26/7/15

El Tour no te ànima

Ja està. El 102 Tour de França ha girat pàgina. Es poden fer balanços esportius i discutir amb els col·legues de la colla tot el que es vulgui; però Froome ha guanyat el seu segon Tour, Contador i Rodríguez probablement s’han acomiadat del podi per sempre i Valverde per fi ha pujat a un graó. I això és el que hi ha.
Nomes ens queda fer consideracions de caràcter més filosòfic, doncs.

FOTO: Tour de França


S’ha acabat el Tour.- Aquest migdia serem miler els que tindrem síndrome d’abstinència; enyorarem les etapes planes del nord, la calorada angoixant dels Pirineus, la mare de totes les batalles a l’Aup d’Uès i la passejada als Camps Elisis. Però tot s’acaba. D’aquí un mes començarà la Vuelta, que podria actuar de placebo, i gairebé ningú dels que hem estat enganxats a la tele aquest juliol, no ens la mirarem ni dos dies. Per què de Tour només n’hi ha un. I si som capaços de seguir el Giro, la “Volta” o la Dauphiné Liberé, és perquè sabem que després ve el Tour, i que així anem escalfant la musculatura (i la del sofà).
Estarem uns quants dies pensant en fer una sortida als Alps l’any vinent per pujar uns quants colls, sortida que probablement no farem mai, i aviat ja no pensarem en Froome ni en Quintana. Altres maldecaps tenim tots plegats.
Però el Tour ens ha fet feliços aquest estiu asfixiant. Hem gaudit, hem estat líders d’opinió a les trobades amb amics que no hi entenen de ciclisme tant com nosaltres, hem somiat en canviar la nostra vella bicicleta per un dels darrers models que han passejat per les carreteres els participants i, això si, no hem fet gairebé ni una becaina com cal.
I ara ja està. La síndrome d’abstinència s’instal·la en nosaltres.
L’esperit del Tour.- Després de l’atac de Nibali a Froome al Glandon quan el líder es va aturar un moment per una avaria, el posterior guanyador de la cursa va dir-li de tot al sicilià. Després, davant la premsa, va queixar-se de que l’acció del líder d’Astana havia estat contraria a l’esperit del Tour.
A qualsevol persona que sàpiga anar amb bicicleta, no cal ser més entès, la frase “l’esperit del Tour”, pronunciada l’any 2015, li fa riure. Fa dècades que l’esperit del Tour només són índex d’audiència, contractes publicitaris, dopats i perseguidors de tramposos, mitjans de comunicació acusant sense proves, hooligans tocats del bolet i una quanta gent de bona fe que s’ho creu. De traïdors a l’esperit del Tour el món n’és ple.

FOTO: Tour de França


Posats a recuperar l’espiritualitat.- Es podria començar per evitar que els corredors llencin bidons, papers i tota mena de porqueria a terra. Després es podria seguir per treure els intercomunicadors, posar sancions realment rellevants (no bromes de 250 francs suïssos i 10”), nomenar arbitres que no siguin condescendents amb els equips dels seus països o, pitjor, amb els organitzadors i creant un comitè independent que vetlli per la qualitat organitzativa de la cursa (que a vegades deixa molt que desitjar segons per a quins equips).
El Tour és massa poderós.- I és que el Tour és massa poderós. El fet de ser la millor cursa en tots els sentits li dona un poder omnímode que la situa per damunt de lleis, federació i, a vegades, deontologia esportiva; allò que deu ser l’espiritualitat de l’esport. Si ningú no controla aquesta avidesa de domini sobre el ciclisme, és l’esport el que hi surt perjudicat.
Res d’això passarà.- Però res d’això passarà. Deixarem córrer els dies, oblidarem les coses que no ens agraden de la cursa i, d’aquí a onze mesos, tornarem a escarxofar-nos al sofà, sense becaina, per no perdre ni un sol instant de les transmissions televisives del Tour; encara que algunes vegades els comentaristes ens treguin de polleguera. Però això seria tema d’una altra entrada.


23/7/15

Llibres i pedals





























Banda sonora: Charlie HAden & Gonzalo Rubalcaba.- Tokio Adagio (Universal)
Per llegir fins que escampi la calor:  W.G. Sebald.- Los anillos de Saturno (Anagrama)

22/7/15

Pedalar en Brompton pel Penedès

Vinyes i pedals, aquesta és la proposta del Brompton Penedès Tour, una ruta de 27 kms per la zona vinícola de la comarca amb les magmífiques angleses plegables. Apte per a tothom, número de participants limitat a 50/60 i la millor època de l'any per gaudir de l'esplendor de les vinyes. Amb visita a un parell de bodegues, off course.
Una organització amb la garantia de Carles Soler (Pedals de Clip)
No us ho perdeu.





























A Tourmalet ja vam fer un Brompton Tour pel Penedès. El podeu llegir i veure la ruta aquí:
Us farà venir dentetes!






























14/7/15

Tour de França 2015. 12èna etapa: Lamnemezan-Plateau de Beille. Joaquim Rodríguez Oliver guanyador. Visca !!!


























Cinc anys després de guanyar a Mende la seva primera etapa al Tour, avui ho ha tornat a fer al cim del Plateau de Beille. Segona victòria d'aquest Tour 2015. Enhorabona.


13/7/15

La calor no va ser obstacle a la presentació de Cicloturisme tranquil per Calella i el Maresme

Els que no viviu a la costa potser no us ho creieu, però la marinada és el millor aliat per a pedalar quan fa calor. Quan t'atures el sol cau a plom, però mentre pedales....uuum.
Aquesta agradable sensació van viure diumenge els més de vint participants a la ruta entre les platges de Calella, el delta de la Tordera i els singulars edificis de Palafolls (la biblioteca d'Enric Miralles o el Palauet d'Arata Isozaki). La sortida va servir per a presentar el llibre Cicloturisme tranquil per Calella i el Maresme (Cossetània edicions). En acabar la ruta l'ajuntament de la capital turística de la costa de Barcelona va convidar els participants a un refresc. Posteriorment es vapresentar el llibre sota l'espessa ombra dels plàtans del Passeig de Manuel Puigverd de Calella.
Aquí en teniu unes quantes imatges.










9/7/15

Als peus del Montnegre

Amagades entre els darrers contraforts de la serralada del Montnegre que arriben a mar, s'obren petites valls que, quan s'uneixen a la plana al·luvial de la Tordera, formen territoris on la natura i la petja humana conviuen en delicat i harmoniós, equilibri a les viles de Pineda de Mar i Santa Susanna. Una ruta pels dos municipis ajuda a entendre molt be per què el Maresme és una comarca de verds i blaus.
La vall de la riera d'Hortsavinyà, amb el Montnegre al fons


El punt de sortida és al xamfrà del Passeig Marítim de Pineda amb l'avinguda Mediterrani, quasi a tocar del límit amb la veïna Calella. És a dues passes de l'estació de RENFE i hi ha lloc per aparcar. Comenceu a pedalar pel passeig cap al sud i gireu a la dreta per la primera cantonada, el passeig d'Europa, cor del barri de Poblenou. Seguiu-lo fins el final i, en arribar-hi, gireu a dreta pel carrer lateral a la carretera N II (c/ Garbí) fins arribar a desembocar a la rotonda. Amb cura creueu la N II (una rotonda sempre és un punt força segur) i agafeu la sortida posterior a la carretera (c/ Noguera), que puja. Tombeu pel primer carrer a dreta (c/ Mèxic) i seguiu-lo creuant travessies i alguna rotonda. En un punt el carrer canvia de nom i passa a dir-se Montseny. En una travessia on està prohibit seguir recte gireu a esquerra (c/ Aragó) i a dreta (c/ Extremadura). Aquest carrer passa per una escola i desemboca a la riera d'Hortsavinyà, un dels indrets més característics del municipi i que haureu d'agafar a esquerra després de creuar la llera per un gual.
Riera amunt amb calma i contemplant el paisatge d'horts i conreus regats pels aqüífers. Camps, canyars i masos, el típic paisatge mediterrani. Tres cents metres després d'un desviament a esquerra per on s'accedeix a l'autopista C-32, trobareu a ma dreta l'aqüeducte romà que recollia les aigües d'un petit congost a la vall del Riu i les portava 3,5 kms més avall, una de les joies de Pineda. Desfeu el camí i, poc després d'ultrapassar l'accés a la C-32 veureu unes naus a ma esquerra. Just fent cantonada en surt un camí de terra que puja suaument. Agafeu-lo i seguiu entre camps deixant un trencall a esquerra i gaudint de les figues de moro que abunden en aquest sector. Passat el mur d'una finca veureu unes construccions baixes d'hort, una pintada de color rosa. Just a esquerra surt camí que, baixant, aviat es converteix en carrer (C/ Claudio Coello). Aneu per aquí fins arribar a una plaça rodona que voltareu per la dreta agafant el primer trencall (c/ Ramon Casas) i el segon a esquera (c/ Zabaleta), que puja amb un rampot dur i sobtat, però curt. El segon trencall és Martí Alsina, que agafareu a dreta, i dos més el c/ Murillo, a esquerra i fins el final (c/ Valldemaniu), que a dreta us mena al carrer lateral de la N-II (c/ Sant Joan), que seguireu a esquerra fins la rotonda. Creueu la carretera i agafeu el lateral de l'altra banda en sentit nord de nou (c/ Illes Canàries).
Aquest carrer gira a la dreta al final (hi ha un supermercat Aldi) i posteriorment es creua amb la carretera vella, que agafareu a esquerra entre camps de conreu i entrant al terme de Santa Susanna fins trobar-vos amb la graciosa ermita del Sant Crist. Al trencall on es troba heu d'agafar a esquerra fins la rotonda i creuar la N-II de nou per seguir rectes pel c/ del Bou. Aquest carrer desemboca a la riera de Santa Susanna, que agafareu a esquerra per endinsar-vos per una altra de les valls que conformen els darrers contraforts del Montnegre. Aneu amunt, la pujada és inapreciable i portareu la riera a la dreta. Deixeu un pont a dreta i poc després travessareu la riera de biaix, deixant al recte un camí de terra que va cap al cobert d'un equipament de lloguer de ponis. Quan tingueu el cobert a la vostra alçada veureu un camí asfaltat que surt a dreta. Teniu al davant mateix el viaducte de l'autopista C-32. Agafeu aquest camí i deixeu dos trencalls a esquerra tot passant entre masos i conreus. Desembocareu al pont que heu deixat abans (hi ha una subestació d'Endesa). Ara agafareu la riera en sentit contrari i torneu cap al centre de Santa Susanna.

La riera de Santa Susanna, força humanitzada, també s'endinsa cap al Montnegre


En arribar a l'alçada del c/ del Bou (que us apareix per la dreta), deixeu una rotondeta, seguiu pel carrer que us ve recte i, immediatament, deixeu-lo per enfilar-vos per un pas de terra que tira avall, amb la riera a tocar (a esquerra) i la zona esportiva del poble a la dreta. Al final del pas de terra apareix un carril bici vermell que seguireu fins una plaça amb aparcament soterrani i una rotonda de la N II. El carril continua a esquerra. Aneu-hi. Passeu sota un immens pont de vianants que du el nom de Santa Susanna en lletres molt grosses i continueu pedalant fins que el carril te un trencall a dreta que travessa la N II sota un pont, Tireu per aquí.
A l'altra banda apareixen solars sense urbanitzar i la línia d'hotels al fons. Agafeu el primer carrer a esquerra i seguiu-lo fins el final. És l'avinguda de Colom, que és contra direcci però que te un magnífic carril bici que us portarà fins el passeig marítim. En arribar-hi gireu a dreta i pedaleu cap al sud entre terrasses de bars, hotels, gent i botigues de souvenirs. Heu deixat el verd i entreu al blau, i el blau és sinònim de turisme.
Feu tot el passeig, fixeu-vos en la torre de guaita que serveix de taquilla de l'estació Renfe de Santa Susanna, passeu la riera per un viaducte i aviat entrareu de nou a Pineda (passada una rotonda el carrer es diu Consolat de Mar). Continueu rectes fins trencar a dreta pel c/ Roger de Llúria, a les envistes de l'estació. Aviat veureu a esquerra les noves instal·lacions de la biblioteca Serra i Moret. Aquesta biblioteca és hereva de l'antiga Serra i Moret, inaugurada el 1917 i una de les primeres que va construir la Mancomuniat de Catalunya. Seguint el carrer amunt (passa a dir-se de les Puntaires) i girant a esquerra per Jaume I, aviat hi anireu a parar. És davant de la plaça de les Mèlies, el centre de Pineda.
A la cantonada de l'antiga biblioteca tombeu a dreta fins el final de la plaça, tombeu de nou a dreta per un passatge de vianants i sortireu aviat a la plaça de Catalunya, on hi ha l'ajuntament. Feu mitja volta, torneu a la plaça de les Mèlies, travesseu-la tot rectes tal i com veniu, i agafeu Doctor Bertomeu, un carrer de vianants que us surt just enfront. És una via molt animada de gent i comerços, o sigui que vigileu. Feu-lo tot fins arribar de nou al que torna a dir-se Passeig Marítim. Tombeu a dreta i aviat arribareu al punt on heu començat la ruta.
Dificultat: Fàcil Distància. 21.50 kms Temps: 1h 40’ (2h amb aturades) Desnivell: 100 mts @: www.pinedademar.org/portada-turisme

Pins i figues de moro sobreviuen encara en aquest reducte de natura mediterrània