Ruta per 25 places de Gràcia

SORTIDA.- Jardinets de Gràcia, Pla de Salmeron, ESQUERRA.- c/Sèneca, DRETA.- c/Minerva, Plaça de Narcís Oller, DRETA.- c/Doctor Rizal, ESQUERRA.- Riera de Sant Miquel, Placeta de Sant Miquel, RECTE.- c/Vic  / c/Sant Cristòfol, Plaça i mercat de la Llibertat, ESQUERRA.- c/Milton, Plaça Gal·la Placídia, DRETA.- c/de l’Oreneta, Plaça i mercat de la Llibertat, RECTE.- c/del Cigne, DRETA.- c/Gran de Gràcia, ESQUERRA.- Travessera de Gràcia, Mercat de l’Abaceria Central, DRETA.- c/Torrijos, DRETA.- c/Puigmartí, ESQUERRA.- Mare de, Déu dels Desemparats, ESQUERRA.- c/Siracusa, Plaça del Poble Romaní, DRETA.- c/Samsó, Plaça Raspall, RECTE.- c/Tagamanent, Plaça de Gato Pérez, ESQUERRA.- c/Josep Torres, ESQUERRA. Milà i Fontanals, DRETA.- c/Puigmartí, Plaça de John Lennon, DRETA.- c/Quevedo, ESQUERRA.- c/Banyoles, DRETA.- c/Bailen, ESQUERRA.- c/Indústria, Jardins del Passeig de Sant Joan, ESQUERRA.- Passatge de Lavallol, Jardins de la Sedeta, ESQUERRA.- c/sant Antoni Maria Claret, DRETA.- c/Roger de Flor, ESQUERRA.- Travessera de Gràcia, DRETA.- c/Escorial, Plaça de Joanic, ESQUERRA.- c/Bruniquer  / Terol, Plaça de la Revolució de Setembre de 1868, SEGUIR.- c/ Terol  / Ros de Olano, ESQUERRA.- c/Virtut, Plaça del Sol, DRETA.- c/del Planeta, DRETA.- c/Sant Joaquim, DRETA.- c/Montseny, ESQUERRA.- c/Lepoldo Alas, ESQUERRA.- c/Jaen, Plaça d’Anna Frank, DRETA.- Travessia de Sant Antoni, DRETA.- c/d’Astúries, Plaça del Diamant, SEGUIM.- c/d’Astúries Plaça de la Virreina, ESQUERRA.- C/Església, DRETA.- c/Robí, ESQUERRA.- c/Alsina, Jardins de Manuel Torrente, SEGUIM.- c/Alsina Plaça del Nord, SEGUIM.- c/Alsina, ESQUERRA.- c/Sant Salvador, DRETA.- Jardins del Mestre Balcells, ESQUERRA.- Passatge Frigola,, ESQUERRA.- c/Verdi, DRETA.- c/Sant Salvador,, DRETA.- c/Pérez Galdós, Plaça de Lesseps, DRETA.- Torrent de l’Olla, DRETA.- c/Santa Àgata, Plaça Dones del 36, SEGUIR.- c/Santa Àgata, ESQUERRA.- Gran de Gràcia (vorera), Plaça Trilla, ESQUERRA.- C/Santa Magdalena, DRETA.- c/de Trilla, ESQUERRA.- c/Santa Rosa, DRETA.- c/Badia, ESQUERRA.- c/d’Astúries, DRETA.- c/Verdi, CREUEM.- Plaça de la, Revolució de setembre de 1868, SEGUIM.- c/Mare de Déu dels Desemparats, DRETA.- C/Puigmartí  / del Penedès, ARRIBADA.- Plaça de la Vila de Gràcia
TOTAL: 9.00 kms, 1h 55' amb aturades i 65m desnivell

Dos milions i mig de catalans van en bici

Segons les dades del Baròmetre Anual de la Bicicleta a Catalunya fetes públiques ahir, al país hi ha 3 milions de bicis per a ús particular, això vol dir que tres de cada quatre catalans tenen una bicicleta a casa, i dos milions i mig de catalans són usuaris de bicicleta. D’aquests, més de tres cents mil hi van cada dia o gairebé.

El perfil mitjà de l’usuari de la bicicleta és un home, jove i que en aquests moments treballa o estudia. D’altra banda, tres de cada quatre catalans tenen al menys una bicicleta a la llar i més de la meitat en disposen d’una per ús personal. La majoria dels enquestats associen la bici a un millor benestar físic.
D’altra banda, incrementa la proporció dels que fan servir aquest mitjà de transport al llarg de tot l’any. Malgrat tot, els perills originats pel trànsit i la manca de suficients vies segures per circular en bicicleta es mantenen com un fre important per a l’extensió del seu ús com a mitjà de transport pels usos quotidians. A un de cada cinc usuaris li han robat alguna bici. Els enquestats manifesten que falten aparcaments i espais adients per a bicicletes: manca de carrils bici i excés de prioritat als vehicles a motor són els principals problemes infraestructurals que perceben els usuaris.
La majoria de catalans, usuaris i no usuaris de la bicicleta, té una opinió positiva d’aquest vehicle i dels beneficis que comporta la seva utilització, tant per l’individu com pel conjunt de la societat. Malgrat tot, es mantenen les crítiques vers a la manca de respecte tan de ciclistes com de conductors de vehicles a motor, que pot ser indicatiu dels problemes que poden provenir del creixent ús d’aquest mitjà de transport sense una correcta planificació i implementació.
La gran majoria (més del 90%) és partidària de que les administracions fomentin i facilitin l’ús de la bicicleta, i el sistema de bicicleta pública (bicing i similars) continua tenint una molt bona acollida.

Barcelona impulsa el registre de bicicletes, però s'oblida de fer pàrquings segurs

Barcelona impulsarà l'any que ve un nou registre de bicicletes amb la implicació de les policies locals i la creació d'un arxiu virtual. Tot i ser molt bona, aquesat mesura no és suficient doncs falten aparcaments segurs, llocs tancats en què les estenalles furtives no disfrutin de la impunitat i l'anonimat urbà. La Direcció General de Trànsit (DGT), que promet un nou «paraigua legal» per a les bicis.

Xavier Corominas, secretari tècnic de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, va explicar ahir que Barcelona i la seva àrea metropolitana seran la primera zona d'Espanya en què s'aplicarà aquest nou i definitiu fitxer de bicis. Fins ara, segons va apuntar Diana González, coordinadora del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), si la policia trobava una bici «la catalogava com un objecte i no com un vehicle», de manera que quedava arxivada en una mena de dimensió desconeguda. La coordinadora del BACC va recordar que el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, els va prometre que l'ajuntament impulsaria una ordenança que obligaria tots els edificis de nova construcció a reservar places de pàrquing a les bicis.
Anna Ferrer, directora de l'observatori de seguretat viària de la DGT, va assegurar que l'organisme prepara, amb el suport dels grups ciclistes, un «canvi del codi de circulació en els articles que es refereixen a les bicicletes», o sigui, ben poquets i redactats en temps de llum de dinamo i timbre estiuenc. Va admetre la carència d'«un paraigua legal sobre la convivència de ciclistes i conductors a la ciutat», i va alertar sobre la disparitat de criteris, ja que cadascú fa les seves pròpies ordenances.
Sense un calendari concret, la dirigent de la DGT va avançar que no es parla de crear un carnet de ciclistes, ni de matricular, ni de regular l'ús del casc a la ciutat. Haritz Ferrando, coordinador del BACC, va assegurar que els ciclistes, en una reunió celebrada al juliol, van demanar a la DGT estendre «de manera genèrica» les zones 30 per tota l'urbs, i deixar la zona 50 a les artèries principals.
La mesura, segons va percebre Ferrando, va tenir «molt bona acollida» en responsables de Trànsit, però s'haurà de veure l'opinió dels municipis i com es prenen els conductors anar sempre en segona.

Extret de l'article de Carlos Márquez a El Periódico de Catalunya

La “Volta” a Catalunya vol tornar a Menorca

El dia 11 de setembre de 1977, el mateix dia de la històrica manifestació d’un milió de persones al Passeig de Gràcia de Barcelona reclamant la restitució de les institucions catalanes, la 57èna edició de la “Volta” Ciclista a Catalunya va recórrer per darrera vegada les carreteres de Menorca.

L’etapa es va dividir en dos sectors. El primer va transcórrer entre Ciutadella i l’alt de Monte Toro, amb 39 quilòmetres. El guanyador va ser el gran Joop Zoetemelk, que va avançar en només 12” a l’espanyol José Enrique Cima,que es va retirar a l’etapa amb final a la Garriga després d’haver anat líder de la cursa degut a una caiguda en l’etapa anterior mentre escalava l’alt del Mas Nou a Platja d’Aro.
Per la tarda el segon sector va portar els corredors des d’Es Mercadal fins a Maó, amb 92 quilòmetres. Freddy Maertens en va ser el guanyador a l‘esprint per davant de Mantovani.
Diuen les cròniques de l’època que aquella edició de la “Volta”va ser una de les millors pel planter de corredors que s’hi van reunir: Zoetemelk, Martens, Martínez Herédia, De Muynck, José Luís Viejo, Pere Torres, Pérez Galdós, Miguel Maria Lasa...
A punt de celebrar el seu primer segle de vida, la cursa, la tercera per etapes més antiga del món, amb voluntat de portar l’afecció al ciclisme i els valors humanistes de l’esport a totes les terres del domini lingüístic del català, vol tornar a recórrer les avui modernes carreteres menorquines. De moment el maillot blanc amb franges verdes de la U.E Sants, que distingeix al líder de la cursa, s’ha tornat a passejar aquests dies per l’illa desvetllat no poca curiositat.

Això si que és un carril bici

Travessa tota la ciutat, des de l'entrada fins al port. Serveix de distribuidor per a d'altres carrils bici que porten a les cales i platges tan del nord com del sud, connecta amb les carreteres locals, totes molt senyalitzades amb advertiments sobre el pas freqüent de bicicletes. està segregat de la vorera per dos petits vorals, ben pintat i senyalitzat i sense obstacles (contenidors, fanals...). Comença i acaba en llocs lògics, sense sorpreses ni finals sobtats.
És la xarxa de carrils bici de Ciutadella de Menorca, una ciutat que, aprofitant l'important ús de la bici a l'illa, i no de fa quatre dies per què els pagesos hi han anat tota la vida, ha apostat fort per la mobilitat sana i sostenible. Així la bici, a la vila, és avui el mitjà de transport majoritari.

Platges i aiguamolls del Llobregat

El bloc Bici-vici te un apartat molt complert dedicat a rutes per Catalunya. D'allà vam extreure la informació bàsica per poder fer aquest recorregut de descoberta del Delta del Llobregat que ara us presentem.
El Delta del Llobregat és un territori d'una varietat i riquesa que poc s'imagina qui no el coneix. Amagat entre infraestructures i ciutats, l'ampla i rica plana que forma el riu al seu darrer tram, és un país molt idoni per descobrir tot pedalant amb molta calma i fins i tot acompanyats de nens. La gent de Barcelona només ha d'agafar el tren de rodalies i baixar a Castelldefels. La ruta comença aquí. Pels que hi vagin en cotxe, hi ha lloc per aparcar a tocar de l'estació.
Passem pel pas soterrani que travessa les vies i creuem cap a l'esquerra l'aparcament on desemboqueu. Un rètol que indica la direcció del campus de la UPC. Anem cap allà creuant l'autopista per una passarel·la. A la dreta tenim de seguida la primera de les zones humides i a l'esquerra el nou campus universitari. Girem en aquesta direcció i creuem els edificis per on ens faci més gràcia. Al final desemboquem al carril bici que circula pel costat del canal Olímpic. El seguim cap a la dreta i creuem l'autovia de Castelldefels per un pont que puja una mica. Seguim recte pel carril bici del carrer per on venim fins arribar al passeig marítim, que agafem a l'esquerra.
El Passeig marítim de Castelldefels connecta amb el de Gavà. Pinedes i dunes han substituït els antics 'xiringuitos' i, tot i que no és tan castís, és d'una bellesa natural envejable. Creuem la riera de Canyars i, quan veiem una mena de monòlit en mig d'una rotonda, serà l'hora d'abandonar el front litoral i agafar l'avinguda del Mar (després Bernat Güell) en direcció a Gavà centre.
Creurem de nou l'autovia i seguirem pel carril bici. A 650 metres, i després de deixar alguns camins de terra a ma dreta, agafarem una pista rural pavimentada que duu el nom de 'Camí de la Maiola de Baix'. Entrem a la zona agrària del Delta. Les dunes i els pins deixen pas ara als productes d'horta. El camí es bifurca,però vosaltres podeu seguir pel que vulgueu, car s'ajunten més endavant.
Desemboquem en un de més ample que agafem a l'esquerra. A ma dreta portem la cua de l'estany de la Murtra, que una mica més endavant, per un pontet mig amagat que surt a la dreta en camí de terra,creuarem.

Tombem de nou a la dreta i portem un canal de reg al marge del camí. Seguim tot dret fins desembocar al lateral de l'autovia. Girem a l'esquerra i desemboquem en una rotonda. Ara tombem a la dreta, creuem l'autovia altre cop i girem a l'esquerra a la següent rotonda per dirigir-nos a l'espai natural del Remolar-Filipines, una de les zones protegides del Delta del Llobregat. Està ben indicat.
En bici podem anar fins el punt d'informació, allà les deixem (hi ha aparcament) i fem la visita als aguaits d'aus de la zona humida. No hi fa res que hi passin avions cada mig minut, ni el paisatge de fons de la T1, la vegetació d'aiguamoll i les nombroses espècies d'aus que hi viuen, conformen un paisatge natural d'una insòlita bellesa a tocar de la metròpoli.
Després de la visita cal recuperar la rotonda que ara tenim a l'altra banda de l'autovia. Un cop allà seguim tot dret pel carril bici de l'avinguda del mar de Viladecans. Quan aquest acaba sobtadament (no està del tot fet), seguiu recte per la carretereta fins el punt on comença la pujada del pont per creuar l'autopista. Allà tombeu a la dreta per un camí rural asfaltat que, entre horts, ens porta a travessar la riera de Sant Climent, que agafem per dins la llera a l'esquerra. Passem per sota l'autopista i la via del tren i remuntem per situar-nos al carrer que, a ma esquerra, ens porta a l'estació de Renfe que ja veiem. Hem acabat la ruta. Si heu vingut en tren, agafeu el rodalies cap al vostre destí. Si teniu el cotxe a Castelldefels, agafeu el tren direcció Sitges i dues estacions després sereu a destí.

Dificultat. Baixa. Distància. 29.00 kms Temps: 3h 15’ Desnivell.55 metres. Cartografia: Espais Naturals del Delta del Llobregat (Consorci del Delta) @: http://bici-vici.blogspot.com/ (rutes per Catalunya).

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

La perplexitat del carril bici

tardor al carril bici sense sortida

Un pensava que el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme era una venerable entitat dedicada a eliminar la merda que produïm, però després de veure com acaba el carril bici que han dissenyat en paral·lel a la nova planta de tractament de residus, estic convençut que el consorci és un ens destinat a depurar els grans dubtes filosòfics que atenallen el pensament de la humanitat.
Com sortir del dubte, què decidir, quin partit prendre, què pensar? Ser o no ser, potser.