9/3/08

Consells Titan 2: Doble o rígida, el debat etern


La dialèctica sobre si és millor córrer la Titan Desert amb una bicicleta hard tail (rígida) o amb una de doble suspensió és llarg i, com podeu comprovar a molts fòrums d’internet, inesgotable.
Sincerament, criem que no hi ha un tipus de bicicleta millor i una de pitjor. Hi ha ciclistes que se senten més còmodes amb una rígida i d’altres que van millor amb una doble. En Rafael Bosch, líder fins el darrer dia, va preferir una màquina completament rígida i pensa repetir així enguany (ha preparat un equip molt potent). Confiava l’efecte esmorteïdor a uns pneumàtics molt amples i amb una pressió d’un quilo i mig. Per contra, Santi Prat, guanyador d’una etapa, va insistir a dir que la seva Specialized Epic doble li havia permès superar a l’sprint a tot el grup capdavanter (on i anaven Bosch, Mauri...) gràcies a la millor tracció. Entre els dos extrems, Melcior Mauri, un corredor relativament amb poca experiència en bicicleta de tot terreny, va competir, i guanyar, amb una bici rígida d’alumini amb suspensió al davant. Hi ha gent per tot.
L’any passat vam córrer amb una Specialized Stumpjumper de carboni equipada amb una forquilla Fox al davant i uns pneumàtics Maxxis relativament amples i inflats a dos quilos. L’invent va funcionar molt bé, tot i que el darrer dia l’ossada ja va notar molt els cinc dies de pedregar del desert. I és que al desert hi ha sorra i dunes, si, però el sòl sobretot és dur i pedregós, i el repicar a la ronyonada és etern pràcticament des de la primera pedalada fins la darrera. És per això que enguany hem optat per participar amb una Specialized Epic S Works carbon doble i amb la coneguda vàlvula que obre i tanca l’esmorteïdor segons el sòl; la nostra ronyonada pròxima a la cinquantena ja no està per meravelles (sobretot pensant en que dormirem a terra 4 nits). Ja us ho explicarem.
AH, i que ningú no es preocupi per portar esmorteïdors de recanvi ni pateixi per trencar retens; no n’hi ha per tant. Reviseu bé la suspensió abans d’embarcar la bici cap al Marroc, i llestos.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

hola

molt maca la bicicleta, espero que et sigui molt útil.

Jorrdi

Ps. i l'hort del darrera molt ben cuidat

Anònim ha dit...

Benvolgut Rafel:
En primer lloc, records de tota la familia Routier , que et troba mol a faltar en les seves cites domingueres, haviam si t´animes i et veiem per la botiga algún diumenge, aquest vinen fem una etapa guapa de 130 pujan per Mosqueroles fins a les antenes, un bon entreno per acumular kilómetres per la titan.
El meu comentari sobre aquesta marxa Titan no el faig per obrir cap debat, peró crec que es pasan en el preu, ja sé que hi han despeses, peró per pasar cuatre díes dormin al terra com Tu dius... per mol que m´agradi la bici i el seu mundillo encara que la poguès pagar que m´expliquin de on surten els 1.950 euros, hi ha molta gent que es queda amb les ganes i no pot per presupost.
Si aquesta marxa está oberta a tothom qui vulgui i senti verdadera pasió per la bici,que no es pasin en el preu i tindra mol més renom i participaçio, per pedalar al costat de exfigures del ciclisme que segur que van convidades per donar ganxo a la participacio,molta gent pasa d´aixó, peró bueno, esta muntat aixi, no m´allargo més. Molta sort per Tú, estimat Routier i per en Rafel i Jaume Bosch, que son companys i amics de la nostre comarca, en nom de tota la familia Routier. ENDEVANT I FORÇA MARESMENCS.Una abraçada, J.Porta.

Rafael Vallbona ha dit...

Benvolgut Jaume
moltes gràcies per les teves paraules d'escalf. Espero poder-ho fer força be enguany a la Titan, ja podràs llegir les meves peripècies a La Vanguardia (pedalar i escriure a la vegada te la seva cosa).
Respecte del preu, un cop vist el que s'ofereix (infrastructures, intendència, seguretat, suport logístic, transport, disseny de la ruta...), home, si que són diners, pèrò no crec que sigui un gran negoci per a la organització. Segur que es pot fer la mateixa ruta per 600€, però tenir un helicòpter de salvament al teu costat i la garantia de que un hospital t'atendrà si et passa alguna cosa (a banda de l'hospital de campanya que acompanya els participants i que en Jaume Bosch coneix bé), val diners.
Lamentablement no sortiré amb el C.C: Routier ni aquest diumenge ni, probablement, en cap altra ocasió. Insisteixo, però, gràcies pel teu suport. Endavant i força.

Ramon ha dit...

Hola Rafa i Jaume,

jo he fet la Titan en les dues primeres edicions i ja m'estic preparant per la tercera.

El tema del preu, dir que és car o econòmic passa només pel fet de veure els teus diners ben invertits o no. Seria caríssim si, a part de dormir a terra, no estiguessim ben atessos, ben menjats, ben confortats i sobretot, amb la máxima seguretat. Si les teves espectatives es veuen sobradament més que complertes, no es pot dir mai que és car.
Et puc ben assegurar que RPM son uns veritables professionals i amb una capacitat il.limitada d'improvització si es presenta el cas (tal i com va passar l'any passat, que després de la 1ra etapa quan hi van haver uns aiguats incontrolats, i que van fer fer reorganitzar tota la cursa).

Pel que fa a un doble o una semi-rígida. Les dos vegades que hi he anat he portat una semi-rígida. Això si, l'any passat vaig muntar un seient de gel amb uns contra-imans per esmorteir els forts cops del terreny pedregòs. Era una mica més pesat, però molt més còmode. Enguany he apostat per portar una doble, tal i com diu el Rafa....l'edat no perdona i els meus ronyons quarentons no tenen ganes de patir.

Finalment, el kilometratge previ, el primer any només vaig entrenar 1 mes i tan sols portava 900 km a les meves cames. L'any passat vaig aconseguir anar-hi amb 1300. Enguant voldira anar amb un mínim de 1500. He acabat totes les edicions i penso acabar la tercera.
Aixó si, hem de complementar els entrenaments amb altres activitats físiques. En el meu cas, he fet molt esqui de muntanya tot l'hivern, espining, gimnàs i esqui alpí. Tot plegat per agafar fons i fortalessa a les cames.

Salut a tots i bona Titan

Rafael Vallbona ha dit...

Ramon,
moltes gràcies pel teu interessant comentari, i completament d'acord amb els teus arguments. Et convido a participar sempre que ho desitgis en aquest modest bloc d'un ciclista afeccionadet.
Espero que ens veurem a la Titan, cadascú al pas que pugui, és clar, tampoc no hem de guanyar res, tret de la magnífica expe`riència de pedalar pel desert.
Salut i pedals.