Durant unes setmanes disposo d’una Brompton per cortesia de Probike. La vaig provar amb tota mena de reserves (al cap i a la fi que hi feia jo, un ciclista de carretera endurit a patacades de BTT amb una folder) i, a penes en quinze dies, us asseguro que la petita anglesa m’ha seduït absolutament. Gràcies als seus modestos encants m’he convertit en un amant del ciclisme urbà, tot i que habito en un entorn no excessivament favorable a l’ús de la bicicleta de roda petita.
Que te la Brompton que enganxi? En poques paraules, una manera diferent d’entendre el ciclisme i la ciutat que converteix un simple desplaçament per carrers sobradament coneguts en una nova manera de descobrir l’entorn. Ja no és anar de Vallcarca a la plaça de Catalunya (el meu debut), és recórrer la geografia barcelonina amb uns altres ulls, un altre ritme, una altra idea i una nova forma d’entendre la vida urbana. Des de dalt d’una Brompton els carrers i els barris són un territori a observar, un lloc del qual enamorar-s’hi de nou.
La roda petita fa que anar en bici sigui passejar, que pedalar sigui posar el ritme del nostre desplaçament en funció de la nostra mirada. I no us penseu que te un us cicloturista limitat, ca; és el concepte del cicloturisme el que canvia. Fer una desena de quilòmetres amb la Trek Madonne no és res, fer-los amb la plegable britànica és adonar-se de la diversitat, bellesa i curiositats que hi ha a cada pas, a cada segon de la vida. La Brompton és una bici que obre l’ànima de les distàncies curtes. El ciclisme a la menuda, cada cop més humà i menys heroic. Hi ha temps, moments i màquines per a cada cosa.
Plegada no te rival, ni per l’espai minúscul que ocupa ni per la facilitat i rapidesa en recollir-la. Damunt d’ella, si esteu acostumats a la BTT o la carretera, les coses no són fàcils d’entrada. La roda petita i prima dona una primera sensació d’inseguretat, d’equilibri precari, però aviat us adonareu que la gran mobilitat amb pedalada lenta és la gran virtut de la geometria d’aquesta màquina. Passa per tot arreu, sorteja qualsevol obstacle de la via pública i sempre troba una resposta a cada conflicte que hi hagi a la ruta. Així, acostumar-se és cosa de deu minuts. I no us penseu que rodant ràpid l’estabilitat perilla. L’he posada a més de quaranta i va com un tram.
Els comandaments cauen tots a ma, la posició és còmoda (el seient d’aquest model és dur,però és dels antics) i les tres marxes són, en general, suficients per recórrer la ciutat. Amb el model de sis aventurar-se a fer rutes cicloturistes per carreteres secundàries no és cap bogeria.
Personalment potser la trobo un xic pesada, tot i que hi ha models més lleugers, amb una frenada justa, per bé que no està pensada per apurar traçades, i una mica cara, 820 € la més senzilla, tot i que han baixat de preu per mor del canvi de paritat lliura / euro. Tot plegat, anècdotes que en uns minuts haureu oblidat. El plaer que us aportarà és infinitament superior. Qui em proposa un Brompton tour per la seva ciutat o comarca? Accepto projectes.
Brompton a Barcelona és Probike, Bike Tech i Cap problema, tots tres comerços molt especialitzats en bicicletes urbanes.
