“Molt bona ruta. Perfectament practicable; monsieur Prudhomme”

Algú havia parlat a Henry Desgrange, creador del Tour, de la regió de la Bigorre, als Pirineus. Era un lloc on la gent adinerada anava a prendre les aigües, però també era un indret que tenia unes impressionants rutes de muntanya d’una bellesa salvatge. La gent del lloc anomenava a la zona El cercle de la mort, perquè més d’una vegada s’havia dit que, a més de vaques i cavalls, els ossos ferotges també havien devorat algun granger. Hom parlava d’esquelets humans descoberts al mig de la muntanya. Aquests cols tant perillosos, però tant meravellosos a la vegada, eren L’Aubisque, el Tourmalet, l’Aspin i el Peyresourde.

Aquella primavera de 1910 Alphonse Steines va visitar el lloc seguint instruccions de Desgrange. No cal dir que tots dos estaven convençuts d’avantmà que calia que el Tour travessés els Pirineus per donar una nova emoció i diversitat a la cursa. Després de prometre a les autoritats i ciutadans de la zona que l’organització del Tour ajudaria a construir una carretera digne de rebre tal nom, Steines va llogar un cotxe i un xofer a la població d’Eux Bonnes, al peu de l’Aubisque i per allà es va dirigir cap el Tourmalet. A quatre quilòmetres del cim una tempesta de neu va impedir que el cotxe seguís avançant. Però Steines va fer retornar el xofer al poble i ell va seguir a peu guiant-se només amb els pals que delimitaven el camí en cas de nevada. Diuen que va passar el cim amb enfonsat de neu fins la cintura. Quan a les tres de la matinada va arribar a Barèges tothom el donava per mort. Després d’escalfar-se i de recuperar-se, va posar un telegrama e Desgrange que deia: “He passat el Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable. Firmat: Steines”. Al més d’abril es va presentar el recorregut de la vuitena edició del Tour de França que incloïa la travessa dels principals colls dels Pirineus.

Setmanes abans de començar la cursa alguns corredors van intentar fer una ascensió de reconeixement als cims, però la majoria no van poder-ne reeixir. En tornar de la seva frustrada ascensió declaraven que seria impossible pujar, que eren uns camins tot just aptes per a les cabres. A més, les històries d’ossos devoradors de pastors que havien sentit explicar als pobles situats al peu de les muntanyes, els havien acabat d’espantar. Finalment la vuitena edició de la cursa només va comptar amb 110 participants a la sortida.
Nosaltres hem pujat de nou els cims de la ruta dels cols amb el mateix esperit de ment oberta amb que ho va fer Alphonse Steines mentre els oriünds del lloc l’avisaven dels perills espaordidors que corria al seva vida si s’endinsava al cercle de la mort. La calamarsa, la pluja, la boira i un sol que cremava no ho han fet fàcil, però els hem travessat un altre cop una setmana abans que ho faci el Tour 2009.
I ara escrivim aquest post a Christian Prudhomme, director de la cursa: "Hem passat el Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable.”