EL TOURMALET us desitja que passeu unes bones festes i que el 2011 vingui ple de pedalades que us portin als cims més alts dels vostres somnis ciclistes.



Marxem de vacances fins el dia 6 de gener

OPINIÓ. Que desgraciat sóc

No m’ha tocat la rifa a la Quebrantahuesos. Vaig mirar la llista d’agraciats amb més interès que un opositor a notaries i no, aquest any tampoc. Estic pensant en vendre’m les bicicletes i invertir els diners aconseguits en un sofà on passar tots dels matins de diumenge de la temporada. Em sento tan desgraciat...
Veig passar la gent per la carretera, contents, saludant-se, quedant per sopar a Sabiñánigo, preguntant al company si ja te resolt l’allotjament, explicant-se els plans d’entrenament des d’ara fins el juny, i m’entristeixo i, ho confesso, sento una enorme enveja i ploriquejo a les nits. Ho deixo, tot, penjo la bici. Quin sentit te sortir a pedalar i si no pots anar a la QH, una cita molt més important que el Tour. el dia que ho sàpiga Lance Armstrong s'hi inscriu i la fa...si te sort i li toca la rifa.
De fet, quin sentit te la vida sense la QH, oi, tu?

En bici per la marinera Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú ha estat sempre una vila abocada al mar. Per això no us ha d'estranyar la bellesa i el ben cuidat del seu front marítim. Pels vilanovins, el punt on el mar i la terra es troben és l'essència exacta del seu ésser. La ruta que us proposem avui recorre el litoral de la ciutat de punta a cap, bo i fent també un llarg trajecte pel centre per anar a cercar la Plaça de la vila, un dels indrets urbans més bells del país.

La tradició marinera de Vilanova conviu avui a la moderna ciutat de 65 mil habitants amb una notable afecció al ciclisme, activitat que ja comença a ser també tradicional si ens atenem a l'existència de carrils bici i a les múltiples activitats de promoció de l'ús de la bicicleta que s'hi organitzen; ja siguin proves de BTT, sortides per carretera, trobades de tàndems o, la més recent, trobada de bicis plegables tan populars a totes ciutats.
Amb rel nom de 'Desplega la bici a Vilanova', el passat 12 de desembre es va fer la segona edició de la Fira-concentració de bicicletes plegables, única al país. A més de poder veure els models i les novetats de les principals marques del sector, els més de cent participants van realitzar un recorregut cicloturístic per Vilanova que ara us proposem com a ruta.
La sortida és al final del Passeig Marítim, al parc de Ribes Roges, un bell indret a tocar del mar de fàcil accés i amb lloc per aparcar. Sortint d'aquest punt podeu al llarg del recorregut visitar els indrets més emblemàtics de la ciutat: el museu del ferrocarril, el port, la biblioteca-museu Victor Balaguer o la magnífica plaça de la vila, d'estil neocolonial.
Des d'aquí podeu fer una marrada d'uns 20 minuts cap a la Geltrú, el cor del barri antic de la vila. Seguiu pel carrer de la fruita, plaça Miró de Montgròs, carrer Santa Eulàlia, pujada del Cinto (difícil), carrer Unió, plaça Lledoners i carrers Bonaire, Ravalet, Arengaders i plaça de Font i Gumà fins l'església i castell de la Geltrú. Tornats a la plaça de la Vila, podeu seguir l'itinerari que fa uns dies van recórrer centenars de bicicletes plegables. No deixeu d'admirar el típic paisatge mediterrani del camí de Sant Gervasi, ni les vistes del litoral vilanoví que podreu contemplar just en tornar a la línia de la costa.
SORTIDA Parc Ribes Roges (Direcció Nord), DRETA port, ESQUERRA passeig Marítim, rotonda, RECTE passeig de Sant Cristòfol, ESQUERRA carrer Eugeni d'Ors, DRETA passeig de Sant Cristòfol, rotonda, recte passeig Marítim, DRETA carrer de les Canàries, ESQUERRA carrer de l'Àncora, DRETA carrer de Magdalena Miró (pas sota el tren), DRETA carrer del Forn del Vidre, ESQUERRA carrer de la Llibertat, SEGUIR RECTE carrer de Sant Sebastià, ESQUERRA Plaça de la Vila (volta opcional cap a la Geltrú), RECTE Avinguda Francesc Macià, ESQUERRA carrer de Josep Cordeu, rotonda, RECTE pel mateix carrer, DRETA carrer Josep Anselm Clavé, CREUAR carrer Montseny, RECTE camí de Sant Gervasi, SEGUIR PER L'ESQUERRA bifurcació, ESQUERRA camí fins el mar. Mirador (restaurant Miramar). SEGUIR pel costat del mar, Plaça d'Adarró, RECTE Passeig de Ribes Roges. ARRIBADA. Parc de Ribes Roges.
Dificultat: Baixa. Distància: 8,00 kms. Temps: 1h 20' (amb la volta a la Geltrú 1h 40). Desnivell: Inapreciable. Web: http://www.vilanova.cat%20i%20www.bicis-plegables.blogspot.com/.

Publicat al suplement INDRETS de El Mundo de Catalunya





--------------------------------------------------------------------------------

Probike inaugura avui una nova botiga especialitzada en running i triatló

Després de l’èxit assolit per Probike, una de les botigues amigues d'aquest bloc, durant més de vint anys en el món de la bicicleta, i per la més jove Intempèrie, en el dels esports a l’aire lliure, avui s'inaugura Probike Running+Triatló, una nova botiga multimarca de 400 m2 destinats, exclusivament, a aquestes dues disciplines. La nova botiga és molt a prop d'Intempèrie (de fet és un antic local on hi havia hagut Probike fa anys), és a C/ París, 128 (cantonada C/ Villarroel). El Telèfon és el 93 444 90 13, el lloc web és: http://www.probikert.com/ i l'adreça de correu: info@probikeRT.com
Probike R+T és un espai en el que hi haurà tot el material necessari, tant d'entrenament com de competició. Una àmplia selecció de bicicletes de triatló i carretera, 5 marques de neoprens i més de 150 models de sabatilles de córrer d'home i de dona. A més, també s'hi programaran activitats organitzades, plans d'entrenaments guiats, clínics, xerrades i molt més.
L’equip humà de Probike Running+Triatló està format per practicants habituals d'aquests esports que tenen un gran coneixement dels productes. El director serà en Carlos Roig, que posseix una gran experiència en el sector i en l’organització d’events esportius. Al servei de taller hi haurà un mecànic especialista en bicicletes de carretera i triatló.
L’horari de la botiga serà de dilluns a dissabte de10:30h a 14:00h i de 17:00h a 21:00h, i a migdia sortiran a entrenar. Us hi podeu apuntar.

Cap Problema campions del món

La gent de Cap Problema, l’excel•lent botiga ‘only Brompton’ de la Plaça dels Traginers de BCN, si que te un problema: la discreció. El passat mes de setembre es van proclamar Campions del món per equips de curses de Brompton i no ho van esbombar als quatre vents com faria qualsevol, a penes una entrada al seu bloc. Però ells no són qualsevol.
Amb Pau Milà al segon lloc individual, Marcel Batlle al tercer, Martí Milà al quart i Kilian Palop al vint-i-unè, el ‘tem’ Moritz-Cap Problema 1 va ser el guanyador de la classificació per equips als campionats mundials de Brompton que es van fer als jardins del Palau de Blenheim, a Oxfordshire, als afores de Londres. En Dany, en Josep, en Mauri, el sempre actiu col•laborador de la casa, i en Marc Ros, animador incansable de les participacions a les curses, poden estar satisfets. I l’abundant clientela ben cofoia d’una gent que mai no els posa problemes a res, però que són massa modestos. Caldrà llegir més sovint el seu bloc.
Això si, la samarreta commemorativa i la medalla guanyada pengen en lloc privilegiat de la botiga.

La discutible, o no, estètica dels carrils bici

Mentre aquí parlem de disseny, d'encaix amb les vies urbanes o de segregar o compartir espais, l'ajuntament de la vila d'Ocaña (Toledo), allà on va morir el pare de Jorge Manrique a qui van dedicades les extraordinàries 'Coplas por la muerte de su padre', entén que els carrils bici s'han de dissenyar així: pura estètica tradicional castellano-manxega. Aquí som massa pijos i tiquis-miquis.

El carril bici d'Ocañna porta el nom de qui va ser un molt bon ciclista professional, nascut en aquella vila. Andrés Oliva Sánchez (Ocaña, 7 de desembre de 1948) va ser un ciclista espanyol, que fou professional entre 1969 i 1980. Els seus principals èxits van ser a la muntanya, demostrant les seves bones capacitats d'escalador en guanyar tres vegades el premi de la muntanya de la Volta a Espanya (1975, 1976, 1978) i una el del Giro d'Itàlia (1976).

El secret del Quixote: Rocinante era una bici

"En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos los sábados, lantejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de su hacienda. El resto della concluían sayo de velarte, calzas de velludo para las fiestas, con sus pantuflos de lo mesmo, y los días de entresemana se honraba con su vellorí de lo más fino. Tenía en su casa una ama que pasaba de los cuarenta y una sobrina que no llegaba a los veinte, y un mozo de campo y plaza que así ensillaba el rocín como tomaba la podadera. Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta años. Era de complexión recia, seco de carnes, enjuto de rostro, gran madrugador y amigo de la caza. Quieren decir que tenía el sobrenombre de «Quijada», o «Quesada», que en esto hay alguna diferencia en los autores que deste caso escriben, aunque por conjeturas verisímiles se deja entender que se llamaba «Quijana». Pero esto importa poco a nuestro cuento: basta que en la narración dél no se salga un punto de la verdad."