La diversitat dels Aiguamolls de l’Empordà

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una àmplia zona humida al voltant dels rius Fluvià i Muga que conforma un hàbitat privilegiat per a la fauna. El parc te una extensió de 4.723 hectàrees, de les quals 825 són reserva natural integral. La ruta que us proposem avui recorre perimetral ment tot el parc, i ens permetrà conèixer els diversos espais.

Baixant d'un dels aguaitadors dels estanys

El punt de sortida de l’itinerari és al Mas Cortalet, el centre d’0informació del parc, que és al quilòmetre 13.6 de la carretera GIV 6216 de Sant Pere Pescador a Castelló d’Empúries. Aquí hi ha zona per a aparcar, àrea de pic-nic, bar i el centre d’informació del Parc, on us facilitaran el fulletó ‘Ruta dels estanys’, que us servirà de guia per recórrer en bici el parc.

La sortida es fa per la banda dreta del mas, cap a l’estany del Cortalet i la closa de les Molleres. Als estanys hi ha llocs de guaita habilitats. La ruta està marcada amb estaques baixes amb una franja blava i una bicicleta gravat a la part superior. En algun punt han caigut o algun ximple les ha trencat, però la ruta no te pèrdua.

El camí segueix vora la tanca de la reserva natural i passa un mas abandonat. Al km 1.4 gira a l’esquerra per una ampla pista que passa pel mas de Can Comes, i al 2.55 gira a dreta i passar entre dues columnes. Arribeu a l’estany d’Europa, que la ruta voreja. Passeu per la depuradora, la volteu a la dreta i, per un espectacular pont de fusta, creueu la Muga. A l’altra banda hi ha l’urbanització d’Empuriabrava. Sortiu al carrer, l’agafeu a l‘esquerra i immediatament gireu a la dreta; tot recte i creuareu aquest bunyol urbanístic. En arribar al final un carril bici que surt enfront després de travessar un carrer, us menarà a la carretera de la Rubina. Cent metres a l’esquerra i surt un nou carril bici que va fins a la urbanització de Santa Margarida, un altre nyap.

Amb un gir de 180 graus a la dreta creueu la carretera per sota i seguiu per una carretera local cap a Palau Saverdera durant 2.2 ks. Després d’un revolt, i passat un pontet, us desvieu pel camí que, a l’esquerra, circula paral·lel a una canalització d’aigua de formigó. Al km 12 trenqueu a l’esquerra després de passar una barraca. Fent girs a esquerra i dreta el camí desemboca al GR 92 i el seguiu a la dreta (km 12.8). Mig quilòmetre després sou a la carretera; feu esquerra dreta i seguiu pel camí de terra fins el km 14.2, que girem a l’esquerra cap a Vilaüt. Tres cents metres després sou a l’estany, equipat també amb aguaitadors.

La zona boscana de la Mugueta

Seguint sempre el camí, tot i que és perdedor, torneu de nou a la carretera (15.3 km) i gireu a la dreta. Un quilòmetre després, en un revolt, agafeu el camí de l’esquerra. S’inicia un tram de corriol boscà pel què creuareu la Mugueta i anireu fent ziga-zagues fins desembocar en una zona de conreus (17.25 kms), 700 metres després gireu a la dreta en paral·lel al rec dels Salins, que deixeu al 18.6 kms creuant-lo per damunt d’un pontet.

Al 20.5 kms arribeu a Castelló d’Empúries, però la ruta segueix recte fins la carretera. La creueu seguint per la carretera d’enfront direcció Empuriabrava. Just sota el pont de la carretera Roses-Figueres (21.2 kms) gireu a la dreta per una pista de terra que creua per un gual la Muga. Seguiu aquesta carretera, ara asfaltada, fins un mas. Just al costat (22.2 kms) surt a esquerra un camí de terra que desemboca a una carretera asfaltada (24.7 kms). A l’esquerra arribareu aviat al Cortalet i al cotxe.

Dificultat. Fàcil. Distància. 26.50 kms Temps: 3h Desnivell 65 m. 

@: http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo

La Bilbao-Bilbao fa 25 anys

Si la UCI no hi troba cap inconvenient, i en principi no li ha de trobar, una de les proves més interessants del calendari cicloturista, la Bilbao-Bilbao, de l'any vinent es farà el dia 17 de març. En l’edició de 1013 la prova basca arribarà al seu vint-i-cinquè aniversari.

La Gran Via de Bilbao, punt d'arribada de la marxa

Sense classificacions, amb cinc sortides (des del pont de Deusto a partir de les 8 i cada 15 minuts) segons el ritme de cadascú i amb una organització impecable en tots els aspectes, la marxa basca s’ha convertit des de 1988 en un punt de cita de milers de cicloturistes de tot l’estat que ja tenen ganes de començar a pedalar de valent; i amb l’hivern que hem tingut enguany, segur que les ganes encara seran més intenses.

El recorregut habitual de la Bilbao-Bilbao te uns 115 quilòmetres íntegrament per carreteres biscaïnes, la majoria de les quals romanen tancades al transit durant tota la proba. Ascendeix a quatre petits ports: Andraka, a 141 m, Umbe, a 232 m., Artebakarra, a 137 m., Gerekiz, a 181 m. I Moega, a 320 m., fet que la fa assequible per a tota mena de ciclistes L’arribada és un llarg i espectacular esprint per una Gran Via bilbaïna plena de públic a vessar, després d’haver pujat fins la basílica de la Begonya, d’haver creuat el pont de la Salve i de passar pel costat del museu Guggenheim. Hi ha premi per a tothom, records de participació (una samarreta i una motxilla) i un ambient extraordinari. L’afecció al ciclisme i la bellesa d’Euskadi hi posen la resta.

L'edició 2011 de la clàssica cicloturista Bilbao-Bilbao va batre tots els seus propis rècords de participació: 9247 ciclistes (txirrindularis en euskera) es van trobar al pont de Deusto per recórrer els bellíssims 115 kms de la ruta. A l’edició de l’any passat la participació va ser similar.

Flip flops & bike

Foto: Josep Morell

Banda sonora: Dues pedres.- Cris Juanico

Per llegir en un banc del parc des Freginal: Maó.- Josep Maria Quintana (Columna)

La Brompton escala les Dolomites

No som els únics que escalem colls de muntanya amb la petita anglesa plegable. Aquesta foto trobada al web oficial de Brompton i firmada per Massimo Fiore ho demostra. És al Passo di Gardena, a les Dolomites italianes. Són 6 quilòmetres de pujada per arribar als 2.122 metres d’alçada d’aquest ‘passo’. La Brompton i el ciclista, vestit amb la roba oficial del Mapei de principis dels 90, autèntic ‘vintage’, hi van arribar sense més novetat que la lògica sorpresa d’altres ciclistes que creien que els grans colls de muntanya són patrimoni exclusiu de les sofisticades bicis de carretera.

Per fer-vos una idea del que és l’ascensió al Gardena us oferim tot seguit el relat de l’escalada extret del llibre ‘Volta a les Dolomites i els Alps italians" (ed Cossetània).

Foto  Massimo Fiore (Brompton)

“Són sis quilòmetres de pujada. Em sembla que és un no res. La majoria dels ports dels Dolomites no són llargs, sobretot comparant-los amb els dels Alps, però enganyen perquè sembla que no siguin durs i deixa’ls anar. És el que passa amb aquest Gardena. De primer puja en unes rampes del 6,5 al 7 per cent; però cap a la meitat fa un llarg replà, fins i tot baixa una mica, i això m’anima més del compte. La carretera discorre paral·lela a una enorme massa rocosa, però ara l’ombra ja no és freda, al contrari, s’agraeix. Engrano plat i deixo anar cops de ronyó amb força. Error, la ruta deixa aviat la zona ombrívola i, en un altiplà on l’helicòpter de l’organització aprofita per aterrar, gira cap a l’esquerra i torna a posar-se dreta sota la solana. Els darrers dos quilòmetres pugen gairebé al set per cent de manera sostinguda, vull dir, sense un mal respir. Veig la pancarta del cim i les tanques publicitàries damunt del meu cap, però no hi arribo mai. A més, hi ha alguna cosa que no entenc. Us juro que sento el repicar constant d’unes campanes, no d’església, és un dringar de campanes petites, agitades per una mà infantil potser, com la que a l’escola dels Hermanos de la Salle on anava de petit, anunciava l’hora del berenar.

Estic al·lucinant? M’ha tocat massa el sol? Què m’està passant?

Us ho creureu si us dic que, al cim del Gardena, tres belles noies vestides d’àngel saluden cada corredor que hi arriba agitant unes campanes i llençant pètals de flors? Us prometo que no vaig patir cap insolació. És cert. Tenim fotos que ho testimonien. Passem sota la pancarta dos cops per fer-nos fotos l’un a l‘altre. Les noies-àngel entren en el joc i ens saluden efusivament i amb una dringadissa extra de campanes. Tot plegat forma part de la gran festa de la Maratona de les Dolomites”.

Anem a la platja en bici

Per què pansir-se en un embús, gastar benzina o ensumar els efluvis corporals de tot un vagó. Si aneu a la platja amb bici us predisposareu millor al bany i començareu a fer bronzo només sortir de casa. I, a més, és barat, sa i, si teniu mainada, pot ser un dia perfecte.

Les guinguetes del barri de pescadors de Montgat

No cal quedar-se a Barcelona per anar a la platja en bici. Les vacances són per viatjar i veure món. Carregeu una motxilla amb l’entrepà i la beguda, i pedaleu cap al nord, hi ha platges per a tots els gustos. Això és ‘ ‘zero cost’. 

Fixem la sortida a la plaça de Llevant, davant l’edifici blau del Fòrum, on acaba la Diagonal i es creua amb l’avinguda Taulat i l’avinguda d’Eduard Maristany. Poseu-vos a pedalar per la dreta d’aquesta carrer cap al nord. Passeu el nou edifici de Telefònica, ja sou a Sant Adrià del Besòs. El carril bici us porta fins el pont damunt del riu, a la dreta aniríeu al parc del Besòs i a la platja, a l‘esquerra podríeu pedalar fins Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac.

Sigueu més ambiciosos i busqueu una platja més al nord. Aviat (6 kms) arribareu a Badalona. El futur museu del còmic us saludarà. Ja que esteu de vacances aprofiteu per conèixer el Pont del petroli, una passera que s’endinsa 250 metres dins el mar. És just abans de la fàbrica d’Anís del Mono, l’olor de matafaluga la delata. Seguiu pel passeig marítim de la ciutat. La platja de les barques (8 kms) és una de les més agradables. Quan acaba el passeig travessareu un gran descampat on hi havia una fàbrica, baixareu fins la calçada d’un pas deprimit per a cotxes, seguireu recte amunt i sereu al Maresme, a les platges de Montgat, les més ben arranjades de la conurbació metropolitana. Volteu el turó de Motgat (on hi ha el primer túnel de tren de l’estat) i arribareu al barri de pescadors, una autèntica joia de l’arqueologia marinera que encara conserva guinguetes i berenadors com eren fa 60 anys i una petita llotja de peix. A més, la torre de guaita de Ca n’Alzina del segle XIV (11.5 kms), és una altra de les visites obligades d’aquesta ruta. Ull, en aquest tram l’ajuntament prohibeix circular en bici (sic?). Porteu-la a ma una estona fins passat el baixador de Renfe de Montgat Nord.

Fins Masnou és un passeig a tocar de l’aigua; trieu la platja que més us agradi si esteu cansats de pedalar. Un cop allà podeu travessar el port per dins i tafanejar el iot que mai no tindreu. Sortiu del port i continueu per un carrer que es converteix en passeig marítim al baixador d’Ocata (16 kms). Quan acaba el passeig un ample camí a trenc d’ones us portarà fins a Premià de Mar (21 kms).

El passeig marítim de Mataró, final de trajecte

Podeu anar fins el club nàutic i un baixador de tren abandonat. Un cop aquí, si voleu seguir fins a Vilassar de Mar cal que creureu les vies i la carretera pel pas deprimit i agafeu un caminoi estret però fresat que va pel costat de la carretera Nacional. No hi ha perill, el voral és ample i aneu força lluny dels cotxes. Passeu la benzinera, l’accés al Mercat de la Flor i, en arribar a uns blocs de pisos blancs força alts, busqueu a l’esquerra un pas soterrat que us mena de nou a la platja; sereu a Vilassar (24 kms) Seguint pel passeig marítim passareu per la cala dels pescadors, pel club nàutic i pel restaurant Palomares, una guingueta de platja dels anys 70 que manté l’estètica de l’època; una joia vintage.

Si voleu arribar a Mataró cal seguir amunt deixant el baixador de Cabrera de Mar i sempre a tocar de les ones. Quan s’acabi el camí passeu per sota les vies i seguiu amunt pel carrer que us mena a una zona comercial (Brico Depôt i Carrefour). Creueu els aparcaments i busqueu la carretera nacional. Aquí cal anar amb conte, doncs per creuar la riera d’Argentona no hi ha més remei que circular per la calçada o portar la bici a la ma durant 20 metres per una estreta vorera. A l‘altra banda un carril lateral permet seguir pedalant fins una gran benzinera situada en una rotonda. Tombeu a la dreta en direcció al mar fins al final del carrer; llavors a l‘esquerra per dins un parc i sortireu al Tecnocampus, la nova zona universitària i tecnològica de Mataró (31 kms). Passeu sota el pas deprimit i sortireu al passeig marítim que us portarà al port, a les platges i al petit nucli de cases de pescadors del Callao. Si no teniu ganes de tornar pedalant, el tren circula sempre al vostre costat; més pràctic impossible.
Dificultat. Fàcil. Distància. Entre 11 i 30 kms (anada) Temps: Entre 40’ i 2h30’ Desnivell inapreciable.

Publicat sl suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
 

Un vídeo que val una marxa

Cansats de vídeos què, sota el reclam d’oferir imatges d’un esdeveniment ciclista interessant, a penes són penoses mostres de nul·la destresa tecnològica, us oferim el vídeo promocional de la Marxa Nocturna BTT Ciudad de Olivenza. Si per la qualitat de l’espot promocional fos, correríeu a inscriure-us-hi. 

Olivenza és una vila extremenya a tocar de la frontera amb Portugal i què fins fa una mica més de 200 anys va pertànyer a aquell país, raó per la qual el seu centre urbà te un marcat caràcter lusità. Allà el club ciclista Os Pelinhas organitza una marxa nocturna BTT no competitiva el dia 4 d’agost. La ruta, de dificultat mitjana donat que el territori te allà poques elevacions, te una distància de 52 kms. Al llarg del recorregut hi haurà instal·lats 2 punts d’avituallament sòlid i líquid i, en acabar, els organitzadors asseguren que ningú no es quedarà ni amb gana ni amb set, ni amb festa, que està garantida.

Com que en aquella terra fa una calor important, els preus de les inscripcions no us faran suar: 15 € els federats i 18 els que no ho esteu.

Potser no sereu allà per aquelles dates (tot i que en vacances no se sap mai), però per si de cas la cita el dia 4 d’agost a les 20h a la Plaça d’Espanya d’Olivenza (Badajoz).

No sortíssiu pas a entrenar aquesta ruta a ple sol. Per què us penseu que fan la marxa de nit? Dediqueu el temps a buscar uns fons fars.

L’Estartit i el Ter Vell

La plana del baix Ter, a tocar de la seva desembocadura (la gola), ofereix múltiples recorreguts per fer en bicicleta d’una varietat paisatgística i de gran facilitat. En una entrada anterior us vam proposar un circuït per la riba dreta i avui us en proposem un per l’esquerra, amb sortida i arribada a la població de l’Estartit. 

Sortint de l'Estartit amb el massís del Montrgí al fons

Els espais protegits de la Platera i el Ter Vell estan envoltats d’edificis. Malgrat això, l’esforç per a recuperar-los dels darrers anys, en que han passat a formar part de l’espai d’Interès Natural dels Aiguamolls del Baix Empordà, ha fet que es converteixin en una excel·lent destinació per cloure una pedalada de natura per la riba del Ter.

Sortim des de l’oficina de Turisme de l’Estartit, situada al passeig marítim, on podem deixar el cotxe. Amb el mar a ma esquerra pedalem fins el final del passeig, just al parc del a Pineda. Primer per la calçada, i quan acaba per l’ample vorera apte per a bicis. Tombem a la dreta pel carrer de les Salines. A ma esquerra hi ha el primer observatori d’aus damunt els aiguamolls del Ter Vell, l’antiga desembocadura avui una fèrtil terra de conreu. Esquerra avinguda de la Costa Brava i, al final, esquerra de nou en direcció Torroella de Montgrí per l’avinguda de la Platera. Esquerra, pont damunt del Rec Vell.

A 600 metres hi ha una cruïlla de quatre camins. Girem a la dreta per una ruta asfaltada fins l’entrada del càmping i que segueix després en terra compactada. El camí principal, que heu de seguir, gira a la dreta dos cops deixant sengles trencalls a l'esquerra. El segon va a buscar un mas, el del Pi. Just passada l’entrada del mas girem a l’esquerra seguint el curs del Rec Vell.

El mas del Pí

El camí desemboca en una carretera rural asfaltada 4 quilòmetres després. SI seguim recte serem a Torroella en mig quilòmetre. Val la pena fer la marrada per conèixer la vila. La ruta segueix per la carretera a l’esquerra tal i com hi arribem. L’asfalt s’acaba 3’7 kms més endavant, i 1’4 kms després desemboquem a l’esquerra per un camí que va paral·lel al Ter. Un centenar de metres després la ruta tomba a l’esquerra, però seguint recte anem a parar just a la gola del Ter. No us perdeu l’espectacle de la natura.

Tornem a la ruta. 300 metres més endavant som ja a l’espai protegit de la Platera, un indret insòlit entre tants apartaments que val la pena conèixer. Girem a l’esquerra i mig quilòmetres després a la dreta. Seguim sempre recte el camí principal i aviat reapareixerà l’asfalt. Just abans de creuar de nou el pont del Rec Vell tombem a la dreta. A l’esquerra trobarem un altre magnífic observatori d’aus sobre el Ter Vell. Més endavant entrem a la urbanització Els Griells. Al final del carrer amb les impressionants illes Medes al nostre davant, girem a l’esquerra. Amb el mar a la dreta anirem a parar al parc de la Pineda, ja a l’Estartit, on abans hem tombat cap al’interior. Seguim el passeig marítim fins la sortida.

Dificultat. Fàcil. Distància. 18.00 kms Temps: 2h Desnivell inapreciable. Bibliografia: Pedalant pel Baix Empordà (Cossetània)) @: www.baixemporda-costabrava.org.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya