Amb 261
participants, un centenar llarg més que l'edició anterior, la única marxa
cicloturista per a bicicletes clàssiques que es fa a Catalunya, La Pedals de Clip, ha deixat ja de ser una sortida d'amics. No ha abandonat ni el seu
romanticisme, la filosofia retro, ni l'amor per les velles màquines, ni
l'ambient festiu i a voltes carnavalesc, ni molt menys la cura que
l'organització te pels participants; però es va fent gran i la infraestructura
que mou comença a reclamar un vestit més a mida.
Un dels ex
ciclistes professionals que hi va participar m'ho deia: "En pocs anys
arribarà als mil participants. Ho te tot a favor: ruta, ambient, tracte. És la
nostra Eroica." I és clar, amb tanta gent movent-se, les sortides tots a
la vegada, els agrupaments o la llarga aturada a l'esmorzar de les bodegues
Torres (que enguany va tenir un punt de caòtic per l'acumulació de gent) no es
podran mantenir més. Alenteixen molt la prova, refreden els participants i
poden suposar un punt de perill per l'agombolament de ciclistes en unes rutes
estretes i plenes de revolts que són una de les màgies de la Pedals.
S'imposa un vestit
més a mida per la prova. Sortides esglaonades, dos punts d'avituallament líquid
en lloc d'agrupament i esmorzar lliure per què cadascú s'hi deturi l'estona que
vulgui. Potser allarga l'estona de control de la circulació per les carreteres,
però també la fa més segura. A més, tothom ha de ser prou responsable per saber
que quan arriba a una cruïlla s'ha d'aturar. Ni a l'Eroica ni a les grans
marxes europees com l'Amstel Gold Race o la Ronde Van Vlanderen, hi ha policies
i controladors a totes les cruïlles. Total, que no quedem que no són curses? Si
el grup va estirat al llarg de tot el recorregut els futurs mil participants
aniran més còmodes.
La Pedals és una
gran marxa i te un futur brillant, ho diem ara i ja ho vam dir l'any passat.
Només necessita roba a mida. Ja no és una nena, ha crescut i tothom l'admira.
Nosaltres els pirmers.
.jpg)
