Hi haurà pacte ASO-UCI, no hi ha més remei. Després d’anunciar que tothom qui participés a la París-Niça seria sancionat i, tanmateix, de que tots els equips professionals UCI-Pro Tour hi correguessin sense fer cas a les amenaces de la federació internacional, Patrick McQuaid és conscient que ha perdut la batalla. Ara busca un armistici honrós que podria incloure una invitació a l’Astana per córrer el Tour.
A penes fa unes setmanes Alberto Contador explicava a tothom que pensa córrer, sortint a guanyar, totes les curses del calendari espanyol (llegiu l’entrevista a arueda.com consultable des d’aquest bloc). Ara ja no diu això. Preguntat si correria la Volta, el vigent campió del Tour ha dit que està per veure, que potser si... A finals de maig, qui no corre la Volta a Catalunya corre la Dauphiné Liberée, i qui corre aquesta cursa és que corre el Tour un més després.
Buscant un pacte
D’altra banda, després de reconèixer que ha perdut la batalla (la guerra també?) enfront la poderosa empresa ASO, organitzadora del Tour, el president de la UCI busca ara un acord que permeti posar pau al convuls món del ciclisme professional. Els acords no seran fàcils ni senzills, poden incorporar des de qüestions relatives als controls anti dopatge, a una redefinició del calendari internacional que, al cap i a la fi, acabi convertint el ciclisme de primera fila en una mena de lliga tancada (amb franquícies) i en mans privades d’ASO (com les motos, la F-1, el Golf o el tennis). A les tornes d’aquest acord hi balla una possible wild card per a l’Astana (la participació al Tour encara no està complerta, queda un equip per tancar el grup de vint). D’aquesta manera aquesta temporada de transició entre el control federatiu i el privat seria menys traumàtica per l’excepcionalitat actual, doncs mai s’havia prohibit participar el Tour al guanyador vigent.
L’errada de Bruynel
Les desgràcies de Contador no van venir soles. Johan Bruynel la va espifiar acceptant el patrocini d’Astana. El Tour li tenia ganes, i l’aliança del director victoriós amb l’espònsor indesitjable després del lamentable espectacle de l’any passant amb Vinokurov, li va posar en safata a l’ASO la revenja que feia temps que estava buscant. Els organitzadors del Tour havien buscant insistentment ‘pescar’ l’equip de Bruynel, i en especial Lance Armstrong, amb les mans a la maleta de potingues dopants sense aconseguir-ho. I mira que la premsa francesa n’havia esbombat de possibles dopatges del campió nord-americà sense poder-ho demostrar finalment mai. Bruynel dirigint un equip Astana era l’excusa perfecta per fer-lo fora d’una vegada i per sempre de la cursa. Però és que,a més Contador tampoc no havia estat mai aigua clara per l‘ASO, sobretot venint d’on venia, l’entorn de Manolo Saiz i el llòbrec Liberty seguros. Farien bé els ciclistes de mirar amb qui surten a la carretera abans de mirar la cara que fa el xec bancari que li mostren com als conills la pastanaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada