Primera Retrotrobada a Berga

El Club Esquí Berguedà organitza diumenge 31 d'Agost la seva primera cita per a bicicletes clàssiques que porta el nom de RETROTROBADA. Hi haurà fira de material i una ruta de 39 quilòmetres i uns 750 metres de desnivell. Apte, però tampoc fàcil. Afanyeu-vos a posar la bici a punt i les cames (si torneu de vacances). Hi ha temps per a inscriure's fins el proper divendres 29.

La inscripció costa 13 €, i la podeu fer aquí: 

http://www.clubesquibergueda.cat/retrobada_ciclista/

L'horari de l'activitat és:
-De 7:00 a 8:30 entrega de dorsals al Passeig de la Indústria.
-De 8:30 a 9:00 control de material i rigor històric.
-A les 9:00 sortida de la RETROTROBADA
-A les 12:00 botifarrada berguedana i entrega de records.
-Entrega de premis als corredors més caracteritzats!!!!

I aquí podeu veure la ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7072023

La història de Gitane, una de les marques més apreciades pels afeccionats a les clàssiques

Des que l'Oriol va trobar una preciosa Gitane Vitus, probablement de primers dels vuitanta, quan les dues marques pertanyien al grup Renault, s'ha aficionat a les bicicletes clàssiques. És el que te l'art de la bicicleta: que sedueix a qui s'hi atansa. I l'Oriol és conscient que pedala amb una petita joia de la heroica indústria francesa. Per això ens va demanar si podíem escriure una breu síntesi històrica de la marca que va portar al cap de munt del ciclisme a Jaques Anquetil, Lucien Van Impe, Bernard Hinault, Laurent Fignon i Greg LeMond, guanyant un total de 9 Tours.

La bici de l'Oriol

Marcel Bruneliere va fundar la companyia l'any 1925 en un taller de mecànica de Machecoul, al país del Loira, prop de Nantes (França), que feia peces de maquinària agrícola i què, com a negoci secundari, va començar a fer peces per a bicicletes. Esperonat per la demanda, a l'any següent, va obrir un taller de fabricació de bicicletes en uns estables de cavalls, a Machecoul mateix, on fabricava dues o tres bicicletes al dia sota la marca Marbru.

Va ser en 1930 que Bruneliere va utilitzar per primera vegada la marca Gitane en una bicicleta fabricada al petit taller, que ja tenia deu operaris. No obstant això, la producció industrial va engegar l'any 1940, quan va començar a produir bicicletes completes. La companyia va passar a anomenar-se Cicles Gitane en 1952, i també va començar a produir motocicletes. El creixement va ser espectacular, convertint-se en poc temps en el quart productor de motors de motos a França. Va ser llavors quan Cicles Gitane començar a patrocinar equips ciclistes i de curses de motos.

L'empresa va fer el seu primer gran impacte en el circuit de ciclisme professional el 1957, quan Jacques Anquetil va guanyar el Campionat de França amb una Gitane. Aquesta fita va significar l'inici de l'època daurada deGitane a la competició ciclista, que va tenir el seu moment més àlgid a la dècada de 1960, i a finals de 1970 i principis de 1980.

El 1960, l'empresa va canviar el seu nom per la de Micmo SA i produïa al voltant de 500 bicicletes per dia. També va començar a produir productes d'altres articles esportius, sense gaire èxit, però. Cap a 1972, Micmo era la principal fàbrica exportadora de bicicletes de França amb més de 185.000 unitats venudes a l'estranger cada any. El boom de la bicicleta als EUA va ser una de les raons principals de l'èxit internacional de Gitane. Les bicicletes franceses són les primeres a oferir-se al mercat americà a un preu raonable i amb unes característiques tècniques de competició. El model Gitane "Tour de França" era el líder de les bicis lleugeres, amb quadre Reynolds 531, tubs i components fabricats a França que incloïen desviadors Simplex, frens MAFAC i altres components Nornamdia i Stronglight.

Jaques Anquetil

Econòmicament la marca Gitane es va convertir en una inversió molt atractiva per a les grans empreses franceses. Renault va comprar el 30% d'accions de la companyia el 1974, i l'any 1976 la firma va ser totalment annexionada al Grup Renault. La marca va viure llavors la segona edat d'or a de la competició, tant en ciclisme com en motociclisme.

L'equip Renault-Gitane va començar a dominar l'escena europea de ciclisme amb Bernard Hinault, Laurent Fignon, els germans Madiot, i va contribuir a la descoberta del primer gran nom de la història del ciclisme als Estats Units: Greg LeMond.

Però malgrat l'èxit de l'equip Renault-Gitane, la crisi general del sector de l'automoció a Europa i la fi del boom de la bicicleta, van provocar un procés de reestructuració de totes les marques franceses. El 1985, enmig d'una important recessió a França, Renault va abandonar Micmo-Gitane. Altres empreses, com Motobecane i Peugeot s'enfrontaven a dificultats similars, i fins i tot havia seriosos dubtes sobre si la tradicional industria de la bicicleta francesa seria capaç de sobreviure.

Per reduir costos i augmentar la productivitat, el grup es va reubicar de nou a Machecoul. El 1986 ja tota la fabricació de bicicletes havia tornat a la ciutat que la va veure néixer. Als Estast Units, el distribuïdor Gitane va tancar fent que, des de llavors, Gitane sigui molt difícil de trobar allà.

El 1992, Gitane, Peugeot, i B.H. es van unir per formar Cycleurope. La fusió va suposar el més gran fabricant de bicicletes d'Europa. La fàbrica Micmo-Gitane va començar també a produir bicicletes sota les marques Peugeot i Raleigh (només per als mercats francès).
L'any 2000, Cycleurope va ser comprada per una empresa sueca, que aviat va adquirir també Bianchi, convertint-se en un dels conglomerats industrials més importants del sector de les bicicletes. Avui Gitane se segueix produint a la fàbrica en Machecoul, però no te importador oficial als Estats Units; del grup Cycleurope només Bianchi es comercialitza als EUA. Fabricades a Machecoul i Taiwan (les de carboni), la marca Gitane es pot trobar a Catalunya a través de Bicicletes Amat.

Fonts: Oriol Pastor i Gitane USA

Malmeten un camí a tocar de l'abandonada Mutua Metalúrgica per barrar-ne el pas

El camí que voreja les instal·lacions de l'antiga i abandonada Mutua Metalúrgica, al Parc de la Serralada Litoral, terme de Cabrils (Maresme), fa setmanes que està malmès. La destrucció de la via, amb pedres, rases i desmunts, es veu feta de forma voluntària per evitar-hi el trànsit. La majoria de persones que transiten la zona són ciclistes.

El passat dia 9 d'agost es va transmetre el següent correu a l'oficina del Parc de la Serralada Litoral: "Bon dia, fa dies que veig que el camí que volta pel darrera les instal·lacions de la Mutua Metalúrgica (terme de Cabrils) està tallat amb pedres, desmunts de terres i rases fetes amb excavadora per evitar-hi, sobretot, el pas de ciclistes. Entenc que és un camí d'ús públic, que no entra dins el recinte privat de la Mutua i que ningú no te cap dret de barrar-lo.

Per situar-vos: un cop arribeu al coll de Gironella venint de Cabrils, agafeu el camí cap a l'esquerra (que després es bifurca per baixar a Òrrius o tombar cap a Coll de Porc), al cap d'un centenar de metres surt a esquerra de biaix i en pujada aquest camí més estret que ara ha estat tallat sobtadament. D'entrada hi ha unes piles de terra molt altes, després hi ha pedres posades clarament per barra el pas i, quan arriba a un tallafoc damunt del qual hi passa una línia elèctrica, s'ha actuat fent una rasa amb excavadora (hi ha les marques). Us prego una resposta raonable, sisplau. Atentament."

Per ara no s'ha rebut cap resposta de l'ens encarregat de la gestió i preservació de l'esmentat parc.

Uns dies després s'ho van enviar les fotografies que adjunten aquest text sense que s'hagi rebut tampoc ni tan sols confirmació de la recepció. Quan obtinguem una resposta us la farem saber; de moment vigileu molt si pedaleu per aquests verals amb la bici de muntanya.

Si les instal·lacions estan deplorablament abandonades, per quin motiu s'ha de barrar el pas pel camí que les voreja (i des del qual s'hi pot accedir, és cert)?

Per les platges i la plana de Sant Pere Pescador

Per complementar el sojorn a Sant Pere Pescador que vam iniciar amb la ruta anterior per les terres del Fluvià, us proposem una ruta senzilla que us permetrà descobrir la desembocadura del riu, les platges naturals de la vila i la plana baixa del municipi, fins les envistes de Sant Martí d'Empúries.

Fluvià avall, amb Sant Pere Pescador al fons

La sortida és des de l'oficina de turisme a l'inici de la carretera de la platja (igual que a la ruta anteriorment citada). en aquesta ocasió, però, en lloc de dirigir-vos cap al poble ho fareu cap al mar. Al costat de l'edifici de l'oficina hi ha un camí que us porta fins la riba del riu. Comenceu a pedalar en aquest sentit seguint el riu cap al mar.

Pedalareu pel costat d'un càmping fins que el camí tomba endins i us fa creuar un braç de riu per un pont. A l'altra banda seguiu cap a l'esquerra, en direcció a la desembocadura. Ara portareu hortes a ma dreta i el riu a l'altra. En arribar a un trencall a ma dreta que indica Mas del Mar, turisme rural, agafeu-lo. Abandonareu el riu definitivament. Passeu per davant del mas fins desembocar a la platja, un espectacular espai natural de dunes i paradís dels surfistes. En arribar al mar gireu a ma dreta.

Passeu pel càmping La Gaviota i seguiu. Passeu pel càmping l'Àmfora i seguiu. el camí deixa de veure el mar i circula entre vegetació de ribera fins desembocar a un carrer asfaltat que, girant a la dreta, us portarà fins el càmping Aquàrius. Just al límit amb la tanca del càmping agafeu el camí que surt a ma esquerra i seguiu-lo endavant deixant tots els trencalls. anireu també entre vegetació de ribera, alguna arbreda i fins i tot tancats on hi sol pasturar bestiar. El camí gira a esquerra i després a dreta abans de desembocar en una carretera que travessa. Creueu-la i seguiu pel camí que us surt just al davant; un camí que es va estrenyent.

Hi ha un punt en què el camí travessa un rec i, convertit en corriol, circula a tocar de la tanca del càmping Las Dunas. Quan acaba la tanca el corriol desemboca en una carretera. Agafeu-la a l'esquerra. Resseguiu tot el càmping i després La Ballena Alegre que hi està enganxat. Tot aquest recorregut el podeu fer per un corriol que fa de vorera i que circula entre el mur dels recintes d'acampada i la tanca metàl·lica de la carretera. Si circuleu amb cura no us diran res.

Platja de dunes de Sant Pere Pescador

Quan acaba al mur de La Ballena Alegre gireu a esquerra deixant la carretera per on veniu i pedalant per un corriol paral·lel a la tanca lateral del recinte. Al final un tram de sorra potser us farà baixar de la bici. Continueu cap al a dreta per un caminoi que us porta a les envistes d'una urbanització de Sant Martí d'Empúries. El caminet desemboca en el pas d'un rec i, immediatament, en un pronunciat pont que travessa el riu Vell i que heu de creuar.

A l'altra banda gireu a esquerra pel carrer Riuet, que desemboca a la carretera de Sant Martí a Sant Pere. Travesseu-la cap al solar que hi ha al davant i agafeu el camí que s'obre al davant i que va paral·lel al riu Vell. el camí deixa el riu i segueix fins desembocar a un altre de més ample, que agafareu a dreta. El camí us portarà fins el llogarret de Cinc Claus. Creueu-lo i seguiu endavant amb la direcció que porteu. El camí fa una ziga zaga i segueix clarament en camí principal, oblideu els trencalls a banda i banda.

Passeu un parell de recs fins que, sempre pedalant entre camps de conreu, el camí principal fa un gir de 90 graus a esquerra just a l'alçada d'una construcció. A ma dreta surt un camí menor que deixareu. Ara portareu el riu Vell a ma dreta de nou.

El camí es converteix en carretereta asfaltada fins que troba un trencall asfaltat a la dreta que indica restaurant Pera Batlla. Agafeu-lo deixant la carretereta asfaltada i tornant a la terra, passeu pel costat del magnífic edifici del restaurant i aviat desembocareu a la carretera de Sant Martí a Sant Pere. Agafeu-la a la dreta i seguiu-la fins que veieu l'entrada del càmping Aquàrius a dreta. Uns metres abans tombeu a esquerra per un carrer d'urbanització que surt perpendicular i pel segon carrer a dreta. El carrer us portarà, entre xalets antics, fins una rotonda que agafareu a esquerra tot seguint per la carretera fins passar per l'entrada del càmping El Riu i arribar aviat a l'oficina de turisme de Sant Pere, punt de sortida i arribada de la ruta.

Dificultat. Fàcil. Distància. 19 kms Temps: 1h 33’ (2h 03' amb aturades) Desnivell. inapreciable. @: http://ca.santpere.cat

Creuant el Riu Vell

Per terres baixes del Fluvià

En recollir la humitat dels vents de llevant a la Garrotxa on neix, el Fluvià és un riu d'un cabdal notable tot i la poca distància i tenir una evaporació gran. Això el converteix en un espai natural ric i divers, sobretot al seu darrer tram, entre Sant Miquel i Sant Per Pescador, amb un seguit de meandres on hi viuen nombroses plantes d'aigua.

A Santa Mª de Vilacolum

Us proposem descobrir aquest espai natural des de Sant Pere Pescador, un municipi amb equipaments turístics i hotelers de tota mena. La sortida la feu des de l'oficina de turisme, a l'inici de la carretera de la platja.

Creueu el pont cap al poble, gireu a la dreta per la primera carretera i a l'esquerra pel primer carrer (c/Escoles). L'escola fa cantonada. A la plaça de Catalunya rodegeu-la per darrera l'església fins desembocar al c/ Verge del Portalet, antiga GIV-6303 i avui un carrer de vianants. Gireu a dreta i seguiu la carretera sortint del poble. Agafeu l'últim carrer del poble que surt a ma dreta, c/Mestrall. Després d'un aparcament de caravanes i remolcs el camí es bifurca i deixa d'estar asfaltat. Seguiu pel de l'esquerra. Passareu un torrent i desembocareu a Vilamacolum pel c/ Escoles. Just abans d'entrar-hi veureu a ma esquerra la imponent església de Santa Maria, temple romànic d'una sola nau que val la pensa visitar. Entrant ja al poble deixeu la plaça de l'ajuntament a dreta i, en desembocar a una cruïlla múltiple (hi ha uns contenidors i un petit mas amb un porxo d'uralita), gireu a dreta. Aviat heu de deixar el carrer asfaltat que gira a la dreta i seguir per la pista de terra que surt del poble. En arribar a la primera granja (el camí es bifurca) seguiu pel de la dreta i, abans no hagueu acabat d'ultrapassar els edificis, agafeu el camí que surt ben perpendicular a la dreta deixant la pista que porteu.

Passant per alguna altra granja aquest camí us conduirà fins l'ermita de Sant Feliu, una esglesiola que queda amagada dina una gran explotació ramadera que us queda a la dreta quan acaba el camí per on veniu. Gireu ara a l'esquerra, tal i com ve el camí, i seguiu-lo sempre fins pràcticament desembocar a la C-31. Hi ha una casa i un camí ample que surt a ma esquerra en pujada. Seguiu per aquí, és la única costa de tota la ruta. Aneu sempre en paral·lel a la C-31 i, sobretot, no us confongueu en un punt on el camí que porteu, ample i llis, se'n va a l'esquerra. Vosaltres heu de seguir pel que ve enfront (una mica a dreta) que baixa pedregós. Passa per un petit bosquet, se li incorpora un per la dreta que ve de la carretera i li surt un important trencall a esquerra. Però vosaltres seguiu rectes fins que desemboca a una altra carretera.

Amb cura agafeu-la a la dreta. Passeu una rotonda, un pont damunt la C-31, una altra rotonda i seguiu rectes fins endinsar-vos a Vilacolum per un passeig arbrat. Rectes per un carrer de xalets fins el final, tombeu a esquerra i, just a l'alçada de la segona travessia, agafeu la pista de terra que surt a dreta en baixada. Passeu la sèquia de la mota, deixeu un trencall ample a esquerra i una cruïlla de quatre camins, i seguiu rectes fins el lloc de La Brava. Enfileu-vos-hi deixant un camí a dreta i rodegeu el conjunt pel camí que segueix per la dreta envoltant el conjunt de cases, porxos i magatzems. Finalment el camí mena a una carretereta que heu d'agafar a l'esquerra en suau baixada.

Entre camps de blat, amb les Alberes al fons

Ara heu de vigilar per què som en un punt perdedor. Seguiu pedalant una estona per aquesta carretera fins un punt on, a les envistes d'un minúscul bosquet, se us incorpora un camí en diagonal per l'esquerra, en surt un altre ben be en perpendicular per la mateix ma que te un cartell d'àrea privada de caça, i a la dreta surt un camí ample i clar. Agafeu aquest. Travessant el bosquet i alguns camps, el camí desemboca en un que se li travessa i que heu de prendre a esquerra. De nou heu d'agafar el primer que us surt a la dreta, altre cop per un bosquet. entre camps i una mica brut de brolla, el camí desemboca a la GIV 6216, que agafareu a dreta entrant a Sant Miquel de Fluvià. Seguiu cap a l'estació de tren. Un cop passada fa un llarg tobogan de baixada fins creuar el Fluvià.

Passat el riu la carretera és creuada per un ample camí que gira. Agafeu-lo a l'esquerra, sembla que recula, però ben aviat surt un ample trencall a la dreta que heu de prendre. rodareu una bona estona en paral·lel al Fluvià fins que apareix l'asfalt i arribeu a un conjunt de cases anomenat Vila-Robau. Gireu a l'esquerra pel c/Sant Genís. Deixeu a l'esquerra la plaça, passeu un torrent entre dos xiprers i, a la primera bifurcació, seguiu pel camí de terra de l'esquerra deixant l'asfalt. A la següent bifurcació, després de passar una granja, també a l'esquerra. Us portarà a travessar un petit torrent. Un cop passat seguiu el camí de l'esquerra que indica Valveralla. Aviat estareu creuant els meandres del Fluvià, un espai natural protegit que disposa fins i tot de zona de bany a una de les llacunes. El camí es torna asfaltat i us porta al lloc de Valveralla. Però no hi heu d'entrar.

Seguiu la carretera fent esquerra, dreta i esquerra fins sortir a una rotonda. Agafeu-la a esquerra, passeu per damunt de nou la C-31 i a la següent rotonda agafeu també a esquerra i per la GIV 6302 arribeu a l'Arbre Sec. La carretera gira a dreta i molt poc després hi ha un pontet de pedra a esquerra, a tocar del molí, que creua un torrent. Agafeu-lo. El camí gira a dreta i avança per dins d'un bosc. Li desemboca un camí de biaix per l'esquerra, seguiu endavant. El camí fa un gran revolt a la dreta amb el riu cada cop més a tocar, passeu el camp de futbol de l'Armentera, el camí fa un revolt a la dreta i arriba a l'entrada de l'estació nàutica de Sant Pere Pescador. No hi entreu, agafeu el carrer que surt a dreta i gireu pel primer carrer a esquerra. Al final del carrer hi ha una mena d'explanada. Al fons un corriol que puja us menarà a la rotonda d'accés a Sant Pere Pescador. Al trencall de la dreta, direcció platges i càmping, trobareu aviat l'oficina de turisme d'on heu sortit.

Dificultat. Fàcil. Distància. 32 kms Temps: 2h 38’ (3h 34' amb aturades) Desnivell. 115 m. @: http://ca.santpere.cat

Alzinar prop de Sant Miquel de Fluvià

En bici per la Barcelona de 1714. Ara el vídeo

El company Marc Folch, autor del blog de referència Bici Vici, ha penjat a la seva pàgina un bellíssim vídeo sobre la sortida de dimecres pels escenaris de la Barcelona de 1714. Aquí el teniu.

Un passeig en bici per la Barcelona de 1714

Si la Coronela, les forces de defensa de Barcelona, hagués anat en bici segurament a les tropes de Felip Vè els hauria estat molt més difícil conquerir la ciutat. Però al segle XVIII no s'havia inventat la bicicleta. Llàstima, per què en una ciutat de 38.000 habitants com tenia llavors la capital de Catalunya, hauria facilitat molt la mobilitat, ens hauria acostumat a tots a utilitzar transports sostenibles i, potser, els cotxes mai no haurien envaït al centre.

Per si de cas, el passat dia 9 un nodrit i variat grup va recórrer en bicicleta els principals escenaris de la ciutat de 1714. Del Born al monestir de Sant Pere de les Puel·les passant per les Drassanes, la capella de Marcús, les restes de la muralla i els baluarts, el convent de Sant Agustí o els indrets del Raval on van ser confinats part dels veïns de la derruïda Ribera. I no va ploure ni van ser bombardejats.

Breefing a la plaça Comercial (davant del Born) abans de sortir

Al carrer de Regomir davant la porta del palau Vilana-Perlas, un austriacista de primera hora

Alguns participants davant la basílica de la Mercè