Pedalades per Manresa

Dominant des de l'altiplà del Pla del Bages l'aiguabarreig del Llobregat i el Cardener, Manresa és el centre de Catalunya, fet que li atorga una situació de cruïlla de camins que l'enriqueix culturalment i humana. Us proposem descobrir aquesta ciutat de més de 76.000 habitants, carregada de patrimoni i amb l'aigua com a protagonista natural.

L'horta de Manresa, regada pels afluents del Cardener

Per descobrir Manresa en tota la seva dimensió començarem a pedalar des de la població veïna de Sant Joan de Vilatorrada, on hi podem accedir per l'Eix Transversal. Podeu aparcar còmodament el vehicle a l'esplanada que hi ha a l'avinguda Torrent del Canigó. Baixeu pel carrer i gireu a esquerra pel carrer Major, que després es diu carrer de Sant Mateu. Al final hi ha una rotonda que agafareu a la dreta i que us portarà a un pont que creua el riu Cardener. Passat el pont heu de creuar la C-55 amb molta cura. Poseu-vos a la dreta i pedaleu fins la molt propera sortida del polígon industrial Pla dels Vinyals. A la rotonda d'entrada gireu ben a la dreta i agafeu la carretereta local que s'enfila ràpidament. No és una pujada gaire llarga.

Aneu seguint sempre la ruta asfaltada fins trobar una gran casa de color rosat a esquerra. Agafeu el camí que surt per aquesta ma. Hi ha una torre d'alta tensió i uns rètols (els teniu d'esquena) que indiquen diversos masos i finques. L'ampla pista passa per algunes granges i cases enlairant-se suau fins creuar un torrent bo i entrant en una zona d'horts. Gireu a la dreta i, immediatament, a l'esquerra per un camí de terra que puja. Sou a la zona d'horta de Manresa. Seguiu endavant pujant fins que portareu un rec a la dreta. El creueu en una ziga-zaga dreta-esquerra i, pujant, desemboqueu en una rotonda. Als vostres peus hi teniu l'eix transversal. Travesseu-lo i, a la rotonda que hi ha a l'altra banda gireu a l'esquera en direcció al Parc de l'Agulla, que ja es veu. Dirigiu-vos a l'entrada i volteu la bassa pedalant pel costat de l'aigua. Aquí és un desemboca la sèquia què, a Balsareny, recull l'aigua del Llobregat per donar vida a la ciutat de Manresa.

Un cop visitat el parc torneu a la rotonda i gireu a esquerra sense entrar a la calçada, pedalant pel voral de la mateixa banda. Quan la carretera (BV 4501) marxa cap a la dreta, el vostre camí ho fa en sentit contrari. Seguiu-lo. Descriu una volta que dona les primeres vistes de la ciutat i, per un pont, creua una carretera. A l'altra banda del pont gireu a dreta i continueu per aquest camí (de les Aigües es diu) fins que desemboca a la BV 4501. Pedalant pel voral de la mateixa banda per on veniu travesseu la C-55 per un pont i gireu a la dreta pel primer carrer, la carretera de Santpedor, on ja hi ha els primers edificis de la ciutat. Circuleu pel carril bici que hi ha al marge dret fins que trobeu l'entrada a un parc. entreu-hi i pedaleu fins la masia de Can Font, on hi ha instal·lat el centre de l'Aigua, on hi ha exposicions sobre la relació de Manresa amb l'aigua i l'ús racional que cal fer-ne avui en dia. Sortiu del parc per una rampa de formigó que us porta de nou a la carretera de Santpedor. Deixeu-la, però i tombeu a la dreta per l'immediat carrer de la Concòrdia.

Al parc de l'Agulla, on es recull l'aigua de boca per a la ciutat

Aquest carrer desemboca al de Folch i Torres, que després passa a dir-se de Pere Vilella quan gira a esquerra. A la primera cruïlla a dreta agafeu el carrer de Bernat de Cabrera, creueu el següent carrer i seguiu per un carril bici entre arbres. desemboqueu a Bertrand Casadevall, que agafareu a dreta. Sou al museu de Geologia Valentí Massachs i a les instal·lacions de l'UPC. Ara visitareu la zona universitària fent un bucle. Creueu Bases de Manresa i seguiu fins una rotonda, on girareu ben a dreta per agafar el carrer de la Font del Gat. Després de travessar de nou Bases de Manresa passareu per la biblioteca del campus (esquerra) i per la Fundació Universitària Bages (dreta). Al parc de les Homilies d'Organyà tombareu a dreta remuntant el carrer que desemboca a Concòrdia de nou. Agafeu-lo a dreta fins Bertrand Casadevall, per on ara tombareu a esquerra per passar denou pel museu de geologia, creuar Bases de Manresa i seguir rectes fins la rotonda per on abans heu girat. Aneu ara avall pel carrer de l'Abat Oliva fins el carrer Súria, on gireu a esquerra.

Un cop davant l'estació dels FFGC iniciareu un altre bucle. RECTE.- c/ Primer de Maig. DRETA.- Passeig de Pere III (institut Ramon de Peguera). Plaça de Crist Rei. DRETA.- c/ Àngel Guimerà. DRETA.- c/ Carrasco i Formiguera fins l'estació del tren. Cap a la dreta torneu a fer el mateix tram del Passeig de Pere III i, a la plaça de Crist Rei, gireu ara a esquerra per Àngel Guimerà fins desembocar a la plaça de Sant Domènec, que travessareu per seguir rectes pel carrer del Born fins la Plana de l'Om, i seguir baixant fins la plaça de la Reforma. Atureu-vos ara a observar la Seu de Manresa, tresor de la ciutat. Continueu baixant fins desembocar al Passeig del riu, que seguireu fins les envistes del Pont Vell. A ma esquerra teniu l'impressionant santuari que acull la cova de Sant Ignasi de Loyola. Gireu cua i pedaleu pel costat del riu per un camí de terra que surt una mica més endavant. Passeu sota dos ponts més i, a les envistes d'una carpa, gireu a la dreta en pujada pel mateix Passeig del Riu, que després es passa a dir carrer de Sant Francesc.

Feu ara una volta per descobrir el centre històric. ESQUERA.- Muralla de Sant Francesc. Plaça Valldaura. DRETA.- c/ del Magraner (surt de darrera una entada de pàrquing). CREUAR.- placeta. RECTE.- c/ Anselm Clavé. Pça. de Sant Domènec. ESQUERRA.- Creuar Muralla del Carme/carretera de Cardona. RECTE.- Passeig de Pere III (Casino modernista -biblioteca- i teatre Kursaal). Feu mitja volta al teatre i torneu fins la Muralla del Carme, que ara seguireu a la dreta en pujada. Al final gireu a dreta i pedaleu fins la plaça magnífica Major, on hi ha l'ajuntament. A l'entrar a la plaça, a la dreta, hi surt el carrer de Sant Miquel que us portarà de nou a la Plana de l'Om. Creueu recte pel carrer de Vilanova, seguiu dret pel de Sant Francesc fins sortir de nou al Passeig del Riu, que ara feu en sentit contrari deixant enrere la ciutat.

Al Pont Vell

A la rotonda seguiu rectes per un pont que creua el Cardener. La carretera fa un revolt a dreta. seguiu pel carril bici. Quan acabi agafeu el camí lateral i gireu a esquerra per un camí de terra després d'uns camps de futbol. Desemboqueu en un camí asfaltat. A ma dreta hi ha una esplanada d'aparcament i a ma esquerra veureu el pavelló del Nou Congost. Seguiu rectes endavant, passeu el cementiri i, al final, tombeu a l'esquera pel carrer de Rajadell, que fa una bona pujada.

Gairebé al cap de munt gireu pel desviament que surt a dreta i què, en baixada, us porta a una gran rotonda sota la C-25. Feu-la fins trobar un trencall a la dreta que indica Sant Joan de Vilatorrada. Seguiu per aquí i aviat arribareu a una rotonda ja dins del poble. ESQUERRA.- c/ Antonio Machado. RECTE.- c/ Salvador Espriu. Al final DRETA.- Avinguda del Torrent Canigó i el solar on heu aparcat el vehicle. Agraïm a la Carme i l'Ignasi que hagin dissenyat aquesta bella ruta per descobrir Manresa.

Dificultat. Fàcil. Distància. 23 kms Temps: 2h 02’ (2h 58' temps total) Desnivell. 245 m. @: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5621179

Pedalant davant del Casino modernista, al Passeig de Pere III

L'Eixample, tan a prop i tan lluny

A meitats del S XIX, l'enderrocament de les muralles va impulsar el creixement de Barcelona a través de la plana que la va unir amb Gràcia i Sant Andreu. El Pla dissenyat per Ildefons Cerdà va convertir els 7,48 kms quadrats en una xarxa reticular de carrers units en xamfrans i amb amplis espais per a vianants i jardins. Víctor Balaguer va ser l'encarregat del nomenclàtor dels nous carrers.

Casa Sayrach, a la Diagonal amb Enric Granados

Malgrat que l'especulació i els interessos van desvirtuar part del projecte de Cerdà, la personalitat de la Barcelona d'avui es defineix, sobretot, per l'Eixample. Aquí hi viuen més de 269.000 persones, fet que el converteix en el districte més poblat de la ciutat. Però més poblat no vol dir més conegut. Us proposem una excursió de diumenge al matí (que és quan hi ha més calma) per a descobrir uns quants recons de l'Eixample barceloní més enllà del Quadrat d'Or modernista. 

Us proposem començar a la Plaça dels Països Catalans; hi podeu arribar amb metro (Línies 3 i 5) i amb rodalies i regionals de Renfe. Aquesta plaça és el vèrtex de la denominada Nova Esquerra de l'Eixample. Des d'aquí agafem el carril bici que baixa pel carrer Tarragona fins la cantonada amb Diputació, on girem a esquerra i entrem al parc de Joan Miró, també conegut de l'Escorxador doncs hi havia aquestes antigues instal·lacions. A l'interior del parc hi ha una de les aportacions del gran Miró a Barcelona, l'escultura Dona i Ocell. Per veure l'escultura entreu pel carrer Diputació i seguiu en direcció nord-oest. Un cop vista creueu el parc en direcció contrària i sortiu per la cantonada dels carrers Vilamarí i Aragó, deixant a la vostra dreta la biblioteca pública Joan Miró.

DRETA.- c/ Vilamarí. ESQUERRA.- c/Consell de Cent. ESQUERRA.- c/ Calàbria. DRETA.- c/ Rosselló. ESQUERRA.- c/ Viladomat. DRETA.- Entrada al recinte de l'Escola Industrial. Feu-hi una volta, però és possible que alguns accessos estiguin tancats i hagueu de tornar a sortir per on heu entrat. Baixeu de nou per Viladomat i agafeu a ESQUERRA.- c/ Rosselló. DRETA.- Villarroel (Hospital Clínic). ESQUERRA.- c/ Provença. ESQUERRA.- c/ Casanova (jardins del Clínic, avui hi ha el mercat del Ninot provisional). DRETA.- c/ Rosselló. ESQUERRA.- c/ d'Enric Granados. DRETA.- Avgda Diagonal (Casa Sayrach). DRETA.- Rbla. Catalunya. DRETA.- c/ Provença. ESQUERRA.-. Passatge Mercader. ESQUERRA.- c/ Mallorca. DRETA.- Passatge Domingo. ESQUERRA.- c/ València. DRETA. Passeig de Gràcia (Cases Lleó Morera, Mulleras, Bonet, Amatller i Batlló). ESQUERRA,.- Consell de Cent. DRETA.- Pau Claris. ESQUERRA.- Passatge Mercader. CREUAR .- c/ Llúria (a la dreta entrada al jardí de la Torre de les Aigües). DRETA.- c/ Llúria amunt després de sortir del jardí.

Els passatges són alguns dels millors recons de l'Eixample barceloní, aquí el de Permanyer

ESQUERRA.- c/ València fins la propera casa Elizalde. Feu després mitja volta i agafeu València fins el carrer Bruc. Al xamfrà hi ha el Conservatori Municipal de Música. DRETA.- c/ Bruc. ESQUERRA.- Passatge que porta al mercat de la Concepció. Volteu el mercat en el sentit de les busques del rellotge i sortiu per Aragó. DRETA.- c/ Aragó. ESQUERRA.- c/ Bruc. ESQUERRA.- c/ Casp. DRETA.- c/ Sardenya. DRETA.- c/ de Ribes (vianants i bicis). Plaça del Fort Pienc (biblioteca i centre cívic). RECTE.- c/ de Ribes. DRETA.- Avgda. de Vilanova (arc del Triomf). DRETA.- Passeig de Sant Joan. ESQUERRA.- c/ Ausiàs March. CREUAR.- Pça. d'Urquinaona. RECTE.- Ronda Sant Pere. ARRIBADA.- Pça de Catalunya. Metro (Línia 1) i Renfe Rodalies i Regionals.

Dificultat. Fàcil. Distància. 11.00 kms Temps: 1h 05’ (1h 30' temps total) Desnivell. inapreciable. Bibliografia: Barcelona amb bicicleta, Gabriel Pernau (Columna).

Al parc de la Torre de les Aigües

El viatger ajagut pedalant per la Cornualla

Frédéric Albert, un bretó que s'ha instal·lat a Catalunya, ens presenta el vídeo complet del viatge al sud-oest d'Anglaterra. Van ser quinze dies de ruta a través de les belles zones de Devon i la Cornualla.
La característica essencial d'aquest autèntic cicloturista és que viatja sempre en una d'aquestes peculiars bicicletes on el ciclista va ajagut. Com que al nostre país n'hi ha ben poques d'aquestes màquines, si en veieu una saludeu-lo, pot ser que sigui ell, doncs està en ple procés de descoberta de Catalunya.
Aquest film ha estat pre-seleccionat per al festival de cinema de ciclisme viatger de París.
Són 22', no us els perdeu.

I si en voleu saber més, visiteu el seu blog: http://voyageurcouche.blogspot.com.es/

Recorrent la plana de Puigcerdà i Llívia

Presidint la capçalera del Segre, la Cerdanya és una comarca d'original personalitat degut a la seva àmplia plana orientada d'est a oest, única als Pirineus i que li atorga una quantitat d'hores de sol anuals de les més elevades de tot Europa. Dividida entre França i Espanya pel tractat dels Pirineus (1659), el sector més ample de la plana se situa entre Llívia i Puigcerdà, a banda i banda de l'absurda frontera. Us proposem descobrir-la en una ruta sense estridències, però farcida de paisatges emocionants.

Travessant el poble d'Ur, a la Cerdanya Nord

Sortiu des de la mateixa estació de Renfe de Puigcerdà (línia R-3). Situats a la plaça d'enfront, agafeu el carrer de l'estació cap a l'esquerra, en direcció a la Tor de Querol. En paral·lel a la via del tren i travessant algunes naus industrials, el carrer passa a dir-se del Pont. Al final gireu a l'esquerra pel carrer del Pas de la Casa i ben aviat a la dreta en direcció a l'heliport. Deixeu aviat a la dreta el camí cap a l'heliport i seguiu per una ampla pista de terra que desemboca a la carretera rural D 34 què, agafant-la a l'esquerra i creuant les vies per un pas a nivell sense barreres, us portarà cap a la Tor de Querol passant per la Vinyola. Deixareu el trencall a Enveig i, ja a les envistes de la Tor, desembocareu a la rue de la Gare que porta a l'estació tot agafant-lo cap a l'esquerra, en direcció al poble. L'estació de la Tor és un cas únic al món, doncs acull tres amples diferents de vis (Ibèric, europeu i de via estreta -tren Groc-). Entreu al poble i gireu a dreta per l'estret carrer de la Font Freda. A la dreta de nou pel carrer de Saint Étiène i, a la cantonada on hi ha l'Auberge Catalane agafeu a la dreta i amb precaució la carretera N20 durant més de dos quilòmetres. Travessareu el poble d'Enveig i després, en suau descens, arribareu a Ur. Atenció per què heu de deixar la N 20 per girar a esquerra per la D 618 direcció Font Romeu, Angostrina i Dorres. Passeu per l'església de Sant Martí i ben aviat us desvieu a la dreta baixant pel carrer de Jean Serret, que es converteix en François Fabre. Passeu el riu d'Angostrina per un bonic pont de pedra. Uns metres després, en barrejar-se amb el riu de Brangolí, ambdós formen el Reür. seguiu recte i a la dreta per la rue de Llívia, que aviat es converteix en un camí a voltes molt humit i amb basses.

Quan entreu a l'enclavament de Llívia el camí es converteix en el carrer camí antic d'Ur, i és farcit d'apartaments i cases quasi sempre buides. Seguiu fins el final i gireu a dreta pel carrer Foncitrana fins desembocar a la plaça. A la dreta pel carrer del Troc baixareu fins la carretera N 154, que travessareu en una rotonda per seguir recte pel passeig de Sant Guillem. Després de passar per l'ermita del mateix nom, envoltada d'una bona zona verda i de pic nic, gireu a esquerra per un camí que us du a creuar al jove riu Segre per una passera. Continueu endavant ara per l'avinguda del Segre, deixeu un pont a esquerra i seguiu fins el final. A ma esquerra i una mica amagada, una passera de fusta us portarà a creuar la ribera d'Err, que s'aboca allà mateix al Segre) i a desembocar a la carretera N 154, que agafareu a la dreta en suau pujada fins el lloc rural de Gorguja.

Creuant el jove Segre a Llívia

Entreu al llogarret per un passeig de plàtans, passeu per davant del gran mas Carbonell, amb una de les portalades més espectaculars de Cerdanya, i baixeu fins travessar el riu seguint la ziga zaga que fa el carrer. Gireu a dreta cap a Gorguja petita (església de la Mare de Déu dels Àngels). Un cop passat, deixeu una pista asfaltada que en descens, us portaria a Llívia, i seguiu recte per un camí d'asfalt malmès i terra. en una cruïlla de quatre camins agafeu a l'esquerra en suau pujada fins una planta de gas que voltareu. Un cop voltada agafeu a la dreta per un camí baixa fins creuar un rec sovint sec i puja ombrívol i entre pastures fins sortir al mas Concellabre i la carretera D 30. Gireu a dreta fins arribar al poble de Càldegues, que ta una església romànica del segle XI dedicada a Sant Romà.

Passat el poble, en cruïlla de quatre camins, agafeu a l'esquerra en direcció a la Guingueta d'Ix (Bourg Madame). Poc després arribareu a les envistes de l'església de Sant Martí d'Ix, on es va firmar l'any 1061 el pacte entre el compte d'Urgell Ermengol III i el de Cerdanya, Ramon Guifré.

Desembocareu a la carretera N 116 que agafareu a la dreta amb cura. A l'entrada de la Guingueta gireu a esquerra pel primer carrer (c/ d'Age). Travesseu la via del tren Groc i la D 20 i seguiu rectes per un camí de terra que us durà a la plaça d'Age, un dels pobles que conformen el municipi de Puigcerdà després d'una suau pujada. A la vostra esquena veureu la capital de Cerdanya.

Església de Sant Martí d'Ix

Esquerra pel carrer de Palau en descens, creueu un pont de pedra i arribareu a les envistes de Vilallovent, un altre dels pobles de Puigcerdà. Deixeu un trencall a esquerra i pugeu-hi. Just arribar-hi agafeu a ma dreta el carrer de les escoles, que aviat es converteix en una confortable carretereta rural què, mostrant una excel·lent panoràmica de Puigcerdà i la plana, travessa Mas Montagut (avui apartaments) i entra al lloc de les Pereres, que ens recorda la fama de les peres de Puigcerdà. Gairebé després de creuar el poblet, gireu a la dreta en baixada direcció Puigcerdà i Sant Marc. esquerra per un pont metàl·lic que travessa el Segre i recte creuant un golf, un turisme rural i l'ermita de Sant Marc. Tot queda a ma esquerra. Agafeu a esquerra el primer carrer d'un polígon industrial i després el següent a la dreta i desembocareu a la rotonda d'entrada a Puigcerdà (hi ha l'escultura del jugador d'hoquei gel). Rectes per l'avinguda Catalunya fins la benzinera. Aquí cal girar a esquerra pel carrer de l'estació fins arribar a la plaça de l'estació de tren, just on heu començat la ruta.

Dificultat. Mitjana Distància. 32 kms Temps: 2h 21’ (3h amb aturades) Desnivell. 355 metres. Cartografia. Cerdanya (ed. Alpina)

Arribant a Age, amb Puigcerdà al fons

Cicloturisme tranquil per Catalunya al Centre Excursionista de Gràcia

Dijous 16 tertúlia i presentació del llibre Cicloturisme tranquil per Catalunya al Centre Excursionista de Gràcia (Passatge Mulet, 4) -entre els carrers Vallirana i Saragossa-
Metro Fontana.
Pedalar és cartografiar cultural  i sentimentalment el país
Us hi esperem !

La Pedals de Clip 2015 ja te data

Anoteu-vos-ho a l'agenda. La Pedals de Clip 2015 es farà el diumenge 26 d'abril per les carreteres i vies rurals del Penedès. El lloc de sortida, com sempre, serà Sant Martí Sarroca, i l'arribada al cap de munt del castell en un emocionant esforç final. Serà la cinquèna edició d'aquesta prova que ja s'ha consolidat i què no para de créixer en nombre de participants i nivell organitzador.
Us avisem amb temps per què comenceu a posar a punt aquel ferro mig rovellat que teniu criant teranyines al garatge o al porxo. Poseu-vos a la feina que els dies passen volant. I si sou uns modernets de merda que heu comprat una bici vintage als Encants per què estan de moda, traieu-la de Gràcia, la Barceloneta o el Born i porteu-la al Penedès; flipareu vosaltres i ella.
I si no sabeu que és la Pedals, no ho veieu clar o no n'esteu convençuts, mireu l'històric de les edicions anteriors i us en convencereu.

El Parc de la Serralada Litoral respon a la denúncia pel camí malmès i barrat

Cinc setmanes després d'haver-nos-hi dirigit, l'oficina del Parc de la Serralada Litoral ha respost a la denúncia que El Tourmalet va fer-los respecte la destrossa ocasionada expressament en un camí de muntanya a tocar de l'antiga Mútua Metalúrgica.
El correu que ens ha remès diu això: "De la inspecció realitzada pels guardes del parc es desprèn que es tracta d’uns treballs realitzats pel propietari de la finca per tal de refer un talús que el pas de vehicles (motoritzats i no motoritzats) han deteriorat, creant una connexió entre una franja de desembosc de seguretat sota la línia elèctrica de Mitja Tensió i el camí principal Així doncs en cap cas es tracta de la limitació de pas cap a un corriol d’ús públic. Les franges de seguretat sota línies elèctriques, executades per complir la legislació vigent, no tenen la consideració de camins, són franges lliures de vegetació que no connecten indrets. Una altra qüestió és la utilització que en puguin fer diversos col·lectius, entre ells el ciclista, interpretant-los com a camins. No són camins. I menys encara camins d’ús públic. Amb l’actuació que vostè denuncia, el propietari de la finca ha exercit el seu dret de barrar el pas cap a l’interior de la seva finca per un accés que no és un camí, i per tant no transitable, i que li ha suposat haver de refer el talús erosionat pel pas de vehicles."

Descontents i en desacord amb una resposta què, segons entenem, es limita a justificar els propietaris més que no pas a preservar el bve comú, des de El Tourmalet els hem repost el següent: "Si be no puc menys que assumir, pel meu desoneixement normatiu, que la franja de desembosc que hi ha sota una línia elèctrica no pot ser considerada un camí (tot i que potser hi hauria molts matisos a discutir), el motiu del meu avís anava més enllà d'aquest tall boscà de segruetat que conencta amb el camí que va a la Roca d'en Toni i damunt de qual, efectivament, hi passa una línia elèctrica.
Jo també els vaig parlar, i aportar fotografies, del camí que neix de la pista principal molt a prop del coll de Gironella i, voltant el límit de la Mútua per darrera (cara nord) connecta amb el coll de Porc. I això si que és un camí (corriol de fet), doncs damunt seu no hi passa cap línia de res. L'entrada a aquest camí des de la pista principal que va del Coll de Gironella a la Roca d'en Toni i a Òrrius també està tallat i malmès per evitar-hi el pas."

Dues imatges del camí barrat i malmès. Aquí no hi passa cap línia elèctrica