Ruta d'aniversari del turisme a Calella

Ara fa seixanta anys Calella, al Maresme, va començar a rebre turistes que buscaven sol, platja i un paisatge acollidor. La dita 'Calella dels alemanys' ha canviat molt des d'aleshores, transformat-se en una destinació esportiva i familiar amb uns equipaments de primera categoria, però les platges, els carrers o els parcs segueixen tenint el mateix atractiu d'aquella època. Us proposem una ruta per descobrir que Calella no només és dels alemanys.

El passeig marítim de Pineda

Calella és la capital turística del litoral barceloní, però no va sola. Les poblacions veïnes de Pineda de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar també són part d'aquesta industria que va transformar petits pobles rurals en centres d'atracció de gent de tot el món. Aquesta ruta recorre sense dificultat alguns llocs emblemàtics de l'avui i l'ahir del turisme a la costa del Maresme.

Iniciarem el recorregut al final de la riera Valldenguli, al peu del cèlebre far de Calella, icona de la ciutat. Creuarem les vies del tren per un pas soterrat i sortirem a un passeig. A la dreta hi ha la plaça de Ròmul Bosc i Alsina, on s'inicia la ruta. Seguim pel carril bici que tenim al davant. Poc després del pont sobre la riera Capaspre el carril s'acaba, però podem seguir pedalant amb cura pel passeig de Manuel Puigvert. A tocar del mar, l'ombra dels plàtans el fan un dels indrets més freqüentats de Calella. Seguim pel costat de l'estació de RENFE fins el cementiri vell, un típic cementiri mariner ple de nostàlgia. Voltant-lo passem encara pel costat d'algunes terrasses abans d'arribar a un punt on el camí fa una ziga-zaga esquerra-dreta i segueix més a prop de la via del tren. Som a Pineda. Una mica més endavant, havent creuat un gual, apareix un carril bici que seguirem fins el final. No deixeu de contemplar les platges de Pineda.

Després d'un restaurant el carril s'acaba. Sou a Santa Susanna. Seguiu ara per un ample camí de terra. A l'esquerra camps de conreu, la rica horta de la zona. A la dreta la platja; una dualitat ja històrica en aquest territori.

El camí s'acaba en un carrer que ve d'un pas sota les vies. Seguiu-lo sempre endavant. La vista de la platja canvia per la de càmpings, hotels, terrasses i restaurants, el paisatge del turisme. Una bona estona després el carrer desemboca en un pas soterrat sota la via i un torrent paral·lel. Deixeu la costa i gireu cap a l'interior de Malgrat de Mar. Aviat iniciareu la tornada, que fareu per la zona interior de les poblacions per poder descobrir els seus cascs urbans, les hortes i altres llocs d'interès menys turístics seguint el següent rutòmetre:

Sant Crist de Balasch, a Santa Susanna

DRETA.- Per rotonda avinguda del Bon Pastor. DRETA.- Per rotonda carrer de les germanes Torrell. RECTE.- Per rotonda c/ can Feliciano. RECTE.- Per rotonda. DRETA.- Per rotonda pàrquing i entrada al parc Francesc Macià. Ull, no s'hi pot anar en bici, però val la pena que el visiteu. Camineu amb la bici al costat fins després de creuar un pontet de fusta. A ma dreta hi ha la Sortida. ESQUERRA pel carrer Besòs i ESQUERRA pel carrer Onyar. ESQUERRA.- Avgda. Costa Brava per carril bici fins el final. Seguir RECTE per un tram sense carril bici. RECTE.- Per rotonda. ESQUERRA.- Carrretera Vella. RECTE.- Carretera Vella entre camps de conreu (hi ha un petit tram contra direcció). Hi ha tres rotondes on heu de seguir rectes fins ermita Sant Crist de Balasch.

RECTE.- Carretera Vella. Creuat el carrer de les Illes Canàries el carrer passa a dir-se Sant Antoni (capella de St. Antoni). Sou a Pineda. després es diu Major (vianants). ESQUERRA.- Per Plaça Ajuntament. DESEMBOCA.- c/ Vila. RECTE.- creuar c/Roig i Jalpí i seguir per Pça Espanya. ESQUERRA.- c/ Moragas i Barret. DRETA.- c/ Balmes. Recte fins el final. ESQUERRA.- Rambla de Catalunya. CREUAR.- Riera de Pineda. RECTE.- c/ Monturiol (tram contra direcció). Zona d'antics càmpings i establiments turístics força antiquats.

DRETA.- c/ Cardenal Cisneros (zona d'escoles). ESQUERRA.- Avgda. de la Hispanitat. RECTE.- creuar avgda. De la Costa Brava i seguir fins el final.

DRETA. Per rotonda (3ª). Rierany dels Frares. Límit de Calella. Encara que la mitjana ho impedeix, pugeu a la vorera i agafeu el primer carrer que surt a ESQUERRA.- c/ de la Bruguera (llibreria La Llopa). DRETA.- c/ Miquel Cuní. RECTE.- Creuar Carretera N II i entrar a Parc Dalmau.

Un cop l'hageu voltat. DRETA.- Carretera N II Creuar-la. ESQUERRA.- c/ Raval (La Quadra, un local històric del turisme. Obert el 1962). DRETA.- c/ Bruguera. ESQUERRA.- Pça. Església per c/ Romani. RECTE.- c/ Bisbe Sivilla. RECTE.- Pça. Constitució (nucli històric de Calella, observeu algunes de les cases de la zona). RECTE.- Pas sota l’ajuntament. RECTE.- Pça Pekinaire i c/ Barcelona DRETA-. Riera Capaspre per carril bici. Sou al nucli hoteler de Calella. ESQUERRA.- c/ Turisme. Recte per rotonda. ESQUERRA.- riera Valldenguli. ARRIBADA.

Dificultat. Fàcil. Distància. 22 kms Temps: 1h 45’ (2h 15’ amb aturades) Desnivell. inapreciable. @: http://www.calella.cat/turisme

A l'horta del Maresme les tomaqueres estan carregades en aquesta època

La Pedals de Clip 2014 es farà el 18 de maig

La ruta per a bicicletes clàssiques Pedals de Clip, que l’any vinent arriba a la quarta edició, ja te data de celebració, serà el 18 de maig. L’edició de l’any passat ja va entrar dins el calendari de la Federació Catalana de Ciclisme, fet que li ha permès consolidar la posició al calendari garantint-se una de les millors èpoques de l’any.

A la tercera edició hi van participar 160 ciclistes de diversos llocs de l’estat a més d’una vintena de motos d’època. Amb una organització acurada, un recorregut difícilment superable i un ambient fantàstic, la prova va ser un èxit en tots els aspectes. Ja podeu anar posant a punt les bicis clàssiques o buscant-e una els que encara no ho heu provat.

Podeu veure un extens reportatge fotogràfic de la Pedals de Clip 2013 fet per diversos autors clickant aquí.

O visitar la pàgina web de la prova.

Entrevista amb Perico Delgado a El País

Malgrat que a voltes l'hem criticat pel seu partidisme en favor d'Alberto Contador o la incapacitat per pronunciar be qualsevol nom estranger, també hem defensat la seva necessària presència com a comentarista a les transmisions de ciclisme a TVE. De tot això i algunes coses més (la situació de l'esport, el dopatge en el ciclisme o els mitjans de comunicació) en parla un dels millors ciclistes espanyols de tots els temps, Perico Delgado (Segòvia 1960), en aquesta entrevista que avui publica el diari El País i que, podeu llegir clickant en aquest enllaç:

http://cultura.elpais.com/cultura/2013/07/29/actualidad/1375128193_453407.html

Aquesta foto de Gorka Lejarcegi il·lustra l'entrevista
que publica El País

Es Castell i Sant Lluís, paradisos al sud de Maó

Talaiots, cales amagades, camins entre murs de pedra i petits llogarrets rurals plens de blanques cases de marès, conformen els termes municipals d’Es Castell i Sant Lluís, al sud de Maó. Un dels recons més autèntics i ben conservats de l’illa de Menorca.

Plaça de s'Esplanada, Es Castell

Comencem el recorregut a Bike Menorca (Avgda. Francesc Femeníes, 44), un establiment on us poden llogar bicicletes de muntanya senzilles i fiables. L’avinguda és el cinturó que ronda el casc urbà de Maó. Sortiu de la botiga a ma esquerra pedalant per l’ampla vorera (els cotxes corrent molt aquí) i gireu a l’esquerra a la primera rotonda, camí del cementiri. En arribar a una cruïlla l’agafareu a la dreta direcció el talaiot de Trepucó. Una mica més endavant girareu a la dreta cap a Trepucó, un dels monuments megalítics més ben conservats de l’illa. Un cop visitat reculeu fins la cruïlla (te tres camins) i tombeu a la dreta, direcció Trebalúger. No gaire després s’incorpora un camí a la dreta, vosaltres endavant per la ruta enquitranada fins la següent cruïlla, on girareu a l’esquerra direcció Es Castell. Avançant per aquesta carretera desemboqueu en una rotonda d’entrada al poble d’Es Castell. Travesseu i seguiu recte pel carrer de Fontanilles. Al carrer Bonaire gireu a la dreta i sortireu al portet de cala Corb, on hi ha la famosa taberna Es Cau, on es canta música tradicional menorquina.

Gireu a la dreta en paral·lel per la cala fins deixar-la enrere i, en creuar-vos amb el carrer Gran, agafeu-lo a l’esquerra. Esquerra de nou pel carrer Victorí i sortiu a sa plaça de l’Esplanada, antiga zona d’aquarteraments avui edificis municipals. Travesseu-la pel mig. Al final de la plaça agafeu a la dreta pel carrer de Cales Fons fins sortir en un altre dels preciosos portets de la vila, Cales Fons, un lloc on és agradable d’anar-hi a sopar tot contemplant les barques amarrades. Deixeu la cala a l’esquena sortint pel carrer de Sant Josep (contra direcció) fins una rotonda. Sou a la carretera PM 705. Gireu a l’esquerra i seguiu-la fins un trencall a la dreta que diu Cala de St. Esteve, gireu cap aquí i deixeu la carretera.

Corriol entre parets de pedra seca camí de Trebalúger

Un ràpid descens us porta fins aquest recó tan desconegut com tranquil. Un cop hagueu girat al fons de la cala veureu enfront un camí empedrat que s’enfila ràpidament per la dreta. A l’entrada hi ha un cartell del camí de cavalls, es tracta d’un tram d’aquest GR que volta l’illa. Haureu d’empènyer la bici fins guanyar l’altura que heu perdut en el descens a la cala. Ara, la vista paga la pena. Seguiu després pel corriol, que planeja entre murs de pedra seca, fins que desemboca en una pista polsegosa que surt a la dreta i que agafareu. A l’esquerra hi ha l’entrada d’una finca. Sou a la zona rural de Binisaída. La pista avança amb comoditat entre finques fins un trencall ample i asfaltat a ma esquerra on un rètol de fusta (itinerari cicloturista Maó Ciutadella del qual ja en vam parlar) diu Sant Lluís. Gireu a l‘esquerra. El camí és ample i asfaltat fins que, després de passar una finca, gira a la dreta, sembla que s’acabi en un mur, però a la dreta surt un corriol ombrívol entre parets seques que us portarà fins el lloc de Trebalúger, on hi ha un altre important talaiot. Desembocareu al camí de Rafalet, un carrer asfaltat que agafareu a la dreta, entre cases rehabilitades i d’altres de noves, i fins i tot passareu per un supermercat.

El camí desemboca a la carretera Me-6, que agafareu a l’esquerra per tornar a tombar pel primer camí que surt a l’esquerra a penes a 50 metres (hi ha un parada de bus). Un primer trencall a la dreta us porta al talaiot. Torneu al camí que porteu i seguiu-lo endavant; aviat es torna en camí de terra. Quan desemboca en un camí asfaltat que fa un angle de 90 graus, gireu a la dreta. Hi ha un cartell de l’itinerari cicloturista) i un rètol de fusta que diu Sant Lluís. Ara sou al lloc de Pou Nou, un nom que us sonarà per la popular marca de moda de Menorca. El camí asfaltat passa entre parets seques i nombroses cases, a quina més maca. A la primera cruïlla hi ha una placa de ceràmica que diu camí de ses cases Velles gireu-hi a l’esquerra. A la primera cruïlla de quatre camins seguiu a la dreta pel Camí de la Sínia Parruquet, també entre murs de pedra, i avanceu entre cases i finques deixant un trencall a la dreta molt clar, un altre d’estret i herbei i un a l’esquerra també clar, fins que desembocareu de front al camí des Consell. La placa de ceràmica ho diu.

Els estrets camins de la zona de Pou Nou

Gireu a esquerra fins desembocar a la carretera PM 702, que travessareu agafant el camí asfaltat que surt enfront i que us portarà al lloc de Torret, una altre joia de l’arquitectura popular rehabilitada. Creueu Torret sempre seguint la via principal fins desembocar a la carretera PM 7022, que seguireu rectes tal i com veniu, entrant al lloc d’Ullastrar. Passeu un supermercat i algunes cases que maregen, deixeu el trencall a Binibequer a l’esquerra i gireu a la dreta per la carretereta local que diu Llucmaçanes i camí de Biniparell. Després d’haver passat algunes vinyes, en uns tres quilometres sereu al poblet de Llucmaçanes, una altra joia de l’arquitectura popular que paga la pena de visitar. Travessant-lo tot recte agafareu el camí Baix, que us portarà a l’avinguda Francesc Femeníes de Maó. Gireu a ma dreta i quatre rotondes després sereu a les envistes de Bike Menorca, d’on heu sortit.

Dificultat. Fàcil. Distància 22.00 kms Temps: 2h (2h 45’ temps total) Desnivell. 185 m.

A la fi ens ho hem passat be

Els Alps, Nairo Quintana i Joaquim Rodríguez han fet que l’èpica hagi aparegut, finalment, al Tour 100. Al final és el ciclisme d’atac el que emociona, atrau públic a la TV i a la carretera, fa que se’n parli i prestigia l’esport. Estaria be que tots els estaments implicats ho tinguessin present; hi va el futur.

foto: Le Tour

El ciclisme és conquerir, no defensar

Ho diu Nicolas Portal, director de l’Sky, l’equip més professional i que busca la fórmula per al ciclisme del futur: a ells el que els agrada és el ciclisme d’atac, el de Quintana i el ‘Purito’. El colombià va arribar als Pirineus de novell i en va sortir de cap de files; al català la serralada se li va ennuegar, però als Alps ha tornat a ser el de la Vuelta o el Giro 2012. Són ells dos els que han fet treballar a l’Sky i han evitat que el Tour hagi acabat sent un avorriment, com ho va ser l’any passat. 

Ni Contador ni Valverde han pogut protagonitzar la cursa quan calia. Si un candidat és incapaç d’atacar quan és necessari i de mantenir aquesta actitud, llavors, resultat final al marge, la seva participació és un fracàs, s’arruïna la cursa i l’espectador deserta. Aquest és el balanç, no un altre.

És cert que una cursa la fan més o menys dura els corredors, però la col·lecció d’etapes soporíferes entre els Pirineus i els Alps i un disseny de les etapes a Còrsega que feien poc atractius els atacs, representen un model de ciclisme caducat i sense futur.

L’organització del Tour ha de decidir quina mena de cursa vol; la de lluita estratègica o el d’estratègia per evitar la lluita.

foto: Le Tour

El millor de tots els temps?

Melcior Mauri s’ha apressat a dir que, amb els podia a Giro Vuelta i Tour, en Joaquim Rodríguez ja és el millor ciclista català de tots els temps. Aquesta és una comparació complicada. El ciclisme d’avui poca cosa te a veure amb el dels anys 30 (Marià Cañardo) o amb els dels 50/60 (Miquel Poblet). El palmarès és difícilment equiparable. Cadascun d’ells va ser un dels millors ciclistes del món a la seva època, igual com en Rodríguez ho és de l’actual.

El que te mèrit és que, amb el poc que la federació cuida el planter, sense una estructura d’equip professional, malgrat la pèrdua de dues curses de gran importància com la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc i tot i l’evident desprestigi que el ciclisme ha patit entre la ciutadania i l’administració, hi hagi encara ciclistes catalans capaços d’arribar tan lluny com ho ha fet en Joaquim Rodríguez.

En tot cas la pregunta que cal fer-se ara és, fins a on més pot arribar el de Parets del Vallès? Tants anys perduts en treballar per Valverde a canvi de ben poc (esportivament parlant), el protagonisme li ha arribat tard. No l’ha desaprofitat, però veient l’empenta de joves com Nairo Quintana a les rampes dels Alps, es fa difícil pensar quan temps més pot estar al capdavant el ‘Purito’. En tot cas aquesta reflexió no ha d’entelar el gran resultat que ha obtingut al Tour. Seu és el mèrit d’haver estat el primer català apujar al podi dels Camps Elisis de París.

foto: Le Tour

Síndrome d’abstinència

Els dies posteriors al final del Tours són dies d’enyorança i ‘mono’. Ens hem acostumat a la nostra dosi diària de ciclisme i ara ens costa fer-nos a la idea de que això s’ha acabat i de que ja no hi haurà més migdia davant la tele. Els que puguin tornaran a la becaina com a consol, la resta patiran la mancança d’aquestes belles jornades. S’haurà de viure del record, no hi ha més remei, i esperar la ‘Vuelta’ com a succedani. Però llavors ja anirem de cara al setembre i l’estiu i les vacances ja començaran a ser més un record dolç i tenyit de groc. No és el mateix, ni hi corren els mateixos, ni les imatges són tant belles, ni hi ha tant de públic, ni la cursa es pot comparar. El Tour és únic. És una d’aquelles coses que fan que anar en bicicleta segueixi essent un plaer fantàstic, un punt d’encontre entre la natura, la tècnica i l’esforç personal lliure i original; una il·lusió que ens transporta als millors anys de les nostres vides.

Le Coq Sportif us convida a viure la darrera etapa del Tour. Una breu pedalada des de Barceloneta Bikes fins la Fàbrica Moritz, una gran pantalla de teelvisió per veure el recorregut nocturn pels carrers de París fins els Camps Elisis, cerveses tunejades per a l'ocasió i sorteig de regals a dojo.

No serà en Contador qui hi posi l'èpica

Per desesperació dels comentaristes de TVE, pels quals sembla que Alberto Contador és el millor ciclista dels que corren el Tour, no serà pas el de Pinto qui posi l’èpica de la qual n’ha estat faltada fins arribar a l’Alpe d’Huez l’edició del centenari.

Joaquim Rodríguez

Qui ha posat en entredit l’equip Sky i ha destapat les mancances del líder de la cursa, Chris Froome, han estat Nairo Quintana i Joaquim Rodríguez. Mentrestant, Contador i Valverde, com sempre lloats i protegits per Perico Delgado en uns comentaris declaradament partidistes, han anat esllanguint a cada revolt dels 21 llacets del mític cim alpí. Amb una sola etapa no n’hi ha prou per dir que el Tour ha recuperat l’èpica perduda fins ara, però com a mínim la cursa s’ha animat, que ja tocava. Enguany les audiències televisives no anaven gaire be fins ahir, en que la doble ascensió (amb la perillosa baixada inclosa) a l’Alpe d’Huez, i la declaració d’hostiltats per part del colombià del Movistar i del català del Katusha van posar el Tour potes enlaire.

Han fet tard, és clar. Ni Quintana ni Rodríguez tenen ja temps material, ni forces, per intentar arrabassar el liderat a Froome, però en el seu assetjament al líder poden fer caure un Contador que no es mereix el segon lloc que ocupa i que, fins ara, només el justifica l’atac en equip que va fer tot el Saxo Tinkoff camí de Saint Amand Montrond.

L’etapa d’avui, amb el clàssic final a Le Grand Bornand, probablement no aporti massa novetats. La llarga baixada fins l’arribada no augura una aferrissada lluita entre els primers, però la de dissabte, amb l’inèdit final en alt a Annecy Semnoz, ha de ser de lluita total i sense miraments entre els quatre primers. Serà llavors quan, probablement, es decideixi el podi del Tour. Llàstima que l’èpica hagi dormit a la palla tants dies.