El Parc de la Serralada Litoral respon a la denúncia pel camí malmès i barrat

Cinc setmanes després d'haver-nos-hi dirigit, l'oficina del Parc de la Serralada Litoral ha respost a la denúncia que El Tourmalet va fer-los respecte la destrossa ocasionada expressament en un camí de muntanya a tocar de l'antiga Mútua Metalúrgica.
El correu que ens ha remès diu això: "De la inspecció realitzada pels guardes del parc es desprèn que es tracta d’uns treballs realitzats pel propietari de la finca per tal de refer un talús que el pas de vehicles (motoritzats i no motoritzats) han deteriorat, creant una connexió entre una franja de desembosc de seguretat sota la línia elèctrica de Mitja Tensió i el camí principal Així doncs en cap cas es tracta de la limitació de pas cap a un corriol d’ús públic. Les franges de seguretat sota línies elèctriques, executades per complir la legislació vigent, no tenen la consideració de camins, són franges lliures de vegetació que no connecten indrets. Una altra qüestió és la utilització que en puguin fer diversos col·lectius, entre ells el ciclista, interpretant-los com a camins. No són camins. I menys encara camins d’ús públic. Amb l’actuació que vostè denuncia, el propietari de la finca ha exercit el seu dret de barrar el pas cap a l’interior de la seva finca per un accés que no és un camí, i per tant no transitable, i que li ha suposat haver de refer el talús erosionat pel pas de vehicles."

Descontents i en desacord amb una resposta què, segons entenem, es limita a justificar els propietaris més que no pas a preservar el bve comú, des de El Tourmalet els hem repost el següent: "Si be no puc menys que assumir, pel meu desoneixement normatiu, que la franja de desembosc que hi ha sota una línia elèctrica no pot ser considerada un camí (tot i que potser hi hauria molts matisos a discutir), el motiu del meu avís anava més enllà d'aquest tall boscà de segruetat que conencta amb el camí que va a la Roca d'en Toni i damunt de qual, efectivament, hi passa una línia elèctrica.
Jo també els vaig parlar, i aportar fotografies, del camí que neix de la pista principal molt a prop del coll de Gironella i, voltant el límit de la Mútua per darrera (cara nord) connecta amb el coll de Porc. I això si que és un camí (corriol de fet), doncs damunt seu no hi passa cap línia de res. L'entrada a aquest camí des de la pista principal que va del Coll de Gironella a la Roca d'en Toni i a Òrrius també està tallat i malmès per evitar-hi el pas."

Dues imatges del camí barrat i malmès. Aquí no hi passa cap línia elèctrica

Masies de les Corts

El districte de Les Corts està format pel barri del mateix nom, antic municipi independent i centre de la vida ciutadana, el de Pedralbes al nord de la Diagonal, i el de la Maternitat i Sant Ramon, on hi ha el complex de la Maternitat i l'estadi del F.C. Barcelona. Un dels possibles orígens del nom del barri fa referència a la gran quantitat de finques i cases rústiques que el formaven. Avui us proposem una ruta per descobrir-ne algunes.

Portalada de la finca Güell, davant la facultat de Farmàcia

El passat rural d'aquest antic municipi queda palès a masies com can Planes o Mas Vinyals, però també pedalarem per conèixer el nucli del barri, a places com la Comas o la de la Concòrdia, el complex modernista de la Maternitat, els jardins de Pedralbes, el Camp Nou i fer una bellíssima descoberta: el passatge Tubella. Si sou dels que penseu que les Corts queda lluny, acosteu-vos a l'inici de la ruta en metro (línia 3), estació Palau Reial.

SORTIDA.- Metro Palau Reial. RECTE.- Carril bici Diagonal direcció Sud. ESQUERRA.- Entrada al Palau de Pedralbes (voltar pels jardins). ESQUERRA.- Seguir per Carril bici Diagonal direcció Sud. CREUAR.- Diagonal a la Plaça de Puis XII. DRETA.- Avgda. Joan XXIII (Porta de la Finca Güell, Facultat de Farmàcia, Cementiri de les Corts, Camp Nou i Masia del Barça (Can Planes). ESQUERRA.- Per rotonda Avgda. Arístides Maillol (Pista de gel i Palau Blau Grana, Mini Estadi i Antic Pavelló del Picadero). CREUAR.- Travessera de les Corts. RECTE.- Riera Blanca (Biblioteca de les Corts). ESQUERRA.- c/ Pintor Pahissa. DRETA.- c/ Arizala. ESQUERRA.- c/ Felipe de Paz. ESQUERRA.- Passatge Felipe de Paz. DRETA.- Creuar Pça de les ceràmiques Vicenç. CREUAR.- c/ Benavent. RECTE.- Per aparcament. RECTE.- Creuar Jardins de Can Bacardí. SORTIDA.- per Comandant Benítez. CREUAR.- Travessera de les Corts. RECTE.- Entrar als Jardins de la Maternitat. CREUAR.- Jardins fins al final a la dreta. SORTIDA.- per c/ doctor Salvador Cardenal (Mas Vinyals i la Torre Rodona).

Mas Vinyals

DRETA.- c/ Sabino Arana. DRETA.- Lateral Gran Via de Carles III (Ronda del mig). CREUAR.- Gran Via Carles III i remuntar fins. DRETA.- c/ Institut Frenopàtic (Torres Trade). DRETA.- c/ de les Corts. ESQUERRA.- c/ Dolors Masferrer. DRETA. Plaça Comas (seu districte i escultura de Pau Farinetes). ESQUERRA.- c/ Taquígraf Martí. ESQUERRA.- c/ Galileu. DRETA.- c/ Déu i Mata RECTE.- Plaça de la Concòrdia (Parròquia Mare de Déu del Remei i Can déu). RECTE.- c/ Déu i Mata. CREUAR.- c/ Numància. RECTE.- Plaça de Can Rosés (Masia de can Rosés). RECTE.- c/ Numància (direcció sud). ESQUERRA.- Pça de les Corts. RECTE.- c/ Numància. DRETA.- c/ Marquès de Sentmenat (Jardins de can Cuiàs). ESQUERRA.- c/ Tubella. CREUAR.- c/ Novell. RECTE-. Passatge Tubella. DRETA.- c/ Evarist Arnús. ESQUERRA.- c/ Bell Lloch. ESQUERRA.- c/ Caballero. DRETA.- c/ Nicaragua (per vorera). ESQUERRA.- c/ Berlin. CREUAR.- Agda Josep Tarradellas. RECTE.- c/ París. DRETA.- c/ Urgell. ARRIBADA.

Dificultat. Fàcil. Distància. 10 kms Temps: 1h 30’ Desnivell. inapreciable. @: www.bcn.cat

Passatge Tubella

Torna la sortida per a clàssiques de la Cerdanya

El programa d'actes de les festes de la Mare de Déu de la Sagristia, de la vila de Puigcerdà (Cerdanya), te dues cites ciclistes; la festa de la bicicleta i la sortida amb bicis clàssiques, que cada any va guanyant participants i nomenada.

Un grup de participants anant cap a Bolvir

El dilluns 8 de setembre es fa la sortida amb bicicletes clàssiques, una cita que ja tradicional per als ciclistes de la comarca, que tot sovint compta amb la presència d'algun dels corredors professionals vinculats a la Cerdanya i que enguany preveu un creixement important de participació.

La concentració és davant de l'establiment promotor de l'activitat, la botiga de bicicletes i esquís Esports Iris, al barri de la duana. La ruta, que en cap cas és competitiva, discorrerà per Bolvir, Osseja, Bellver de Cerdanya, Martinet, Montellà i acabarà a Estana, on es fa un dinar de germanor. La ruta te un total d'uns 57 quilòmetres, no te caràcter competitiu i passarà per carreteres secundàries i camins forestals pavimentats però oberts al trànsit, fet que li dona un aire d'Eróica.

La participació és lliure i gratuïta. Cadascú es paga el dinar. La tornada es pot fer pedalant per carreteres més amples o en furgoneta, si la bici no pot més.

El mateix dia 8, a les 10 del matí, es fa a Puigcerdà la Festa de la Bicicleta, una trobada apta per a qualsevol màquina i ciclista. L'ativitat consisteix en una concentració a la plaça de Santa Maria i ruta posterior pels carrers del municipi. És una festa familiar oberta a tothom.

Primera Retrotrobada a Berga

El Club Esquí Berguedà organitza diumenge 31 d'Agost la seva primera cita per a bicicletes clàssiques que porta el nom de RETROTROBADA. Hi haurà fira de material i una ruta de 39 quilòmetres i uns 750 metres de desnivell. Apte, però tampoc fàcil. Afanyeu-vos a posar la bici a punt i les cames (si torneu de vacances). Hi ha temps per a inscriure's fins el proper divendres 29.

La inscripció costa 13 €, i la podeu fer aquí: 

http://www.clubesquibergueda.cat/retrobada_ciclista/

L'horari de l'activitat és:
-De 7:00 a 8:30 entrega de dorsals al Passeig de la Indústria.
-De 8:30 a 9:00 control de material i rigor històric.
-A les 9:00 sortida de la RETROTROBADA
-A les 12:00 botifarrada berguedana i entrega de records.
-Entrega de premis als corredors més caracteritzats!!!!

I aquí podeu veure la ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7072023

La història de Gitane, una de les marques més apreciades pels afeccionats a les clàssiques

Des que l'Oriol va trobar una preciosa Gitane Vitus, probablement de primers dels vuitanta, quan les dues marques pertanyien al grup Renault, s'ha aficionat a les bicicletes clàssiques. És el que te l'art de la bicicleta: que sedueix a qui s'hi atansa. I l'Oriol és conscient que pedala amb una petita joia de la heroica indústria francesa. Per això ens va demanar si podíem escriure una breu síntesi històrica de la marca que va portar al cap de munt del ciclisme a Jaques Anquetil, Lucien Van Impe, Bernard Hinault, Laurent Fignon i Greg LeMond, guanyant un total de 9 Tours.

La bici de l'Oriol

Marcel Bruneliere va fundar la companyia l'any 1925 en un taller de mecànica de Machecoul, al país del Loira, prop de Nantes (França), que feia peces de maquinària agrícola i què, com a negoci secundari, va començar a fer peces per a bicicletes. Esperonat per la demanda, a l'any següent, va obrir un taller de fabricació de bicicletes en uns estables de cavalls, a Machecoul mateix, on fabricava dues o tres bicicletes al dia sota la marca Marbru.

Va ser en 1930 que Bruneliere va utilitzar per primera vegada la marca Gitane en una bicicleta fabricada al petit taller, que ja tenia deu operaris. No obstant això, la producció industrial va engegar l'any 1940, quan va començar a produir bicicletes completes. La companyia va passar a anomenar-se Cicles Gitane en 1952, i també va començar a produir motocicletes. El creixement va ser espectacular, convertint-se en poc temps en el quart productor de motors de motos a França. Va ser llavors quan Cicles Gitane començar a patrocinar equips ciclistes i de curses de motos.

L'empresa va fer el seu primer gran impacte en el circuit de ciclisme professional el 1957, quan Jacques Anquetil va guanyar el Campionat de França amb una Gitane. Aquesta fita va significar l'inici de l'època daurada deGitane a la competició ciclista, que va tenir el seu moment més àlgid a la dècada de 1960, i a finals de 1970 i principis de 1980.

El 1960, l'empresa va canviar el seu nom per la de Micmo SA i produïa al voltant de 500 bicicletes per dia. També va començar a produir productes d'altres articles esportius, sense gaire èxit, però. Cap a 1972, Micmo era la principal fàbrica exportadora de bicicletes de França amb més de 185.000 unitats venudes a l'estranger cada any. El boom de la bicicleta als EUA va ser una de les raons principals de l'èxit internacional de Gitane. Les bicicletes franceses són les primeres a oferir-se al mercat americà a un preu raonable i amb unes característiques tècniques de competició. El model Gitane "Tour de França" era el líder de les bicis lleugeres, amb quadre Reynolds 531, tubs i components fabricats a França que incloïen desviadors Simplex, frens MAFAC i altres components Nornamdia i Stronglight.

Jaques Anquetil

Econòmicament la marca Gitane es va convertir en una inversió molt atractiva per a les grans empreses franceses. Renault va comprar el 30% d'accions de la companyia el 1974, i l'any 1976 la firma va ser totalment annexionada al Grup Renault. La marca va viure llavors la segona edat d'or a de la competició, tant en ciclisme com en motociclisme.

L'equip Renault-Gitane va començar a dominar l'escena europea de ciclisme amb Bernard Hinault, Laurent Fignon, els germans Madiot, i va contribuir a la descoberta del primer gran nom de la història del ciclisme als Estats Units: Greg LeMond.

Però malgrat l'èxit de l'equip Renault-Gitane, la crisi general del sector de l'automoció a Europa i la fi del boom de la bicicleta, van provocar un procés de reestructuració de totes les marques franceses. El 1985, enmig d'una important recessió a França, Renault va abandonar Micmo-Gitane. Altres empreses, com Motobecane i Peugeot s'enfrontaven a dificultats similars, i fins i tot havia seriosos dubtes sobre si la tradicional industria de la bicicleta francesa seria capaç de sobreviure.

Per reduir costos i augmentar la productivitat, el grup es va reubicar de nou a Machecoul. El 1986 ja tota la fabricació de bicicletes havia tornat a la ciutat que la va veure néixer. Als Estast Units, el distribuïdor Gitane va tancar fent que, des de llavors, Gitane sigui molt difícil de trobar allà.

El 1992, Gitane, Peugeot, i B.H. es van unir per formar Cycleurope. La fusió va suposar el més gran fabricant de bicicletes d'Europa. La fàbrica Micmo-Gitane va començar també a produir bicicletes sota les marques Peugeot i Raleigh (només per als mercats francès).
L'any 2000, Cycleurope va ser comprada per una empresa sueca, que aviat va adquirir també Bianchi, convertint-se en un dels conglomerats industrials més importants del sector de les bicicletes. Avui Gitane se segueix produint a la fàbrica en Machecoul, però no te importador oficial als Estats Units; del grup Cycleurope només Bianchi es comercialitza als EUA. Fabricades a Machecoul i Taiwan (les de carboni), la marca Gitane es pot trobar a Catalunya a través de Bicicletes Amat.

Fonts: Oriol Pastor i Gitane USA

Malmeten un camí a tocar de l'abandonada Mutua Metalúrgica per barrar-ne el pas

El camí que voreja les instal·lacions de l'antiga i abandonada Mutua Metalúrgica, al Parc de la Serralada Litoral, terme de Cabrils (Maresme), fa setmanes que està malmès. La destrucció de la via, amb pedres, rases i desmunts, es veu feta de forma voluntària per evitar-hi el trànsit. La majoria de persones que transiten la zona són ciclistes.

El passat dia 9 d'agost es va transmetre el següent correu a l'oficina del Parc de la Serralada Litoral: "Bon dia, fa dies que veig que el camí que volta pel darrera les instal·lacions de la Mutua Metalúrgica (terme de Cabrils) està tallat amb pedres, desmunts de terres i rases fetes amb excavadora per evitar-hi, sobretot, el pas de ciclistes. Entenc que és un camí d'ús públic, que no entra dins el recinte privat de la Mutua i que ningú no te cap dret de barrar-lo.

Per situar-vos: un cop arribeu al coll de Gironella venint de Cabrils, agafeu el camí cap a l'esquerra (que després es bifurca per baixar a Òrrius o tombar cap a Coll de Porc), al cap d'un centenar de metres surt a esquerra de biaix i en pujada aquest camí més estret que ara ha estat tallat sobtadament. D'entrada hi ha unes piles de terra molt altes, després hi ha pedres posades clarament per barra el pas i, quan arriba a un tallafoc damunt del qual hi passa una línia elèctrica, s'ha actuat fent una rasa amb excavadora (hi ha les marques). Us prego una resposta raonable, sisplau. Atentament."

Per ara no s'ha rebut cap resposta de l'ens encarregat de la gestió i preservació de l'esmentat parc.

Uns dies després s'ho van enviar les fotografies que adjunten aquest text sense que s'hagi rebut tampoc ni tan sols confirmació de la recepció. Quan obtinguem una resposta us la farem saber; de moment vigileu molt si pedaleu per aquests verals amb la bici de muntanya.

Si les instal·lacions estan deplorablament abandonades, per quin motiu s'ha de barrar el pas pel camí que les voreja (i des del qual s'hi pot accedir, és cert)?

Per les platges i la plana de Sant Pere Pescador

Per complementar el sojorn a Sant Pere Pescador que vam iniciar amb la ruta anterior per les terres del Fluvià, us proposem una ruta senzilla que us permetrà descobrir la desembocadura del riu, les platges naturals de la vila i la plana baixa del municipi, fins les envistes de Sant Martí d'Empúries.

Fluvià avall, amb Sant Pere Pescador al fons

La sortida és des de l'oficina de turisme a l'inici de la carretera de la platja (igual que a la ruta anteriorment citada). en aquesta ocasió, però, en lloc de dirigir-vos cap al poble ho fareu cap al mar. Al costat de l'edifici de l'oficina hi ha un camí que us porta fins la riba del riu. Comenceu a pedalar en aquest sentit seguint el riu cap al mar.

Pedalareu pel costat d'un càmping fins que el camí tomba endins i us fa creuar un braç de riu per un pont. A l'altra banda seguiu cap a l'esquerra, en direcció a la desembocadura. Ara portareu hortes a ma dreta i el riu a l'altra. En arribar a un trencall a ma dreta que indica Mas del Mar, turisme rural, agafeu-lo. Abandonareu el riu definitivament. Passeu per davant del mas fins desembocar a la platja, un espectacular espai natural de dunes i paradís dels surfistes. En arribar al mar gireu a ma dreta.

Passeu pel càmping La Gaviota i seguiu. Passeu pel càmping l'Àmfora i seguiu. el camí deixa de veure el mar i circula entre vegetació de ribera fins desembocar a un carrer asfaltat que, girant a la dreta, us portarà fins el càmping Aquàrius. Just al límit amb la tanca del càmping agafeu el camí que surt a ma esquerra i seguiu-lo endavant deixant tots els trencalls. anireu també entre vegetació de ribera, alguna arbreda i fins i tot tancats on hi sol pasturar bestiar. El camí gira a esquerra i després a dreta abans de desembocar en una carretera que travessa. Creueu-la i seguiu pel camí que us surt just al davant; un camí que es va estrenyent.

Hi ha un punt en què el camí travessa un rec i, convertit en corriol, circula a tocar de la tanca del càmping Las Dunas. Quan acaba la tanca el corriol desemboca en una carretera. Agafeu-la a l'esquerra. Resseguiu tot el càmping i després La Ballena Alegre que hi està enganxat. Tot aquest recorregut el podeu fer per un corriol que fa de vorera i que circula entre el mur dels recintes d'acampada i la tanca metàl·lica de la carretera. Si circuleu amb cura no us diran res.

Platja de dunes de Sant Pere Pescador

Quan acaba al mur de La Ballena Alegre gireu a esquerra deixant la carretera per on veniu i pedalant per un corriol paral·lel a la tanca lateral del recinte. Al final un tram de sorra potser us farà baixar de la bici. Continueu cap al a dreta per un caminoi que us porta a les envistes d'una urbanització de Sant Martí d'Empúries. El caminet desemboca en el pas d'un rec i, immediatament, en un pronunciat pont que travessa el riu Vell i que heu de creuar.

A l'altra banda gireu a esquerra pel carrer Riuet, que desemboca a la carretera de Sant Martí a Sant Pere. Travesseu-la cap al solar que hi ha al davant i agafeu el camí que s'obre al davant i que va paral·lel al riu Vell. el camí deixa el riu i segueix fins desembocar a un altre de més ample, que agafareu a dreta. El camí us portarà fins el llogarret de Cinc Claus. Creueu-lo i seguiu endavant amb la direcció que porteu. El camí fa una ziga zaga i segueix clarament en camí principal, oblideu els trencalls a banda i banda.

Passeu un parell de recs fins que, sempre pedalant entre camps de conreu, el camí principal fa un gir de 90 graus a esquerra just a l'alçada d'una construcció. A ma dreta surt un camí menor que deixareu. Ara portareu el riu Vell a ma dreta de nou.

El camí es converteix en carretereta asfaltada fins que troba un trencall asfaltat a la dreta que indica restaurant Pera Batlla. Agafeu-lo deixant la carretereta asfaltada i tornant a la terra, passeu pel costat del magnífic edifici del restaurant i aviat desembocareu a la carretera de Sant Martí a Sant Pere. Agafeu-la a la dreta i seguiu-la fins que veieu l'entrada del càmping Aquàrius a dreta. Uns metres abans tombeu a esquerra per un carrer d'urbanització que surt perpendicular i pel segon carrer a dreta. El carrer us portarà, entre xalets antics, fins una rotonda que agafareu a esquerra tot seguint per la carretera fins passar per l'entrada del càmping El Riu i arribar aviat a l'oficina de turisme de Sant Pere, punt de sortida i arribada de la ruta.

Dificultat. Fàcil. Distància. 19 kms Temps: 1h 33’ (2h 03' amb aturades) Desnivell. inapreciable. @: http://ca.santpere.cat

Creuant el Riu Vell