Plans de Tàrrega, Preixana i Bellpuig

Tàrrega, capital de l'Urgell popular per la fira del teatre al carrer, escenifica el mite del pla àrid del centre del país quins límits transforma el canal d'Urgell. Extensions que es perden en un infinit on només pinyes de cases adossades a campanars ens indiquen l'existència de vida humana. Us proposem una descoberta d'aquest París-Texas català.

Canal d'Urgell, amb Preixana al fons

A la plaça del Carme hi ha cafès que a primera hora treballen de valent. Feu aquí el punt de sortida. Al final del firal gireu a dreta pel carrer d'Agoders fins la plaça Major, on hi ha també l'església. Aquí gireu a esquerra pel carrer Major què, passada la plaça de Sant Antoni, passa a dir-se de l'Hospital. Gireu a esquerra pel carrer del Riu fins desembocar al carrer de Migdia. Sou davant la llera del riu Ondara. Seguiu a dreta, creueu el riu i sortiu a una gran rotonda. Seguiu rectes per la carretera LV 2021 i sortiu de Tàrrega. Passeu el riu Cercavins, normalment sec. Ja sou en mig del secà, amb camps treballats a banda i banda. Un trencall a dreta indica Preixana; agafeu-lo. Després d'un bassal i amb un mas a esquerra deixeu la ruta principal i gireu a esquerra direcció Preixana. deixeu un camí que surt enfront i seguiu la carretera que tomba a dreta i aviat sereu a les envistes del poble.

Poseu-vos pels carrers que, a dreta, s'enfilen cap al centre si voleu visitar el. poble, si no seguiu rectes fins topar de cara amb unes cases noves del carrer Folch i Torres que se us creua. Gireu a esquerra, i ben aviat sereu en una pista polsegosa que us menarà fins el canal d'Urgell, que travessareu per girar immediatament després a dreta resseguint el seu curs. No el deixeu fins després d'un gir quasi de 90º a esquerra (a la dreta veureu una petita depuradora). Un cop feta la volta trobareu un pont per creuar el canal amb un indicador blau que diu Sant Bertomeu de Bellpuig i Bellpuig. Gireu a ma dreta i continueu fins la capital europea del pollastre, doncs a la seva llotja es fixa el preu d'aquest aviram. Hi arribeu just pel convent de Sant Bertomeu, joia de formes gòtiques i columnes tornejades en hèlix. Gireu a dreta per la LV 2015 fins creuar-vos amb l'avinguda de Preixana, per on girareu a dreta. Hi ha un stop i una papereria en un xamfrà.

Gireu a esquerra pel carrer Balmes, el primer. Al final tomba a dreta i, en una forta pujada, la Costa del Campanar us menarà a l'església de Sant Nicolau, des d'on gaudireu d'una envejable vista damunt la vila i els plans de l'Urgell. El temple és un edifici de gòtic tardà de factura imponent. Conté el sepulcre en marbre blanc de Carrara de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, virrei de Sicília i Nàpols. L'escalinata barroca és també digne d'admirar, però no hi baixéssiu. Volteu l'església pel carrer dels Dolors i baixeu fins el carrer de Sant Josep, que agafareu a dreta i en pujada. En arribar a un girador seguiu per la dreta (c/d'Orient). Te un carril bici que us portarà a la sortida de la vila on, una altra rotonda amb una moto, indica que sou a les envistes del circuit de motocròs on es disputa una de les proves del campionat del món. deixeu l'accés al circuit i agafeu el següent, un camí més estret entre camps i arbres. Ull viu amb la bifurcació en Y, seguiu per la dreta. A la vostra dreta, i més avall, veureu el circuit. Se us incorpora un trencall per la dreta i arribareu a una rotonda amb una mena de volta on us podeu refugiar del sol o del fred si voleu descansar.

No mand's land urgellenc

Continueu per la dreta. L'ample camí gira a dreta i després a esquerra, sempre amb el circuit de referència. Deixant ja enrere la instal·lació, us incorporeu a un camí que entra per l'esquerra. Gireu a dreta i, després de deixar un caminoi a esquerra que no va enlloc, n'agafeu un d'ample i clar que també gira a esquerra deixant el que porteu que davalli. Recorreu una llarga recta entre ocres secans pedregosos i aspres. Creueu de nou el canal, el camí gira després a esquerra, una mica més endavant tomba a dreta i finalment desemboca en un altre, que agafareu a esquerra, per deixar-lo ben aviat per un que surt a dreta una mica a contrapèl. Aquest camí l'heu de seguir fins que, a esquerra, us en surt un amb un rètol verd que diu 'Vilagrassa'. Agafeu-lo. Poc després de que se us incorpori un corriol per la dreta heu de deixar aquest camí ample i girar per un que surt a dreta en pujada. Més endavant deixareu un trencall que us surt a esquerra i gairebé de cara. Però el següent trencall, que surt en un clar angle de 90º a esquerra, si que l'heu d'agafar. Ull que és un moment perdedor.

Aquest camí fa algunes ziga-zagues i us porta fins a tocar d'una finca amb una bassa, màquines de treball, coberts i vehicles en estat precari (a esquerra). Ultra passeu-la i ben aviat trobareu un trencall clar a esquerra que agafareu. I un centenar de metres després desemboca en un altre camí que agafareu a dreta. En suau pujada aquest camí us portarà a la carretera LV 2021, per on heu sortit abans de Tàrrega. Gireu a esquerra i arribareu a la ciutat. Seguiu rectes a la rotonda, creueu l'Ondara portant-lo a la dreta i, pel carrer de les Sitges a l'esquerra entrareu el centre urbà. Carrer de Lluis Folguet a dreta, carrer de la Font a esquerra i ja sortireu al carrer Major. A dreta arribareu a la plaça i un cop allà, a dreta pel carrer d'Agoders, a la plaça del Carme, on heu començat a pedalar.

Dificultat: Fàcil Distància. 29.00 kms Temps: 2h 04’ (2h 41' amb aturades) Desnivell: 200 mts @: http://www.urgell.cat/serveis/turisme

Església de Tàrrega, a la plaça Major

'La pasión de Fausto Coppi', la biografia d'un home humil que es va convertir en estrella

A 'La pasión de Fausto Coppi' (Cultura ciclista), William Fotheringham, un dels més prestigiosos escriptors de ciclisme, va més enllà de l'habitual hagiografia sobre els grans campions i la seva llegenda esportiva per compondre un autèntic fresc sobre la Itàlia de postguerra; dels orígens humils del 'campionissimo', a la seva vida opulent i excessiva.

L'autor no es limita doncs a repassar la gloriosa trajectòria esportiva de Coppi, sinó que recompon amb detall aspectes essencials de la seva vida personal, com el contrast entre els seus humils orígens camperols i la seva opulenta vida posterior de superestrella mediàtica, el gran escàndol que va suposar la seva separació matrimonial, la seva posterior convivència amb una dona casada, o el xoc brutal que va suposar la seva meteòrica malaltia i inaudita mort, seguides amb sorpresa i paüra per l'opinió pública italiana durant el Nadal de 1959-1960.

'La passión de Fausto Coppi' és la primera biografia completa del campió italià que es publica en castellà. El llibre és fruit d'una minuciosa investigació periodística basada en una àmplia selecció de fonts, incloent entrevistes amb els dos fills de Coppi, Faustino i Marina, i amb diversos dels seus excompanys de grup, com Jean Bobet, Fiorenzo Magni, Nino Defilippis, Michele Gismondi i Sandrino Carrea. Fotheringham, periodista especialitzat en ciclisme del prestigiós diari britànic The Guardian, fa gala de l'amenitat i el rigor de la millor tradició biogràfica britànica, situant la marxa esportiva i vital del corredor en el context sociocultural de la Itàlia dels anys 40 i 50; els anys del neorealisme.

L'obra, reconstrueix la fascinant i dramàtica trajectòria d'un dels grans mites de l'esport, guanyador de cinc Girs i dos Tours, plusmarquista de l'hora, diverses vegades campió del món en vàries disciplines i tràgicament mort de malària als 40 anys acabats de fer.

William Fotheringham és autor de diversos llibres de literatura ciclista, entre els quals destaquen Merckx, half man half bike, Bernard Hinault and the fall and rise of French cycling, i Put em back on my bike, una biografia del malaguanyat corredor anglès Tom Simpson considerada per la revista francesa Vélo Magazine com la millor biografia de temàtica ciclista mai publicada. 'La pasión de Fausto Coppi' ja està disponible a les llibreries i al web de l'editorial (cultura-ciclista.com).

Pel Vallès, als peus de la serralada litoral

Abans de formar el Besòs en barrejar-se amb el Congost a Montmeló, el riu Mogent delimita la depressió del Vallès als termes de Montornès del Vallès, Vallromanes o Vilanova del Vallès, l'antic Raval de La Roca. Avui us proposem una excursió pel Vallès més proper al litoral.

Creuant el Mogent a Vilanova del Vallès

La sortida d'aquesta excursió és a la cruïlla de les carreteres BP 5002, del Masnou a Granollers, i la BV 5001, que de Badalona remunta la depressió del Vallès fins La Roca. Aquest és el punt històricament clau on l'antic Raval de la Roca pren personalitat pròpia fins convertir-se el 1983 en el municipi de Vilanova del Vallès.

El semàfor de tota la vida és avui una rotonda, com no. Agafem la BV 5001 i, just després de la benzinera (una altra fita històrica) girem a esquerra pel carrer Onze de setembre. Carrer de Jaume Ginesta a la dreta i sou al centre del poble. Dreta pel carrer del Sorral i esquerra pel carrer de la Palma fins desembocar en una altra rotonda i haureu visitat el nucli urbà. A la rotonda agafeu la BV 5001 a esquerra durant 1,4 kms.

Arribareu a una cruïlla de quatre camins. A la dreta un rètol indica el santuari de Santa Quitèria. Pujar-hi és opcional. Són 900 metres només, però amb un fort desnivell; ara, és el centre espiritual de Vilanova i lloc de romiatge de tota la contrada. és tot amunt pel carrer asfaltat, no te pèrdua. Pedaleu fins on pugueu i empenyeu sense manies després.

Des de la cruïlla, tal i com veníeu de Vilanova, gireu a esquerra i creueu el riu Mogent per un gual. Un cop creuat agafeu l'ample camí a esquerra que us tornarà a Vilanova amb el riu a una banda i els fèrtils camps de conreu a l'altra. A mig camí heu de creuar de nou el riu, ara per un pontet. Finalment desemboqueu a la carretera BP 5002, que travesseu rectes per un camí que surt enfront i que us mena a un polígon industrial girant a esquerra al primer trencall que surt i deixant-ne un que va a la dreta més a prop del riu. Gireu a la dreta pel primer carrer i creueu el polígon pel carrer Vilamajor fins el segon carrer, on girareu a esquerra. Travessareu una rotonda i desembocareu de nou a la carretera BV 5001 per una altra rotonda. Dreta fins el primer carrer (de les Moreres) d'un nou polígon industrial, aquest cop ja a Montornès del Vallès. Seguiu el carrer fins que s'acaba l'asfalt i continueu pedalant pel camí de terra entre fèrtils conreus.

Per l'horta de Montornès, camí del poble

Gireu a dreta en un primer trencall on hi ha una caseta. el camí descriu un ample i suau revolt a esquerra i deixant camins que surten a ma dreta en direcció al riu. A les envistes del poble la pista per on circuleu fa un gir a l'esquerra, i una trentena de mestres després surt una pista a la dreta que heu d'agafar. Poc després el camí es bifurca en una forquilla, agafeu la de la dreta i anireu a sortir a la rotonda de l'avinguda de la Llibertat amb la de Can Vilaró, a Montornès del Vallès. seguiu per Llibertat (a esquerra segons hi desemboqueu). Pedaleu per un barri de nova construcció. Passeu pel costat del nou ajuntament, creueu la BV 5001 i continueu recte en pujada per la Rambla de Sant Sadurní.

En superar la plaça Picasso (a esquerra), gireu a esquerra pel carrer Major, que puja. el carrer desemboca en una rotonda que dona accés a una gran plaça dita dels Remences, Gireu a dreta creuant la plaça i, a l'extrem nord, a esquera pel camí de la Justada. Passeu per les escoles i seguiu recte entre vinyes quan s'acaba l'asfalt. Al final d'una suau pujada hi ha una cruïlla de camins amb un barri a l'esquerra. Continueu rectes pel camí que davalla fins el llindar del camp de golf de Vallromanes. Pedaleu en paral·lel al límit del camp fins desembocar a la BV 5002, que agafareu a la dreta fins la rotonda d'accés a Vallromanes; hi entreu per una bella carretereta entre plàtans a tocar de la riera del poble. Sou a tocar del Maresme, encara que no us ho sembli. Aneu a esquerra al trencall que, en un gual, creua la riera (hi ha rètols que indiquen diversos restaurants).

Creuant la riera d'Ardenya, a Vilanova del Vallès

Gireu a dreta pel primer carrer (Mossèn València) i passareu a tocar de l'església de Sant Vicenç, neogòtica de 1908. Gireu a esquerra pel carrer de Can Poal i seguiu rectes pel de Joan Carsi, que passa a tocar de les piscines. El carrer fa un gir a dreta en pujada i, just en acabar-lo, surt un camí a ma esquerra que agafareu i que puja suaument. El camí desemboca en un carrer (Sta. Quitèria) que seguireu rectes amunt en forta pujada entre xalets nous. La baixada és més pronunciada encara, i amb l'asfalt malmès, vigileu. Deixant trencalls a banda i banda desembocareu en una rotonda, feu-la i agafeu a esquerra pel camí de Vilassar fins trobar-vos, 200 metres després, un pont de fusta a ma dreta que creua la riera d'Ardenya. Aneu-hi. Sou en una via verda local que agafareu fins arribar al camp de futbol de Vilanova del Vallès. Passat el camp, i abans del poliesportiu, gireu a dreta fins desembocar al carrer Maria Aurèlia Capmany, que agafareu a dreta descrivint una ampla volta fins arribar a les envistes d'un parc que tindreu a ma dreta. Entreu-hi per fer la volta en sentit contrari a les busques del rellotge i sortiu-ne per l'esquerra. Enfront tindreu el carrer Josep Pla, que te una rambla al mig i cases baixes i noves a banda i banda. seguiu-lo fins el final; el carrer va a parar a un altre parc. Travesseu-lo, a ma dreta tindreu la nova biblioteca. A l'altre extrem desembocareu a la carretera BP-5002 pel carrer dels Països Catalans. A ma dreta veureu la rotonda on heu començat la pedalada.

Dificultat: Fàcil Distància. 16.00 kms (1.80 kms més pujant a Sta. Quitèria) Temps: 1h 29’ (2h amb aturades) Desnivell: 155 mts (230 mts pujant a Sta. Quitèria) @: http://www.vilanovadelvalles.cat/

Horta del Mogent amb la serralada litoral al fons

Camper bike, l'autèntica vida a pedals

L'artista de Nova York Kevin Cyr, aficionat a les camper cars, ha decidit crear una casa mòbil, que ell anomena Camper Bike, i que pot ser traslladada en bicicleta. Ja no cal estalviar per comprar-se una volkswagen.
I afegint-li un asistent elèctric a la pedalada, a l'estil de les bicis cargo que recorren el centre de Barcelona, la idea no és tan esbojarrada.
Més info picant AQUÍ

Casa de Bicis, plaers per pedalar per la ciutat

Al barri madrileny de la Latina, a tocar del Rastro, el Pepe i la Raquel han fet de la seva Casa de Bicis la llar de tots aquells a qui els agrada pedalar per la ciutat amb comoditat, calma i estil. Aconsellen, reparen, venen i creen els seus propis models segons les necessitats de cada ciclista; una autèntica llar d'acollida al carrer de la Ruda, 8.

Casa de Bicis, al carrer de la Ruda, 8, de Madrid

Dissenyador convertit en ciclista, el Pepe ha impregnat la botiga d'un estil inconfusible: línies clares, llum, qualitat d'acabats i el glamur del suau cop de pedal urbà. Per donar forma a aquesta idea Casa de Bicis va decidir importar a Espanya les bicicletes Tokyobike, una icona de la bicicleta urbana.

Tokyobike és una empresa independent fundada el 2002 al tranquil suburbi de Yanaka, Tòquio. El nom es deriva del disseny de les bicicletes. De la mateixa manera que la bicicleta de muntanya va ser dissenyada per la muntanya, la Tokyobike va ser dissenyat per pedalar per Tòquio.

Basant-se en el concepte 'Tòquio Slow', les bicicletes estan dissenyades per viatjar posant més èmfasi en la comoditat que no pas en la velocitat. La bici es converteix així en una manera de gaudir de la teva ciutat, tant sobre el viatge com la destinació. Podeu veure el catàleg de Tokyobikes picant AQUÍ.

Tokyobikes a Casa de Bicis

Aquesta filosofia és la que han adoptat a Casa de Bicis. I per això, a més d'importar i vendre les bicicletes nascudes al Japó, la Raquel i el Pepe han creat el seu propi model, seguint l'estil de les japoneses, però acoblada a ma a Madrid. Es diu Oxoki (posat en vertical el logo representa a un home, una dona i la carretera, segons ens diu el seu creador).

Els avantatges sobre les Tokyobikes és, amés d'un preu inferior, la possibilitat de personalitzar-la al màxim, fins convertir-se pràcticament en una bicicleta a la carta. Consulteu la pàgina d'Oxoki picant AQUÍ i no deixeu de posar-vos en contacte amb Casa de Bicis si esteu interessats en rebre més informació.

Model d'Oxoki

Amb el Rastro els diumenges Casa de Bicis és un punt de trobada d'amics, ciclistes i badocs que deambulen pel popular mercat. I entre canya i tapa la conversa flueix distesa i despreocupada. Així és una estona en aquesta casa petita de mides i immensa d'idees; el complement perfecte a la il·lusió que te tot ciclista per la descoberta.

La Biciteca, el somni del Manu va a pedals

En Manu Iron te la mirada perduda en l'horitzó il·limitat dels seus anhels, uns amics excel·lents que l'acullen a Casa de Bicis o que fan trobades de bicicletes antigues com La Pedals de Clip, i creu que cal fer cultura ciclista per tal de difondre l'ús de la bici, ampliar-ne el nombre d'usuaris i interpel·lar les administracions per què actuïn en favor de la bicicleta i els seus beneficis urbans, socials i de salut. Per tot això, i gràcies al suport i ànims dels seus amics, ha creat La Biciteca, editorial de llibres sobre ciclisme i llibreria on-line. En Manu és un dels nostres.

La Biciteca ha editat fins ara tres títols imprescindibles per confegir un relat modern a l'entorn de la modernitat de la bici: El Tour de Bahamontes, d'Ángel Giner, una intensa crònica del Tour de França de 1959 guanyat per Federico Martín Bahamontes; Mi querida bicicleta, de Miguel Delibes, reedició d'una breu i intensa obra on un dels grans clàssics de la literatura del S XX reivindica la bici com a companya de vida i de creixement i El Alpe d'Huez, la novel·la de Javier García Sánchez que va impactar a la crítica literària de finals dels vuitanta i que ara és ja un clàssic.
La biciteca ha editat recentment un llibre sorprenent: Salamanca-Madrid. Historia de una carrera, el relat d'una esbojarrada i extraordinària cursa de velocípedes l'any 1895. Frisareu per llegir-lo, segur. Tasteu-lo: "El viernes último salió de Madrid en ferrocarril, con dirección a Salamanca, nuestro amigo el señor D. Manuel Cerecedas, Presidente de la Unión Velocipédica Española y del Club Velocipédico Madrileño, con objeto de hacer una exploración, en vista del propósito que esta última Sociedad abriga de organizar una carrera de resistencia de Salamanca a Madrid. Después de descansar tres horas en Salamanca esperando que acabara de nevar, montaron en bicicleta y emprendieron el camino por una magnífica carretera, que encontraron a la sazón convertida en un río. Llegaron Ávila a las seis y cuarto de la tarde. A las ocho de la mañana del sábado, con un frío intensísimo, salieron de esta capital, y entre nieves y un fuerte aire de cara llegaron a San Rafael. Subieron el puerto con medio metro de nieve, y en el alto del León les cogió una fuerte ventisca que les caló completamente, viéndose precisados a secarse por quinta o sexta vez en el día."
El proper títol serà A la rueda, rueda, del periodista, poeta, president de l'Ateneo de Madrid i destacat comentarista de ciclisme Ángel Mª de Pablos.

Però el projecte de La Biciteca no acaba aquí. Incorpora també una llibreria on-line on s'apleguen nombroses referències de llibres sobre cultura ciclista, sovint tant difícils de trobar. Podeu acedir a la llibreria La Biciteca picant AQUÍ. Per què, com va dir José Saramago: "Tothom em diu que he de fer exercici, que és bo per la meva salut. Però mai no he sentit a ningú dient-li a un esportista que ha de llegir." Si voleu saber per què el Manu ha inclòs aquesta cita a la portada de la seva web, llegiu el seu blog, val la pena. Piqueu AQUÍ.

Tant per descobrir, a Lloret

Fora prejudicis provocats per un cert turisme de baixa estopa; Lloret de Mar te un llarg nombre d'atractius per descobrir. Com que la bicicleta és un element excel·lent per conèixer la vila, us proposem revelar-vos-els amb un suau cop de pedal. Fàcil, proper i sorprenen: així és Lloret de Mar

Sortint dels jardins de Sta. Clotilde

El punt de sortida de la ruta és a l'oficina de turisme de la vila, a l'avinguda de les Alegries, l'entrada natural si veniu per l'AP-7. Hi ha lloc per aparcar pels voltants.

Comenceu pedalant direcció mar seguint el sentit del trànsit. En suau pujada gireu a dreta i us incorporeu a l'avinguda de Blanes. A la primera rotonda apareix un carril bici, seguiu-lo. A la següent rotonda (podeu creuar pel pas de vianants de davant del càmping Tucan) heu de girar a l'esquerra per l'avinguda de Fenals. I a la primera rotonda a la dreta per l'avinguda de Sta. Clotilde fins l'entrada als jardins del mateix nom. Són una jardins noucentistes situats damunt d'un penya segat amb vistes al mar dissenyats pel llavors jove arquitecte Rubió i Tudurí i declarats Be Cultural d'Interès Nacional.

Sortiu dels jardins pel mateix lloc on heu entrat i gireu a dreta a la rotonda que hi ha a la porta pel carrer Santiago de Cuba, símbol del llegat americà de la vila. El carrer descriu una amplia volta a la dreta i gairebé recte em surt un carril bici que heu de seguir fins trobar un camí ample de terra entre pins a la dreta que agafareu i que us menarà fins la platja de Fenals, una de les joies naturals del municipi. Agafeu el passeig de la platja a dreta i aneu-hi fins el final. Tindreu una perspectiva de Lloret única i envejable.

Reculeu fins a l'altre extrem de la platja (hi ha un gran aparcament al carrer Ferran Agulló -pare del nom Costa Brava-) i seguireu endavant en pujada pel carrer Domènech Clarés, que desemboca al carrer d'Isidre Nonell, que aviat es diu Buenos Aires, que agafareu a esquerra. El carrer desemboca a la Costa d'en Carbonell, que agafareu a dreta i amunt ben fort. Davant dels bombers la pujada s'acaba. Continueu planejant avall fina el carrer de la Riera (Gran hotel Don Juan al xamfrà), que agafeu a dreta en contra direcció. És un carrer amb moltes botigues turístiques, aneu poc a poc i aprofiteu per badar als aparadors.

Platja de Fenals

Finalment el carrer desemboca en una gran avinguda (Just Marles i Vilarrodona). Creueu-la i entreu rectes pel carrer de Santa Cristina al centre històric de Lloret: carrers estrets, molta gent. Ull. Arribeu a la plaça de Santa Cristina. Esquerra pel carrer de Sant Lluc cap a la plaça del Carme i rectes pel carrer de l'Hospital Vell fins la plaça Piferré. Just darrera hi ha la plaça de l'església, on no podeu deixar de visitar la capella del Santíssim, una joia modernista de 1916. Seguiu pel carrer de Miquel Ferrer (a esquerra de l'entrada a la capella del Santíssim), gireu a dreta pel carrer del Rector Coch, a esquerra pel carrer d'Agustí Cabanyas, a la dreta per Santa Caterina, a la dreta pel carrer de la Vila i sortiu a la plaça de l'església, on veureu l'església parroquial gòtica de Sant Romà. Al final de la plaça, a ma esquerra, gireu pel carrer de Cervantes i sortireu a la plaça de la Vila. A dreta teniu l'ajuntament, un edifici d'estil neoclàssic postrat davant del passeig de Mossèn Jacint Verdaguer, que agafareu a esquerra. Al final del passeig, al casal colonial de can Garriga (1887) hi ha el museu del Mar, un altre indret a visitar si voleu presumir de conèixer Lloret més enllà dels tòpics del turisme.

Continueu pedalant pel costat del mar passant per la platja de Lloret i agafant el passeig de Sa Caleta un cop s'acaba la calçada a la plaça de la Sardana. A frec de mar, i amb unes vistes insospitades per a la majoria, el passeig us porta fins el castell d'en Plaja, un pintoresc edifici neogòtic, bastit entre 1935 i 1940 per un empresari vanitós. Reculeu fins la plaça de la Sardana i gireu a dreta per l'avinguda de Pau Casals per girar de seguida a dreta pel passeig de les Acàcies. El carrer puja entre hotels. Agafeu el segon trencall a esquerra, una rampa en baixada que indica la direcció d'un aparcament. Deixeu l'aparcament a dreta, creueu la riera de can Lloranes, pedaleu-hi al costat uns metres i gireu a esquerra pel camí que s'enfila ràpidament fins la carretera GI-682, avinguda de Tossa.

Sou de nou a la part alta de la vila. Gireu a esquerra i continueu. Passeu per davant del Casino (hi ha un mini carril bici) i arribareu a les envistes d'un parc. Gireu a la dreta i enfileu-vos per dins el parc tot passant per davant del teatre municipal fins arribar a la masia de can Saragossa, edifici modernista del 1902 i seu del museu d'arqueologia. des de dalt hi ha una bona vista de la part alta de Lloret. Volteu cap a la dreta i baixeu camí d'un aparcament. Sortiu a l'avinguda del Puig de Castellet i gireu a esquerra em direcció contrària al trànsit.

Església parroquial de Sant Romà

Per l'avinguda de Vidreres a dreta arribareu a una rotonda. A l'esquerra per senyora de Rossell sereu a l'avinguda del Rieral, que agafareu a dreta abans de creuar la riera de Lloret. L'avinguda acaba en uns jardins que creueu rectes fins una rotonda que dona accés al parc aquàtic Waterworld Lloret. Sereu a l'avinguda de les Alegries (carretera C-63), que agafareu a la dreta. Aquesta via te diverses calçades laterals que podeu anar enllaçant per evitar la calçada dels cotxes. L'heu de seguir fins passar un trencall on s'anuncia la bodega El Paratge amb un enorme rètol. Continueu endavant per la carretera durant una breu pujada i, a ma dreta, surt un trencall de terra que us portarà fins l'ermita de les Alegries, temple romànic del segle XI i autèntic centre espiritual de Lloret de Mar.

En acabar la visita desfeu tota la carretera, passeu la rotonda del parc aquàtic on us hi heu incorporat abans, continueu tot recte i arribareu a l'oficina d'informació d'on heu sortit. Heu acabat una bella ruta que us ha permès descobrir Lloret i, probablement, desfer alguns dels prejudicis que podíeu tenir sobre aquesta vila enormement turística.

Dificultat: Fàcil Distància. 16.50 kms Temps: 1h 39’ (2h 31' amb aturades) Desnivell: 115 mts @: http://lloretdemar.org/ca/

Ermita romànica de les Alegries