24/4/18

Les Gavarres, país del suro

Entre el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, el massís de les Gavarres, a l'extrem septentrional de la Serralada Litoral, presenta cims de formes arrodonides que Josep Pla va definir d'elefàntiques: el puig de la Gavarra, el d'Arques, la Mare de Déu dels Àngels, el Montigalar, Santa Pellaia o el Montnegre, tots de menys de 550 metres. Els boscos d'alzines sureres caracteritzen el paisatge i defineixen històricament el model econòmic.

església de Santa Pellaia, aproximadament a meitat de la ruta
 La proximitat a Girona i la Costa Brava, la biodiversitat i frondositat dels seus boscos, i la gran quantitat de pistes, camins i carreteres han convertit les Gavarres en un paradís per al cicloturisme. Us proposem un itinerari que gairebé ronda tot el massís, barrejant carreteres locals poc transitades i pistes sense dificultat tècnica. Ara be, la ruta puja (980 mts de desnivell), i cal estar una mica entrenat.
La sortida i arribada és a la població de Sant Antoni de Calonge, raval de mar del municipi de Calonge. Sortint per la C-31 trobareu lloc per aparcar just a l'entrada del nucli, a la mateixa avinguda de la Unió, per on heu de començar a pedalar en direcció al poble de Calonge (carretera GI 661). Creueu Calonge i seguiu en direcció a La Bisbal. La carretera canvia de nom, per gairebé tot el trànsit, i passa a dir-se GI 660, a la vegada que comença a ascendir el suau coll de la Ganga. Baixant, ja prop de la Bisbal, veureu el trencall a Sant Pol, un dels tres petits nuclis habitats del massís. Tot i haver estat densament habitades, l'interior de la muntanya avui està gairebé abandonada. Abans d'entrar al nucli de La Bisbal, gireu a esquerra en direcció a la piscina municipal i la font de l'arbre. A l'alçada de la piscina el camí es bifurca. Continueu pel de la dreta, que creua el riu Daró per un gual i passa a ser de terra. A l'altra banda gireu a esquera i pedaleu en paral·lel a la mota del riu. Passeu el barri de la Font, una cruïlla de quatre camins i continueu al costat del Daró fins la següent cruïlla de quatre camins. Aquí heu de girar a dreta entre camps i, just després de passar un mas, a esquerra. Rectes en un encreuament, passeu a tocar d'una petita ermita i amunt pel camí cimentat fins el bell nucli medieval de Sant Sadurní de l'Heura. En arribar a la carretera GI 664 (carretera del coll de Sta. Pellaia) gireu a esquerra. Durant prop de 5 quilòmetres pedalareu per una carretera estreta, molt bonica i sense trànsit. Fins que us trobareu una ampla pista que surt a dreta en pujada i que indica: Montnegre, St. Mateu, els Àngels i Quart. Amunt que fa pujada.

Amb el bust de Mercè Rodoreda, a Romanyà
És una ampla pista que us portarà fins el llogarret de Montnegre, el segon nucli  habitat, i cor del massís. A partir del poble la carretera és asfaltada, continuareu pujant més suaument fins trobar un trencall que du a Sant Mateu de Montnegre, epicentre espiritual de les Gavarres. Aquí deixareu l'asfalt i continuareu per la pista que surt per l'esquerra de l'església. Després de planejar entre boscos d'alzines sureres, baixa vertiginosament fins desembocar de nou a la carretera GI 664 a l'església de Santa Pellaia, temple d'origen romànic molt ben conservat.
Continueu ara a l'esquerra, carretera avall, cap a Cassà de la Selva. Al poble, desembocareu al carrer Marina, carretera de Sant Feliu. Agafeu-la a esquerra fins una gran rotonda, on prendreu la primera sortida a dreta (Rbla. Onze de Setembre); primer carrer a esquerra (Llagostera) i, a la bifurcació, dreta pel camí de can Ravicho, on acaba l'asfalt. Aquest camí desemboca a la via verda Girona- Sant Feliu. Agafeu-la a esquerra fins a Llagostera.
La via creua la GI 674 a les envistes de Llagostera. Agafeu la carretera, una mica més transitada. A la rotonda continueu direcció St. Feliu i Platja d'Aro per la C 253a, i aviat gireu a dreta per la C 65z en direcció Sta. Cristina, St. Feliu i Platja d'Aro. Al final del poble hi ha una gran rotonda per sota l'autovia. Creueu-la i recte per la GIV 6612, sense trànsit, en direcció a Romanyà de la Selva, Llagostera residencial i Penedes. És la segona pujada del dia (212 mts en 8'8 kms). Passeu l'ermita de St. Ampèlit i la cruïlla a Sta. Cristina i St. Miquel d'Aro.
Quan arribeu al lloc de Romanyà, tercer nucli habitat del massís i lloc on va viure i morir Mercè Rodoreda, ja només us queda baixar sense parar fins Sant Antoni de Calonge. Passeu per damunt de l'autovia i ja sereu a l'avinguda de la Unió, inici i final d'aquesta autèntica volta a les Gavarres.
Dificultat: Alta Distància. 79.00 kms Temps: 3h 56' (4h 30' amb aturades) Desnivell: 980 mts @: www.gavarres.cat
Mapa de la ruta

Sant Mateu de Montnegre



10/4/18

El microclima del Pla de l'Arc

El Pla de l'Arc és uns subcomarca interior de la Plana de Castelló. Protegida per les serres de Galceran, Orpesa, Borriol i el Desert de les Palmes, i a una alçada d'uns 300 metres, te un microclima molt temperat que permet el cultiu d'oliveres, ametllers i vinya, fet que dona una especial harmonia al paisatge.

Pedalant entre oliveres, a Vilafamés
Tot i que la capital d'aquest territori se situa a Cabanes, on es troba l'arc romà amb obertura de mig punt, que dona nom a la subcomarca, situem el punt de partida d'aquesta ruta per descobrir la zona a Vilafamés, on hi ha el MACVAC, Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni, que no hauríeu de deixar de visitar. Vilafamés te també altres llocs d'interès, com el castell, les muralles o la popular Roca Grossa, una pedra de més de 22 tones situada als peus de l'església. des del turó on s'enfila el poble vell es veu be tot el Pla de l'Arc i la zona per on pedalareu.
Fixem el punt de sortida a la rotonda que fa la carretera CV 160 a l'entrada del poble. entre la sortida que du a La Barona i la que du a Sant Joan de Moró, hi ha un camí rural asfaltat que va en paral·lel a aquest darrer trencall. L'agafeu i el deixeu ben aviat, just després d'un magatzem amb el frontal verd i el barri del mateix color. Gireu a dreta per un estret camí cimentat que corre, bellament, entre fruiters. Recte. Deixeu dues cruïlles de quatre camins també cimentats. Aviat portareu a esquerra el petit barranc de Moró. Us incorporeu a un altre camí que surt per la dreta, però continueu endavant cap a l'esquerra (per vosaltres és seguir pràcticament recte). Aviat s'acaba el ciment i el camí passa a ser de terra. Entreu al barranc dels Estrets, un sector indòmit i d'una bellesa desolada.

Barranc dels Estrets
El camí esdevé pedregós, perquè aviat us trobareu pedalant per la llera del barranc, clarament encaixonats per dues fileres de turons, entre canyars, figueres de moro i fins i tot algunes cases abandonades: secà mediterrani en tot l'esplendor. Són poc més de dos quilòmetres de silenci i soledat, just fins trobar un trencall a esquerra que du a una font (rètol) i a la dreta veure com es recupera el ciment al paviment del camí, Continueu per aquí. El barranc desembocarà aviat al riu Millars, vosaltres gireu a nord-est. Pujant molt suaument, la pista passa pel lloc de La Basseta (també força desolat) i creua la carretera CV 162, a les envistes del poble de La Barona.
Continueu recte per una pista asfaltada que s'endinsa fent ziga-zagues per un petit bosquet esquitxat de garrofers i algun pi, fins desembocar en una pista més ampla. Recte du al mas del regall, però heu d'agafar a esquerra, una llarga recta que us du a La Barona. El creueu tot recte, tal com veniu, pel carrer Major, fins desembocar a la CV 162 (Casa Julián a esquerra). Enfront hi ha una rotonda que heu de travessar tot recte i seguir endavant. deixeu un trencall a esquerra que surt de biaix i passeu el rètol que indica el final del poble. A ma esquerra veureu una finca amb una tàpia de color rosa. A dreta surt un camí cimentat. Aquest no és. és el següent, unes desenes de metres més amunt. Surt a dreta entre camps i oliveres, te un senyal d'estop i està ben asfaltat. Aquest si que és. Amunt que va pujant.

Tex mex
La carretereta va pujant entre oliveres perfectament arrenglerades en terrasses de pedra seca magníficament cuidades, com un jardí. Un nou paisatge de bellesa mediterrània. Arriba un punt, des d'on es domina tota la zona de la Vall d'Alba, que la ruta davalla ràpidament fins el poble. Entreu-hi tot recte pel carrer Major fins trobar l'avinguda del Pou Ample, a dreta. Agafeu-la i davallareu fins la sortida del poble. Desembocareu a la CV 159, que agafareu a dreta, per deixar-la immediatament a esquerra en direcció a Vilafamés i la zona esportiva del municipi. Passat el camp de futbol, però, la carretera fa un ample tomb a la dreta. A esquerra surt un camí asfaltat ben recte (te un estop d'esquena). Agafeu-lo. Puja suaument entre matolls i alguna olivera. Deixeu un trencall asfaltat a esquerra i continueu amunt deixant algun camí i entrada de casa. A la fi comenceu a baixar fins desembocar en una pista asfaltada que us surt perpendicular, i que agafareu a esquerra.
Baixeu fins trobar un trencall a dreta amb un rètol que diu Mas del Caro. Seguiu per aquí sempre avall, clarament cap a Vilafamés. Torneu a pedalar entre oliveres, fruiters i cases de camp fins desembocar de nou en un camí asfaltat. Esquerra i aviat a la dreta per una carretereta a la que desemboca. Després d'un petit barranc a la vostra carretereta se li incorpora una per l'esquerra; continueu endavant. Deixeu un camí per l'esquerra i un per la dreta mirant sempre enfront, cap a Vilafamés.
A la següent cruïlla de quatre camins (tots asfaltats) gireu a dreta. Passareu per finques i cases de camp i sortireu a una carretera. Teniu un estop. Agafeu-la a esquerra i pedaleu ja fins la rotonda on heu començat la ruta.
Dificultat: Fàcil Distància. 22.00 kms Temps: 1h 48' (2h 30' amb aturades) Desnivell: 195 mts @: www.turismodecastellon.com
Vilafamés, al fons
Entre ametllers






24/3/18

La sèquia de Barcelona


Barcelona és aigua per tots costats (Besòs, Llobregat, Mediterrània i rieres de Colllcerola). És tal la importància de l'aigua en la història de la ciutat, que un simposi ha establert que, molt probablement abans de construir-se les muralles romanes, ja es va fer un aqüeducte per portar aigua a Barcino, cap a l'any 10 aC. Més tard va ser un canal de rec i, posteriorment, els comtes el van transformar en el que avui coneixem com a Rec Comtal. Les petjades d'aquesta gran sèquia són per tot. Us proposem resseguir l'antiga via d'aigua per descobrir-les.

Naixement del Rec, a la mina de Montcada 
Comencem aquest viatge per un dels grans mites de Barcelona a l'estació de Rodalies de Montcada i Reixac (R2 nord). Creueu les vies cap a la plaça Lluís Companys, punt d'inici de l'excursió. Agafeu el carrer Jaume I i creueu les vies al primer pas a nivell per girar immediatament a esquerra per l'avinguda de la Unitat. Passeu per davant de l'ajuntament, i no gaire lluny veureu a ma esquerra una entrada que us durà al parc de les aigües. El casal de la gent gran està construït sobre la casa de la Mina, on hi ha la deu de la Mina Vella, el punt de captació de l'aigua pel rec. Es veu be la sortida de l'aigua, que avui torna a ser cristal·lina. Recupereu l'avinguda de la Unitat i avanceu, tombant a esquerra pel carrer Molí fins trobar un pas sota les vies. Feu-lo i anireu a parar a l'altra banda del parc, al Casal de les Aigües, on hi havia les bombes, les vàlvules reguladores i un punt de captació d'aigua des del Besòs.
Desfeu el camí passant de nou sota el pont pel carrer del Molí fins el del Reixagó, nom que rep el canal a Montcada, que agafareu a esquerra. Sota hi passa el canal, que reapareix una mica més enllà. el carrer acaba en una petita placeta davant del tren. A la dreta surt un caminoi que va entre les vies i el rec. és un espai ambiental de primera, just al peu del turó de Sant Joan, on s'hi agombola com en un castell el barri del mateix nom.
El camí acaba al parc del Primer de Maig, al barri de Vallbona, ja a Barcelona. Creueu el parc portant el rec a ma dreta i sortiu al carrer d'Oristà, on torna a desaparèixer. Deixeu el camp de futbol, passeu sota les vies i aviat veureu el pont que creua l'autopista. Seguiu rectes pel carrer de la Torre Vella, al final del rengle de casetes gireu a esquerra i us trobareu de nou amb el canal, que ara rega un conjunt d'hortes (la Ponderosa) on molta gent hi va a comprar verdura. Reculeu fins l'inici de la pujada al pont i creueu les autopistes. A l'altra banda continueu rectes fent un bucle per anar a passar-hi per sota per l'avinguda de Vallbona, que seguireu fins arribar al Parc de la Casa de l'Aigua, a Trinitat Nova, un conjunt d'edificis modernistes que allotjaven els dipòsits d'aigua. L'obra és de 1917 i es va fer per evitar malalties com el tifus de 1914. A l'extrem més proper a la Meridiana hi ha un carrer de vianants que puja suaument fins el pont que travessa vers Trinitat Vella. Aneu-hi.

Casal de les aigües de Montcada
Un cop allà gireu a esquera pel carrer Finestrelles i esquerra denou per Ausona fins baix de tot, tocant a l'autopista. Gireu a dreta per un carrer que passa a tocar-hi aviat veureu a esquerra un altre conjunt d'edificis modernistes on hi havia les vàlvules. A partir d'aquí el Rec és totalment soterrat, i costarà trobar-hi vestigis. Però hi són. Seguiu tot el carrer del Torrent de la Perera, que volta tot el turó de la Trinitat. Després es diu Via Baecino, que deixareu a dreta pel carrer Tossal, que va a parar davant l'antiga estació d'Hidroelèctrica de Catalunya. Aquí heu de girar a esquerra per passar sota la Ronda de Dalt. Al Proper Passeig de Sta. Coloma gireu a esquerra per un carril bici damunt la vorera i creueu el passeig a l'alçada del carrer Fernando Pessoa, que agafareu a dreta. Aquí heu d'anar una mica a l'aventura. Hi ha un aparcament, entre-hi i recorreu-lo fins l'extrem sud. UN cop allà heu de saltar una tanca baixa i seguir per un corriol de terra que passa per darrera del modern edifici del Taler Escola Barcelona. Sota d'aquest edifici, en un espai aixecat per unes columnes, veureu un clar vestigi del rec, prop de la zona on hi havia el molí de Sant Andreu (S XIII). S'ha trobat restes de l'aqüeducte romà i d'un pont que menava l'aigua pel carrer Cinca cap a les primeres fàbriques que abastia, com la de can Portabella, de la que en queda la xemeneia al carrer Josep Soldevila. Per anar-hi heu de seguir el carrer Fernando Pessoa fins el final, girar a esquerra cap a la plaça de l'estació de Sant Andreu i entrar als jardins del Rec pel sud de la plaça. Sortireu al carrer de Sant Adrià, que heu de travessar i agafar Josep Soldevila, que és el d'enfront. Aviat veureu a esquerra la xemeneia. Entreu al parc que hi ha entre edificis moderns. Al final, gireu a dreta per Virgili i a esquerra per Rambla Onze de Setembre, voltareu el camp de futbol Narcís Sala. Deixeu la Rambla tombant a esquera pel carrer Gran de Sant Andreu. Passareu pel Parc de la Pegasso, pel carrer per on s'accedeix a la bella Plaça Masadas i, després de creuar Garcilaso, a ma dreta surt el carrer Ciutat d'Elx. Al mig hi ha una torre d'aigües de 1849, que servia per elevar el cabdal del Rec i impulsar-lo cap al centre de la ciutat. Sou a la Sagrera
Carrer Hondures a esquerra, passareu per la Nau Ivanow, dreta pels jardins de Pepa Colomer fins desembocar a Feli II, que agafareu a dreta fins el carrer Bofarull, que surt de biaix per la dreta. El rec passa per sota, doncs aquest carrer era l'antic camí que unia els molins. Passeu la plaça d'Islàndia i seguiu Bofarull, a trams de vianants, fins el final. Aquí heu d'agafar Navas de Tolosa a esquerra fins Mallorca, a dreta. De seguida veureu el petit passatge de Ca dels Seguers, un autèntic illot de pau, un poblet en mig de la ciutat. entreu-hi i seguiu-lo fins que surt a Tricant. Agafeu-lo a esquerra i de nou Mallorca a dreta fins la Meridiana. Agafeu el carril bici en direcció a Glòries i deixeu-lo a l'alçada de l'estació Clot-Aragó (just en creuar Guipúscoa). Aquí heu de girar a esquerra pel carrer de la Sèquia Comtal. El Rec davalla per sota el centre del Clot. Passeu per la plaça font i Sagué i per la del Mercat fins el parc del Clot. Entreu-hi i pedaleu fins Glòries. Al punt on la plaça s'entronca amb el carrer Dos de Maig, les eternes obres han permès descobrir un jaciment; un antic pont, la llera per on passava l’aqüeducte romà, el canal medieval i la caseta que regulava el cabal d’aigua.

El rec de celobert, vorejat el turó de Sant Joan, entre Montcada i Barcelona
El darrer tram de la ruta l'iniciem a l'altra banda de l'embolic de Glòries, a la cantonada amb el carrer de Ribes. el recorrem tot fis l'Arc de Triomf. A l'altra banda, primer trencall de Trafalgar, s'obre el carrer del Rec Comtal, el punt on la sèquia entrava a la Barcelona emmurallada. fa poc s'hi ha inaugurat un hotel que du, precisament el nom de Rec. Fa modern.
Gireu a dreta pel carrer del Davant del Portal Nou i a esquerra per Portal Nou per anar a parar a Sant Agustí Vell. Només entrar-hi gireu a dreta per Basses de Sant Pere i anireu a parar al carrer de la Sèquia. Amb els noms ja està tot dit. es veu ben clar on hi havia les basses. Gireu a esquerra per la plaça de les Marquilles i a dreta pel d'en Serra Xic fins anar a parar a l'altra banda de Sant Agustí Vell. Endavant cap a Tantarantana passant per la placeta de Pons i Clerc i per la de la Puntual. Aquí creueu el carrer Princesa i, pel carrer del Rec (sic!) aneu cap a la plaça Comercial. fi de la ruta. Dins el Born C.C. podeu contemplar el darrer tram visible de la infraestructura més longeva de la ciutat, doncs va ser útil fins el 1989.
Dificultat: Fàcil Distància. 19.50 kms Temps: 1h 53' (2h 54' temps total) Desnivell: 90 mts
Xemeneia de can Portabella, una de les fàbriques qeu feien servir l'aigua del rec
Torre de les aigües, a Sant Andreu
Casa de l'aigua, a Trinitat Nova




14/3/18

Viatge al centre de Catalunya

Tot i que hi ha diverses interpretacions, el Cogulló de can Torra, un cim de 881 metres entre l'Anoia i el Bages, es considera, al menys simbòlicament, el centre geogràfic de Catalunya. Pot ser que les impressionats vistes sobre Montserrat, el Cadí, el Pedraforca i la vall del Llobregat, hi tinguin a veure. Aneu-hi a descobrir-les.

El cim del Cogulló de can Torra, el centre de Catalunya
La sortida i l'arribada és a Rajadell (Bages), on s'hi arriba en tren (Regional R12). Amb cotxe, hi ha una sortida a l'eix transversal que hi mena. Davant de l'estació hi ha aparcament i un parell de restaurants. Per fer aquesta ruta cal estar una mica preparat físicament, tot i que no hi fa res si heu de baixar de la bici al punt més dur de la pujada.
Comenceu a pedalar en direcció oest, cap a Castellfollit del Boix, per la carretereta local. Passeu sota les vies, deixeu un trencall a esquerra per on no hi podeu girar, passeu després per damunt d'un pont i, en arribar a una rotonda, deixeu a dreta l'accés a l'Eix en direcció Lleida i agafeu el caminet de terra que surt enfront, just a tocar dels rètols indicadors. El camí, sempre paral·lel a l'eix, és una mica boscà fins que desemboca en una carretereta que ve de passar sota l'autovia. Continueu per la carretera en direcció a Les Casetes. A la rotonda continueu rectes direcció Castellar.
Un cop en aquest veral d'Aguilar de Segarra, deixeu la carretera després d'un pontet i baixeu per una pista cimentada cap a unes cases per un camí que, ho diu un rètol, va de Castellar a Grevalosa i Castellfollit del Boix. La pista passa entre una cosa i un hort i segueix bosc endins pujant suaument. Deixeu una bifurcació al camp de tir, i continueu per la pista encara ben asfaltada. Aneu avançant per la vall de la riera de Grevalosa, un lloc força humit i fresc, fins que la creueu per un pontet que sembla un gual. Poc després surt una pista de terra ampla a l'esquerra, just abans d'un altre pontet protegit per baranes i davant d'un senyal d'estretament de calçada. Aquí heu de deixar la carretereta i la vall per endinsar-vos, pista amunt, cap al cim del Cogulló. Comença la pujada.
Aquest camí fa primer una ziga-zaga i després puja suaument entra bosc i camps fent un gran arc cap a la dreta. Deixa els camps, s'endinsa recte i ample per un bosquet, gira a esquerra i, poc després, fa un brusc tomb a dreta, gairebé de 180 graus, i s'enfila amb duresa. És el tram més dur de l'excursió. No patiu si heu de baixar, no serieu els primers. Però abans no us ho penseu ja sereu al coll. Hi ha un rètol indicador i un mapa on situar els indrets que es divisen. Aneu ara a la dreta fins l'ermita de Sta. Cecília de Grevalosa. Són uns centenars de metres completament plans.

Santa Cecilia de Grevalosa
Reculeu fins el coll un cop visitat el lloc i continueu rectes en pujada. El camí és ample i clar. Aviat s'insinuaran les runes de Sant Miquel de Grevalosa damunt dels vostres caps. Arribareu a una cruïlla de quatre camins, continueu rectes amunt. A la següent cruïlla a dreta també continueu rectes amunt, ja veureu el cim. Un darrer esforç i ja sereu al centre de Catalunya. Una caseta-refugi, una estelada i unes banderes d'oració budistes us saluden. I, sobretot, les impressionants vistes del Cadí, el Pedraforca, Montserrat, la vall del Llobregat el Montseny i Sant Llorenç de Munt. Realment impressiona, per això no és estrany que sigui considerat el centre del país.
Reculeu fins la darrera cruïlla i agafeu-la, ara us surt per l'esquerra, en baixada. És una pista ampla i sense confusió possible. Després de creuar un bosc desembocareu en una pista que agafareu a dreta, i poc després en una alta que agafareu a esquerra, i cap a Castellfollit del Boix sense deixar la pista principal.
En arribar al poble heu d'agafar el primer carrer que surt a esquerra. és un apetita carretera que no heu de deixar, sempre seguint les indicacions cap a Rajadell. Puja i baixa suaument entre camps i bosquets. Trobareu una bifurcació a dreta que du a Can Torra, una altra que du a can Fontanelles, una que no diu res (és de terra), després una altra que du a Manresa i encara després una gran entrada a una explotació ramadera. Vosaltres sempre per la carretereta, mal asfaltada, però clara cap a Rajadell. Una altra granja i ja sereu al poble. Passareu per davant de l'ajuntament i, clarament avall, voltant el turó on hi ha el castell de Rajadell, un edifici gòtic declarat be cultural d'interès nacional. A baix de tot creuareu la riera i, després d'una curta pujada, se us incorporarà per la dreta la carretereta que du a Monistrolet. Continueu recte endavant paral·lels a la riera.
Poc després ja veureu l'estació. Gireu a dreta per on abans no podieu fer-ho i una breu pujada (que abans heu baixat) us durà en pocs metres de nou a l'estació o al cotxe.
Dificultat: Alta Distància. 33.00 kms Temps: 2h (2h 30' amb aturades) Desnivell: 685 mts @: www. bagesturisme.cat
Pica AQUÍ per accedir al mapa