24/1/16

De Vallvidrera a Sant Gervasi, la ciutat educada

La ciutat que s’escampa als peus del funicular de Vallvidrera es mostra educada i pulcra. Les classes emergents d’aquella burgesia filla del vapor i convertida a l’electricitat, van trobar en aquest turó un mirador excepcional des d’on contemplar la nova ciutat que aixecaven. Des de Vallvidrera es veu amb nítida claredat fins on va ser capaç d’arribar l’ambició d’aquella classe emergent que va créixer amb Barcelona. I cap allà anem.
Un carrer gairebé ural de la part alta de Sarrià
L’objectiu de la ruta que us proposem és descobrir racons d’aquesta ciutat endreçada i educada, la Barcelona que va créixer pel pla cap a la serralada per l’empenta de la burgesia. El tram, l’enllumenat, el Passeig de Gràcia o l’Eixampla van ser símbols del nou poder del diner i l’empresa. Enfront seu poc podien fer petits poblets com Sarrià o Sant Gervasi, arraulits als contraforts del serrat l’un i a penes format per masies aïllades l’altre.
Sant Gervasi va ser annexionat a la metròpoli el 1897. Sarrià, més rural i pobre, va sobreviure heroicament fins el 1921. Aquest passat de poble ha fet de Vallvidrera, Sarrià i Sant Gervasi el millor exponent de la Barcelona educada; de la ciutat que viu amb una imprescindible gravetat la seva existència quotidiana. Us descrivim tot seguit el llibre de ruta d’aquesta autèntica descoberta ciutadana.
SORTIDA.- estació del funicular de Vallvidrera Superior. ESQUERRA.- BV 1462 direcció Barcelona. DRETA.- c/Vidal i Quadras. ESQUERRA.- c/ del Desert. DRETA.- entrada als jardins de can Sentmenat. RECTE.- Creuar els jardins fins la fundació Boscana. ESQUERRA.- camí asfaltat avall fins la sortida. DRETA.- c/ de Can Caralleu. ESQUERRA.- Rotonda c/Josep V. Foix. ESQUERRA.- c/ Ramon Miquel i Planas. DRETA.- c/ Sagrat Cor (mercat a l’esquerra). DRETA.- Passeig Reina Elisenda (placa centenari de la “Volta”). RECULAR.- a Clos de Sant Francesc. DRETA.- c/ Clos de Sant Francesc. ESQUERRA.- Placeta del Roser, pça de Sarrià i pça del Consell de la Vila. SORTIDA. Major de Sarrià avall. ESQUERRA.- c/Hort de la Vila. DRETA.- Lateral Via Augusta. ESQUERRA.- c/ Vergós. CREUAR.- Via Augusta. ESQUERRA.- Via Augusta. DRETA.- c/ Demestre. RECTE.- c/ Dr. Carulla. DRETA.- c/ Ganduixer (50 mts. per vorera). ESQUERRA.- Jardins Ferran Casablancas. CREUAR.- Jardins fins c/ Torres Pujalt. DRETA.- Torres Pujalt. ESQUERRA.- c/ Alacant. DRETA.- c/ Mandri. CREUAR.- Rda. General Mitre. ESQUERRA.- c/ Ravella. ESQUERRA.- c/ Vallmajor (contra direcció). DRETA.- Pl. d’Adrià. CREUAR.- c/ Muntaner. RECTE.- Parc de Monterols (escales). DRETA.- Parc de Monterols (volta perimetral).. SORTIDA.- Passatge Hercegovina. ESQUERRA. Incorporació al c/ Valls i Taberner. RECTE.- c/ Marc Aureli (contra direcció). ESQUERRA.- C. Sant Elies. DRETA.- Alfons XII (trànsit restringit). CREUAR.- Pl. Molina.. RECTE.- Balmes. DRETA.- c/ Madrazo. ESQUERRA.- c/ Dènia. DRETA.- c/ Laforja (contra direcció). ESQUERRA.- Pl. Cardona. RECTE.- c/ Santa Peronella. ESQUERRA.- c/ Avenir. DRETA.- c/ Alfons XII (trànsit restringit).. ESQUERRA.- Travessera de Gràcia. CREUAR.- Via Augusta. RECTE.- Travessera de Gràcia. DRETA.- c/ Matilde. CREUAR.- en diagonal Pl. Vila de Gràcia. DRETA.- C. Francisco Giner (trànsit restringit). RECTE.- C. Santa Tecla. ARRIBADA.- Av. Diagonal.
Dificultat. Fàcil. Distància. 12.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell: inapreciable. @: www.bcn.cat

19/1/16

El litoral barceloní oblidat

Als peus de Montjuïc, la plana que s'allarga fins la desembocadura del Llobregat va ser un territori rural anomenat Marina de Sants fins que, a finals del segle XVIII, s'hi van començar a establir indústries tèxtils i l'any 1917 es va fer el Consorci de la Zona Franca. Això va comportar la creació de colònies fabrils, com la Cantí, i de barris obrers, com Can Tunis, on hi va anar a viure als anys 30 l'escriptor Paco Candel, i on es va gestar l'èpica de 'Els altres catalans'. A finals del segle XX el creixement de la indústria i de les instal·lacions portuàries havia desfigurat completament la zona que ara, dividida en dos barris: Marina del Port (al nord) i Marina del Prat vermell, prop de la Ronda litoral, malden per sortir de l'oblit ciutadà a que les infraestructures i la desídia l'han menat. Pedalem per un barri històric, abandonat per la història.
El carrer A de la Zona Franca amb el viaducte del metro nonat.
Us recomanem fer aquesta volta un dia festiu per evitar el dens transit de camions que abasseguen la zona i per facilitar l'accés amb bici al transport públic; per què situem la sortida de la ruta a l'estació superior del funicular de Motnjuïc, just davant de les piscines municipals. Sortiu pedalant en direcció Oest, cap a la Fundació Miró, obra de l'arquitecte racionalista Josep Lluís Sert. Creueu el Passeig de Santa Madrona, on encara es veu l'asfalt peraltat de quan aquella cantonada era el cèlebre angle de Miramar del circuït de Montjuïc. seguiu recte cap al Museu Olímpic i gireu a esquerra pel Passeig Olímpic, que voreja l'estadi que va ser seu central dels JJ OO de 1992. el passeig fa un llarg descens deixant a ma esquerra el jardí botànic i el complex Pau Negre d'hoquei herba, i les darreries de l'estadi i a la dreta. Sou a la cara oculta de Montjuïc. A la primera rotonda (partida pel passeig) gireu a la dreta pel carrer Pierre de Coubertin vers el palau Sant Jordi i la torre de comunicacions de Telefònica; hi passareu a tocar mentre el carrer descriu una ample volta cap a l'esquerra i us mena a una cruïlla amb el carrer Jocs del 92. Seguiu rectes pel carrer d'enfront: carrer del Segura. Passareu per l'antic polvorí (esquerra), avui seu del Teatro de los Sentidos, i que dona encara nom a un barri popular que es despenja pendent avall per la muntanya. No deixeu el carrer, tot baixant descriu una volta a esquerra que rodeja la zona d'habitatges nous que van substituir les antigues casetes d'autoconstrucció. Quan arribeu a un punt que no podeu continuar per una direcció prohibida, gireu a dreta; és el mateix carrer que ara baixa girant a dreta entre els edificis més antics del barri de la Marina del Port i que es diu Riu Anoia. El carrer desemboca en una plaça a ma esquerra (Teresa Claramunt) que voltareu en aquest mateix sentit per agafar el carrer de la Mare de Déu del Port, eix central del barri. Al carrer Foneria girareu a dreta. A l'altra ma us queda la plaça de la Marina de Sants, un record molt superficial pel que va ser la zona.
Creueu el Passeig de la Zona Franca i continueu per Foneria. A ma esquerra encara veureu els darrers vestigis dels habitatges de la Seat, la barriada que va construir la companyia en instal·lar-se a la Zona Franca als anys 50. Més endavant veureu ja pisos nous, el que avui es coneix com a Sant Cristòfol, hereu d'aquell antic barri. Al final de Foneria gireu a esquerra per Energia, que després es passa a dir Urani i, al tram final amb paviment d'antigues llambordes (dels últims de la ciutat), es diu Cobalt. Al final gireu a esquerra pel carrer del Plom i desembocareu a la plaça del Nou, dita així per què era on acabava la línia de bus del mateix número.
Sou al centre de la Marina del Prat Vermell. A ma dreta pugeu les escales entre els edificis nous (per una rampa) i, en arriba a la plaça, gireu a dreta pel carrer Tortosa. Creueu el carrer Pontils i baixeu per una rampa seguint rectes per entre un espai a mig urbanitzar fins que no pugueu continuar. Gireu a dreta (c/ Ascó) i després a esquerra per Arnes. De seguida sereu a tocar de Barcelona cicle del l'aigua S.A., responsable del clavegueram de la ciutat. desembocareu a Acer, per on girareu a esquerra fins Motors, que agafareu també a esquerra fins el Passeig de la Zona Franca. Dreta, pas per sota la Ronda Litoral i rectes pel Carrer A, l'avinguda principal del polígon.

El carrer Cobalt, a la Marina del Prat Vermell, un dels últims carrers de BCN amb llambordes rústiques
Gireu a dreta pel carrer 1 i a esquerra pel carrer 60. Voltareu el Parc de Bombers i us endinsareu en el que havien estat els terrenys de l'antiga factoria de Seat. Gireu a esquerra de nou pel carrer 2 i recupereu el carrer A a dreta. Podeu agafar l'acolorit passeig central creat que discorre per entre els viaductes elevats de les vies del metro encara per acabar. Pedaleu per aquí creuant una gran rotonda i fins el carrer 4 (te la via del tren al mig). Gireu a dreta i seguiu tot recte fins que gira a dreta voltant un circuit de proves d'autos. Més endavant es converteix en carrer 50.
Ara heu de seguir sempre les indicacions per anar a les oficines del Consorci de la Zona Franca si no voleu anar a parar a la Ronda litoral: rectes a la primera rotonda, trencar a esquerra poc després i per la segona sortida a la següent rotonda. A ma dreta veureu aviat les oficines del Consorci. Sou a l'avinguda del Parc Logístic, i l'heu de seguir fins trobar un pas a esquerra sota la Ronda i les vies del tren de l'estació de mercaderies. Hi ha un pas lateral per a vianants i ciclistes.
Un cop sortiu del túnel continueu tot rectes pel carrer de la Pedrosa fins anar a parar al nou recinte de la Fira. Aquí el carrer passa a dir-se Joan Carles I, però heu de continuar rectes fins el final de l'edifici central de la Fira i girar pel carrer de les Ciències. Darrera us queda la zona d'edificis d'oficines i hotels que constitueix la moderna porta de l'Hospitalet. En destaca sobretot la torre vermella i cargolada de l'hotel Fira, obra de Toyo Ito. Aquest edifici va ser designat millor gratacels del 2010.
El carrer de les Ciències passa a dir-se carretera del Prat i, un cop creuat el passeig de la Zona Franca, carrer de la Mineria. Seguiu-lo, puja una mica. A la plaça de les matemàtiques heu d'anar a la dreta pel carrer de la Font Florida. entreu al barri de la font de la Guatlla, un antic tranquil barri de casetes al peu de la vesant nord-oest de Montjuïc, avui quasi desaparegut. El carrer puja, però el deixeu a esquerra per Trajà, i deixeu aquest a Sant Fructuós, al barri de Magòria. Aneu a dreta i pujant fins el final del carrer. Desemboqueu al carrer Mèxic, que agafareu a la dreta fins l'antiga fàbrica Casaramona, seu de Caixaforum. A l'altra banda veureu el solar que havia ocupat el popular restaurant Rosaleda, que ha desaparegut fa poc. Gireu a esquerra per Rius i Taulet i a esquerra de nou per Maria Cristina, creuant la Fira. En arribar a Plaça d'Espanya busqueu a dreta el carril bici del Paral·lel i baixeu fins l'estació inferior del funicular de Montjuïc (metro Paral·lel L3), on heu començat la ruta.
Dificultat: Fàcil Distància. 20.50 kms Temps: 1h 32’ (2h 30' amb aturades) Desnivell: 85 mts @: http://ajuntament.barcelona.cat/sants-montjuic/ca/

L'anella olímpica pel darrera, la part més desoneguda. Prop d'aquí hi havia hagut el barri de barraques de can Valero

Voral per a vianants i bicis a la carretera d’Argentona, la més perillosa de Catalunya

Per tal de millorar la mobilitat sostenible entre Vilassar de Mar i Cabrera de Mar i entre el nucli d'aquest municipi i el barri del Pla de l'Avellà, s'ha començat a construir un voral al lateral de la carretera B-502, la més perillosa de Catalunya segons un informe recent del RACC, reservat per a bicicletes i vianants.
Una cruïlla perillosa a la carretera B-502
La carretera d’Argentona tindrà aviat un voral perquè hi circulin vianants i ciclistes. En el tram de la B-502, entre la rotonda del Sindicat de Cabrera i la rotonda d’entrada a Vilassar de Mar, s’hi estan duent a terme les obres de construcció d’un voral protegit amb l’objectiu de garantir la seguretat de les persones que hi transiten a peu o en bicicleta. Aquest és un primer pas per dissenyar un autèntic pla de mobilitat sostenible intermunicipal que doni continuïtat als carrils bici locals i arribi a crear una xarxa comarcal de vies ciclistes.
Amb aquesta reforma es millorarà la connexió entre el centre urbà i el Pla de l’Avellà, alhora que es garantirà la seguretat dels usuaris, doncs tindrà protecció. Els treballs de construcció estan finançats per la Diputació de Barcelona i tenen una durada prevista de tres mesos.

18/1/16

Carril bici a la napolitana

Potser per què han estat dominats per grecs, romans, estruscos, normands, anjovins, àustries espanyols, austríacs, borbons esanyols i italians, els napolitans tenen un autèntic menyspreu revolucionari vers les lleis, normes i els qui les dicten a esquena seva.
Per això circulen com volen i fins i tot tracen els carrils bici com els dona la gana, per què 'il rectilineo é un tormento'.

12/1/16

En bici a tota velocitat per la Ronda Litoral

Un vídeo vergonyant: en bicicleta per la Ronda Litoral, a gairebé 80 kms/h i a rebuf d'un autobús de TMB. Actituds ximples i perilloses com aquesta contribueixen a difondre i agumentar la fama que els ciclistes tenim d'incívics i de no atendre mai les normes de circulació i ser incívics.
Si algú s'ha pensat qu, per anar en bici pot fer el que li dona la gana, no es mereix ser considerat ciclista. Anar en bicicleta és mnolt més que una simple activitat esportiva o de mobilitat: és un compromís amb una societat més justa, saludable i amb un món millor; ja siguis un professional o un simple usuari del Bicing.
L'actitud d'aquest individu va contra els principis socials i cívics més elementals de la bicicleta. Una conducta absolutament reprobable.
Veieu-ho en aquest vídeo emès per BTV


11/1/16

La Portals homenatjarà Marino Lejarreta

La Portals, volta a Montserrat en BTT, homenatjarà enguany el cèlebre Marino Lejarreta, encara conegut com el Junco de Bérriz. Aquesta marxa no competitiva es farà el dia 10 d'abril. Si és la primera vegada que hi voleu participar us hi heu d'inscriure a partir del dia 15 d egener. Però si ja hi heu participat en alguna ocasió, ho podeu fer a partir del dia 12.
I afanyeu-vos que les places volen.
Tota la info a: Laportals.cat, a Twitter: @laportals i Facebook: La Portals.


7/1/16

Un projecte de carril bici sorpresa que es fa d'esquena al territori i als ciclistes

Una infraestructura que es fa sense comptar, abans de redactar-lo, amb el criteri i les opinions de les administracions del territori i, encara més important, dels seus futurs usuaris, és un projecte mort.
Hi ha municipis del Maresme que tenen carrils bici, però poc o gens connectats entre ells
Un cadàver d'aquesta mena és el que està fent el Departament de Territori i Sostenibilitat. La Vanguardia anuncia que la Generalitat està redactant un projecte de carril bici entre Badalona i Blanes sense que ningú del Maresme no en sàpiga res. Així és el país que, diu la retòrica del sobiranisme convergent i neoliberal, hem de fer entre tots: uns ordenant i els altres obeint, deu ser.
No entrem a discutir el projecte per què res no se'n sap en concret i per què no te ni cap ni peus la forma com s'està fent. I per molt que siguin que ja el consensuaran un cop redactat, tothom sap que, quan una administració te un projecte redactat, el consens consisteix a embotir-lo tant si com no, fent passar amb raons els afectats o endossant-los-el a les dolentes.

La via blava del Maresme. Dins el marc d'un conjunt d'idees "per a la promoció del turisme familiar, saludable i sostenible a Calella que posen en valor el Maresme", l'octubre de 2014 vaig presentar a l'alcaldessa de Calella Montserrat Candini, la idea d'una Via blava del Maresme, un carril bici que uneixi Barcelona amb la Tordera a fi de convertir-lo, per si mateix, en una destinació turística, a imatge de la via verda d'Olot a Sant Feliu o de la de l'Ebre. La idea estava totalment deslligada del futur de la N-II, aquesta carretera maleïda que mai no serà una via pacífica fins que la C-32 no sigui lliure de peatge. Ara la Generalitat si que vincula ambdues coses, però de la gratuïtat de l'autopista no en diu res.
L'alcaldessa i senadora va dir que parlaria amb l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, president de l'Associació de Municipis de Catalunya, amb el Consell Comarcal del Maresme, i que intentaria parlar-ne amb el Ministerio. Mai més no n'he sabut res. Per això reprodueixo el text que vaig presentar.

Idea
Crear una via verda que creui la comarca, des de Barcelona fins la Tordera a imatge de les vies verdes Olot-Girona-Sant Feliu i Alcanyís-Horta de Sant Joan-Tortosa.
Fer d’aquesta via una destinació turística per si mateixa.
Objectiu
Posar en valor econòmic i territorial el cicloturisme.
Fer de la comarca una destinació de proximitat.
Promoure els valors paisatgístics, saludables i sostenibles.
Fomentar l’ús de la bicicleta com a lleure.
Projecte
Actualment ja es pot anar en bici des de Barcelona fins a Premià de Mar de forma ininterrompuda, i des de Calella fins el delta de la Tordera. Aquestes dues semi-rutes tenen un elevat índex d’us de ciclistes, ja sigui per trams o en la seva totalitat.
Però no hi ha cap senyalització de quilòmetres, ni indicació de llocs d’interès, ni rètols informatius dels pobles per on es transita
Tampoc no hi ha zones de descans, ni fonts.
Però la mínima infraestructura dona servei a gran quantitat d’usuaris. Cal millorar-la per fer-la rendible.
La via blava (pel mar) ha d’enllaçar els dos vèrtex de la comarca.
Finançament
Diputació de Barcelona, Ministeri de Foment, Fons Europeus, Clúster del Front Marítim, Ajuntaments (manteniment, informació).

5/1/16

Igualada i l'Anoia. Ahir industrial, avui natural

Allà on el riu Anoia s'eixampla, al bell mig de la conca d'Òdena, l'any 1000 es va fundar Aqualata, nucli de la ciutat d'Igualada, capital de l'Anoia i una de les ciutats pioneres de la primera revolució industrial del país gràcies a l'aigua. A Igualada indústria i riu van de la ma. Adobers, pelleters, traginers o cotoners han protagonitzat la història de la ciutat i el riu n'ha donat forma, abans com a motor industrial i ara com a espai natural.
Casa Maria Prats, edifici modernista d'Isidre Gili i Moncunill
La ruta que us proposem te dues parts diferents. La primera recorrerà el centre de la ciutat (uns 40 mil habitants) i us permetrà descobrir alguns dels edificis i espais urbans més notables, molts d'ells bona mostra del poder econòmic de la potent industria tèxtil de la ciutat. La segona part transcorre per la llera del rehabilitat riu Anoia, avui un parc, i acaba al barri del rec, la zona on es van instal·lar nombroses adoberies de pell i la millor mostra de l'ús industrial de l'aigua.
L'inici de la ruta és a la plaça del doctor Joan Mercader, davant del Museu de la Pell, un dels primers d'Europa, ubicat a l'antiga fàbrica de cal Boyer, una antiga cotonera del S XIX. el museu te una altra seu per on hi passareu més endavant. Hi ha zona d'aparcament a prop del riu. Sortiu pedalant amunt per la Baixada de Sant Nicolau, creueu tota la plaça de la Creu i gireu a dreta pel carrer Nou. Uns metres després trobareu a dreta un pas sota un arc, és el passatge del Capità Galí, que després desemboca al passatge del Forn i sortireu sota els porxos de la plaça de l'ajuntament. L'edifici consistorial, neoclàssic, és d'Antoni Rovira i Trias. Creueu la plaça i sortiu-ne pel carrer de Santa Maria, l'inferior que va a l'esquerra. Veureu de seguida Cal Ratés, edifici modernista d'Isidre Gili i Moncunill. 
Seguiu per: ESQUERRA.- davant la porta de l'església renaixentista de Santa Maria. Volteu-la cap a la dreta seguint-ne el perímetre i agafeu el carreró de Nostra Senyora de la O fins la plaça de Puis XII (indret on va néixer la ciutat). DRETA-. c/ el Custiol. enfront teniu la casa Maria B. Prats, també d'Isidre Gili. ESQUERRA.- c/ Sant Miquel (hi ha un grapat d'escales). CREUAR.- Plaça de Sant Miquel (presideix la plaça la casa Padró Serrals, seu del consell comarcal de l'Anoia, a l'extrem hi ha el passatge de Sant Miquel, un dels més antics de la ciutat). ESQUERRA-. c/ Sant Jaume. DRETA-. c/ del Custiol. ESQUERRA-. c/ Concepció. CREUAR-. Plaça del Rei (font de Neptú). DRETA.- c/ Soledat (Cal Sistaré al número 10, un altre bell edifici modernista de Gili i Moncunill).
Per aquest llarg carrer abandonareu el centre d'Igualada. Seguiu recte per l'avinguda Caresmar i gireu a esquerra pel carrer Montserrat, que surt en una bifurcació amb semàfor. Creueu el pas a nivell dels FFG i seguiu fins una cruïlla de semàfors. Aquí gireu a dreta cap a Vilanova del Camí. Sou a la C-244. En una gran rotonda gireu a dreta, sempre cap a Vilanova del Camí. Aviat entreu a la vila. Travesseu-la tot recte (passant tres rotondes) sense deixar la C-244 en direcció a la Pobla de Claramunt. Porteu el tren i el riu a ma dreta, i en un revolt en baixada creuareu l'Anoia. Poc després del rètol d'entrada al poble passareu per un bloc de pisos a esquerra i una casa en restauració a la dreta just al peu de la carretera. Fent cantonada amb la casa surt un camí asfaltat que s'enfila cap a una gran instal·lació de recollida i emmagatzematge de paper i altres material per a reciclar. El lloc és ple de camions, remolcs, grues i carretons elevadors. Vosaltres seguiu el camí que puja sense aturador. Fins i tot arribareu a una rotonda feta amb muntanyes de papers i material per reciclar. A mig camí entre un abocador i una fàbrica, el paisatge és desolador, però aviat us en sortireu.

Antigues adoberies al peu de l'Anoia conformen un paisatge postindustrial original d'Igualada
Al cap de munt de la costa, deixant un darrer trencall que porta a un aparcament de camions, els ametllers donen un altre aire a l'indret, i aviat oblidareu el no man's land que acabeu de travessar. El camí comença a baixar cap al fons d'un torrent que mena a l'Anoia i un bosquet de pins refresca l'aire. Ja se sent el riu. Després creuareu un prat, un altre torrent boscà i, després de rebre un trencall per l'esquerra, baixareu cap al riu. Passareu per una depuradora i, a dreta, creuareu l'Anoia per un pont. Sou a la part baixa de Vilanova del Camí.
Abans de desembocar en un carrer ample agafeu un camí que surt per l'esquerra a contrapèl i que us mena a uns masos que gairebé no es veuen. Just passada la última casa gireu a esquera per un camí que us portarà a una gran zona d'horts, de nou a tocar del riu. Els nous usos de l'Anoia. No deixeu el camí, que us farà passar per sota la C-37. Uns metres després comença el parc fluvial. Gireu a esquerra, creuant una petita sèquia de rec, i agafeu l'ample camí que surt a dreta i que va a tocar del riu. Observeu la nova realitat de l'Anoia, lluny ja dels usos industrials i recuperat per a l'avifauna pròpia. Quan el passeig es bifurca gireu a esquerra i creueu el riu per una passera per continuar endavant, ara pel marge esquerra tot fent un revolt de riu. Al final d'aquesta volta torneu a creuar l'Anoia, ara per un gual empedrat, i seguiu per la dreta. Us enfilareu fins la rotonda del passeig del Rec, que portareu una estona a la dreta. Sou a Igualada, davant de l'antic Molí de l'Abadia, una farinera medieval convertida en adoberia.
El camí fa un revolt sobre si mateix i torna a baixar al riu per travessar-los amb un nou gual. Continueu pedalant per l'altra riba. Deixeu un primer pas i seguiu el camí fins la fi. Gira a dreta, travessa el riu i us deixa las peus del barri del rec.

El sector més antic del rec
Travesseu el carrer del Rec i pedaleu pel carrer d'enfront, Unió, que us mena a cal Granotes, la segona seu del Museu de la pell. És una antiga adoberia restaurada on es pot observar tot el lent procés que es feia per curar la pell en el que va significar la pre-industrialització de la ciutat. Reculeu fins el passatge que corre paral·lel al rec, gireu ara a dreta (l'heu creuat per anar a cal Granotes) i pedaleu-lo tot fins el final. Sou al cor del barri adober. Al S XVIII els adobers es van traslladar fora muralles i van aprofitar l'aigua de la sèquia per desenvolupar una industria que va donar lloc a un barri amb una forta personalitat i l'únic paisatge adober que es conserva a tot Catalunya. Seguiu el rec fins el final (al mig hi ha un tram que s'interromp). Desemboqueu a la C-372. Gireu a dreta pel carrer de la Creueta i pedaleu amunt girant a esquerra pel carrer de Joan Godó. ESQUERRA.- c/ Sant Ignasi. DRETA-. c/ del Portal. ESQUERRA-. c/ Àngel Guimerà. DRETA.-, c/ Prat de la Riba. Aquí podeu observar l'espectacular edifici modernista de l'antic escorxador (Isidre Gili i Pau Salvat.). DRETA.- c/ Milà i Fontanals. Llar del Sant Crist, edifici de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. el carrer passa a dir-se de l'Aurora. DRETA.- c/ J. Martí i Franquesa. ESQUERRA-. c/ Sant Agustí. DRETA.- Travessia Gomis. ESQUERRA-. c/ Sant Ignasi. DRETA.- Plaça Catarineu, c/ de la Creueta. ESQUERRA-. c/ dels Traginers. ESQUERRA.- Plaça dels Traginers i per la travessia dels Traginers que surt recte arribareu a l'inici de la ruta.
Dificultat: Fàcil Distància. 17.00 kms Temps: 1h 37’ (2h 30' amb aturades) Desnivell: 160 mts @: http://www.igualadaturisme.cat/

A la Pobla de CLaramunt l'Anois s'engorja entre un bosquet mediterranmi