De Martorell al mar seguint el LLobregat

Travessant la Catalunya vella al llarg de 170 quilòmetres, el Llobregat és un dels rius que ha vertebrat històricament el país. Pioner en usos industrials, també ho va ser en degradació. Ara, recuperat ambientalment en molt dels seus trams, el riu és un espai de lleure i descoberta del territori. Per això us proposem aquesta sorprenent ruta de Martorell fins a la desembocadura al Prat.

Aquesta és una excursió que es complementa magníficament amb el tren. Sortirem de l'estació de Martorell Central, ja sigui la dels FGC (línia Llobregat-Anoia)o la de Renfe (R4); en una insòlita coordinació, les estacions són una al costat de l'altra. Sortim pel carrer de Sant Lluís, on dona l'estació de Renfe. el carrer tomba a la dreta i desemboca al carrer Gomis, que agafem a l'esquerra. el carrer tomba a la dreta davant d'uns tallers d'automòbils i davalla. Un cop fet el gir, a ma esquera descobrim una passera que travessa el riu Anoia, Ens hi dirigim i el creuem. A l'altra banda girem a ma esquerra per l'ample camí que va paral·lel al riu fins l'aiguabarreig d'aquest amb el Llobregat. Amb 68 quilòmetres, l'Anoia, que neix a l'altiplà de la Segarra, també és un riu molt explotat industrialment, sobretot pel sector pelleter d'Igualada, i ara és en ple procés de recuperació ambiental. Amb el pont del tren a l'esquerra i l'autopista al fons, entrem plenament al riu Llobregat. Al fons ja veiem el famós pont del Diable. Hi anem.

D'origen romà, el pont formava part de la Via Augusta, unint Martorell i Castellbisbal i el Vallès Occidental amb el Baix Llobregat. El travessem empenyent les bicis, això si. Just a l'altra banda, després de passar la carretera per un petit túnel, trobem a ma dreta l'inici de la llarga rampa que ens porta fins la llera del riu; avall que fa baixada cap a la llera esquerra, per on transcorrerà la major part de la ruta.

Després d'un primer tram encaixonat entre viaductes, el riu fa una ampla ziga-zaga a esquerra i dreta i s'obre a la plana. el camí és ample, però poc compactat. Passem una primera passera elevada (blava) al costat d'una zona de pic nic i poc després deixem a l'esquerra la gran foneria d'acer Celsa. A les envistes del Papiol passem una altra passera (groga) i seguim baixant. A trams el camí és ben compactat, en altres és més boterut, tot i que no presenta cap problema per ara.

La primera dificultat és creuar la riera de Rubí. el punt és en acabar un polígon industrial que portem a esquerra. El camí s'acaba de cop, tallat per una planta d'extracció d'àrids. La voltem per l'esquerra i ens topem amb la riera, generalment seca, que podem travessar sense problemes per damunt d'una petita represa de formigó. Desemboquem a un camí, que agafem a dreta. El camí desemboca al principal, que seguim en direcció Barcelona (dreta). Hi ha indicadors.

Un centenar de metres després trobem de nou el camí interromput per una altra instal·lació on hi ha una torre-mirador. Ara cal baixar ben be fins el llit del riu per una forta rampa no apta per a tots els ciclistes. Gireu a esquerra i seguiu avall a tocar de l'aigua i entre canyars i vegetació de ribera. Poc a poc el camí es va obrint i recupera la consistència. Passeu per horts, pels recuperats aiguamolls de Molins de Rei i per la zona de Pic-nic de la riera Pahissa. 

Just en veure una nova torre-mirador, allà on el riu fa l'anomenat meandre de Sant Boi, una passera inundable inaugurada fa poc us traslladarà de la riba esquerra (sant Joan Despí) a la dreta (sant Boi), i a l'inici del parc fluvial de Sant Boi. Creueu-la, doncs i canvieu de llera. Un cop a l'altra banda gireu a esquerra travessant tot el parc. A l'altra extrem enfileu-vos a l'anomenat camí del riu i seguiu avall, portareu el curs d'aigua per sota, i a ma dreta anireu veient els parcs. Quan passeu per la Masia de Can Comas sereu al Prat, a l'altra banda podreu veure l'estadi del RCE Espanyol.

Passeu per sota la C-31 (autovia de Castelldefels) i seguiu. A l’alçada del pont que connecta amb Mercabarna el camí del riu està tallat. Us desvieu a la dreta per l’avinguda Onze de Setembre, ja al Prat. Passeu una gran rotonda seguint rectes i, al primer semàfor gireu a l’esquerra pel camí de la Marina. Entre masos i plantacions de verdures, el camí porta a l’entrada a l’espai natural de cal Tet i ca l’Arana; un conjunt d’estanys i maresmes sorgides del desviament del riu, que han esdevingut un hàbitat de nombroses espècies d’avifauna.

Just sortir de l’espai agafeu el camí cap a l’esquerra que us portarà a la desembocadura del riu (mirador de la Brunyola), final de trajecte. La platja, natural i tancada al públic, és la més bella del litoral barceloní.

Per tornar heu de desfer el camí fins la C-31- Passeu-la per sota i remunteu després fins la calçada per un camí que puja a l'esquerra. creueu per un pas estret entre la tanca de la carretera i la del riu. Volteu la benzinera per darrera i sortireu a una pista de ciment què, passant entre viaductes, us menarà fins l'hospital de Bellvitge. Entreu-hi per una petita portella i, cap a la dreta, creueu-lo pel carril bici sortint per l'altre extrem. Sou en una gran rotonda amb un hotel al davant. Gireu a esquerra i a la primera (Avgda. Mare de Déu de Bellvitge), a la dreta. A ma dreta veureu un parc amb l'ermita romànica de Bellvitge al centre. Entreu-hi i travesseu-lo seguint endavant. Al final desembocareu a una altra avinguda, la Rambla de Marina (hi ha el mercat de Bellvitge a ma esquerra). Agafeu el carril bici a l'esquerra i amunt. Creueu rectes una gran rotonda i seguiu la rambla pel carril. Un cop passada l'escultura L'abraçadora, d'Arranz Bravo, que dona la benvinguda a l'Hospitalet, sereu a la Rambla Just Oliveras, centre de la ciutat. Al final de la Rambla (Avgda. Josep Tarradellas) hi ha l'estació de Renfe (R1). Final.

Dificultat. Mitjana. Distància. 43.50 kms Temps: 3h 10' (4h 30' amb aturades) Desnivell. 105 metres. @: http://www.parcriullobregat.cat/