Pedro Delgao serà a la Pedals de Clip

No podrà portar la bici amb la que va guanyar el Tour per què l'any 1988 ja hi havia canvis indexats i pedals automàtics, però Perico Delgado pedalarà al costat de tots els participants a l'edició 2015 de la Pedals de Clip, la clàssica deles clàssiques.
La cita, el dia 19 d'abril a Sant Martí Sarroca. Jo no m'ho perdria.

Els racons de la Ronda de Dalt

Entrant al parc de Joan Reventós.

La construcció de les rondes de Barcelona van suposar un important alleujament del transit de la ciutat, però també van servir per dignificar l'entorn. Carrers, jardins i equipaments van esquitxar les seus marges, però molts d'ells encara ara són indrets molt poc coneguts pel ciutadà, tret dels veïns. Avui us proposem una ruta per descobrir alguns racons secrets de la Ronda de Dalt. 

Potser per la proximitat al mar, el ciutadà s'ha fet més seu el paisatge de la Ronda Litoral, però la Ronda de Dalt queda lluny, fa pujada i mai no hi trobem al moment avinent per anar-la a descobrir. és això el que us proposem en una ruta senzilla, però d'una diversitat que us sorprendrà.

Començareu el recorregut davant del velòdrom d'Horta, on hi arribareu amb la línia 3 del metro (Mundet). El poema visual transitable en tres temps, les tres grans A de Joan Brossa, us saluda des dels jardins de Marià Cañardo, el més gran ciclista català de tots els temps. Inicieu la pedalada per la vorera banda muntanya en direcció sud. Aviat passareu per l'hospital de la Vall d'Hebron i pujareu sense esforç al coll de Penitents, que dona nom al barri que s'estén a la banda sud de la Ronda. Després de creuar la carretera de l'Arrabassada heu de parar atenció, doncs hi ha un tram d'escales que haureu de superar empenyent la bici. Seguiu fins arribar a la plaça d'Alfons Carles Comín, un dels polítics d'esquerres més influents a les darreries del franquisme i malauradament traspassat.

Creueu la calçada i entreu a l apart central de la plaça. Sota vostre hi ha un camp de futbol gestionat per l'Europa, l'equip de Gràcia. Ara passeu a la vorera costat mar del lateral de la Ronda, que porta per nom Isaac Newton. Pedaleu sempre direcció sud seguint el següent rutòmetre.

El monestir de Pedralbes és una illa medieval a Barcelona

RECTE.- Creuar Av. Tibidabo. RECTE.- Creuar aparcament Cosmocaixa. Passeu la Universitat Abat Oliva, els Jesuïtes de Sarrià, i travesseu la Plaça Borràs (per sota hi passa la Via Augusta camí dels túnels de Valvidrera). Seguiu endavant: CREUAR.- Major de Sarrià, a l'altra banda veureu l'entrada al parc de Joan Reventós. DRETA.- Entrar al parc Joan Raventós RECTE.- c/ de les Monges (descens cap a l'interior del parc). DRETA.- Remuntar per c/ Rafols i sortir del parc. ESQUERRA.- Lateral Ronda de Dalt (per vorera). CREUAR.- Avda. J.V. Foix i seguir. DRETA.- Creuar Lateral Ronda (ara es diu c/ Montevideo) i entrar al Parc de l'Oreneta en lleugera pujada. RECTE.- Buscar la sortida al c/ Gaspar de Casadó. ESQUERRA.- c/ Gaspar de Casadó per carril bici. Sortir del parc. ESQUERRA.- c/ Montevideo. DRETA.- Portal d'entrada a la baixada del Monestir (ull, escales). Monestir de Pedralbes. Sortiu per l'extrem sud. DRETA.- Jardins de Tòquio i creu de Pedralbes. ESQUERRA.- creuar Av. Pearson i seguir per Avgda/ d'Esplugues. (Esade). RECTE.- Lateral mar Ronda de Dalt (Avda/ Esplugues). ESQUERRA.- Entrar als Jardins de Cervantes. CREUAR.- Jardins de Cervantes i sortir a la Diagonal.

TRAVESSAR.- Diagonal (davant del Palau de Congressos). RECTE.- c/ Torre Melina (direcció Hotel Rey Juan Carlos). DRETA.- c/ Torre Medina (el carrer Gira davant la porta de l'hotel). ESQUERRA.- c/ Albert Bastardes. A esquerra veureu l'edifici d'Aigües de Barcelona. A la dreta els jardins de can Rigart. Passeu per sota carretera de Collblanc. DRETA.- Per rotonda c/ Antiga Travessera. DRETA.- Avda. Josep Molins. DRETA.- carretera de Collblanc. RECTE.- c/ Collblanc, c / Sants, pça Sants, c/ Creu Coberta fins pça d'Espanya. ESQUERRA.- Voltar Pça Espanya per la banda de les Arenes. RECTE.- Gran Via (ull, el carril bici canvia de costat). DRETA.- Rbla- Catalunya. ARRIBADA.- Plaça de Catalunya (Metro línia 1 i 3 Catalunya) i rodalies Renfe.

Dificultat: Fàcil. Distància: 16.50 kms. Temps: 1h 16' (2h 05' amb aturades). Desnivell: 100 mts.

Web: www.bcn.cat

Seguint el canal d'Urgell a les Garrigues

Sortint de les Borges Blanques, amb el Canal d'Urgell al costat.

Entre Ponts (Noguera) i Montoliu (Segrià), els 144 quilòmetres del Canal d'Urgell fan del pla de Lleida un productiu regadiu i un paisatge original barreja del rigor del secà amb la vitalitat de l'horta i els fruiters.Inaugurat l'any 1862, però pensat ja 350 anys abans, el Canal forma part de la vida quotidiana d'aquestes comarques. Us proposem una ruta per descobrir aquesta infraestructura que modela el territori al seu pas per la comarca de les Garrigues.

Fixem la sortida a la capital, les Borges Blanques (per l'AP-2). La ciutat, amb poc més de 6.000 habitants, te una plaça porxada d'una bellesa rural que no s'ha de deixar de visitar. L'inici de la ruta és al punt on el Canal travessa l'antiga carretera N-340, avui Raval de Lleida/avinguda Jaume Segarra. Hi ha una benzinera a tocar i un plafó que explica la ruta. Comenceu a pedalar en direcció nord, portant el canal a la dreta. Voltareu el casal de les Borges per darrera. El camí de terra puja una mica. Un primer pont permet creuar el Canal, però heu de seguir ara ja planejant. Al segon pont (Avgda. d'Arbeca, veieu la via del tren a prop) si que heu de creuar a l'altre costat. Seguiu endavant pedalant per l'avinguda Santiago Rusiñol. Al vostre davant aviat veureu un viaducte. Us hi heu d'enfilar per travessar el Canal i les vies del tren. No hi ha un altre pas. Feu aquesta maniobra: aneu a la dreta deixant l'avinguda per on veniu i gireu a esquerra quan pugueu per pujar fins el viaducte (c/Cavalleria). Creueu-lo i, un cop a l'altre costat, busqueu una rampa que hi ha a la dreta. Baixeu amb cura i ja sereu a un camí enquitranat amb les vies a la dreta. Seguiu-lo endavant. Deixeu un camí a esquerra i continueu pedalant pel camí que va just a tocar del Canal, que ha a paregut de nou de sota les vies. Deixeu també un trencall a la dreta que porta a l'estació de tren, tan gran com buida.

Als Nou salts que salven el desnivell de la Sèquia Quarta

A partir d'aquí tot és més fàcil. Seguiu pedalant sempre a tocar del Canal sense desviar-vos fins arribar a una cruïlla de quatre camins amb una construcció a la dreta i un pont que creua el Canal. Seguiu recte malgrat el disc de circulació prohibida. Poc a poc aneu ascendint fins arribar a l'indret conegut com El Collet, a tocar de la carretera C-233. Entreu-hi i gireu a dreta només per travessar el canal, i baixeu per l'altra banda. Feu una baixada suau sense deixar mai el canal fins que el camí tomba a la dreta pujant entre cases i allunyant-se de la via d'aigua. Un curt descens us portarà fins un camp sembrat de plaques d'energia solar. El camí tomba a la dreta i envolta el terreny tot baixant fins que desemboca en un altre camí que agafareu també a la dreta. Aviat veureu a la dreta unes antigues naus de color rosat, però vosaltres heu de girar pel camí que surt a esquerra i que us portarà fins la Font Vella i l'ermita de Sant Cristòfol, un magnífic berenador per passar fresques vetllades durant el rigorós estiu garriguenc. Recupereu el camí per on veníeu girant a esquerra, veureu unes cases que us sonaran i anireu a parar a l'anterior cruïlla de quatre camins per on heu passat abans. Seguiu rectes creuant el canal i deixant les infraestructures hidràuliques per una estona.

Pedaleu pel camí principal deixant un parell de trencalls menors fins travessar la carretera c-233. Pel camí d'enfront passant per un cementiri d'automòbils i fins una cruïlla de quatre camins. Gireu a dreta i pujant. El camí remunta el desnivell per salvar el pas damunt la sèquia Quarta, una de les del canal d'Urgell. Creueu-la i gireu a esquerra. Ara l'heu deportar al vostra costat esquerra fins el mateix centre de Juneda. Al llarg del tram passareu pels Nou Salts, obra per salvar un important desnivell, i per dues 'màquines', mini centrals elèctriques. La qüestió és no deixar mai el canal. entreu a Juneda, passeu per un parc, deixeu el pont de ferro a l'esquerra i seguiu fins que el canal es creua amb un carrer. Aquí gireu a esquerra (a la dreta hi ha les piscines municipals) travessant el canal i tombeu a esquerra de nou pel carrer Fondo. Baixeu-lo tot fins desembocar en un carrer ample què, a esquerra, us portarà fins una ínfima rotonda. Dels dos carrers que teniu enfront agafeu el de la dreta, que passa per davant del casal d'avis (a esquerra). Gireu pel següent carrer a dreta (restaurant Mil·lènium enfront) i seguiu-lo tot fins el final. Travesseu el carrer on desembocareu i passeu les vies del tren per sota. Deixeu Juneda. Seguiu tot dret fins creuar la N-240 i encara rectes pel camí asfaltat que surt enfront i que puja poc a poc.

Ara vigileu. A l'alçada d'unes naus (dreta) el camí es bifurca. Heu de seguir pel que tomba lleugerament a la dreta i que és més ample. Més endavant us trobareu més naus i un notable bosc de panells solars. Un esforç més i sereu a la mota del canal d'Urgell. A ma dreta veureu la Casella del Tei, un dels antic habitatges que l'empresa del canal va fer per a treballadors.

El Canal d'Urgell, entre Juneda i les Borges

Enfront hi ha una gran bassa però vosaltres no heu de creuar el canal.Gireu a esquerra portant el canal sempre a ma dreta i sense separar-vos en ni un metre. Després de fer algunes ziga-zagues i de passar sota la N-340 veureu la benzinera pròxima la punt de sortida i desembocareu a Raval de Lleida/avinguda Jaume Segarra, lloc d'on heu partit per fer aquesta bella i poc coneguda ruta.

Dificultat: Fàcil. Distància: 22 kms. Temps: 1h 57' (2h 35' amb aturades). Desnivell: 100 mts. @: www.turismegarrigues.com

Fa 44 anys vam pujar a peu a Can Gallemí amb la motxilla, la cantimplora i totes les il·lusions dels nens. Ara hi anem amb la bicicleta de muntanya, el casc i el maillot, però les il·lusions i els desigs són els mateixos:
Bones festes i un millor i més just 2015

Commemoració dels 44 anys de portada del pessebre a Can Gallemí/ Sant Mateu

Tarragona: la llum, el mar i Roma

Amb una llum meridional que daura les restes romanes Patrimoni de la Humanitat, i l'horitzó sempre tan intensament blau, Tarragona és la més bellament mediterrània de les ciutats catalanes. De la part alta al Serrallo i de la platja de l'Arrabassada al riu Francolí, recórrer-la en bicicleta és fàcil.

Monument als castellers, a la Rambla Nova

El fred que arriba no és excusa per deixar les sortides en bici. Només cal buscar indrets on el clima sigui benèvol. Per això us proposem una volta ben complerta per conèixer la Tarragona romana, la medieval, la moderna i la litoral. Amb bici és possible.

Sortiu del Serrallo, el barri de pescadors de la ciutat i un dels llocs més tradicionals. Si hi aneu mb tren és prop de l'estació, si hi aneu amb cotxe hi ha aparcament. I en acabar deixeu-vos seduir pels restaurants de peix i arròs. Comenceu al moll de pescadors en direcció sud, passant per davant de la moderna Llotja i de la parròquia de Sant Pere Apòstol. En arribar al final del carrer Gravina gireu a la dreta per la rotonda i seguiu rectes pel Passeig de la Independència passant per sota les vies del tren. Poc després veureu un parc a ma esquerra i una rampa que s'enfila fins el mur de contenció del riu Francolí. Feu-ho i baixeu per l'altra banda a la llera del riu i seguiu pedalant amunt.

Passeu per sota de l'avinguda Ramon i Cajal i de l'avinguda de Roma. Un cop passat aquest pont deureu una rampa de formigó que s'enfila fins un parc abandonant la llera del riu. Pugeu-hi. Travesseu el parc en el sentit que porteu i sortiu per l'avinguda Joan Miró. Agafeu-la a ma dreta fins la rotonda. Un cop aquí agafeu a la dreta la Rambla del President Macià. Podeu pedalar pel passeig central. La segona rotonda és la plaça Imperial Tàrraco, centre modern de la ciutat. Seguiu per tota la Rambla Nova, potser l'artèria més popular de Tarragona. Aquí hi ha algunes de les millors mostres de modernisme a la ciutat, com el teatre Metropol, la casa Rabadà, la del Doctor Aleu, el convent de les Teresianes, les cases Bofarull i Sales, i la barana del balcó del mediterrani, un impressionant mirador al final de tot del passeig. Aneu-hi. La llum mediterrània us embolcallarà amb tot el seu esplendor.

Balcó del Mediterrani

Ara prepareu-vos per un canvi de decorat. Anem cap a la Tarragona romana i medieval. Gireu a la dreta pels jardins que continuen el balcó del mediterrani fins una gran rotonda. Volteu-la per la dreta. el primer que veureu és l'Anfiteatre Romà, símbol de la ciutat Patrimoni de la humanitat. Creueu la Via Augusta i enfileu la curta pujada del Passeig de Sant Antoni, paral·lel a la muralla Passeu a tocar del Museu Arqueològic i entreu a la Part Alta pel portal que s'obre a la muralla.

Entreu pel carrer Mare de Déu de la Mercè. Seguiu-lo a esquerra passant per la plaça de Carles Llorach, plaça de l'Oli, Peixateries Velles i recte per Nou del Patriarca fins desembocar a la Catedral, un altre dels símbols de la ciutat. A la dreta pel carrer de les Coques per contemplar l'hospital de Sta. Tecla i les capelles de Sta. Tecla la vella i sant Pau. Volteu la catedral pel darrera (c/Sant Pau) i passeu pel castell del Paborde, seu de l'Arquebisbat, i pel Pla de Palau, c/Guitarra, pla de Sant Joan i Baixada del Roser, anireu a donar a la plaça de Pallol (a dreta) i a la porta de la muralla que connecta amb el Camp de Mart. A la plaça de Pallol podeu veure una de les seus del Fòrum provincial, l'administració romana. Seguiu endavant pel carrer dels Cavallers, travesseu el c/Major i seguiu pel de la Nau fins arribar a la plaça del Rei i a la torre del Pretori, una altra seu del Fòrum provincial. És a tocar de l'entrada al museu Arqueològic. Seguiu amunt ara pel c/sant Hermenegild, després passa a dir-se santa Anna i desemboca a la plaça del Fòrum. Com veieu el Fòrum era un immens complex d'edificis destinats al govern de la província. La mida dona raó de la importància de la ciutat.

Sortiu de la plaça pel c/Merceria fins les escales de la catedral, on comença el c/Major, que baixareu fins el final. Vigileu amb la costa empedrada, a la meitat heu de deixar-la i desviar-vos a la dreta (travessant la vorera), cap a la plaça dels Sedassos. Aquí podeu veure un dels laterals de l'enorme circ romà, on es feien les curses de quadrigues, i que s'estenia paral·lel a la Rambla Vella per on ara hi ha la plaça de la Font. A esquerra, pel c/Palma, desemboqueu a aquesta plaça, on hi ha l'ajuntament. Travesseu-la fins l'altre extrem i gireu a dreta pel c/Portalet per sortir a la Rambla Vella, que agafeu a esquera. A la mateixa ma podreu veure una bona part de les grades i les voltes del circ, un espai on hi cabien 20.000 persones.

Les capelles laterals de la Catedral

Arribeu de nou a la rotonda que heu voltat abans. Torneu-ho a fer i agafeu, ara si, per la Via Augusta; el camí que duia a Roma i que, uns quilòmetres enllà, te el majestuós Arc de Berà. No anirem tan lluny. Passada la segona rotonda de la Via Augusta gireu a la dreta pel c/Josep Ras, passeu sota les vies del tren i desemboqueu a la bellíssima platja de l'Arrabassada; és una altra Tarragona, ciutat que mai no deixa de sorprendre. Agafeu a ma dreta i seguiu la platja fins el final. continueu paral·lels al mar i, sense deixar mai el passeig marítim Rafael de Casanova, sortireu al fortí de Sant Jordi, que voltareu pel darrera deixant, ara si, el passeig i agafant a esquerra la rampa que us durà fins la platja del Miracle. Abandoneu la calçada i seguiu pel passeig a tocar de la sorra pedalant per sota el balcó del mediterrani i arribant al port. Un altre canvi d'escenari.

Gireu a esquerra per la rotonda d'entrada al port i seguiu tot el moll de llevant, portant el mar obert a esquerra, fins arribar a l'original far de la Banya, seu del museu dels fars. Podeu pedalar fins el final de l'escullera. Reculeu fins la rotonda d'entrada al port i agafeu a esquerra pel moll de la Costa, els antics tinglados avui convertits en espais culturals, l'estació marítima i el moll de pescadors del Serrallo, inici i final de la ruta. 

Dificultat: Fàcil Distància. 23 kms Temps: 1h 54’ (2h 40' amb aturades) Desnivell: 140 mts @: www.tarragonaturisme.cat

Al moll de LLevant, amb la ciutat al fons

Recorregut de la 'Volta' a Catalunya 2015

La ciutat de Calella (Maresme) acollirà per tercer any consecutiu la sortida de la 'Volta' a Catalunya, que el proper any arriba a la 95èna edició. El final, tradició per fi recuperada, al cap de munt de la muntanya de Montjuïc. Aquestes són les etapes que es correran entre el 23 i el 29 de març vinent:

Avituallament a la primera etapa de l'edició 2014

Dilluns 23 de març.- Calella - Calella, 191 kms. Tres colls, un de primera.

Dimarts 24 de març.- Mataró - Olot, 196 kms. Dos colls.
Dimecres 25 de març.- Girona - Girona, 160 kms. Cinc colls, dos de primera.
Dijous 26 de març.- Tona - La Molina, 191 kms. Etapa reina: tres colls de primera i un de categoria especial
Divendres 27 de març.- Alps - Valls, 197 kms. Un coll.
Dissabte 28 de març.- Cervera - Port Aventura, 198 kms. Dos colls, un de primera.
Diumenge 29 de març.- Barcelona - Barcelona (Montjuïc). Un coll i 8 ascensions més a Motnjuïc

Com es pot comprovar la 'Volta' ha dissenyat un traçat gens còmode i amb prou atractiu per atraure els milors corredors del moment. Llegiu els post que anirem penjant al bloc periòdicament amb l'etiqueta 'Volta' 2015 per seguir els detalls de preparació i inscripcions d'una 95èna edició que es preveu molt competitiva.

Presentat el llibre de l'Escalada a Montjuïc

D'esquerra a dreta: Maite Fandos (tinent d'alcalde d'esports de Barcelona), Joaquim Sabaté (president E.C. Barcelona), Ivan TIbau (secretari general de l'esport de la Generalitat), Rafael Vallbona (Autor) i Jordi Ferré (editor de Cossetània), durant l'acte d epresentació de Escalada a Montjuïc, l'ascens de la ciutat, que s'ha fet dijous al vespre a l'auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. A la  fotografia, el moment en que Joaquim Sabaté obsequia els ponents amb un maillot on es reprodueix la portada del llibre.

'Cartells i articles de premsa sobre l'Escalada'; exposició al vestíbul de l'auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna que s'ha pogut visitar abans i després de la presentació del llibre.