28/6/12

Test de la Brompton preparada per carretera

Hi ha qui posa en dubte que es pugui pujar al Peyresourde, l’Aspin i el Tourmalet amb una Brompton. Després de posar-la a punt per l’aventura al taller de Cap Problema, us oferim ara el test d’esforç a què hem sotmès aquesta petita anglesa...tan especial. 
Al coll de Gironella: 220 metres de desnivell en  3 kms
La Brompton no és una bicicleta que permet mantenir mitjanes de velocitat elevades, ni és el seu terreny les carreteres rodadores ni els inacabables tobogans de les carreteres radials, però en els colls de muntanya, per durs que siguin, s’hi troba bé. És qüestió de posar-li un ritme i anar fent; ella no es queixa, no fa moviments rars, ni refusa les costes per dures que siguin.
Han estat a penes 20 kms, però 550 metres de desnivell de pujada què han inclòs dues llargues rampes al 18 i 16%, un tram de 110 metres de desnivell en menys d’un quilòmetre i una escalada sostinguda al 6% de promig amb rampes del 8% i un asfalt molt fet malbé que també s’ha hagut de baixar. I una xafogor que ofegava, és clar. Una mica de tot.
En tot plegat hi te molt a veure la incorporació d’un plat Shimano Alfine de 45 dents (i les seves respectives aranya i bieles) que permeten aprofitar tota la força de les cames i transmetre-la sense pèrdues al conjunt dinàmic. Els pedals automàtics i el selló de carretera fan que la posició del ciclista mantingui un notable equilibri entre el confort urbà pel qual ha estat dissenyada la bici i el compromís cicloesportiu de posar-la en ruta i muntanya amunt. Tot plegat fa que, posar-se d’empeus i pedalar, no sigui gens compromès, ans al contrari; ni en una duríssima rampa del 18% es va ‘encabritar’ la roda del davant, tot i la tendència a concentrar el pes enrere que te la màquina d’origen.
Cabrils, Vilassar i el mar al fons
En l’escalada al coll de Gironella, el cos adopta una posició semblant a la que s’adopta damunt d’una BTT quan es puja. El còmode manillar (s’ha mantingut la forma estàndard en 'U' tot i que s’ha substituït l’original per un Milian Parts més lleuger i rígid) fa que la posició del cos sigui natural, sense forçar cap muscle. Així els quilòmetres de pujada no es fan més plans, però si més agradables.
En resum, la Brompton preparada per carretera és una màquina amb un correcte comportament i molt neutre en quan a confort. Els pneumàtics Schwalve Kojak ajuden a fer més agradable la sensació de lliscar damunt l’asfalt. Només heu de tenir present una cosa; per molt que pedaleu sempre anireu més lents que amb la vostra de carretera, diàmetre de roda obliga; o sigui que no patiu ànsia ni tingueu presses i arribareu allà on us proposeu. La petita anglesa pot anar a tot arreu, la resta ho fan les cames i el coratge.
A Premià de Dalt, després d'una rampa del 18%

22/6/12

Bicicletes o cangurs?

Carrers de Barcelona
Carreteres d'Austràlia

Així ha quedat la Brompton per pujar el Tourmalet, preparada per Cap Problema

El concessionari oficial Brompton Cap Problema ha posat apunt la petita màquina amb la que es farà l’aventura de pujar el Peyresourde, l’Aspin i el Tourmalet el proper mes. Plat, manetes, pneumàtics i boixes són les principals transformacions. 
La Brompton a punt per escalar el Tourmalet
El principal canvi ha estat la substitució del plat, aranya, bieles i pedalier originals per un Shimano Alfine de 45 dents. El motiu és el de tenir més rigidesa en tota aquesta zona motriu què, durant una escalada, està sotmesa a fortes tensions dinàmiques que el conjunt original, pensat per a la plàcida circulació urbana, potser no podria resistir. Per transmetre la força des de les cames s’han instal·lat uns pedals automàtics Shimano SPD 520.
El segon element central de transformació s’ha centrat en les rodes. Al davant s’hi ha col·locat una boixa més lleugera i rodadora, i s’han instal·lat pneumàtics sense dibuix Schwalve Kojak. Aquí, a més, s’hi han tret els parafangs i els llums. El selló Brooks de pell i els punys que portava la bicicleta han estat substituïts per un Selle Itàlia de carretera amb tija de carboni i uns punys de moto, més còmodes per anar amb guants.
El manillar i la tija del selló també s’han canviat per uns d’artesanals fabricats per Milian Parts en crom negre de baixa fricció, més lleugers i resistents. 


Detall de les diverses parts transformades
El resultat és, estèticament, espectacular. Qui la veu diu que és un ‘pepino’, perol cal pedalar, per fer-la moure ràpid: aquest és el repte. Sobre la màquina, les primeres impressions són de gran lleugeresa i fàcil rodar. Amb al disminució de 5 dents del plat i la major rigidesa d’aquest, les pujades s’afronten amb moltes més garanties. La rodadura lleugera i segura que donen els Schwalve i la boixa nova (al darrera ja porta la nova e 6 velocitats) facilita fer-la anar de pressa. Però els ports pirinencs per on passa cada any el Tour no són el carril bici d’Urgell, per cert. Caldrà treballar de valent per assolir les fites.
El Taller de Cap Problema
Val a dir que la proposta de transformació ha estat dissenyada per l’equip de Cap Problema, botiga de la plaça dels Traginers de Barcelona que només es dedica a vendre, reparar i posar a punt les Brompton. Al taller, en Dani i en Josep treballen amb un entorn tecnològic important i modern, que els permet tant reparar una senzilla punxada, com pensar i dissenyar peces, components i accessoris per millorar les prestacions de les petites bicicletes plegables angleses. Això, evidentment, els condueix a crear les preparacions específiques segons les necessitats de cada client. Com ha estat aquest el cas.

i aquí el 'reparto corse', el departament on es creen les màquines especials

19/6/12

Epic trail, pedalades al cor dels Pirineus

Descobrir en bicicleta de muntanya els paisatges, la cultura i la gent dels Pirineus poden ser unes vacances inoblidables. Fa uns anys han sorgit diverses rutes organitzades (Aigüestortes, Occitània, Cadí), què permeten conèixer la serralada tot practicant la BTT. Ara us proposem recórrer la Ribagorça i el Sobrarbe, territori dels espectaculars Posets, Maladeta o Turbón. Això si, cal estar en forma per assolir la fita.
El poblet de Gabàs als peus i el massís de Posets al fons
El programa Epic trail, proposa en la seva versió ‘clàssic’, la que combina millor turisme i aventura esportiva, una ruta per a bicicletes de muntanya de 235 quilòmetres i 6500 metres de desnivell acumulat de pujada. Es pot fer en 2, 3, 4 o 5 dies, segons les aptituds dels participants; ara, en dos dies oblideu-vos de veure el paisatge, i en tres feu-vos a la idea de ser damunt la bici entre 10 i 12 hores si voleu contemplar algunes de les espectaculars panoràmiques de la ruta. L’organització s’encarrega de fer les reserves als hotels final d’etapa i de fer-vos-hi arribar l’equipatge, si ho voleu, tal i com fan altres propostes similars.
La sortida és a Pont de Suert, capital de la Ribagorça sota administració catalana. Allà hi ha l’oficina on, molt amablement i eficaç, l’Eva us lliurarà el llibre de ruta, el mapa, el xip per marcar el pas pels diferents controls i tota la informació que cal. També us llogarà un GPS si voleu seguir la ruta per satèl·lit i us indicarà els punts on trobareu recanvis (càmeres, pneumàtics...) i fins i tot bicicletes de substitució en cas d’avaria.
Des de Pont de Suert la ruta va cap al poble aragonès de Bonansa, el coll del mateix nom, que es corona per carretera, i el dur Selbaplana, des d’on veureu el Turbón. El descens us acosta als poble de Sant Martí de Veri i Gabàs per deixar-vos a Seira, al peu de la N-260. Per aquí cal baixar a Campo per passar un control, i recular dos quilòmetres per trencar a l’esquerra cap a Senz, Viu (per una petita carretera) i, ja per camí, el Collado de Cullivert, amb rampes molt pronunciades. Des d’aquí, amb vistes a la penya Montañesa un sender planer i una llarga baixada per camí ample, aneu a parar a la carretera A-138 a Lafortunada i Salinas. Aquí cal desviar-se cap a Plan (per carretera i camí) i remuntar tota una llarga pista amb massa cotxes fins el refugi de Biadós. La vista sobre el Posets i les Maladetes és del millor de la ruta.
Aquí la pujada al port de Saun tot just comença
Després de desfer un tros el mateix camí es trenca cap a dins del bosc per deixar la vall de Chistau pujant el coll de Saun en dos trams: primer per un camí mig boscà i després per l’amplíssima pista de grava (fatal per a les bicis), i carregada de trànsit. Les vistes des de dalt compensen molt just la polseguera i el risc que provoquen els cotxes. Es baixa cap a Vilanova, ja a la vall de Benasc. Hi ha un control a Castejón de Sos abans de pujar les darreres dificultats de la ruta: Cerler (de nou per pista ampla i amb trànsit) i el coll de Baciver. El descens d’aquí es fa muntanya avall sense camí ni més indicacions que uns teulats vermells al fons de la vall. L’organització en diu ‘free-ride’, nosaltres risc innecessari, sobretot tenint en compte que a penes hi ha dos trams tècnics en els 235 kms de la ruta. Un cop a baix un ràpid camí us torna a Pont de Suert. Quan torneu el xip es regalaran un maillot que certificarà que heu fet l’êpìc Trail i que, si heu estat atents i desperts, coneixeu una mica més el Pirineu i la seva vida.
Dificultat. Molt alta. Distància. 235.00 kms Temps: entre 2 i 5 dies Desnivell 6.500 metres. @: http://www.aramonbike.com

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

PRÒXIMAMENT. Més fotografies i articles d'opinió sobre l'Epic trail

Un plàcid 'tour' urbà per Cambrils

Després de descobrir la rica i diversa plana agrícola entre Mont-roig, Montbrió, Vinyols i Cambrils (veure l’anterior entrada d'aquesta pàgina), avui us proposem arrodonir el cap de setmana a Cambrils amb una volta gairebé perimetral al seu cas urbà.
Creuada la riera de l'Alforja, el carril bici arriba al port esportiu
Si algun element posa en valor a Cambrils és el litoral. No hi ha excusa, doncs, per no conèixer-lo a fons, i no hi ha millor eina per fer-ho que el carril bici que recorre de punta a cap la línia de la costa, de Salou a la platja de l’Ardiaca, al sud, fins el terme de Salou, al nord. Són 9 quilòmetres de platges d’alta qualitat i per a tot tipus de visitants.
Fixem la sortida d’aquesta peculiar ronda a l’estació d’autobusos, a l’avinguda de la Llosa cantonada amb Sant Joan Baptista de la Salle. Agafem el carril bici de la primera cap al sud. Tot i que el carril bici s’acaba un parell de travessies més enllà, la placidesa del trànsit i l’amplada del carrer us permetrà seguir pedalant còmodament pel mateix carrer, què passa a dir-se primer de les Orquídies i després Paul Cézane, què s’acaba, en una petita rotonda, gireu a la dreta i un fort pendent uns portarà al carrer de Xerès, que heu de seguir a l’esquerra. Al final del carrer us topareu amb unes escales. Si feu un gir a l’esquerra (Cèsar Martinell), després a la dreta (Guillem Carbonell) i de nou a l’esquerra (Jujol) recupereu el carrer paral·lel a la via del tren. A partir d’aquí es diu d’Urà. Al final baixeu a l’esquerra (Jonc) i a la dreta (Veler). De nou a l’esquerra per l ‘avinguda de la Rosa dels Vents, que us mena al principi del carril bici del litoral.
A partir d’aquí dediqueu-vos a gaudir de la brisa marina, el sol i l’habitual calma del mar. L’Ardiaca, la Llosa (aparteu-vos momentàniament de la platja per visitar les restes romanes) i Horta de Santa maria són les platges més recollides del litoral cambrilenc. A partir de la riera d’Alforja el carril bici segueix pel passeig marítim i el port esportiu. Després seguireu per les platges de Prat d’en Forés i Cavet, les més familiars i massives de la vila. Creuareu la riera de Maspujols i us topareu amb la torre del telègraf, patrimoni local, i seguireu arran de mar cap a Vilafortuny i la platja del cap de Sant Pere fins el terme de Salou. Vigileu en aquest sector, el carril bici és molt estret i h ha un trànsit intens.

El nucli antic de Cambrils te carrerons així de bells
Inicieu el retorn pel carrer de la Diputació, entre hotels, bars i restaurants, fins just després d’una benzinera a la dreta. Gireu-hi i agafeu empenta; el carrer fa una costa important per superar les vies del tren. A l’altra banda els últims, i bells, vestigis de l’horta de Cambrils. El camí de la Mota aviat es transforma en avinguda Mas Clariana, i apareix un carril bici magnífic que heu de seguir fins l’avinguda del castell de Vilafortuny, una ampla via equipada també amb carril bici. Mës endavant l’avinguda passa a dir-se Cavet de Barenys, Alexandre Gali i Ventura Gasol, i entra dins el terme de Vinyol i torna a Cambrils. Al camí del Molí d’Avall gireu a la dreta i aneu cap al nou edifici de l’ajuntament (hi entreu pel darrera). Envolteu-lo i creueu la riera i entreu a nucli antic, un indret molt interessant que no tots els que visiten Camrbils saben descobrir., Perdeu-vos pels carrerons, la plaça d’Espanya, l’església de Santa Maria i busqueu la porta de la muralla al costat de la qual hi ha el monument què recorda el setge que la vila va patir el 1714. Per tornar al punt de partida només cal recuperar l’avinguda de Sant Joan Baptista de a Salle en direcció al mar i aviat sereu de nou a la cantonada de l’estació d’autobusos.
Dificultat. Fàcil. Distància. 22.00 kms Temps: 2h Desnivell 65 metres. @: http://www.cambrils-turisme.com/rutes

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

12/6/12

Rolig dansk foråret (*)


Banda sonora: Paths Prints.- Jan Garbarek
Per llegir a Rosenborg Park: Aire de Dylan.- Enrique Vila-Matas (Seix Barral)
 
(*) Tranquil·la primavera danesa

11/6/12

Els 50 millors colls dels Alps en bicicleta

L’escriptor i ciclista alemany Rudolfs Geser ha reunit en un llibre els millors colls de muntanya alpins d’Alemanya, Àustria, Eslovènia, Itàlia Suïssa i França. Aquest llibre serà publicat aviat en castellà per Lectio, què n’ha fet una selecció de 50. Us oferim el pròleg i l’índex del libre.

Els llacets de l'Stelvio
El somni dels Alps
Qualificar de gegants els Alps vistos des del seient d’una bicicleta no és cap exageració. Ja se sap que, pels muntanyencs, cims com el Mont-Blanc o les Agulles Roges de Belledonne només són camps d’entrenament abans d’atacar les grans fites dels Andes o l’Himàlaia; però per un ciclista, ja sigui un professional o un cicloturista tranquil, colls com l’Stelvio, la Marmolada, l’Iseran, el Galibier o l’Alpe d’Huez, són gegants tan per les alçades com pels desnivells i el quilometratge de les carreteres que hi menen. Tal i com diu l’autor del present llibre, l’expert cicloturista Rudolf Geser, al pròleg a l’edició alemanya: “Qualsevol ciclista ambiciós que alguna vegada hagi anat de viatge als Alps amb la bicicleta de carretera, de muntanya o de turisme, coneix la fascinació que produeixen els ports i les carreteres de muntanya. Algunes d’elles tenen noms de ressonàncies quasi màgiques, però a la vegada inculquen respecte.”
Aquesta barreja de fascinació i respecte és el motor què mou la ment del ciclista. Després de fer una etapa d’aquelles que deixen físicament buit, però emocionalment ple a vessar, els ciclistes parlen d’aquesta manera seva, tan primària com eficaç, d’interpretar la complexitat del món. I us asseguro què, entre els cims alpins, l’existència de l’ésser humà com a gran actor dins l’escenari de la natura, es fa molt més comprensible. És com si la muntanya donés sentit a la vida, i escalar-la a pedals, fos una via per a entendre millor que som i cap a on anem els humans.
La bicicleta és la màquina que millor serveix avui per apropar-nos de nou a la natura, d’ella en vam sortir renegant en favor d’un desenvolupament depredador i ara maldem per tornar-hi. Durs, difícils i bells com ja els van trobar els elefants d’Anibal o els exercits napoleònics, els camins dels Alps són, probablement, la ruta més idònia i esportiva per fer-ho.
Res no es pot comparar a la majestuositat alpina
D’Eslovènia a França i d’Itàlia a Alemanya, els Alps són la gran serralada d’Europa. Per superfície i nombre de pobles, llengües i cultures que abasta, no podem entendre l’avenir d’Europa, de Carlemany a l’euro passant per l’imperi Austrohongarès i les paoroses Grans Guerres, sense situar el territori i la civilització alpina al centre de l’observació. Si hi aneu a pedalar ho entendreu millor. De la glacera Sölden al Passo Pordoi i del coll de la Madeleine al de Vrsic o al Mont-Ventoux, l’imponent gegant de Provença, la diversitat presidirà tothora la vostra mirada. Els paisatges, les parles, els menjars, les carreteres i els costums diferents seran un poderós atractiu per seguir pedalant muntanya amunt: no hi ha dos colls alpins similars.
I si, venint de l’interior del continent, de la regió d’Insbruck o de Baviera, mai pugeu el conjunt de colls Restefond/Bonette, que amb 2802 metres d’alçada és el punt més alt on es pot arribat pedalant als Alps, entendreu molt millor la complexa riquesa paisatgística, humana i històrica d’Europa. Quan, des de l’inhòspit cim a on haureu arribar gairebé marejats per la falta d’oxigen, contempleu als vostres peus la grandiositat de la vall del riu Var, fins on les humides bromes mediterrànies us ho permetin, entendreu definitivament que Europa és la nostra casa comuna. No vulgueu fer un descens veloç i arriscat, llavores. Petits com sou, despengeu-vos còmodament carretera avall deixant-vos inundar les narius amb les aromes canviants de l’alta muntanya fins que la sal marina us ennuegui. Tant allà dalt com al passeig dels anglesos de Niça, el millor final per a una travessa ciclista dels Alps, us reconeixereu a casa. Benvinguts.
Els gegants dels Alps són enormes i imbatibles, al costat de la fragilitat dels ciclistes. La única possibilitat d’èxit que hi teniu és la tenacitat de perseguir una quimera. Però si la il·lusió abandonava la pedalada, tots els massissos de la serralada us cauran al damunt. Per reeixir en el vostre somni és qüestió d’afinar tant les cames com l’esperit.
“Per diferents que ens puguin semblar”, acaba dient Rudolf Geser al pròleg de l’edició original, “tant per la situació paisatgística com per les característiques de la ruta, els 50 colls i carreteres de muntanya descrits tenen en comú que són les més belles i gratificants fites que la regió alpina pot oferir als ciclistes”.
Doncs cap als Alps que hi falta gent. Bo i seduint-vos, aquest magnífic i ben documentat llibre us hi porta.
Allà on va el pensament van les pedalades.
Als Alps l'¡esforç és llarg i intens
Índex de l’edició castellana del llibre
Alemanya
1. Carretera circular de altura Rossfeld (1.540 m)
2. Carretera de puerto Riedberg (1.420 m)
Àustria
3. Carretera de alta pradera alpina del Malta (1.920 m)
4. Carretera alto-alpina del Grossglockner (2.505 m)
5. Carretera de montaña Kkitzbüjel-Horn (1.966 m)
6. Carretera glacial Sölden (2.829 m)
7. Carretera Hahntennjoch (1.894 m)
8. Carretera alto-alpina de Silvretta (2.032 m)
Eslovènia
9. Carretera de puerto Vrsic (1.611 m)
Itàlia
10. Carretera del Passo delle Tre Croci (1.809 m)
11. Carretera del Passo di Falzárego (2.117 m)
12. Carretera del Passo di Giau (2.236 m)
13. Carretera del Passo di Valparola (2.192 m)
14. Carretera del Passo Gardena (2.137 m)
15. Carretera del Passo di Campolongo (1.875 m)
16. Carretera del Passo Pordoi (2.239 m)
17. Carretera del Passo Sella (2.240 m)
18. Carretera del Passo Fedaia (2.056 m)
19. Carretera del Passo di San Pellegrino (1.918 m)
20. Carretera de puerto Rolle (1.980 m)
21. Carretera del Passo di Monte Giovo (2.094 m)
22. Carretera del Passo delle Palade (1.518 m)
23. Carretera del Passo di Gavia (2.652 m)
24. Carretera del Passo del Tonale (1.884 m)
25. Carretera del Passo Campo Carlo Magno (1.682 m)
26. Carretera de alto valle Gressoney (1.825 m)
27. Carretera de Col de Montgenèvre (1.850 m)

La Marató dels Dolomites, una clàssica del cicloturisme alpí
Suïssa
28. Carretera de los puertos Livigno, Foscagno y Eira (2.315 m)
29. Carretera de puerto Bernina (2.330 m)
30. Carretera de puerto Oberalp (2.045 m)
31. Carretera de puerto San Gotardo (2.108 m)
32. Carretera del collado Saanenmöser (1.279 m)
33. Carretera Paso de Simplon (2.005 m)
34. Carretera de puerto San Bernardino (2.066 m)
35. Carretera del valle Saas con Mattmark (2.197 m)
36. Carretera de alto valle Anniviers con Zinal (1.700 m)
37. Carretera de puerto Gran San Bernardo (2.473 m)
França 
38. Carretera del Col de l’Iseran (2.770 m)
39. Carretera del Col du Mont Cenis (2.100 m)
40. Carretera del Col du Télégraphe (1.600 m)
41. Carretera del Col du Galibier (2.646 m)
42. Carretera del Col de la Croix-de-Fer (2.067 m)
43. Carretera del Col du Glandon (1.951 m)
44. Carretera del Col de la Madeleine (2.000 m)
45. Carretera del Col de Lautaret (2.058 m)
46. Carretera de montaña de L’Alpe-d’Huez (1.860 m)
47. Carretera del Col d’Izoard (2.360 m)
48. Carretera del Col de Vars (2.109 m)
49. Carretera del Col de Restefond/Bonette (2.802 m)
50. Carretera de montaña Ventoux (1.909 m)

10/6/12

Pels camps de la plana de Cambrils

A la part més baixa del camp de Tarragona, el terme de Cambrils és una notable plana agrícola, rica i diversa, que limita amb Mont-roig del Camp, Montbrió, Riudoms, Vila-seca i Salou i Vinyols i els Arcs. Abans d’anar a la platja, us proposem una ruta per descobrir el Cambrils més desconegut.
Enmtre oliveres camí de Mont-roig del Camp
La lleu inclinació de la plana que aboca la vila al mar està creuada per nombroses rieres, potser el tret que dona més personalitat al territori que te en Cambrils (33.000 habitants) el seu nucli central. Entre els torrents, parets de pedra seca i camps d’oliveres i ametllers, transcorre aquesta ruta que, en un proper article, complementarem amb una llarga passejada ciclista pel litoral. Així tindreu un cap de setmana ciclista ben rodó.
A Cambrils hi podeu arribar en tren (RENFE), i per carretera per la N-340, l’A-7 o l’autopista AP-7. Fixeu la sortida a la cantonada del passeig marítim amb l’avinguda de Sant Joan Baptista de la Salle. Agafeu el carril bici que d’endinsa cap a l’interior del poble. Quan el carril acaba seguiu per la calçada passant la via del tren, la C-31, zona esportiva i l’autopista. Just llavors desemboqueu en l’ampla riera d’Alforja. Deixeu-la i gireu a l’esquerra per una carretereta asfaltada paral·lela a l’A-7. La ruta fa un arc i s’enfila per creuar, ara, l’autopista. Seguiu pedalant entre murs de pedra seca, penques de figues de moro i explotacions agrícoles. L’asfalt s’acaba de sobte,però res no us frena fins desembocar a la carretera T-314. Gireu a la dreta i, en un quilòmetre, arribareu al centre de Vinyols i els Arcs. Després de contemplar l’església barroca de Santa Caterina i el recollit centre urbà, desfeu la carretera fins arribar a una rotonda. Just en ser-hi trobareu l’entrada del parc Samà. Si no hi aneu en hora punta us deixaran recórrer el bellíssim jardí tot pedalant lentament.
Són 140 hectàrees de jardins, fonts, cascades, coves, miradors, les restes d’un antic zoo i la casa senyorial, és clar. I paga la pensa veure-ho tot. En Salvador Samà, marquès de Marianao, va voler reconstruir l’exuberància romàntica i exòtica de l’enyorada Cuba. I Josep Fontseré i el seu ajudant Antoni Gaudí va ser l’encarregat de portar-ho a terme. Ell és l’autor també de la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona.
El parc Samà, una fita ineludible de la ruta
Un cop visitat el parc, sortiu a la rotonda i seguiu recte en direcció sempre cap a Mont-Roig. Creuareu diversos torrents i camps d’oliveres, a més de l’espectacular Mas dels Tegells. Després de passar per sota una carretera desembocareu a una altra ruta asfaltada. A l’esquerra seguireu en direcció cap a Cambrils, però primer gireu a la dreta i visiteu Mont-Roig del Camp, un dels pobles preferits pel jove Joan Miró. El mas Romeu, el Miró o l’ermita de la Mare de Déu de la Roca van ser immortalitzats pel pintor. A l’església vella hi ha el centre Miró, on us podreu documentar abastament.
Ara si és hora de tornar al punt anteriorment citat, la carretera vella de Cambrils, que us portarà de nou al cap de munt de la vila després de creuar alguns torrents de nou, l’autopista i l’autovia. Continueu després tot recte fins la rotonda de la N-340. A la dreta l’avinguda del Baix Camp us abocarà de nou al carril bici de Sant Joan Baptista de la Salle. I avall, a la platja i al punt d’inici i final de la ruta. Cambrils us pot deparar moltes agradables sorpreses, sobretot si hi aneu fora de les puntes de temporada.
Dificultat. Mitjana. Distància. 32.50 kms Temps: 2h 50’ Desnivell 200 metres. @: http://www.cambrils-turisme.com/rutes

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya