bicis plegables a Vilanova

La segona edició de DESPLEGA LA BICI, la trobada de bicis urbanes única al país, torna el diumenge 12 de desembre al Parc de Ribes Roges a partir de les 10 del matí.
LA FIRA-CONCENTRACIÓ us espera amb una mostra de les darrers novetats amb plegables de les cases Orbea, Dahon, Brompton, Monty, Strida, Birdy, etc... amb una concentració dels amants d'aquestes bicicletes i amb una passejada urbana d'uns 7 km per la ciutat.
Després de l'èxit de la primera edició, els incansables Celes Prieto, el Josep Franco i en Carles Soler tornen de nou a citar a tots els usuaris de 'folders' per passejar per la bella ciutat de Vilanova i la Geltrú, contemplar les darreres novetats en plegables i, com sempre, reivindicar el dret a l'ús quotidià de la bicicleta a la ciutat i demostrar els avantatges pel medi ambient, la mobilitat i la salut que comporta l'ús de la bici.
El dia 12 tothom te una cita a Vilanova.
Entre a la pàgina DESPLEGA LA BICI per veure que va ser la primera edició i que ens espera en aquesta segona.