28/11/12

El diaris de Mojo: BTT extrem al Marroc

Els diaris de Mojo són una sèrie d’aventures amb ciclistes de muntanya de nivell molt alt a llocs exòtics per a la pràctica del BTT. Després de les espectaculars imatges d’Aaron Gwin, Steve Peat i Danny MacAskill per Anglaterra, Gal·les i Escòcia, la productora Eyesdown films posa les seves càmeres al servei de Fabien Barel y Mark Weir, que exploren les muntanyes i camins de l’Atles marroquí a un ritme...de vertigen.
Vigileu no us rodi el cap!




El discret encant de Sant Antoni i el Poble Sec

A banda i banda del renascut Paral·lel, els barris de Sant Antoni i el Poble Sec, que van néixer com a frontisses als límits de l’Eixampla, són avui dos dels nous centres emergents de la ciutat que combinen la vida de barri tradicional amb un nou sentit lúdic de la modernitat. Us proposem una ruta molt cool per la zona, amb una marrada a l’extrem de l’Eixample.
Les tres xemeneies de La Canadenca, símbol de les lluites obreres
 Sant Antoni ha despertat a la discreció de vida de barri amb una empenta inusitada. Botigues ‘vintage’ com El Recibidor o Valnot, restaurants com Casa Lucio o Bohèmic i bars on fer-se veure com Federal Cafè o Lolia taperia, conviuen amb la Bodega avenida, el Pa i trago o els Ocellets, de tota la vida. Al darrer triangle de l’Eixample, la tradició barcelonina s’ha tornat moderna i cosmopolita. Però Sant Antoni i l’Eixample també és un lloc de parcs tranquils a l’interior d eles illes de cases. En descobrireu alguns. A l’altra banda del Paral·lel, el Poble Sec s’ha convertit en un dels districtes més actius de les nits de Barcelona. Bars, bodegues i restaurants donen a la nit d’aquests carrers que s’enfilen Montjuic amunt una vida intensa.
Per conèixer una mica més aquesta zona de la ciutat començareu la ruta a la Plaça de les Tres Xemeneies, on hi havia la Canadenca, protagonista de l’episodi més intens del moviment obrer barceloní. Agafeu el passatge del mateix nom, darrera del modern edifici d’Endesa i desemboqueu al carrer Cabanes, que agafareu a l’esquerra. Després seguiu el rutòmetre:
L'entrada als jardins de Càndida Pérez, seu de la biblioteca del districte
DRETA.- Blesa, RECTE.- Blai (Vianants), DRETA.- Salvà, CREUAR .- Pça Bella Dorita (El Molino), CREUAR.- Paral·lel, ESQUERRA.- Ronda de Sant Pau (carril bici), ESQUERRA.- Manso, ESQUERRA.- Borell, ESQUERRA.- Jardins de Càndida Pérez (biblioteca del districte), RECULAR.- a Manso, ESQUERRA.- Manso, ESQUERRA .- Jardins dels tres Tombs i Goethe Institut, DRETA.- Calàbria, ESQUERRA .- Mistral, DRETA.- Vilamarí (carril bici), ESQUERRA.- Diputació (carril bici), DRETA.- Creuar parc Joan Miró, RECTE.- Llançà, (dreta Jardins de Safo, Sortida per avinguda de Roma), DRETA.- Roma, ESQUERRA.- Entença (Model), DRETA.- Rosselló (Ed Gustavo Gili a l’esquerra n º87), DRETA.- Passatge Batlló, DRETA.- Provença, ESQUERRA.- Urgell (Carril bici), ESQUERRA.- Consell de cent, DRETA.- Villarroel (esquerra Jardins de Cèsar Martinell. Sortida per Gran Via), DRETA.- Gran Via, ESQUERRA.- Viladomat, DRETA.- Sepúlveda (esquerra Jardins de Tete Montoliu), DRETA.- Calàbria (dreta Jardins de Maria Matilde Almendros), RECULAR.- a Sepúlveda, ESQUERRA.- Sepúlveda, ESQUERRA.- Vilamarí (carril bici), CREUAR.- Paral·lel, RECTE.- Lleida, DRETA.- Joaquim Blume, CREUAR.- Guàrdia Urbana, RECTE.- Cap a la plaça de Carles Buïgas (Font Màgica), Pavelló Alfons XIII i Maria Cristina, DRETA.- Pavelló Mies van der Rohe, DRETA.- Rius i Taulet, ESQUERRA.- Lleida, DRETA.- Olivera, CREUAR.- Plaça de las Navas cap a esquerra, DRETA.- Elkano, DRETA.- Margarit, DRETA.- Magalhaes, VOLTAR.- Plaça del Sortidor, DRETA.- Blasco de Garay, DRETA.- Blay, ESQUERRA.- Nou de la Rambla, DRETA.- Vila Vilà, ESQUERRA.- Jardins de les Tres Xemeneies. FINAL.
Dificultat. Fàcil. Distància. 12.50 kms Temps: 1h 24’h Desnivell 80 metres.
L'avinguda del poeta occità Gabriel Mistral
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

16/11/12

Els iaio bicis

(Foto 'Volta' a Catalunya)
Deixem-nos de ximpleries, la millor edat per anar en bici és la de la jubilació. S’ha d’estar molt malalt per treballar més hores que un rellotge i trobar encara una estona per sortir a la carretera o al bosc. Ara, quan ja no és te res anotat a l’agenda, el temps és tot vostre, les criatures no ploren i la hipoteca està més que oblidada, tots els dies de l’any són prou bons per sortir en bici. I ho fan, vaja que si ho fan!.
Van pedalant tranquil·lament amb els seus ferros d’acer fins que qualsevol paio quinze o vint anys més jove, pel cap baix, se’ls posa a roda. Llavors, sense immutar-se ni posar cara de picats, baixen uns quants pinyons i, com que a les bicis de l’època d’en Poulidor porten un 53-42 a davant i un 11-19 al darrera, arrien una atzagaiada que deixen el gallet de l’Specialized Tarmac i el compact clavat a l’asfalt.
I encara els queden pulmons per xerrant mentre porten una corrua de joves ofegats al darrera a un promig de 38/40 Kms/h.
-Els dies laborals (sic!) surto a rodar suau, per no cansar-me. I els diumenges trec la Pinarello de carboni i, llavors, vaig una mica més fort, però només una mica, que ja no tenim edat de fer segons què.
–Sort, pensen els de darrera; però no ho diuen perquè no tenen ni alè.
A la que ve una pujada els joves veuen, per fi, la seva salvació.
-Aquí deixarem clavat el iaio, forfollen somrients la seva venjança.
Baixen dos pinyons, es posen de peu i pedalen tot el que els dona els pulmons fins rebentar el pulsòmetre. Quan satisfets per un esforç que, creuen, ha valgut la pena per desfer-se del jubilat, giren el cap i veuen el iaio bici enganxat a la seva roda voldrien morir, o vendre’s l’Specialized.
El seu drama és que, quan arribin a la jubilació, tal i com estan les coses no podran cobrar la pensió, hauran de seguir treballant i no tindran pas temps ni esma per sortir en bici. Menys que ara.
Hi ha un notable mercat de bones bicis de carretera de segona ma per culpa de la magnitud d’aquesta tragèdia.

15/11/12

MM Lasa - Zeus

Amb aquest post dedicat a una bicicleta de producció quasi artesanal, encetem un nou espai dedicat a les bicicletes clàssiques. De fa uns anys els afeccionats al ciclisme estan rescatant de l'oblit nombroses màquines i fabricants que han forjat la història del ciclisme i de la industria moderna. I no es conformen amb restaurar-les, també les fan rodar en trobades i marxes que poc a poc es van escampant per la geografia europea. 
A El Tourmalet volem obrir una finestra per divulgar la passió per la història de la tecnologia ciclista i recuperar i actualitzar el patrimoni. Si teniu una d'aquestes màquines i voleu que en parlem, no dubteu a escriure a diesbici@gmail.com
La MMLasa amb components Zeus (foto Manuel Méndez)
En Miguel Maria Lasa, (Oirartzun 1947) va ser professional entre 1969 i 1981 amb els equips Pepsi-Cola, Orbea, La Casera, Kas, SCIC; Teka, Moliner i Zor. Germà del també ciclista José Manuel Lasa (Oiartzun 1939), va guanyar La Setmana Catalana, i les voltes a Mallorca, Menorca i Euskadi. També va vèncer en etapes de la ‘Volta’ a Catalunya, el Tour de França i el Giro d’Itàlia, tot i que els seus millors resultats els va fer a la Vuelta a España, on va fer dues vegades segon i dues tercer a la general i va guanyar sis etapes.
Els components Zeus estan ipmpecables (M. Méndez)
En retirar-se, a primers del vuitanta, va crear la seva pròpia marca de bicicletes, MMLasa, amb seu al seu poble, Oiartzun. Segons explica ell mateix en conversa telefònica amb El Tourmalet, “teníem un local al poble mateix, compràvem els tubs de la millor qualitat a Itàlia i hi muntàvem accessoris segons el gust de l’usuari o el preu: Campagnolo i Zeus els primers anys i, posteriorment, Shimano. Vam estar muntant bicicletes fins ben entrats els noranta”. En Miguel Maria, que continua sortint sovint en bicicleta pel plaer de pedalar, recorda amb enyor l’àpoca de fabricant, i se sorprèn que encara hi hagi qui busqui les seves bicicletes.
La MMLasa que us mostrem munta tot el grup Zeus critèrium, que és en un estat impecable, manillar 3 TT, tija i selló turbo Bernad Hinault i rodes Mavic per a pneumàtics tubulars. El quadre és de tub d’acer Columbus estirat en fred al carboni. La forqwuilla està cromada i la resta pintada en un color blau elèctric transparent precviós.
Pel model de grup i el plat petit de 42 dents, en Miguel Maria Lasa ha datat la bicicleta a meitats dels vuitanta, just al zenit de la producció de la seva artesanal marca. La casa Zeus va desaparèixer coma fabricant de components a finals de la dècada.

M.M Lasa als anys daurats del KAS

14/11/12

Entre vinyes, a cavall del Penedès i l'Anoia

A l’extrem nordoriental de l’Alt Penedès, les vinyes es van mesclant amb oliveres i pinedes formant un paisatge mosaic que, amb Montserrat com a teló, s’escampa pels termes de Sant Llorenç d’Hortons, Masquefa i els seus nuclis agregats. Us proposem una ruta per aquest territori de transició entre el pre-litoral i la Catalunya central. 
Darrer esforç ascendint entre ceps cap a Sant Joan Samora
El punt de sortida és la plaça de Mossèn Comerma, a Sant Llorenç d’Hortons. Al fons de la plaça en surt el camí rural asfaltat que, entre vinyes, porta al llogarret de Sant Joan Samora. Cal prendre el camí i no abandonar-lo. Passat el cementiri la ruta fa una bona baixada fins creuar una riera per un gual. Passada la riera comença una pujada fins trobar un mas a l’esquerra i una pista posterior a la mateixa ma. Seguiu recte pel camí asfaltat. Hi ha un altre trencall de terra a esquerra que deixareu i, després d’una nova pujada, la ruta baixa altre cop. A ma dreta hi ha l’entrada al mas Bosch. Recte amunt fins una esquena d’ase amb un gual per al ‘aigua i un camí de terra a banda i banda que també deixeu. Sou a les envistes de Sant Joan Samora. Hi arribareu amb una nova pujada fins desembocar en una carretera local.
Gireu a ma dreta per endinsar-vos al poble pel primer carrer a l’esquerra (de les Flors). Altre cop el primer a l’esquerra (del Pi) i, en un quilòmetre, anireu cap a l’ermita de Sant Joan, romànica del S XII, des d’on tindreu una excel·lent panoràmica de la plana nord del Penedès. El camí baixa entre vinyes fins que s’acaba l’asfalt i després remunta en una pista ampla de terra i boscana fins l’ermita. Reculeu després de nou fins al poble i agafeu la carretera cap a la dreta segons hi desemboqueu.
Aquesta carretera (BV 2251) us porta en un quilòmetre a la B 224, que agafareu a ma esquerra fins entrar ala Beguda Baixa. Només entrar-hi veureu a ma esquerra el restaurant Can Vidal-Ramos, un autèntic museu del ciclisme d’un altre temps en el que s’honora la memòria del fundador, el corredor martorellenc Josep Vidal i Porcar. Vigileu el trànsit que pot ser intens. Uns centenars de metres més endavant deixeu la B 224 i us desvieu a la dreta en direcció la Beguda Alta i Masquefa per la B 224 A. La Beguda Alta, amb unes bones vistes cap al Penedès i l’Anoia, és un poble dividit entre tres comarques (Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat). Es diu que hi ha gent que dorm en una comarca, dina en una altra i cuina a la tercera.
Les vinyes s'escampen a banda i banda del camí a Sant Joan Samora
Sense deixar mai aquesta carretera, que discorre fent alguns tobogans que demanen un cert esforç de pedaleig, arribareu a Masquefa entrant-hi pel carrer Major. Un cop a l’ajuntament cal tombar a l’esquerra pel carrer Sant Antoni i, immediatament seguir tot recte per un carreró dit de Can Valls, que al cap de pocs metres desemboca al carrer Bonavista. Immediatament gireu a dreta per l’avinguda de can Valls fins desembocar en una rotonda, en la qual agafareu a ma dreta en descens per l’avinguda de Masquefa cap El Maset. Creueu la variant per damunt i una riera en arribar al capdavall del descens. Un cop a El Maset cal girar a ma dreta pel carrer d’Igualada (hi ha un bar a la cantonada), i un centenar de metres després de nou a dreta. Passeu el restaurant can Quim i sortiu a la carretera BV 2241, que agafareu a ma esquerra.
Dos quilòmetres més endavant tombeu a l’esquerra per la BV 2249 en direcció a Sant Llorenç d’Hortons. Des d’aquí teniu una bella panoràmica del territori que heu recorregut entre vinyes i pinedes a cavall de dues comarques. En arribar a Sant Llorenç, gireu a ma esquerra després de passar el primer semàfor (c/ Canal), i després a la dreta pel carrer Raval, en baixada. Passeu el bar El Setrill i seguiu recte pel carrer Valls. Gireu a l’esquerra per Mare de Déu de Montserrat i sortireu a la plaça de Mossèn Comerma, on heu començat la ruta.
Dificultat. Mitjana. Distància. 19.00 kms Temps: 1h 34’h Desnivell 410 metres.
Raïm, oliveres i pinedes, el paisatge natural de la ruta
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

4/11/12

La cicloturista del Tour 2013, al balcó dels Alps

La ciutat d’Annecy, a 750 kms de Barcelona, serà el diumenge 7 de juliol l’escenari central de L’étape du Tour 2013, la clàssica cicloturista que es fa cada any coincidint amb una de les etapes de la Grande Boucle. 
Nucli antic d'Annecy (foto:: turisme d'Annecy)
Aquest any no hi haurà colls mítics ni etapes de llegenda, els cicloturistes participants a l’etapa Annecy-Mont Semnoz escriuran les primeres planes d’una nova epopeia ciclista. La prova tindrà 125 kms i pujarà les cotes de Puget (5,4 km l 5,8%), la Chapelle-Saint Maurice i Aillon (6 km al 4%), i els colls de Leschaux (3,6 km al 6,2%), Pres (3,5 km al 6,5%), Révard i el final en alt al temible Crêt de Chatillon, cim de la muntanya de Semnoz i impressionant balcó sobre el Mont Blanc i els llacs d’Annecy i Bourget.
Però qui es pensi que aquests colls poc coneguts són senzills està molt equivocat. El Mont Revard te 15,9 kms a un pendent mig del 5,6% i l’ascens al Crêt de Chatillon te 10,7 kms al 8,5% de mitjana. Això sense perdre de vista l’escalfada de cames que es portarà de les explosives cotes anteriors.
Aquesta serà la penúltima etapa del Tour de França 2013, l’edició número 100 de la Grande Boucle que sortirà per primer cop de Còrsega.
Per als participants aquesta etapa te un important avantatge, doncs la sortida i l’arribada estaran molt pròximes (uns 15 kms), fet que facilitarà notablement la logística.
Per a més info aneu a: http://www.letapedutour.com
Perfil de l'Étape du Tour 2013 (ASO)