Titan desert. Núñez líder sòlid

Murri com és, Melcior Mauri ha guanyat a l’esprint el segon sector de la gran etapa marató de la Titan Desert, que enguany ha comptabilitzat els temps dels dos dies separats per un campament sense assistència.
Han estat 232 quilòmetres entre Bou-Bria i Tlit que, a banda de la victòria en el segon sector (de 117 kms) del veterà ex professional, que s’ha imposat a Israel Núñez, Ismael Ventura i Josef Ajram, a qui li ha tocat el paper de tibar fins deixar el grup del davant en només 4 elements, ha deixat a Israel Núñez com a sòlid líder de la cursa gràcies als 13 minuts que va treure ahir a Ismael Ventura, líder fins llavors en guanyar la primera etapa. Qui també es recordarà d’aquesta etapa marató és Raúl Hernández, que al segon sector, dispuatt en bona part per la llera d’un oued sec amb terreny entre dur i sorrenc, s’ha enfonsat perdent una bona quantitat de minuts.
A la categoria femenina, l’andorrana Ariadna Tudel està arrasant la resta de participants, i a cada etapa només fa que augmentar l’avantatge respecte de les seves rivals.
Demà etapa reina entre Tlit i Tazenakh, de 91 quilòmetres amb tres ports de muntanya, més de 1000 metres de desnivell i un complicat tram de navegació en terreny pedregós però ràpid. Atenció perquè és un terreny molt apte per a Mauri, que pot acostar-se al líder.

Classificació etapa marató
1.‐ Israel Nuñez Baticon ‐ 09:39:21 ‐ 24,03km/h
2.‐ Melcior Mauri Prat ‐ a 00:13:47 ‐ 23,47 km/h
3.‐ Ismael Ventura Sanchez – a 00:20:35 ‐ 23,20 km/h
4.‐ Francesc Prat Babiloni ‐ a 00:24:51 ‐ 23,04 km/h
5.‐ Peio Ruiz Cabestany ‐ a 00:34:36 ‐ 22,67 km/h

Classificació general
1.‐ Israel Nuñez Baticon ‐ 13:14:30 ‐ FED CATALANA DE CICLISME I
2.‐ Melcior Mauri Prat ‐ a 00:13:39 ‐ CMR EVOLUTION
3.‐ Ismael Ventura Sanchez –a 00:20:17 ‐ DOCTORE BIKE
4.‐ Abrahan Olano Manzano ‐ a 00:35:55 ‐ CMR EVOLUTION
5.‐ Peio Ruiz Cabestany ‐ a 00:39:46 ‐ SARRAL ‐ TARRAGONA

Titan desert. L’etapa marató obre diferències

Si en una etapa de la Titan Desert el guanyador ha fet un promig de 23’7 kms/h, vol dir que l’etapa ha estat molt i molt dura. Però si a més, en acabar, els participants no tenen assistències, llavors la cursa és realment cruel. Així ha anat la segona etapa de la Titan Desert 09 entre Zagora i Bou-Rbia, primera part de la monumental etapa marató que enguany tindrà una única classificació producte d’afegir els temps de l’etapa celebrada avui a la de demà.
Però és que, a més, la crescuda de l’oued Dra’a ha obligat a l’organització a afegir 25 quilòmetres a l’etapa d’avui, motiu pel qual el tram del dia ha tingut 115 quilòmetres, i el de demà 117, total, 232 kms d’etapa marató sense fisios ni mecànics.
La cursa ha entrat ja al bellíssim oasis de la Vall del Dra’a que fa més de 100 quilòmetres. D’entrada una duna gegant de 800 metres de bici a l’espatlla que ha trencat la cursa, després un rec, terreny salat i dur on antigament hi havia un llac, on la navegació ha atomitzat l’etapa en mil grupets i després els problemes mecànics o de navegació que han acabat de seleccionar. Israel Núñez i Ismael Ventura (guanyador de la primera etapa) s’han quedat sols al capdavant, però Núñez ha tibat fort a 25 quilòmetres del final i s’ha quedat sol. Al final Ventura ha estat set`pe a 20 minuts del guanyador i Raúl Hernández i Melcior Mauri han quedat segon i tercer a 13 minuts de Núñez. Demà segona part de l’etapa marató que definirà els dos o tres corredors que realment tinguin opcions a guanyar la cursa.

Classificació de la primera part de l’etapa marató
1.‐ Israel Núñez Baticon 04:51:40
2.‐ José Raúl Hernández Silva a 00:13:35
3.‐ Melcior Mauri Prat a 00:13:47
4.‐ Francesc Prat Babiloni ‐ a 00:15:57
5.‐ Miguel Ángel Sáez Rebollo ‐ a 00:17:24

Titan Desert. Ismael Ventura arriba i guanya

La primera etapa de la Nissan Titan Desert d’enguany, entre Tazzarine i Zagora, amb pistes pedregoses i ràpides, era molt apte pels especialistes en BTT. Ismael Ventura ha fet bons els pronòstics i s’ha imposat en un darrer quilòmetre on fins a quinze corredors han intentat sorprendre els contraris amb constants tibades i canvis de ritme.
L’etapa ha començat nerviosa amb un primer tram d’arena i pistes ràpides que ha fet que el grup s’estirés ja moltíssim des d’un primer moment. Aquí Abraham Olano ha intentat escapar-se sense sort. Però quan s’ha agafat el primer dels trams pedregosos de hamada (desert de pedra negra pissarrosa), el terreny ha anat posant els galls a la gallera i s’han anat formant els habituals grups amb les seves batalles particulars. Els vint primers han augmentat el ritme bo i vigilar-se, malfiats i sense conèixer la capacitat de resposta del contrari. Les punxades han fet de les seves i així finalment, han quedat una quinzena que han arribat a meta a l’esprint, al més pur estil de les clàssiques del nord.
A hores d’ara els corredors ja estan recorrent la primera secció de l’etapa marató, entre Zagora i Bou-Rbia, de 90 quilòmetres, amb un pas de dunes i un campament final sense cap mena d’assistència. La diversitat i duresa d’aquesta etapa igualarà les possibilitats dels principals corredors.
Trobareu les classificacions a: www.nissan-titandesert.com.

24 hores ciclistes de Montjuïc, un invent

L’antic circuit de Montjuïc és un dels símbols esportius de Barcelona. Va obrir la ciutat al món i va atraure la passió de milers de ciutadans envers l’esport, si...però l’esport del motor. La F1, F2, copes Renault, F 1430, turismes, motos de GP i les mítiques XXIV hores constitueixen un episodi brillant i venerable per a l’esport i la ciutat. Però que hi pinta el ciclisme en tot això? Quin sentit te voler traslladar tota aquesta èpica a les bicicletes? Només una vegada el circuit de vehicles de motor ha estat indret ciclista amb pedigrí internacional: quan Felice Gimondi va guanyar el mundial l’any 1973. Ni l’escalada a Montjuïc (al cel sigui), ni altres ocasions en que el ciclisme ha fet estada a la muntanya, el llegat del circuit automobilístic ha tingut res a veure amb les bicis.
Com a acte previ a l’arribada del Tour de França a Barcelona els dies 9 i 10 el 3 i 4 de juliol (el mateix cap de setmana en que es feien les XIV hores de motos) es correrà per primera vegada les 24 hores ciclistes. Si, igual que si fos en moto: equips de fins a 6 persones, relleus, puja i baixa la muntanya fent els mítics revolts de la font del Gat, Vïas o Tècnica i, el més curiós, compartint tot l’equip la mateixa bici, com si totes les persones tinguessin la mateixa talla. No ho saben que cada bici està dissenyada i posada a punt per les mesures del seu usuari? No. En cas contrari no dirien que: “Cada un dels equips inscrits participarà amb una bicicleta compartida pels diferents integrants del "team" i durant les 24 H es tornaran per completar el major número de voltes possibles en aquest espai de temps. A més de la classificació general, existeix una classificació per a les diferents categories que competeixen”.
Els organitzadors són motoristes posats a fer curses de bicis (perquè avui en dia tenen més èxit) creient que, amb la seva experiència en el motor (innegable) ja ho saben tot i que n’hi ha prou. I no. Ahir va presentar l’invent l’alcalde Hereu i d’aquí a sis dies s’obren les inscripcions.
Per a més info, http://www.24horesciclistesdemontjuic.com/cat/index.html.

La Titan Desert roda des d’avui

Amb sortida al bellíssim palmerar de Tazarine, avui ha començat la quarta edició de la Nissan Titan Desert, que durant cinc dies i 500 quilòmetres portarà els 190 participants pel desert del sud del Marroc fins Ouarzazate, la capital africana de la indústria del cinema. Enguany la ruta està dissenyada per recórrer les zones de l’altiplà de l’Jbel Sarjo i la extraordinària Vall del Dra’a. Les zones de pistes dura i pedregoses seran majoritàries en aquesta edició, raó per la qual l’organització ha anunciat que augmentaran els trams de navegació. La muntanya, que va debutar l’any passat, també guanya presència. A més enguany l’etapa marató sumarà els temps dels dos dies que s’inverteixen en fer-la.

L’etapa d’avui, Tazarine-Zagora, és de 87’7 quilòmetres pràcticament tots per pista principal amb domini del sol pedregós típic de la hamada d’Jbel Sarjo i amb un petit coll, que fa que el desnivell acumulat sigui d’uns 30 metres mal comptats.
Malgrat que aquest any no correrà el guanyador de l’anterior edició, Roberto Heras i que el nombre de participants ha baixat a pràcticament la meittat de l’any anterior, la Titan acull un bon nombre de ‘repetidors’ de prestigi, entre els quals destaca en Melcior Mauri, guanyador l’any 2007, Abraham Olano, Miquel Àngel Iglésias, Andrés Jiménez, Raúl Hernández o Peio Ruíz Cabestany. Enguany,a més, també hi participen alguns destacats corredors de BTT com Israel Núñez o Ismael Ventura.
El Tourmalet us mantindrà informats de l’avenir de l’edició d’enguany de la Titan Desert. L’etapa de demà, de 89 quilòmetres, serà la primera part de l’anunciada com a molt dura etapa marató.

En Joan Mengual vola baix

Amb un temps de 12' 57" i treient-li 18" al segon classificat, en Joan Mengual(Galvesport) va guanyar dissabte el campionat de Catalunya de contrarellotge per a veterans de més de 50 anys en una cursa disputada sobre un circuit de 9 quilòmetres a Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
El Tourmalet felicita i encoratja en Joan, Mengüi pels amics, que enguany està demostrant una forma extraordinària.
A la foto de Joan Galvez el veiem tibant d'un grup en una de les curses d'aquesta temporada.

Els campions i els herois

En Carles Costa, lector d'aquest bloc, ens ha tramès la foto que es va fer amb el darrer classificat de la passada París-Roubaix. Amb la imatge ens ha adjuntat aquest text significatiu, vivencial i emocionant sobre la duresa de les grans clàssiques ciclistes i l'autèntica condició èpica d'aquest esport.
Gràcies Carles.

Aquest és en Pablo Urtsun, la foto és a l'entrada del velòdrom de Roubaix, just després d'arribar en última però digníssima posició a aquesta edició de la París-Roubaix. A la sortida comentava que durant la setmana no s'havia pogut entrenar a fons per culpa d'una gastroenteritis. Abans d'entrar a Arenberg va quedar-se endarrerit, però entre els cotxes va poder enllaçar amb un últim grup d'onze corredors. La sorpresa va ser que al segon avituallament tots van abandonar, però ell és va dir que allò ho acabava com fos -per dir-ho finament-. Li faltaven uns 70 quilòmetres i 11 trams de llambordes, quasi res... Va poder superar una crisi amb els ànims del públic i la voluntat per acabar. Un cop a Roubaix l'esperàvem pocs espectadors ja, animant-lo això si, i en Borja, un dels massatgistes.
Em vaig atrevir a demanar-li una foto. Va dir que l'experiència de la París-Roubaix el va enfortir psicològicament. A mi la cursa em va fer tocar un tros de cel a l'infern del nord.

I és que el primer classificat en una cursa és un campió, però el darrer, és un heroi.

Text i foto: cortesia de Carles Costa