La Brompton escala les Dolomites

No som els únics que escalem colls de muntanya amb la petita anglesa plegable. Aquesta foto trobada al web oficial de Brompton i firmada per Massimo Fiore ho demostra. És al Passo di Gardena, a les Dolomites italianes. Són 6 quilòmetres de pujada per arribar als 2.122 metres d’alçada d’aquest ‘passo’. La Brompton i el ciclista, vestit amb la roba oficial del Mapei de principis dels 90, autèntic ‘vintage’, hi van arribar sense més novetat que la lògica sorpresa d’altres ciclistes que creien que els grans colls de muntanya són patrimoni exclusiu de les sofisticades bicis de carretera.

Per fer-vos una idea del que és l’ascensió al Gardena us oferim tot seguit el relat de l’escalada extret del llibre ‘Volta a les Dolomites i els Alps italians" (ed Cossetània).

Foto  Massimo Fiore (Brompton)

“Són sis quilòmetres de pujada. Em sembla que és un no res. La majoria dels ports dels Dolomites no són llargs, sobretot comparant-los amb els dels Alps, però enganyen perquè sembla que no siguin durs i deixa’ls anar. És el que passa amb aquest Gardena. De primer puja en unes rampes del 6,5 al 7 per cent; però cap a la meitat fa un llarg replà, fins i tot baixa una mica, i això m’anima més del compte. La carretera discorre paral·lela a una enorme massa rocosa, però ara l’ombra ja no és freda, al contrari, s’agraeix. Engrano plat i deixo anar cops de ronyó amb força. Error, la ruta deixa aviat la zona ombrívola i, en un altiplà on l’helicòpter de l’organització aprofita per aterrar, gira cap a l’esquerra i torna a posar-se dreta sota la solana. Els darrers dos quilòmetres pugen gairebé al set per cent de manera sostinguda, vull dir, sense un mal respir. Veig la pancarta del cim i les tanques publicitàries damunt del meu cap, però no hi arribo mai. A més, hi ha alguna cosa que no entenc. Us juro que sento el repicar constant d’unes campanes, no d’església, és un dringar de campanes petites, agitades per una mà infantil potser, com la que a l’escola dels Hermanos de la Salle on anava de petit, anunciava l’hora del berenar.

Estic al·lucinant? M’ha tocat massa el sol? Què m’està passant?

Us ho creureu si us dic que, al cim del Gardena, tres belles noies vestides d’àngel saluden cada corredor que hi arriba agitant unes campanes i llençant pètals de flors? Us prometo que no vaig patir cap insolació. És cert. Tenim fotos que ho testimonien. Passem sota la pancarta dos cops per fer-nos fotos l’un a l‘altre. Les noies-àngel entren en el joc i ens saluden efusivament i amb una dringadissa extra de campanes. Tot plegat forma part de la gran festa de la Maratona de les Dolomites”.