Titan desert: Marzio Deho guanya l’etapa i Pinto augmenta l’avantatge respecte d’Heras

L’etapa de muntanya més dura, que també és etapa marató, ha donat el triomf a l’italià Marzio Deho i ha consolidat el liderat del portuguès Luis Leao Pinto, que es confirma com el corredor més en forma d’aquesta edició de la gran cursa ciclista del desert. 

Marzio Deho

A falta de pocs quilòmetres er l’arribada a Tourza, Deho, Leao i el txec Fojtik anaven junts amb un còmode avantatge respecte la resta de competidors, però a la Titan no es pot dir mai blat fins que no és al sac, i en aquesta ocasió ha estat el líder provisional el que ha patit un contratemps en forma de caiguda lleu que li ha fet perdre 47 respecte el guanyador del dia, Marzio Deho.

El que ha tingut molta mala sort ha estat Roberto Heras, que ha perdut més de quatre minuts respecte Pinto per una punxada. I encara sort que el seu company Marc Trayter li ha deixat la seva roda.

Deho s’ha trobat molt còmode en cursa, tot i la duresa de l’etapa. Després de les quatre punxades que ahir el van retardar,. l’italià ha estat el millor tant a les dues fortes ascensions com als no menys complicats descensos pedregosos de la jornada d’avui, de 104 quilòmetres. Aquesta nit els corredors dormen en una haima comuna, i n poden rebre assistència ni mecànica ni tècnica. L’etapa de demà entre Tourza i Tagueromt, de 130 quilòmetres pot ser gairebé decisiva per la resolució d’aquesta vuitena edició de la Titan Desert.

Les dones també han lluitat amb duresa en aquesta etapa marató. Anna Villar ha guanyat, pe`ro ha arribat a la meta junt amb Claudia Galicia, que es consolida en el liderat.

El grup capdavanter

Classificació de l’etapa 

1 Marzio Deho 03h 49m 18s
2 Ondrej Fojtik m.t.
3 Milton Ramos a 46s
4 Luis Leao Pinto a 47s
5 Tiago Oliveira a 5m 14s
6 Roberto Heras a 5m 15s

Classificació General
1 Luis Leao Pinto 07h 12m 34s
2 Milton Ramos a 08m 30s
3 Ondrej Fojtik a 10m 48s
4 Roberto Heras a 13m 03s
5 Tiago Oliveira a 16m 02s
6 Julen Zubero a 18m 41s

Titan desert: Pinto bat a Heras a la muntanya

Luis Leao Pinto (Bicicletes Esteve), ha estat el guanyador de al primera etapa de la Titan Desert traient-li més de 8 minuts al gran favorit, Roberto Heras. Pinto ja va ser segon a l'edició de l'any passat. La lluita es reprodueix, però ara és el portuguès qui du avantatge.

Pinto entra tot sol a meta (foto A Sahun)

L’etapa, amb sortida i arribada a Boumalne Dades, dos ports de muntanya i 90 quilòmetres, ha tingut en Pinto al dominador absolut des de les primeres pedalades. Al primer control, al quilòmetre 40, ja li portava 5 minuts a Heras, que finalment ha estat tercer amb el mateix temps que l’hondureny Milton Ramos.

La segona etapa es disputarà entre Boumalne Dades i Tourza i tindrà una llargada de 104 quilòmetres, i serà la darrera amb tenir dificultats muntanyoses.

En la categoria femenina Claudia Galicia ha estat la guanyadora. Una de les favorites, Mercè Petit ha caigut havent d’abandonar. 

Classdificació 
1 Luis Leao Pinto (POR) Bicis Esteve 03h 22m 28s
2 Milton Ramos (ESP) Líder-Unical a 08m 31s
3 Roberto Heras (ESP) Gaes Elite1 a 08m 35s
4 Ferran Escabia (ESP) Era Roda Individual a 08m 48s
5 Jordi Turón (ESP) RSM Gasso a 08m 48s
6 Ignacio Sopesens (ESP) CN Barcelona a 08m 51s
7 Tiago Oliveira (POR) Bicis Esteve a 11m 35s
8 Ondrej Fojtik (CZE) XSports Cannondale a 11m 36s
9 Julen Zubero (ESP) Gaes Elite a 14m 13s
10 Vicenç Gonzalez (ESP) RSM Gasso a 18m 07s

El cap de la cursa ben estirat tot just sortir (foto A. Sahun)

Roberto Heras pot fer avorrir la Titan Desert

Roberto Heras i Luis Leao Pinto en acabar l'edició de l'any passat

Diumenge comença a Boumalne Dades, a les portes de la fantàstica vall de les roses, la vuitena edició de la Titan Desert. L’espanyol Roberto Heras intentarà guanyar la cursa per cinquena vegada. Si ho aconsegueix, el seu domini absolut de la Titan farà avorrir la cursa a participants i mitjans de comunicació.

Un total de 350 participants de 16 nacionalitats, entre els que destaquen força llatinoamericans (es diu que l’organització està temptejant la possibilitat de traslladar la cursa a l’Amèrica del sud com s’ha fet amb el Dakar), prendran la sortida de la cursa en plena festa de les roses per cobrir els 595 quilòmetres de cursa.

Aquestes són les etapes de l’edició d’enguany.

BOUMALNE DADES - BOUMALNE DADES                    91,140 KM

BOUMALNE DADES - TOURZA                                        104,100 KM

TOURZA - TAGUEROUMT                                                130,000 KM

TAGUEROUMT - MERZOUGA                                          96,160 KM

MERZOUGA - MERZOUGA                                               115,350 KM

MERZOUGA - MAADID                                                     60,900 KM

La tercera edició de la Pedals de Clip homenatjarà Miquel Poblet i Vicenç Iturat

La Pedals de Clip, encontre de bicicletes clàssiques pionera al país, homenatjarà enguany dues personalitats històriques del ciclisme català,en Vicenç Iturat (85 anys) i en Miquel Poblet, que ha estat considerat el millor ciclista català de tots els temps. Malauradament, Poblet va morir fa unes setmanes; raó de més per a un homenatge que ens permeti seguir-lo tenint viu en la memòria col·lectiva.

Un moment de la presentació a Sant Martí Sarroca

La Pedals de Clip es celebrarà el dia 19 de maig amb inici i final a Sant Martí Sarroca. Es tracta d’una trobada cicloturista de bicicletes ‘vintage’ de carretera per fer una ruta per les comarques de l’Alt i el Baix Penedès. Els participants han de portar bicicletes anteriors a l’any 1987, amb pedals de clip, cablejat de fre per sobre del manillar, manetes de canvi al quadre, etc. Es recomana portar roba, calçat i casc d’època, per donar un aire més clàssic i de retorn al passat.

L’Alcalde de Sant Martí Sarroca, Ramon Carbó, s’ha mostrat orgullós d’acollir aquesta prova, pionera a Espanya, en una modalitat que funciona des de fa anys amb gran èxit a la Toscana i que combina paisatge i esport. L’Alcalde aposta perquè l’esdeveniment tingui continuïtat i que Sant Martí Sarroca es converteixi en un referent turístic i de promoció del territori.

L’impulsor d’aquesta trobada, en Carles Soler, ha explicar que no es tracta d’una competició. No hi ha temps ni classificacions. És una concentració per fer dues rutes, una llarga de 72 km. i una curta de 47 km. El 80 % passarà per camins rurals asfaltats entre vinyes. També hi haurà alguns trams curts de terra, per rememorar les rutes que es feien a les antigues competicions ciclistes. A meitat del recorregut es farà un avituallament a les instal·lacions de Pacs de les Bodegues Torres, amb productes de la terra: fuet, truita de patates, vi amb alcohol i sense alcohol, etc.Els ciclistes han de fer una inscripció i cal que tinguin llicència federativa o assegurança d’un dia que tramita l’organització. Tot el trajecte estarà marcat i hi haurà un desplegament de voluntaris i de Protecció Civil.

Carles Soler, organitzador de la prova, amb una bici d'època

Tot plegat, una prova d’aire romàntic per promoure la bicicleta clàssica i alhora gaudir del magnífic entorn natural del Penedès.

Per a més informació es pot consultar el web www.lapedalsdeclip.cat

Teoria de la colla

Pràcticament tots els ciclistes tenen una colla amb la que sortir. N’hi ha que formen part de clubs federats, tenen pàgina web o facebook i programes les sortides puntualment a l’inici de cada temporada. N’hi ha d’altres que improvisen diumenge a diumenge en funció del temps i les ganes de pedalar, i n’hi ha que es troben amb dos o tres amics en un punt fixat i fan una volta.

Però també hi ha ciclistes que no tenen colla. Surten sols, amb l’edat els fa més mandra, fan pel que tenen ganes i, quan poden, s’enganxen sense dir res amb algun grup que troben i que fa la mateixa ruta. Si el ciclisme crea sociabilitat, els ciclistes solitaris deuen ser éssers antisocials. 

És clar que potser hi ha gent que prefereix sortir sola abans que fer-ho amb individus que es pensen que estan entrenant per al Tour, o que criden com energúmens, o que circulen de qualsevol manera menys com cal, o que fomenten absurdament la competitivitat o que... Llavors s’entén que és millor sortir sol que mal acompanyat.

Ara, des dels albors de l’esport, la idea general del ciclisme és la de practicar-lo en grup, colla, club o ‘grupetta’, com diuen ara ridículament molts afeccionats. I quan una d’aquestes ànimes solitàries te l’oportunitat de pedalar amb una colla de gent amable, esportista, educada i intel·ligent, renoi, allò si que és ciclisme del bo i ben entès. I poc importa que es vagi ràpid o lent o que calgui esperar tot el grup. El ciclisme gaudeix llavors de la seva màxima expressió humanística. Més que un esport es converteix en una activitat que relaciona les persones entre elles, les lliga al territori que descobreixen i les connecta amb l’entorn natural a través de l’esforç i l’afany personal de superació. Així de senzill.

Això va ser així dissabte a la 6èna Clàssica del Montseny, amb gent arribada del Velo Club l’Hospitalet, de la Colla del Reuma, de la Unió Ciclista de Vilanova...i d’algun passavolant convidat. En Manuel Méndez ho explica millor, i amb més passió al seu bloc. Llegiu-lo aquí.

La Histórica, cita soriana amb les clàssiques

A 30 quilòmetres de la capital, Sòria, i uns 500 de Barcelona hi ha el poble d’Abejar, que el dia 26 de maig acull una de les proves més interessants del calendari de marxes amb bicicletes clàssiques: La Histórica. 

Fotos: la Histórica

Els antics pobles sorians són el paisatge d’aquesta marxa de només 60 quilòmetres però més de 1.100 metres de desnivell. Carreteres secundàries, pavés, trams de terra, el fred de l’altiplà de Sòria i pobles perduts en la boira formen el gruix de l’encís de la ruta. Cotxes de seguiment d’època, avituallaments amb porró i llonganissa i un ambient únic per l’originalitat conformen la vesant humana de la trobada.

Això si, és clar, cal portar una bici anterior a 1992 i un maillot d’època. No hi ha ni cronòmetres ni classificacions, és clar, a la Histórica tothom i és ben rebut, vagi ràpid o lent. És una marxa per passar-s’ho be i, com a molt, presumir de bici ‘vintage’ restaurada, no per competir.

Més informació a: http://lahistorica.cc/

Bike in Venice beach

Banda sonora: Beach Boys.- Pet sounds (Capitol records)
Per llegir a la platja de Venice:  Steve Earle.- No saldré vivo de este mundo (El Aleph)