Casey Brown a les muntanyes de la British Columbia, un vídeo d'una bellesa indòmita

Quan desglaça, sota les sorprenents cims i formacions glaciars de les muntanyes més rocoses de British Columbia, emergeixen senders rurals i enormes plaques de granit durant uns pocs mesos a l'any.
A la darrera temporada del Trek C3 Summer Series, Casey Brown, pilot oficial de l'equip, es va endinsar en aquest entorn escarpat, explorant nous camins i gaudint de les vistes, més enllà de les ombres, en una aventura realment èpica.
Un vídeo que paga la pena de mirar encara que no aneu en bici.

El país d'en Puig i Cadafalch

Nascut fa 150 anys, l'arquitecte, urbanista, arqueòleg, historiador i polític Josep Puig i Cadafalch és un dels pares de la Catalunya contemporània. Tota la seva rica i diversa obra va en aquest sentit. Ara que fa un segle que va presidir la Mancomunitat, i les institucions dediquen l'any a rememorar la seva figura, proposem una ruta pel seu país petit: Mataró i Argentona, on hi ha importants mostres del seu treball.

Mercat del Rengle, remodelat per Puig i Cadafalch

A Mataró s'hi arriba amb la línia R1 de rodalies. Va ser la primera de la Península, inaugurada dinou anys abans que nasqués l'arquitecte. Sortiu de l'estació, travesseu la carretera pel semàfor i agafeu el passeig de Santa Magdalena, un carrer de vianants entre dos edificis nous que veureu enfront. Al final del carrer gireu a dreta per Gravina i esquerra per Lepanto fins arribar a la plaça de les Tereses, que voltareu per la dreta. A l'àngle superior surt a dreta el carrer de Sant Josep (vianants). Al número 9 hi ha la Beneficència, edifici projectat per Puig i Cadafalch el 1894. Combina elements neogòtics amb arcs de maó vist i detalls de ceràmica. Creada com a casa de caritat, actualment és seu del Patronat de Cultura.

Desemboqueu a la Riera i baixeu fins l'ajuntament. La Sala de plens va ser remodelada per Puig quan era arquitecte municipal (1892-96). Hi destaca la decoració de l'enteixinat del sostre. Passat l'ajuntament gireu a esquerra pel carrer d'en Pujol. Al final tombeu a esquerra de nou. Al xamfrà hi ha la botiga La Confianza. Projectada l'any 1894, inaugurada el 1896 i encara en servei. Les parets, el sostre i el mobiliari combinen els trets decoratius típics de l'arquitecte amb elements simbòlics representatius de l'activitat comercial. Seguiu pel carrer de Sant Cristòfol amunt fins trobar la plaça Gran, a dreta. Aquí hi ha el mercat del Rengle. volteu-lo. A l'edifici, de l'arquitecte Emili Cabanyes, en Puig i Cadafalch hi va reformar la coberta, incloent-hi revestiments ceràmics i detalls ornamentals de ferro forjat. El mercat es va obrir el febrer del 1893. Un cop feta la volta a la plaça sortiu-ne pel carrer d'en Palau, enfront. Aviat sereu a la plaça de l'ajuntament. Volteu-la en sentit de les busques. A la banda nord passareu per Can Serra, Museu de Mataró, on ara hi ha una exposició sobre Puig i Cadafalch. Tanca els dilluns. Més endavant, deixant la plaça pel Carreró, arribareu a la casa natal de l'arquitecte. El 2001 se'n restaurà la façana, però avui està tancada i en venda.

Al final del Carreró gireu a esquerra pel carrer de Santa Maria fins la plaça on hi ha la basílica. Tombeu a esquerra pel carrer Nou. Al número 20 hi ha la casa Parera, una de les primeres obres de Puig i Cadafalch amb l'estil modernista definit. Integra a la casa elements d'estil neogòtic, estucats i forja. Els esgrafiats combinen elements florals i vegetals. Desemboqueu a la Riera, gireu a dreta i de seguida a esquerra pel carrer d'Argentona. Al número 55 hi ha la joia de l'arquitectura civil de Mataró: la casa Coll i Regàs. L'industrial havia adquirit dues cases, i l’obra consistia en enderrocar-les i construir un edifici nou. Es tracta d'un edifici de quatre plantes, soterrani, planta baixa, primer pis i golfes. Els plànols del projecte comprenen la façana, un esquema de la secció i les plantes baixa i pis. Segueix la tradició dels casals de la burgesia urbana de Mataró; és l’únic casal modernista de la ciutat.

La Beneficència, obra de Puig i Cadafalch a Mataró

Deixem Mataró pel mateix carrer d'Argentona. Poc després es diu Jaume Isern i, després de la plaça de Granollers, on hi ha un dels antics tramvies de la ciutat, passa a dir-se Puig i Cadafalch. Seguiu per aquí travessant el popular barri de Cerdanyola. L'avinguda, que puja suaument, desemboca en una rotonda. Continueu ara rectes per la carretera d'Argentona durant 400 metres. Després d'una casa, a esquerra, veureu un camí asfaltat que baixa fins creuar per sota la autopista C-60. Aneu-hi. En sortir del túnel gireu a dreta pel camí. Aviat veureu a ma esquerra, mig soterrats, els rails del tramvia de Mataró a Argentona. Quan els rails desapareixen gireu a esquerra per un pont sobre la riera i després a dreta per la carretera local que mena a una rotonda. La tercera sortida és l'avinguda Puig i Cadafalch, que després de superar una alta rotonda, porta al centre de la vila. Tot recte el carrer deixa de ser accessible als cotxes. Seguiu fins que sembla bifurcar-se en dos. A esquerra, pujant, sereu a la Plaça de vendre. A ma dreta veureu un gran edifici en obres. La família de Puig i Cadafalch tenia una casa a la plaça, va adquirir les dues veïnes i l'arquitecte va dissenyar, entre 1897-1905, la casa d'estiueig familiar. És una construcció en angle, de maó vist, amb un coronament emmerletat.

Seguiu endavant voltant la plaça fins a la de l'església. A la parròquia Sant Julià d'Argentona Puig i Cadafalch hi va fer, entre 1897 i 1902, l'ampliació de la Capella del Sagrament. L'exterior de la capella està decorat amb gàrgoles, i el ràfec amb rajoles modernistes. L'interior te un esgrafiat que reprodueix una flor i una creu, i el sostre també està pintat amb motius florals. Deixeu la plaça pel carrer que davalla a ma dreta (contra direcció), i gireu aviat el primer a l'esquerra i, de nou a l'esquerra, pel carrer Bernat Riudemeia. Al número 8 hi ha can Calopa, una casa del S XVII a la qual Puig en projectà les reformes. Una tanca amb reixa de forja i amb rajoles vidriades fa de mur de tancament. L'entrada és un portal de maó vist ue aprofita una antiga llinda amb l'escut de la casa.

Seguiu per Bernat Riudemeia fins el carrer Barcelona, on girareu a dreta. Després a dreta de nou per doctor Farrero, i esquerra pel carrer Bellavista fins la carretera B-502, que agafareu a dreta. Seguiu-la durant 1400 metres. Després de passar el barri de Madà (dreta) i una benzinera (esquerra), hi ha un camí asfaltat que davalla. És el camí del Cros. Aneu-hi.

A mitja baixada us trobareu a l'esquerra un casal espectacular, una de les obres arquitectòniques i paisatgístiques més importants d'en Puig i Cadafalch: can Garí. Hi va condensar tot el seu estil i ideari. La construcció és un mostrari dels elements arquitectònics i decoratius que el defineixen. A l'avantguarda del moment, l'arquitecte converteix una casa de pagès i els seus horts en un veritable palau nobiliari amb jardins d'inspiració victoriana i de vila mediterrània. El conjunt és d'una bellesa indomable.

Casa Coll i Regàs, tresor de l'arquitectura civil a Mataró

Continueu baixant fins passar per sota la C-60. Gireu aviat a esquerra per entre industries. Aneu a dreta de nou i desembocareu al lateral de l'avinguda del Molí de les Mateves. De lluny ja us haurà cridat l'atenció una torre, o és una xemeneia? És el dipòsit d'aigua de Can Garí, fet de maons de terrissa i teulada decorada amb ceràmica vidriada i rajoles.

Uns metres més endavant veureu una passera (barana de color lila) que creua la riera. Feu-ho. Passeu l'avinguda pel semàfor i agafeu el carril bici que surt a l'altra banda. Seguiu-lo fins que, en una rotonda, tomba a dreta. Continueu per l'avinguda que surt recte (Miquel Biada). Després passa a dir-se Sant Benet. En arribar al carrer de Cuba agafeu-lo a dreta. Passa a dir-se Churruca, i seguint-lo arribareu a l'estació del tren.

Dificultat: Fàcil Distància. 14.00 kms Temps: 1h 02’ (2h amb aturades) Desnivell: 100 mts @: http://cultura.gencat.cat/ca/anypuigicadafalch/

Can Garí, a Argentona, síntesi majestuosa i espectacular de l'estil de Puig i Cadafalch

Torre de les Aigües de can Garí, a Argentona

Del tren a les bicis en 125 anys

Ara fa 125 anys, Sant Feliu de Guíxols i Girona van quedar unides per tren. Aquella irrupció en la modernitat, que va permetre l'expansió de la industria surera, és avui una magnífica via per a bicicletes i caminants. Una exposició itinerant recorda, fins setembre del 2018, aquella epopeia. Avui us proposem pedalar per la història.

Estació de Cassà de la Selva

La línia es va inaugurar el 29 de juny de 1892. D'aquell dia, en Gaziel (que era ganxó) en va escriure: "A trenc d'alba, bon punt clarejava, una banda comença de fer la passada, que vol dir un tomb pels principals carrers i places de la vila, bufant amb gran empenta i despertant tothom. La gent es vestí a corre-cuita, i una gran gentada s'encaminà a l'estació, a veure la cosa mai vista i que ja no es tornaria a veure mai més: la sortida del primer tren del carrilet de Girona". Avui en dia, aquella emoció la podeu viure pedalejant còmodament a través de les planes de la Selva i el Gironès. El tren va estar operatiu fins 1969. Avui, la ruta del carrilet de Sant Feliu a Girona és un dels millors itineraris cicloturistes de Catalunya, tant per condicions de la instal·lació, paisatge i història. A què espereu.

Tot i que el recorregut oficial de la línia era Sant Feliu-Girona, per la vostra comoditat us proposem fer-la al revés: hi ha menys pendent, i arribar a Girona amb transport públic és més fàcil. Això si, als trens d'alta velocitat no hi poden viatjar bicicletes, a no ser que siguin plegables. Situem, doncs, el punt de partida a l'estació de tren de Girona (RENFE mitja distància, RG1 i R11). Sortiu de l'estació en direcció sud fins desembocar a l'avinguda d'Emili Grahit. A l'altra banda hi ha un carril bici. Agafeu-lo cap a l'esquerra, cap al mar. A la gran rotonda de la plaça dels Països Catalans continueu per l'avinguda, passareu la Guàrdia Civil i, poc després, la via verda surt a l'esquerra en baixada, cap a la llera de l'Onyar. HI ha un rètol verd que ho indica. A partir d'ara heu d'estar atents a les indicacions verdes de la via i a la senyalització específica per a bicicletes. Passareu pel parc científic de l'UDG, pel nucli de la Creueta i, entre camps i després de creuar la N-II per sota, fareu cap a Quart. Aquí hi ha la primera estació del recorregut que es conserva tal i com era. Avui és una sala d'exposicions i hi ha també un centre BTT. Passareu Quart pel carrer del Tren. Al final fa una giragonsa per creuar la carretera i sortir a l'altra banda. Tot està indicat o marcat a terra.

Aviat passareu pel monument al carrilet i, en un tres i no res, sereu al baixador de Llambilles, també ben conservat. Aquí hi ha una font. Creueu Llambilles i en sortiu per l'altra punta en paral·lel a la carretera C-45. Fins a Cassà, la via creua camps, passa per granges i, just abans d'entrar a la vila, passa per un lleig polígon industrial. Evidentment, no sempre s'ha pogut respectar el traçat original; ara be, l'estació de Cassà paga la pena. D'estacions n'hi havia de primera (Girona i Sant Feliu), de segona, (Casa i Llagostera), de tercera (Quart, Sta. Cristina i Castell d'Aro) i els baixadors de la Creueta, Llambilles i la Font Picant. Als llocs d'Esclet i Llebrers el tren s'aturava, però no hi havia andana, i els darrers anys es va obrir  un baixador a la platja de St. Pol, pel turisme.

Monument en record del carrilet, entre Quart i Llambilles

El passeig del Ferrocarril de Cassà acaba en un camí que és la pròpia via verda. Per un pont passareu la C-45, i us enfilareu a tota metxa, entre camps i masos, cap a Llagostera. Al pas de la via hi ha bars, restaurants i equipaments esportius. Des d'aquí passareu a circular prop de la C-35 (però sempre molt ben protegits i prou allunyats dels cotxes). La via va una altra gerigonsa per superar un nus de carreteres, passa prop del poblet Ibèric de Plana Basarda i pel baixador de la Font Picant, avui un restaurant. Era el baixador per anar a Romanyà, i és una estació imbuïda d'un aire romàntic.

Creuareu tot Sta. Cristina d'Aro, on l'estació és un bar-restaurant, i ràpidament sereu a Castell d'Aro. Aquí l'estació és el centre d'un parc on hi ha un circuit de tren, sala polivalent i centre BTT. A més, podreu admirar una de les antigues locomotores que feien el recorregut. Passat Castell creuareu el Ridaura, passareu per sota la carretera C-31 i us aneu acostant a les envistes de Sant Feliu. Aquí us trobareu la única pujada; és l'entrada a la vila. Un ràpid descens per un voral de terra al costat de la calçada us deixarà, a esquerra, en una plaça una mica desmanegada; final de trajecte.

A prop, baixant el carrer Cervantes que davalla a esquerra de l'entrada del parc, hi ha l'antiga estació, avui una escola. Aneu-hi, és el millor final per a la ruta. I pels mes nostàlgics i curiosos, baixeu fins l'antic tinglado (c/ de Heriz esquerra i avall). Allà, ara un bar, hi ha un comboi sencer del tren.

I per a tothom, recordar que l'exposició, un luxe d'imatges, reproduccions i documents, es pot visitar a Sta. Cristina (27.10 al 26.11), Llagostera (1 al 31.12), Cassà (4.1 al 4.2 del 2018), Llambilles (9.2 al 4.3). Quart (9.3 al 8.4) i Girona (13.4 al 16.9)

Dificultat: Fàcil Distància. 40 kms Temps: 3h 50’ (5h amb aturades) Desnivell: 175 mts @: www.viesverdes.cat

Un dels viaductes construits per a la via verda

Pujada en Brompton pels Dolomites

Juny de 2017. Ruta solidària en Brompton pels Dolomites, inclosa en el programa del Sellaronda bike Day. Una experiència única.

El llibre 50 itineraris de cicloturisme tranquil per Catalunya, ja és a les llibreries

Amb aquestes '50 noves rutes de cicloturisme tranquil' intentem posar el país al vostre abast com mai no heu cregut que es podria conèixer. Són itineraris per 28 comarques de tot el país, del litoral a l'Aran i del Segrià a l'Empordà.

No cal una bona màquina, no cal un estat de forma envejable, no calen ginys electrònics ni gran impedimenta turística. L'únic imprescindible són els ganes de conèixer un lloc que no sabíeu. Recorreguts a l'abast gairebé de tothom i per a tots els gustos. Proveu-ho; enganxa.

Les rutes del recull estan pensades i dissenyades a partir del concepte francès de ‘randoneur’ (caminant literalment), que hem traduït per tranquil; és a dir: circuits ciclistes on el paisatge, la descoberta o el patrimoni són els valors protagonistes, evitant posar en primer pla de la idea els ascensos i les dificultats tècniques que caracteritzen i prioritzen les rutes de cicloturisme esportiu. A més, sempre que es pot, s'hi combina la bicicleta i el transport públic, una mescla idònia per fomentar el turisme sostenible.

Tampoc hi trobareu fites quilomètriques, track’s de GPS i informacions similars que res tenen a veure amb el ciclista tranquil. Per seguir els itineraris del llibre no cal ciclecomputador, ni portamapes, ni satèl·lit. Si el text us diu ‘en arribar a una casa blava gireu a mà dreta’, és que no cal altra informació per seguir la ruta. Trobareu la casa blava i el camí que surt a la dreta. I llestos. No pot ser més senzill. Cada excursió va acompanyada d’un senzill mapa per si voleu saber en tot moment en quin punt esteu del camí.

Podeu comprar el llibre a qualsevol llibreria generalista, o directament a la web de l'Editorial Cossetània, picant AQUÍ

Aquestes són els 50 itineraris del llibre:

1.- Pels arrossars de l'Ampolla, l'Aldea i Camarles                                     Baix Ebre

2.- La vall del riu Llestres                                                                                Baix Camp

3.- El Segrià sec i les Garrigues, país d'oli                                                     Segrià/Garrigues

4.- Tarragona. La llum, el mar i Roma                                                          Tarragonès

5.- Arran de mar, pel centre de la Costa Daurada                                       B. Pndès/Tgnès

6.- Per terres de vi i calçots                                                                              Alt Camp

7.- Pel paratge natural de Poblet                                                                     Conca de Barberà

8.- Montblanc dins i fora muralles                                                                 Conca de Barberà

9.- Seguint el canal d'Urgell a les Garrigues                                                 Garrigues

10.- Plans de Tàrrega, Preixana i Bellpuig                                                    Urgell

11.- La Segarra, terra de castells                                                                      Segarra

12.- Marinera, cultura i gormanda, Vilanova i la Geltrú                             Garraf

13.- Sitges, més enllà dels zombies                                                                 Garraf

14.- Les vinyes del pla del Penedès                                                                 Alt Penedès

15.- Entre vinyes, a cavall del Penedès i l'Anoia                                           A. Pndès/Anoia

16.- Igualada i el riu Anoia. Ahir industrial, avui natural                           Anoia

17.- De Martorell al mar seguint el Llobregat                                                Baix Llobregat

18.- Gaudí, Jujol i altres tresors del Baix Llobregat                                     Baix Llobregat

19.- Platges de Gavà i Castelldefels                                                                  Baix Llobregat

20.- L'Hospitalet de Llobregat, el Brooklyn català                                       Barcelonès

21.- Badalona, de la muntanya fins al mar                                                      Barcelonès

22.- Per la depressió del Vallès i els contraforts de Collserola                   Vallès Occidental

23.- Santiga i un bosc espès de quatre pins                                                     Vallès Occidental

24.- Als peus del castell de Burriac                                                                   Maresme

25.- Pel Vallès, als peus de la serralada litoral                                                 Vallès Oriental

26.- Pedalades per Manresa                                                                                Bages

27.- Vic i els turons testimoni de la plana                                                        Osona

28.- L'Aiguabarreig del ter i el Gurri                                                                 Osona

29.- Vall de Tenes                                                                                                  Vallès Oriental

30.- La plana del Baix Montseny                                                                        Vallès Oriental

31.- Espriu i Vinyoli a la riera de Santa Coloma                                               La Selva

32.- La plana d'Hostalric                                                                                        La Selva

33.- Els estanys de Sils i la Via Augusta a Girona                                              La Selva/Gironès

34.- Seguint el curs de la Tordera                                                                        Mrme./Vallès Or.

35.- Tant per descobrir a Lloret                                                                             La Selva

36.- Terraprims de Llagostera i Cassà                                                                 Gironès

37.- L'Onyar i el volcà de la Crosa                                                                          Gironès/La Selva

38.- Voltant el Puig d'Adri                                                                                       Gironès

39.- Amb el Ter, obrint-nos pas cap a la plana del Gironès                              Gironès/La Selva

40.- Les coves de Serinyà i el pla de Martís                                                          Pla de l'Estany

41.- Els pobles medievals del Pla de l'Estany                                                       Pla de l'Estany

42.- Mieres i la vall de Campmajor                                                                         P. Estany/Gartxa

43.- El bullici de Platja d'Aro i la calma del monestir de Solius                        B. Empordà

44.- Puig Segalar, el sostre empordanès                                                                Baix Empordà

45.- Pals, platges i arrossars                                                                                      Baix Empordà

46.- Per terres baixes del Fluvià                                                                                Alt Empordà

47.- Natura i patrimoni als pobles de Mijaran                                                       Val d'Aran

48.- Salardú, balcó de la Vall d'Aran                                                                         Val d'Aran

49.- Vista panoràmica de la primavera a la Cerdanya                                           Cerdanya

50.- Recorrent la plana de Puigcerdà i Llívia                                                           Cerdanya

Tona, Seva i Balenyà

Al bell mig de la plana de Vic, Tona (8.000 habitants) és cruïlla de camins entre Barcelona i Vic, i Manresa i el Montseny. Tot i estar envoltada d'una colla de petits serrats, l'eix que la uneix amb Balenyà i Seva permet fer una ruta interessant cap a la urbanització del Muntanyà i les estivacions del Montseny per la seva cara nord.

Església de Seva

Toma comparteix estació de tren (Renfe R3) amb els altres dos municipis per on rodareu avui: Balenyà i Seva. Comenceu la ruta davant de l'estació, a Sant Miquel de Balenyà. Pedaleu per la carretera BV 5303 en direcció a Seva, en suau pujada. Rectes en una rotonda a l'entrada del poble, un cop ben be al centre, a la dreta per la BV 5301 en direcció a El Brull.

Abans de seguir, podeu fer un tomb pel centre d'aquesta població. En lloc de girar a dreta per la carretera, gireu a esquerra i agafeu un carrer que baixa cap a l'església de Sta. Maria i l'ajuntament. Seva és un típic poble de muntanya, amb cases de pedra rogenca, carrerons estrets i obacs i sentor de llar de foc, si hi aneu quan fa fred. La carretera cap a El Brull puja (82 metres en 1.4 kms). L'heu de seguir fins el trencall a dreta que diu golf El Muntanyà i urbanització Serrabardina. Seguiu pujant pel carrer de les Olimpíades de 1992 sense deixar-lo mai. És l'eix de la urbanització. Quan sigueu dalt de tot tindreu molt bones vistes dels serrats que envolten la plana vigatana. El carrer baixa ràpid i entra en una zona urbanitzada. Deixeu un trencall que surt per la dreta i continueu pel carrer que porteu, que ara es diu Collformic. El primer que surt a dreta es diu carrer de la Mora, gireu-hi i baixeu fins el final. Gireu a esquerra per Esteve Duran.

Quan trobeu el primer trencall a esquerra (Pirineu), veureu que el carrer que porteu fa un petit tobogan. Però ull, a dreta, arrambat al tancat d'un xalet, hi ha un camí de terra ben clar que és el que heu d'agafar. Aquest camí va baixant en paral·lel al Torrent de la Vall del Castell (veureu la cornisa a l'altra banda). El camí fa algun revolt, passa per algunes cases de pagès esparses i, finalment, desemboca en un de molt clar que li surt per l'esquerra. Agafeu-lo a dreta (tal com veniu) i continueu fent ziga-zagues, deixant un trencall clar a dreta i passant damunt del torrent de Vall-llosera, fins què, a les envistes d'Hostalets de Balenyà, girareu a dreta en una petita cruïlla de quatre camins. Poc després desembocareu en un carrer asfaltat (Tagamanent) que agafareu a esquerra. Girareu pel primer (Pla de la Calma) a dreta, bo i passant entre industries, fins una rotonda.

Esquerra passant per damunt d'un torrent i del tren i, després de deixar l'entrada d'un restaurant, gireu a dreta pel camí de la Cogullada. després de passar per unes cases, el camí es torna terrer i surt d'Hostalets. Seguiu rectes sense deixar-lo, portant a dreta la via del tren. Poc després de que torni l'asfalt arribeu a un polígon industrial. Just abans d'entrar-hi gireu pel primer carrer que surt a esquerra. En una rotonda gireu per una mena de via verda que surt a esquerra i que corre paral·lela a un torrent. En una cruïlla de quatre camins s'acaba l'asfalt, però heu de seguir rectes pel camí de terra. Deixeu una clara bifurcació a la dreta bo i creuant el petit torrent i seguiu fins desembocar en una carretereta paral·lela a l'autovia C-17. Gireu a esquerra fins passar per sota l'autovia en una rotonda propera.

Baixant d'el Montanyà cap a Hostalets de Balenyà

A l'altra banda hi ha una altra rotonda. Agafeu el camí d'enfront que, en una curta pujada, us mena al restaurant Mas Estabanell. deixeu l'entrada del restaurant a l'esquerra i seguiu pel camí mal asfaltat que marxa cap a la dreta. Aquest camí desemboca en un altre, que agafareu a dreta cap a unes naus antigues. sense deixar-lo, torna a desembocar en un altre camí, que aviat és el carrer Nou, que entra a Tona.

Seguiu-lo fins el final, a la plaça de l'Hostal, i gireu a esquerra pel carrer Travessia. A les envistes de la plaça de l'Església gireu a dreta cap a la parròquia, que deixareu a esquerra per seguir tot recte fins el carrer Call, que travessa i que agafareu a dreta. El carrer va a  parar a la plaça Major, plena de bars i terrasses. Creueu-la amb cura i sortiu-ne per una baixada que hi ha al fons a la dreta i que us mena a l'ajuntament. Al final del carrer girareu a esquerra pel carrer de la Font (ull, contradirecció), i de seguida a la dreta pel carrer d'Antoni Figueras, que us porta a la sortida del poble.

A la rotonda seguiu direcció Seva passant per sota la C-17, a la següent el mateix. Pedaleu per la BV 5303 fins Sant Miquel de Balenyà. Veureu un imponent turó testimoni, les sobtades elevacions típiques de la plana de Vic. Passeu per damunt del tren, gireu a dreta ja dins el poble (direcció Seva) i ja veureu l'estació, punt on heu iniciat aquesta excursió per l'altiplà osonenc.

Dificultat: Mitjana Distància. 21.50 kms Temps: 1h 45’ (2h 30' amb aturades) Desnivell: 295 mts @: www.osonaturisme.cat

Tona

Per les capçaleres del Ter i del Freser

Amb gairebé 15 mil hectàrees entre Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga, Setcases i Molló, la Generalitat va crear el 2015 el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Entre Núria i Ulldeter, proposem una ruta d'alta muntanya per descobrir els Pirineus més verds i feréstecs. Un plaer dur, però reconfortant.

Un descans després de la primera pujada forta, amb el Taga al fons

Tot i l'exigència física, que no tècnica, d'aquest autèntic viatge a les altes valls del Ter i del Freser, el desnivell es concentra en una sola ascensió. Un cop arribats als peus del Balandrau, al coll de la Gralla, a uns 2080 metres, tindreu davant vostre una llarga baixada i, posteriorment, una bona tirada en pla tendint al descens, fins arribar a Ripoll, punt d'inici i final de la ruta.

A Ripoll s'hi arriba amb tren (línia R3, Renfe). Si hi aneu amb cotxe podeu deixar-lo a l'aparcament que hi ha a l'estació de tren, punt on començareu a pedalar.

Agafeu el carrer del Progrés (on hi ha l'estació) cap al nord, fins un trencall que, a l'esquerra, diu Vic, Barcelona, ajuntament i centre vila. Agafeu per aquí i aviat sereu davant la basílica de Santa Maria, de la qual no podeu deixar de contemplar la seva espectacular portalada romànica. Deixant l'església a ma dreta i seguint rectes per la carretera de Ribes, aviat sortireu a un trencall que enllaça amb la carretera que, en 13.50 kms) us portarà a Ribes de Freser, passant per Campdevànol i la deu i el balneari Fontaga, on s'embotella l'aigua de Ribes. La carretera puja molt suaument, una bona manera d'escalfar les cames.

Entrant a Ribes veureu aviat un trencall a dreta, que creua un pont sobre el Freser, que indica Bruguera Pardines. Seguiu sempre direcció Pardines. Travessareu tot el poble, un parell de cops més el riu, la via del cremallera a Núria i, circulant en paral·lel al riu Segadell, sortireu de Ribes, passant abans prop del càmping. La carretereta s'estreny i s'enfila. L'aire és més pur i el paisatge més verd. Al cap de 3 kms, deixeu la carretera i preneu el camí que, a esquerra, indica Ribesaltes i Tregurà. Els primers quilòmetres, amb el Puigmal al davant, la pista està cimentada. Passareu prop de turismes rurals; vosaltres amunt. Poc a poc aneu perdent el Puigmal de vista fins que, en un pronunciat gir a dreta, la pista canvia d'orientació i, poc després, s'acaba el ciment. En un parell de revolts més de paella notareu que heu pujat molt, llavors la costa s'ajeu una mica. En aquest punt trobareu un trencall a esquerra que du a un refugi, vosaltres rectes per l'ampla pista camí de Tregurà. Ara la vista es va obrint per la dreta. La visió de la serra Cavallera paga la pena.

Dalt del coll

El camí, ample i ventilat, va pujant, però d'una forma més amable. Desapareixen poc a poc els arbres, i tot el que abasta la mirada és un immens tapís de verd i els cims sota els quals neixen els dos rius. Passeu per un primer coll (el camí tomba a esquerra); després arribareu a un segon i molt més ampli des d'on s'albira ja, de lluny, el Balandrau; encara passareu per un refugi i, després de fer un gir a dreta en la fondalada d'un torrent damunt del qual treu el nas el cim del Balandrau, arribareu al coll de la Gralla, a 2.080 metres d'alçada, punt culminant de l'ascensió. Des del trencall de refugi haureu pedalat 15.30 kms, sempre per una pista ampla, ben practicable i d'una bellesa indòmita.

Sense deixar el camí, ara una mica pedregós, baixareu vertiginosament fins el llogarret de Tregurà de Dalt, que anirà apareixent sota vostre. Des d'aquí una carretera de molts revolts i estreta, baixa fins Tregurà de Baix per, finalment, desembocar a la GIV 5264. A la dreta en sueu descens passareu per Vilallonga, de Ter, Llanars i, finalment, entrareu a Camprodon. és un bon punt per fer una aturada: reposar, menjar, abeurar-se i visitar el pont romànic o la casa-museu d'Isaac Albéniz, fill predilecte d'aquesta antiga i majestuosa vila d'estiueig.

Dirigiu-vos a la sortida sud del poble i, a la rotonda, agafeu a penes uns centenars de metres la C-38 en direcció a Ripoll, just fins una benzinera. A dreta veureu que hi surt un carrer asfaltat en paral·lel; aneu-hi. Baixant per la marge esquerra del Ter, a tocar, passareu per un càmping. després trobareu un trencall a esquerra que porta a Creixenturri, i encara un altre a Sant Bertomeu del Sitjar; deixeu-los. vosaltres seguiu sempre per l'estret i obac camí cimentat que, a tocar del Ter, passa pel turisme rural de can Peric i surt a la carretera C-38, just a l'entrada de Sant Pau de Seguries.

Travesseu el poble i continueu en descens durant 8.2 kms per la carretera fins Sant Joan de les Abadesses. Passat el pont sobre el ter (al costat teniu el romànic), hi ha un desviament que surt recte en direcció a Ogassa. és una curta, però empipadora, pujada que us mena a l'alberg de la Ruta del Ferro. En aquest punt comença la impressionant via verda del Ferro i del Carbó que, seguint el traçat de l'antiga línia fèrria de Renfe, us portarà a Ripoll en una dotzena de quilòmetres suaus i molt agradables.

Sta. Maria de Ripoll, parada obligatòria només començar

Un cop s'acaba la via continueu pel mateix carrer fins sortir al punt on, en començar la ruta, heu trencat a esquerra cap a la basílica de Santa Maria. Ara aneu rectes i en dos cents metres sereu a l'estació. Un dur esforç abastament compensat per la bellesa del parc natural.

Dificultat: Molt alta Distància. 84.00 kms Temps: 5h 26’ (6h 30' amb aturades) Desnivell: 1390 mts

@: www.elripolles.com

-->