Trek Crossrip 3, la bicicleta que serveix per a tot

Si esteu posant a punt el programa d'entrenaments de la temporada vinent per tal d'afrontar la Quebrantahuesos amb el repte de millorar l'anterior marca, oblideu-vos d'aquest article. Si sou un ciclista normal, fart de gastar-vos la pasta en bicis a les que mai no traureu tot el suc i penseu més en voltar que en entrenar, la Crossrip pot ser la vostra propera bici.

I als que n'esteu fins al cap de munt d'invertir en una bici per a cada cosa, encara us agradarà més. Voleu pujar alguns colls de muntanya i, quan sigueu a dalt, tombar per una pista cap al bosc? Voleu anar a l'endemà a fer una copa al Federal Cafè i a buscar uns llibres a la Calders abans d'anar-vos a arreglar la barba? I potser al dia següent arribar-vos a la uni, on fa dies que no us veuen? Doncs tot ho podeu fer amb aquesta mateixa bici. El que no s'entén és com els de Trek la tenen posada al catàleg com una bici de ciutat.

La Trek Crossrip 3, model 2017, és una autèntica bicicleta polivalent, un SUV de les bicis. Asfalt, camins, carrers, carrils, a tot arreu s'hi troba be. Amb un xassís d'alumini de darrera generació, tija de direcció prou alta per anar còmodes i ràpids, forquilla d'alumini i carboni, pneumàtics mixtes de 32', llandes tubeless, grup Shimano 105 d'onze corones, frens de disc hidràulics RS785 i suports per a parafangs i portapaquets, aquesta Trek, molt renovada respecte de l'anterior, és una autèntica corre camins. I tot per 10 quilos de pes i dos mil euros. Quantes bicis modernes, de primera marca (garantia de quadre per vida)  i amb prestacions així pots comprar per aquest preu?

Cosa de conceptes

Aquesta és una bicicleta que s'inscriu plenament en el nou concepte 'gravel', de grava literalment, en anglès. Bicis que, per disseny, geometria i materials, tan poden circular per carreteres com per camins: com un SUV, ja ho hem dit. Aquesta idea, que de fet be a posar en llenguatge de màrqueting el terme 'bici per a tot', s'està imposant a EE UU i està entrant amb molta força a Itàlia i països del nord. Aquí encara és molt minoritària, però tot pot ser qüestió de temps. El que mo entenem és per què Trek la qualifica de bicicleta de ciutat. Deu ser que no tenen encara prou dissenyat el desembarcament 'gravel'.

És una bici de carretera? No. De cicloclocros? Tampoc. De cicloturisme? Ben be no. I doncs? És una bici per a tot: 'gravel'. Una bici de llarga volada, per a usos llargs i constants: endurance.

 Si en voleu saber més visiteu Gravel cycles la pàgina web de Gravel cycles, els únics fabricants d'aquesta mena de bicicletes al país.

Per camins i carreteres

Insistim: quin gust deixar l'asfalt quan interessa i endinsar-nos per pistes boscanes del Maresme i el Vallès ara, en plena tardor. Les rutes diàries han deixat de ser monòtones (Parpers, Collet, can Bordoi...). Les de cap de setmana s'allarguen per llocs abans insospitats, i els projectes de viatges estiuencs són...uf! inenarrables: travessa mixta dels Pirineus, Pirinexus...

Les bicis divertides, a les quals el grau d'exigència a l'hora de fer una ruta  el posa el ciclista, no la tecnologia ni el preu, són les que ens acaben fent feliços. Patir o gaudir, aquest és el dilema. Una bona marca a la QH o la satisfacció del vent a la cara, de contemplar i olorar la ruta, el territori, l'aire. Vosaltres decidiu. I la vostra cartera potser també.

Per carretera el comportament de la Trek és neutre i noble. Pensava que els pneumàtics mixtes alentirien més la marxa, però segueixo sense cap esforç extra els grups del meu nivell que em trobo. Pujant i baixant colls el major pes respecte l'anterior bici de carretera (Trek Madone 5.2) es nota, és clar. Però els primers dies és qüestió de recordar-me que no estem fent un entrenament, que ja hem fet una muntanya de marxes i s'ha acabat, que ara sortim a divertir-nos, fer esport i cartografiar el territori pedalada a pedalada. La major llargària de la tija de direcció fa la bici molt còmoda de portar, però no li fa mandra tirar endavant quan ens posem dempeus sobre els pedals.

Per pistes i camins es deixa fer. He vist vídeos de paios que es posen fins i tot per trialeres, però jo sóc un ciclista real, no un personatge de videojoc. Acostumat a la meva Epic em costa aprendre a empassar-me els sotracs (sóc un mal traçador tanmateix), però els pneumàtics i el xassís tenen ganes d'anar per feina, i apunt estic de menjar-me dos revolts al parc del Corredor. La única pega és què, quan el camí es posa molt dret, potser els 32 dents del darrera no són suficient pels 34 del plat petit. En parlaré amb en Carles d'Action. Ara, la goma te un bon grip.

En resum, que si sou dels que ja heu fet totes les marxes del calendari unes quantes vegades i n'esteu farts de 'sortir a entrenar', però la radicalitat esportiva de la bici que teniu no admet 'sortir a fer una volta' o 'anar d'excursió', potser que aneu posant un anunci de venda a Wallapop i visiteu la pàgina de Trek. Per polivalència, comoditat, conducció, fiabilitat mecànica, garantia de fabricant i preu, aquesta Crossrip 3 és una màquina molt sorprenent.

Ja m'ho direu quan ens trobem i, de sobte, us digui adéu i abandoni la carretera que fem mil i una vegades per endinsar-me per un camí boscà.

La "Volta" a Catalunya 2017 tindrà una contrarellotge per equips de 41 kms a Banyoles

Ja queden lluny aquelles breus i intenses contrarellotges a Lloret de Mar de fa nou o deu anys. La feblesa dels patrocinis ha fet impossible  afrontar una etapa d'aquesta índole els últims anys. Però darrerament els organitzadors han treballat molt durament i en silenci per retornar aquesta espectacular disciplina al disseny de la "Volta". I per fi, a l'edició de 2017 torna la lluita contra el crono; a més, en la seva versió més bella i espectacular: per equips.

El disseny de l'etapa està pensant amb tots els ets i els uts. La distància és de més de 41 kms, el perfil és rotundament trencacames i les carreteres molt ben asfaltades i belles. Serà una etapa que marcarà diferències entre els candidats a la victòria, just el dia abans que comenci la muntanya. Cap equip no voldrà deixar passar l'oportunitat de fer un bon paper a la cursa catalana.
El recorregut, amb sortida i arribada a la ciutat de Banyoles (capital del Pla de l'Estany), traascorrerà per Vilavenut, Galliners, Orfes, Vilert, Esponellà, Martís, Melianta i, passant per Porqueres, voltar l'estany i tornar a Banyoles. Una autèntica volta a la comarca que permetrà a milions de persones d'arreu del món descobrir la bellesa encara indòmita d'aquest territori. Una excel·lent inversió en la millor publicitat turística que es pot fer.

El dimarts 21 de març de 2017 tots els aficionats al ciclisme tenim una cita al Pla de l'Estany.

Tourmalet ha publicat dues rutes cicloturístiques pel Pla de l'Estany. Algunes discorren en part pels paratges per on circularpa l'etapa contrarellotge de la "Volta" 2017. Llegiu-les aquí:

Els pobles medievals del Pla de l'Estany
Les coves de Serinyà i el pla de Martís

La Vall del Tenes, el jardí de casa

Des de Castellcir, al Moianès, el riu Tenes travessa el Vallès Oriental de Nord a Sud. En desaiguar a Mollet conforma el Besòs junt amb la riera de Caldes, el Mogent i el Congost. Quan, després de superar els gorgs de Sant Miquel del Fai, entra a la plana, el riu crea un espai natural humanitzat d'antic, malmès després, i avui recuperat. Ruta per Santa Eulàlia de Ronçana i els dos Lliçà per descobrir aquest esplèndid jardí casolà.

Deixant enrere la Torre del Pla 

L'any 2011 es va fer un pla de millora de l'espai fluvial del Tenes que ha permès recuperar el bosc de ribera, assegurar els marges per evitar inundacions i, en definitiva, convertir el riu en un indret de gaudi. El punt de sortida i arribada és a la plaça de l'ajuntament de Lliçà de Vall. Darrera del modern edifici municipal hi ha molt d'aparcament gratuït.

Sortiu a la rotonda i agafeu la C-155 en direcció a Granollers. Després de passar el pont sobre el riu gireu a esquerra per un carrer de polígon industrial. Pedaleu per la riba esquerra del Tenes. Quan s'acaba l'asfalt (el carrer gira a dreta) continueu per l'ampla pista de terra sempre al costat del riu. En una cruïlla de quatre camins (per l'esquerra va a un gual que creua el riu) seguiu rectes. Aviat trobareu la verneda de can Dunyó on, gràcies a la creació d'una bassa, hi estan nidificant aus pròpies del lloc.

Continueu endavant, ara lleugerament separats del riu. Passeu un gual d'un dels torrents que hi desemboquen. Aviat tornareu a circular a tocar de la llera fins que desemboqueu a la carretera BV 1432. Gireu a esquerra i immediatament a dreta pel carrer ample que hi surt just després del rètol de Lliça d'Amunt. Aquí podeu optar, o pedalar pel carrer, o desplaçar-vos al camí paral·lel que, per l'esquerra, corre entre un bosquet fins que, a la fi, va a parar allà mateix: un gual que heu de creuar. Ara circulareu per la riba dreta del Tenes.

Pedaleu còmodament al costat del riu fins que trobeu un camí a esquerra que s'endinsa entre camps de conreu. Atenció ara. Aquest camí no l'heu de prendre. Heu de girar pel següent, que us porta de cara cap a un gran mas: la Torre del Pla. El camí voreja la gran casa per la dreta i després gira a dreta en 90º fins desembocar en un altre perpendicularment (hi ha una casa enfront) gireu ara a esquerra fins les envistes de la carretera BV 1602, on agafeu el camí que surt de biaix per la dreta en lleugera baixada. Passeu per una empresa de jardineria i creueu la carretera C 1415b seguint recte pel carrer de can Feu, que us portarà a una Depuradora.

Creuant el Tenes a Lliçà d'Amunt

Passeu per una urbanització. Deixeu tots els carrers que surten a esquerra. Després del darrer, el carrer es torna un camí que creua un torrent en mig d'un agradable bosquet. Deixeu dos trencalls a esquerra i aneu cap a la depuradora, però al darrer moment deixeu l'accés que va recte i seguiu pel camí que volta el lloc per la dreta i que torna a circular molt a tocar del riu entre un preciós bosc de ribera. El camí gira i desemboca en un carrer d'urbanització pel qual heu de seguir. El carrer de la Font de Sant Cristòfol creua tota una urbanització, després passa a tocar de la font (i d'un gual proper que creua el riu però que no heu de fer), deixeu una bifurcació a esquerra que indica Jardipi, passeu per una altra zona de cases i un pont que creua de nou el riu i, sempre amb el Tenes a la dreta, desemboqueu en un carrer què, a dreta, porta a un gual. Agafeu-lo però no passeu el curs fluvial. Just després de la darrera casa gireu per un camí que surt a esquerra i que circula a tocar del riu. Seguiu pedalant entre bosc de ribera fins que veureu una granja en plena explotació a esquerra i una mica amunt. Agafeu el camí que hi porta, en suau pujada, i abandoneu ja el riu. Seguint el camí recte desembocareu a la carretera BV 1435. Gireu a dreta tot circulant pel carril bici. després d'una benzinera el carril canvia de costat. Aneu-hi.

Quan el carril (que va una mica enlairat) gira a esquerra convertint-se en un carrer que puja molt fort, deixeu-lo. Preneu el camí que davalla a dreta cap a la carretera i gireu uns metres després per la carretera de la Sagrera, que us porta al centre de Santa Eulàlia de Ronçana, on sou. El carrer puja suaument uns centenars de mestres a través del casc urbà fins arribar a una rotonda. Gireu a esquerra pel camí de Caldes. Fa una gran pujada fins les envistes de la biblioteca. es tracta de seguir pel camí de Caldes fins el final. Al llarg del tram hi ha algunes pujades i baixades que no són, ni de bon tros, tan dures com aquesta primera. Pràcticament està tot urbanitzat de xalets fins desembocar a la carretera C 1415b. Agafeu-la a esquerra en baixada. Després d'un bosquet, sempre en baixada, surt una carrertereta que te un pi en mig. Gireu a dreta per aquí i abandoneu la carretera per on veníeu. Deixeu un trencall a esquerra (carrer de can Farell) fins que arribeu a l'inici d'una nova urbanització. A la primera cruïlla de quatre carrers agafeu a esquerra, en baixada, pel carrer de l'Empordà. L'heu de seguir fins el final. Desemboqueu al carrer de Can Artigues. Gireu a esquerra i continueu endavant (es torna a dir Empordà) deixant un carrer a dreta (Garraf) on hi ha un petit bar.

Pedalant a tocar del riu

El vostre carrer es passa a dir Ramon Casas i, després d'un trencall que s'incorpora per la dreta (teniu un stop) i que heu de deixar, es diu Francesc Macià. A la rotonda propera gireu a dreta per Camí del Turó. És un carrer nou, molt ample i que baixa ràpid. Però ull, no trigareu a deixar-lo. Veureu un camí de terra que surt a dreta, gairebé de front, molt poc abans d'un senyal que indica un bony a la carretera d'aquests que es posen per evitar que es corri massa. Agafeu el camí. Deixeu dos trencalls a esquerra que s'incorporen en V i seguiu fins que, a dreta enlairades, veureu les instal·lacions d'uns dipòsits d'aigua. Agafeu a dreta el camí que us surt a dreta i a contrapèl, i que descriu un gran arc. Es converteix en un carrer asfaltat (carrer Roure) i passa a tocar de cases. Deixeu trencalls a dues bandes i desembocareu a l'avinguda Pins. Agafeu-la a esquerra. L'avinguda desemboca en un altre carrer. Dreta i avall fins la preciosa esglesiola romànica de Sant Cristòfol de Lilà. No deixeu de visitar l'entorn. Agafeu el passeig (esquerra per on veníeu), que us portarà a l'ajuntament de Lliçà de Vall, on heu començat la ruta

Dificultat: Mitjana Distància. 23.40 kms Temps: 1h 42’ (2h 27' amb aturades) Desnivell: 240 mts @: www.mancomunitatvalltenes.cat

Església de Sant Cristòfol, a Lliçà de Vall

Recons del port de Barcelona

Al llarg del litoral entre la Barceloneta i la desembocadura del Llobregat s'estén un dels majors ports de la Mediterrània. En constant creixement, del Port vell fins la Zona Franca, el port de Barcelona és una zona que defineix històricament la ciutat; però a la vegada també és un indret poc conegut. Ruta de descoberta, fins on ens deixen passar.

Pedalant pel moll de la Fusta

El punt d'inici i final és l'estació de metro de la línia IV, Barceloneta; un accés fàcil tant pels de Barcelona com pels de fora. Creueu l'avinguda del doctor Aiguader, que és com es diu el lateral de la ronda litoral, que en aquest punt passa deprimida, i comenceu a pedalar a l'altra banda en direcció nord fins el carrer de Pinzón, on us podeu desviar a dreta i passar entre les dues torres de vidre seu de Gas Natural fins sortir al passeig de Salvat Papasseit. La relació de la companyia del gas amb aquesta zona és antiga. Al parc de la Barceloneta, baixant Salvat Papasseit a esquerra, es pot veure el xassís d'un dels antics dipòsits de gas. Aquí s'hi va instal·lar la fàbrica de gas Lebón, que el 1843 va ser la primera a l'estat en obtenir concessió per a produir gas per a l'enllumenat públic.

Salvat Papasseit és el gran poeta de la Barceloneta, per això el passeig que baixeu tot dret fins el final, porta el seu nom. Poeta de l'avantguarda de primers de segle XX, socialista utòpic i allunyat de la cultura oficial, al seu 'Nocturn per acordió' recorda les nits passades fent de vigilant al moll de la fusta amb el seu pare. Salvat, que va viure a la Barceloneta gairebé tota la vida, va morir jove, però va deixar un dels llegats més valuosos de la literatura catalana contemporània.

El darrer tram del carrer es diu Conreria, passa a tocar del Centre Cívic del barri i desemboca en una font que darrerament ha estat restaurada. És la font de Carmen Amaya. La llegenda diu que la gran bailaora, nascuda al poblat de barraques del Somorrostro, on ara hi ha el passeig marítim, anava de petita a buscar aigua a aquesta font. Reculeu pel carrer de Miquel Boera, gireu a esquerra per Andrea Dòria i a dreta per Salamanca fins les envistes de la gran portalada que recorda que, en aquell indret, hi va haver la Maquinista Terrestre i Marítima, El gran fabricant de maquinària pesant que va ser fundat el 1855 per la fusió de dues companyies i que el 1993 va passar a formar part del grup multinacional francès Alstom. El 1965 va abandonar el seu emplaçament a la Barceloneta, però en la reforma del barri es va conservar la simbòlica portalada.

Plaça del poeta Boscà, amb el mercat de la Barceloneta al fons

Gireu a esquerra pel carrer de la Maquinista. És de direcció contrària, però podeu pedalar amb cura donat que és un carrer pacificat. A esquerra veureu el nou mercat de la Barceloneta. Gireu a esquerra pel carrer Baluard i enfileu-vos de seguida a la plaça del poeta Bosca, creuant-la fins el final. Seguiu rectes pel carrer de l'Almirall Churruca. Un cop creuat Almirall Cervera agafeu Pontevedra (enfront lleugerament a ma esquerra), que desemboca al passeig marítim de la Barceloneta. Gireu a dreta. Damunt la sorra veureu el monument als quarts de casa, nom popular dels minúsculs habitatges del barri dissenyats per l'enginyer militar Pròsper Van Verboom per als desallotjats per la construcció de la Ciutadella de Barcelona (1715-178).

Deixeu la Barceloneta pedalant a tocar de la platja pel passeig del Mare Nostrum. Hi ha un carril bici que passa a tocar del Club Atlètic Barceloneta i del Club Natació Barcelona, dues institucions de l'esport popular de la ciutat. Arribeu a les envistes de l'hotel Vela. Deixeu la platja i, per la rambla paral·lela a la seu de l'empresa Desigual, passeu per la porta principal de l'hotel i, per la rampa d'enfront, enfileu-vos fins la plaça; és un

dels extraordinaris miradors del port i del mar. Moment de relaxació.

Inicieu el retorn pel carrer que desemboca a la porta de l'hotel. Gireu a esquerra fins que una tanca us impedeixi el pas: magatzems de material naval, drassanes, vaixells en reparació... el port. Doneu la volta i enfileu tot el passeig Joan de Borbó. Passareu pel davant dels dos clubs abans citats, per la torre del telefèric del port a Miramar. Gireu a esquerra pel carrer Escar, un altre cop el port en estat pur. Deixeu el carrer per la dreta, just en un punt on s'indica un pàrquing, i sortireu a la plaça de Miquel Tarradell. Remunteu la costa empedrada amb embranzida i agafeu el carril bici cap a l'esquerra, en paral·lel a la Marina del port Vell. Els edificis d'enfront són antics magatzems portuaris, i avui allotgen, amés de nombrosos restaurants, el Museu d'Història de Catalunya. Passeu a tocar del mar. Creueu el carrer de l'Ictíneo pel semàfor i gireu a esquerra cap als jardins que pugen suaument. Baixeu per l'altra banda i, en un aparcament d'autobusos, gireu a esquerra fins al moll. Ara aneu a dreta fins el final voltant els edifici de l'aquàrium i el Centre Maremàgnum. Aquesta zona es resultat de la remodelació del Port Vell arran els JJ OO de 1992. Passeu el pont de fusta que us tornarà a la ciutat. Ull però: cal passar caminant

La seu històrica del Port estarà aviat a disposició dels ciutadans

Un cop travessada la passarel·la, teniu a ma dreta l'edifici històric del Port. Inaugurat el 1907 com a estació marítima i restaurant, va ser la seu de la Junta del Port i del Port Autònom. Avui pràcticament en desús, hi ha un projecte per convertir-lo en un edifici obert a la ciutadania, recuperant algun dels seus elements monumentals, com la gran volta de la sala central del primer pis. Deixeu Colom a ma dreta, pedaleu entre l'antiga Duana, un edifici monumental de 1902, obra d'Enric Sagnier, i el moll de Drassanes (estació de Baleària), i gireu a esquerra cap al World Trade Center i la torre de Jaume I, punt intermedi del telefèric. En arribar al final retorneu al moll i agafeu-lo cap a l'esquerra pel carril bici a través del moll de Sant Bertrand (estació Trasmediterrànea). Pedaleu fins la rotonda i gireu a esquerra cap al Pont d'Europa. Creueu el pont en direcció a la terminal de creuers. Però ull, un cop a baix desvieu-vos a l'esquerra de seguida per dirigir-vos per l’escullera cap al popular rompeolas, deixant l'estació marítima als vostres peus.

Pedaleu fins el final del rompeolas encara que un senyal us prohibeixi el pas. Pretenen que, els dies de molts creuers, aquest sigui un lloc de pas exclusiu per a taxis, però vosaltres ni cas. El rompeolas és el mirador més tradicional del port, un patrimoni ciutadà inalienable.

Reculeu fins la rotonda a l'altra banda del pont d'Europa i continueu cap a l'esquerra, carril bici, pel moll de Ponent i estació marítima de Grimaldi lines, fins que una tanca us impedirà el pas. No es pot anar més enllà, llàstima.

Toca tornar: Desfeu el recorregut de l'anada pels moll de Ponent, Sant Bertrand i Drassanes fins l'edifici del Port, agafeu per la banda dreta tot recte cap al moll de la Fusta (hi ha una estàtua de Salvat Papasseit), i al final trobareu l'escultura 'El cap de Barcelona', de Roy Lichtenstein. Aneu-hi. Arribats creueu el carrer Pas sota Muralla i, enlloc d'agafar el carril bici que surt a dreta, seguiu rectes pel carrer d'enfront (Reina Cristina), per darrera dels Porxos d'en Xifré, fins el Pla de Palau, zona tradicional de basars avui remodelada. Després de l'edifici de l'escola de Nàutica, a ma dreta trobareu la boca del metro on heu començat a pedalar. I tot el que podíeu veure del port ja ho coneixeu.

Dificultat: Fàcil Distància. 16.00 kms Temps: 1h 30’ (2h amb aturades) Desnivell: inapreciable @: www.portdebarcelona.cat

Monument als quarts de casa a la platja de la Barceloneta

Gavà i Castelldefels, platja i patrimoni

Entre el delta del Llobregat i el massís del Garraf, Gavà i Castelldefels s'escampen des de les pinedes fins la llarga platja de sorra fina formant una unitat geogràfica de més de cent mil habitants. Excursió perimetral per descobrir uns encants evidents a tocar de Barcelona.

Castell de Castelldefels, al fons, en mig del parc i amb la biblioteca a la vostra esquerra

La millor manera d'anar a Gavà és amb tren. A pocs minuts de Barcelona, les línies R2 i R2 Sud us deixen al centre de la vila. Comencem la ruta a l'estació mateix seguint la Rambla de Salvador Lluch amunt. Creueu la carretera de Sta. Creu de Calafell i continueu recte per la Rambla de Joaquim Vayreda, que després passa a dir-se de Maria Casas. En aquest punt veureu a esquerra el parc de la Torre Lluch, presidit pel Museu de Gavà. Un cop passat el col·legi Sagrada Família, gireu a esquerra per l'avinguda d'Eramprunyà. Circumval·leu la plaça de Catalunya i continueu per la mateixa avinguda. El primer carrer a dreta, Jaume I, us portarà fins el parc arqueològic de les Mines de Gavà, joia patrimonial de la ciutat.

Es tracta d'un jaciment neolític únic a Europa; un conjunt de mines d'on s'hi extreia variscita, un mineral verd usat per a ornaments corporals. En una extensió de 200 hectàrees s'hi han localitzat més de cent mines en galeria. Algunes de les troballes més importants, com la Venus de Gavà, es poden contemplar al museu. A l'edat mitjana s'hi va treure ferro.

Després de visitar el jaciment torneu a l'avinguda i continueu endavant uns metres fins trobar a esquerra un triangle format pel carrer de les Colomeres, la mateixa avinguda i el carrer de Begues, agafeu aquest darrer en baixada fins on comença una plaça allargassada que es diu Magdalena Trias. Gireu a dreta pel carrer Santa Teresa, sou al centre de Gavà. Gireu ara pel primer a esquera, Sant Joan, i avall que fa baixada fins Sant Pere, que agafareu a dreta. A esquerra veureu la plaça Balmes amb el monument a la Pagesia.

Rectes pel carrer Sant Pere deixareu Gavà. A la gran rotonda travessada per la C-234 continueu rectes, però enlloc de fer-ho per la calçada ho fareu endinsant-vos al parc del Mil·lenni per una calçada cimentada de color groguenc que puja paral·lela a la via per a automòbils. en desembocar a la següent rotonda el camí surt a la carretera de nou. El parc del Mil·lenni és una bona mostra del boscam de pins propi del territori.

A la rotonda continueu rectes per una calçada que planeja sense problemes fins arribar a l'entrada del barri de La Sentiu. Deixeu-lo a la dreta i continueu per la carretera, que ara puja. Uns 300 metres després a l'estop gireu a l'esquera direcció Castelldefels i continueu pujant. S'acaba aviat la pujada, ja sou a Castelldefels. I us dirigiu cap al castell. A l'alçada de la deixalleria, en un carrer que desemboca per l'esquerra, apareix un carril bici. Agafeu-lo i continueu rectes en la direcció que porteu. Passareu per una zona esportiva i pel cementiri. I després el carril s'acaba de cop i volta.

Aquí, si baixeu a la calçada, us obligaran a fer una llarga i complicada volta per seguir vers la direcció que voleu, o sigui que continueu pedalant amb cura per la vorera, que gira a esquerra per l'avinguda Manuel Girona. Baixeu de la vorera en un pas de vianants i seguiu ja per la calçada fins la porta principal del castell que ja veieu.

Encimbellat en un turó a l'extrem del massís del Garraf, avui un parc urbà, a més de donar nom a la vila, el castell presideix el poble vell. L'edifici és un conjunt d'estils deguts a les successives ampliacions, essent la definitiva la que va fer Manuel Girona a finals del Segle XIX. Documentat ja al segle X, el conjunt del Castell de Fels (dels fidels en llatí vulgar) te una torre de guaita i l'església de Sta. Maria, d'una nau i tres absis semicirculars.

Seguiu baixant per Manuel Girona fins la plaça de Joan XXIII. Agafeu el carrer del Doctor Marañón (primer a dreta) i, per bisbe Urquinaona, continueu voltant el turó del castell. Albert Einstein a esquerra i carrer de l'Església a la dreta (peatonalitzat) i arribareu a la plaça de l'església. Passat l'edifici religiós agafeu el carrer del pintor Serra Santa (dreta) i seguiu-lo fins la Rambla de Josep Tarradellas, que agafareu a ma esquerra fins el final. en front teniu el parc de la Muntanyeta.

Pedalant pel parc del Mil·lenni, a Gavà

Gireu a esquerra pel carrer del Doctor Ferran. A la plaça de can Baixeres (una rotonda) seguiu recte pel mateix carrer Doctor Ferran fins el carrer Llibertat, que agafareu a ma dreta. Sortiu així del centre de Castelldefels. El carrer passa a dir-se 305. Gireu a esquera pel carrer 303, i a dreta de nou en arribar al tram urbà de la C-245. Hi ha un carril bici. Agafeu-lo i no el deixeu fins que acaba en una rotonda. Heu de seguir endavant per la C-245, però ho fareu per la vorera, que està protegida per una barana metàl·lica de la calçada. A tocar porteu l'autopista i la via del tren.

A dreta gireu pel carrer de la Raconada (hi ha un rètol que anuncia l'hotel Rey don Jaime). el carrer gira a esquerra fins una rotonda; agafeu el carrer de l'esquerra (Pins). En una mena d'illeta amb uns enormes pins, gireu a esquerra cap a l'autovia. A ma dreta veureu la passera per creuar la calçada i la via del tren. S'hi pot pujar pedalant.

A l'altra banda sou ja a la platja de Castelldefels. Agafeu el carril bici de l'avinguda de la República Argentina (enfront de l'estació), i gireu a dreta pel primer carrer, Marina. Al final el carrer tomba a l'esquerra i, amb el nom de Timó, desemboca a la platja. Seguiu pel carril bici de la platja en direcció sud. després de deixar una desviació que porta a un viaducte veureu un gran aparcament. Al final hi ha una zona d'atraccions que es diu Divertilandia i en surt un carrer a dreta, aneu-hi. És el carrer Mèxic, que gira a esquerra i continua en direcció sud. Passa per sota d'un viaducte i aviat canvia el nom pel de ferrocarril, i finalment desemboca a la platja just davant l'entrada de port Ginesta. Sou a Sitges.

Amb la bici podeu entrar al port sense pagar. Si pedaleu fins el final anireu a parar a una cala des d'on es veuen les costes de Garraf i la façana de la Blanca Subur, nom amb que també es coneix Sitges.

Reculeu, sortiu del port i agafeu l'amplíssima vorera, ara en direcció nord. Quan entreu a Castelldefels apareix un bon carril bici. Pedaleu tranquils contemplant aquesta bella i extensa platja que recorda molt a la de Santa Mònica, a Los Angeles de Califòrnia. En arribar a una rotonda enfront tindreu el restaurant Fosbury. Gireu a dreta cap a la platja i de seguida tombeu a esquerra per continuar pedalant per una ampla vorera més a prop del mar encara. Aquest passeig ja no el deixareu fins el final. Entre zones dunars, apartaments i restaurants i l'extensa platja, la brisa marina us refrescarà de la calor i farà molt agradable la pedalada.

Una mica abans de passar la riera dels Canyars entrareu a Gavà de nou. en un moment apareixerà un carril bici que, a estones, us farà perdre la vista del mar, però heu de seguir per aquí. Seguiu fins veure el gran monument a la vela, una agulla que s'alça al centre de l'avinguda del Mar. Aquí s'acaba la passejada per la platja, Gireu a esquerra i agafeu el carril bici què, per l'avinguda, us portarà de nou al centre de Gavà entre conreus. Creuareu l'autovia per dalt, l'autopista C-32 per sota i la via del tren també. Un cop travessada gireu a dreta per la carretera de Santa Creu de Calafell i, a pocs metres, veureu a dreta la Rambla de Salvador Lluch, on heu començat a pedalar, i l'estació del tren per tornar a casa.

Dificultat: Fàcil Distància. 29.50 kms Temps: 2h 10’ (2h 40' amb aturades) Desnivell: 130 mts @: http://turisme.elbaixllobregat.cat/

Port Ginesta. Tornant de la platja del mateix nom situada a l'extrem del port i amb vistes sobre les Costes de Garraf

Mieres i la vall de Campmajor

Al límit del Pla de l'Estany, Sant Miquel de Campmajor és un municipi situat al centre la petita vall que formen la riera del mateix nom i el Ritort, riu que desemboca al Ser. Us proposem una ruta per aquest paratge molt poc conegut que limita amb Mieres, el primer poble de la Garrotxa, i Sant Ferriol, on hi ha el monestir de Santa Maria del Collell.

Esglesia de Sant Miquel de Campmajor

A Mirres s'hi arriba per la carretera GI 524 des de Banyoles (15 kms) o des d'Olot (20 kms). Podeu deixar els vehicles en un aparcament que hi ha a tocar de la carretera, davant del restaurant Can Met. La ruta no te cap pèrdua, doncs es realitza tota per carreteres locals i camins rurals, amb poc trànsit i bon asfalt.

Sortiu de Mieres en direcció a Banyoles per la carretera GI 524. Hi ha un petit repetjó i una llarga baixada fins Sant Miquel de Campmajor. Passeu les cruïlles a Santa Mª de Collel i a Falgons i continueu fins divisar un trencall cimentat a esquerra que passa per entre unes cases. Agafeu-lo, passeu entre cases de pagès, deixeu l'accés al Casal Sant Miquel a dreta (i un trencall a esquera just enfront) i continueu per un tram de terra que desemboca en un camí asfaltat que agafareu a esquerra.

El camí desemboca a la carretera GI 5244, que agafareu a dreta. Planejant, i sense deixar la carretera, passareu el riu Ritort i aviat veureu l'església de Sant Miquel, d'origen romànic i tres naus. Just després hi ha el càmping La Vall de Campmajor. Continueu endavant i passareu pel pont romànic de can Prat. Poc després deixareu a dreta un trencall a Briolf. En aquest punt la carretera comença a pujar suaument fins el trencall a Ventajol. Són 68 metres d'ascensió en 2 kms, res d'important.

Creu de terme, a tocar de Sta. Mª de Collell

Deixeu el trencall i comenceu a baixar. Aviat sereu al santuari de Sta. Mª de Collell. A partir d'aquí hi ha una baixada ràpida fins desembocar a la GI 5243 després de creuar el riu Merdançà. Gireu a dreta i, en menys d'un quilòmetre, sereu el bell lloc d'El Torn. Visiteu l'església de Sant Andreu.

Just a l'entrada del poblet hi ha un trencall asfaltat a esquerra sense cap indicador. Agafeu-lo. El camí circula a tocar del riu Ser, que fa alguns gorgs de gran bellesa i que aporten frescor a la pedalada. Ja us cal, perquè hi ha un parell de rampes ben dures. No us preocupeu. La major part de la ruta es deixa pedalar sense problemes.

Després de passar una casa de colònies, una costa us deixa a la carretera GI 524. A ma dreta veureu l'espectacular església de Sant Vicenç de Sallent. Gireu a esquerra i, en descens, us dirigiu cap a Mieres per la carretera. Encara us resta un tram de pujada. No és fort, però a aquestes alçades potser ja estareu fatigats, o sigui que agafeu-vos-ho amb calma. Els darrers dos quilòmetres són una baixada clara fins les envistes de Mieres, on acaba la ruta i hi teniu el cotxe aparcat.

Dificultat: Mitjana Distància. 23.00 kms Temps: 1h 57’ (2h 30' amb aturades) Desnivell: 270 mts.

El Torn

Serra Cavallera, espectacle en verd

Entre les valls del Freser i del Ter, al nord del Ripollès, hi ha les Serres Cavallera i la Conivella, que en serien una si no les separés la portella d'Ogassa. El Puig Estela (2013 m) i el popular Taga (2039 m) en són els cims, des dels quals hi ha una immensa vista de les dues valls i del Pirineu. Voltar les serres és una ruta dura físicament, però sense dificultat tècnica. Si us entreneu és una gran ruta d'estiu. Els paisatges espectaculars del Prepirineu ripollenc, carregats de verdor, us esperen.

A la Collada verda, amb el Puig Estela al fons

Aquesta ruta s'ha de fer amb una bicicleta de muntanya, tot i que una part important del traçat és per camins rurals cimentats. La resta del recorregut transcorre per pistes i camins prou amples. Només us podeu trobar què hagueu de baixar de la bici en algun tram de l'ascensió a la collada Verda per falta de tracció donat el pendent de la costa. Ja ho te això del BTT.

Comenceu el recorregut a l'aparcament que hi ha entrant a Ribes de Freser creuant el riu És on hi ha l'oficina de turisme. Agafeu el passeig d'Àngel Guimerà, que va paral·lel al Freser, fins el pont que comunica amb la plaça (de vianants). Agafeu a dreta pel carrer de les Eres i seguiu les indicacions cap a Pardines per la GI 6252. La carretera puja suaument durant 6 kms fins aquest bell poble.

Creueu pel carrer Major i gireu a dreta pel carrer Camprodon seguint el rètol que indica per anar a aquesta vila. Poc després el deixeu davallant per la dreta i agafeu el que puja. Hi ha un rètol verd que indica Vall de Camprodon. El camí planeja fins que, en passar una casa, s'acaba el ciment i entreu a la pista de terra. Molt poc després surt un camí a esquerra en pronunciada pujada. Amunt, és l'inici de l'ascensió a la Collada Verda.

El primer tram, entre arbres, és francament dur. No us espanteu si heu d'empènyer. Però quan la ruta surt a la clariana, l'aire corre i el camí s'eixampla i s'ajeu. Es baixa al fons d'algun torrent, però les remuntades no són tant abruptes. El pitjor ha passat. Quan sortiu clarament a la carena de la Serra veieu ja a dreta el Puig Estela. Arribeu al cim de la Collada (hi ha una tanca) gairebé planejant. Han estat 5.9 kms de pujada. La vista és espectacular. És com si pedaléssiu per una immensa prada exuberantment verda. Ara toca baixar fins Abella. El descens és vertiginós, però la pista és molt ampla i sense dificultat. Ull viu en una única cruïlla just damunt del poble. Agafeu a dreta i baixareu ràpidament cap a Abella. Aquí busqueu la carretera que us baixarà cap al llogarret de La Roca i, creuant el Ter, cap a la GIV 5264. Aneu a dreta vers Llanars i Camprodon, paral·lels al Ter.

Sant Martí d'Ogassa

Camprodon és una vila que val la pena visitar. A més podeu fer-hi un mos, doncs sou gairebé a meitat de camí. A Camprodon, a més del cèlebre pont romànic, podeu visitar la casa museu d'Isaac Albèniz i passejar pels seus carrers farcits de xalets d'estiueig, de quan l'estiueig era un descansar, no aquest estrès d'avui en dia.

Sortiu de Camprodon per la carretera de Ripoll, la C-38 fins la Colònia Estevenell, poc després de passar la fàbrica de les exquisides galetes Birba. Al semàfor, dreta i amunt. Un rètol indica Cavallera-Ogassa; és el vostre camí. Des d'ara fins el final tota la ruta és cimentada, però això no vol dir que no s'enfili. Fins a Sant Martí de Surroca són 10.8 kms i 494 m de desnivell. Abans d'arribar-hi passareu per l'església i cementiri de Sant Miquel de Cavallers i arribareu al Pla de la Plata, te unes antenes, on girareu a dreta. I després d'un tram de puja i baixa fatigós, arribareu al lloc de Sant Martí Surroca en clar descens. Passeu pel mig de les cases, deixeu a dreta una església romànica i seguiu baixant fins desembocar a una cruïlla que, a esquerra, va cap Ogassa i Sant Joan de les Abadesses. Ja sou a la serra Conivella; petita, però costeruda.

Vosaltres heu de seguir rectes amunt, cap a Mas Mitjavila (5.5 kms) i l'església de Sant Martí d'Ogassa. El camí, sempre cimentat, puja de nou fins Mas Mitjavila. I després d'un curt descens torna a enfilar-se de nou, en algun tram amb duresa. En un coll heu de girar a dreta (indicat) i seguir pujant. Aviat sortireu del bosc i pujareu portant l'espectacular mantell verd del Taga a la vostra dreta. Fins que arribareu a un coll obert, el coll de Jou, al punt meridional de la serra Conivella. A partir d'aquí tot és baixada fins el poble de Bruguera. Un cop al poble, travesseu-lo i busqueu la carretera GIV 5263 que us portarà a Ribes. Un cop creuat el pas a nivell del cremallera ja veureu l'aparcament on heu deixat el cotxe.

Dificultat: Alta Distància. 59.60 kms Temps: 5h 40’ (8h 30' amb aturades) Desnivell: 1835 mts, 3 colls @: http://www.elripolles.com/

Deixant Pardines enrere