13/2/08

Consells Titan 1: Un entrenament per acabar


Encetem un seguit d’entrades on intentarem donar alguna idea sobre com preparar la Titan Desert Aquest seguit de consells no pretenen sentar càtedra, res més lluny de les nostres intencions i possibilitats; parlarem només des de la modesta experiència d’haver-la corregut i acabat l’any passat. Per això volem deixar ben clar que aquestes entrades van dirigides als futurs participants novells que aspiren, igual com nosaltres, a acabar la cursa patint el mínim i passant-s’ho bé amb la competició i el territori i les gents que descobriran.

L’entrenament per la Titan ha de contenir una bona dosi de treball de fons, fer quilòmetres d’una tirada vaja. Les sortides ràpides i excitants per les serralades baixes prop de casa són una base per anar agafant forma, però el que dona el punt d’estar preparat per l’exigent quilometratge de la Titan són les sortides llargues, a partir dels 60 quilòmetres si són en btt i del centenar si sortiu en carretera. Insistim en els beneficis de la pràctica del ciclisme de ruta per agafar el fons necessari.
La nostra experiència diu que el millor és sortir un parell de dies a la setmana amb la btt sense passar-vos amb els descensos radicals ni les trialeres, car no les hi ha a la Titan i sempre poden ser font de caigudes i lesions, i un parell de dies més amb la de carretera o, si no en sou practicants, amb la de muntanya rodant per rutes asfaltades. Lògicament fem molts més quilòmetres amb la bici de carretera que amb la de muntanya, però el fons l’agafem a la ruta. Rodar, rodar i rodar és la millor divisa per estar a punt pel desert.
Les classes d’spinning i similars (corrons etc) són un bon complement a l’entrenament, sobretot si disposeu de poc temps i tombant cap a la fosca, però penseu que sempre és això, un complement, i que la forma per córrer una cursa com la Titan s’agafa damunt de la bicicleta, pels canvis de postures de cames, braços i cul, pel vent de cara o de costat, pels canvis sobtats de pendent o de sol...
I si sou d’anar al gimnàs, una mica de màquina a braços, espatlles i cames no estarà de més per enfortir la resistència d’aquests punts en un esforç que serà un dia si, i l’altre també; i dormint a terra.
Jo no se quina idea porteu, però nosaltres ens hem imposat anar a la Titan amb uns 3.000 quilòmetres de bicicleta a les cames. Ep, amb la única intenció d’acabar i passar-nos-ho bé. I és que tret dels tres primers, que més dóna la classificació final?

1 comentari:

Luis ha dit...

Hola Rafael. Me imagino que en la Titan también habra que caminar por alguna duna de arena del desierto. Un buen entreno seria darse una vuelta con la bici caminando por la orilla de la playa viendo la puesta de sol. ¿no? je je. Nos vemos