 |
| Pel Passeig de Biscaia |
Damunt
la badia hi ha un cel de plom que el sol vol trencar. Ciclistes
tranquils i majoritàriament respectuosos amb els vianants circulen per
Hernani i el Boulevard cap al Parc Alderdi-Eder o cap al pont de
Zurriola. Potser és el seu caràcter burgès i culte, potser és la vida
calma i confortable que es palpa pels carrers de Centro o Gros a primera
hora del matí, o potser és només el miratge de benestar general que
transmet la ciutat al visitant, però redescobrir Donostia en bicicleta
és aprendre una ciutat on l'existència te un valor intrínsec,
independent de tota convenció apresa sobre la tensa i dura vida urbana.
Pedalo
al costat del Kursaal, els cubs de vidre gris verdós de Rafael Moneo
quina presència, retallant la platja de Zurriola, reforça el sentit
d'estètica equilibrada que té Donosti. Perquè l’espai te aquesta bellesa
harmònica amb la ciutat, el cel i la platja propera, i l’auditori de
Barcelona, del mateix autor, és com una nau industrial abandonada a la
seva sort en mig del no res, i amb una pesada llanterna com a vestíbul
exterior que sempre fa l’efecte que ha de caure damunt del públic?
 |
| A la riba de l'Urumea, amb el Kursaal al fons |
Volto
el monte Urgull, mirador damunt la Conxa, fins l’escultura d’Otegui. A
l’altre extrem, just al seu davant, es mira de cara amb ‘El peine del
viento’, de Chillida, al peu del Monte Igueldo, just allà on la platja
d'Ondarreta es converteix en un roquissar. A la Conxa la gent passeja,
els gossos corren lliures i la canalla juga a futbol mentre la marea
puja lentament amb aquell regolfar profund que avisa l’oriünd i sorprèn
el visitant.
Des
dels nombrosos quilòmetres de carril bici (en basc ‘bidegorris’: camins
vermells, pel color), l’amable Donosti és una ciutat encara més rica,
humana, noble i culte del que sabem pels festivals de cinema o de jazz. I
si no, busqueu el túnel de més d’un quilòmetre només per a bicis que
creua Aiete, i penseu en la decisió valenta i de futur d’apostar per la
mobilitat sostenible, la ciutadania pròxima i l’afabilitat veïnal, que
suposa recórrer la ciutat en bicicleta. I essent visitant, això sedueix.
 |
| Un antic túnel ferroviari és avui un túnel per a bicis |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada