“Volta”: A vegades els herois fracassen

A voltes les curses són cruels. Hi ha herois anònims que lluiten per la supervivència de l’espècie partint-se el pit contra el mur fred i terrible dels poderosos bo i sabent que moriran en l’intent. Els seus botxins regnen a l’ombra, i mai no s’embruten les mans amb la sang dels caiguts en el combat. Ells es reserven pels minuts de glòria, quan dels herois ja només es recorda la inutilitat dels seus esforços i l’èpica de la seva derrota.

Castroviejo (Euskaltel-Euskadi) i Stetina (Garmin-Transitions) han estat els herois del dia. Han lluitat com els pertoca i han estat batuts com cal. S’han escapat al quilòmetres 9 de cursa, han coronat junts l’alt dels Àngels, de primera. Han arribat atenir 8 minuts d’avantatge respecte del grup al punt de l’avituallament, però el gran grup els ha capturat a 13 quilòmetres de l’arribada a Banyoles, quan quedava tot just una volta al bell circuit que envolta l’estany.
La resta, l’esquitx final de lluïssor que cega l’epopeia dels vençuts, ha estat cosa dels soldats de l’HTC Columbia i el Milram. Fins uqe ha arribat el cèsar Cavendish i s’ha imposat entre els mortals; per primer cop aquest 2010. Dissabte va quedar tallat en l’arribada a San Remo, però avui tenia les cames ben engreixades.
Demà l’etapa reina entre Sant Esteve d’en Bas i la Seu d’Urgell serà llarga i dura, i Andy Sleck ja no hi serà per intentar guanyar-la. El Tourmalet seguirà al peu de la carretera. Per a més informació aneu al web de la “Volta”.

"VOLTA" CLÀSSICA
No sempre el grup perseguidor ha tingut bones carreteres on poder rodar fort per atrapar els escapats. Als anys vint els perillosos guals de sorra abudaven com si es tractés dels 'oueds' que travessa la Titan desert, però els corredors no aixecaven el pedal.

“Volta”. A la pluja no li agrada el crono

Dissabte la Milan-San Remo se li va fer molt llarga, diu, però la contrarellotge que ha donat inici a la “Volta” d’enguany se li ha posat d’allò més be tot i disputar-se sota la pluja. Paul Voss del equip italià Milram ha guanyat la contrarellotge individual, a tocar del passeig marítim de Lloret de Mar, de 3,6 kilòmetres. No és la ‘clasicissíma’, però guanyar no fa mai mal, oi?

La primera etapa de la “Volta” Ciclista a Catalunya 2010 ha estat passada per aigua i això ha fet que els corredors se l’hagin pres amb calma, la preciosa i vertiginosa baixada en ziga-zaga cap al passeig marítim no admetia avui filigranes. Els segons, avui, s’han hagut d’agafar a còpia d’arriscar molt, i no hi hagut cap favorit que volgués jugar-se-la, queden prou quilòmetres per doblegar els rivals.
Paul Voss farà 24 anys el proper divendres, i la d’avui ha estat la seva primera victòria com a professional. Els dos corredors del Radio Shack, Levi Leipheimer i Andreas Kloden han fet segon i tercer, respectivament. El primer espanyol ha estat el murcià Luis León Sánchez, del Caisse d’Epargne, classificat l’onzè, i el primer català ha estat Joaquim Rodríguez, del Team Katusha, tretzè.
Demà la cursa continua amb l’etapa entre Salt i Banyoles, de 182 quilòmetres i un port de primera, el temible,pels cicloturistes és clar, els Àngels. Són 10’5 kms massa lluny de l’arribada (a 130 kms) com per trencar el grup a la meta; a no ser que hi hagi un altre Voss, és clar.

Més informació i horaris al web de la Volta.

"VOLTA" CLÀSSICA
Avui que comença la prova en l'any 99 de la seva història...

UN RECORD PER A MARIÀ CAÑARDO, SET VEGADES GUANYADOR DE LA "VOLTA"

1928, 1929, 1930, 1932, 1935, 1936 i 1939

aquí besant a la seva filla al podi

Bicis i poemes a Lisboa

Abilio Vieria ens presenta aquest passeig poètic en bicicleta pels molls del marge nord del Tejo (entre Cais do Sodré i Belem), resseguint el projecte 'Els poetes', de Nuno Trinidade Lopes. Damunt la pell del carril bici, a tocar del riu,  el poema de Caeiro / Pessoa aconsegueix una intensitat superior a la del llibre.

O Tejo from Abilio Vieira on Vimeo.



O Tejo é mais belo que o rio que corre pela minha aldeia,
Mas o Tejo não é mais belo que o rio que corre pela inha aldeia
Porque o Tejo não é o rio que corre pela minha aldeia

O Tejo tem grandes navios
E navega nele ainda,
Para aqueles que vêem em tudo o que lá não está,
A memória das naus.
O Tejo desce de Espanha
E o Tejo entra no mar em Portugal.
Toda a gente sabe isso.
Mas poucos sabem qual é o rio da minha aldeia
E para onde ele vai
E donde ele vem.
E por isso porque pertence a menos gente,
É mais livre e maior o rio da minha aldeia.

Pelo Tejo vai-se para o Mundo.
Para além do Tejo há a América
E a fortuna daqueles que a encontram.
Ninguém nunca pensou no que há para além
Do rio da minha aldeia.

O rio da minha aldeia não faz pensar em nada.
Quem está ao pé dele está só ao pé dele.

(Alberto Caeiro. Heterònim de Fernando Pessoa)

O Tejo from Abilio Vieira on Vimeo.



El Tejo és més bonic que el riu que passa pel meu poble,
però el Tejo no és més bonic que el riu que passa pel meu poble
perquè el Tejo no és el riu que passa pel meu poble.

El Tejo te grans vaixells,
i encara avui hi navega,
per a aquells que en tot veuen el que ja no existeix,
la memòria de les naus.

El Tejo davalla d’Espanya
i el Tejo s’endinsa al mar a Portugal.
Això és sabut de tothom.
Però n’hi ha pocs que sàpiguen quin és el riu del meu poble
i cap a on va
i d’on ve.
I per això, perquè pertany a menys gent,
és més lliure i més gran el riu del meu poble.

Pel Tejo es va cap al món.
Enllà del Tejo hi ha l’Amèrica
i la fortuna d’aquells que la troben.
Ningú no pensa mai en allò que hi ha enllà
del riu del meu poble.

El riu del meu poble no fa pensar en res.
Qui es troba als eu costat només es troba al seu costat.

(Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja)

Lleida acollirà el Tercer Congrés de la Bicicleta

Les infraestructures i la legislació seran els temes centrals del congrés que, entre el 14 i el 17 d'abril, analitzarà l’actual situació en ambdós temes i oferirà noves propostes per avançar en una legislació ajustada a les necessitats de bicicletes i ciclistes, i en unes infraestructures adients per la circulació d’aquest vehicle.

El Congrés està dirigit a autoritats i tècnics de medi ambient i mobilitat, urbanisme, infraestructures i legislació, així com a empresaris, estudiants, lletrats i entitats d’usuaris. Tots es poden ja inscriure a través del web http://www.bicicat.cat/, on també es detalla el programa i els ponents participants.
El 3r Congrés de la Bicicleta pren el relleu de les edicions celebrades a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, durant les que es va aprovar el “Manifest de la bicicleta” i es va donar impuls a la instauració de la bicicleta pública a Espanya.
El Congrés està organitzat per la Fundació ECA Bureau Veritas, i compta amb el suport del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Lleida; a més de tenir el suport de l’Observatorio Nacional de Seguridad Vial de la DGT, el Servei Català de Trànsit, la Diputació de Barcelona, la UPC, la Universitat de Lleida, la Red de Ciudades por la Bicicleta i Calucho.

Per la plana agrícola de l'Empordà

L’ésser humà ha habitat i transformat la plana empordanesa des dels temps dels Ibers, que es van establir dalt dels minúsculs turons on, encara avui, hi ha la majoria de petits poblets que creuarem en aquesta ruta. Des d’Ullastret, passant pel poblat ibèric, l’original font de la Roqueta i els pobles i llocs de Llabià, Serra de Daró, Sant, Iscle d’Empordà, Ultramort, La Sala de Dalt., La Sala de Baix, Rupià, Parlavà, Fonolleres i Matajudaica, fins tornar a la sortida, el recorregut que us proposem creua les riques terres fèrtils que els humans han modificat al llarg dels segles fins convertir-se, potser, en un indret on la vida és tan agradable i rica com la terra d’on neix.

Bona part del recorregut transcorre a través de la xarxa de cicloturisme del Baix Empordà, raó per la qual durant la major part dels quilòmetres només us haureu de limitar a seguir els senyals on apareix un pictograma amb una bici damunt d’un fons color de vi. Només el tram des del poblat ibèric d’Ullastret fins el trencall de Llabià i el de la Sala fins a Parlavà no pertanyen a aquesta xarxa, però són dos camins de terra ben clars i que no admeten pèrdua si se segueixen sense abandonar la pista principal.
A Ullastret, a tocar de la muralla i sobre la carretera GI 644 que va a Serra de Daró, hi ha una gran esplanada on deixarem el cotxe. Enfilem el carrer que surt enfront i que puja cap al centre del poble pel costat de la muralla. Fem una visita al poble. L’església romànica de Sant Pere o la llotja gòtica de la plaça no es pot deixar. Després torneu a la primera cruïlla i gireu a la dreta conforme veníeu. Per una pista enquitranada sortireu a la GI 644 i anireu en direcció al poblat ibèric.
El poblat ibèric d’Ullastret és el més gran de Catalunya i val la pena visitar-lo. Les muralles, amb torres circulars, són el més espectacular de l’indret. Davant la porta del poblat girareu a l’esquerra i un camí paral•lel al rec us portarà fins a Puig de Serra. Arran del camí hi veureu un pont romà, la font de la Roqueta i la carretera de Llabià (3.3 kms), que agafareu a la dreta.
Just a l’entrar a aquest poble trencareu a l’esquerra (4.2 kms). Ara bé, si voleu veure una bona vista de la plana agrícola, pugeu fins al cap de munt del poble i aprofiteu per visitar l’església de Sant Romà. Atenció, perquè 180 metres després del darrer trencall heu de deixar l’asfalt i agafar un camí de terra que us baixarà fins creuar el Daró per un gual. Immediatament després trenqueu a l’esquerra de nou (4.7 kms) i seguiu el curs del riu fins entrar a Serra de Daró. Tombeu a la dreta pel carrer Daró i anireu al centre. En sortireu creuant la carretera i agafant el camí que us portarà a Sant Iscle d’Empordà (7.7 kms). si trenqueu a la dreta seguireu el camí que porta a Ultramort (10.7 kms), un poble notable que paga la pena visitar. Deixant l’església a l’esquerra baixem de seguida en direcció la Sala de Dalt (12.4 kms) i la de Baix després de trencar a la dreta (12.7 kms).

Un camí de terra a l’esquerra ens portarà, en lleugera pujada, a Rupià (14.5 kms), un poble medieval que no podeu deixar de visitar doncs destaca molt per damunt dels altres pel polit estat de conservació de les muralles i portalades i per les belles cases rehabilitades del nucli antic. Pel passeig de les Acàcies, al costat del riu, i després de travessar-lo per un gual, agafarem un camí ample i planer que ens menarà a Parlavà sense pèrdua (16.2 kms). Hem de buscar la carretera de Figueres a la Bisbal i travessar-la seguint recte 190 metres; ull que el trencall és perdedor. Tombeu a la dreta i seguiu fins Fonolleres (19.00 kms). Durant mig quilòmetres seguirem el curs del Daró fins un gual. A l’esquerra ens quedarà el poble de Matajudaica, nosaltres trencarem a l’esquerra (21.6 kms) i ja veurem al fons Ullastret enturonat. Hi entrarem per la part del darrera ascendint fins el puig. Hem de buscar l’altra banda i baixar fins la carretera on tenim el cotxe.

Dificultat. Baixa. Distància. 24.00 kms Temps total: 3h 45’ Desnivell.245 metres. Cartografia: Pedalant pel Baix Empordà (Ed. Cossetània) @: www.baixemporda-costabrava.org/ca/turisme.

Publicat sl suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Bilbao-Bilbao, comença la temporada

Amb la clàssica Bilbao-Bilbao, diumenge vinent 14 de març comença oficialment la temporada 2010 de cicloturisme. Sense classificacions, amb cinc sortides (des del pont de Deusto a partir de les 8 cada 15 minuts) segons el ritme de cadascú i amb una organització impecable en tots els aspectes, la marxa basca s’ha convertit des de 1988 en un punt de cita de milers de cicloturistes de tot l’estat que ja tenen ganes de començar a pedalar de valent; i amb l’hivern que hem tingut enguany, segur que les ganes encara seran més intenses.

La Bilbao-Bilbao te uns 115 quilòmetres recorreguts íntegrament per carreteres biscaïnes, la majoria de les quals romanen tancades al transit durant tota la proba. Ascendeix a quatre petits ports: Andraka, a 141 m, Umbe, a 232 m., Artebakarra, a 137 m., Gerekiz, a 181 m. I Moega, a 320 m., fet que la fa assequible per a tota mena de ciclistes L’arribada és un llarg i espectacular esprint per una Gran Via bilbaïna plena de públic a vessar, després d’haver pujat fins la basílica de la Begonya, d’haver creuat el pont de la Salve i de passar pel costat del museu Guggenheim. Hi ha premi per a tothom, records de participació (una samarreta i una motxilla) i un ambient extraordinari. L’afecció al ciclisme i la bellesa d’Euskadi hi posen la resta.

La inscripció val 10 euros amb llicència i 15 si no en teniu. (Recomanem a uns quants organitzadors de marxes i a la Federació Catalana de Ciclisme que hi vagin a aprendre)

Flecha ja guanya al pavés

El català Joan Antoni Flecha (Sky) ha guanyat la clàssica Het Nieuwsblad, primera de les curses de primavera en terreny flamenc. A falta de vint quilòmetres ha llençat un atac duríssim que ha deixat clavats els altres quatre companys d’escapada. El corredor s’ha presentat sol a la meta de Gant després de superar un bon nombre de trams de pavés.
Amb aquesta victòria Flecha enceta el seu palmarès de la temporada banda de donar la primera victòria de l’any al seu nou equip Team Sky.
De cara a les grans clàssiques com la Ronde van Vlanderen (4 abril) o la París-Roubaix (11 abril), el català s’hi presenta en la millor forma dels darrers anys, fet que el situa com un dels ferms candidats a guanyar-ne alguna, sens dubte el somni de la seva vida esportiva.