'Xavi Tondo. El triomf de l'obstinació' es presenta la setmana vinent a Olot i Barcelona

A Olot, la Garrotxa va ser la segona pàtria del ciclista, el llibre es presenta el dimarts dia 4 a Can Trincheria. A Barcelona la presentació es farà a la nova llibreria Jaimes a l'endemà, el dimecres dia 5. Els periodistes especialitzats en ciclisme Lluís Simon (El 9 esportiu) i Isaac Vilalta (Catalunya ràdio) s'encarregaran de glosar el treball i la figura del corredor.

Tarjetó de la presentació a Olot

Tarjetó de la presentació a Barcelona

Àngel Edo presenta dijous 'Xavi Tondo. El triomf de l'obstinació' a Vilanova i la Geltrú

Text: biblioteca Armand Cardona

Aquesta setmana la biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú viurà un moment emotiu pel món del ciclisme en particular i de l’esport en general coincidint amb la presentació del llibre Xavi Tondo: el triomf de l’obstinació a la nostra vila el dijous 30 a les 19h. El llibre, obra de Rafael Vallbona, esdevé un homenatge pòstum a la figura del desaparegut i estimat ciclista de Valls.

En l’acte de presentació, a més del propi autor, participaran Àngel Edo, exciclista professional i representant de corredor, Rubèn Peris, president de la Volta a Catalunya, i Gerard Figueres, director del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Xavi Tondo, nascut a Valls el 1978, va passar a professionals amb el Paternina l’any 2003, i després de diferents victòries a Portugal, va ser la seva trajectòria a l’Andalucia-Cajasur la que li va valdre un gran reconeixement dins el pilot i el posterior fitxatge per l’equip Cervelo. En aquesta formació va aconseguir victòries d’etapa a la Paris-Niza i a la Volta Catalunya i a finals de 2010 va fitxar per l’equip Movistar. Amb aquest equip el 2011 va guanyar la Volta a Castella i Lleó i una etapa al Tour de San Luis, tot abans de patir un desgraciat accident que li va costar la vida el maig d’aquell any a la serra de Granada.
Però més enllà de la seva trajectòria esportiva, el Xavi es va fer estimar per la seva personalitat i proximitat, de la que poden donar fe tots els que el varen conèixer. Això és el que pretén transmetre el Vallbona amb aquesta obra, apropar-nos a la història d’un home que tenia un somni: ser un gran corredor professional, però fer-ho des de la humilitat i l’honestedat.

Rubèn Peris, president de la Volta a Catalunya, resumeix al pròleg del llibre d’aquesta forma tan encertada el que representa el Xavi Tondo pel món del ciclisme: “Amb el seu gran humanisme a peu de carrer i la seva enorme qualitat com a esportista professional demostrada a la carretera, en Xavier Tondo va dignificar la seva feina i la va coronar amb els llorers dels campions indiscutibles, aplaudits i estimats. [...] La seva manera de ser, com a ciutadà i com a esportista, serà sempre la garantia que no l’oblidarem."
L’escriptor i periodista Rafael Vallbona ja va visitar la biblioteca Armand Cardona l’any passat en motiu de la presentació del llibre Volta a Catalunya: 1911-2011, un segle d’esport i país, que es va realitzar per commemorar el centenari d’aquesta prova i del que també va ser autor. Ha publicat una cinquantena de títols dels gèneres més diversos i alguns han estat traduïts a diferents idiomes. La seva passió pel ciclisme l’ha portat a participar en nombroses curses tant de carretera com de muntanya i ha fet alguns viatges en bicicleta dels quals n’ha escrit sengles llibres, com per exempleDe Donostia a Portbou: les rutes del Tour o Volta a les Dolomites i als Alps italians: les rutes del Giro.

Canvi electrònic, entre un nou model de ciclisme i un argument comercial

Consolidat en el ciclisme de carretera professional des de fa uns anys, el canvi electrònic intenta obrir-se mercat entre usuaris i cicloturistes. Conscients que la gama Dura Ace és massa cara, Shimano ha posat al mercat un Ultegra electrònic, el 6770 Di2, que hem provat en una Focus Izalco Pro.

Detall del grup Ultegra 6770 Di2

El mercat de la bicicleta és al límit de la saturació, i la crisi sembla posar-li la cirereta. Les vendes de bicicletes no creixen perquè ja hi ha molta gent que en te de bones, i la contracció del consum fa que la majoria d’usuaris s’ho pensin moltíssim a l’hora de canviar accessoris o adquirir un model superior. Sembla que la crisi ha fixat l’hora de les bicicletes lògiques en detriment dels models sofisticats, cars i que donen unes prestacions que la majoria d’usuaris no poden assumir. S’imposa la senzillesa tècnica.

Però la industria necessita continuar venent; és el principi fonamental del capitalisme, créixer sens fi. I per vendre calen noves ofertes, innovació i màrqueting. La industria de la bicicleta centra l’ofensiva comercial en dos aspectes: les rodes de 29 al BTT i el canvi electrònic a la carretera.

Shimano va comercialitzar el canvi electrònic Dura Ace que porten molts equips professionals amb un escàs èxit de vendes: és car i te prestacions innecessàries per a la majoria d’usuaris. Ara han reflexionat (als de màrqueting els deuen haver estirat les orelles) i comercialitzen un canvi electrònic Ultrega 6770 Di2, igualment eficaç i amb un preu més raonable, al voltant d’uns 1400 euros. Però tot i aquest nou plantejament la pregunta segueix essent la mateixa: li cal a un cicloturista un canvi electrònic? Per buscar una resposta hem provat aquest grup muntat en una Focus Izalco Pro (el top de la marca germànica) que ens ha cedit DBike, la dinàmica botiga de Premià de Mar.

Aparentment simple i esportivament eficaç

Quedi clar d’entrada que el canvi electrònic te sentit gairebé exclusivament en la pràctica esportiva del cicloturisme. Per anar a esmorzar tot xerrant no cal un grup gaire sofisticat. I és que aquest Shimano te tot el que li cal a algú que vol anar ràpid: agilitat en la maniobra de canvi de plat i corones, fiabilitat i finor mecànica. No cal més. Prems la palanca i la cadena es desplaça capa on tu vols sense més. No protesta, no grinyola, no rasca i no triga ni un instant. Hem sotmès l’eficàcia del canvi a situacions extremes en plena tensió i no ha dit ni mu. Fa la feina i llestos. A més, el desviador es reprograma automàticament quan portem la cadena creuada i hi ha risc de que els elements fixos i mòbils freguin.

Els tècnics de Dbike insisteixen en què amb l’Ultegra 6770 Di2 disminuirà la necessitat d’ajustar el canvi i les trencadisses de cadena. Tant de bo. Ara cal esperar que la central digital no falli, que la carrega de les bateries duri el que anuncien (uns 1000 kms) i que no comenci a fer el ruc. Perquè a un canvi mecànic sempre se li pot fer una reparació d’urgència en plena ruta i en un d’electrònic no està tan clar.

El que si provocarà la difusió del canvi electrònic serà una breta tecnològica. No crec que les marques triguin gaire a oferir els seu grups capdavanters només en versió electrònica,deixant la versió mecànica per als grups més senzills. Ara cal també que els fabricants de bicicletes ofereixen de sèrie màquines amb canvi electrònic a un preu que no superi en gaire la mateixa versió amb canvi mecànic.

La Focus, una escaladora ràpida i nerviosa

Amb 80 quilòmetres de ruta pel Vallès i el Maresme, després d’uns quants per adaptar selló i manillar a les característiques del ciclista, i gairebé 1.000 metres de desnivell, n’hi ha hagut prou per establir una certa anàlisi del comportament de la Focus Izalco Pro.

És una màquina molt lleugera per a ciclistes amb vocació radicalment esportiva. La seva curta distància entre eixos la fa una extraordinària escaladora sempre i quan la portin usuaris no gaire alts. I no és un problema de tallatge del quadre, és qüestió de geometria general. La Focus puja i baixa admirablement bé, amb rapidesa i decisió. Entra a la traçada que se li indiqui sense dubtes i la manté invariablement; però cal ser bo i poc voluminós. Respon a la primera ordre, però un cop donada es fa difícil canviar-la.

Qui estigui acostumat a la comoditat de les bicis americanes com Trek o Cannondale, trobarà que aquesta Focus és massa viva, una anguila que s’escorre fugaç i amb ganes de córrer molt. De la traça de l’usuari en depèn que se li tregui un bon partit. Ara, això si, l’expert en gaudirà.

Cicka aquí per saber les característiques tècniques de la Focus Izalco Pro

Àlbum de La Pedals de Clip

Una ruta de bicicletes clàssiques dona per molt: històries, anècdotes, situacions complicades, punxades i grinyols de canvi; però sobretot dona per gaudir d'un matí intens, esportiu, històric i divertit. I per retrobar-se amb els vells col·legues de la carretera, és clar. Aquest és l'àlbum que el Tourmalet ha fet de la tercera edició de la Pedals de Clip.

La Pedals de Clip en el bon camí per convertir-se en una prova de referència internacional

Amb una excel·lent organització i un extraordinari recorregut, la tercera edició de la Pedals de Clip, marxa cicloturista per a bicicletes clàssiques, porta el camí de convertir-se en una prova de referència internacional en aquest segment. Els 162 participants arribats de diversos punts de la geografia espanyola, en donen testimoni. 

Els participants en un tram de carretera de sauló

El Penedès no és la Toscana, però Catalunya tampoc no és Itàlia. Ara bé, els dos països són a la riba de la Mediterrània i totes dues regions vitivinícoles presenten unes característiques geogràfiques similars. Les ‘estrade bianche’ toscanes són aquí camins rurals asfaltats (algun no i li dona major interès a la prova), i així La Pedals de Clip s’agermana en intenció, sentit i atractiu amb la cèlebre Eroica. Si la toscana va obrir el camí de recuperar el ciclisme d’època entre els cicloturistes fins convertir-se en una clàssica internacional amb projecció global, la jove Pedals de Clip ho està fent tot ben fet per esdevenir també una prova amb vocació majoritària i atractiu més enllà de Catalunya i Espanya.

Les bicis clàssiques estan de moda a les ciutats, a les carreteres i a les botigues de roba (mireu el catàleg de Le Coq sportif). Recuperar un ferro vell i rovellat i convertir-lo en una màquina capaç de solcar carreteres i camins és un dels nous plaers moderns que el ciclisme ofereix a l’usuari.

Per preus estratosfèrics i característiques tècniques massa complexes, cada vegada més les bicis de carboni i canvis electrònics van quedant fora de l’abast del cicloturista normal (no dels arrogants que encara es pensen que guanyaran el Tour sortint el diumenge amb una colla). Coneixedors de l’interès massiu i renovat per la bici, la industria ha forçat la màquina. Ja no n’hi ha prou amb tenir una bona bici, cal canviar-la cada dos per tres, tunejar-la amb tota mena d’accessoris de preu exorbitant i aplicar-li els nous invents. En l’actual context de crisi, aquest model és a punt de fer rebentar la industria.És aquí on ressorgeix el gust pel clàssic, el poder de la senzillesa, la memòria d’un temps passat, ni millor ni pitjor, però més lògic. Cada dia hi ha més cicloturistes que recuperen vells ferros de culs de magatzem, les arreglen i les fan tornar a la carretera. I és en aquesta nova manera d’entendre el ciclisme, més d’acord amb la filosofia de l’invent, que la Pedals de Clip ha trobat el seu lloc al món. I ho ha fet molt bé.

Les vinyes en primavera, un decorat perfecte per pedalar

La tercera edició de la Pedals de Clip, que s’ha fet el dia 19 de maig per carreteres i camins rurals del Penedès ha estat un èxit en tots els aspectes, i els 162 participants són un aval a la bona feina feta durant mesos pels organitzadors que dirigeix l’incansable Carles Soler. La capacitat d’engrescar persones, entitats i institucions i fer-los creure en la validesa del projecte és un dels millors actius d’aquest promotor ciclista, però això ve avalat per una posada en escena impol·luta des del primer instant fins el darrer. A la Pedals no hi ha faltat res: una ruta d’una bellesa esclatant, bon ambient de camaraderia, seguretat dels participants molt acurada (tant a les cruïlles com a l’interior de la prova) amb agents, protecció civil i voluntaris i una llarga rastellera de grups, empreses i institucions que hi han cregut i s’hi ha implicat.

Així de ben tractats (com hauria de ser i no sempre és), el puja i baixa constant dels 72 quilòmetres, les punxades i els grinyols dels vells canvis només han estat anècdotes i part del paisatge ciclista de la matinal. Tothom s’ho ha passat d’allò més bé.

La Pedals 2014 comença a caminar avui mateix. Si segueix per aquest camí segurament tindrà un allarga vida, tanta com li vulguin donar els seus impulsors. El que han de fer els cicloturistes és ser-hi presents de forma multitudinària, difondre-la i recomanar-la. Nosaltres ho farem.

Ex professionals com Pepe Recio o Celestino Prieto i llegendes com Vicenç Iturat
han donat suport amb la seva presència a La Pedals i al promotor, en Carles Soler

On va Pou - Pou?

La revista Vélo Magazine i el diari l'Équipe proposen un repte a la memòria dels afeccionats. El ciclista és Raymond Poulidor, el popular Pou - Pou; però a quina temporada i a quina cursa pertany aquesta foto? Hi éreu?

De Montgó a Empúries, voltant l’Escala

L’Escala és un dels pobles més variats del litoral. A més de platges de gran bellesa com cala Montgó o Riells, te tresors com Empúries, recons com Sant Martí i indrets de bosc mediterrani com el que travessa el camí dels Tres Termes. Us proposem una volta perimetral al terme municipal per descobrir tots aquests llocs. 

Al mirador del Cargol

Aquesta ruta és complementaria de la publicada en aquesta secció, ‘Puig Segalar, el sostre empordanès’. Amb les dues gaudireu d’un complert cap de setmana cicloturista per conèixer aquesta zona de l’Alt Empordà. La sortida es situa a la plaça de l’Univers, just al vèrtex entre la platja de Riells i el Passeig del mar, que volta pel litoral el nucli del poble. Agafeu aquest passeig, que al cap d’una estona passa a tenir carril bici. Quan s’acaba, en sec, seguireu per la vorera amb compte, aquí està permès, fins la punta de l’Olla, a l’extrem més nord oriental del municipi. Volteu deixant un edifici de pedra a ma esquerra i anireu a sortir al port d’en Perris, una recollida cala urbana de còdols. Seguiu sempre per la riba fins l’aparcament de la punta. Des d’aquí veureu ja la platja de l’Escala.

Al final de la platja hi ha la plaça de la Sardana i la del Peix, que travessareu tombant a ma dreta i, immediatament, a la dreta del tot pel carrer Cargol, que us porta de nou a la línia costanera. Cap a l’esquerra per Mar d’en Manassa fins els jardins del mirador del Cargol; entreu-hi i creueu-los. En arribar al final gireu a ma esquerra tot passant per una arcada sota uns apartaments. Desembocareu al carrer de Gràcia, on girareu a ma dreta fins la rotonda de la Ronda del Pedró. Un carril bici nou de trinca us portarà en franca baixada fins el començament del passeig què, passant per les platges del Rec, el Portitxol, les Muscleres i el Moll Grec, us portarà fins el llogarret de Sant Martí d’Empúries. Prèviament haureu passat pel costat del conjunt monumental que constitueix el museu d’arqueologia d’Empúries. Aquest passeig és un dels llocs més bells de tota la Costa Brava.

Després de visitar Sant Martí seguiu encara pel litoral fins arribar a les dunes de la platja del Riuet. Aquí us acomiadareu de la costa durant una bona estona., Gireu a l’esquerra pel carrer de les Dunes fins desembocar a la Ronda de Sant Pere Pescador què, a l’esquerra, us portarà a Sant Martí de nou. Ara seguiu per la carretera que va a l’Escala fins trobar un camí que surt a esquerra i on hi ha un rètol que diu c/Muralla. Puja una estona i després planeja i baixa suaument passant per Mas Sastruc, el cementiri de Sant Martí d’Empúries i la carretera G 623. Travesseu-la.

Pel passeig de Sant Martí d'Empúries

A ma esquerra hi ha una oficina de turisme. Agafeu el camí que surt enfront i en curta pujada. Aviat baixa fins un conjunt de masos restaurats coneguts com El Castellet. El camí es creua amb un altre. Tireu recte passant pel costat d’un edifici. Aviat travessareu un rec. Immediatament gireu a l’esquerra per un camí herbei i mal marcat que volta un camp i una finca fins que desemboca en un que agafareu a la dreta. Fa una ziga-zaga esquerra-deta i, per una portalada i un pontet de ferro, travessa el rec Cinyama fins desembocar a la carretera d’Albons, que agafareu a l’esquerra fins les envistes d’una rotonda.

Abans d’arribar-hi tombeu a la dreta pel carrer Camí Ramader Nord, que passa per sota una carretera i es converteix en Carrer Camí Ramader Sud, primer, i Països Catalans, després. Sortireu a una carretera, enfront hi ha un Carrefour. Travesseu la carretera en direcció al centre comercial i, davant seu, gireu a la dreta pel carrer Torroella de Montgrí i després, recte, pel carrer Figueres. Baixant passareu el camp de futbol fins desembocar al carrer dels Recs. Agafeu-lo a l’esquerra fins que tomba a la dreta i passa a dir-se carrer del Puig. A la rotonda gireu a l’esquerra pel carrer Mallols i deixeu-lo per tombar pel segon a la dreta, carrer Camí del Palau.

El carrer desemboca al carrer dels tres Termes. A l’esquerra veureu els senyals que indiquen un sender en direcció a la Cala Montgó. Deixeu el carrer al final i seguiu pel sender què us menarà fins els carrers de la cala. Sortireu al carrer Punta Milà, que agafareu a l’esquerra. A la dreta pel carrer Fondo i a l’esquerra pel torrent Fondo. Sou a la zona dels càmpings i sortireu a la carretera que baixa fins la cala.

Abans d’arribar-hi trobareu a ma esquerra el carrer Trenca Braços, una pujada dura però curta. Gireu pel primer a l’esquerra (Port del Rei) fins sortir al carrer Punta Montgó, que agafareu a l’esquerra i què, tot pujant, us aboca a una rotonda. Carrer Planasses a la dreta i Bol roig a l’esquerra fins el final. Gireu llavors a ma dreta i l’avinguda de la Clota us menarà fins el port de la Clota. Podeu travessar per dins l’equipament fins el final. Sortireu al principi de la platja de Riells. Seguiu tot el passeig del Petit Príncep i, al final, hi ha pla plaça de l’Univers, lloc d’es d’on heu començat la volta a tot el terme municipal de l’Escala.

Dificultat. Fàcil. Distància. 22.00 kms Temps: 2h 04’h (2h 59’ temps total) Desnivell 165 metres.

Camí dels Tres Termes, baixant cap a cala Montgó