28/11/08

Eleccions federatives: o la gestió o el ridícul


A la pròxima directiva de la Federació Espanyola de Ciclisme hi pot haver un vicepresident català, es tracta de Rubèn Perís, president de la “Volta” a Catalunya, una de les persones que més ha fet perquè el Tour travessi Catalunya l’any vinent, membre del consell directiu de l'Associació Internacional d'Organitzadors de Curses Ciclistes i membre del selecte club ‘UCI Pro Tour’. UN luxe, doncs, per al ciclisme català tenir a algú situat en una posició de privilegi al centre del poder esportiu espanyol.
Paradoxes de la vida, la Federació Catalana de Ciclisme no està decidida a donar suport a la candidatura de Peris. Amb evasives del tipus ‘ja ho veurem’, ‘no ho tenim clar’, o ‘cal respectar la pluralitat dels membres de la catalana’, l’estament federatiu del país demostra de bell nou que, per poc que s’ho proposi, la seva capacitat de fer el ridícul és pràcticament infinita.
A una setmana vista de les eleccions federatives, la indefinició de la Federació Catalana pot fer fracassar una opció que significaria gaudir d’una situació de privilegi al nucli dur de les grans decisions que sobre ciclisme es prenen a Espanya i que afecten tothom, car l’autonomia de les federacions territorials és més que relativa, no ens enganyem.
Si la Catalana no recolza a Peris amb tots els pronunciaments favorables escriurà un nou capítol de la seva ineficaç gestió dels darrers anys que està posant la pràctica del ciclisme en totes les seves facetes en una situació lamentable i que, entre altres circumstàncies, està portant a nombrosos cicloturistes, tant de carretera com de muntanya, a no renovar més la llicència federativa; una reacció més que justificada tenint en compte els nuls serveix que dona i l’elevadíssim preu en comparació amb altres federacions territorials.

16/11/08

Esquí de fons: aquest any si !!!



Observeu el bon aspecte de la Tosa Plana de Lles i els boscos d'Arànser (aqui a tocar del Pla de Llet), després de les nevades dels darrers dies. Les fotos són de dissabte 14 de novembre, i l'aspecte és immillorable. Hem tingut dos anys de molt poca neu, però tot sembla indicar que enguany si que ens podrem fer un fart d'esquiar pels camins i boscos dels Pirineus com ens agrada de fer cada hivern a molts ciclistes.
De moment ja hi ha dues cites concretades: 10 i 11 de gener Puigcerdà fons al coll de la Quillana, al Capcir, i 1 de febrer, la clàssica Marxa beret, enguany per fi amb homologació europea. Un cop hagueu desat les bicis, aneu posant a punt el vostre material de fons, la neu ja ens mulla els peus.

12/11/08

El zenit de dues vides


JOan Llaneras i Paolo Bettini hanposat el punt i final a les seves respectives vides professionals guanyant amb tot mèrit els Sis dies de Milà. Malgrat l'accident que el toscà va patir el primer dia, i que va fer témer per la seva integritat, els dos campions es van recuperar i, escalant posicions a la general cada jornada, han acabat guanyant la darrera competició del seu palmarès.
La seva llegenda trascendirà enllà del temps i per damunt de les glòries i le smisèries del ciclisme.

Pels boscos boirosos de la Llitera


A la comarca de la Llitera, a la Franja, en aquesta època de l’any anticicló vol dir boira. Però lluny de ser un inconvenient, pedalar entre la boira és un plaer que els que no són d’aquest país no coneixen. La boira tenyeix el territori d’un tel de nostàlgia i tendresa a l’hora que dona a la ruta una emoció incomparable. La Lliterana, marxa BTT que organitza l’Almacelles Pedal Club per camins de la comarca, és un excel•lent marc per descobrir aquestes sensacions.
La comarca de la Llitera és una de les quatre que conformen la Franja de Ponent, zona limítrof entre Aragó i Catalunya que forma part d’Osca per la divisió provincial de 1833, i on, per raons històriques, la presència del català és ben forta i present. La bicicleta de muntanya és un excel•lent mitjà per acostar-nos a la realitat d’un territori tan poc conegut com bell i amable.
Que ningú no pensi en paratges erms i monòtons. Camins entre sembrats, pinedes i alzinars d’un verd espès que contrasta amb l’ocre del camí, pistes com balconades amb vistes impressionants damunt el Montsec i els Pirineus i un parell de tallafocs d’impressió, són els alicients d’una ruta que surt d’Alcampell, per anar a buscar Tamarit, San Esteban, les proximitats de Peralta de la Sal i Baells. Els 59 quilòmetres i 1281 metres de desnivell, són alguns dels ingredients naturals que han fet de la Lliterana una clàssica de les terres de ponent.
Deixem el cotxe a tocar del camp de futbol d’Alcampell i ens posem a pedalar vers l’interior del poble, que travessem en direcció a la zona del Pla, circulant tothora entre camps de conreus. Al final dels camps busquem el redós d’una petita serralada que anem pujant i que ens mena a Les Cheses. Des d’allà la ruta baixa en direcció a la carretera de Tamarit, que travessem. Portant la mateixa minúscula serralada a la dreta busquem l’estany eixut de Queraltó circulant a trams o dins o a prop de la llera d’un torrent. Després de l’estany, un repetjó curt ens deixa a la zona de Las Forcas, a tocar de Sant Esteban. Ara agafem el barranc de Rue direcció nord i costa amunt fins arribar a la muntanya d’Alcanà, una delícia de verdor pedalar pels corriols que recorren la pineda, primer en baixada i després en ascens. En sortir del bosc cal parar atenció, doncs poc després hem de baixar pel tallafocs d’Alcanà i, si no teniu bons frens o la tècnica suficient, és millor baixar de la bici. El tobogan és de vertigen.

La ruta continua cap a Torres d’Alcanà, tot i que abans haurem de passar el tallafocs de Collbató, aquest cop de pujada: cames i coratge! Deixem el refugi forestal i seguim per una pujada llarga però molt suau des d’on gaudim d’unes vistes espectaculars. Un cop al Coscollar podem decidir si seguim cap a la serra de Baells (esquerra) o trenquem, ja en baixada, direcció a Alcampell de nou (la ruta quedarà en 43 quilòmetres).
Si fem la volta llarga seguim pujant direcció Cuatrecorz. Baixem després primer per una pista ampla i després per un corriol preciós en mig del bocs fins travessar Cuatrecorz i seguir direcció el barranc de Canalillo per un descens tècnic. Ull viu. Un cop al fons del barranc cap pujar cap al Tossal Gros direcció el castell de Mora. Llavors ja tornarem a ser a l’altra banda de la serra de Baells. Pugem de nou al Coscollar i, per fi ja en baixada, arribem a Alcampell. No és una ruta de grans desnivells, però el caràcter trencacames l’endureix. Ens hem guanyat el dinar. A Alcampell hi ha una correcta oferta gastronòmica. Al web www.agolpedepedal.com hi trobareu els track’s del GPS i informació complementària
Dificultat. Mitjana/Alta. Distància. 59 kms. Temps: 4h 30’ Desnivell.1281 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya