31/3/14

De Martorell al mar seguint el LLobregat

Travessant la Catalunya vella al llarg de 170 quilòmetres, el Llobregat és un dels rius que ha vertebrat històricament el país. Pioner en usos industrials, també ho va ser en degradació. Ara, recuperat ambientalment en molt dels seus trams, el riu és un espai de lleure i descoberta del territori. Per això us proposem aquesta sorprenent ruta de Martorell fins a la desembocadura al Prat.


Aquesta és una excursió que es complementa magníficament amb el tren. Sortirem de l'estació de Martorell Central, ja sigui la dels FGC (línia Llobregat-Anoia)o la de Renfe (R4); en una insòlita coordinació, les estacions són una al costat de l'altra. Sortim pel carrer de Sant Lluís, on dona l'estació de Renfe. el carrer tomba a la dreta i desemboca al carrer Gomis, que agafem a l'esquerra. el carrer tomba a la dreta davant d'uns tallers d'automòbils i davalla. Un cop fet el gir, a ma esquera descobrim una passera que travessa el riu Anoia, Ens hi dirigim i el creuem. A l'altra banda girem a ma esquerra per l'ample camí que va paral·lel al riu fins l'aiguabarreig d'aquest amb el Llobregat. Amb 68 quilòmetres, l'Anoia, que neix a l'altiplà de la Segarra, també és un riu molt explotat industrialment, sobretot pel sector pelleter d'Igualada, i ara és en ple procés de recuperació ambiental. Amb el pont del tren a l'esquerra i l'autopista al fons, entrem plenament al riu Llobregat. Al fons ja veiem el famós pont del Diable. Hi anem.
D'origen romà, el pont formava part de la Via Augusta, unint Martorell i Castellbisbal i el Vallès Occidental amb el Baix Llobregat. El travessem empenyent les bicis, això si. Just a l'altra banda, després de passar la carretera per un petit túnel, trobem a ma dreta l'inici de la llarga rampa que ens porta fins la llera del riu; avall que fa baixada cap a la llera esquerra, per on transcorrerà la major part de la ruta.
Després d'un primer tram encaixonat entre viaductes, el riu fa una ampla ziga-zaga a esquerra i dreta i s'obre a la plana. el camí és ample, però poc compactat. Passem una primera passera elevada (blava) al costat d'una zona de pic nic i poc després deixem a l'esquerra la gran foneria d'acer Celsa. A les envistes del Papiol passem una altra passera (groga) i seguim baixant. A trams el camí és ben compactat, en altres és més boterut, tot i que no presenta cap problema per ara.
La primera dificultat és creuar la riera de Rubí. el punt és en acabar un polígon industrial que portem a esquerra. El camí s'acaba de cop, tallat per una planta d'extracció d'àrids. La voltem per l'esquerra i ens topem amb la riera, generalment seca, que podem travessar sense problemes per damunt d'una petita represa de formigó. Desemboquem a un camí, que agafem a dreta. El camí desemboca al principal, que seguim en direcció Barcelona (dreta). Hi ha indicadors.


Un centenar de metres després trobem de nou el camí interromput per una altra instal·lació on hi ha una torre-mirador. Ara cal baixar ben be fins el llit del riu per una forta rampa no apta per a tots els ciclistes. Gireu a esquerra i seguiu avall a tocar de l'aigua i entre canyars i vegetació de ribera. Poc a poc el camí es va obrint i recupera la consistència. Passeu per horts, pels recuperats aiguamolls de Molins de Rei i per la zona de Pic-nic de la riera Pahissa. 
Just en veure una nova torre-mirador, allà on el riu fa l'anomenat meandre de Sant Boi, una passera inundable inaugurada fa poc us traslladarà de la riba esquerra (sant Joan Despí) a la dreta (sant Boi), i a l'inici del parc fluvial de Sant Boi. Creueu-la, doncs i canvieu de llera. Un cop a l'altra banda gireu a esquerra travessant tot el parc. A l'altra extrem enfileu-vos a l'anomenat camí del riu i seguiu avall, portareu el curs d'aigua per sota, i a ma dreta anireu veient els parcs. Quan passeu per la Masia de Can Comas sereu al Prat, a l'altra banda podreu veure l'estadi del RCE Espanyol.


Passeu per sota la C-31 (autovia de Castelldefels) i seguiu. A l’alçada del pont que connecta amb Mercabarna el camí del riu està tallat. Us desvieu a la dreta per l’avinguda Onze de Setembre, ja al Prat. Passeu una gran rotonda seguint rectes i, al primer semàfor gireu a l’esquerra pel camí de la Marina. Entre masos i plantacions de verdures, el camí porta a l’entrada a l’espai natural de cal Tet i ca l’Arana; un conjunt d’estanys i maresmes sorgides del desviament del riu, que han esdevingut un hàbitat de nombroses espècies d’avifauna.
Just sortir de l’espai agafeu el camí cap a l’esquerra que us portarà a la desembocadura del riu (mirador de la Brunyola), final de trajecte. La platja, natural i tancada al públic, és la més bella del litoral barceloní.
Per tornar heu de desfer el camí fins la C-31- Passeu-la per sota i remunteu després fins la calçada per un camí que puja a l'esquerra. creueu per un pas estret entre la tanca de la carretera i la del riu. Volteu la benzinera per darrera i sortireu a una pista de ciment què, passant entre viaductes, us menarà fins l'hospital de Bellvitge. Entreu-hi per una petita portella i, cap a la dreta, creueu-lo pel carril bici sortint per l'altre extrem. Sou en una gran rotonda amb un hotel al davant. Gireu a esquerra i a la primera (Avgda. Mare de Déu de Bellvitge), a la dreta. A ma dreta veureu un parc amb l'ermita romànica de Bellvitge al centre. Entreu-hi i travesseu-lo seguint endavant. Al final desembocareu a una altra avinguda, la Rambla de Marina (hi ha el mercat de Bellvitge a ma esquerra). Agafeu el carril bici a l'esquerra i amunt. Creueu rectes una gran rotonda i seguiu la rambla pel carril. Un cop passada l'escultura L'abraçadora, d'Arranz Bravo, que dona la benvinguda a l'Hospitalet, sereu a la Rambla Just Oliveras, centre de la ciutat. Al final de la Rambla (Avgda. Josep Tarradellas) hi ha l'estació de Renfe (R1). Final.
Dificultat. Mitjana. Distància. 43.50 kms Temps: 3h 10' (4h 30' amb aturades) Desnivell. 105 metres. @: http://www.parcriullobregat.cat/




La reinvenció de la 'Volta'

És difícil avui en dia organitzar espectacles esportius no lucratius, i encara més mantenir un nivell de qualitat d'acord amb la trajectòria de la cita. La crisi econòmica, el dèficit del sector públic i les lògiques exigències dels participants i les federacions internacionals han acabat amb no pocs esdeveniments històrics. En aquest procés de selecció natural només sobreviuen els que han sabut reinventar-se en funció dels nous paràmetres socials, econòmics i polítics.


La 'Volta' ciclista a Catalunya, la tercera cursa per etapes més antiga del món, ha confirmat en l'edició que es va tancar diumenge que, després d'una dura travessia del desert, està essent capaç de refundar el projecte esportiu, d'adequar-lo als temps que vivim i de rellançar-lo amb noves fites i ambicions dins el calendari internacional. Una participació de luxe, un recorregut selectiu i amb un nivell d'exigència bo per les dates, un interès renovat per part del públic general i els afeccionats, la consolidació i millora de la transmissió televisiva, la complicitat ferma de les principals institucions públiques (Generalitat, Ajuntament i Diputació de Barcelona) i també la d'altres més petites, com l'ajuntament de Calella, però que aposten per la 'Volta' com un actiu per atraure visitants, són arguments poderosos per considerar que la 'Volta' ha superat els pitjors temps de la seva història moderna i es reforça i projecta cap al futur. La 'Volta' ciclista a Catalunya és una clàssica rejovenida. No totes les curses del calendari UCI World Tour poden dir el mateix.
En Rubèn Peris és el responsable visible de tot aquest procés. Amb una capacitat de patiment digna d'un gregari i un equip, encapçalat pel fidel i eficaç Santi Castrillo, d'una solidesa envejables, han estat capaços de mantenir amb vida la cursa quan tothom deia que seria impossible, a còpia d'esforç i de reclamar tothora la dignitat que la història centenària, el ciclisme i Catalunya deuen a la seva cursa nacional.
És cert que, durant els primers anys de la davallada de patrocinadors i d'ingressos, les autoritats de l'esport català de l'època no van saber estar a l'alçada política que els corresponia, i allò va desanimar l'equip de la 'Volta'. Però des de l'arribada d'Ivan Tibau a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat, i curiosament quan l'administració disposa de menys recursos, el treball callat de Peris i els seus ha anat quallant poc a poc, edició rere edició, fins arribar a aquesta 94èna què, per interès general, participació i projecció global, ha estat gairebé equiparable a les recordades edicions dels anys 70.


L'ajuntament de Barcelona, durant anys esquiu amb la cursa, ha recuperat també la il·lusió de fer de la ciutat capital mundial del ciclisme. Portar de nou a la 'Volta' a Montjuïc, d'on no havia d'haver-ne sortit mai, situa Maite Fandos, regidora d'esports, en un dels llocs preeminents en el procés de consolidació d'aquesta nova 'Volta'. A aquestes persones els queda ara la feina d'acabar de consolidar la reinvenció de la cursa i de fer pedagogia política amb ajuntaments, diputacions i grans empreses a fi de que creguin en el valor intrínsec, i també en l'afegit, de portar la cursa als carrers de les seves viles i ciutats. Aquest és el següent repte. Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, ja ho ha fet, i no ha trigat gens en recollir-ne els fruits. En plena temporada baixa, a la vila del Maresme ja hi ha negocis hostalers que obren expressament per la 'Volta'. La projecció internacional que donen més de 150 televisions d'arreu del món (amb una audiència potencial de 540 milions d'espectadors), hi posarà la resta.
Si organitzadors i institucions continuen treballant colze amb colze com venen fent aquests darrers anys per consolidar i fer créixer aquest nou model de 'Volta', la resta (públic, participació d'elit, recorregut, espectacle) també millorarà; i un dia també tornaran els patrocinadors privats. I així s'haurà tancat el cercle.

28/3/14

La història d'en Camilo Formosa, un modest participant a la dura 'Volta' de 1929

Camilo Formosa, pare de l'escriptor i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2005, Feliu Formosa, va córrer la 'Volta' a Catalunya de l'any 1929. Les duríssimes condicions meteorològiques van fer que, dels 133 corredors que van sortir, només van acabar aquella edició 75. Va guanyar en Mariano Cañardo, amb 40h 01' 44" (era la seva segona 'Volta' de set que en va guanyar), i el modest Camilo Formosa va quedar al lloc 51 amb un temps total de 45h 40' 17". La tercera etapa (La Sènia-Tàrrega de 214 kms amb el llavors difícil coll de Lilla) va ser especialment dura pel mal temps. Els corredors van haver de pedalar tapats amb flassades, sacs i impermeables que els van deixar els veïns. Alguns no van voler sortir. L'anònim Camilo ho va fer, i sempre en va estar molt orgullós de la seva participació a la 'Volta'.
Llegiu tota la història d'en Camilo Formosa a la secció HISTÒRIES d'aquest blog o polsant AQUÍ.


Foto cedida per Clara i Feliu Formosa

26/3/14

La 'Volta' i Barcelona a bcn.cat

El web del'ajuntament de Barcelona, bcn.cat, ha penjat un notable reportatge en text i vídeo sobre la relació de la capital amb la 'Volta' a Catalunya.
el reportatge ha estat escrit i realitzat per Joan Àngel Frigola.
Podeu llegir el reportatge de BCN.cat AQUÍ, i veure el vídeo:


24/3/14

Els nens de les escoles de Calella amb la 'Volta'

L'any passat Calella (Maresme) va vibrar amb la sortida i arribada de la primera etapa de la 'Volta'. Aquell dia l'alcaldesa, Montserrat Candini, va prometre que els nens i nenes de la ciutat també hi participarien activament el proper any.
Aquest dilluns Calella ha tornat a ser una festa del ciclisme, però aquest és el cop el jovent local qui n'ha estat protagonista. Al matí saludant els participants quan es dirigien al control de firmes, a la tarda aplaudin els corredors a l'esprint de l'arribada, i durant els darrers dies, pintant nurals al·legòrics al pas de la cursa per la seva ciutat i al sentit del ciclisme en la nostra societat d'avui.
Acostar els nens i nenes al ciclisme és educar uns ciutadans en una pràctica humanista, sana, sostenible ambientalment i satisfactòria. Portar-los a la 'Volta' és també donar-los a conèixer un dels símbols que projecten internacionalment el país amb més força.
Per un dia els ciclistes no són els protagonistes únics de la 'Volta'.


21/3/14

El Maresme és a punt per rebre la 'Volta'

Operaris del servei de manteniment de carreteres de l'estat traient amb bufadors la sorra que sempre envaiex la calçada de la Nacional II i que a tants cicloturistes fa relliscar, brigades de la Diputació de Barcelona netejant marges de la BV 5031, rètols molt visibles a totes les cruïlles, interior de poblacions, carreteres i camins indicant els horaris de tancament al trànsit i un moviment inusual de ciclistes per un divendres al matí, són el paisatge de les carreteres de la comarca del Maresme per on dilluns transitarà la primera etapa de la 'Volta' ciclista a Catalunya.
Això va de veres, la gran cursa ja és aquí. No us perdeu els que pogueu l'espectacle de vehicles, mecànics, corredors, autobusos, camions taller i logística en general del parc tancat del Passeig de les Roques de Calella dilluns a partir de les deu del matí i fins les 12.35h, hora en que arrencarà oficialment la 'Volta' 2014. I tres quarts d'hora abans, controld e firmes, el moment precís per fotografiar-vos amb els vostres ídols, demanar autògrafs....

Alt de Collsacreu, divendres al matí

20/3/14

Pilarín Bayés ha fet el cartell de la 'Volta' 2014

La prestigiosa dibuixant, pintora i ninotàire osonenca Pilarín Bayés ha realitzat el cartell oficial de la 94èna edició de la 'Volta' ciclista a Catalunya que comença dilluns a Calella (Maresme). Amb els seus característics personatges amables i alegres, Bayés mostra la cara sana, humanista i solidària del ciclisme, tant pel que fa als participants com als seguidors.


El cartell es va donar a conèixer dimecres en el transcurs del programa especial dedicat a presentar l'edició d'enguany de la 'Volta' que va emete el canal esports 3.
L'obra de Pilarín Bayés es suma a la dels més grans artistes del país que han realitzat cartells per a la 'Volta'. Miquel Barceló, Perico Pastor, Claret Serrahima (que va fer el cartell del centenari), Joan Miró, Cesc, Tharrats, Hernández Pijoan, Modest Cuixart, Ricard Giralt Miracle, Ràfols Casamada, Robert Llimós, Joan Pere Viladecans, Carles Fontseré, Peret, Toni Batllori, América Sánchez o Antoni Tàpies, han contribuït a fer de la cursa catalana un projecte social, cultural i nacional que va més enllà de l'estrictament esportiu.
En el decurs de l'espai televisiu es van lliurar les medalles d'honor de la 'Volta'. enguany es van atorgar al l periodista Sergi López Egea, a Enric Ferreres, massatgista d'equips, a Joan Moyà, col·laborador durant mots anys de la 'Volta', a Antoni Pineda Giráldez, director d'equips ciclistes amateurs i a Vicenç Amat i Tobias, exmembre del Consell Directiu de la "Volta".