Del Vallès al mar

Anar des del Vallès fins al mar pedalant és factible gràcies a la possibilitat de connectar diverses vies per a bicicletes que ens porten fins a trenc d’ones. Us proposem una ruta relativament senzilla que permet anar des de Sant Cugat fins la desembocadura del Besòs, a Sant Adrià. I a partir d’aquí, cap a les platges del Maresme o cap a Barcelona a través del Fòrum.

Pel carril bici de la Rambla del Celler de Sant Cugat

Comenceu la pedalada a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Sant Cugat. Agafeu el carrer que ens surt d’enfront. Gireu el primer a la dreta (Pous) i el primer a l’esquerra (Valldoreix) fins arribar a una placeta amb un quiosc. Girem a la dreta pel carrer de Santa Maria, que després canvia de nom a Santiago Russiñol. Tots són de vianants. Travessant el semàfor desemboqueu a la plaça Octaviana i al Monestir de Sant Cugat, l’abadia benedictina construïda entre els segles IX i XIV.
A la dreta surt, en baixada, el carrer de Sant Medir. Tireu fins arribar a una plaça. A l’esquerra surt la Rambla del Celler, amb un magnífic carril bici al mig que seguireu fins el final. El carrer que creua també te un carril bici. Agafeu-lo a l’esquerra, passant per un concessionari Mercedes i pel restaurant La Masia fins desembocar en una rotonda on, per la dreta, comença la carretera de Cerdanyola. A partir d’aquí una autèntica autopista per a bicis us porta cap al Parc Tecnològic passant per Can Costa, el sincrotró Alba i el castell de can Marçal i amb unes excel·lents vistes de Collserola.
Ja dins el terme de Cerdanyola en una rotonda hi ha una comissaria de Mossos que deixeu a l’esquerra seguint sempre el carril. En passeu una altra farcida de banderes i també per una benzinera Repsol. Llavors ve una lleugera pujada. A la rotonda del cap de munt deixeu el carril, que baixa per una avinguda a la dreta, i agafeu la calçada que segueix recte, també en baixada. En una gran rotonda, ja el centre de la ciutat, agafeu l’avinguda de la Primavera (senyalitzada) fins passar la via del tren per sota i desembocar el semàfor de l’antiga carretera de Sabadell. Travesseu recte i seguiu pel carrer d’enfront tot i que és contra direcció. Pedaleu uns metres per la vorera, si cal. Aviat es converteix en un carrer de vianants i desemboca en el pont que creua la C-58 i el riu Ripoll.

Pedalant pel costat dels horts del recuperat riu Ripoll

A l’altra banda del riu hi ha un carril bici que agafeu a la dreta (sen sentit de l’aigua). Els horts donen fe de la recuperació del Ripoll, una claveguera fins fa poc. El carril s’acaba quan un viaducte travessa el riu, seguiu pel camí terrer de la dreta, per on va tothom, fins desembocar en un altre pont. A través seu creueu el Ripoll i entreu a Montcada i Reixac.
Tot just passat el pont gireu a l’esquerra i seguiu fins el final pel carrer del Vapor, deixant el camp de futbol i un parc a la vostra dreta. Creueu un torrent i, al semàfor, gireu a l’esquerra per endinsar-vos a Montcada per l’avinguda de la Rambla de Sant Cugat i passant per sota de dos viaductes. Quan el carrer es converteix en Avinguda de la Ribera, descriu un gran revolt a la dreta fins trobar la llera del Besòs. Al primer pont travesseu el riu i, just creuat, a la dreta surt el carril bici que us mena, sense sortir-vos en, a la desembocadura del riu passant per Santa Coloma de Gramanet. Un cop aquí heu de sortir de la llera per la rampa que hi ha abans de creuar la via del tren. A dalt agafeu el carril que passa la via per sota i sortiu al parc del Besòs. Fi de la ruta. Davant teniu el tren i el tram, al sud teniu Barcelona i al nord Badalona i el Maresme.
Dificultat. Fàcil. Distància. 23.50 kms Temps: 1h 45’ Desnivell inapreciable.

El monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

El Brompton TourMalet 2012 serà això

L’esbojarrada idea de pujar el Tourmalet amb una bici plegable Brompton no se sabrà si és possible fins que s'intenti; per això ja pren forma. A primers de juliol, la ruta seguirà el traçat de la primera etapa de muntanya que es va córrer al Tour de França, l’any 1910.

Perfil del Pèire Sorda des de Banhères de Luison

 La sortida serà a la localitat termal occitana de Banhères de Luison (Bagnères de Louchon en francès) per ascendir immediatament el Pèire Sorda (Peyresourde), situat a 1959 metres d’alçada i amb uns 15’27 kms de llargada i rampes amb un promig del 6’1%. Tot seguit una ràpida baixada camí d’Arreau per enfilar el port d’Aspin, a 1489 metre i amb uns 12 kms d’ascensió i pendents del 6’5% de mitjana.

L'Aspin des d'Arreau, segon coll de la jornada

El segon descens portarà a Saint Marie de Campan, localitat on comença l’escalada al Tourmalet, què a 2115 metres i després d’uns 17’2 kms de pedalar per pujades amb un 7’4% de pendent mitjana, serà la fita central de l’aventureta. La zona de les galeries, abans d’entrar a l’estació de la Mongie, amb rampes del 10%, i els tres quilòmetres finals, que a penes baixen del 8%, posaran a proba la viabilitat o no de la idea. La baixada fins Luz Saint Sauveur serà un premi, si és què el projecte acaba amb èxit.

En total seran uns 96 quilòmetres de distància i uns 3886 metres de desnivell de pujada. No hi ha pressa, hi haurà tot un dia per davant. Fins uns dies després no hi passaran els corredors del Tour. Espero que no m'enxampin.

El Tourmalet des de Sainte Marie du Campan, el mite

Per bidegorris donostiarres

Pel Passeig de Biscaia

 Damunt la badia hi ha un cel de plom que el sol vol trencar. Ciclistes tranquils i majoritàriament respectuosos amb els vianants circulen per Hernani i el Boulevard cap al Parc Alderdi-Eder o cap al pont de Zurriola. Potser és el seu caràcter burgès i culte, potser és la vida calma i confortable que es palpa pels carrers de Centro o Gros a primera hora del matí, o potser és només el miratge de benestar general que transmet la ciutat al visitant, però redescobrir Donostia en bicicleta és aprendre una ciutat on l'existència te un valor intrínsec, independent de tota convenció apresa sobre la tensa i dura vida urbana.

Pedalo al costat del Kursaal, els cubs de vidre gris verdós de Rafael Moneo quina presència, retallant la platja de Zurriola, reforça el sentit d'estètica equilibrada que té Donosti. Perquè l’espai te aquesta bellesa harmònica amb la ciutat, el cel i la platja propera, i l’auditori de Barcelona, del mateix autor, és com una nau industrial abandonada a la seva sort en mig del no res, i amb una pesada llanterna com a vestíbul exterior que sempre fa l’efecte que ha de caure damunt del públic?

A la riba de l'Urumea, amb el Kursaal al fons

Volto el monte Urgull, mirador damunt la Conxa, fins l’escultura d’Otegui. A l’altre extrem, just al seu davant, es mira de cara amb ‘El peine del viento’, de Chillida, al peu del Monte Igueldo, just allà on la platja d'Ondarreta es converteix en un roquissar. A la Conxa la gent passeja, els gossos corren lliures i la canalla juga a futbol mentre la marea puja lentament amb aquell regolfar profund que avisa l’oriünd i sorprèn el visitant.

Des dels nombrosos quilòmetres de carril bici (en basc ‘bidegorris’: camins vermells, pel color), l’amable Donosti és una ciutat encara més rica, humana, noble i culte del que sabem pels festivals de cinema o de jazz. I si no, busqueu el túnel de més d’un quilòmetre només per a bicis que creua Aiete, i penseu en la decisió valenta i de futur d’apostar per la mobilitat sostenible, la ciutadania pròxima i l’afabilitat veïnal, que suposa recórrer la ciutat en bicicleta. I essent visitant, això sedueix.

Un antic túnel ferroviari és avui un túnel per a bicis

Cliqueu aquí per conèixer els bidegorris de Bilbo.

Del port a les mines, pedalant cap a la història

El port industrial de Pasaia (Guipuscoa) és un dels símbols de la indústria basca. Grues, contenidors, camions, trens de mercaderies, i peces enormes d’acer i ferro conformen un paisatge tenyit del color ocre del rovell d’antics vaixells i pres de l’olor d’humitat, resclosit, i fum. Probablement no és el paratge més interessant per recorre’l en bici, però és la porta que permet endinsar-se a l'Arditurri,  una de les comarques naturals més interessants de la zona, doncs permet pedalar, literalment, cap a la història d’Euskadi.

Pedalant per Oiartzun

Des de l’estació de rodalies RENFE de Pasai Antxo (9 minuts des de Donosti) fins les antigues mines d’Arditurri creuant Pasai i Errenteria, seguint el curs dels rius Oiartzun i Arditurri, i recorrent el parc de Txara de Mendibil fins endinsar-nos en l’espectacular parc natural d’Aiako Harria, al cor de la comarca d’Oarsoaldea, són 13 quilòmetres d’una magnífica via verda que mostra com, des de fa dos mil anys, el territori va explotar els recursos minerals de la conca i els va transformar per comercialitzar-los per via marítima: una part de la història industrial de Guipúscoa.
Aquesta ruta ha de quedar connectada amb els carrils bici donostiarres, però de moment encara no ho està, i la carretera fins Pasaia te trams molt perillosos, per tant es recomana agafar el tren fins aquest poble. Just davant de l’estació hi ha el bidegorri (carril bici) que, cap a l’esquerra, ens porta a Errenteria superant una enorme rotonda a través d’una zigazaga del carril, un pontet i el túnel de Caputxins. D’allà baixem a Errenteria.
Tan bon punt arribem al riu agafem a la dreta i el seguim, hi ha trams sense bidegorri. Deixem la caserna de l’Ertzaintza a la dreta i seguim sempre paral·lels al riu. A estones un frondós parc urbà ens fa oblidar que som a la ‘petita Manxester’ d’Euskadi. Quan el carril es bifurca en i grega, agafem el que baixa (esquerra) i passem sota un nus de carreteres i després encara un altre. Entre els dos, en un insòlit bosquet summament agradable, trobarem el rètol de fusta que marca, de fet l’inici de la via verda. A partir d’aquí només hi ha un punt de confusió, és després de travessar un pont sobre el riu. Esquerra o dreta? Dreta, lògicament; i vigileu no confondre-us uns metres més endavant i acabar perduts al pàrquing de l’Alcampo.

Al parc de Txara de Mendibil hi ha el primer dels túnels de la ruta

 Ja al poble d’Oiartzun la via entre en territori plenament natural. El verd espectacular d’Euskadi, els caserios escampats al fons, les casones de pedra fosca que conformen els pobles o els ramats de bens que miren el ciclista amb absolut desinterès, són a partir d’ara el paisatge de la ruta.
Un primer túnel us portarà a la roureda de Txara de Mendibil. Al final creuareu una carretera que, si l’agafeu a la dreta, us portarà al casc històric medieval d’Oiartzun. Uns quilòmetres més endavant, a Ergoien, hi trobareu el Centre de Música Popular i el Luberri, Centre de Interpretació Geològica. I després ja nomé us queden els darrers tres quilòmetres en que la via es va engorjant cada vegada més i més, amb nombrosos túnels i un cert pendent que us porta fins les antigues mines i el parc natural d’Aiako Harria. En tornar no deixeu de fer un tomb pel casc antic d’Errenteria, declarat conjunt monumental. L’aproximació, pedalant, a la història d’Euskadi serà més complerta.

A quin bar us atureu a esmorzar?

Expliqueu-nos els vostres llocs preferits per parar-vos a fer un mos quan sortiu amb bici i fem entre tots la geografia dels bars ciclistes, ja siguin a peu de carretera o berenadors de muntanya. Poseu un correu a diesbici@gmail.com explicant els llocs on us atureu a esmorzar amb la colla. Nom, adreça, telèfon, web si la te, especialitats, els vostres plats preferits, preus i situació exacta.
Periòdicament anirem fent entrades amb tota la informació dels locals que ens aneu descobrint. Quan en tinguem una bona colla posarem en marxa la guia de bars i berenadors ciclistes de Catalunya.
I a anar-los provant tots; pot ser una bona fita per la temporada.
Ah, que sou dels que no us atureu ni a pixar perquè esteu entrenant per al Tour? Perdoneu, no us volíem ofendre amb aquesta proposta tan 'globera'.

Entre el somni i la il·lusió pot existir la raó

Les idees són representacions intel·lectuals que ratllen la imaginació vana del somni i l’esperança sense fonament real de la il·lusió. Les idees són una realitat perquè això ho entenem i ho volem els humans, no perquè ho siguin per si mateixes. Per això són tan valuoses.
Es pot anar a tot arreu amb una Brompton? Està capacitada la petita anglesa per ascendir els mítics colls de muntanya per on passa el Tour de França des de 1910? Quina preparació específica se li pot fer? Quin taller especialitzat la sap fer? I el ciclista, com s'ha de preparar?
No bolideu aquest nom: Brompton TourMalet 2012.
Més que una idea és un bell somni, una il·lusió.
Ben aviat en tindreu noticies.

Pedalada senzilla i familiar al cor del Montseny

El parc natural del Montseny és un dels paradisos per als practicants del ciclisme esportiu tant de carretera com de muntanya. La sobtada elevació del massís, des de la depressió del Besòs i la Tordera fins a més de 1300 metres, fan que recorre’l en bici estigui només a l’abast dels practicants ben entrenats. Avui, però, us presentem una ruta molt assequible i diversa, apta per fer-la en família, que us portarà fins el cor del parc natural, en uns paratges on podreu descansar i fer un mos abans de retornar.

A partir de l'ermita de Santa Margarida us endinseu cap al cor del Montseny

La ruta enllaça els termes municipals de Sant Celoni, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera. La comencem al parc del passeig dels enamorats de la capital del Montseny. A Sant Celoni hi podeu arribar amb tren (línia R-2 de rodalies). El parc és al final del carrer Empordà, al sud de la vila i molt a prop de l‘estació de tren.
Del parc en surt un carril bici (pintat en vermell) que circula per la vorera mentre passa pel tram urbà. Al capdamunt d’una petita costa, i després d’una escola, el carril surt amb un traçat propi i ben segregat de la petita carretera que uneix Sant Celoni i Santa Mª de Palautordera. La dificultat més important sorgeix al quilòmetre i mig. És la forta pujada per creuar el pont de la futura línia de l’AVE. Després una llarga baixada ens portarà a un polígon industrial i, en sortir-ne, a creuar el riu Tordera. Atureu-vos-hi un moment a fer-hi una fotografia.
Seguiu pedalant pel carril bici passant per Mas Andreu i fins arribar a una rotonda. Aquí comença el terme de Sant esteve de Palautordera i el carril desapareix i és substituït per uns ínfims i mal posats adhesius amb fons granat. Seguiu, però, per la vorera passant per una església i gireu a la dreta cap al carrer Major (vianants). Passeu per l’ajuntament i, al final del carrer agafeu el carrer Tramuntana, que baixa i que passa per davant d’una botiga de bicis, i gireu a l’esquerra pel carrer Oratge. Seguiu-lo fins entre grans xalets fins el final. Llavors gireu a l’esquerra pel carrer de la Font de Sant Antoni i, pocs metres després, trobareu un carril bici que neix damunt de la vorera i que us portarà fins l’ermita de Santa Margarida, una petita esglesiola al raval del mateix nom. Aquí acaba el carril.

L'ermita del Remei, a Sta. Mª de Palautordera, amb el Turó del 'Home al fons

A ma esquerra surt una ampla avinguda, a l’altra banda de la carretera. Agafeu-la. Planeja suaument entre prats fins arribar a un bell mas (Can Calls) flanquejat per un bosquet. Sou al cor del parc natural del Montseny. Aquí podeu esmorzar o jeure una estona a la fresca abans de tornar tot contemplant plàcidament la bellesa de l’indret.
La tornada podeu fer-la pel mateix camí. En arribar a la rotonda on comença Sta. Mª creueu-la i agafeu per un carrer on hi ha un disc de direcció prohibida. No hi ha problema, està tancat al trànsit. Us porta a l’ermita del Remei. Després seguiu pel passeig arbrat (del Remei), que després es converteix en el carrer Major. Aquí trobareu tota mena de comerç i serveis ben actius. Al final continueu pel carrer Nou i gireu a l’esquerra per Ramon i Cajal i de nou a l’esquerra per l’avinguda de la Serra, on desemboqueu. Sereu de nou al carril bici, just a tocar del pont damunt la Tordera. Agafeu forces, cal passar de nou el pont de l’AVE abans d’arribar al final.
Dificultat. Fàcil. Distància. 20.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell: 180 metres. Bibliografia: mapa del Montseny (Editorial Alpina) @: www.santestevedepalautordera.cat

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Al carrer Major de St. Esteve de Palautordera