28/9/08

Sense èxit a Varese



A finals de 1972 la banda Chicago va editar el que probablement és un dels seus millors discos, Chicago V. Després d’haver publicat tres discos dobles i un quàdruple disc en viu, la banda semblava esgotada, però el talent prolífic de Robert Lamm (veu i teclats) va compondre una col•lecció de temes en un temps rècord que avui són clàssics del pop. És clar que la potència de la secció de vent de James Pankov i Lee Loughane, el wha wha diabòlic de la guitarra de Terry Kath i les percussions sincopades de Walter Paraxider i Dany Seraphine també ha fet que molts afeccionats al jazz el tinguin entre els seus discos històrics predilectes. Chicago V, gravat entre el 20 i el 29 de setembre de 1972, va arribar al número 1 d’àlbums pop i àlbums jazz de la prestigiosa revista Billboard.
L’any 2002 es va remasteritzar el disc (és a iTunes), que encara sona més potent, més contemporani i un punt més soul. Ni a Amy Winhouse, tot el seu mal caràcter, segur que no li hauria fet res haver posat la veu a temes que encara emocionen poderosament com ‘Saturday in the parc’, ‘State of the union’ o ‘A hit by Varese', el tema que obre el disc i que ja posa l’oient en situació del que vindrà.
Un dissabte de desembre d’aquell any vaig anar a la històrica botiga de discos Castelló del carrer Tallers, a l’entrada d’una escala fosca amb tuf de col barrejat amb el de resclosit, i em vaig comprar el disc; i durant els mesos següents el meu tocadiscos de maleta no va parar de retrunyi amb potència fins la saturació de l’altaveu, una i altra vegada, amb neguit, passió i tota la potència de que aquell pobre trasto era capaç de vomitar. es referís al músic Edgar Varese o a la ciutat, el tema sempre m'ha fet pensar en Varese, una ciutat enèrgica i vital, com tot el nord d’Itàlia ,i tot i que no he estat mai a la ciutat Llombarda,‘A hit by Varese’ és un tema que forma part de la meva educació sentimental.

Paolo Bettini va néixer dos anys després d’aquell dissabte d’hivern. Ha estat un dels millors ciclistes dels últims anys. Guanyador de dos campionats del món (2006 i 2007), or olímpic a Atenes (2004), tres copes del món (2002, 2003 i 2004), guanyador a Zurich, Donostia, Milan-Sanremo i Giro de Llombardia, el toscà ha imprès al convuls ciclisme de les darreres temporades el seu segell de qualitat, netedat esportiva i impagable simpatia que l’han fet guanyar-se molts seguidors. Encara no entenc com el seu equip gairebé de sempre, avui Quick Step, no li han volgut renovar el contracte, fet que ha precipitat el seu anunci de deixar la bicicleta.
Però abans de baixar-se de la Specialized, Paolo Bettini tenia avui una cita amb el campionat del món que es feia a Varese, a tocar del llac Como. Volia més que mai el seu tercer campionat del món, i a casa. No ha pogut ser. Ni ell ni cap dels favorits (Freire, Boonen, Valverde) no han pogut amb l’empenta d’un grupet on molts esperàvem que Joaquim Rodríguez pogués donar una medalla al ciclisme català. Finalment ha guanyat Alessandro Ballan, amb Daminao Cunego segon. El ciclisme italià te bons hereus de Bettini, però molts trobarem a faltar ‘il griglio’ a les curses com enyorem temes com els d’aquell Chicago V.

25/9/08

De Tordera a Tiana per la serralada litoral


Ja a primers de segle XX, quan el doctor Almera va fer els primer mapes geològics del Maresme, va destacar-ne dues característiques essencial: primer els relleus suaus degut al desgast del substrat granític, i segon les falles transversals que creen nombrosos cursos d’aigua perpendiculars a la serralada. Aquestes observacions són la fesomia de la comarca, des de la Tordera fins el Besòs. Travessar el Maresme en bicicleta de muntanya és preparar-se per constants pujades i baixades que acaben fent molt fatigosa la ruta.
La travessa es fa gairebé tota ella seguint el GR 92. Sortim de Tordera, on l’espectacle del mercat convida a quedar-s’hi. Per sort el camí cap als estanys està ben indicat i aviat, entre els bedolls i aiguamolls del riu, deixem el bullici i ens endinsem entre masos i llogarrets que, si no fos perquè som en un entorn molt humanitzat, no dubtaríem en qualificar de perduts. Però al Maresme perdre’s és impossible.
Vallmanya, amb la bella església de a sant Miquel, indica el començament de l’ascensió. Deixem els plans que ens han apropat a la serralada i ens endinsem a la part feréstega de la comarca, el massís del Nontnegre. El camí es fa dur i fosc. La pujada a l’ermita de l’Erola és de les que requereixen bones cames. Les pissarres ennegreixen el terreny, d’aquí el nom del massís. Les alzines s’ensenyoregen del paisatge; de sobte, el lloc d’Hortsavinyà, és un oasi pels poc avesats a la muntanya. Aquí hi ha el centre d’interpretació del Parc, som al moll de l’os del Montnegre i la pujada es suavitza. A partir del pròxim coll de l’Esplai i fins a Sant Martí de Montnegre, un bon lloc per aturar-se a fer un mos, els sols foscos i les alzines retorçades filtren la llum del sol tenyint-la d’uns verd gairebé gris, i es gaudeix tan com fent la vertiginosa baixada a Vallgorguina, en un Vallès amb regust a Maresme.
A partir d’aquí la llarga pujada cap al santuari del Corredor, dura i polsegosa, es fa per camins de granit antic i descompost. L’espessor del paisatge es va aclarint, però la bellesa no minva. El dolmen de la Pedra Gentil és un lloc d’aturada obligada, encara queda molt de camí i ben costerut. A partir de 450 metres ja som a l’altiplà, tot i que el santuari és a uns 600. Alguns masos notables per mida i bellesa surten a trobar el camí i l’esperit s’asserena. La Diputació ha ordenat l’àrea creant un espai per a menjar-hi, jugar-hi prop del santuari del Corredor.
Des del Corredor la ruta busca afanosament el mar. Aviat apareix intensa i potent la pineda mediterrània, símbol ineludible. Baixem fins el coll de Can Bordoi i remuntem immediatament cap a la Torrassa del Moro per baixar a sant Esteve del Coll, una urbanització d’una lletjor cruel ens porta cap al coll de Parpers i d’aquí, voltant una pedrera trista, saltem ara cap a sant Bertomeu de Cabanyes, una bella ermita romànica. El pujar i baixar de coll en coll fatiga enormement, sort que, just al davant del dolmen de la Roca d’en Toni, ja al terme de Vilassar de Dalt, el mar s’obre franc, serè i immens als ulls, amb el turó del castell de Burriac que l’emmarca per un costat i la pineda per l‘altre.
La baixada fins la creu de can Boquet és alegre, el paisatge canviat de la serralada litoral torna a sorprendre. Amagada pel bosc, l’ermita de Sant Mateu és una joia a descobrir. La baixada al coll de Font de Cera és ràpida i el turó d’en Galzeran, entre vinyes, és una anècdota que a penes mereix dos cops de pedal. Embafats per l’olor del raïm, davallen cap a Tiana. Al coll de la Conreria, amb la cartoixa de Montalegre als peus, la travessa del Maresme s’acaba.
Dificultat: Alta. Distància: 82’50 kms. Desnivell: 1950 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

22/9/08

XIV Volta a la Cerdanya: Pels camins del contraban




Als durs anys de la postguerra, els oblidats i difícils passos de muntanya de l’Alt Pirineu, entre Catalunya i Andorra, es van convertir en un territori de llegenda on s’hi ha escrit pàgines èpiques de les lluites dels maquis, de les columnes de fugitius del franquisme primer i del nazisme després i, a partir dels anys seixanta, del contraban de tabac, licors i tota mena de productes de consum provinents d’Andorra. Aquest va ser l’escenari escollit per Probike per organitzar la XIVèna edició de la ja popular Volta a la Cerdanya, una clàssica a cavall entre l’estiu i la tardor amb un nom que ja és un genèric, doncs sovint, com en aquesta edició, ni tan sols no es trepitja terreny cerdà.
Enguany el punt de sortida ha estat l’estació d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm, un indret d’una bellesa incontestable i que disposa d’una logística perfecta per una activitat d’aquesta mena. El xalet de la Basseta, a 1.727 metres d’alçada te tots els equipaments i serveis que hom pot necessitar tant per la pràctica d’esports de muntanya com per una simple estada de descans i gaudi en un entorn privilegiat. A més, el personal que l’atén, amb en Miquel al capdavant, són la millor garantia d’un servei esmerat, econòmic, amable i de qualitat.
L’escalfor de la llar de foc és un fre a l’hora d’anar-se’n a dormir, cal llevar-se a les cinc del mati, ens esperen 100 quilòmetres i 3.000 metres de pujada; per sort, contemplar la sortida del sol des del coll de Seix, a tocar dels 2.000 metres us assegurem que paga amb escreix les matines i el primer esforç, de nit i en fred, per remuntar els 200 metres de desnivell primers. És una sortida dura, que es complica per la dificultat d’orientar-se tot i el road book. Ja de dia i damunt pista, les ascensions als colls d’Ares, Laquell, Aubaga, les bordes de Setúria fins el mític Port de Cabús, frontera entre Andorra i la Vallferrera, essent dures, reconforten els ciclistes pels espectaculars paisatges que es travessen i les al•lucinants vistes que es contemplen. Poques rutes d’alta muntanya en bicicleta tenen uns paisatges tan preciosos.
És clar que la llegenda també hi fa, a les històries de maquis i contrabandistes s’hi afegeixen les tèrboles circumstàncies que envolten l’afer dels assassinats de Tor per las propietat de la muntanya. Creieu-me que travessar aquest poble fa una basarda especial i gens gratuïta.
La ruta descriu una gran volta a bona part del parc de l’Alt Pirineu. Després d’un tram d’orientació complex que evita voltar tota la Vallferrera, l’ascensió al coll de So i al de la creu de Bedet encara de nou els ciclistes, ja força fatigats, cap a la vall de Santa Magdalena i Sant Joan. Quedarà encara una segona etapa pels pobles i llogarrets del Port del Cantó, a l’abast dels més forts. Els altres tenen un regust dolç, tot i la fatiga, d’una jornada pletòrica de bicicleta de muntanya i natura exuberant.
La ruta pels camins del contraban evoca uns temps difícils, on la natura protegia i amenaçava a la vegada, quan la vida era més dura i la lluita per la supervivència sovint passava per saber trobar la pista bona entre valls i colls de l’Alt Pirineu.

7/9/08

Tornarem a pedalar per Menorca


Després d'alguns anys d'absència, el darrer cap de setmana d'octubre, dies 24, 25 i 26, El Tourmalet tornarà a participar a la Volta Cicloturista Internacional a Menorca. Si a la bellesa natural de l'illa hi afegimn el bon estat de la majoria de les seves carreteres, fantàstiques poer als rodadors i 'classicòmans', l'extraordinària organització dels amics de l'Associació de Cicloturisme de Menorca, amb Artur Sintes al capdavant, i el bon ambient, al que contribueixen la participació d'agluns famosos ciclistes com serà el cas enguany del medalla d'or als JJ OO Samuel Sánchez, la cita amb la prova menorquina és una forma magnífica de tancar la temporada.
Seran dues etapes, la primera de 113 quilòmetres i escassament exigent, però on es roda ràpid, i la segona de 67 amb la pujada al 'terrible' Monte Toro, tres quilometres de rampes entre el 10 i el 12 per cent sostingut. Després, ja se sap: una visita inexcusable a qualsevol dels vestigis de la cultura Talaiòtica, una caldereta, una mica de platja si fa bo, retrobar els amics, gaudir de l'exquisida bellesa de Menorca, comprar uns formatges i una mica de sobrassada de bufeta (total, com que ja tanquem la temporada...) i acomiadar-se de nou de l'illa, amb un nus d'enyor al coll, diumenge a la tarda, quan 'el sol es pongui per Ciutadella', com diu el poema de Vicent Andrés i Estellés.
El Tourmalet te l'honor d'haver estat el primer participant inscrit de la història de la Volta. Per això, tornar a la vuitena edició per gaudir d'una prova que està consolidada i prestigiada, fa encara més il·lusió.
Ja podeu fer la inscripció a www.ciclomenorca.com. Al·lotes i al·lots, ens veiem a Menorca aquesta tardor!

Bella i dura, la Volta a la Cerdanya ens espera


El cap de setmana del 20 i 21 de setembre, PROBIKE CLUB organitzarà la XIV Volta a la Cerdanya’08, una marxa per parelles que se celebra per les terres de l’Alt Pirineu.
Aquesta edició, la XIV Volta a la Cerdanya, ens portarà per territoris despoblats i salvatges, a cavall entre el Pallars i l’Alt Urgell. Passarem per camins de contrabandistes i valls amb històries de cruentes revenges.
En total uns 200 quilòmetres i més de 6.000 metres de desnivell acumulat aproximadament, en dos dies gairebé sense trepitjar asfalt.
L’itinerari dels dos dies es desenvoluparà amb un llibre de ruta, amb algun tram d’orientació, on se us facilitarà un petit mapa de la zona per poder arribar al següent control.
Les dues etapes tindran com a seu, de sortida i d’arribada, el refugi de la Basseta de Sant Joan de l’Erm, paradís d el'esquí nòrdic situat dins del Parc Natural de l’Alt Urgell al voltant de l’antic santuari d'aquest nom. El tipus de recorregut fa que per seguretat, accidents, pèrdues…, sigui necessari participar en parelles. És aconsellable anar sempre junts i obligat signar els controls de pas conjuntament.
L’abandonament també es fa per parelles. En cas de voler continuar un de sol, caldrà afegir-se a una parella que vingui darrera.
La Volta a la Cerdanya, una cita clàssica i estimada pels ciclistes, és també una de les proves més dures tant per l'exigència física com tècnica. Només acabar-la ja és un èxit, però participar-hi és un dels plaers més grans que us pot aportar la temporada. Una organització impecable, un recorregut d'una bellesa enorme i un ambient inmillorable fan de la Volta a la Cerdanya un referent ineludible per a tot ciclista de muntanya.
El Tourmalet us explicarà, patint-la des de dins, el que serà aquesta catorzèna edició.