24/10/16

Trek Crossrip 3, la bicicleta que serveix per a tot

Si esteu posant a punt el programa d'entrenaments de la temporada vinent per tal d'afrontar la Quebrantahuesos amb el repte de millorar l'anterior marca, oblideu-vos d'aquest article. Si sou un ciclista normal, fart de gastar-vos la pasta en bicis a les que mai no traureu tot el suc i penseu més en voltar que en entrenar, la Crossrip pot ser la vostra propera bici.


I als que n'esteu fins al cap de munt d'invertir en una bici per a cada cosa, encara us agradarà més. Voleu pujar alguns colls de muntanya i, quan sigueu a dalt, tombar per una pista cap al bosc? Voleu anar a l'endemà a fer una copa al Federal Cafè i a buscar uns llibres a la Calders abans d'anar-vos a arreglar la barba? I potser al dia següent arribar-vos a la uni, on fa dies que no us veuen? Doncs tot ho podeu fer amb aquesta mateixa bici. El que no s'entén és com els de Trek la tenen posada al catàleg com una bici de ciutat.
La Trek Crossrip 3, model 2017, és una autèntica bicicleta polivalent, un SUV de les bicis. Asfalt, camins, carrers, carrils, a tot arreu s'hi troba be. Amb un xassís d'alumini de darrera generació, tija de direcció prou alta per anar còmodes i ràpids, forquilla d'alumini i carboni, pneumàtics mixtes de 32', llandes tubeless, grup Shimano 105 d'onze corones, frens de disc hidràulics RS785 i suports per a parafangs i portapaquets, aquesta Trek, molt renovada respecte de l'anterior, és una autèntica corre camins. I tot per 10 quilos de pes i dos mil euros. Quantes bicis modernes, de primera marca (garantia de quadre per vida)  i amb prestacions així pots comprar per aquest preu?
Cosa de conceptes
Aquesta és una bicicleta que s'inscriu plenament en el nou concepte 'gravel', de grava literalment, en anglès. Bicis que, per disseny, geometria i materials, tan poden circular per carreteres com per camins: com un SUV, ja ho hem dit. Aquesta idea, que de fet be a posar en llenguatge de màrqueting el terme 'bici per a tot', s'està imposant a EE UU i està entrant amb molta força a Itàlia i països del nord. Aquí encara és molt minoritària, però tot pot ser qüestió de temps. El que mo entenem és per què Trek la qualifica de bicicleta de ciutat. Deu ser que no tenen encara prou dissenyat el desembarcament 'gravel'.
És una bici de carretera? No. De cicloclocros? Tampoc. De cicloturisme? Ben be no. I doncs? És una bici per a tot: 'gravel'. Una bici de llarga volada, per a usos llargs i constants: endurance.
 Si en voleu saber més visiteu Gravel cycles la pàgina web de Gravel cycles, els únics fabricants d'aquesta mena de bicicletes al país.


Per camins i carreteres
Insistim: quin gust deixar l'asfalt quan interessa i endinsar-nos per pistes boscanes del Maresme i el Vallès ara, en plena tardor. Les rutes diàries han deixat de ser monòtones (Parpers, Collet, can Bordoi...). Les de cap de setmana s'allarguen per llocs abans insospitats, i els projectes de viatges estiuencs són...uf! inenarrables: travessa mixta dels Pirineus, Pirinexus...
Les bicis divertides, a les quals el grau d'exigència a l'hora de fer una ruta  el posa el ciclista, no la tecnologia ni el preu, són les que ens acaben fent feliços. Patir o gaudir, aquest és el dilema. Una bona marca a la QH o la satisfacció del vent a la cara, de contemplar i olorar la ruta, el territori, l'aire. Vosaltres decidiu. I la vostra cartera potser també.
Per carretera el comportament de la Trek és neutre i noble. Pensava que els pneumàtics mixtes alentirien més la marxa, però segueixo sense cap esforç extra els grups del meu nivell que em trobo. Pujant i baixant colls el major pes respecte l'anterior bici de carretera (Trek Madone 5.2) es nota, és clar. Però els primers dies és qüestió de recordar-me que no estem fent un entrenament, que ja hem fet una muntanya de marxes i s'ha acabat, que ara sortim a divertir-nos, fer esport i cartografiar el territori pedalada a pedalada. La major llargària de la tija de direcció fa la bici molt còmoda de portar, però no li fa mandra tirar endavant quan ens posem dempeus sobre els pedals.
Per pistes i camins es deixa fer. He vist vídeos de paios que es posen fins i tot per trialeres, però jo sóc un ciclista real, no un personatge de videojoc. Acostumat a la meva Epic em costa aprendre a empassar-me els sotracs (sóc un mal traçador tanmateix), però els pneumàtics i el xassís tenen ganes d'anar per feina, i apunt estic de menjar-me dos revolts al parc del Corredor. La única pega és què, quan el camí es posa molt dret, potser els 32 dents del darrera no són suficient pels 34 del plat petit. En parlaré amb en Carles d'Action. Ara, la goma te un bon grip.
En resum, que si sou dels que ja heu fet totes les marxes del calendari unes quantes vegades i n'esteu farts de 'sortir a entrenar', però la radicalitat esportiva de la bici que teniu no admet 'sortir a fer una volta' o 'anar d'excursió', potser que aneu posant un anunci de venda a Wallapop i visiteu la pàgina de Trek. Per polivalència, comoditat, conducció, fiabilitat mecànica, garantia de fabricant i preu, aquesta Crossrip 3 és una màquina molt sorprenent.
Ja m'ho direu quan ens trobem i, de sobte, us digui adéu i abandoni la carretera que fem mil i una vegades per endinsar-me per un camí boscà.


-->